MÚSICA. EDUCACIÓ PRIMÀRIA

IA R À M I R P EDUCACIÓ

a c i s ú m

L’AULA A C I G Ò L O NOVES EINES EDUCATIVES PER AL CANVI METOD

MA TER IA

LS EDU PER CAT AL IUS ’ES COL AC OM PET ENC IAL

El projecte de Música d’Educació Primària permet avançar des del marc de l’escola curricular cap a l’escola competencial, tot responent a la demanda de noves eines que el nou model educatiu necessita.

Els materials de música del nostre projecte parteixen dels quatre principis bàsics següents: • Facilitar la feina al mestre de música perquè pugui preparar i fer una classe de música de manera molt personal i flexible.

• Usar una metodologia basada en l’experimentació i la participació: «Aprendre música fent música».

• Aprofundir la vivència musical dels infants a partir de les propostes de cançons, danses, jocs, audicions…

• Considerar que la vivència de la música no pot tenir, com a únic contingut ni treball, la realització d’un full en concret.

Aquí trobaràs tota la informació del projecte: http://blogprimaria.barcanova.cat/

CICLE superior

CICLE mitjà 4t

música Cicle Mitjà • Educació Prim àri

músic a

IAL C I N I E L C I C

a

4

t

CICLE INICIAL El llibre de l’alumne, amb activitats perquè es puguin resoldre en el llibre, s’estructura en 4 blocs. fem música Aquest primer bloc està dedicat al llenguatge musical i estructura tots els continguts. S’organitza en sis unitats, incloent-hi moltes activitats i fent les oportunes referències a les pàgines corresponents dels blocs Escoltem i Cantem i ballem.

29/02/12 9:27

escoltem

inars_CI1_Musica.indd

5

BT00225301_Prelim

És el bloc de l’audició. En aquestes pàgines es desvetlla la sensibilitat artística que tot infant porta a dins. Els objectius principals d’aquest bloc són aquests: •G audir de l’audició.

•E ducar en l’hàbit d’escoltar.

•D otar l’infant del màxim d’estímuls sonors.

• I ntroduir progressivament els infants en el llenguatge musical.

BT00225

301_Esc

oltem_CI1_Music

a.indd 65

cantem i ballem

27/02/12

14:09

És el bloc de danses i cançons. L’educació musical a través de la dansa pretén associar la capacitat natural i espontània del moviment corporal que tenen els infants amb la captació i la interpretació d’estímuls sonors rítmics o melòdics.

La cançó és el vehicle més important de l’educació musical i l’eix vertebrador de tot l’aprenentatge musical.

ACTIVITATS TRANSVERSALS

BT00225301_CI1_Cantem_i_ba

llem.indd 81

27/02/12 16:18

Aquestes activitats, que faciliten el treball per projectes, les trobareu en els apartats LES NOSTRES FESTES (primer curs) i UN MÓN PLE D'AMICS (segon curs).

BT00225301_CI1_Nostres_festes.indd 107

26/04/12

dd 111

usica2.in

Amics_m

401_U9_

BT00225

16:15

27/02/12 14:17

CICLE mitjà i CICLE superior El llibre de l’alumne, amb activitats perquè es puguin resoldre en el llibre, s’estructura en 4 blocs.

4.

Cap al greu Jo sóc un pobre músic

17,18

Fem música. Sis unitats didàctiques de treball del llenguatge musical.

Música • Cicle Mitjà • 4t

Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer, que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé!

D’un lloc a l’altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner; si em feu callar jo ma, me, mi, mo, mu, jo em moriré.

1

Escolta el cànon Jo sóc

Viu

un pobre músic i després

canta'l:

A F. Lorenz Lletra: M. Martorell

1

B

E

T

N A

T

F I

UNITAT 4

O

• 4t Música • Cicle Mitjà

BT00240701_U4_Musica_CM_2.indd

I

A

19/03/13 10:31

Música i esport Has pensat mai en la importància que té la música en l’esport?

COM HO HE FET?

2

1

Omple el quadre següent: Sí

Música • Cicle l Mitjà • 4t

3

Respecto el silenci.

