Comunica 6è. Dossier. Llengua catalana

Núria Murillo

Autoria:

Montse Munells

Núria Murillo

Núria Riera

dossier d’aprenentatge

LLENGUA N CA A A A L T EDUCACIÓ PRIMÀRIA6

Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró

Coordinació editorial i edició: Montse Ciprés

Edició: Xavier Carulla

Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera

Documentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra

Coordinació tècnica: Laura R. Dengra

Maquetació: Ángeles Rodríguez

Coordinació tècnica digital: Montse Cascales, Yuli Rivero

Edició digital: Núria Algarra

Il·lustració de la coberta: Martuka

Il lustracions: César Barceló

Fotografies: Alamy / Cordon Press, Album (EFE, marka / Universal Images Group), Arxiu Anaya (Ramón Ortega, P. - Fototeca de España; Martin, Joseph), @CCMA, Dreamstime / Quickimage, Getty Images, iStock / Getty Images, Photoaisa, 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova

La imatge de la pàgina 73 correspon a l’espot de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, que formava part de la campanya de sensibilització i difusió de l’edició del 2016, dedicada a l’ictus i a les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. (www.tv3.cat/ marato).

© 2023, Montse Munells Verdiell, Núria Murillo Guerrero, Núria Riera i Fernàndez

© 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA

Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona

Telèfon 932 172 054

barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: març de 2023

ISBN: 978-84-489-6035-3

DL B 6920-2023

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el dossier?

El Programa Comunica de Llengua catalana de 6è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

El Dossier d’aprenentatge ofereix una proposta d’activitats que permet a l’alumnat posar en pràctica la seva competència en aquesta matèria i en aquest curs. L’alumnat trobarà en el llibre de Coneixements totes les informacions teòriques necessàries per fer les activitats.

LLENGUA N CAA A A L T

El Dossier s’estructura en 9 unitats didàctiques que es corresponen amb les unitats didàctiques del llibre de Coneixements. En cada unitat es treballen els sabers Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària, Les llengües i els seus parlants i Alfabetització informacional.

Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

La presentació de les activitats, adequadament contextualitzades, facilita el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat.

Comprensió lectora. Activitats molt variades per analitzar els textos.

Aquesta icona remet a la pàgina del llibre de Coneixements on hi ha les informacions teòriques sobre el tema.

Espai perquè l’alumne hi escrigui el seu nom.

Educació literària. Pràctica dels principals recursos literaris i creació de nous textos a partir de pautes i models.

Tots els enregistraments dels textos per a la comprensió oral i els dictats estan disponibles en l’espai personal del web www.barcanova.cat

La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està integrada en els diferents sabers, de manera que sempre es treballa en contextos significatius per a l’alumnat.

Aquestes activitats estan indicades amb un codi de colors i una icona per identificar-les fàcilment.

ort lèx gram

Les llengües i els seus parlants. Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra. També s’incideix en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.

Comunicació oral. Activitats de comprensió oral a partir de l’enregistrament de textos de caire molt divers. També es plantegen activitats perquè l’alumne aprengui a expressar-se oralment en diferents situacions.

Expressió escrita. Creació de textos nous de tipologia ben variada a partir d’imitació de models o d’organitzadors gràfics.

Treball de rutines i destreses de pensament

Reflexiono i aprenc. Activitats de metacognició que fan reflexionar l’alumnat sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

Practico. Activitats d’ortografia, lèxic i gramàtica que es poden fer al llarg del curs per consolidar els continguts treballats.

Em poso a prova. Avaluació trimestral de 6 pàgines per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.

una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’ EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:

• Activitats interactives

• Gamificació

• Metacognició

• Enregistrament de textos

Interactivitat total

• Vídeos

• Animacions

• Mapes conceptuals

Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.

Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

Compatibilitat

Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA)

i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat

L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

MULTISUPORT

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

DESCARREGABLE

Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

UNIVERSAL

És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.

ESPAI PERSONAL

En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.

SENZILL I INTUÏTIU

Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.

SINCRONITZACIÓ

Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.

Contalles

VIU

Parlem

Comprensió lectora

Els pirates més famosos que van aterrir el Carib 117

122

CONTALLES D’ARREU 1

De petit t ’agradava que t ’expliquessin contes? En recordes algun? Hi ha algun personatge o algun dels conflictes que s ’hi explicaven que et sorprengués? Tot seguit’ en podràs conèixer un bon grapat!

1. Escolta la llegenda que explica com es va formar l’estany Pudent de Formentera i completa la taula següent:

Qui? Les protagonistes principals són

On té lloc? A l’illa de Quin conflicte hi ha? Com reaccionen les dues germanes?

Què succeeix un cop s’enfronten?

Com s’acaba?

2. Per parelles, prepareu-vos la llegenda per explicar-la oralment; tingueu en compte els consells de la pàgina 10 del llibre.

3. Els fets de la llegenda La mare Dragona i els seus fills tenen lloc en un espai real o fictici?

4. Descriu com és aquest espai:

5. Quins personatges intervenen en la llegenda?

Tenen un paper principal Tenen un paper secundari

6. Destria quins d’aquests elements de la llegenda podrien ser reals (R) i quins, ficticis (F):

L’antic poble vietnamita va haver d’enfrontar-se a uns poderosos invasors arribats per mar.

L’emperador de Jade va invocar els déus per demanar ajuda.

Els dracs van llançar el seu alè sobre els vaixells.

Les penyes són maragdes gegantines que els dracs van escopir al voltant de la badia.

7. lèx En quin registre lingüístic està redactada la llegenda? Què t’ho ha fet veure?

8. En grups de quatre, busqueu informació de la badia de Ha Long i prepareu una exposició sobre la seva situació, la geologia, la flora, la fauna i sobre qualsevol altre aspecte que considereu destacable.

9. Respon a les preguntes següents sobre les llegendes:

a) Com creus que s’origina una llegenda?

b) Creus que la llegenda de la badia de Ha Long ens dona una explicació real de la seva formació?

c) Com seria el final d’aquesta llegenda si s’expliqués des del punt de vista d’un dels invasors?

