SOCIALS. Eulàlia Ferrer. Unitat 1 by Editorial Barcanova

SOCIALS 3

C.-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal

ESO

Continguts s amb activitat ls competencia

Programa

Eulàlia Ferrer

UNITAT 1

GEOGRAFIA

TEMA 1 EL MEDI NATURAL I LES ACTIVITATS HUMANES 1. Els recursos naturals 2. Els recursos renovables 3. Els recursos no renovables 4. La intervenció humana en el paisatge 5. Els problemes mediambientals 6. Mesures per fer front als problemes mediambientals 7. La natura incontrolable: els riscos naturals 8. La humanitat davant els riscos naturals 9. La presa d’apunts a classe

Forat de la capa d’ozó sobre l’Antàrtida.

Paisatge natural dels Picos de Europa (Astúries). Ús de plaguicides en una plantació dels Estats Units.

istes a Doha (Qatar). Protesta d’activistes ecolog

1. Els recursos naturals recurs natural

Un recurs natural és qualsevol matèria o energia que s’obté de la natura i que els éssers humans utilitzem per satisfer les nostres necessitats. [Font 1] En els darrers dos segles, el consum dels recursos naturals per part dels humans no ha parat d’augmentar. Si aquest consum continua creixent al ritme que ho fa actualment, és possible que determinats recursos s’exhaureixin, ja que no tots es regeneren. La capacitat que un recurs natural es regeneri és el criteri emprat per classificar-los en renovables i no renovables.

1.1. Recursos renovables i recursos no renovables Els recursos renovables són aquells que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al del seu consum. Alguns d’aquests recursos són perennes i no se’n preveu l’exhauriment. Aquest és el cas del vent i del sol. [Font 2] Altres recursos, com la fusta, el sòl i l’aigua dolça, els podem qualificar de potencialment renovables. És a dir, són recursos indefinits, si bé un consum excessiu els pot convertir en no renovables. Els recursos no renovables són aquells que es consumeixen a un ritme superior del que són generats per la natura. Això pot comportar que en un futur més o menys proper s’exhaureixin. Aquest seria el cas de diversos minerals, com ara el ferro, i combustibles, com, per exemple, el petroli i el gas. [Font 3] La possibilitat que alguns recursos naturals s’esgotin és un dels problemes que ens hem de

plantejar avui si no volem deixar a les generacions futures un món on no es pugui viure.

1.2. Un repartiment desigual Els recursos naturals estan repartits d’una manera desigual per tot el planeta i no tota la població hi pot accedir en condicions d’igualtat. Aquest repartiment desigual ha provocat conflictes entre els éssers humans per la possessió i l’explotació dels recursos naturals. [Font 4] Com que cap país no disposa de tots els recursos naturals que necessita, tots depenen dels recursos que, gràcies al comerç, puguin obtenir d’altres països. Si un país no posseeix recursos naturals, ha de tenir prou diners per comprar-los i per desenvolupar la tecnologia necessària per poder-los explotar en benefici propi. Quan un país no té recursos naturals ni els diners necessaris per obtenir-los, és molt difícil que es pugui desenvolupar econòmicament i socialment. [Font 5]

Font 1. Una carbonera és un exemple de l’aprofitament dels recursos naturals per part dels humans. De la llenya, se n’obté carbó.

TEMA

Font 2. L’energia solar és un exemple de recurs natural perenne. Font 3. Els oleoductes, com aquest d’Alaska (Estats Units), transporten el petroli cru a llargues distàncies des dels llocs de producció fins als centres de consum.

Font: BP, Review of World Energy, 2018

51,1 8,2 14,01

6,3 18,1 444,88

113,2 75,5 1,2

16,6 14,4 13,21

35,4 13,9 258,01

21,5 66 323,44

Font 4. El control de l’aigua i el seu ús són sovint font de conflictes.

Font 5. Principals reserves mundials de carbó, petroli i gas natural.

2. Els recursos renovables recurs renovable

2.1. L’aigua dolça i el sòl L’aigua dolça i el sòl són dos dels recursos renovables que poden deixar de ser-ho. La vida humana no es pot entendre sense l’aigua potable. És un recurs escàs i està molt mal repartit al planeta. [Font 6] La majoria dels 1.200 milions de persones que tenen dificultats per accedir a l’aigua viuen en zones àrides i semiàrides del planeta. Tanmateix, el consum d’aigua s’ha triplicat en els darrers 50 anys. El 70 % de l’aigua consumida a la Terra s’empra en l’agricultura. Aquest percentatge es redueix en societats molt industrialitzades, com en gran part d’Europa. Tanmateix, només tres països –la Xina, l’Índia i els Estats Units– ja consumeixen el 38 % de l’aigua de la Terra. [Font 7] El sòl és també un recurs renovable feble. El sòl fèrtil es pot degradar fins a esdevenir improductiu, sobretot si s’erosiona com a conseqüència de tales incontrolades o d’incendis. També perjudiquen la fertilitat del sòl una explotació excessiva i l’ús de fertilitzants químics. De fet, el creixement urbà ha destruït una gran quantitat de sòl fèrtil. Quan un territori perd el seu sòl fèrtil, aleshores diem que pateix un procés de desertització. [Font 8]

2.2. Energies renovables Encara que la major part de l’energia procedeix de recursos no renovables, cada vegada s’utilitzen més energies renovables, com ara l’energia hidràulica i les energies alternatives.

L’energia hidràulica té força avantatges: és neta i potencialment renovable. De tota manera, requereix grans inversions, ja que cal construir grans preses i línies d’alta tensió per al seu transport. L’impacte visual d’aquestes línies i el risc d’incendi que comporten pel fet que travessen boscos són els seus punts dèbils. Les principals energies alternatives són l’energia solar i l’energia eòlica. Es tracta d’energies netes, que no contaminen i els recursos bàsics de les quals –el Sol i el vent, respectivament– són perennes. Els inconvenients d’aquestes energies són la irregularitat de les fonts energètiques i l’impacte visual que provoquen els molins eòlics i les plaques solars. [Font 9] Tot i que l’ús de les energies alternatives ha experimentat, actualment, un gran creixement, encara són d’ús minoritari. Del total d’energia que es consumeix a Espanya, tan sols un 16 % procedeix de recursos renovables. Només que s’aprofités un 10 % de l’energia solar que arriba a la Terra, es podria satisfer tota la demanda actual d’energia del món.

Recorda Dels quasi 7.700 milions d’habitants de la Terra, quasi 2.200 milions no tenen accés a l’aigua potable.

Sabies que…? La manca d’aigua potable va fer que el 2010 l’ONU declarés l’aigua potable dret humà essencial i que el dia 22 de març de cada any se celebri el Dia Mundial de l’Aigua.

Font: Elaboració pròpia a partir de World Water Development Report Font 6. Excedent i dèficit d’aigua al món.

TEMA

% 100

Agrícola Industrial

Domèstic 50 25 0

Font 7. Consum d’aigua per sectors al món.

Món

Països en vies de desenvolupament

Font 8. Un dels grans incendis que va afectar l’illa de Borneo, a Indonèsia, l’any 2019. La tala general i incontrolada dels boscos és, juntament amb els incendis forestals, una de les causes de la pèrdua de fertilitat del sòl i de la desertització.