Presento la feina neta Col·laboro a crear un de treball.

i endreçada.

bon ambient

musicals.

Participo en les activitats

Recorda relacionades amb l’esport:

• 4t Música • Cicle Mitjà

Escolta diferents cançons

Carros de Foc, del composito 37 r grec Vangelis És un tema que forma part de la banda sonora de la pel·lícula que porta inspirada en la vida de el mateix nom, dos velocistes britànics que es preparaven per Olímpics de 1924 a París. anar als Jocs

UNITAT 6 BT00240701_U6_Musica_CM_2.indd

Què puc millorar?

No

s de la mestra Escolto les explicacion o el mestre.

UNITAT 6

1

REFLEXIONO I APRENC

La música i l’esport compartei xen valors com l’esforç, la constància, la lluita per un somni i el treball en equip.

Tots hem vist alguna vegada persones que corren amb auriculars de escoltant música; també coneide vent de fusta ts anteriors: elsxem el nom dels instrumen himnes d’equips i els dede futbol que s’interprete Pinta de diferents colors color vermell n els de corda deen els estadis durant els de metall de color blau, partits. color verd, els de vent La música és el component fonamenta percussió de color groc. l per motivar i marcar el ritme en molts escobla? ports de la com ara la natació sincronitza no formin part que coneixes vent ts de Quins altres instrumen da, l’expressió corporal, la gimnàstica artística i esportiva, el patinatge…

Moltes activitats dirigides 67 dels centres poliesportius (body pump, spinning, aeròbic, alçament de pesos…) tenen un fons musical 19/03/13 11:10 i molts esportistes afirmen «sentir-se més ben preparats» 67 per BT00240701_U6_Musica_CM_2.indd afrontar una competició si prèviament s’han «estimulat» escoltant la seva música preferida.

Per poder resoldre correctament una activitat, cal que tinguis en compte els punts següents: – Comprendre què et demanen.

– Parlar-ne amb els companys i les companyes.

– Pensar tot el que saps sobre el tema.

– Mirar de trobar la resposta adequada.

We Are The Champions 36 , del grup anglès Queen És una cançó en tempo lent, molt apropiada per asserenar els ànims del partit, agermanar exaltats després els vencedors i tranquil·litz ar els perdedors.

69

2

Omple el quadre següent: Sí

Observacions

No

contenen la Interpreto ritmes que . síncope corxera-negra-corxera en compàs He après a llegir música binari i ternari.

Conec diferents estructures

69 musicals.

ma Segueixo un musicogra de rondó. i identifico l’estructura 19/03/13 11:10

Sé explicar què és una

cobla.

audiAcompanyo amb seguretat s. cions i cançons amb instrument

UNITAT 6

flautes vent de fusta: les Instruments de

Bec

Escoltem. Selecció d’obres d’èpoques, estils i autors diversos per identificar i reconèixer estructures musicals i els principals instruments de la família de vent.

la flauta de bec soprano Escolta com sona 43 de bec soprano Concert per a flauta en l’«Allegro» del Babell. i orquestra, de William

1

Finestreta amb bisell

Mitjà • 4t Música • Cicle

Cap

Soprano 8 forats (7 al davant i 1 al darrere) Baix

Contralt

Cos Canal d’aire

71

19/03/13 11:10

entista bufa bec Sona quan l’instrum Embocadura de ment amb fusta. es fan les notes es construeix principal de l’instrument, on La flauta de bec al bisell i cap al tub de flautes de bec dirigeix l’aire cap a través del bec i n diferents mides els dits. Existeixe tenor i baix. t els forats amb o, soprano, contralt, tapant i destapan més greu: sopranin la més aguda a la i s’anomenen de

Bisell

BT00240701_U6_Musica_CM_2.indd

71

Ipharadisi

Tub Bloc

1

84,85

Canta la cançó Ipharadisi:

Peu

Ipharadisi, ikhaya labafile

Tenor

Ipharadisi, ikhaya labafile, Ipharadisi, ikhaya labafile Kulapho so phumla khona.

Quartet de flautes de bec

44

2

pantera rosa, de Escolta l’obra La tada per un quartet Mancini, interpre

2

Henry de flautes de bec.