10. lèx En algunes illes de la badia hi ha pobles de pescadors. A més, Ha Long rep cada cop més turistes l’any. Aquestes activitats generen alguns riscos per a aquest espai natural, com la desfores tació i l’excés de l’explotació de recursos naturals Cerca quin significat tenen les dues expressions des tacades.

11. Argumenta per què creus que cal preservar la badia de Ha Long. Després, dissenya un cartell per recordar als visitants que la badia és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i cal tenir-ne cura.

12. lèx Quin registre lingüístic utilitzaries per escriure…

a) una notícia d’un diari

b) el text d’un còmic

c) un missatge a un amic

d) un article per a una revista mèdica

e) les instruccions d’una aplicació de mòbil

13. gram Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

Perquè hi hagi comunicació cal que l’emissor i el receptor s’entenguin.

Qui emet el missatge en l’acte comunicatiu és l’emissor.

Un missatge sempre es transmet a través de la paraula.

El llenguatge oral i escrit formen part de la comunicació no verbal.

Les llengües són les eines que utilitzem en la comunicació verbal.

En la comunicació no verbal la informació es transmet mitjançant imatges, gestos, canvis en el to de veu…

14. ort Classifica les paraules següents segons el nombre de síl·labes i la posició de la síl·laba tònica:

bandoler

històric

Bisíl·labes

presència mite

atmosfèric conte

Segons el nombre de síl·labes

Segons la posició que ocupa la síl·laba tònica

15. Qui són els protagonistes de la faula de la pàgina 14 del llibre?

16. Cerca informació i explica amb les teves paraules a què es dedicava un joglar:

17. Quin significat té l’expressió destacada?

La seva sorpresa va ser total, ja que el va trobar buit i ben buit. Se’n va tornar amb la cua entre cames i amb la lliçó apresa.

18. Quin d’aquests mots et sembla que defineix més bé l’actitud del simi en la faula que has llegit? Encercla’l.

curiositat enveja solidaritat prudència desinterès

19. Indica en quin ordre es narren els fets en el text:

A. Se’n va tornar amb la cua entre cames i amb la lliçó apresa: les aparences enganyen.

B. Un dia de vent, el timbal va començar a sonar amb força.

C. Un simi encuriosit es va acostar al timbal pensant que hi trobaria menges exquisides o coses de valor però el va trobar buit.

D. Un joglar es va deixar el seu timbal penjat a la branca d’un arbre.

20. Ara, classifica els esdeveniments de l’activitat anterior:

Plantejament

Nus

Desenllaç

Moralitat

21. Què en penses, de l’actuació del simi? T’has trobat mai amb una situació semblant?

22. Per què se sol dir que les faules ens fan reflexionar?

23. Pensa un altre desenllaç per a la faula del simi i el timbal.

24. Identifica quina característica se sol associar popularment a aquests animals i que podria servir per descriure la manera de ser i comportar-se de les persones:

tortuga •

formiga •

mussol •

guineu •

gall •

cigala •

lleó •

• astúcia

• arrogància

• fortalesa

• lentitud

• festa

• solitud

• treball

25. Per parelles, escriviu algun valor positiu i algun valor negatiu de cada un d’aquests animals que solen ser protagonistes de faules:

Animal Valors positius Valors negatius guineu lleó llop llebre

26. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

El joglar vivia en aquella vall i solia deixar el timbal a la branca.

El joglar estava de pas per la zona.

El simi va pensar que aquella veu tan potent venia d’algú que li proporcionaria bon menjar.

El simi s’acostà al timbal decidit i sense por.

El simi va aconseguir el que volia.

27. lèx Completa el text amb la paraula adient:

Un timbal és un (objecte / instrument) de (percussió / vent) que consisteix en una caixa metàl·lica hemisfèrica tancada a la base per una (corda / pell) tibant.

28. Compara i contrasta:

Llegenda

En què s’assemblen?

Faula

En què es diferencien?

Què expliquen

Personatges

29. gram Omple els elements de la comunicació d’aquestes situacions:

1. L’Aina parla per telèfon amb l’àvia per dir-li que dimecres hi anirà a dinar.

2. La Carla llegeix al pati el Llibre de les bèsties de Ramon Llull.

Finalitat 1 2

Emissor:

Receptor:

Missatge:

Codi:

Canal:

Context:

Emissor:

Receptor:

Missatge:

Codi:

Canal:

Context:

30. Marca l’opció correcta:

Per saber si un personatge és principal o secundari cal fixar-se en…

l’edat i l’experiència que demostra amb les seves accions.

la importància que té la seva presència en el desenvolupament de l’argument.

si presenta característiques pròpies de les fades, els gegants, les bruixes o els monstres.

31. Completa el text amb els mots següents:

ANTAGONISTES ALIATS OBJECTIUS PRINCIPALS SECUNDARIS ACCIONS HISTÒRIES OBSTACLES

Els protagonistes són els personatges i els que duen a terme la majoria d’

. Són el centre d’atenció de les

. Els són els personatges que posen als protagonistes perquè no aconsegueixin el que s’havien proposat.

Els són els personatges que ajuden els personatges principals a aconseguir els seus

32. ort El protagonista i l’antagonista d’un conte o una faula solen tenir característiques oposades. Al primer li solem adjudicar mots positius i al segon, negatius. Fixa’t en els substantius següents i subratlla’n la síl·laba tònica.

Es consideren positius Es consideren negatius enginy, habilitat, solidaritat, prudència, altruisme, benevolència, companyonia, estratègia, destresa

antipatia, avarícia, inconstància, enveja, insolència, gelosia, egoisme, fanfarroneria, maldat

33. ort Classifica les paraules de l’activitat anterior segons si són paraules agudes, planes o esdrúixoles:

Agudes Planes Esdrúixoles

34. ort Ara, escriu dues paraules de les anteriors en cada casella:

Bisíl·laba aguda

Trisíl·laba plana

Polisíl·laba esdrúixola

35. lèx Escriu la conversa sobre l’afer del timbal que podrien mantenir els personatges de la faula «El simi i el timbal» per un xat de correu electrònic. Tria si vols utilitzar un llenguatge formal o informal.