Països desenvolupats

Font 9. El 2019 un 43% de l’electricitat de l’Estat espanyol era d’origen renovable, un 18,5% d’aquesta era d’origen eòlic i un 3,9%, d’origen fotovoltaic. Però l’electricitat d’origen nuclear representava un 26,6%. 15

3. Els recursos no renovables recurs no renovable

Els minerals no energètics, l’energia nuclear i els combustibles fòssils són els principals recursos no renovables.

3.1. Els minerals no energètics Els minerals no energètics, com ara la bauxita i el coure, tenen aplicacions diverses en l’àmbit de la indústria. [Font 10]

3.2. L’energia nuclear L’urani és el principal mineral que es fa servir a les centrals nuclears com a combustible per obtenir electricitat. El Kazakhstan, el Canadà i Austràlia produeixen més de la meitat de l’urani del món. Si se segueix el ritme de consum actual, es calcula que hi ha reserves d’aquest mineral per a uns 85 anys. Tot i que l’electricitat que s’obté amb l’energia nuclear és força barata, el seu ús és motiu de polèmica, ja que genera residus radioactius molt contaminants i difícils d’eliminar. [Font 11] A més, algunes centrals nuclears han patit greus accidents que han provocat nombroses víctimes a causa de la contaminació radioactiva. Els accidents nuclears més importants van tenir lloc a les centrals de Harrisburg (Estats Units, 1979), Txernòbil (Ucraïna, 1986) i Fukushima (Japó, 2011). [Font 12]

l’energia consumida al planeta. Tots aquests combustibles presenten greus inconvenients, ja que són molt contaminants i les seves reserves s’estan exhaurint. [Font 13] Les múltiples aplicacions del petroli el converteixen en un recurs estratègic fonamental per a l’economia. Del petroli, se n’obtenen molts combustibles derivats, com ara la benzina, el gasoil i el querosè, necessaris per fer funcionar mitjans de transport i algunes indústries. També se n’obtenen productes com ara plàstics, teixits sintètics i asfalt. La gran diversitat d’aplicacions del petroli fa que un augment en el seu preu representi un encariment de molts productes i serveis. [Font 14] El gas natural està substituint el petroli en alguns usos perquè és menys contaminant i les seves reserves són més abundants. Tal com passa amb el petroli, molts països consumidors de gas natural no en produeixen i l’han d’importar, però el seu transport és car i perillós perquè és un producte molt inflamable. El carbó és el combustible fòssil més abundant. Moltes de les mines de carbó es troben en països industrialitzats de l’hemisferi nord i, per tant, estan a prop dels centres de consum. Per això el seu transport no representa cap gran risc. Amb tot, és el combustible fòssil més contaminant. Font 10. Aplicacions de minerals no energètics Bauxita

Obtenció d’alumini.

3.3. Els combustibles fòssils

Coure

Fabricació de cables elèctrics.

Els combustibles fòssils –el petroli, el gas natural i el carbó– són les fonts d’energia més utilitzades al món. En conjunt representen el 86 % de

Ferro

Fabricació de maquinària i vehicles.

Fosfats

Elaboració de fertilitzants.

Guix

Ús per a la construcció.

Font 11. Els residus generats per les centrals nuclears poden trigar milers d’anys a perdre la radioactivitat. Durant molt de temps se’ls va llençar al fons del mar. Actualment es tendeix a soterrar-los a gran profunditat o se’ls diposita als anomenats cementiris nuclears, unes instal·lacions que disposen de cambres de formigó on es guarden els contenidors amb els residus.

TEMA

Font 12. L’11 de març del 2011 la central nuclear de Fukushima, al Japó, va patir diversos accidents a causa d’un terratrèmol i d’un tsunami posterior. La radioactivitat que se’n va desprendre va ser transportada per l’aire a milers de quilòmetres de distància.

Carbó

400 anys

Gas natural

Petroli

167 anys

43 anys Font 13. Reserves de combustibles fòssils. Font 14. Voluntaris netejant el petroli vessat prop de la costa de Galícia arran de l’accident del petrolier Prestige el 13 de novembre del 2002. La major part dels principals països consumidors de petroli no en són productors. Un dels mitjans per transportar petroli és per mar, en grans petroliers. Quan es produeix un accident en un d’aquests vaixells, el petroli es pot vessar i provocar una marea negra que contamini tant el mar com la costa.

4. La intervenció humana en el paisatge paisatge natural paisatge antròpic

4.1. El paisatge Els recursos renovables i no renovables són materials i tangibles ja que són mesurables i es poden tocar físicament. Les persones, però, també necessitem recursos immaterials, és a dir, que no són mesurables i són intangibles. El silenci, el civisme, el coneixement, les diverses llengües parlades o la bellesa d’un paisatge són exemples de recursos immaterials. Aquests recursos poden desaparèixer si el medi o la societat es degraden. El paisatge és l’aspecte que ofereix el territori en un moment determinat. Territori i paisatge no són, per tant, el mateix. Un territori és una porció de la superfície de la Terra que pot presentar paisatges diversos segons el moment històric. Els canvis que s’han produït en el paisatge d’un territori determinat són resultat de l’acció transformadora de l’ésser humà. Els paisatges es classifiquen en naturals i antròpics.

Font 15. Paisatge natural del Parc Nacional dels Picos de Europa (Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó). Molts països han establert mesures per tal de protegir els paisatges naturals. Així, als parcs nacionals l’activitat humana hi és restringida per la llei per tal de no alterar el paisatge.

4.2. Els paisatges naturals Els paisatges naturals són aquells que no han estat modificats per l’acció humana. Aquest tipus de paisatge està en retrocés, ja que l’acció humana ha transformat la major part del planeta. Només resten paisatges naturals en estat pur en algunes zones muntanyoses de difícil accés i en alguns territoris desèrtics i tropicals. [Font 15]

4.3. Els paisatges antròpics Els paisatges antròpics són els que han estat modificats per l’acció humana. Els canvis demogràfics, econòmics, socials i tecnològics fan que aquests paisatges estiguin en constant transformació. Algunes de les modificacions experimentades pels paisatges antròpics han estat lentes perquè s’han anat produint al llarg de dècades i, fins i tot, segles, com ara la tala de boscos per destinar la superfície obtinguda a camps de conreu. Altres canvis han estat més ràpids, com la desaparició de camps de conreu per construir polígons industrials o infraestructures de comunicació com autopistes. Els paisatges antròpics són molt diversos i se solen classificar en diferents grups. [Fonts 16, 17, 18 i 19]

Font 16. Vall de Baztan (Navarra). Al paisatge antròpic rural hi ha nuclis de població petits o mitjans envoltats de conreus, boscos, prats i altres elements del medi natural.

Font 17. Torres Trade (Barcelona). El paisatge antròpic urbà correspon a les ciutats i es caracteritza per l’absència d’elements del medi natural. Els pocs elements naturals que s’hi poden trobar han estat introduïts artificialment.

TEMA

Font 18. Port de Los Angeles (Califòrnia, Estats Units). El paisatge antròpic de les comunicacions i els transports es caracteritza per la presència d’infraestructures de comunicació (ports, aeroports, carreteres…) i de vehicles i maquinària per a la càrrega i la descàrrega.

