SOCIALS 4
C.-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal
ESO
Continguts s amb activitat ls competencia
Programa
Eulàlia Ferrer
UNITAT 1
TEMA 1 LA FI DE L’ANTIC RÈGIM I LES REVOLUCIONS LIBERALS 1. L’Antic Règim 2. La Il·lustració i el liberalisme 3. Què són les revolucions burgeses? 4. Les revolucions burgeses (1789-1848) 5. El nacionalisme 6. Comentari d’un text històric
8
Edat moderna
Edat contemporània Revolucions burgeses
Antic Règim
Revolució Francesa
Revolució americana i Declaració d’Independència dels EUA
Govern de Napoleó a França i consolidació de la Revolució
Constitució dels EUA
Execució de Lluís XVI a la guillotina Presa de la Bastilla
Bismarck unifica Alemanya en un sol Estat
1821-1829 Guerra de la independència grega Revolta independentista a Irlanda
Víctor Manuel II, primer rei de l’estat italià unificat
Reunió dels Estats Generals a Versalles
La presa de la Bastilla, segons un gravat de 1817.
9
1. L’Antic Règim Antic Règim • monarquia absoluta
Alguns membres del tercer estament vivien a les ciutats. Eren els artesans, que treballaven en petits tallers, i els burgesos, un grup social que s’anava en-
S’anomena Antic Règim la societat, la política, l’economia i la cultura pròpia dels països europeus durant
riquint amb el comerç colonial.
els segles xvi, xvii i xviii, època que coincideix amb
1.2. La monarquia absoluta
l’edat moderna.
A l’inici del segle xviii el sistema polític predominant
1.1. La societat de l’Antic Règim
a Europa era la monarquia absoluta. Els reis absoluts tenien un poder il·limitat: dictaven
Al començament del segle xviii la majoria d’habi-
les lleis, dirigien el govern i aplicaven la justícia. Els
tants d’Europa vivien al camp. Per tant, la població,
partidaris de la monarquia absoluta sostenien que el
com a l’edat mitjana, continuava sent fonamental-
rei havia rebut el seu poder de Déu. Per això, aquesta
ment rural i l’agricultura era l’activitat econòmica
forma de govern també es coneix com a monarquia
principal. Les males collites eren freqüents, i molt
absoluta de dret diví. El rei absolut no havia de retre
sovint la població patia crisis de subsistències carac-
comptes dels seus actes a ningú, llevat de Déu, i per
teritzades per la pujada dels preus dels aliments i
demostrar el seu gran poder vivia en palaus luxosos,
una elevada mortalitat a causa de la fam. [Font 1]
com Versalles (França), amb la seva cort. [Fonts 3, 4 i 5]
La societat continuava dividida en tres estaments. Els nobles i els clergues constituïen els dos estaments privilegiats perquè no pagaven impostos i gaudien de lleis especials. El tercer estament, format per tots aquells que no eren ni nobles ni clergues, era el més nombrós. Els seus membres havien de pagar impostos i eren sotmesos a la llei comuna. [Font 2]
Vocabulari estament. Cadascun dels grups socials, legalment desiguals, en què es dividia la societat europea medieval i moderna.
Naixements i defuncions a Anglaterra, 1540-1750 (en milers) 45 40 35 30
Font 1. La manca d’aliments, les epidèmies i les guerres van causar una gran mortalitat a l’Europa de l’Antic Règim. El nombre de naixements, però, també era força alt i se situava a un nivell similar al de les defuncions. Tot plegat va fer que el creixement natural de la població fos escàs.
10
25 20 15 10 1550 1600 1650 1700 1750
Naixements
Defuncions
Font 3. El poder diví del monarca
TEMA
1 Són els reis els qui fan les lleis i no les lleis les que han fet els reis. El dret del rei prové de Déu i només a Ell ha de retre comptes. Tots els poders de l’Estat deriven del seu poder i tothom li deu la més completa obediència. Jaume VI d’Escòcia: La veritable llei de les monarquies lliures (1598).
Font 2. El tercer estament era format majoritàriament per pagesos que, habitualment, treballaven terres que no eren seves i feien llargues jornades per obtenir una producció força magra. Molts pagesos depenien d’un senyor feudal, noble o eclesiàstic, que els podia jutjar i que els exigia el pagament de múltiples impostos. En la imatge, La sega del fenc, de Pieter Bruegel el Vell (1565). Font 4. Un dels exemples més representatius de rei absolut va ser el tsar rus Pere el Gran (16821725). L’any 1703 va fundar la ciutat de Sant Petersburg, que havia de ser la nova capital de Rússia. Per tal d’evidenciar el seu poder, el tsar hi va fer erigir nombrosos palaus, com el de Peterhof, inspirat en el de Versalles.
Font 5. El sistema polític del Regne Unit constituïa una excepció dins l’Europa absolutista. Des del final del segle xvii el monarca anglès governava juntament amb el Parlament i s’havia de sotmetre a les lleis aprovades per aquesta institució. Aquest nou sistema polític, anomenat monarquia parlamentària, es va estendre a altres estats europeus al llarg del segle xix. En la imatge, sessió del parlament anglès al segle xviii segons una pintura de Karl Anton Hickel (1793).
11
2. La Il·lustració i el liberalisme Il·lustració • liberalisme
2.2. El liberalisme Molts pensadors il·lustrats eren, alhora, liberals. El liberalisme és una ideologia política sorgida al segle
Al segle xviii van sorgir dos corrents de pensament
xviii que encara continua vigent, ja que és la base
que van qüestionar l’Antic Règim: la Il·lustració i el
dels règims polítics dels països democràtics actuals.
liberalisme.
2.1. La Il·lustració
El liberalisme polític es fonamenta en un seguit de punts: sobirania nacional, separació de poders, igualtat davant la llei i drets i llibertats dels ciuta-
La Il·lustració va ser un corrent de pensament filosò-
dans. L’aplicació del programa liberal era incompati-
fic i polític que es va difondre arreu d’Europa durant
ble amb el manteniment de l’Antic Règim.
el segle xviii. Els pensadors il·lustrats fonamentaven els seus plantejaments en la raó. Així doncs, considera-
La sobirania nacional
ven que la raó era l’eina per mitjà de la qual seria
Segons aquesta idea, formulada per pensadors com
possible progressar i posar fi a una societat, la de
John Locke i Jean-Jacques Rousseau, tots els poders
l’Antic Règim, basada en la tirania, la tradició i la
de l’Estat (governar, jutjar i fer les lleis) han de prove-
irracionalitat.
nir dels ciutadans. Per això, quan en un país s’aplica
Els il·lustrats es mostraven optimistes davant la capacitat de l’ésser humà per canviar el món. Per fer-
la sobirania nacional, els governants són elegits pel poble mitjançant el vot o sufragi.
ho possible, però, consideraven que calia potenciar
El concepte de sobirania nacional topava frontal-
l’educació, perquè creien que una societat culta era
ment amb la monarquia absoluta, ja que els reis ab-
la millor arma que hi havia per lluitar contra l’Antic
soluts consideraven que no havien rebut el seu poder
Règim. [Font 6]
del poble, sinó directament de Déu. [Font 8]
Els seguidors d’aquest corrent eren partidaris de la tolerància i la diversitat d’idees davant la intransigència de la religió. Per això defensaven la llibertat
Vocabulari agnosticisme. Postulat segons el qual no és
religiosa. Fins i tot alguns pensadors il·lustrats eren
possible demostrar ni negar l’existència de Déu.
agnòstics o, directament, ateus.
ateisme. Postulat que nega l’existència de Déu.
En economia, els il·lustrats proposaven la llibertat de producció i la supressió del feudalisme. Pel que fa a la política, coincidien amb els plantejaments libe-
Sabies que…?
rals. Malgrat que la Il·lustració criticava l’absolutis-
La frase «Tot per al poble però sense el poble»
me, alguns monarques absoluts, coneguts com a
sintetitza la política del despotisme il·lustrat. Fa
dèspotes il·lustrats, van aplicar reformes inspirades
referència a l’aplicació de reformes encaminades
en la Il·lustració.
a millorar les condicions de vida dels súbdits,
Josep II d’Àustria (1765-1790) i Caterina II de Rússia (1762-1796) són dos dels exemples de dèspotes il·lustrats més destacats. [Font 7]
12
però sense que el poble intervingués en les decisions de govern.
Voltaire
Font 6. Els plantejaments bàsics de la Il·lustració van quedar recollits en l’Enciclopèdia o diccionari raonat de les ciències, arts i oficis. L’obra va ser dirigida per Denis Diderot i Jean D’Alembert, i els seus disset volums es van publicar entre 1751 i 1772. Entre els seus redactors hi havia il· lustrats destacats com Montesquieu, Rousseau i Voltaire. L’Enciclopèdia difonia els coneixements assolits a l’època, i ho feia des d’una òptica racionalista i tolerant. Els autors van haver de superar els nombrosos entrebancs que els van posar tant l’Església com l’estat absolutista francès.
TEMA
1
Frederic II
Font 7. Els dèspotes il·lustrats, com Frederic II de Prússia (1740-1786), van aplicar reformes encaminades a modernitzar l’economia, que es concretaren en l’ampliació de la xarxa de camins, la construcció de ports i la reducció dels impostos que requeien sobre els pagesos. L’oposició de la noblesa i el clergat, estaments que els reis necessitaven per governar, va posar fi a aquesta política. En la imatge, La taula rodona de Frederic II de Prússia al palau de Sanssouci, obra d’Adolph von Menzel (1850).
Font 8. L’origen del govern Allò que origina una societat política no és res més que el consentiment del conjunt d’homes lliures que han de formar part d’aquesta societat. Això i només això és el que ha de donar origen a qualsevol govern legítim del món. John Locke: Assaig sobre el govern civil (text adaptat).
John Locke (1632-1704) va ser un pensador liberal anglès. Va justificar la Revolució Gloriosa de 1688-1689, que va posar fi al govern absolut de Jaume II i va instaurar una monarquia parlamentària a Anglaterra. Locke sostenia que la sobirania resideix en el poble i afirmava que els éssers humans tenim drets innats i inalienables, com el dret a la vida, a la llibertat i a la propietat.