He utilitzat un llenguatge perquè

36. Escriu una faula al voltant del valor de la convivència i del respecte vers els altres, sobretot aquells que són més vulnerables. Segueix els passos següents, omple la taula i escriu la faula en un full a part.

Pas 1 Tema

Pas 2 Missatge final o moralitat (Pots buscar una dita o refrany.)

Pas 3 Tria quins animals et poden servir de protagonistes. Els noms dels animals poden ser el títol de la faula.

Pas 4 Plantejament. Presenta els protagonistes, descriu l’escenari, el temps i el lloc on transcorrerà la història. Exposa el conflicte.

El valor de la convivència, el respecte vers els altres.

El protagonista és L’enemic és

S’enfronten perquè

Nus. Explica com reaccionen i actuen els personatges davant del conflicte, els desafiaments, els esforços per aconseguir l’objectiu…

Desenllaç. Resol la faula: de quina manera s’han enfrontat al conflicte els protagonistes i com acaba la narració.

Pas 5 Escriu la moralitat perquè es vegi clar quin ensenyament es desprèn de la faula.

El protagonista és enginyós i aconsegueix vèncer

I a l’enemic què li passa?

Els mites són relats tradicionals que expliquen històries sobrenaturals dels déus, els herois, els orígens d’un poble… (Teseu i el Minotaure, Prometeu i Pandora…).

En moltes cultures es troben relats mitològics sobre éssers monstruosos i animals fantàstics.

El bestiari mitològic és extensíssim: centaures, quimeres, esfinxs, meduses, grifons, tritons, hidres, dracs…

Aquest bestiari fantàstic encara es manté viu en moltes manifestacions festives d’arreu de Catalunya: festa del Corpus, carnaval de Solsona, festes de la Mercè, Patum de Berga, Ball de l’Àliga a Badalona, la Cucafera de Tortosa…

37. Pinta del mateix color els noms dels éssers mitològics i la seva descripció:

Medusa

Minotaure

Gegant amb un sol ull enmig del front.

Ésser meitat dona, meitat peix. Monstre amb cos humà i cap de brau.

Ésser amb serps en comptes de cabells que converteix en pedra tot el que mira.

Ésser amb ales d’ocell de presa, cos de lleó i rostre de dona.

Sirena

Ciclop

38. Relaciona cada heroi amb l’explicació corresponent:

Teseu Ulisses Aquil·les

Era rei d’Ítaca i va lluitar contra Troia. •

Va vèncer el minotaure. •

És un dels herois més coneguts de la guerra de Troia.

39. Cerca informació del fenghuang (en xinès, ), una mena d’ocell de la mitologia xinesa i descriu com és físicament (com té el bec, el coll, el dors, la cua…):

Simbologia. El fenghuang té connotacions positives. Simbolitza la unió del yin i el yang. Apareix en temps pròspers de pau però desapareix quan s’acosten conflictes.

Llengua catalana

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

La llengua està plena d’expressions, dites i refranys que formen part de la saviesa popular. Solen ser enginyoses i enriqueixen el nostre llenguatge. És important que les coneguis i en facis ús en els teus textos, ja que serviran per aportar-hi qualitat.

Hi ha diversos reculls de frases fetes i refranys, i normalment s’or ganitzen segons la temàtica. Per exemple:

• Parts del cos humà (No tenir dos dits de front).

• Calendari (Octubre finit, raïm collit).

• Festes i tradicions (Per carnaval tot s’hi val).

• Menjar (Més val menjar poc i pair bé).

• Animals (La guineu quan no les pot haver diu que són verdes).

40. Per grups, busqueu informació sobre aquestes faules i relacioneu-les amb la dita o el refrany corresponent:

«La guineu i el corb» 1

«La cigala i la formiga» 2

«La llebre i la tortuga» 3

«La guineu i la cigonya» 4

Comporta’t amb els altres com t’agradaria que els altres es comportessin amb tu. El que puguis fer avui, no ho deixis per a demà.

Festes em fas i no me’n sols fer, o és que em vols enganyar o és que m’has de menester. A poc a poc anirem lluny.

41. Relaciona aquests refranys amb el seu significat: Segons com et portis tu amb els altres, els altres es portaran amb tu.

Qui roba un ou, roba un bou. 1

Tal faràs, tal trobaràs. 2

Si actues malament en una cosa sense importància, pots acabar actuant malament en alguna cosa o acció més important

1. Dels textos que he treballat en aquesta unitat...

• El que m’ha costat més d’entendre ha estat...

Per què?

• El que m’ha fet gaudir més ha estat...

Per què?

2. Mentre escoltava o llegia els textos treballats, el que m’ha cridat més l’atenció ha estat…

l’espai on tenien lloc els fets.

les maneres d’actuar dels personatges.

3. Reflexiona com te n’has sortit a l’hora d’escriure la faula. Respon pintant amb els colors corresponents: Sí No

La moralitat s’adiu amb la faula?

He utilitzat algun refrany?

He escrit sobre el tema que em demanaven?

He posat títol?

Per exemple, el nom dels protagonistes o un refrany.

Han quedat clares

He organitzat el text en paràgrafs?

L’argument es correspon amb la informació que he donat en l’activitat 36?

les característiques del protagonista i l’antagonista?

1. Escolta la llegenda. Després, tria l’opció correcta en cada cas.

A El protagonista de la llegenda és…

a) una donzella desapareguda.

b) el narrador.

c) un pagès menorquí.

d) un nàufrag morisc.

B S’amaga…

a) en un cova a la muntanya.

b) en un estable.

c) en una cova d’un penya-segat.

d) al poble de Bienedris.

C És descobert…

a) mentre està robant en una casa.

b) quan intenta segrestar una donzella.

c) perquè deixa les seves petjades a la neu.

d) mentre surt del seu amagatall.

D L’expressió «eren temps difícils»

vol dir que era una època…

a) en què es vivia malament.

b) de grans oportunitats.

c) en què no existien aparells per calcular el temps.

d) molt innovadora.