-

RA

moviments següents:

DISI

I

KHAYA

83

19/03/13 11:13

sica_CM2.indd

Acompanya-la fent els

I PHA

ano bec sopr

83

BT00240701_U7_Escoltem_Mu

Cos, veu i percussió . Repertori de danses, cànons i ca nçons amb acompanyament instrum ental.

Música • Cicle Mitjà • 4t

Flauta de

LABA

-

FILE

4

KU-LAPHO

SO

PHUMLA

KHO - NA

Salvador Dalí, un aficionat a la música imaginatius Salvador Dalí és un dels pintors més de simbolismes del segle XX. El seu món és ple Va ser i d’imatges creades per la seva imaginació. s’anomenava). un artista genial (tal com ell mateix obra pictòrica, No tan sols va destacar per la seva dissenyador cineasta, escriptor, a com sinó també surrealistes, de joies, creador d’invents i objectes i ballet… decorador d’escenografies per a teatre

109 BT00240701_08_cos_veu_Musica_CM2.in

dd 109

19/03/13 11:42

Salvador Dalí (Figueres, 1904 – Figueres, 1989)

Música • Cicle Mitjà • 4t

Una de les principals característiques de la seva obra és el tipus de pintura minuciosa, acurada, plena de petits detalls. En les seves creacions sovint hi apareixen masses toves que procedeixen dels seus somnis, angoixes o desitjos ocults.

Activitats transversals. Aquestes activitats estan pensades per afavorir el coneixement des de diferents aspectes naturals, artístics, culturals i so­cials. Aquestes activitats es treballen en totes les àrees curriculars i faciliten el treball per projectes.

1

Observa algunes de les pintures de Salvador Dalí on apareixen instruments musicals.

EL PIANO

Font necrofí lica brollan t d’un piano

de cua (1933 (1933)

M i – The Red Music Orchestra (1957)

Dones amb cap de flors trobant a la platja les despulles d’un piano (1936)

PROJECTE 3

141

BT00240701_U9_Activitats_Musica_CM2.indd 141 19/03/13 11:21

37

37

N

VIVÈNCIES MUSI CALS!

Avaluació. Activitats per avaluar els coneixements dels continguts més representatius de la unitat.

Vivències musicals. Apartat que relaciona l’expressió musical amb diferents aspectes com ara les emocions, els sentiments, etc. amb vivències quotidianes.

Reflexiono i aprenc. Activitats orientades a fer reflexionar l’alumne sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

Completa aquests

de la cobla: nom dels instruments mots encreuats amb el

La Guia d’aula La Guia d’aula, que forma part de la Proposta didà ctica, Ês una eina que facilita l’organització i la planificació de la tasca docent a l’aula i que, per tant, esdevÊ un instrument ben útil en el treball del dia a dia.

D’una manera prà ctica, visual i clara, podreu trobar-hi el segßent: • Presentació de la unitat didà ctica. • Programació d’aula, amb els Objectius d’aprenentatge, les Competències bà siques, els Criteris d’Avaluació competencials i els Continguts propis de la unitat. • Reproducció de cada pà gina del llibre de l’alumne, amb les solucions incorporades i el desenvolupament de les activitats. • TambÊ hi trobareu un apartat amb els continguts que es treballen i la connexió amb altres à rees. • Notes que remeten al material complementari o digital.

Com s’estructura la Guia d’aula

del llibre ReproducciĂł de la pĂ gina les solucions incorporades.