13
La separació de poders
Drets i llibertats
Aquest principi, divulgat per Montesquieu, parteix
Els teòrics del liberalisme polític van defensar el re-
de la constatació que qualsevol Estat té tres poders:
coneixement de drets i llibertats individuals per part
el poder legislatiu (que fa les lleis), el poder executiu
dels futurs estats liberals. La llibertat d’associació,
(que governa aplicant les lleis) i el poder judicial (que
d’expressió, de reunió i de religió són alguns dels
jutja els infractors de les lleis). [Font 9]
drets i llibertats proposats per pensadors liberals com
D’acord amb aquest principi, els tres poders de
el francès Voltaire. [Font 12]
l’Estat han de recaure en institucions diferents: el po-
El dret a la propietat privada era un dels més im-
der legislatiu correspon al parlament, el poder exe-
portants dins aquest conjunt de drets i llibertats. El
cutiu pertoca al govern i el poder judicial depèn de
reconeixement d’aquest dret permetia als ciutadans
tribunals de justícia independents dels altres dos po-
posseir propietats i disposar-ne lliurement.
ders. Aquest plantejament, però, topava amb el fet
Cap dels drets i llibertats reclamats pels liberals,
que els monarques absoluts acumulaven els tres po-
però, no s’aplicava als estats europeus en l’època de
ders en la seva persona. [Font 10]
l’Antic Règim.
La igualtat davant la llei
2.3. Burgesia i liberalisme
Segons aquest principi, defensat, entre altres pensa-
Les idees liberals van tenir el suport de la burgesia.
dors liberals, per Rousseau, la llei havia de ser única
Aquest grup social, pertanyent al tercer estament, va
per a tots els ciutadans d’un mateix país. La idea
anar acumulant força poder econòmic al llarg de
d’igualtat davant la llei, però, entrava en contradic-
l’edat moderna; no obstant això, no posseïa poder
ció amb els privilegis estamentals i l’existència de
polític. Els burgesos veien en la nova ideologia libe-
normes i lleis diferents en les diverses senyories feu-
ral una eina per poder enderrocar l’Antic Règim i
dals que hi havia dins un mateix país a l’Antic Rè-
construir un nou sistema polític sota el seu control.
gim. [Font 11]
[Font 13]
Font 9. La separació de poders Quan el poder legislatiu i el poder executiu es reuneixen en la mateixa persona, no hi ha llibertat. Tampoc no hi ha llibertat si el poder de jutjar no és ben separat del poder legislatiu i de l’executiu. Tot estaria perdut si el mateix home exercís tots tres poders: el de fer lleis, el d’executar les resolucions públiques i el de jutjar els delictes o les diferències entre els particulars. Montesquieu: L’esperit de les lleis.
14
Charles-Louis de Secondat, baró de Montesquieu (1689-1755), fou un filòsof francès que va desenvolupar la idea sobre la separació de poders que ja havia esbossat John Locke. Afirmà que tot poder just s’ha de basar en el respecte a la llei i condemnà els governs despòtics dels monarques absoluts.
Font 11. La igualtat
LA DIVISIÓ DE PODERS
Fer lleis
Governar aplicant les lleis
Jutjar els infractors de les lleis
LEGISLATIU
EXECUTIU
JUDICIAL
Poders de l’Estat
Poble
Font 10. Un dels principis liberals fonamentals és la divisió de poders.
Font 12. Voltaire és el nom amb què és conegut el filòsof francès François-Marie Arouet (1694-1778). Fou un defensor de la tolerància, els drets i les llibertats individuals. Va posar un èmfasi especial en la llibertat de pensament, sobretot religiós. Va proposar crear una nova religió, allunyada del fanatisme i basada en la raó.
TEMA
1 La veritable igualtat no rau en el fet que la riquesa i el grau de poder siguin absolutament els mateixos per a tots, sinó que cap ciutadà no sigui tan poderós per poder-ne comprar un altre i que cap no sigui tan pobre per veure’s obligat a vendre’s. Si voleu donar prou consistència a un Estat, aproximeu els extrems tant com pugueu; no permeteu que hi hagi gent opulenta ni tampoc captaires. Jean-Jacques Rousseau: El contracte social (text adaptat).
El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) sostenia que tot Estat s’ha de fonamentar en un pacte entre governants i ciutadans, de manera que a aquests últims se’ls garanteixi la llibertat i la igualtat. Fou un dels pocs pensadors liberals que, quan parlava d’igualtat, no tan sols ho feia referint-se a la igualtat legal, sinó també a la social.
Sabies que…? El pensador anglès John Locke va formular el dret a la revolta contra qualsevol govern tirànic que no respectés els drets i les llibertats dels ciutadans.
Font 13. Moll del port de Bristol (Gran Bretanya) segons una pintura d’autor anònim del segle xviii. Les idees liberals van tenir el suport de la burgesia, que s’enriquia amb activitats financeres, industrials i comercials.
15
3. Què són les revolucions burgeses? 3.1. Liberalisme i democràcia
revolució burgesa o liberal estat liberal
Liberalisme, però, no és sinònim de democràcia. Al llarg de la història, es coneixen estats liberals en què
En política, una revolució és un canvi radical en la
el poder legislatiu s’elegia per mitjà de sufragi censa-
forma de govern d’un país que té lloc de forma vio-
tari, és a dir, el vot dels ciutadans més rics. Però, per
lenta fruit de l’acció d’un conjunt nombrós de perso-
parlar de democràcia, cal que tots els ciutadans ma-
nes. [Font 14]
jors d’edat tinguin dret a elegir els seus representants
Les revolucions burgeses o liberals van tenir lloc
mitjançant el sufragi universal. Cal recordar que el
a diversos països al llarg dels segles xviii i xix. Es van
dret de vot de les dones no es va començar a reco-
dur a terme en nom de les idees liberals i van ser
nèixer fins al final del segle xix. [Fonts 16 i 17]
dirigides per la burgesia, amb el suport de pagesos, artesans i, ja al segle xix, obrers industrials.
En tot estat democràtic, a més, es reconeixen un gran nombre de drets i llibertats, entre els quals hi ha
El triomf de les revolucions burgeses i l’aplicació
la llibertat religiosa. Aquest reconeixement, en canvi,
de les idees liberals van representar la fi de l’Antic
no sempre existeix als estats liberals no democràtics.
Règim i, per tant, de l’absolutisme, el feudalisme i la
El naixement de l’estat liberal va ser un dels can-
societat estamental. Arran d’aquestes revolucions,
vis més importants de la història, ja que, per primer
els vells grups dirigents (el rei absolut, la noblesa i
cop des de l’antiga Grècia, el poder tenia origen po-
l’Església) van perdre el poder i van ser reemplaçats
pular. Per això es considera que, amb el triomf de la
per la burgesia.
primera gran revolució liberal europea, la Revolució
Les revolucions burgeses van donar lloc al naixement de l’estat liberal. Aquest tipus d’Estat es fo-
Francesa del 1789, es posà fi a l’edat moderna i començà l’edat contemporània.
namentava en un seguit de característiques: la sobi-
Les revolucions burgeses es van succeir en dife-
rania nacional, la igualtat de tots els ciutadans davant
rents països europeus fins al 1848. Aleshores tots els
la llei, la separació de poders i l’existència de drets i
grans estats europeus, llevat dels imperis rus i turc, ja
llibertats individuals. [Font 15]
eren liberals.
Font 14. Diferents tipus de revolució Tipus
16
Definició
Exemple
Política
Canvi radical en la forma de govern d’un país.
Revolució Francesa de 1789
Social
Canvi radical en la distribució de la riquesa i en els grups socials que tenen el poder.
Revolució Russa d’octubre de 1917
Econòmica
Canvi profund que afecta la forma de produir béns i serveis.
Revolució Industrial dels segles xviii i xix
Científica
Canvi profund en els coneixements en àmbits com la física, l’astronomia, la biologia o la medicina.
Revolució científica dels segles xvi i xvii
ESTAT LIBERAL
ESTAT LIBERAL
Cap d’Estat
Elecció de representants
REPÚBLICA PARLAMENTÀRIA
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA O CONSTITUCIONAL
ESTAT LIBERAL
ESTAT DEMOCRÀTIC
Per elecció
Per herència
Per sufragi censatari
Per sufragi universal
Font 15. Amb les revolucions burgeses van néixer dos grans tipus d’estats liberals que es diferencien segons qui exerceix el càrrec de cap d’Estat. D’una banda, en la monarquia parlamentària o constitucional el cap d’Estat és un rei que no té el poder absolut. De l’altra, en la república el cap d’Estat és elegit per sufragi.
TEMA
1
Font 16. Als estats liberals els ciutadans elegeixen els seus representants al parlament (anomenats diputats o parlamentaris) per sufragi. Al parlament, els diputats representen diferents partits polítics, alguns dels quals donen suport al govern i d’altres formen part de l’oposició. Legislar, aprovar els pressupostos de l’Estat i controlar el govern són les tasques principals dels parlaments liberals.
Font 17. La Constitució és la llei fonamental d’un estat liberal. S’hi estableixen els drets i deures de la ciutadania i s’hi regula el sistema de poder. La primera Constitució de la història va ser la dels Estats Units, promulgada el 1787 després del triomf de la revolució liberal iniciada el 1776. En la imatge, Signatura de la Constitució dels Estats Units, de Howard Chandler Christy (1940).
Vocabulari cap d’Estat. Persona que és el principal representant polític d’un Estat. Les seves funcions i el seu poder varien segons la llei de cada país. partit polític. Organització formada per persones que tenen una mateixa ideologia política. El seu objectiu és arribar al poder. El pluripartidisme o existència legal de diversos partits polítics és una característica dels estats liberals.
17
4. Les revolucions burgeses (1789-1848) Revolució Francesa • Napoleó
Les causes de la revolució
Congrés de Viena • revolucions
La Revolució Francesa va esclatar fruit de la combi-
liberals de 1830 i 1848
nació dels factors següents: • La difusió de les idees liberals, que va permetre
4.1. La Revolució Francesa (1789-1815)
a molts francesos conèixer una forma de govern alternativa a l’absolutisme.