E El tema de la llegenda…

a) són les accions heroiques d’un personatge.

b) és l’origen d’un element de la natura.

c) és la descripció d’un ésser fantàstic.

d) tracta sobre els costums d’una època.

F El narrador explica els fets…

a) en primera persona, tot i que no intervé en la història.

b) ordenats i en tercera persona.

c) en primera persona perquè és el protagonista.

d) desordenats i en tercera persona.

G Quina d’aquestes paraules és plana i trisíl·laba?

a) Descendent. c) Freqüent.

b) Refugiar. d) Naufragi.

H Quina oració pertany al registre lingüístic estàndard?

a) El lladregot va pispar manduca i alguns trastos.

b) El lladre va robar menjar i alguns mobles.

c) El lladre va furtar aliments i algunes possessions.

d) El quinqui va pispar menjar i algunes andròmines.

I Quin mot és sinònim de obertura?

a) Bony. c) Forat.

b) Desnivell. d) Pendent.

J Quin és el subjecte de l’oració «Des del penya-segat, en Xoroi i el seu fill gran es van llançar al mar»?

a) Al mar.

b) En Xoroi i el seu fill gran.

c) Des del penya-segat.

d) En Xoroi.

Llengua catalana

Les avarques menorquines

Un dels productes típics de Menorca són les avarques, un calçat que es remunta a l’època dels cartaginesos. Els pagesos de l’illa se’l van fer seu i el van adaptar a les seves necessitats, ja que era fort i adequat per al camp menorquí. Inicialment, eren fetes de pell i roba de sac, però fa cent anys es va començar a utilitzar pneumàtic de cotxe per fer les soles.

Darrerament, les avarques s’han fet molt populars perquè són un calçat resistent, lleuger i còmode, fins al punt que han sortit molts imitadors i això fa que, a vegades, sigui difícil identificar les veritables avarques menorquines.

Hi ha cinc trucs per saber reconèixer unes avarques menorquines autèntiques:

• Pes. Mira que la sola estigui feta de pneumàtic de cotxe reciclat. Aquest material fa que la sola pesi més i sigui molt més resistent que les d’imitació, de manera que serà més duradora i les dotarà d’una adherència excepcional.

• Tira posterior. Estira la tira que subjecta el peu per la part del taló per

Comprova que la tira està integrada i cosida directament al peu de l’avarca; si no ho està, et molestarà quan caminis. La majoria d’imitacions l’enganxen pels costats.

• Puntades. Examina les puntades i assegura’t que estan cosides directament a la sola de pneumàtic. Aquesta feina manual fa que les avarques encara siguin més especials i duradores.

• Assemblatge en motlle. Investiga si la pala, la tira del darrere i la sola de l’avarca han estat cosides sobre el motlle d’un número de peu concret. Aquest procediment fa que les sandàlies siguin més còmodes i els aporta qualitat.

• Origen. Esbrina si les avarques han

2. Llegeix amb atenció el text següent:

3. Tria l’opció correcta en cada cas:

A Les avarques menorquines…

a) són un calçat molt recent.

b) no han patit canvis des de l’època dels cartaginesos.

c) eren el calçat típic dels pagesos de Menorca.

d) les usaven els nobles de l’illa.

B Aquest calçat és…

a) impermeable i molt resistent.

b) delicat i molt durador.

c) molt exclusiu i lleuger.

d) còmode, resistent i durador.

C Les avarques autèntiques són…

a) de tela i roba de sac.

b) de pell i pneumàtic de cotxe.

c) d’espart.

d) de materials sintètics.

D Per evitar que enceti la pell, la tira posterior…

a) és feta de roba.

b) està enganxada pels costats.

c) està reforçada amb goma pneumàtica trenada.

d) és feta de pneumàtic de cotxe.

E La lectura…

a) vol animar la gent perquè compri aquest tipus de calçat.

b) descriu les parts d’aquest calçat.

c) informa sobre un dels productes típics de Menorca.

d) explica com es poden reconèixer unes autèntiques avarques menorquines.

F En quina parella de mots la vocal de la síl·laba tònica és oberta?

a) Goma i cotxe.

b) Imitador i roba.

c) Menorca i sola

d) Duradora i motlle

G Quin mot és antònim de flexible?

a) Rígid.

b) Elàstic.

c) Plegable.

d) Atlètic.

H Quin tipus de llenguatge s’utilitza en el text?

a) El llenguatge verbal oral.

b) El llenguatge no verbal visual.

c) El llenguatge verbal gestual.

d) El llenguatge verbal escrit.

I Amb quin temps verbal comença cada un dels trucs?

a) Present de subjuntiu.

b) Imperatiu.

c) Present d’indicatiu.

d) Condicional.

J Quina d’aquestes oracions té un subjecte el·líptic?

a) Aquestes avarques són típiques de Menorca.

b) M’he comprat unes avarques menorquines.

c) Les avarques de Menorca es venen fora de les illes.

d) Les avarques autèntiques porten un segell de qualitat.

Llengua catalana

La força seductora

Sant Joan 2022

Despunta el dia amb força seductora i l’aire alena festa amb notes vives amb la llum de l’aurora dansarina mentre surt el sol en l’arca del balcó.

Adorns duen cavalls amb flocs i estrelles i els cavallers els menen orgullosos amb el fulgor que vessen dels seus cors que anhelen cobejar: Festa Major!

Per tot carrer de Ciutadella vella enyora els cants santjoaners dels joves i retrona en la vila encisadora com pregària al nostre Sant Patró.

El tambor i el flabiol fan un esclat que penetra en la fibra ciutadana i provoca un volcà de passió!

Anna Maria Ticoulat https://poesies.wordpress.com

4. Llegeix amb atenció aquest poema:

5. Tria l’opció correcta en cada cas:

A La poetessa dedica el poema…

a) als cavallers.

b) a la festa major de Ciutadella.

c) a sant Joan.

d) als joves que es diuen Joan.

B La poetessa viu la festa amb…

a) por.

b) alegria.

c) tristesa.

d) nostàlgia.

C Els protagonistes de la festa són…

a) els veïns de la ciutat.

b) els músics.

c) els joves.

d) els cavalls i els cavallers.