Tot seguit hi ha els quadres de la programació d’aula, que segueixen els models proposats pel Departament d’Ensenyament i que contenen els objectius d’aprenentatge, les competències bà siques, els criteris d’avaluació i els continguts curriculars.

amb Notes Instruments de vent de metall: la trompeta

Tudell VĂ lvules de pistĂł

figures rĂ­tmiques en compĂ s

s

i la seva accendel compàs quaternari de 4/4 pensada per a l’aprenentatge equivaAquesta primera unitat ha estat de rodona, i per a l’estudi de les i la presentació de la figura rítmica anteriors: l’escatuació (fort, feble, semifort, feble) conceptes treballats en cursos conegudes. TambÊ es repassen del cà non i lències entre totes les figures d’intensitat, l’estructura formal simples de 2/4 i 3/4, els indicadors la de do major, els compassos termes de tempo. activoltant del rellotge i es proposen es parteix de la cançó Rock al dictats; Per practicar tots aquests conceptes obstinats rítmics a dues mans; i l’escriptura; el ritme i el llenguatge; conjunts, progressions melòdiques vitats variades a partir de la lectura en l’escala de do major per graus Cà non lectures ritmicomelòdiques basades partitura dels cà nons en les cançons de do, i el cant i la lectura en amb diferents ritmes sobre l’escala de l’enfadós i Jolikà . la moderato, andante i adagio) mitjançant termes de tempo (presto, allegro, (ritme, L’experimentació de diferents que conformen una obra musical la vivència d’alguns dels elements cançó Jolikà acaba d’arrodonir melodia, harmonia i dinà mica). Escoltem) de diferents fragments es proposa l’escolta (en l’apartat les Al llarg d’aquesta unitat tambÊ simples de 2/4 i 3/4; per conèixer quaternari; per repassar els compassos els diferents tipus d’embocadures: d’obres per practicar el compàs segons instruments de vent i classificar-los característiques generals dels i broquet. canya, llengßeta de doble canya bec, bisell, llengßeta senzilla de

En el compĂ s quaternari

ti - ti

ti

ti

ti - ti

ti - ti

ti - ti

UNITAT 1

CONTINGUTS

sent què sap l’alumnat sobre els instruments de vent de metall, especialment de la trompeta.

de seqßències sil¡là biques

ta

ta

Continguts que es tracten en la pà gina del llibre amb els connectors d’à rees, que indiquen si hi ha relació amb altres à rees curriculars.

6

MĂŠs informaciĂł Lectura atenta del text i explicaciĂł posterior per part del mestre o la mestra de les caracterĂ­stiques dels instruments de vent de metall.

noritat de la trompeta sola i la d’una trompeta amb diferents sordines. Les sordines de l’enregistrament són: sordina straigth, sordina copa i sordina wah-wah.

Comentar els sons escoltats, si la trompeta els sona molt aguda, si els infants noten l’efecte de les sordines, etc.

9

unitat de compĂ s (la rodo-

del Cà non de l’enfadós.

Lectura atenta del text sobre l’embocadura de broquet, el mecanisme dels pistons i les funcions de la sordina, i explicació posterior per part del mestre o la mestra de les característiques mÊs rellevants.

Comentar

que la persona que toca la trompeta s’anomena trompetista.

Cal posar atenciĂł en i mirant de no es-

giques Orientacions metodolò per dur a terme les activitats proposades.

sencers 5 Lectura rítmica amb l’ajuda durar els quatre temps llargs, les rodones, fent-les

13

ta

Desenvolupament de les activitats

teòrica i de les bafarades punt); el concepte de sobre els signes de perllongament mig temps dins el marc (lligadura i del compàs quaternari nova figura (negra amb de 4/4 punt), i el patró rítmic de negra amb punt-corxera. per arribar a entendre la Recordar l’accentuació i la formació del compàs quaternari de 4/4.

Practicar tot picant i recitant amb les seqßències sil¡là biques rar-los entre si. els tres motius rítmics exposats i compa-

8 Aquesta activitat i la segĂźent

9

93

Desenvolupament de les activitats Abans de començar a treballar les activitats, cal tenir pre-

1 Escoltar, a partir de l’enregistrament (à udio 65), la so-

entrades.

la durada dels valors curçar-les. les notes amb el seu ritme.

Lectura recitada del nom de a dues entrades. i desprÊs fent el cà non Cantar la cançó, primer a l’uníson el text. de l’activitat anterior i completar Observar atentament la partitura

Tornar a escoltar la mostra sonora de la trompeta i observar les fotografies referents a la col¡locació dels llavis de l’instrumentista, les il¡lustracions referents a les funcions dels pistons i els diferents tipus de sordina.