Just abans de la Revolució de 1789, França era un
• El descontentament de molts pagesos i arte-
dels estats més extensos i poblats d’Europa (tenia uns
sans, que vivien en condicions miserables i que, a la
trenta milions d’habitants) i el seu exèrcit era un dels
dècada de 1780, van ser víctimes d’una crisi de sub-
més poderosos del continent. Des del 1774 hi regna-
sistències, i de la burgesia, que, tot i no tenir proble-
va Lluís XVI de Borbó. La forma de govern era la
mes econòmics, volia aconseguir poder polític.
monarquia absoluta de dret diví i, de fet, els reis francesos eren considerats l’exemple més perfecte de monarca absolut.
• El triomf de la revolució americana de 1776, que va animar els francesos a revoltar-se. [Font 18] • La greu crisi de la hisenda reial. [Font 19]
Despeses de l’Estat
El bateig de foc de Lafayette, d’Edward Percy Moran (1909).
Ensenyament
1,1
Treballs públics
15
Cort i privilegiats
35,4
Altres despeses civils
94
Despeses militars i diplomàtiques
165,5
Deute i devolució de préstecs
310,5
Total despeses
621,5 Ingressos de l’Estat
Impostos Font 18. Des del segle xvii, la Gran Bretanya dominava les Tretze Colònies, situades a la costa est de l’Amèrica del Nord. Al segle xviii la majoria dels seus habitants eren colons d’origen anglès, descontents amb els impostos que el rei els exigia. En nom de la sobirania nacional, els colons negaven a Londres el dret a governar-los, ja que era al poble americà a qui pertocava fer-ho. Això va conduir, el 1776, a l’esclat d’una revolució independentista i liberal que va donar lloc al naixement dels Estats Units d’Amèrica. 18
Loteria reial
365,5 9,8
Altres
132,2
Total ingressos
507,5
Font 19. El pressupost de França el 1788 (en milions de lliures).
La revolta dels privilegiats i el naixement de l’Assemblea Nacional Obertura dels Estats Generals a Versalles el 5 de maig de 1789, segons un gravat de Helman.
TEMA
1 La composició dels Estats Generals Vots per estament
Nombre de diputats
Església
1
291
Noblesa
1
270
Tercer estament
1
578
Estament
Entre els diputats eclesiàstics i nobles, n’hi havia unes desenes que eren liberals. La totalitat del tercer estament era liberal. Font 20. Lluís XVI considerava que, per resoldre la crisi de la hisenda, no podia exigir més impostos al tercer estament, que ja en pagava molts. L’única sortida, doncs, era demanar a la noblesa i al clergat que paguessin impostos i renunciessin al seu privilegi fiscal. Això va desencadenar la revolta dels privilegiats, ja que tant la noblesa com l’Església es van negar a pagar impostos si no ho autoritzaven els Estats Generals. Al rei no li quedà cap altra opció que reunir els Estats Generals (maig de 1789), cosa que no s’havia fet des del 1614.
Font 21. Els diputats del tercer estament van exigir que es canviés el sistema tradicional de vot dins els Estats Generals. La burgesia volia que, en comptes que cada estament emetés un sol vot, cosa que assegurava la victòria dels dos estaments privilegiats, el vot fos individual. Acceptar la proposta dels diputats burgesos equivalia a donar majoria als partidaris d’abolir l’Antic Règim.
Font 22. Com que la petició dels diputats burgesos no va ser acceptada pel rei, aquests van abandonar els Estats Generals i es van constituir en Assemblea Nacional, ja que es consideraven els veritables representants de la voluntat popular. Els diputats burgesos, juntament amb alguns nobles i clergues liberals, en el jurament del Saló del Joc de la Pilota, es van comprometre a redactar una Constitució que reconegués els drets i les llibertats dels ciutadans francesos. Era el principi de la fi de l’Antic Règim.
El jurament del Saló del Joc de la Pilota, de JacquesLouis David (1790).
Vocabulari
Sabies que…?
Estats Generals. Nom que rebien les Corts
La sala de Versalles on va tenir lloc el jurament
a França. Hi assistien representants dels tres
del Saló del Joc de la Pilota s’anomena així
estaments sota la presidència del rei. La seva
perquè la noblesa s’hi distreia jugant al jeu de
funció era aprovar les lleis i els impostos.
paume, un precedent del tennis actual.
19
L’esclat de la revolució La presa de la Bastilla, de Jean-Pierre Houël (1789).
Font 23. L’Assemblea Nacional va obtenir el suport del poble, que el 14 de juliol de 1789 es va revoltar a París i va assaltar la fortalesa de la Bastilla. Temorós del suport popular que tenien els diputats liberals, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional.
Vocabulari Bastilla. Presó de París que es va convertir en un símbol del poder absolut del rei, ja que hi eren tancats els acusats d’actuar contra l’absolutisme.
Sabies que…? Es considera que l’assalt de la Bastilla marca l’inici de la Revolució Francesa i, per aquest motiu, el 14 de juliol va ser declarat dia de la festa nacional de França
Punts principals de la Constitució de 1791 • Monarquia constitucional, nova forma de govern. • Separació de poders. • Sufragi censatari. Font 25. L’aprovació de la Constitució de 1791 va culminar el procés d’abolició de l’Antic Règim. França es va convertir en el primer estat europeu que tenia una constitució escrita.
Font 24. L’Assemblea Nacional va elaborar una sèrie de lleis amb l’objectiu d’enderrocar l’Antic Règim i afavorir la burgesia més rica. El primer pas fou l’abolició del feudalisme, mitjançant el Decret del 4 d’agost. Després, va redactar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, en què es recollien els principis bàsics del nou estat liberal, com ara la llibertat, la sobirania nacional i la igualtat dels ciutadans davant la llei. L’aplicació d’aquest darrer principi comportava la supressió dels privilegis estamentals.
20
Font 26. Lluís XVI es va oposar a les mesures de l’Assemblea Nacional i va fer pactes secrets amb els països absolutistes que havien declarat la guerra a la França liberal. L’actitud del rei va provocar la seva destitució el 1792 i la monarquia constitucional va ser reemplaçada per una república.
Temps de guillotina (1793-1794)
TEMA
1 Font 27. Lluís XVI va ser acusat de conspirar contra la llibertat de la nació i d’atemptar contra la seguretat de l’Estat, càrrecs pels quals fou jutjat i condemnat a mort. Va ser executat el gener de 1793. Mesos més tard, la reina Maria Antonieta va seguir la seva mateixa sort. La revolució havia entrat en la seva fase de més radicalitat.
Font 28. El juny del 1793, els jacobins van aconseguir el poder i van aplicar un seguit de mesures per afavorir els sans-culottes. Per exemple, van decretar uns màxims de fortuna per reduir les diferències socials, van confiscar els béns dels exiliats, majoritàriament nobles, que van distribuir entre els més pobres, van fixar preus màxims de venda dels articles de primera necessitat i van impulsar una nova Constitució, en què s’establia el sufragi universal masculí. Per tal de fer front a la guerra contra les potències absolutistes, van organitzar un exèrcit d’un milió de persones, reclutades amb una lleva obligatòria de tots els francesos d’entre divuit i vint-i-cinc anys.
Noble francès amb culotte, és a dir, calça curta fins al genoll, d’on sortia una mitja que cobria la resta de la cama i que distingia els nobles i els burgesos rics.
Sans-culotte.
Vocabulari jacobins. Agrupació política francesa formada per republicans demòcrates, partidaris de reduir la desigualtat entre els més rics i els més pobres.
L’any 1789 Joseph Ignace Guillotin va dissenyar una màquina de matar, la guillotina, que presumptament no causava dolors innecessaris a les víctimes.
sans-culottes. Nom amb què durant la Revolució Francesa es conegué el grup social format per obrers, artesans i botiguers, que odiaven els rics i aspiraven a un futur igualitari.
Font 29. El govern jacobí, encapçalat per Maximilien de Robespierre, va perseguir amb duresa els partidaris de la monarquia i també els republicans crítics amb la política jacobina. De la repressió, no se n’escaparen acaparadors i comerciants sense escrúpols que feien negoci al mercat negre. També van ser víctimes de la guillotina polítics republicans, com ara Georges Jacques Danton, que s’havia mostrat contrari al Terror, nom amb què es va conèixer aquesta política. Entre el 1793 i el 1794 a França van ser executades més de 50.000 persones. A París, la guillotina, que s’havia fet servir esporàdicament, va quedar instal·lada a la plaça de la Revolució (avui plaça de la Concòrdia).
21
El Directori i l’Imperi napoleònic (1794-1815) Font 30. L’alta burgesia, atemorida i descontenta amb la política del Terror, va aconseguir que el 1794 Robespierre fos detingut i guillotinat. Els sans-culottes no van defensar Robespierre perquè aquest havia dictat un màxim per als salaris i havia fet executar alguns dels seus líders.
La detenció de Robespierre, de Fulchran-Jean Harriet (1796).
Sabies que…? Les dones van tenir un gran protagonisme durant la Revolució. Així, van ser dones les que van protagonitzar la marxa sobre Versalles l’octubre de 1789, que culminà amb el trasllat forçós de la família reial a París. Durant el Terror, un grup de dues-centes dones liderades per Claire Lacombe van constituir el Club de les Ciutadanes Republicanes Revolucionàries. Assistien a l’Assemblea Nacional i encoratjaven els diputats a aprofundir la revolució.
Maximilien de Robespierre. Font 31. Després de la caiguda de Robespierre, l’alta burgesia va recuperar el poder. El nou govern va suprimir les lleis jacobines que havien afavorit les classes populars, va restablir el sufragi censatari i va defensar la propietat privada per damunt de qualsevol altre dret. Aquesta etapa, que va durar fins al 1799, es coneix amb el nom de Directori. El Directori va ser incapaç de mantenir l’ordre públic, alterat constantment per absolutistes que volien el retorn a l’Antic Règim i per revoltes de jacobins i sansculottes, que exigien el restabliment de mesures favorables per als més humils.
22
Vocabulari cop d’estat. Revolta militar que té com a objectiu fer caure el govern i lliurar el poder a un militar.
