SOCIALS 3
C.-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal
ESO
Continguts s amb activitat ls competencia
Programa
Eulàlia Ferrer
UNITAT 2
TEMA 2 LA GLOBALITZACIÓ
1. La globalització de l’economia 2. Per què ha estat possible la globalització? 3. El centre i la perifèria de l’economia global 4. Les conseqüències de la globalització 5. Les crisis econòmiques 6. El desenvolupament econòmic i social 7. Les causes del subdesenvolupament 8. La cooperació, l’ajut al desenvolupament 9. Un altre món és possible 10. Comentari de taules i gràfics
44
Aules de primària d’una escola de Tanzània i d’una de França.
Protestes del moviment antiglobalització a Seül (Corea del Sud). 45
1. La globalització de l’economia globalització econòmica capitalisme
Les relacions econòmiques entre diversos països ja existien molt abans que Cristòfor Colom arribés a Amèrica el 1492. Va ser a partir d’aleshores, però, que es va iniciar el comerç entre Europa i el Nou Món. Al segle xix molts europeus van emigrar cap a altres continents i els països europeus van començar a vendre els seus productes a les colònies que posseïen arreu del món. Durant el segle xx el volum de contactes econòmics a escala internacional va continuar augmentant. El procés d’interrelació de les economies a escala mundial va culminar al final del segle xx amb l’actual procés de mundialització o globalització econòmica. L’economia global presenta avui dia les tres característiques següents: • L’existència d’un mercat mundial. Les grans empreses produeixen amb l’objectiu de vendre el seu producte a qualsevol país del món. Les
persones que disposen de diners o capital per invertir també ho fan allà on obtenen uns beneficis més grans, encara que sigui en països llunyans. [Fonts 1 i 2] • El control de l’economia mundial per un grup reduït d’empreses anomenades multinacionals. Es tracta d’empreses que actuen a escala mundial, és a dir, que prescindeixen de les fronteres i dels estats. Acostumen a tenir la seu central o direcció en un país desenvolupat, i les seves filials o sucursals estan repartides per tot el món. La gran capacitat que tenen per crear llocs de treball i invertir capital fan que les multinacionals influeixin en les decisions que prenen els governs dels estats on s’instal·len. [Font 3] • L’economia global s’organitza segons els principis del capitalisme. Es tracta d’un sistema econòmic basat en la propietat privada, la llibertat de preus i la lliure competència entre les empreses. L’objectiu de les empreses en un sistema capitalista és aconseguir el màxim benefici econòmic possible. [Font 4]
Font 1. Tanca publicitària d’una multinacional nord-americana anunciant el seu producte en un país asiàtic. Aquesta empresa ven begudes refrescants en més de doscents països i disposa de 1.145 plantes embotelladores repartides per tot el món.
46
Font: Icex, 2017, i Idescat, 2019
TEMA
2
Volum de vendes i PIB (2018) (en milers de milions de dòlars) 500 450 400 350 300 250 200 150 100
Toyota Motor Portugal
Volkswagen Egipte
Exxon Mobil Finlàndia
British Petroleum Pakistan
Saudi Aramco Filipines
China National Petrolium Sud-àfrica
0
Shell Irlanda
50 Wal-Mart Argentina
Font 3. El PIB (producte interior brut) és la suma de tots els béns i serveis produïts en un territori durant un any. El poder econòmic de les multinacionals és tan gran que n’hi ha moltes que venen productes per un valor superior al del PIB de països sencers.
Font: Banc Mundial (2018) i Fortune Global 500 (2019)
Font 2. Catalunya és un exemple de mundialització econòmica. Els països receptors de productes catalans són cada vegada més diversos i el valor de les exportacions de Catalunya arreu del món creix d’any en any.
Font 4. Concentració de masses a Corea del Nord, una de les últimes dictadures comunistes del món. El comunisme és un sistema econòmic basat en la propietat col·lectiva i en el control de l’economia per part de l’Estat. Els preus i els salaris no són lliures, sinó que els estableix l’Estat, que també és propietari de les empreses. L’objectiu del sistema comunista és aconseguir la igualtat social entre els ciutadans. El fracàs del comunisme als països que el van aplicar al segle xx ha fet possible l’expansió del sistema capitalista.
47
2. Per què ha estat possible la globalització?
L’economia global ha estat possible gràcies a tres factors. En primer lloc, el gran desenvolupament dels transports i les comunicacions. El segon factor que ha fet possible la globalització econòmica han estat les polítiques de lliure circulació de mercaderies i capital que han adoptat la major part dels estats del món. En tercer lloc, ha estat decisiva l’actuació d’un seguit d’empreses, estats i organismes internacionals interessats a impulsar la globalització.