D Qui s’ho passa més bé en la festa?

a) El Sant Patró.

b) Els joves.

c) Les ballarines.

d) Les persones grans.

E La festa major de Ciutadella comença…

a) quan sonen el tambor i el flabiol.

b) quan es fa clar.

c) quan els santjoaners criden

«Festa Major!»

d) quan apareixen els cavallers a

F El poema…

a) té rima assonant en tots els versos.

b) té rima consonant en l’últim vers de cada estrofa.

c) no té rima.

d) té rima assonant en els versos parells.

G Quina d’aquestes oracions té les paraules ben accentuades?

a) Per a mí, les festes de Ciutadella són les millors del món.

b) Per a mí, les festes de Ciutadella son les millors del mon.

c) Per a mi, les festes de Ciutadella son les millors del món.

d) Per a mi, les festes de Ciutadella són les millors del món.

H Quin d’aquests significats no correspon al mot estrella?

a) Actor o esportista que destaca per damunt dels altres.

b) Animal marí que té forma d’estrella.

c) Cantant que destaca perquè té la veu molt aguda.

d) Astre que brilla al cel amb llum pròpia.

I Tria el pronom fort d’aquesta oració: «D’ensaïmades, ella se’n va menjar dues per la festa major».

a) la b) n’ c) se d) ella

6. Recorda el teu acte preferit de la festa major del teu barri o de la teva població i descriu en què consisteix i els sentiments que experimentes quan hi assisteixes o hi participes.

ORTOGRAFIA

1. Completa les paraules següents amb a o e. Després, escriu una paraula de la mateixa família que tingui aquesta vocal en posició tònica:

s rpentí cal ixera matal sser encr uament

enc rclar p narra

• Fes el mateix amb les vocals o i u:

g tera pl mall

h rtalissa s car

h menot mad resa

2. Escriu els accents en el text següent:

Avui hem presentat un treball sobre el canvi climatic i la contaminacio de diferents ecosistemes. La imatge d’un tauro mastegant una bossa de plastic ha impactat molt. La fotografia del fum de les fabriques quimiques tenyint el cel de groc tambe ha impressionat molt. En Fermin ens ha dit que el treball estava molt be i ens ha demanat que l’anessim a exposar a cinque.

3. Busca deu paraules en aquesta sopa de lletres. Encercla-les segons el codi de colors i copia-les separades per síl·labes. Posa-hi els accents quan sigui necessari.

Diftongs:

Hiats:

4. Escriu al costat de cada definició la paraula corresponent. El número que hi ha entre parèntesis indica el nombre de lletres que té cada paraula.

– Dia que precedeix immediatament aquell en què som. (4)

– Reglament de les hores de començament i acabament d’una activitat laboral, de les classes d’un centre docent, etc. (6)

– Estació de l’any, entre la tardor i la primavera. (6)

– Planta comestible que es conrea en els horts. (10)

– Tota la gent. (6)

5. Completa les paraules següents i escriu un mot de la mateixa família. Subratlla els casos en què hi ha una alternança entre les consonants p/b, t/d, c/g. fan llam

6. Completa aquestes paraules amb l o l·l:

a èrgia a umini mortade a i usió se ecció e aborar mi ímetre mi ió

aquare a metà ic mo ècula e egant

7. Completa les oracions següents amb tan / tant o quan / quant:

a) vam arribar a les portes del teatre, l’Aina encara no havia arribat.

b) la iaia fa la migdiada, dorm profundament que no s’adona de res.

c) Té barrets que cada dia en porta un de diferent.

d) És ensucrat aquest pastís que només me’n menjaré un tros petit.

e) No sé temps estarem sense internet a casa; espero que siguin ràpids a reparar-ho com a instal·lar-ho.

8. Encercla amb color verd els sinònims i amb color vermell, els antònims:

destacar realçar, emfatitzar, desvalorar, subratllar, rebaixar. alentir frenar, accelerar, apressar, retardar, demorar.

cridar xiuxiuejar, bramar, vociferar, clamar, murmurar. acusar incriminar, culpar, exculpar, defensar, imputar.

9. Completa les oracions següents amb la paraula o l’expressió correcta:

a) sopar no vull mòbils a la taula! (A l’hora / Alhora)

b) No sé què passa… Fa dies que dormo molt malament. (em / hem)

c) És la vegada que t’ho dic: no posis els peus damunt la taula. (darrere / darrera)

d) Ja ha més d’una hora i encara no ha acabat la feina. (pesat / passat)

e) Hem fet una construcció molt original amb escuradents! (sent / cent)

f) anat a portar el gat al veterinari. (Em / Hem)

10. Completa amb les paraules tabú dels eufemismes següents:

Centre de repòs mental.

Institució penitenciària.

Lloc de repòs etern.

Fort intercanvi d’opinions.

Conflicte armat.

Sense sostre.

11. Escriu dues paraules derivades de les següents i subratlla’n els sufixos i els prefixos. Escriu al costat de cada derivat la categoria gramatical a què pertany.

fort fred forn valor

12. Completa els refranys següents. Pensa una situació en què els podries fer servir.

a) A la i al llit, al primer .

b) Aigua passada no mou .

c) D’un mal en surt un gran

d) No diguis que no sigui al , i encara ben lligat.

e) Qui no té feina el pentina.

13. Escriu al costat de les següents sigles i acrònims el seu significat:

14. Escriu al costat dels següents barbarismes la forma correcta en català: algo vado

siesta enseguida

quarto sotan bandeja despreci

15. Quina paraula tenim en català per a aquests mots?

contactless wireless speaker airbag

e-mail hashtag tablet on line

e-book fast food

GRAMÀTICA

16. Explica una situació amb els següents elements de la comunicació. Escriu el missatge.

Emissor el pare Receptor dos bessons Codi llengua catalana Canal una nota Missatge

17. Subratlla segons el codi de colors: SUBJECTE PREDICAT

a) El jardí de casa és ple de criatures fantàstiques.

b) Al quiosc de la cantonada els avis compren llibres de segona mà.

c) La Mabel i tu no teniu cap samarreta groga.

d) Avui i demà els alumnes de sisè sortirem per la porta del darrere.