Font 32. Davant la incapacitat del Directori per garantir l’ordre públic, l’any 1799 el general Napoleó Bonaparte va donar un cop d’estat amb el suport de l’alta burgesia.
Josep Bonaparte, germà de Napoleó i futur rei d’Espanya
1 Font 33. Napoleó va posar fi a les lluites entre els jacobins i els absolutistes i va actuar com un governant liberal que defensava els interessos de l’alta burgesia. Per ell, la millor garantia per evitar el retorn dels Borbó era fundar una nova dinastia de monarques liberals. Per això el 1804, després de consultar-ho als francesos en un plebiscit, es va fer coronar emperador.
Les germanes de Napoleó
L’emperadriu Josefina
Napoleó
El papa Pius VII
Font 34. L’Imperi napoleònic el 1812. Napoleó va continuar la guerra contra les potències absolutistes i el Regne Unit, que, malgrat ser liberal, es va afegir a la guerra perquè temia que França esdevingués massa poderosa. La importància que Napoleó donava al coneixement del terreny i la facilitat amb què desplaçava les tropes durant la batalla, entre altres estratègies innovadores, li van permetre dominar gran part d’Europa. Napoleó entenia la guerra com un mitjà per estendre el liberalisme arreu d’Europa. Per això, quan conqueria un país, hi abolia l’Antic Règim i l’incorporava a l’Imperi o hi establia un règim liberal aliat de França.
TEMA
Lluís Bonaparte, germà de Napoleó i futur rei d’Holanda
La coronació de Napoleó, de JacquesLouis David (1805).
Vocabulari plebiscit. Consulta que el govern fa al poble sobre una qüestió d’interès general. Sinònim de referèndum.
23
4.2. Les revolucions liberals de 1830 i 1848
La revolució de 1848
Napoleó va ser derrotat per una aliança de països
amplis sectors de la població, que quedaven exclo-
europeus en la batalla de Waterloo el 1815. Aquesta
sos del dret de vot. Es considerava, a més, que el rei
derrota va representar el restabliment de l’absolutis-
afavoria els interessos de la burgesia més rica i, alho-
me a la major part d’Europa. A França, els Borbó van
ra, limitava les llibertats individuals. Aquesta oposi-
recuperar el tron després de més de dues dècades de
ció va desencadenar la revolució de 1848, que va
governs liberals, i el país va retornar a les fronteres
provocar la caiguda de Lluís Felip d’Orleans i la pro-
anteriors a l’etapa napoleònica, tal com van acordar
clamació de la República. Amb la implantació del
les potències vencedores, reunides en el Congrés de
sufragi universal masculí i el reconeixement d’àm-
Viena. [Font 35]
plies llibertats individuals, França va adoptar un rè-
Tanmateix, les idees liberals es van mantenir ben
La monarquia de Lluís Felip d’Orleans no va satisfer
gim democràtic. [Fonts 37 i 38]
vives entre la burgesia. Això va afavorir l’esclat de dues onades revolucionàries els anys 1830 i 1848, amb les quals es va abolir definitivament la monarquia absoluta a la major part d’Europa.
La revolució de 1830
Sabies que…? Napoleó Bonaparte (1769-1821) va ser derrotat per una aliança de potències europees el 1815 i desterrat a l’illa d’Elba. Al cap de gairebé un any va aconseguir escapar-se de l’illa i recuperà el
La revolució de 1830 va suposar la fi definitiva de
poder durant tres mesos. Els aliats decidiren,
l’Antic Règim a França. Carles X de Borbó va ser des-
després de la batalla de Waterloo, desterrar-lo a
tronat i la burgesia va entronitzar el liberal Lluís Felip
la remota illa de Santa Helena.
d’Orleans. S’havia implantat novament una monarquia constitucional, basada en la separació de poders, la igualtat davant la llei, els drets i les llibertats individuals i el sufragi censatari. [Font 36]
Font 35. Aquest gravat del segle xix mostra els representants de les potències que van derrotar Napoleó repartint-se Europa en el Congrés de Viena. A les sessions hi van assistir representants de la França borbònica i absolutista, considerada una vencedora més. El nou mapa d’Europa va consolidar Àustria, França, Prússia, el Regne Unit i Rússia com a grans potències.
24
Artesà
Burgès L’estudiant
Font 36. La Llibertat guiant el poble, d’Eugène Delacroix, representa la revolució de 1830 a París. El personatge principal és una al·legoria de la llibertat: porta una gorra frígia –símbol del republicanisme– i enarbora la bandera tricolor de la França liberal amb una mà, mentre amb l’altra sosté un fusell. En el llenç, Delacroix hi va representar els diferents grups socials que van prendre part en la revolució, tot i que només un, l’alta burgesia, en va resultar beneficiat.
TEMA
1
Pagès
Font 37. Bona part dels sectors populars francesos van considerar insuficients les reformes aplicades pel govern sorgit de la revolució de febrer de 1848 i exigien mesures que realment beneficiessin les classes més humils. Per això, el juny de 1848 va esclatar una revolta a París que va enfrontar el govern burgès amb les classes populars i que va ser esclafada per l’exèrcit. En la imatge, Barricada a la Rue Soufflot, d’Horace Vernet.
Font 38. La burgesia francesa i els pagesos propietaris, espantats després de la revolta popular de juny de 1848, volien un govern liberal fort, capaç de frenar les demandes dels obrers. Gràcies als seus vots, Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó, va guanyar les eleccions presidencials de 1848. L’any 1851 va donar un cop d’estat contra la República que ell mateix presidia i el 1852 es va proclamar emperador amb el nom de Napoleó III.
25
5. El nacionalisme nació • Estat • nacionalisme
5.2. Els objectius del nacionalisme Al llarg del segle xix, els estats plurinacionals europeus van intentar suprimir les diferències nacionals
Durant la Revolució Francesa, els polítics es van re-
dins dels seus territoris. Per això van imposar a tota
ferir constantment a la sobirania nacional, a l’As-
la població una cultura, un dret, una llengua i unes
semblea Nacional i a la nació francesa. Per a ells, el
institucions polítiques úniques, que corresponien a
concepte de nació coincidia amb el d’Estat.
una de les nacions que formaven l’Estat. En són
Aquests dos termes, però, no sempre han coincidit. Durant la invasió napoleònica de l’Imperi ale-
tot l’Imperi austríac i a tot Espanya, respectivament.
many, per exemple, els habitants dels més de trenta
També es podia donar el cas que nacions com la
estats independents que anys després formarien Ale-
italiana es trobessin, a l’inici del segle xix, separades
manya es van adonar que, a banda de combatre el
en diversos estats que impedien la unitat de la nació.
mateix enemic, els unia la mateixa llengua, la matei-
El nacionalisme, doncs, és un moviment polític
xa història i els mateixos costums. Tots eren de la
nascut al segle xix que pot tenir objectius diferents
nació alemanya.
segons quina sigui la situació de la nació: • Unificar en un sol Estat una nació separada per
5.1. Nació i Estat
diversos estats; és el cas dels nacionalismes italià i
El terme nació es refereix a un conjunt de persones
alemany del segle xix.
unides per una sèrie d’elements comuns, com ara la
• Independitzar una nació de l’Estat que la domi-
història, la llengua, les tradicions, la religió o el dret.
na; és el cas d’algunes de les nacions que formaven
Aquests elements fan que els habitants del territori
part de l’Imperi austríac. [Font 41]
tinguin consciència de ser diferents d’altres comunitats humanes.
• Aconseguir un cert poder polític per a una nació sense Estat propi. En aquest cas, l’objectiu del
L’Estat, en canvi, és l’organització política i admi-
nacionalisme és l’autonomia; és el cas del naciona-
nistrativa (lleis, funcionaris, exèrcits, fronteres...) mit-
lisme irlandès respecte del Regne Unit durant gran
jançant la qual es governa un territori independent.
part del segle xix. [Font 42]
Al segle xix –com avui– a Europa hi havia estats formats per diverses nacions no independents, com ara l’Imperi austríac, constituït per un gran nombre de nacions (Hongria, Bòsnia, Bohèmia...). Així doncs, Àustria era un estat plurinacional. [Fonts 39 i 40]
26
exemples la imposició de l’alemany i del castellà a
Vocabulari autonomia. Facultat que té un territori no independent de governar-se mitjançant les seves pròpies lleis.
Font 39. L’Imperi austríac al segle xix Nació
Habitants
Alemanys
12.000.000
Hongaresos
10.100.000
Txecs
6.550.000
Serbis i croats
5.220.000
Polonesos
5.000.000
Rutens
4.000.000
Romanesos
3.200.000
Eslovens
1.300.000
Italians
1.000.000
TEMA
1
Font 40. Al segle xix l’Imperi austríac era un Estat format per diverses nacions. La capital era a Viena, ciutat situada a la zona de parla alemanya, perquè els alemanys eren la nació dominant.
Font 41. Al final del segle xviii Polònia va deixar de ser un Estat perquè el seu territori se’l van repartir entre l’Imperi austríac, Prússia i Rússia. Els polonesos, però, van conservar els trets que els identificaven com una nació (la llengua, la religió, les tradicions...). Al llarg del segle xix els nacionalistes polonesos van promoure diverses revoltes per recuperar la independència, la qual cosa van aconseguir el 1918.
Font 42. La revolució nacionalista i liberal belga de 1830 (fragment), segons una pintura de Gustave Wappers (1834). El nacionalisme belga és un exemple de nacionalisme independentista. El 1830 va esclatar a Bèlgica una revolució nacionalista i liberal que va representar la independència respecte d’Holanda i el naixement d’un estat belga format per flamencs i valons.