Notes amb indicacions de material descarregable de l’apartat Cercle d’Educadors del web www.barcanova.cat.

115

UNITAT 3

Lectura atenta de l’explicació

46

Activitat per fer dictats rĂ­tmics amb les figures rĂ­tmiques treballades.

vules, que allarguen o escurcen el recorregut de l’aire en el tub.

.

hi ha

dues

Col¡locar bÊ els llavis i controlar la intensitat de la bufada.

.

quaternari de pulsacions

estĂ escrit en compĂ s TĂŠ quatre omple tot el compĂ s. negres. quatre

l’enfadós

rodona

de temps (la negra), la compàs 4/4: la seva unitat Estudi de la formació del les cinc figures conegudes. na) i l’equivalència entre

Ta

Taaaaaaaaaa

Taaaaaaaaaa

www

4 Completa:

activitats Desenvolupament de les

4

OMPLLEN DOS TEMPS OMPLEN TEEMPS PS

Adapt.: R. M. Montserrat

En cada compĂ s El cĂ non ĂŠs a

4

.

PEER TANT, PER TANTT, LA TA LA I LA LA 4

4

Cà non popular anglès i R. GimÊnez

La

4

4

EN UN COMPÀS COMPÀ PÀ ÀS QUATERNARI QU U AT ATEERNARI LA LA VAL UN TEMPS VA TEEMPS PS I MIG. LLA A VAL MIG TEMPS. VA TEE MPS PS.

PrĂŠmer els pistons.

la melodia del

Ă€gil

6

suma la durada de

Blanca amb punt

4

Pica el ritme:

Canta i desprÊs solfeja Cà non de l’enfadós.

INTERPRETAR

EXPLORAR I PERCEBRE – Curiositat i interès pel coneixement de les característiques – Prà ctica de portar el generals dels instruments compàs de vent. – Observació, reconeixement de 4/4 amb el gest de la mà . – Sincronització del movimenti memorització de les notes de l’escala de do major i els compassos de portar el compàs simples – Aprenentatge de les quaternari de 4/4 amb cançons l’audició de l’obra El rellotge de 2/4, 3/4 i 4/4. – Identificació i coneixement i cà nons de memòria, escoltant, imitant sincopat. i interpretant. de la figura rítmica de – Anà lisi, descoberta rodona. i reconeixement dels diferents compassos d’obres proposades per a la seva audició.

– Cant individual i col¡lectiu I CREAR de – Cant col¡lectiu de cançons les cançons proposades, a partir de la imitació i tenint en compte la amb acompanyament – Interpretació de la cançó precisió rítmica i melòdica, d’un Cà non de l’enfadós a quatre obstinat corporal. les dinà miques i el text. – Solfeig de la partitura del cà non Jolikà i interpretació entrades. – Lectura i prà ctica de motius rítmics que combinen d’aquest cà non a dues entrades. – Interpretació de lectures les figures rítmiques conegudes ritmicomelòdiques en en compàs quaternari. – Sincronització de la els compassos de 2/4, batuda dels compassos 3/4 i 4/4, basades en l’escala de do major i simples de 2/4, 3/4 i 4/4 amb indicadors d’intensitat. mentre s’escolten diverses audicions.

de l’escala de do major.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Imitar, practicar, reconèixer i escriure les figures rítmiques del compàs de 4/4. dins

Conèixer i afinar les notes

Portar amb el gest de les mans els compassos de 2/4, 3/4 i 4/4.

Diferenciar i conèixer els diferents tipus d’embocadura: bisell, llengßeta senzilla bec, i doble, i broquet.

Memoritzar i cantar el cĂ non JolikĂ .

Reconèixer, identificar i diferenciar els diferents temes de l’obra El rellotge sincopat de Leroy Anderson.

Conèixer i utilitzar correctament el vocabulari específic als termes de tempo. referent

Cantar amb bona tècnica vocal i amb naturalitat, bona dicció i articulació del text.