Font 19. Fàbrica de SEAT (Martorell, Baix Llobregat). Al paisatge antròpic industrial hi ha elements vinculats al sector secundari, com ara maquinària i naus industrials.

4.4. Paisatges en transformació Font 20. Roses (Alt Empordà) en dues imatges de 1929 i a principis del segle xxi. Aquesta població costanera és un exemple dels canvis que ha experimentat el paisatge al territori litoral català.

Font 21. La Gran Via al seu pas pel barri de Can Pi, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), en dues imatges del 1947 i el 2007. El creixement industrial i urbanístic ha fet que el paisatge d’aquest territori de plana es transformés.

Font 22. El riu Anoia al seu pas per Capellades (Anoia) en una imatge de principis del segle xx i en una altra de cents anys més tard. La construcció d’infraestructures de transport, com és el cas de les carreteres que hi ha en la imatge més moderna, comporta canvis en el paisatge. El retrocés de l’activitat agrícola ha permès el creixement del bosc en aquest congost del riu Anoia.

TEMA

Font 23. Marbella (Màlaga) en dues imatges del 1900 i el 2019. La transformació del paisatge d’aquesta ciutat de la costa mediterrània s’ha degut a un canvi en l’activitat econòmica. El turisme ha reemplaçat la pesca i l’agricultura com a principals fonts de riquesa.

Energia solar

Retorn a l’espai d’una petita part d’escalfor

5. Els problemes

mediambientals

Energia infraroja absorbida pels núvols

contaminació • efecte hivernacle • capa d’ozó • pluja àcida • desforestació

L’impacte nociu de les activitats humanes sobre el medi natural s’anomena contaminació. Els canvis tecnològics i el creixement demogràfic, que s’han accentuat al llarg dels dos últims segles, comporten un consum elevat de recursos naturals i també un augment de la contaminació. L’efecte hivernacle, la disminució de la capa d’ozó, la pluja àcida i la desforestació són alguns dels efectes negatius que l’activitat humana provoca sobre el medi ambient.

5.1. L’efecte hivernacle i l’escalfament global L’efecte hivernacle és un fenomen natural que per si mateix no és una amenaça per a la vida a la Terra. Al contrari, gràcies a aquest fenomen la temperatura de la Terra és l’adequada per a la vida. L’energia del Sol travessa l’atmosfera i escalfa la Terra. L’acció d’alguns gasos de l’atmosfera (el diòxid de carboni i el vapor d’aigua) impedeix que una part d’aquesta energia retorni a l’espai. D’aquesta manera, l’escalfor queda retinguda a l’atmosfera i la Terra manté constant la seva temperatura global. Aquest fenomen és molt semblant al funcionament dels hivernacles. A diferència de la Terra, en què els gasos de l’atmosfera retenen l’escalfor, en aquest cas és el plàstic o el vidre de què és fet l’hivernacle el que reté l’escalfor.

Energia solar absorbida per la litosfera i la biosfera

Font 24. L’alteració climàtica produïda per l’efecte hivernacle.

Durant els dos darrers segles i, sobretot des de mitjan segle xx, les activitats humanes han comportat un augment de les emissions de diòxid de carboni i de vapor d’aigua. La concentració més gran d’aquests gasos fa que la quantitat d’energia solar que s’expulsa a l’espai sigui més petita i, en conseqüència, que l’efecte hivernacle s’accentuï i, per tant, que hi hagi un escalfament excessiu del planeta. [Fonts 24, 25 i 26] L’escalfament de la Terra podria provocar un canvi climàtic que es manifestaria en l’augment de la temperatura mitjana de la Terra. Els científics consideren que, si la tendència actual continua, cap a l’any 2100 la temperatura mitjana podria augmentar entre 2 ºC i 6 ºC per sobre de l’actual. [Font 27]

Efecte hiv er

nacle: reesc alf

Gasos d’efecte hivernacle

ame

nt d e

TEMA

1 l’atm osf era

Retorn a la Terra de l’energia retinguda pels gasos de núvols tòxics

Font 25. El diòxid de carboni (CO2) és el responsable principal de l’efecte hivernacle. Les seves emissions són produïdes per l’ús de petroli, gas natural i carbó per part d’automòbils, avions, calefaccions i centrals energètiques. Quan es cremen boscos, també s’emeten grans quantitats de CO2 a l’atmosfera i es destrueixen molts arbres que absorbeixen el CO2. Per tant, es contribueix doblement a l’efecte hivernacle. Font 26. El metà és un gas que desprenen els excrements del bestiar, els arrossars, els abocadors de deixalles, les mines de carbó i els conductes de gas natural. Els plaguicides alliberen òxid de nitrogen. Tant el metà com l’òxid de nitrogen són gasos que contribueixen a provocar l’efecte hivernacle.

Font 27. L’escalfament global està fent que els casquets glacials dels pols i les glaceres de les muntanyes es fonguin. Això pot provocar un ascens del nivell del mar i, per tant, la inundació de moltes costes.

5.2. La disminució de la capa d’ozó

5.4. La desforestació

El gas ozó forma una capa a la part més alta de l’atmosfera, l’estratosfera, situada entre 19 km i 50 km per sobre de la superfície terrestre. La capa d’ozó actua com a filtre dels raigs ultraviolats procedents del Sol, els quals són perjudicials per als éssers vius. L’any 1985, a l’Antàrtida, es va detectar una reducció de la quantitat d’ozó a l’atmosfera. [Font 28] La causa d’aquesta reducció és l’emissió a l’atmosfera dels gasos clorofluorocarburs, més coneguts com a CFC, utilitzats en els sistemes de refrigeració, en els esprais i en els frigorífics. Aquest fenomen provoca un augment de les radiacions ultraviolades que arriben a la superfície de la Terra i que són la causa de moltes malalties de la pell, els ulls i el sistema immunitari.

S’entén per desforestació la pèrdua de la massa forestal del planeta. Les zones més afectades per aquest fenomen són els boscos tropicals i equatorials i també els de la Mediterrània. Les causes de la desforestació són els incendis forestals i la tala d’arbres. Alguns incendis forestals són provocats intencionadament pels éssers humans per tal d’obtenir terrenys per a l’agricultura o la ramaderia. La tala d’arbres se sol fer per augmentar les terres de conreu i les de pastura per al bestiar, però també per obtenir fusta per a la indústries del moble i del paper. De vegades es talen arbres per aprofitar la llenya i per deixar la superfície lliure per construir-hi carreteres, habitatges o polígons industrials. Les conseqüències de la desforestació són la disminució de la biodiversitat i l’increment de la desertització, causada per l’erosió dels sòls fruit de la desaparició de la capa vegetal que els protegia. [Font 30]

5.3. La pluja àcida Les activitats industrials, els motors dels automòbils i les calefaccions domèstiques desprenen diòxid de sofre i òxid de nitrogen. Aquests gasos nocius, en barrejar-se amb el vapor d’aigua, produeixen substàncies àcides. Quan plou, l’aigua de la pluja es barreja amb aquestes substàncies i origina la pluja àcida. La pluja àcida contamina sòls, rius i llacs. Així, pot tenir efectes nocius dins la cadena alimentària. També pot provocar l’afebliment i la mort de la vegetació i el deteriorament de monuments i edificis pel fenomen de la corrosió. [Font 29]

Sabies que…? L’any 2019 les dimensions del forat a la capa d’ozó van ser de les més petites de les darreres tres dècades.