27
5.3. Exemples de moviments nacionalistes
eren majoritàriament catòlics, i els britànics, que
Els nacionalistes no han tingut sempre el mateix pro-
pació política al Parlament i als ajuntaments.
eren anglicans, havien prohibit als catòlics la partici-
jecte per a la seva nació. Alguns nacionalistes del se-
La forta resistència –fins i tot violenta– dels irlan-
gle xix, per exemple, eren republicans i d’altres, mo-
desos a la unió amb el Regne Unit va ser constant al
nàrquics; alguns eren liberals, i d’altres, demòcrates.
llarg del segle xix. Alguns nacionalistes lluitaven per
Aquestes tendències diferents es combinaven amb els
aconseguir la independència, però la majoria ho fe-
diversos objectius del nacionalisme que ja hem vist.
ien per reclamar un sistema autonòmic, anomenat
Grècia, Irlanda, Alemanya i Itàlia són quatre
Home Rule, que els britànics es van negar a concedir
exemples diferents de moviments nacionalistes del
fins al 1912. Aquell any el govern britànic va atorgar
segle xix.
als irlandesos un règim d’autonomia, però la majoria de nacionalistes va considerar que havia arribat mas-
Grècia: la lluita per la independència
sa tard i també que era insuficient perquè Londres
Grècia era, des del segle xv, una nació que formava
continuava controlant qüestions clau com l’exèrcit,
part de l’Imperi turc, governat per un monarca abso-
les relacions internacionals i la política duanera.
lut. Al principi del segle xix, doncs, Grècia no tenia
[Fonts 45 i 46]
un Estat propi. Els turcs, de religió musulmana, te-
La revolta independentista de 1921 va fer que el
nien sotmesos els grecs, que eren cristians ortodo-
Regne Unit hagués d’abandonar l’illa, excepte una
xos, i els impedien exercir el poder polític. A més,
zona al nord, l’Ulster, que va continuar sota el seu
els obligaven a pagar molts impostos.
domini.
A l’inici del segle xix el sentiment contrari al domini turc es va anar estenent entre la població grega. Les tensions entre els uns i els altres van arribar al seu
Vocabulari
punt culminant el 1821, quan va esclatar una guerra
cristians ortodoxos. Conjunt d’esglésies
en què els grecs lluitaren per aconseguir la indepen-
cristianes de l’Europa oriental, sota la direcció
dència. El conflicte va concloure el 1829 amb la vic-
espiritual del patriarca de Constantinoble, que
tòria grega gràcies a l’ajut de Rússia i el Regne Unit. L’Imperi turc va reconèixer el nou estat grec, que es va
des del segle xi havien trencat les relacions amb Roma.
organitzar com una monarquia constitucional basada
Home Rule. Nom donat al règim d’autonomia
en el sufragi censatari. [Fonts 43 i 44]
exigit pels nacionalistes irlandesos, que comportava l’establiment d’un govern i d’un
Irlanda: de la lluita per l’autonomia a la independència L’illa d’Irlanda pertanyia al Regne Unit des de la
Sabies que…?
conquesta britànica que va tenir lloc entre els segles
Un dels factors que va esperonar la revolta
xvi i xvii. Els britànics s’havien quedat per dret de
independentista irlandesa a mitjan segle xix va
conquesta dues terceres parts de les terres i explotaven durament els pagesos irlandesos, que vivien al límit de la subsistència. D’altra banda, els irlandesos
28
parlament autònoms per a tot Irlanda.
ser la Gran Fam de 1845-1849, provocada per l’escassetat de la patata, aliment bàsic dels irlandesos de l’època.
Font 43. Matança de Quios és una obra del pintor romàntic francès Eugène Delacroix (1824) en què es representa l’assassinat massiu de grecs perpetrat pels turcs a l’illa de Quios el 1822. Amb aquesta massacre, que va provocar la mort d’uns 20.000 grecs i el sotmetiment a l’esclavatge de milers d’infants i dones, l’Imperi turc pretenia atemorir la població i posar fi a la revolta independentista grega.
TEMA
1
Font 44. El poeta anglès Lord Byron (1788-1824) en un retrat de Thomas Phillips (1813). Molts artistes romàntics europeus, com Delacroix i Lord Byron, van donar suport a la revolta grega, ja que per a ells exemplificava la lluita per l’ideal romàntic de llibertat contra la tirania encarnada pels turcs. Lord Byron va ajudar els grecs amb diners i va viatjar a Grècia per prendre part en la revolta. Poc després d’arribar-hi, però, va emmalaltir i va morir. Malgrat no haver pres part en cap combat, es va convertir en un símbol de la joventut que se sacrificava per la llibertat dels pobles.
Font 45. L’Ulster, també anomenat Irlanda del Nord, és una regió històrica poblada majoritàriament per protestants d’origen britànic. Amb la independència, bona part de l’Ulster va romandre dins el Regne Unit i la majoria protestant –anomenats unionistes– va continuar dominant la minoria irlandesa i catòlica durant la major part del segle xx. En la imatge, cartell que il· lustra l’oposició dels protestants de l’Ulster a la implantació del Home Rule.
Font 46. Divisió d’Irlanda el 1921. L’Ulster és una de les províncies històriques d’Irlanda. Dels nou comtats que la formen, sis són administrats pel Regne Unit i tres, per la República d’Irlanda.
29
La unificació d’Alemanya
la França de Napoleó III, sense l’ajut de la qual hauria
A l’inici del segle xix la nació alemanya era dividida
estat impossible fer front a Àustria, que era contrària a
en més de trenta estats independents que tenien una
la unificació.
llengua, una història i una cultura comunes. [Font 47]
Una combinació de revoltes populars i de victò-
El primer pas de la unificació d’Alemanya va ser
ries militars va fer possible que els diversos estats ita-
la creació, el 1833, del Zollverein o unió duanera
lians s’anessin incorporant al Regne del Piemont a
d’una gran part dels estats alemanys, de la qual que-
partir del 1859. Dos anys més tard, el 1861, tot Itàlia,
dava exclosa Àustria. Promoguda per Prússia, la unió
excepte Roma i la regió de Venècia, era unificada.
duanera va permetre crear un espai econòmic ale-
Llavors un parlament amb diputats de tot el país es
many.
va reunir a Torí i va proclamar el naixement del Reg-
La unificació política va tenir lloc entre el 1861 i
ne d’Itàlia. Víctor Manuel II, que fins aleshores ha-
el 1871 i també va ser liderada per Prússia. El cance-
via estat el rei del Piemont, es va convertir en el pri-
ller prussià Otto von Bismarck va annexionar per la
mer rei del nou Estat. La unificació d’Itàlia es va
força a Prússia tots els altres estats alemanys i, alho-
completar l’any 1871 amb l’entrada de les tropes
ra, va derrotar militarment Àustria per impedir que
italianes a la ciutat de Roma. Aquesta situació no va
encapçalés el procés d’unificació. [Font 48]
ser acceptada pel papa Pius IX, que era el sobirà de
L’any 1871 es va constituir el Segon Reich alemany, que va tenir com a emperador Guillem I de
Roma, i, de fet, la Santa Seu no va reconèixer el nou Estat fins al 1929. [Font 50]
Prússia. La unificació d’Alemanya era un fet, però no havia satisfet alguns nacionalistes, que continuaren reclamant que Àustria també formés part del nou estat unificat.
La unificació d’Itàlia Al segle xix la península Itàlica era dividida en diversos estats independents. A més, l’extrem nord-oriental de la península, és a dir, el Regne Llombardo-Vèneto,
Tant Alemanya com Itàlia van esdevenir estats unificats l’any 1871.
formava part de l’Imperi austríac. Els habitants de la
Sabies que…?
península Itàlica, però, tenien una història, una cultu-
Molts italians que anaven a escoltar les òperes de
ra, una llengua i unes tradicions comunes.
Verdi cridaven «Visca Verdi!», ja que VERDI era
Al primer terç del segle xix va néixer el Risorgimento (’renaixença’), un moviment cultural i polític
l’acrònim de Vittorio Emmanuelle Rei d’Itàlia.
de caràcter nacionalista que difonia la cultura italia-
Vocabulari
na i reivindicava la unificació de la nació en un sol
canceller. Primer ministre o cap de govern de
Estat. [Font 49]
30
Recorda
països de parla alemanya.
Un regne italià del nord, el del Piemont, on es
Segon Reich. Imperi alemany, hereu de l’Imperi
concentrava bona part de la burgesia liberal i nacio-
germànic medieval. Va ser fundat el 1871 i es va
nalista, dirigí la unificació. El primer ministre del Pie-
desfer el 1918, a la fi de la Primera Guerra
mont, el comte de Cavour, va pactar una aliança amb
Mundial.
Font 47. Entre els estats en què es dividia el territori de parla alemanya al començament del segle xix, destacaven, per la seva força política, econòmica i militar, Prússia i Àustria.
Font 49. Itàlia, una nació que s’ha d’unificar
TEMA
1
Font 48. Otto von Bismarck (1815-1898) va ser canceller de Prússia i del Segon Reich alemany. De caràcter antidemocràtic, sostenia que la unificació no seria el resultat de la voluntat dels ciutadans, sinó que s’aconseguiria per la força, gràcies al ferro i la sang. D’aquí que se’l conegués com el canceller de ferro. Volia que Prússia liderés en solitari la unificació, per la qual cosa s’enfrontà militarment a Àustria, a la qual derrotà en la batalla de Sadowa l’any 1866.
Itàlia serà una. Les seves condicions geogràfiques, la seva llengua i la seva literatura; les necessitats de defensa i de poder polític; el desig de les poblacions, els instints democràtics innats del poble; tot assenyala aquest objectiu. Giuseppe Mazzini
Font 50. Desembarcament de Garibaldi a Marsala (Sicília). L’any 1860 Giuseppe Garibaldi (18071882), nacionalista italià d’ideologia democràtica i republicana, va organitzar una expedició de voluntaris, coneguda com la dels Mil Camises Vermelles, que desembarcà a Sicília i n’expulsà el rei absolut, Francesc II de Borbó. Aquest fet i l’entrada de Garibaldi a Nàpols significaren la incorporació del Regne de les Dues Sicílies a Itàlia.
31
(o)
6. Comentari d’un text històric Els textos són una de les fonts que ens proporcionen informació sobre el passat. Tal com succeeix amb qualsevol altra font històrica, cal saber llegir bé els textos per poder-ne treure el màxim profit. Per això et proposem aquest guió per comentar-los.