18. Completa les oracions canviant el sintagma subratllat pel pronom corresponent:

a) L’Eloi porta els plats a la cuina. L’Eloi porta a la cuina.

b) El pare prepara el llit de l’habitació petita a la cosina El pare prepara el llit de l’habitació petita.

c) Demano les feines a la Mar. demano a la Mar.

d) He regalat un llibre a l’Agnès. ’he regalat a l’Agnès.

e) Regalaré una boina a l’avi regalaré una boina.

19. Subratlla el nucli del sintagma nominal i els complements i digues de quin tipus són:

a) La biblioteca nova del barri s’inaugurarà demà passat.

b) El jersei que em va fer la mare m’ha quedat petit.

c) Els ulls blaus de la meva germana són com els de la iaia.

ort lèx gram

20. Completa les taules següents:

1a 2a 3a Present Perfet Imperfet Passat perifràstic Futur queia van avisar hem deduït tens observarà perdíem Infinitiu Participi Gerundi queia caure caigut caient van avisar hem deduït tens observarà perdíem

21. Subratlla els complements verbals de les oracions següents i digues de quin tipus són.

a) A la fàbrica del poble fabriquen paper de molts tipus.

b) El cap de setmana vinent la mare i jo visitarem els avis a la masia del Lluçanès.

c) Hem acabat la feina ràpidament.

d) Farem un pastís de pastanaga per a la Susi.

Mode indicatiu

Model de la primera conjugació: ANAR

Present vaig vas va anem aneu van

Perfet he anat has anat ha anat hem anat heu anat han anat

Mode subjuntiu

Mode imperatiu

Present vagi vagis vagi anem aneu vagin

ves (tu) vagi (ell o ella) anem (nosaltres) aneu (vosaltres) vagin (elles o ells)

Imperfet anava anaves anava anàvem anàveu anaven

Plusquamperfet havia anat havies anat havia anat havíem anat havíeu anat havien anat

Imperfet anés anessis anés anéssim anéssiu anessin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig anar vas anar va anar vam anar vau anar van anar

Passat anterior perifràstic vaig haver anat vas haver anat va haver anat vam haver anat vau haver anat van haver anat

Perfet

hagi anat hagis anat hagi anat hàgim anat hàgiu anat hagin anat

Futur aniré aniràs anirà anirem anireu aniran

Futur perfet hauré anat hauràs anat haurà anat haurem anat haureu anat hauran anat

Plusquamperfet hagués anat haguessis anat hagués anat haguéssim anat haguéssiu anat haguessin anat

Condicional aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien

Condicional perfet hauria anat hauries anat hauria anat hauríem anat hauríeu anat haurien anat

Mode indicatiu

Mode subjuntiu

Present estic estàs està estem esteu estan

Perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat

Present estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin

Mode imperatiu estigues (tu) estigui (ell o ella) estiguem (nosaltres) estigueu (vosaltres) estiguin (elles o ells)

Infinitiu Participi Gerundi anar anat anada anats anades

Model de la primera conjugació: ESTAR

Imperfet estava estaves estava estàvem estàveu estaven

Plusquamperfet havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat

Imperfet estigués estiguessis estigués estiguéssim estiguéssiu estiguessin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig estar vas estar va estar vam estar vau estar van estar

Passat anterior perifràstic vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat

Perfet hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat

Futur estaré estaràs estarà estarem estareu estaran

Futur perfet hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat

Plusquamperfet hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat

anant

Condicional estaria estaries estaria estaríem estaríeu estarien

Condicional perfet hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

estant

• 6è VERBS IRREGULARS

VERBS iRREGULARS

Mode indicatiu

Model de la segona conjugació: SER (o ÉSSER)

Present soc ets és som sou són

Perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat

Mode subjuntiu

Present sigui siguis sigui siguem sigueu siguin

Mode imperatiu sigues (tu) sigui (ell o ella) siguem (nosaltres) sigueu (vosaltres) siguin (elles o ells)

Imperfet era eres era érem éreu eren

Plusquamperfet havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat

Imperfet fos fossis fos fóssim fóssiu fossin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig ser vas ser va ser vam ser vau ser van ser

Passat anterior perifràstic vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat

Perfet hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat

Futur seré seràs serà serem sereu seran

Futur perfet hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat

Plusquamperfet hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat

Condicional seria series seria seríem seríeu serien

Condicional perfet hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

Mode indicatiu

Mode subjuntiu

Mode imperatiu

Present faig fas fa fem feu fan

Perfet he fet has fet ha fet hem fet heu fet han fet

Present faci facis faci fem feu fan

fes (tu)

faci (ell o ella)

fem (nosaltres)

feu (vosaltres)

facin (elles o ells)

Infinitiu Participi Gerundi ser (o ésser) estat estada estats estades

sent (o essent)

Model de la segona conjugació: FER

Imperfet feia feies feia fèiem fèieu feien

Plusquamperfet havia fet havies fet havia fet havíem fet havíeu fet havien fet

Imperfet fes fessis fes

féssim féssiu fessin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig fer vas fer va fer vam fer vau fer van fer

Passat anterior perifràstic vaig haver fet vas haver fet va haver fet vam haver fet vau haver fet van haver fet

Perfet

hagi fet hagis fet

hagi fet

hàgim fet

hàgiu fet

hagin fet

Futur faré faràs farà farem fareu faran

Futur perfet hauré fet hauràs fet

haurà fet haurem fet haureu fet hauran fet

Plusquamperfet

hagués fet haguessis fet

hagués fet haguéssim fet

haguéssiu fet haguessin fet

Condicional faria faries faria faríem faríeu farien

Condicional perfet hauria fet hauries fet hauria fet hauríem fet hauríeu fet haurien fet

Infinitiu Participi Gerundi fer fet

feta

fets

fetes

fent

Mode indicatiu

Model de la segona conjugació: PODER

Present puc pots pot podem podeu poden

Perfet he pogut has pogut ha pogut hem pogut heu pogut han pogut

Mode subjuntiu Present pugui puguis pugui puguem pugueu puguin

Mode imperatiu pugues (tu) pugui (ell o ella) puguem (nosaltres) pugueu (vosaltres) puguin (elles o ells)