Font 28. Estat del forat de la capa d’ozó sobre l’Antàrtida el 2019. © CAMS.

Els gasos són transportats pel vent.

Els gasos es barregen amb el vapor d’aigua i formen la pluja àcida.

TEMA

1 Gasos àcids

La pluja àcida afecta els arbres i les plantes, contamina els rius i les aigües i erosiona la pedra. Font 29. El vent provoca la precipitació de la pluja àcida en llocs allunyats d’on va ser generada.

Font 30. Pèrdua de la capa vegetal al massís del Garraf arran d’un incendi que hi va haver el 2012. Al fons, Vilanova i la Geltrú.

6. Mesures per fer front als

problemes mediambientals

Els efectes de les activitats humanes sobre el medi ambient són indiscutibles. Els problemes mediambientals són d’abast mundial i necessiten respostes globals. Aquestes respostes s’han de donar en tres escales diferents: la resposta individual, la lluita de les organitzacions ecologistes i les normes i lleis que promouen els estats. Tot plegat porta els éssers humans a adquirir consciència ecologista.

6.1. La resposta individual El millor exemple de resposta individual és la regla de les tres erres (3R). Aquesta regla va ser popularitzada per l’organització ecologista Greenpeace. Les 3R fan referència a tres accions bàsiques per fer un consum responsable: reduir, reutilitzar i reciclar. [Font 31]

Si bé la pràctica de les 3R no ha resolt els grans problemes ambientals del món com l’escalfament global, sí que ha servit per fer-ho a escala local. En són exemples el consum responsable de l’aigua i la millora de la qualitat de l’aigua dels rius. En tot cas, cal que tots assumim la nostra responsabilitat per salvar el planeta. [Font 33] Els problemes mediambientals són presents en diverses manifestacions culturals, com, per exemple, la música. Artistes d’estils ben diferents han inclòs aquests temes en algunes de les seves cançons. Escoltar aquestes cançons també és una bona manera d’adquirir consciència ecològica. [Font 34]

La regla de les tres erres (3R) Reduir el volum dels productes consumits, sobretot si són recursos no renovables. Per exemple, evitar l’ús del paper d’alumini i de les bosses de plàstic i reduir el consum excessiu d’aigua i energia. Reutilitzar productes per evitar el consum massiu dels recursos naturals. Per exemple, utilitzar piles recarregables, aprofitar el revers dels fulls impresos a una sola cara… Reciclar, és a dir, fabricar i comprar nous productes elaborats a partir de materials vells. Per poder reciclar, cal que les administracions facin una recollida selectiva de la brossa, i això depèn de la consciència i la voluntat de cadascú a l’hora de separar la brossa en l’àmbit domèstic. [Font 32]

Font 31. Campanya de la Generalitat per afavorir l’ús correcte dels contenidors de matèria orgànica.

Font: Eurostat, 2018

Tractament de les deixalles a la UE (kg/persona) 1995

2000

2005

2010

2015

2017

Canvis 1995-2017 (%)

Abocadors

302

287

223

185

125

113

–63%

Incineració

114

128

137

+104%

Reciclatge

105

126

140

144

+177%

Compostatge

+179%

TEMA

Font 32. La regla de les 3R s’aplica a la majoria dels països de la UE.

1970

2005

2100

Font 33. El desglaç dels pols és una conseqüència de l’escalfament de la Terra. Dels 7,6 milions de km2 de superfície el 1970 (en els mapes, taca de color blau), es va passar als 5,3 milions el 2005. Si se segueix aquesta progressió, el 2100 es preveu que la superfície de glaç de l’Àrtic serà gairebé inexistent.

Pare (fragment)

Moving (fragment)

Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta. Rellisca com un barb mort sota un pam d’escuma blanca.

A l’hivern no tindrem foc ni a l’estiu lloc per aturar-se.

Pare, que el riu ja no és el riu. […]

Pare, que estan matant la terra. Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.

Pare, digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres.

Pare, que el bosc ja no és el bosc. […]

Escucha la llamada de «Mama Tierra», cuna de la creación. Su palabra es nuestra palabra, su «quejío» nuestra voz. Si en lo pequeño está la fuerza, si hacia lo simple anda la destreza, volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber. Moving, all the people moving, one move for just one dream. Macaco

Joan Manuel Serrat

Font 34. Dos exemples de cançons que tenen la defensa del medi ambient com a eix central.

6.2. La lluita ecologista Cap al final del segle xx grups de persones amb consciència ecològica es van organitzar per lluitar contra les amenaces al medi ambient. Algunes d’aquestes organitzacions són locals, com, per exemple, el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd (CEBV), l’àmbit d’actuació del qual és l’Alt Penedès, o les agrupacions de defensa forestal (ADF), formades per propietaris forestals i els ajuntaments dels municipis de la seva zona d’influència. Unes altres tenen un àmbit d’actuació més ampli, com el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), centrat en les illes Balears. [Font 35] A escala mundial, l’organització ecologista més coneguda és Greenpeace, fundada l’any 1971. Aquesta entitat, que actualment té uns tres milions de socis repartits per tot el món, té com a objectius lluitar contra el canvi climàtic, protegir la biodiversitat i posar fi a l’ús de l’energia nuclear. Les seves campanyes i accions, sovint espectaculars, pretenen conscienciar la població i qüestionar els governs que no duen a terme polítiques a favor de la preservació del medi ambient. Això ha fet que alguns governs prohibissin les activitats de Greenpeace i la declaressin il·legal. [Font 36]

6.3. L’actuació dels estats Les darreres dècades, la pressió dels grups ecologistes ha fet que les administracions prenguessin mesures en defensa del medi ambient. [Font 37] A escala internacional, l’arrelament de la consciència ecologista ha fet que diversos estats participessin en cimeres mundials per debatre i resoldre problemes que afecten el medi ambient. La primera cimera internacional sobre qüestions mediambientals es va fer a Estocolm (Suècia) l’any 1972. No va ser fins a la Cimera de la Terra

que va tenir lloc a Rio de Janeiro (Brasil) el 1992, però, que es van començar a concretar mesures. En aquesta conferència 178 estats van aprovar un programa, conegut amb el nom d’Agenda 21, que tenia com a objectiu canviar el desenvolupament econòmic cap a models sostenibles. [Font 38] L’any 1997, 38 estats industrialitzats van arribar al Japó a l’acord més important que s’ha signat mai fins ara en favor del medi ambient: el protocol de Kyoto. Els estats signants es comprometien a reduir abans del 2012 un 5 % de les emissions de CO2. Posteriorment, altres estats es van adherir a l’acord fins a arribar a un total de 184. Alguns dels països més contaminants, però, com ara la Xina i els Estats Units, mai no van ratificar el protocol. L’any 2012 es va acordar a Doha (Qatar) prorrogar vuit anys més el protocol de Kyoto. Així, el 2020 s’haurà d’haver reduït un 20 % l’emissió de gasos contaminants. [Font 39] L’any 2015 l’ONU va adoptar l’Agenda 2030 per tal de promoure un desenvolupament sostenible al món. Es tracta de 17 objectius generals amb 169 objectius concrets que engloben els àmbits econòmic, social i ambiental i que s’haurien d’assolir abans del 2030. A banda de proposar mesures contra el canvi climàtic, l’Agenda 2030 pretén, entre altres objectius, posar fi a la pobresa al món i assegurar l’accés a l’aigua i l’energia.