6.1. Abans de començar a escriure Abans d’elaborar el comentari, cal seguir els passos següents: LLEGIR ATENTAMENT EL TEXT
BUSCAR EN EL DICCIONARI LES PARAULES DESCONEGUDES
A continuació, ja podem començar el comentari
SUBRATLLAR LES IDEES PRINCIPALS
6.3. Anàlisi i interpretació
d’acord amb aquesta estructura: introducció, anàlisi
En primer lloc, cal extreure les idees principals del
i interpretació i conclusions.
text, disposar-les segons un ordre lògic –que no sem-
Cal recordar que el comentari s’ha de presentar en forma de redacció, sense reproduir els títols ni les lletres dels apartats que conformen les pautes que exposem tot seguit.
pre coincideix amb l’ordre del text– i exposar-les amb paraules pròpies. En segon lloc, cal analitzar les idees principals i explicar a què responen i com s’han d’interpretar. És el punt més important del comentari, ja que s’ha de
6.2. Introducció
relacionar el contingut del text amb els coneixe-
Es tracta de fer una presentació breu que situï el text
ments que es tenen sobre el tema amb una exposició
temàticament i cronològicament. Cal fer referència a
de les qüestions i dels fets que hi estan relacionats.
les qüestions següents: • Naturalesa del text. Generalment, es determina
6.4. Conclusions
a partir del contingut i, per tant, pot ser política, eco-
Per tancar el comentari, tornarem a remarcar molt
nòmica, social, jurídica (lleis, normatives...), literària
breument els aspectes més importants del text. Si el
(novel·la, poesia...), periodística...
text admet polèmica, podem donar les raons per les
• Tema de què tracta el text. Cal explicar en po-
quals hi estem d’acord o en desacord.
ques paraules de què tracta el text. • Cronologia. Si el text està datat, cal situar-lo en el període històric corresponent. • Autor, destinatari... S’ha de proporcionar una breu informació sobre l’autor del text, el destinatari i les circumstàncies en què es va escriure. Cal tenir cura de no repetir aspectes que ja s’han fet constar en la cronologia.
32
Recorda En el cas que vulguem exemplificar algun aspecte del comentari, només podem incloure frases literals del text.
6.5. Exemple de comentari d’un text històric
TEMA
1 Font 51. La Llei del maximum general Art. 1r Els productes que la Convenció creu que són de primera necessitat i dels quals s’ha de fixar un preu màxim de venda són els següents: pa, carn fresca, carn salada, porc, mantega, oli, peix salat, vi, vinagre, cervesa, llenya, carbó, espelmes, sal, sabó, sucre, mel, paper, llana, sabates. [...] Art. 4t Totes les persones que comprin o venguin productes fixats en l’article 1r a un preu més elevat hauran de pagar una multa del doble del seu valor i se les inclourà en la llista de persones sospitoses i tractades com a tals. 29 de setembre de 1793
COMENTARI La Llei del maximum general és un text de naturalesa jurídica, ja que es tracta d’una llei referida als proveïments que va promulgar la Convenció Nacional el setembre de 1793. La seva autoria s’ha d’atribuir als diputats de la Convenció o Parlament francès, que, des d’uns tres mesos abans, estava sota control dels jacobins. El context històric és l’etapa de la Revolució Francesa en què Robespierre exercia el poder. La idea principal del text fa referència a l’establiment de preus màxims de venda dels productes de primera necessitat. En el primer article s’enumeren quins són els productes afectats per l’aplicació de la llei, i en l’article 4t es concreten les mesures sancionadores que s’aplicaran als possibles infractors. L’objectiu de la llei era garantir el proveïment als sectors populars de la França de la Revolució i, concretament, als sans-culottes, el suport dels quals era fonamental per als jacobins. Cal destacar la ferma voluntat dissuasiva que conté el fet d’incloure els infractors en les llistes de sospitosos, ja que el text va ser elaborat en plena època del Terror, i ser considerat sospitós de contrarevolucionari podia fàcilment conduir a la mort. En conclusió, el text constitueix una font històrica útil per conèixer una de les mesures decretades pels jacobins per tal de satisfer els sans-culottes.
33
ACTIVITATS L’Antic Règim
1.1.
Observa aquest mapa d’Europa el 1789 i explica les diferències principals que hi observes respecte d’un mapa de l’Europa actual.
1.2.
Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a la dreta:
El mateix dia van enterrar un nen petit captaire que van trobar mort al camí. Els pobres no mengen gens de pa i no mengen altra cosa que herbes dels prats i alguns rosegons de pa de civada. Moren de defalliment pels camins o a casa seva després d’haver llanguit durant un temps. Les causes d’aquesta carestia no poden ser altres que els pecats dels homes, els seus luxes, els seus excessos i altres disbauxes que han irritat la còlera de Déu i han atret flagells com aquesta guerra universal de tots els prínceps d’Europa contra França que fa cinc o sis anys que dura i no sembla pas que s’hagi d’acabar aviat. Registre parroquial de Joux, departament del Roine (inici del segle xviii).
34
a) Posa un títol al text. b) Aquest text, és una font primària o secundària? Justifica la resposta. c) Segons l’autor del text, quines són les causes de l’elevada mortalitat que hi havia a França al començament del segle xviii? Per què creus que l’autor l’atribueix a aquestes causes? d) Segons els historiadors, quines eren les causes reals d’aquesta alta mortalitat? e) Creus que aquesta és una explicació científica de la fam? Argumenta la resposta.
1.3. Quins d’aquests trets són propis de l’Europa
1.7. Respon:
de l’Antic Règim? a) Igualtat dels ciutadans davant la llei. b) Existència del feudalisme. c) Taxa de mortalitat baixa. d) Predomini de la població urbana. e) Burgesia com a grup majoritari de la població. f) Monarquia absoluta de dret diví.
a) Què es coneix per Antic Règim? b) Què era el feudalisme? c) Q uè eren els estaments? Quins grups socials formaven els estaments privilegiats?
1.4. Observa aquest retrat del tsar Pere I el Gran de
1.8. Llegeix aquesta frase del pensador il·lustrat De-
Rússia i respon les preguntes següents:
a) Quan va regnar Pere I el Gran de Rússia? b) Quina forma de govern va practicar? c) De qui considerava que havia rebut el poder? d) Durant el regnat d’aquest tsar, els russos eren iguals davant la llei? Argumenta la resposta. e) Quins símbols del poder del tsar observes en la imatge?
1.5. Quines diferències hi ha entre una monarquia absoluta i una monarquia parlamentària? R 1.6.
Amb l’ajut d’internet, elabora un infor-
me breu sobre l’origen del sistema polític que hi havia al Regne Unit al segle xviii. Cal que l’informe inclogui els punts següents: •D ates en què van esclatar les dues revolucions. •B àndols que es van enfrontar. •P aper que van tenir Carles I, Carles II i Cromwell.
TEMA
1
La Il·lustració i el liberalisme nis Diderot: «Si renuncio a la raó, no tinc cap guia».
Ara, respon les preguntes que hi ha a continuació: a) P er què aquesta frase posa de manifest que Diderot era un pensador il·lustrat? b) I magina’t que ets un bisbe catòlic de l’època de Diderot. Estaries d’acord amb la seva frase? Per què? c) C om s’anomena l’obra que Diderot va dirigir juntament amb D’Alembert? Per què aquesta obra és considerada un exemple del pensament de la Il· lustració?
1.9. Amb
quines d’aquestes afirmacions estaria d’acord un liberal i amb quines no? Per què? a) El poder té origen diví. b) És necessari que a qualsevol Estat es reconeguin llibertats com la d’expressió, la d’associació i la de religió. c) Un dels drets fonamentals de la persona és el dret a la propietat privada. d) La societat ha d’estar dividida en estaments. Els membres de l’estament eclesiàstic i nobiliari han de tenir privilegis, com, per exemple, no pagar impostos.
35
1.10. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació: La política econòmica dels reis il·lustrats Hi havia al llarg de l’Oder vastos aiguamolls. El rei Frederic II va tenir el projecte de dessecar aquesta regió. Es traçà un canal que drenà aquestes terres pantanoses, on foren instal· lades dues mil famílies. En tota la regió trobaren una vida còmoda i abundant dotze mil famílies. Això va crear una nova província que va ser conquerida per la indústria. Però com que les fàbriques de llana es veien mancades de filadors, el rei els va fer venir de països estrangers. Els ingressos de la Corona augmentaren el 1756 en 1.200.000 escuts i el nombre d’habitants va pujar a cinc milions d’ànimes. Com que és cert que el nombre de súbdits fa la riquesa dels estats, Prússia pot considerar-se el doble de poderosa del que havia estat en els darrers anys de Frederic Guillem, pare del rei. Història de la guerra dels Set Anys (text adaptat).
a) Busca el significat dels termes següents: Oder, dessecar, aiguamolls, drenar, súbdit. b) Qui va ser Frederic II de Prússia? c) Quins fragments del text exemplifiquen l’interès dels dèspotes il·lustrats per modernitzar l’economia? d) Què significa la frase següent: «el nombre de súbdits fa la riquesa dels estats»? Hi estàs d’acord? Per què? e) Per quins motius els dèspotes il·lustrats com Frederic II de Prússia acceptaven la Il·lustració, si, de fet, no deixaven de ser reis absolutistes?
36
1.11.
Elabora una fitxa biogràfica per a cada un d’aquests pensadors: John Locke, Montesquieu, Voltaire i Jean-Jacques Rosseau. Indica’n la data i el lloc de naixement i de mort, les obres principals i dues o tres característiques bàsiques del seu pensament.
1.12. Copia aquesta taula comparativa entre l’absolutisme i el liberalisme polític i completa-la: Absolutisme
Liberalisme
Origen del poder
…
…
Distribució dels poders de l’Estat
…
…
Existència de privilegis legals
…
…
Drets i llibertats individuals
…
…
1.13. Llegeix
aquest text i fes les activitats se-
güents: El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes i totes les relliscades de la feblesa humana sense murmurar ni revoltar-se, però si una llarga rècula d’abusos, prevaricacions i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li posen en evidència les intencions dels governants i s’adona inevitablement d’allò que l’oprimeix i d’on el volen menar, no serà gens estrany que es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit. John Locke: Segon tractat sobre el govern civil.
a) Busca el significat de les paraules revoltar-se i prevaricació. b) Què ha de fer, segons John Locke, un poble sotmès a un govern opressor? c) Què n’opinaria, d’aquest text, un absolutista? Argumenta la resposta. d) Quina revolució del segle xvii va ser justificada per John Locke?