Llengua catalana

Mode indicatiu

Imperfet podia podies podia podíem podíeu podien

Plusquamperfet havia pogut havies pogut havia pogut havíem pogut havíeu pogut havien pogut

Imperfet pogués poguessis pogués poguéssim poguéssiu poguessin

Formes no personals

Present vull vols vol volem voleu volen

Perfet he volgut has volgut ha volgut hem volgut heu volgut han volgut

Mode subjuntiu Present vulgui vulguis vulgui vulguem vulgueu vulguin

Mode imperatiu

vulgues (tu)

vulgui (ell o ella)

vulguem (nosaltres) vulgueu (vosaltres)

vulguin (elles o ells)

Passat perifràstic vaig poder vas poder va poder vam poder vau poder van poder

Passat anterior perifràstic vaig haver pogut vas haver pogut va haver pogut vam haver pogut vau haver pogut van haver pogut

Perfet hagi pogut hagis pogut hagi pogut hàgim pogut hàgiu pogut hagin pogut

Futur podré podràs podrà podrem podreu podran

Futur perfet hauré pogut hauràs pogut haurà pogut haurem pogut haureu pogut hauran pogut

Plusquamperfet hagués pogut haguessis pogut hagués pogut haguéssim pogut haguéssiu pogut haguessin pogut

Condicional podria podries podria podríem podríeu podrien

Condicional perfet hauria pogut hauries pogut hauria pogut hauríem pogut hauríeu pogut haurien pogut

Infinitiu Participi Gerundi poder pogut poguda poguts pogudes

Model de la segona conjugació: VOLER

Imperfet volia volies volia volíem volíeu volien

Plusquamperfet havia volgut havies volgut havia volgut havíem volgut havíeu volgut havien volgut

Imperfet volgués volguessis volgués volguéssim volguéssiu volguessin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig voler vas voler va voler vam voler vau voler van voler

Passat anterior perifràstic vaig haver volgut vas haver volgut va haver volgut vam haver volgut vau haver volgut van haver volgut

Perfet hagi volgut hagis volgut hagi volgut hàgim volgut hàgiu volgut hagin volgut

Futur voldré voldràs voldrà voldrem voldreu voldran

Futur perfet hauré volgut hauràs volgut haurà volgut haurem volgut haureu volgut hauran volgut

Plusquamperfet hagués volgut haguessis volgut hagués volgut haguéssim volgut haguéssiu volgut haguessin volgut

podent

Condicional voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien

Condicional perfet hauria volgut hauries volgut hauria volgut hauríem volgut hauríeu volgut haurien volgut

volent

Mode indicatiu

Model de la segona conjugació: CABER (o CABRE)

Present cabo caps cap cabem cabeu caben

Perfet he cabut has cabut ha cabut hem cabut

heu cabut

han cabut

Mode subjuntiu

Present càpiga

càpigues

càpiga

capiguem capigueu

càpiguen

Mode imperatiu cap (tu)

càpiga (ell o ella)

capiguem (nosaltres) cabeu (vosaltres) càpiguen (elles o ells)

Imperfet cabia cabies cabia cabíem cabíeu cabien

Plusquamperfet havia cabut

havies cabut havia cabut

havíem cabut

havíeu cabut

havien cabut

Imperfet cabés cabessis cabés cabéssim cabéssiu cabessin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig caber

vas caber va caber

vam caber

vau caber

van caber

Passat anterior perifràstic vaig haver cabut

vas haver cabut va haver cabut

vam haver cabut

vau haver cabut

van haver cabut

Perfet hagi cabut hagis cabut hagi cabut hàgim cabut hàgiu cabut hagin cabut

Futur cabré cabràs cabrà cabrem cabreu cabran

Futur perfet hauré cabut

hauràs cabut haurà cabut haurem cabut

haureu cabut

hauran cabut

Plusquamperfet hagués cabut haguessis cabut hagués cabut haguéssim cabut haguéssiu cabut haguessin cabut

Condicional cabria cabries

cabria

cabríem cabríeu

cabrien

Condicional perfet

hauria cabut

hauries cabut hauria cabut

hauríem cabut

hauríeu cabut

haurien cabut

IRREGULARS

Mode indicatiu

Present sé saps sap sabem sabeu saben

Perfet he sabut has sabut ha sabut hem sabut heu sabut han sabut

Mode subjuntiu Present sàpiga sàpigues sàpiga sapiguem sapigueu sàpiguen

Mode imperatiu sàpigues (tu) sàpiga (ell o ella) sapiguem (nosaltres) sapigueu (vosaltres) sàpiguen (elles o ells)

Infinitiu Participi Gerundi caber cabut cabuda cabuts cabudes

cabent

Model de la segona conjugació: SABER

Imperfet sabia sabies sabia sabíem sabíeu sabien

Plusquamperfet havia sabut havies sabut havia sabut havíem sabut havíeu sabut havien sabut

Imperfet sabés sabessis sabés sabéssim sabéssiu sabessin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig saber vas saber va saber vam saber vau saber van saber

Passat anterior perifràstic vaig haver sabut vas haver sabut va haver sabut vam haver sabut vau haver sabut van haver sabut

Perfet hagi sabut hagis sabut hagi sabut hàgim sabut hàgiu sabut hagin sabut

Futur sabré sabràs sabrà sabrem sabreu sabran

Futur perfet hauré sabut hauràs sabut haurà sabut haurem sabut haureu sabut hauran sabut

Plusquamperfet hagués sabut haguessis sabut hagués sabut haguéssim sabut haguéssiu sabut haguessin sabut