8

X

X

7 6

X

X

X

X

X

X

X

5

X

X

X

4

X

X

X

3

X

2

X

X

X

X

COMPETĂˆNCIES BĂ€SIQUES

X

X

PROGRAMACIĂ“ DE LA UNITAT DIDĂ€CTICA 1

5

El CĂ non de

Negra amb punt i corxera

8 9

Ara pica nomĂŠs les figures de color negre del pentagrama anterior color taronja. i pensa la de

32

sonin bĂŠ, cal fer el segĂźent:

D’aquesta manera s’accionen les và l-

Referència a l’activitat digital que trobareu en el web www.barcanovadigital.cat per treballar amb PDI.

16 semicorxeres

X

X

X

X

1 La lligadura les figures.

El punt l’afegim al darrere d’una figura per estalviar-nos la lligadura amb la segßent nota mÊs petita.

Karaoke de la cançó La dama d’Aragó.

Perquè els instruments de vent amb broquet

8 corxeres

PROGRAMACIĂ“ DE LA UNITAT DIDĂ€CTICA 1

RECORDA!

www

VA! NOVA! UNA FIGURA NOVA NA..

RODON LA RODONA

cada negra omple un temps del compĂ s

PavellĂł

4 negres

X

X compĂ s de 4/4.

Conèixer i practicar el

Llegir, practicar, reconèixer i memoritzar les notes de do major, els compassos de l’escala simples de 2/4, 3/4 i 4/4 indicadors d’intensitat. i els

Llegir, identificar i reconèixer les característiques dels instruments de vent i els diferents tipus d’embocadures.

Cantar col¡lectivament el cà non Jolikà acompanyant-se obstinat corporal. d’un

Escoltar l’audició El rellotge sincopat i seguir el seu musicograma.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE 12

La negra amb punt i corxera

de l’enfadós.

Cant i solfeig: Cà non musicals a Identificació d’elements la partitura.

omple tot el compĂ s

11

Clau que permet la sortida d’aigua per condensació

L’embocadura de broquet tÊ la forma d’una copa petita. Sona quan l’instrumentista bufa i fa vibrar els llavis, que es recolzen al broquet.

hi caben:

2 blanques

CONTINGUTS Ritme i figures: la negra amb puntcorxera.

La lligadura.

InterpretaciĂł de ritmes amb percussiĂł corporal.

4

1 rodona

Llegir i adquirir el vocabulari especĂ­fic referent als tempo. termes de

UNITAT 1

de

Les de 4/4.

La rodona. figures rĂ­tmiques.

Equivalències entre

4

compĂ s de Figures rĂ­tmiques en

Memoritzar i interpretar la cançó Rock al voltant del rellotge i el Cà non de l’enfadós.

1. C o m p a s s o

Espai reservat perquè hi feu les vostres anotacions, comentaris, etc.

La trompeta Ês de metall i el seu so Ês agut i brillant. TÊ un tub metà l¡lic d’una llargà ria d’1,5 metres doblegat dues vegades. En un extrem hi ha l’embocadura de broquet i en l’altre el pavelló en forma de campana. A la part central hi ha generalment tres và lvules

de pistĂł.

Broquet

CONTINGUTS

Cada unitat didà ctica comença amb una presentació de situació de la unitat on hi ha la relació amb les altres à rees curriculars.

treballen, a partir de negra i les dues corxeres, la imitació, l’evolució rítmica progressiva de per arribar a interpretar la punt-corxera. amb justesa el nou patró rítmic de negra amb Recitar el ritme de la primera veu amb l’ajuda de les es pica la polirítmia que seqßències sil¡là biques prepara la lectura posterior al mateix temps que de la combinació de negra amb punt-corxera.

Demanar als infants que tornin a picar i a recitar les pensant i emmudint la corxera de la línia inferior, síl¡labes rítmiques de l’esquema proposat, ara per tal d’aconseguir que alment la nova combinació experimentin sensorirítmica i arribin a comprendre-la.

Llengua catalana

MĂşsica

Lengua castellana

Visual i plĂ stica

Medi natural, social i cultural

Llengua anglesa

UNITAT 1

17

MatemĂ tiques

UNITAT 3

CONTINGUTS Antoni GaudĂ­ i la mĂşsica.