1.14. Respon:
1.17. Llegeix
a) Què és la sobirania nacional? b) Què és el sufragi? c) Quins pensadors liberals coneixes? Digue’n el nom de quatre. d) Quin sistema polític actual s’inspira en el liberalisme? e) Qui té el poder legislatiu avui a Catalunya? I l’executiu? I el judicial? Quina idea liberal s’aplica, en aquest aspecte, a la Catalunya actual? f) En què consisteix el dret a la propietat privada? g) Amb quins aspectes del liberalisme no estaria d’acord un absolutista? h) Què és la burgesia? Quina relació hi havia entre la burgesia i el liberalisme?
güents:
1.15. Digues si estàs d’acord amb aquest text: «Els liberals defensaven la igualtat entre els ciutadans. Per aquest motiu, volien una societat en què tothom tingués la mateixa riquesa». Argumenta la resposta.
Què són les revolucions burgeses?
1.16. Observa aquest esquema i fes les activitats següents: LES REVOLUCIONS BURGESES
ANTIC RÈGIM
- absolutisme - feudalisme - estaments
REVOLUCIONS BURGESES
ESTAT LIBERAL
- sobirania nacional - separació de poders - igualtat davant la llei - drets i llibertats
a) Què va passar amb el feudalisme, l’absolutisme i els estaments socials després de les revolucions burgeses? b) Escriu un comentari sobre el contingut d’aquest esquema.
aquest text i fes les activitats se-
TEMA
1 Una crítica a la monarquia Qualsevol govern hereditari és tirànic per natura. Heretar un govern és heretar persones, com si fossin ovelles o vaques. Aquesta mena de governs col·loquen al mateix nivell el vici i la virtut, la ignorància i la saviesa, ja que el governant no ho és per les seves qualitats. Thomas Paine: Drets de l’home.
a) Què significa el terme tirànic? b) Quina és la forma d’estat liberal que defensa l’autor: la monarquia o la república? Argumenta la resposta. c) Amb l’ajut d’internet, cerca informació sobre Thomas Paine. Digues on va néixer i indica quina forma de govern hi havia al seu país.
1.18. Classifica
aquests conceptes, en una taula com la del model, segons que facin referència al liberalisme democràtic, al liberalisme no democràtic o a tots dos alhora: sufragi censatari, amplis drets i llibertats, diferents partits polítics legals, existència de Constitució, sufragi universal, manca de llibertat religiosa. Liberalisme democràtic
…
Liberalisme no democràtic
…
Tots dos
…
1.19.
Resol les qüestions següents: a) Quines diferències hi ha entre una monarquia i una república? b) Posa sis exemples de monarquies parlamentàries i sis més de repúbliques a l’Europa actual. c) Per què l’any 1789 és considerat la data d’inici de l’edat contemporània? d) Què és un diputat? Qui elegeix els diputats en un sistema democràtic? e) Què és un partit polític? Escriu el nom de quatre partits polítics catalans en l’actualitat.
37
Les revolucions burgeses (1789-1848)
1.20. Observa la caricatura i fes les activitats:
1.22. Llegeix aquest text i contesta les preguntes següents: Decret d’abolició del feudalisme (4 d’agost de 1789) 1. L’Assemblea Nacional suprimeix enterament el règim feudal i decreta que els drets i els deures feudals són abolits sense indemnització. 2. Totes les justícies senyorials són suprimides sense cap indemnització. 3. Tots els ciutadans, sense distinció de naixença, podran ser admesos en tots els càrrecs i dignitats eclesiàstiques, civils i militars.
a) Què representa aquest dibuix? b) Identifica-hi el noble, el pagès i l’eclesiàstic. c) C reus que l’autor era partidari de l’Antic Règim? Per què?
a) Q uè és l’Assemblea Nacional? b) Q ui era el cap d’estat de França quan es va redactar aquest decret? c) E ls senyors feudals, van poder continuar cobrant impostos a partir de la data del decret? Per què? d) Q uè estableix el segon punt del decret? Qui va impartir justícia a França a partir del 4 d’agost? e) Q uin element de l’Antic Règim va ser abolit amb el tercer punt d’aquest decret?
1.21. Llegeix aquest text i respon:
1.23. Observa
Preàmbul de la Declaració d’Independència dels Estats Units (1776) Nosaltres tenim per incontestables i evidents les veritats següents: que tots els homes neixen iguals; que el Creador els ha donat drets inalienables entre els quals hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets, els homes institueixen governs la legitimitat dels quals prové del consentiment dels governats; que si un govern, sigui quina sigui la seva forma, oblida els seus deures, el poble té dret de canviar-lo o d’abolir-lo i d’establir-ne un de nou. a) Quines idees liberals queden recollides en el text? b) P er què la independència dels Estats Units va afavorir l’esclat de la Revolució Francesa?
38
l’esquema i respon les preguntes que hi ha a continuació: ELS PODERS A FRANÇA SEGONS LA CONSTITUCIÓ DE 1791 Sufragi censatari
Assemblea Nacional
Rei i ministres
Poder executiu
Jutges independents
Poder judicial
Poder legislatiu
a) Quina idea liberal, recollida en la Constitució francesa de 1791, exposa aquest esquema? b) Qui tenia aquests poders abans de la Revolució?
1.24. Explica quins dels personatges que hi ha a
1.26. Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’internet,
continuació van sortir beneficiats i quins van resultar perjudicats per les lleis dictades per l’Assemblea Nacional entre el 1789 i el 1791. Justifica en cada cas la resposta. a) U n senyor feudal b) Un burgès molt ric c) Un pagès d) El rei e) Un clergue
elabora una fitxa biogràfica de Robespierre com la del model. Afegeix-hi un retrat.
1.25. Observa aquest gravat del segle xviii i fes les activitats següents:
B
TEMA
1 R O BE S PI E R R E ent -Any del seu naixem -Any de la seva mort -Professió era conegut - Sobrenom amb què upar durant - Càrrecs que va occe la Revolució Fran sa iguda - Motius de la seva ca
C A
1.27. Imagina que ets un jacobí francès de 35 anys i que som a l’any 1793. Respon: a) Quina forma de govern hi ha actualment al teu país? Quines altres formes de govern ha tingut França al llarg de la teva vida? b) Qui és el dirigent del teu grup polític? c) Què en penses, de l’execució del rei? d) Quin tipus de sufragi defenses? e) Què en penses, de la llei dels preus màxims? f) Ets liberal? g) Quina és la teva ideologia? Explica-ho tan detalladament com puguis. h) Què has aconseguit amb la revolució?
1.28. Llegeix les frases que hi ha més avall i digues a) I dentifica en la imatge cada un dels personatges següents: – un clergue absolutista – un burgès liberal – el rei Lluís XVI b) P er què el personatge del centre apareix representat amb dues cares i posa la mà sobre la Constitució? c) Q uines conseqüències va tenir per al rei Lluís XVI l’actitud que es denuncia en aquesta il·lustració?
quin dels personatges següents podria haver subscrit cada una: Danton, Robespierre, Lluís XVI, Babeuf, Napoleó Bonaparte. a) Vull una societat igualitària, sense rics ni pobres. b) S oc republicà, però rebutjo la política del Terror. c) F rança ha de ser governada per una dinastia liberal que posi fi a l’absolutisme arreu d’Europa. d) M algrat tot, la monarquia absoluta és la millor forma de govern. e) E ls enemics de la República han de ser arrestats i executats.
39
1.29. Llegeix
aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació: El govern del Directori Hem de ser governats pels millors; els millors són els més instruïts i els més interessats a mantenir les lleis. Només podreu trobar homes d’aquestes característiques entre els propietaris. Discurs pronunciat pel diputat Boissy d’Anglas durant l’etapa del Directori.
a) Q ui ha de governar França, segons aquest diputat? b) Q uin tipus de sufragi defensa l’autor del text?
1.30.
Observa el mapa de l’Imperi napoleònic de la pàgina 23 i escriu el nom de vuit estats actuals que l’any 1812 estiguessin sota domini francès.
1.31. Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’internet, busca la informació necessària per elaborar dues fitxes sobre les batalles d’Austerlitz i de Waterloo com la del model.
E R LI T Z BA T A LL A D 'A U ST -Data de la batalla é lloc -País actual on tingu
-Bàndols enfrontats de cada - Nombre de víctimes bàndol -Bàndol vencedor -Conseqüències
1.32. Elabora un fris cronològic o línia del temps que inclogui els diversos fets i etapes de la Revolució Francesa estudiats.
40
1.33. Respon: a) Q uines van ser les causes de l’esclat de la Revolució Francesa? b) Q uines diferències hi ha entre la França anterior a la revolució i la de l’any 1791? c) P er què Napoleó va donar un cop d’estat? Quin grup social li va donar suport? d) P odem considerar que Napoleó era liberal? Argumenta la resposta. e) P er què va esclatar una revolució burgesa a França l’any 1848 si aquest país ja era governat per la burgesia des de la revolució de 1830?
R 1.34. Llegeix el text i fes les activitats següents: Cap Constitució no és el resultat d’una deliberació; els drets dels pobles no estan mai escrits. Els drets dels pobles parteixen de les concessions dels sobirans, però els drets dels sobirans i de l’aristocràcia no tenen data ni autor. Cap nació no pot donar-se la llibertat si no la té. La llibertat ha estat sempre un do dels reis. Joseph de Maistre: Consideracions sobre França, 1797 (text adaptat).
a) L ’autor del text, és liberal o absolutista? Argumenta la resposta. b) Q uè pensaria Joseph de Maistre sobre el Congrés de Viena? Per què? c) C omenta el text d’acord amb els passos explicats en les pàgines 32 i 33.
1.35. Classifica aquests fets segons que tinguin relació amb la revolució de 1830 o amb la de 1848: a) Establiment de la república. b) Sufragi universal. c) Sufragi censatari. d) Establiment de la monarquia constitucional. e) Caiguda de l’Antic Règim. f) Revolta popular de juny. g) Entronització de Lluís Felip d’Orleans. h) Implantació de la democràcia.