Font 35. Logotips de dues organitzacions que tenen com a objectiu la preservació de la natura.

Font 36. Molt sovint les accions de Greenpeace són força espectaculars. En la imatge, una llanxa intenta evitar la pesca de balenes per part d’un vaixell balener.

Font 37. Polítiques mediambientals dutes a terme per les administracions catalanes i espanyoles Definició de delicte ecològic. Promulgació de la Llei de costes, que limita la construcció a primera línia de mar.

Font 38. Principals punts de l’Agenda 21 Cooperació internacional per accelerar el desenvolupament sostenible de països en vies de desenvolupament. Foment de la lluita contra la pobresa.

Vedes ecològiques per evitar la sobreexplotació pesquera.

Protecció de l’atmosfera.

Tractament obligatori de residus industrials.

Lluita contra la desforestació.

Foment de la recollida selectiva i instal·lació de deixalleries.

Lluita contra la desertització i la sequera.

Foment del reciclatge.

Protecció dels oceans.

Promoció d’espais protegits: parcs nacionals i parcs naturals.

TEMA

Gestió ecològica dels residus sòlids i de les aigües brutes. Gestió ecològica dels residus radioactius.

Font 39. Activistes manifestant-se a Madrid durant la Cimera de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (2019).

7. La natura incontrolable: els riscos naturals risc natural

A conseqüència del dinamisme natural de la Terra, a la natura es donen un seguit de fenòmens que es coneixen amb el nom de riscos naturals i que constitueixen una amenaça per a les persones i els seus béns. Aquesta expressió s’utilitza

en contraposició amb el risc tecnològic, derivat de l’acció directa de l’ésser humà. Els riscos naturals més importants són els que provenen de la litosfera (terratrèmols, tsumanis i erupcions volcàniques) i els que originen els fenòmens meteorològics (ciclons tropicals, tornados, sequeres i inundacions). [Fonts 40, 41, 42, 43, 44 i 45]

Epicentre. Lloc de la superfície més pròxim a l’hipocentre. És el punt on el terratrèmol causa més danys.

Ones sísmiques. Es propaguen en cercles i, a mesura que s’allunyen del centre, perden intensitat.

Hipocentre o focus. Zona interior de la Terra on s’origina el terratrèmol.

Com es mesura un terratrèmol? Concepte

Què es mesura?

Unitat de mesura

Magnitud

L’energia alliberada

Escala de Richter (consta de 10 graus)

Intensitat

Els efectes produïts a la superfície

Escala de Mercalli o escala MSK (consta de 12 graus)

Font 40. Els terratrèmols són moviments de les plaques tectòniques que formen la litosfera. Aquests moviments es propaguen pel subsol per mitjà de les ones sísmiques i arriben a la superfície. Segons la magnitud i la intensitat, els terratrèmols poden tenir un gran poder destructiu.

Tsunami del sud-est asiàtic Data: 26 de desembre de 2004 Epicentre: Indonèsia Onades: 15 m d’altura Profunditat del terratrèmol: 30 km Energia alliberada: l’equivalent a 23.000 bombes atòmiques com la d’Hiroshima. Afectats: 5.000.000 de persones Morts i desapareguts: 304.321 persones Duració: 200 segons

TEMA

1 cràter fumarola lava con

con adventici

xemeneia

Font 41. Els tsunamis són grans onades produïdes per terratrèmols de gran magnitud. Aquestes onades es poden moure a velocitats de 700 km/h i, en arribar a la costa, elevar-se fins a 20 m i arrasar extenses zones dels territoris costaners.

lava endurida focus Font 42. Les erupcions volcàniques són expulsions de gasos, cossos sòlids i lava, és a dir, matèria fosa a temperatures molt elevades. Aquests fenòmens modifiquen el paisatge i són un risc constant per a les poblacions que viuen a prop dels volcans.

Diferents denominacions dels ciclons tropicals huracà

Nord de l’Atlàntic i nord-est del Pacífic

tifó

Nord-oest del Pacífic

cicló

Índic i sud del Pacífic

Font 43. Els ciclons tropicals són grans tempestes en què el vent gira en forma d’espiral i que van acompanyades de fortes pluges. Es formen sobre els oceans i es desplacen a una velocitat de fins a 20 km/h. Això pot provocar vents continuats de més de 120 km/h.

Font 44. Un tornado és una tempesta de vent menys extensa que el cicló tropical però més destructiva, ja que el vent, que gira en espiral i actua com a xuclador, pot superar els 600 km/h.

Font 45. Les pluges torrencials tenen una gran capacitat destructiva, ja que els rius es desborden i provoquen inundacions. Les darreres dècades les inundacions han augmentat en diversos llocs del planeta. En altres territoris, en canvi, les grans sequeres, fruit de l’absència de pluges, són cada vegada més habituals. Les sequeres tenen unes conseqüències desastroses ja que dificulten les condicions d’existència de la vida vegetal i animal, el territori es desertitza i la població pateix fam. 31

8. La humanitat davant els riscos naturals

desastre natural

8.1. Desastres naturals i desenvolupament Els humans no som aliens a bona part dels riscos naturals: en provoquem alguns i en podem reduir d’altres. Som les persones les que abusem dels recursos naturals, contaminem l’atmosfera i provoquem l’escalfament global del planeta. Una conseqüència d’aquest escalfament és el desglaç dels casquets glacials dels pols i, per tant, l’ascens del nivell de l’aigua del mar. Es preveu que el nivell de l’aigua del mar pugi quasi un metre al llarg del segle xxi, cosa que faria impossible la vida en moltes zones de la costa, que és on es concentra la major part de la població. [Font 46] L’increment de les inundacions és degut, en part, a l’activitat humana. L’explotació dels boscos i els incendis forestals han provocat una greu desforestació i, per tant, l’augment de l’erosió del sòl. Això fa que, quan plou, l’aigua no penetri en el sòl, llisqui violentament muntanya avall i s’emporti tot el que troba. Hi ha desastres naturals, però, que es poden preveure. Això permet alertar la població i prendre precaucions. Així, els huracans es poden seguir per mitjà dels satèl·lits i preveure’n el recorregut. [Font 47] Fins i tot les erupcions volcàniques poden ser anunciades amb una certa antelació. En alguns països desenvolupats, com ara el Japó, la construcció d’edificis incorpora mesures per reduir els danys en cas de terratrèmol. [Font 48] Així mateix, a l’oceà Pacífic hi ha sistemes de

detecció de tsunamis des de 1984, i a l’Índic se’n van instal·lar després del tsunami que va causar més de 300.000 morts el 2004. No obstant això, una catàstrofe natural mai no afecta de la mateixa manera una societat rica que una societat pobra. Els països més desenvolupats tenen mitjans per reduir els efectes d’un desastre natural i, gràcies a l’organització estatal i social, reparar els danys materials. Els països més pobres, en canvi, es veuen impotents per evitar el gran nombre de víctimes que causen les catàstrofes naturals i els és molt difícil emprendre la reconstrucció posterior. [Font 49]

8.2. Les grans catàstrofes de la humanitat Al marge de les catàstrofes naturals, actualment hi ha dos fenòmens que també causen moltes víctimes: la pobresa i la guerra. Sovint són dos fenòmens associats i moltes vegades coincideixen en territoris que també són castigats per catàstrofes naturals. De fet, gairebé totes les guerres civils i els conflictes armats del segle xxi tenen lloc en països pobres. [Font 50]

Recorda Les catàstrofes naturals tenen efectes més greus als països pobres que no pas als països desenvolupats.