El cant gregoriĂ .

i el cant gregoriĂ Antoni GaudĂ­

Competències personals

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

oberta.

Omple

el quadre

Què puc

segĂźent: SĂ­

millorar?

No

de la mestra

Respecto

la feina

Col¡laboro de treball.

Participo

2

nisme i el paisatgisme

i i aconseguĂ­ crear

Notes

DesenvolupĂ una obra que

Una de les passions de GaudĂ­ era el seu amor per la mĂşsica. Era un apassionat del cant gregoriĂ .

El diumenge, desprÊs de finalitzar la seva jornada laboral al temple de la Sagrada Família, li agradava fer una llarga passejada que acabava a l’Oratori de Sant Felip Neri. Allà resava i escoltava els cants de les misses cantades.

Un aspecte religiositat

1

neta i endreçada.

Pensa i contesta: ambient un bon em sento Quan interpreto partitures

3

,

a crear en les

Omple

Solfejo

perquè musicals. activitats

Obse

El cant gregorià Ês un tipus de música vocal pròpia de la litúrgia cristiana.

Es canta a cappellaa (sense acompanyament d’instruments) i tots els cantaires entonen a l’uníson la mateixa melodia.

Hi ha parts per a solista i per a grup. Es canta amb ritme lliure i no segueix cap tipus de compĂ s com la mĂşsica actual.

.

llatĂ­.

La lletra generalment ĂŠs en

una activitat,

Recorda correctament de fer ha estat mÊs poder resoldrecompte els punts segßents: El que m’ha agradatPer cal que tinguis

en

2

118 Escolta l’antífona Salve Regina de cant gregorià i fes un dibuix que reflecteixi les sensacions que has tingut en escoltar-la.

què et demanen. companyes. – Comprendre els companys i les amb sobre el tema. – Parlar-ne el que saps adequada. – Pensar tot trobar la resposta – Mirar de

i toco instruments Activitat Quan canto segĂźent: el quadre oberta. No SĂ­

les notes

en grup, el que em costa mĂŠs Observacions

.

Resposta oberta.

ĂŠs .

I el que m’agrada mÊs Ês de l’escala.

música a llegir He après quaternari.

en compĂ s .

La meva opinió Ês el tempo. a la interpretació col¡lectiva. individual Ês important per L’esforç de l’escolta, ternari a travÊs aquesta sobre binari, reflexió Ês la segßent: Diferencio,en compàs músiques

SÊ què

i quaternari. tipus d’embocadures els cinc de vent.

Conec dels instrumentsseu so, un clarinet pel Distingeixo, perquè d’un saxòfon.

2

.

138

après .

28

1

27

llorar en grup, puc millorar

.

En aquest trimestre he

PROJECTE

,

UNITAT

Quan faig activitats musicals

UNITAT 2

ent de les activitats Desenvolupam proposta per tal que l’alum-el

són una resultats en proposats, prengui nat, a travÊs dels continguts dut a terme grau d’assolimentaprenentatges que s’han l’infant s’imdels reflexiva consciència grà cies a una 1 i 2. Amb l’avaluació en les unitats d’aprenentatge competència propi procÊs a la plica en el lligada directament valorar el que ha autoavaluació, que li permet a aprendre, millorar. d’aprendre en què pot pot ajudar après i els aspectes eina que us tambÊ Ês una de les ses L’avaluació reflexivasobre el desenvolupament mÊs reeia tenir informaciósaber quines són les activitats aspectes de èxit, en quins sions, per tal que tenen mÊs etc. xides, les cançons que insistiu, musical cal del llenguatge

dels propis Aquestes pĂ gines de la valoraciĂł

del sentit Reflexiono i aprenc. Explicació que hi ha d’aquesta avaluació reflexiva (unitats 2, 4 i 6). al final de cada trimestre

PROJECTE 1

Desenvolupament de les activitats reconegut internacionalment primeres com un dels arquitectes mÊs rellevants. Les seves a crear un estil propi, dins del modernisme. ca, l’art mudèjar i el barroc, per arribar finalment

Presentar breument la vida i l’obra d’Antoni Gaudí i Cornet (1825-1926), influències van ser l’arquitectura neogòti1 Observar les fotografies que mostren algunes de les obres

de l’arquitecte Antoni Gaudí i comen-

tar-les amb els alumnes.