2.1. Desenvolupament dels transports i les comunicacions
2.3. Actuació d’empreses, estats i organismes Alguns estats econòmicament poderosos, com ara la Xina, els Estats Units i el Japó, volen que les empreses del seu país puguin invertir i vendre arreu del món. Per fer-ho possible, els seus governs negocien tractats amb països estrangers. Entre els organismes internacionals que han impulsat de forma decidida la globalització destaquen el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial, l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i el Grup dels Set (G7). [Fonts 7 i 8]
Mitjans de transport com els avions i els trens d’alta velocitat permeten fer en poques hores desplaçaments de persones i mercaderies entre llocs força allunyats. D’altra banda, les actuals tecnologies de la comunicació, com ara internet i la nova telefonia, fan possible la comunicació instantània amb qualsevol indret del planeta. [Font 5]
2.2. Polítiques de lliure circulació de mercaderies i capital Les polítiques de lliure circulació de mercaderies i capital eliminen les lleis que impedeixen produir, vendre i invertir lliurement a qualsevol lloc del planeta. En són un exemple els tractats internacionals de lliure comerç que suprimeixen o redueixen els impostos que han de pagar les mercaderies quan travessen una frontera. Les facilitats de les multinacionals per establir filials en països estrangers són un altre exemple d’aquestes polítiques. [Font 6]
48
Logotips del Fons Monetari Internacional i de l’Organització Mundial del Comerç.
Recorda El desenvolupament dels mitjans de transport i de les comunicacions ha estat fonamental per al triomf de la globalització.
Font: Unió Internacional de Comunicacions (2018) i Global Digital Overview (2019)
TEMA
2
Font 5. El percentatge de persones amb accés a internet és molt reduït als països pobres. Aquest fet ha originat una fractura digital entre els països rics i els països pobres, la qual cosa dificulta el desenvolupament d’aquests últims dins l’actual economia globalitzada.
Font 6. Immigrant al Centre d’Estada Temporal de Melilla. La globalització econòmica afavoreix la lliure circulació de mercaderies, serveis i capitals, però no la de mà d’obra. Els països rics reforcen el control de les seves fronteres per dificultar l’entrada d’immigrants.
Font 7. El Fons Monetari Internacional (FMI) supervisa la política econòmica del món i concedeix préstecs als països menys desenvolupats a canvi que apliquin la seva política econòmica.
Font 8. Els líders del G7 reunits a la cimera de Biarritz l’agost del 2019. El G7 està integrat pels set països amb les economies més poderoses del món: els Estats Units, el Japó, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i el Canadà.
49
3. El centre i la perifèria de l’economia global centre • perifèria
El fet que hi hagi una interrelació entre l’economia de tots els països del món no significa que tots ocupin la mateixa posició dins el sistema econòmic mundial. Hi ha uns països que constitueixen el centre de l’economia mundial i uns altres que formen la seva perifèria. Característiques del centre • Disposa de tecnologia avançada.
• Ha d’importar tecnologia del centre.
• Té un alt nivell de productivitat.
• Té una productivitat baixa. [Font 9]
• Controla el comerç i la informació mundial.
• Té unes relacions comercials desavantatjoses.
• Té una economia diversificada, és a dir, es basa en
• L a seva economia és molt especialitzada, és a dir, es
diverses activitats econòmiques.
basa en una activitat econòmica o en molt poques.
• Disposa d’una gran quantitat de capital.
• És formada per països pobres.
• Controla els recursos i l’economia mundials.
• No controla els propis recursos.
El centre de l’economia mundial és format pels Estats Units, el Canadà, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda i els països de l’Europa occidental. La resta de països formen la perifèria del sistema econòmic mundial. La situació dels països de la perifèria és diversa. Mentre que alguns viuen en la pobresa extrema, com en el cas de bona part dels països de l’Àfrica subsahariana, uns altres han experimentat, des del final del segle xx, un procés de creixement econòmic que ha millorat els nivells de renda i de benestar de la població. Es tracta dels països de la semiperifèria, també coneguts com a economies emergents. Aquest és el cas d’alguns països de l’Amèrica Llatina, com ara Mèxic, el Brasil i l’Argentina; la República de Sud-àfrica, al continent africà, i la Xina i l’Índia, a Àsia.
50
Característiques de la perifèria
Dintre d’aquest bloc d’economies emergents també s’hi inclouen grans productors de petroli situats a l’Orient Mitjà, com ara l’Iran i els països de la península d’Aràbia. [Font 10]
Vocabulari productivitat. Relació entre la quantitat de recursos emprats per produir (temps, mà d’obra, inversions, sous, etc.) i la quantitat de productes obtinguts. Si en poc temps i amb poca mà d’obra s’aconsegueix molta producció, es diu que la productivitat és alta. Àfrica subsahariana. Regió formada pels països situats al sud del desert del Sàhara.