TEMA

Font 46. A Bangla Desh, país del sud d’Àsia que té una gran població, són habituals les inundacions a la costa causades per pluges intenses i freqüents. Només que el nivell del mar augmenti un metre, el 17,5 % del país quedarà sota les aigües.

Font 47. Des d’avions i satèl·lits s’observa la grandària dels huracans i se’n pot preveure el recorregut. D’aquesta manera, és possible avisar la població dels llocs per on passarà perquè estigui preparada.

Font 48. La unió entre els elements de l’estructura d’un edifici i l’ús de materials flexibles és un dels aspectes bàsics en la construcció d’edificis resistents als terratrèmols.

Font 49. Haití és el país més pobre d’Amèrica. El 12 de gener del 2010 un terratrèmol va arrasar el país i va causar 316.000 morts. El govern haitià, impotent, va haver de demanar ajuda internacional i l’ONU hi va enviar els seus soldats. Vuit anys després, amb l’afegit d’una epidèmia de còlera i dels efectes de l’huracà Matthew del 2016, 50.000 haitians continuaven vivint en camps de refugiats.

Font 50. Els principals conflictes armats del segle xxi tenen lloc a les zones pobres del món, com Uganda, on molts infants formen part de l’exèrcit.

(o)

9. La presa d’apunts a classe 9.1. Per què cal prendre apunts? La presa d’apunts a classe és recomanable per les raons següents: • Els apunts ajuden a identificar més fàcilment quins són els aspectes més importants d’un tema i quins són els aspectes secundaris. Aquesta feina és molt útil, posteriorment, a l’hora d’estudiar. • Saber prendre apunts és útil, no solament durant les classes, sinó també en una xerrada o conferència, en una visita guiada a un museu o una exposició i, en general, sempre que rebem informació verbal de la qual necessitem retenir els aspectes més importants. Quan prenem apunts duem a terme el procés següent: ESCOLTAR

COMPRENDRE

Aquest procés contribueix a consolidar hàbits d’atenció durant una explicació.

9.2. Algunes orientacions per prendre apunts A l’hora de prendre apunts és important seguir les pautes següents: • No cal anotar tot allò que diu el professor o la professora amb les mateixes paraules. De mica en mica s’ha d’aprendre a diferenciar els aspectes més importants dels que no ho són tant i anotar només els primers. • Una mateixa idea es pot expressar amb paraules diferents. Per tant, allò que realment importa és comprendre l’explicació i no pas reproduir-la textualment. En tot cas, només cal anotar literalment les definicions i les dades molt concretes. • Durant les explicacions, el professor o la professora sol fer molt èmfasi en els aspectes que són més importants. Generalment, per fer això s’utilitzen una sèrie d’expressions que podríem denominar senyals d’alerta. Quan detectem un d’aquests senyals d’alerta, vol dir que cal prendre nota del que s’explica perquè segura-

ANOTAR

ment es tracta d’idees principals. Alguns dels «senyals d’alerta» més comuns són els que hi ha a continuació: El més important és… Cal remarcar que… Fixeu-vos especialment en… A continuació destaquem… En conclusió, podem dir que… Com a aspectes principals tenim… Cal recordar que… • Al principi de cada explicació convé escriure la data i el títol de l’apartat o tema que treballem. • És convenient numerar les pàgines i no barrejar mai apunts de diferents matèries en un mateix full. • Des del principi és recomanable que els apunts estiguin nets, ordenats i escrits amb lletra llegible, de manera que no calgui passar-los en net, tret que el fet de copiar-los serveixi com a tècnica d’estudi. • A casa, és molt important i útil revisar els apunts de cada matèria un cop per setmana com

a mínim. Aquesta revisió ens permetrà comprovar si, al cap d’uns dies, els apunts són significatius per a nosaltres, si són prou complets i, el més important, si hi ha paraules o frases que no entenem. En el darrer cas, cal recórrer al material de suport (llibre de text, dossier…) per tal de completar els apunts i aclarir els dubtes. Si els dubtes continuen, aleshores cal plantejar-los al professor o professora o comentar-los amb els companys. • Per prendre apunts amb rapidesa, és força pràctic utilitzar abreviatures i/o símbols. En la taula que hi ha al costat n’hi ha uns quants exemples, però cadascú pot crear els seus propis símbols.

p. e.

per exemple

igual

≠

no és el mateix, desigual

que

número

gral.

general

pral.

principal

més

menys

més gran que

més petit que

TEMA

conseqüència, finalitat… causa tb

també

9.3. Resum En conclusió, els apunts han de constar dels elements següents: • Els enunciats dels apartats i els subapartats dels temes o unitats didàctiques. • La data i el número de pàgina dins d’una mateixa matèria. • Les definicions dels conceptes bàsics. • Els aspectes que són més importants de l’explicació. • Les dades concretes, és a dir, dates, noms, fórmules… • Gràfics i/o esquemes que contribueixin a complementar-los.

ACTIVITATS Els recursos naturals

Els recursos renovables

1.1. Escriu dues semblances i dues diferències

1.7. Llegeix aquestes afirmacions i digues si

entre els recursos renovables i els no renovables.

són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses. a)  El consum dels recursos naturals ha disminuït els darrers segles. b)  Els recursos naturals es classifiquen en renovables i no renovables. c) Tots els recursos renovables són perennes. d)  El control dels recursos naturals provoca conflictes entre els éssers humans. e)  Un país que no té recursos naturals està condemnat a la pobresa. f)  L’aigua dolça és un recurs potencialment renovable. g)  La desertització és la pèrdua del sòl fèrtil d’un territori. h)  L’energia hidroelèctrica no comporta cap risc. i)  L’ús de les energies alternatives no és minoritari.

1.2. Classifica

els elements següents segons que siguin renovables o no renovables: carbó, ones marines, sol, sòl, aigua dolça, aigua salada, petroli, gas natural, biomassa. Recurs renovable

Recurs no renovable

…

1.3. Per què l’aigua dolça i el sòl podrien deixar de ser recursos renovables?

R 1.4.