Infinitiu Participi

Condicional sabria sabries sabria sabríem sabríeu sabrien

Condicional perfet hauria sabut hauries sabut hauria sabut hauríem sabut hauríeu sabut haurien sabut

sabent Llengua catalana • 6è VERBS

Mode indicatiu

Model de la segona conjugació: TREURE

Present trec treus treu traiem traieu treuen

Perfet he tret has tret ha tret

hem tret

heu tret

han tret

Mode subjuntiu

Mode imperatiu

Present tregui treguis tregui traguem tragueu treguin

treu (tu) tregui (ell o ella) traguem (nosaltres) traieu (vosaltres) treguin (elles o ells)

Llengua catalana

Mode indicatiu

Present veig veus veu veiem veieu veuen

Perfet he vist has vist ha vist hem vist heu vist han vist

Mode subjuntiu Present vegi vegis vegi vegem vegeu vegin

Mode imperatiu veges (tu) vegi (ell o ella) vegem (nosaltres) vegeu (vosaltres) vegin (elles o ells)

Imperfet treia treies treia trèiem trèieu treien

Plusquamperfet havia tret

havies tret havia tret

havíem tret

havíeu tret

havien tret

Imperfet tragués traguessis tragués traguéssim traguéssiu traguessin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig treure vas treure va treure vam treure vau treure van treure

Passat anterior perifràstic vaig haver tret vas haver tret va haver tret

vam haver tret

vau haver tret

van haver tret

Perfet

hagi tret

hagis tret

hagi tret

hàgim tret

hàgiu tret

hagin tret

Futur trauré trauràs traurà traurem traureu trauran

Futur perfet hauré tret

hauràs tret haurà tret

haurem tret

haureu tret

hauran tret

Plusquamperfet hagués tret haguessis tret hagués tret haguéssim tret

haguéssiu tret haguessin tret

Condicional trauria trauries trauria trauríem trauríeu traurien

Condicional perfet hauria tret

hauries tret

hauria tret

hauríem tret

hauríeu tret

haurien tret

Model de la segona conjugació: VEURE

Imperfet veia veies veia vèiem vèieu veien

Plusquamperfet havia vist havies vist havia vist havíem vist havíeu vist havien vist

Imperfet veiés veiessis veiés veiéssim veiéssiu veiessin

Formes no personals

Infinitiu Participi Gerundi treure tret treta trets tretes

Passat perifràstic vaig veure vas veure va veure vam veure vau veure van veure

Passat anterior perifràstic vaig haver vist vas haver vist va haver vist vam haver vist vau haver vist van haver vist

Perfet hagi vist

hagis vist

hagi vist

hàgim vist

hàgiu vist hagin vist

Futur veuré veuràs veurà veurem veureu veuran

Futur perfet hauré vist hauràs vist haurà vist haurem vist haureu vist hauran vist

Plusquamperfet hagués vist haguessis vist hagués vist haguéssim vist haguéssiu vist haguessin vist

traient

Condicional veuria veuries veuria veuríem veuríeu veurien

Condicional perfet hauria vist hauries vist hauria vist hauríem vist hauríeu vist haurien vist

Infinitiu Participi Gerundi

veient

Mode indicatiu

Model de la tercera conjugació: TENIR

Present tinc tens té tenim teniu tenen

Perfet he tingut has tingut ha tingut hem tingut heu tingut han tingut

Mode subjuntiu

Mode imperatiu

Present tingui tinguis tingui tinguem tingueu tinguin

té o tingues (tu)

tingui (ell o ella)

tinguem (nosaltres)

teniu o tingueu (vosaltres)

tinguin (elles o ells)

Imperfet tenia tenies tenia teníem teníeu tenien

Plusquamperfet havia tingut havies tingut havia tingut havíem tingut havíeu tingut havien tingut

Imperfet tingués tinguessis tingués tinguéssim tinguéssiu tinguessin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig tenir vas tenir va tenir vam tenir vau tenir van tenir

Passat anterior perifràstic vaig haver tingut vas haver tingut va haver tingut vam haver tingut vau haver tingut van haver tingut

Perfet hagi tingut hagis tingut hagi tingut hàgim tingut hàgiu tingut hagin tingut

Futur tindré tindràs tindrà tindrem tindreu tindran

Futur perfet hauré tingut hauràs tingut haurà tingut haurem tingut haureu tingut hauran tingut

Plusquamperfet hagués tingut haguessis tingut hagués tingut haguéssim tingut haguéssiu tingut haguessin tingut

Condicional tindria tindries tindria tindríem tindríeu tindrien

Condicional perfet hauria tingut hauries tingut hauria tingut hauríem tingut hauríeu tingut haurien tingut

Mode indicatiu

Present vinc vens ve venim veniu venen

Perfet he vingut has vingut ha vingut hem vingut heu vingut han vingut

Mode subjuntiu Present vingui vinguis vingui vinguem vingueu vinguin

Mode imperatiu

vine (tu)

vingui (ell o ella)

vinguem (nosaltres)

veniu (vosaltres)

vinguin (elles o ells)

Imperfet venia venies venia veníem veníeu venien

Plusquamperfet havia vingut havies vingut havia vingut havíem vingut havíeu vingut havien vingut

Imperfet vingués vinguessis vingués vinguéssim vinguéssiu vinguessin

Formes no personals

Infinitiu Participi Gerundi tenir tingut tinguda tinguts tingudes

Model de la tercera conjugació: VENIR (o VINDRE)

Passat perifràstic vaig venir vas venir va venir vam venir vau venir van venir

Passat anterior perifràstic vaig haver vingut vas haver vingut va haver vingut vam haver vingut vau haver vingut van haver vingut

Perfet

hagi vingut hagis vingut hagi vingut hàgim vingut hàgiu vingut hagin vingut

Futur vindré vindràs vindrà vindrem vindreu vindran

Futur perfet hauré vingut hauràs vingut haurà vingut haurem vingut haureu vingut hauran vingut

Plusquamperfet hagués vingut haguessis vingut hagués vingut haguéssim vingut haguéssiu vingut haguessin vingut

Infinitiu Participi

venir vingut vinguda vinguts vingudes

tenint

Condicional vindria vindries vindria vindríem vindríeu vindrien

Condicional perfet hauria vingut hauries vingut hauria vingut hauríem vingut hauríeu vingut haurien vingut

Gerundi

venint