Fer la lectura del text sobre la relaciĂł de GaudĂ­ amb la mĂşsica i del gregoriĂ i les seves caracterĂ­stiques.

text que explica què Ês el cant als infants que la notació

Explicar Observar la il¡lustració que mostra l’escriptura del gregorià . utilitzats, en comptes de rebre el nom de emprada Ês molt diferent de l’actual i que els signes notes, es diuen neumes.

118). parlar als alumnes sobre i el context en el qual s’interpretava, l’ofici litúrgic, pot servir per situar la música en l’estil arpiritualitat. Fer l’audició amb poca llum a l’aula tambÊ quitectònic de l’època: el romà nic. suggerit l’escolta del Salve Regina.

Demanar-los que facin un dibuix per representar el que els hagi

(à udio 2 Fer l’audició de l’antífona de cant gregorià Salve Regina

ambient d’escolta: Abans d’escoltar la peça musical convÊ crear un bon explicar-los que Ês una música carregada d’es-

PROJECTE 1

38

UNITAT 2

6

BT00240501_00_Princip_Mus_GUIA_CM2.indd 6

de la cultura de les figures mÊs universals Antoni Gaudí Ês una principalment internacional. Cultivà catalana i de l’arquitectura mobles i objectes, l’urbatambÊ el disseny de l’arquitectura, però

el silenci.

Presento

REFLEXIONO I APRENC

les explicacions Escolto o el mestre.

Activitat

1

3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemà tica 5. Competència d’aprendre a aprendre

HE FET?

COM HO

Notes

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

Competències metodològiques

Competències específiques per conviure i habitar el món

I APRENC

1. Competència comunicativa lingßística i audiovisual 2. Competència artística i cultural

REFLEXIONO

Competències transversals Competències comunicatives

7

11/07/13 12:08

11/07/13 12:08

159

Les activitats transversals estan relacionades amb les activitats que tambÊ trobareu en les à rees de Llengua catalana, Lengua castellana, Matemà tiques i Medi natural, social i cultural de Cicle Mitjà , 4t, d’Editorial Barcanova. Això permet fer una tasca comuna des de totes les à rees i fomentar el treball cooperatiu i per projectes. Si no disposeu dels altres llibres, podeu fer servir aquesta activitat per iniciar un petit projecte.

8

BT00240501_00_Princip_Mus_GUIA_CM2.indd

8 11/07/13 12:08

7 _Mus_GUIA_CM2.indd

BT00240501_00_Princip

ACTIVITATS PER A PDI Icona que indica on hi ha l’activitat digital per treballar amb la Pissarra Digital Interactiva (PDI) a l’aula.

Els diferents recursos que integren el projecte pedagògic per a l’à rea de Música estan disponibles en els webs segßents:

www.barcanovadigital.cat

www.barca

nova.cat

5è

mĂşsica Cicle S uperio

mĂşsica

www.espaibarcanova.cat

r • Educ ació Primà ria

5

è

E L RE PTE DE L’EDUCAC IÓ INNO VACIÓ , PROGR ÉS I TERRITORI

EDITORIAL BARCANOVA Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat

XARXA COMERCIAL 08029 BARCELONA Mallorca, 45, pl. baixa Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 clients@barcanova.cat

07011 PALMA Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes Tel. 971 253 000 Fax 971 253 003 dllambias@cga.es

17005 GIRONA Montfalgars, 1, local C Tel. 972 243 814 / 636481862 Fax 972 400 086 plastra@cga.es

43203 REUS Domènech i Soberano, 7-9 baixos Tel. 977 327 933 / 650 661 014 jgonzalezs@cga.es

25006 LLEIDA Cristòfor de Boleda, 6 Tel. 973 273 388 / 676 991 781 Fax 973 274 719 jsans@cga.es

www.barcanova.cat 9240063

@EDBARCANOVA

8

facebook.com/editorialbarcanova 421728 413712

W blogprimaria.barcanova.cat