Treball cooperatiu. En grups de tres, busqueu per internet informació sobre el conflicte derivat de l’ús de l’aigua del riu Ebre i elaboreu un informe. Cal que el text respongui les preguntes següents: quins són els plans de l’estat espanyol amb relació al transvasament de l’aigua de l’Ebre; qui s’hi oposa; què és la Plataforma en Defensa de l’Ebre; quines conseqüències pot tenir aquest transvasament; qui en sortiria beneficiat; qui en resultaria perjudicat…

1.8.

Elabora dues taules, a partir dels models que hi ha a continuació, amb els avantatges i els inconvenients de l’energia solar, d’una banda, i de l’energia eòlica, de l’altra.

1.5. Fes una llista de les fonts d’energia que utilitzeu la teva família i tu diàriament, tant a casa com a fora, i indica si són recursos renovables o recursos no renovables.

L’energia solar Avantatges

Inconvenients

…

… L’energia eòlica

1.6. Observa el mapa de la font 5 (pàg. 13) i

Avantatges

Inconvenients

respon les preguntes següents: a) De què tracta el mapa? b) Q uin continent té més quantitat de reserves de carbó, petroli i gas natural? c) S ón els països més desenvolupats els principals productors energètics? Raona la resposta.

…

1.9. Elabora

un esquema que contingui les idees bàsiques dels apartats 1 i 2 d’aquest tema. Cal que porti com a títol Els recursos naturals renovables.

Els recursos no renovables

TEMA

1 1.10. Copia i completa la taula següent: Recurs

Avantatges

Inconvenients • Genera residus radioactius.

Permet obtenir electricitat a preu

Energia nuclear

• Comporta un risc d’accident nuclear.

baix.

• Comporta un risc de contaminació radioactiva.

Petroli

…

Gas natural

…

Carbó

…

R 1.11.

Observa aquest gràfic i fes les activitats que hi ha a continuació: Els principals països productors de petroli l’any 2016 (barrils diaris)

10.550.000 10.460.000

Veneçuela

Brasil

Kuwait

3.106.000 2.924.000 2.515.000 2.277.000

Emirats Àrabs Units

Canadà

Xina

4.068.000 3.981.000 3.679.000

Iran

Iraq

Estats Units

Aràbia Saudita

4.452.000

Rússia

Font: The World Factbook, 2018

8.853.000

a) Quina informació proporciona el gràfic? b) Situa els països en un planisferi. c) A quins continents es localitzen els grans productors de petroli? Hi ha cap país europeu? Quin? d) Podran aquests països continuar produint petroli de manera indefinida? Per què?

1.12. Resol les activitats següents: a) Enumera deu tipus de materials o combustibles que es puguin obtenir del petroli. b) Per què és possible afirmar que el petroli és un recurs econòmicament estratègic? c) Què és una marea negra? Quines conseqüències té? d) Amb l’ajut d’internet, esbrina a quin lloc de Catalunya es refina petroli. 1.13. Elabora una fitxa sobre cada un dels accidents nuclears següents: Harrisburg, Txernòbil, Fukushima. Cal que contingui aquestes entrades: país, any de l’accident, causes de l’accident, conseqüències de l’accident (cost humà i cost ecològic).

La intervenció humana en el paisatge

1.14. Respon aquestes preguntes: a) Quina diferència hi ha entre paisatge i territori? b) Quin és el principal element transformador del paisatge? c) En què es diferencia un paisatge natural d’un paisatge antròpic? 1.15. Observa aquestes fotografies i digues a quin tipus de paisatge correspon cada una. A

1.16. Tria una de les fotografies de l’activitat anterior i descriu els elements que hi apareixen.

1.17. Busca una fotografia d’un paisatge que t’agradi i redacta’n un peu informatiu. Cal que indiquis on és el paisatge fotografiat i el tipus de paisatge al qual correspon.

1.18. Busca una fotografia antiga d’un indret de la població on vius i compara-la amb l’aspecte que té el mateix lloc en l’actualitat. Explica quins canvis s’hi han produït al llarg del temps. Si no trobes cap fotografia antiga, sempre pots fer l’activitat amb qualsevol dels parells d’imatges reproduïdes en les pàgines 20 i 21.

Els problemes mediambientals

1.19.

Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació: Quan un estat s’enfonsa Shuuichi Endou pretén fotografiar tots els habitants d’un estat. Això, que podria semblar un acudit, és, tanmateix, la pura realitat, perquè l’estat insular de Tuvalu no arriba als 11.000 habitants. El fotògraf japonès vol fer arribar els retrats a la cimera del G-8 i sacsejar les consciències dels rics i poderosos: han d’entendre que cal reduir les emissions i aturar l’escalfament global. Les fotografies dels tuvalesos han de donar al canvi climàtic un rostre humà, perquè l’arxipèlag està sent engolit pel mar. Parts de l’arxipèlag s’eleven només uns quants centímetres sobre la cota zero; si el nivell del mar continua pujant, en menys de 50 anys el país sencer haurà desaparegut. Parts de l’illa ja són inhabitables; l’oceà en rosega la superfície pertot arreu. El Temps, 25 de setembre de 2007.

a)  Localitza Tuvalu en un planisferi i indica a quin oceà es troba. b)  Per què el fotògraf japonès ha decidit retratar tots els habitants de Tuvalu? c)  A quines emissions fa referència l’article? D’on provenen, aquestes emissions? d)  Què és l’escalfament global? Quina relació hi ha entre aquest fenomen i la desaparició de Tuvalu?

TEMA

1.20. Defineix amb les teves paraules els termes següents: pluja àcida, capa d’ozó, desforestació, efecte hivernacle.

1.21. Elabora

una taula com la del model amb els principals problemes mediambientals i les seves causes i conseqüències. Problema mediambiental

Causes

Conseqüències

…

1.22. Llegeix

les afirmacions següents i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses. a)  L’efecte hivernacle natural és positiu per al desenvolupament de la vida a la Terra. b)  Les emissions de CO2 a l’atmosfera són les principals causants de la disminució de la capa d’ozó. c)  La capa d’ozó és perjudicial per a la salut humana. d)  La pluja àcida sempre cau a prop del lloc on s’ha generat. e)  Els boscos tropicals i equatorials i els de la Mediterrània són els més afectats per la desforestació.

1.23. Enumera

cinc activitats humanes que generin contaminació.

Mesures per fer front als problemes mediambientals

1.24.

Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació: La Generalitat ha presentat el Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020. Aquest pla preveu arribar al 20 % de generació d’energia renovable amb mesures com un nou mapa eòlic que elevarà a més de 5.000 MW la potència instal·lada. La reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle superarà àmpliament les exigències europees, segons el pla. El total d’emissions de CO2 es rebaixarà un 25,3 % de mitjana. El desenvolupament del pla ha d’afavorir la creació d’empreses en sectors com ara els vehicles elèctrics i la producció de biocombustibles. El projecte preveu que el nombre de turismes elèctrics arribi als 360.000, el 10 % del parc. Les motocicletes elèctriques podrien arribar a les 124.000 unitats, un 12 %. El pla pretén, amb totes aquestes mesures, que es pugui créixer sense consumir més energia. Empordà.info, 28 d’abril de 2012.

a)  Quin problema ambiental pretén afrontar el pla descrit? b)  Quines mesures es preveu adoptar per reduir la contaminació? c)  L’adopció de les mesures previstes en el pla, serà perjudicial per a l’economia? Per què? d)  Com s’anomenen les polítiques que intenten fer compatible el creixement econòmic amb el respecte pel medi ambient?