El nacionalisme
1.36. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, corregeix les frases que hagis considerat falses. a) Els conceptes nació i Estat tenen el mateix significat. b) L’Imperi austríac era un estat plurinacional, és a dir, constituït per un gran nombre de nacions. c) Al segle xix Polònia era un Estat. d) Les actuals Hongria, Eslovènia i Txèquia eren nacions que formaven part d’un Estat anomenat Imperi austríac. e) Tots els nacionalistes són independentistes. f) Al començament del segle xix, Grècia era una nació sotmesa a un Estat: l’Imperi turc.
1.37. Llegeix aquest text i respon les preguntes següents: Manifest de l’Associació Nacional Belga (1831) Belgues! Compatriotes, amics, germans! Hi ha èpoques en què la independència i l’honor d’una nació, amenaçada per les intrigues interiors i exteriors, tan sols poden ser salvaguardades per una manifestació clara de la voluntat popular. Aquest moment ha arribat per als belgues. Els nostres representants han decretat la independència de Bèlgica. Belgues, la llibertat es conquereix, no es pidola. Obediència a la Constitució. Respecte a la propietat i a l’ordre públic. Visca Bèlgica! Visca la Llibertat! Visca la Independència! a) D e quin Estat formava part Bèlgica abans d’aconseguir la independència? b) P er què, segons el text, és legítima la proclamació de la independència de Bèlgica? c) P er què podem afirmar que aquest manifest és un text nacionalista? d) Q uins elements propis del liberalisme hi ha en aquest text?
1.38. Respon:
TEMA
1 a) Per què els grecs es van revoltar contra els turcs l’any 1821? b) Per què al segle xix va sorgir a Irlanda un important moviment nacionalista? c) Què era el Home Rule? d) Per què l’Ulster no es va incorporar a la República d’Irlanda? e) En què va consistir el Zollverein? f) Qui va ser Bismarck? g) Quin regne va impulsar la unificació italiana? h) Quin Estat va promoure amb la unió duanera la unificació d’Alemanya?
1.39. Llegeix
aquest text i fes les activitats se-
güents: L’alemany, un idioma nacional L’idioma acompanya l’individu, fins i tot, en els seus pensaments i desitjos més secrets, tot retenint-los o donant-los lliure expressió, i fa de la nació que el parla un tot compacte. Tots els que parlen un mateix idioma estan units entre si des dels orígens per un conjunt de llaços invisibles, perquè es poden comprendre entre ells. D’aquesta manera, la nació alemanya, gràcies al fet de tenir el mateix idioma i una forma comuna de pensar, està unida i es distingeix amb claredat dels altres pobles d’Europa. Johann Gottlieb Fichte: Discursos a la nació alemanya (1808).
a) Q uina importància té per a l’autor el fet de parlar un mateix idioma? b) Q uins són, segons el text, els límits de la nació alemanya? c) C reus que aquells que fan servir el mateix idioma tenen, com diu el text, «una forma comuna de pensar»? d) C omenta el text d’acord amb els passos explicats en les pàgines 32 i 33.
41
1.40. Observa aquest mapa d’Itàlia abans de la unificació i fes una fitxa per a cada un dels estats que hi ha representats d’acord amb el model:
FI T X A -Nom de l’estat rnava en el - Nom de qui el gove ió moment de la unificac al Regne - Data d’incorporació d’Itàlia al Regne orma d’incorporació -F d’Itàlia
1.41. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a la dreta: Som un poble de 21 a 22 milions d’homes, coneguts, des de temps immemorials, amb un mateix nom: el de poble italià. Estem delimitats per les fronteres naturals més precises que Déu ha traçat, el mar i les muntanyes més altes d’Europa. Parlem la mateixa llengua, tenim les mateixes creences i els mateixos costums, hereus del més gloriós passat polític, científic i artístic conegut en la història d’Europa. No tenim bandera, no tenim nom polític, ni gaudim d’un espai entre les nacions europees. No tenim centre comú, no tenim cap Constitució, ni un mercat unificat. Estem desmembrats en vuit estats. Vuit línies de duanes limiten el nostre mercat i ens impedeixen la indústria i l’activitat comercial. Vuit sistemes diferents de moneda, de pesos i de mesures, de legislació civil i d’organització administrativa ens han separat i ens fan sentir estrangers els uns dels altres. I tots aquests estats es troben en mans de governs despòtics. No hi ha llibertat de premsa, d’associació ni de paraula. Giuseppe Mazzini: Itàlia, Àustria i el Papa, 1845 (text adaptat).
42
a) C reus que l’autor del text considerava que Itàlia era una nació? Justifica la resposta. b) C om argumenta Mazzini la necessitat d’unificar Itàlia en un sol Estat? c) H i ha en el text cap idea liberal? En cas que la resposta sigui afirmativa, quina? d) A mb l’ajut d’internet, busca informació sobre Giuseppe Mazzini i resumeix quin paper va tenir en la unificació italiana.
Activitats +
TEMA
1 1.42. Tretze anys abans de l’inici de la Revolució Francesa havia esclatat la primera revolució liberal de la història: la Revolució Americana. La importància d’aquest fet augmenta si considerem que, a més, va ser la primera vegada en la història que unes colònies europees es van revoltar per alliberar-se de la seva metròpoli. La Revolució Americana va servir d’exemple als liberals europeus per desfer-se dels governs absolutistes. També va ser un referent per a les colònies espanyoles a Amèrica per aconseguir la independència. Et proposem que elaboris un treball monogràfic sobre la revolució que va comportar el naixement de l’Estat que, actualment, és la primera potència mundial. Al web www.espaibarcanova.cat trobaràs enllaços amb informació sobre aquest tema. Cal que il·lustris el treball amb imatges representatives.
El motí del te a Boston (6 de desembre de 1773), segons un gravat de Francois Guizat del 1877.
Per fer el treball, cal que segueixis, a grans trets, l’esquema següent: 1. Les Tretze Colònies en vigílies del 1776 4. La Declaració d’Independència a) Localització en un mapa 5. La guerra entre colons i britànics b) Població (nombre d’habitants i origen) a) Bàndols enfrontats i aliats estrangers c) Forma de govern b) Batalles principals 2. Les causes de la revolució c) Desenllaç de la guerra a) Polítiques 6. L’organització política del nou Estat b) Econòmiques a) La Constitució de 1787 c) Ideològiques – Forma de govern i organització del territori 3. Episodis previs a la revolució – Drets i llibertats principals que s’hi recullen b) E ls tres primers presidents dels Estats Units (nom, a) El motí del te a Boston anys de presidència i retrat) b) Els Congressos Continentals a Filadèlfia
43
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS Antic Règim Ancien Régime
Nom amb què es coneix la societat, la política, l’economia i la cultura pròpia dels països europeus durant els segles xvi, xvii i xviii, època que coincideix amb l’edat moderna.
nacionalisme / nationalism
Il·lustració Enlightenment
monarquia absoluta absolute monarchy
Sistema polític en què els reis tenien un poder il·limitat. Els seus partidaris consideraven que el rei havia rebut el seu poder de Déu (monarquia absoluta de dret diví).
Corrent de pensament filosòfic i polític que es va difondre arreu d’Europa durant el segle xviii. Els pensadors il·lustrats basaven les seves anàlisis en la raó.
LA FI DE L’ANTIC RÈGIM I LES REVOLUCIONS LIBERALS Estat • nació / state • nation
rev
Moviment polític nascut al segle xix que pot tenir objectius diferents segons la situació de la nació: unificar en un sol Estat una nació separada per diversos estats; independitzar una nació de l’Estat que la domina, i aconseguir un cert poder polític per a una nació sense Estat propi.
44
L’Estat és l’organització política i administrativa amb la qual es governa un territori. Quan és format per diverses nacions no independents, parlem d’estat plurinacional. La nació es refereix al conjunt de persones unides per una sèrie d’elements comuns, com ara la història i la llengua, que fan que els seus habitants tinguin consciència de ser diferents d’altres comunitats.
Onad l’abo la m
liberalisme liberalism
estat liberal / liberal state Ideologia política sorgida al segle xviii que encara continua vigent. Es fonamenta en la sobirania nacional, la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial), la igualtat dels ciutadans davant la llei i el reconeixement dels drets i les llibertats individuals.
revolució burgesa o liberal • Revolució Francesa / bourgeois or liberal revolution • French Revolution
ESTAT LIBERAL Cap d’Estat
REPÚBLICA PARLAMENTÀRIA
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA O CONSTITUCIONAL
Per elecció
Per herència
Forma de govern que es va implantar arran de les revolucions burgeses. Segons qui exercia el càrrec de cap d’Estat, podia ser una monarquia parlamentària o constitucional (el cap d’Estat és un rei que no té el poder absolut) o una república (el cap d’Estat és elegit per sufragi).
Napoleó Bonaparte
Revolucions que van tenir lloc a diversos països al llarg dels segles xviii i xix. Es van fer en nom de les idees liberals i van ser dirigides per la burgesia, amb el suport de pagesos i artesans. El triomf d’aquestes revolucions i l’aplicació de les idees liberals van representar la fi de l’Antic Règim. La Revolució Francesa, que va esclatar el 1789, va ser la primera gran revolució liberal europea.
revolucions liberals de 1830 i 1848 / liberal volutions of 1830 and 1848
des revolucionàries que van representar olició definitiva de la monarquia absoluta a major part d’Europa.
Congrés de Viena Congress of Vienna
General francès que l’any 1799 va donar un cop d’estat que posà fi a la Revolució Francesa. El 1804 es va fer coronar emperador. Després de forjar un gran imperi, el 1815 va ser derrotat en la batalla de Waterloo per una aliança de potències europees.
Al web www.espaibarcanova.cat trobaràs l’apartat Organise your Knowledge per conèixer les Reunions que es van fer a Viena entre el 1814 i el 1815 per refer el mapa polític d’Europa arran de la fi de l’Imperi napoleònic. El nou mapa va consolidar Àustria, França, Prússia, el Regne Unit i Rússia com a grans potències.
paraules clau i el seu significat en anglès.
45