1.25. Enumera tres mesures que es poden dur a terme en l’àmbit individual i cinc que poden promoure els governs en favor de la sostenibilitat.

1.26. Fes un esquema en què expliquis a quin contenidor s’ha de llençar cada residu.

1.27. Busca a internet la lletra sencera de la cançó «Pare», de Joan Manuel Serrat, i fes una redacció sobre el tema que planteja.

1.28. Amb l’ajuda d’internet, fes una fitxa de dues organitzacions ecologistes: d’una banda, Greenpeace i, de l’altra, una organització d’àmbit local. La fitxa ha de contenir les entrades següents: nom de l’organització, nom de la persona o les persones que la van fundar, any de la seva fundació, objectius principals de l’organització, problemes que ha tingut amb estats o empreses, fites aconseguides. Es pot acabar la fitxa amb la reproducció del logotip de l’organització i d’una fotografia d’alguna de les seves accions.

1.29. Explica què és el protocol de Kyoto i digues si s’ha complert. Argumenta’n els motius.

La natura incontrolable: els riscos naturals

1.30.

Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha en la pàgina següent: Les conseqüències de l’huracà Jeanne «És una catàstrofe terrible, terrible!», exclama la cooperant catalana Rosa Parés, que fa 20 anys que és a Haití. La ciutat de Gonaïves és ara una població de 200.000 habitants convertida en un mar, del qual sobresurten les teulades amb gent que demana ajuda. «La força enorme dels tres rius desbordats va escombrar part de la població, i després el mar va pujar amb una força descomunal fins a quatre metres», narra Parés. «Molta gent es va refugiar a la catedral, però una part es va enfonsar i va matar moltes persones. L’hospital es va inundar i hi van morir tots els pacients. Als dipòsits ja hi ha més de 500 cadàvers». El Periódico, 21 d’octubre de 2004.

a)  Localitza en un mapa on és Haití. b)  Explica amb paraules teves què és un huracà. c)  Quin fenomen es va produir a conseqüència de l’huracà Jeanne? d)  Busca informació sobre problemes que ha patit Haití des del 2004 i fes-ne un informe.

1.31. Busca informació a internet i fes una fitxa sobre una de les catàstrofes següents: erupció del volcà del Nevado del Ruiz (1985), torrentada de Biescas (1997), huracà Katrina (2005), terratrèmol d’Haití (2010), terratrèmol i tsunami del Japó (2011), terratrèmol al Nepal (2015) i terratrèmol i tsunami a Indonèsia (2018). En la fitxa hi has de fer constar la data de la catàstrofe, les causes, una relació de les destrosses materials i el nombre de víctimes. També pots fer referència a la resposta dels estats afectats i adjuntar-hi imatges i enllaços amb reportatges.

1.32. Defineix els termes terratrèmol, tsunami, erupció volcànica, inundació, tornado i huracà.

La humanitat davant els riscos naturals

1.33.

Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació: Viure en països pobres comporta deu vegades més probabilitats de morir si es produeix una catàstrofe natural que si es resideix a les zones més riques del planeta. Entre el 1994 i el 2003 hi va haver una mitjana de 51 morts per desastre als països industrialitzats, mentre que la mitjana es va elevar fins als 589 morts als països pobres. Segons la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, el 2003 les catàstrofes naturals van deixar un saldo de 76.806 víctimes al món, el triple que l’any anterior. El Periódico, desembre de 2004.

a)  Per què les catàstrofes naturals tenen més incidència als països pobres que als països rics? b)  Quines mesures prendries per resoldre el risc de desastres naturals als països pobres? c)  Quines són les conseqüències de les grans inundacions? d)  Quines són les conseqüències de la manca d’aigua?

TEMA

Activitats + 1.34.

Llegeix aquesta notícia i fes les activitats que hi ha a continuació: Castor descarta que hi pugui haver «terratrèmols grans» a les Terres de l’Ebre El responsable del Projecte Castor ha assegurat que els terratrèmols que s’estan produint a les Terres de l’Ebre «són naturals», tot i que ha admès que és «probable que la injecció de gas els hagi accelerat». Ha descartat, però, que hi pugui haver un «terratrèmol gran», perquè han comprovat que la falla d’Amposta, la més gran, «no s’ha mogut». El responsable de Castor ha puntualitzat que els sismes els deu provocar «una falla col· lateral i desconeguda fins ara». Ha concretat, també, que els treballs de la planta que el Ministeri d’Indústria va ordenar aturar per la successió de terratrèmols continuen en suspensió sine die. Ara, 5 d’octubre de 2013.

a) Q uines comarques formen part de les Terres de l’Ebre? b) Q uin problema hi va haver, a la tardor del 2013, en aquesta zona? c) S egons el responsable del projecte, el problema que s’hi va produir, era un risc natural? d) B usca per internet informació sobre aquests fets i valora si realment els sismes van ser deguts a causes naturals.

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS recurs natural, renovable i no renovable

Qualsevol matèria o energia que s’obté de la natura i que permet donar resposta a les necessitats humanes. Poden ser renovables (vent, sol…) i no renovables (gas, petroli…), segons la capacitat que tenen de regenerar-se de manera natural a un ritme igual o superior al del seu consum.

risc i desastre natural

paisatge natural • paisatge antròpic

El paisatge natural és el que no ha estat modificat per l’acció humana. Quan sí que ha estat alterat per les activitats humanes, aleshores parlem de paisatge antròpic.

EL MEDI NATURAL I LES ACTIVITATS HUMANES

desforestació

Fenomen fruit del dinamisme natural de la Terra que constitueix una amenaça per a les persones i els seus béns. En són exemples els terratrèmols, les erupcions volcàniques, els tornados, etc.

Pèrdua de la massa forestal de la Terra a causa, principalment, dels incendis forestals i la tala d’arbres.

efecte hivernacle

keywords

contaminació

» n atural resource renewable resource non-renewable resource

» n atural landscape » a nthropic landscape » p ollution Impacte nociu de les activitats humanes sobre el medi natural que s’ha incrementat amb els canvis tecnològics i el creixement demogràfic.

» g reenhouse effect Fenomen natural que per si mateix no és nociu però que, fruit de l’augment de les emissions de gasos per part dels humans (diòxid de carboni i vapor d’aigua), s’ha accentuat i ha fet que hi hagi un escalfament excessiu del planeta.

» o zone layer » a cid rain » d eforestation » n atural hazard and natural

capa d’ozó

disaster

Capa de gas ozó situada a la part més alta de l’amosfera que actua com a filtre dels raigs ultraviolats procedents del Sol, els quals són perjudicials per als éssers vius.

pluja àcida

Al web www.espaibarcanova.cat trobaràs l’apartat Organise your Knowledge per conèixer les paraules clau i el seu significat en anglès. Fenomen que s’origina en barrejar-se l’aigua de la pluja amb alguns gasos, com el diòxid de sofre i l’òxid de nitrogen, fruit del qual es produeix una substància àcida molt contaminant. 43