TEMA
2
Font 9. Fàbriques de totxos al Nepal (esquerra) i a Barcelona (dreta). Als països de la perifèria la productivitat és més baixa que als països del centre. Dues de les causes d’aquesta situació són la manca de capital i l’existència de mà d’obra barata, que caracteritzen els països de la perifèria, cosa que dificulta l’ús de tecnologia avançada per a la producció. Rússia ha viscut grans transformacions econòmiques des de la fi del comunisme l’any 1991. El creixement econòmic ha beneficiat una minoria que s’ha enriquit molt. És la vuitena economia del món i basa la seva riquesa en l’exportació de petroli i gas natural.
El Brasil és la sisena economia del món, pel que fa al PIB, i la primera de l’Amèrica Llatina. El seu creixement econòmic ha anat acompanyat d’una reducció de les desigualtats socials.
La Xina és la segona economia més gran del món, amb un PIB només per sota del dels Estats Units. Combina un sistema polític comunista amb una economia capitalista que ha posat fi a la propietat estatal de moltes empreses. L’alt creixement econòmic de la Xina urbana contrasta amb la pobresa de moltes zones rurals.
El ritme de creixement econòmic de l’Índia només és superat per la Xina. Aquest fet contrasta amb els seus elevats índexs d’analfabetisme i desnutrició infantil. També presenta un alt percentatge de població que viu amb menys d’un dòlar al dia.
Font 10. Amb el terme BRIC es designen quatre països de la semiperifèria (el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina) que es caracteritzen pel fet de tenir una superfície i una població molt grans i una economia que ha experimentat un creixement molt ràpid en els darrers anys.
51
4. Les conseqüències de la globalització La globalització de l’economia té importants conseqüències en els àmbits econòmic, social i cultural. • Els beneficis de la globalització no s’estan repartint equitativament, i això fa que s’incrementin les desigualtats socials. Les fortunes de les persones més riques augmenten al mateix ritme que creix la misèria de les persones més pobres. [Fonts 11 i 12] • La deslocalització d’algunes empreses provoca la pèrdua de llocs de treball als països del centre. • El consum mundial augmenta i es diversifica, tot i que no ho fa d’una manera equitativa. Mentre que una part de la població té al seu abast una gran quantitat de productes i de serveis procedents d’arreu del món, l’altra no té accés ni als productes ni als serveis més bàsics. [Font 13] • El creixement econòmic s’ha fet, en part, a costa de la degradació del medi ambient i de la sobreexplotació dels recursos. Molts dels problemes mediambientals actuals tenen un caràcter global. La destrucció de la capa d’ozó i l’escalfament global en són exemples. • Els governs han perdut capacitat de decisió sobre les economies dels seus països respectius. Aquest fet s’explica per l’enorme capacitat d’influència que tenen les grans empreses, que actuen en funció dels seus interessos i no dels del conjunt de la població mundial. Aquesta situació és especialment greu en l’economia dels països pobres, que depenen de les decisions de les grans multinacionals, les quals fixen els preus.
52
• Les noves tecnologies de la informació han afavorit l’augment dels contactes entre la població d’arreu del món. A aquest fenomen també hi han contribuït les millores en els sistemes de transport i el seu abaratiment. Els vols low-cost o de baix cost en són un exemple. Els contactes entre la població de diversos països poden promoure la tolerància i els intercanvis entre les diferents cultures. • La facilitat amb què circula la informació, per contra, també ha afavorit la uniformització cultural. S’imposen mundialment els models de les societats que dominen la indústria cultural. Així, les pel·lícules, la música o els videojocs creats en alguns països del centre arriben a una part considerable de la població mundial. Davant d’aquest fenomen, cal preservar les identitats culturals nacionals i la diversitat cultural de la humanitat.
Vocabulari deslocalització. Trasllat d’una empresa, o d’una part d’una empresa, des d’un país del centre fins a un altre de la perifèria o semiperifèria.
Recorda La globalització ha afavorit la uniformització cultural i el fet que els governs estatals hagin perdut la capacitat de decisió sobre les economies pròpies.
TEMA
2 La fortuna de les 26 persones més riques del món.
= Els diners que tenen els 3.800 milions de persones més pobres del món. Font 11. L’any 2018, la fortuna de les 26 persones més riques del món va augmentar en 2.500 milions de dòlars. Jeff Bezos (el propietari d’Amazon, en la fotografia), Bill Gates (Microsoft), Warren Buffett (Berkshire Hathaway) i Bernard Arnault (LVMH) són les quatre persones més riques del món segons la llista Forbes del 2019.
Font 12. L’Informe Oxfam 2019 denuncia que vivim en un món escandalosament desigual.
Font 13. Una societat de consum desigual Avui l’Ona està participant en un xat, juntament amb el seu germà, que està estudiant a Anglaterra, i amb el seu cosí, que treballa als Estats Units. L’ordinador de l’Ona és d’una marca nordamericana, però s’ha fabricat a Corea del Sud. La tauleta tàctil de sobre de la taula s’ha fet a la Xina i és d’una marca nord-americana. Les vambes i els texans que duu també són d’una marca nord-americana, s’han dissenyat a Nova York, però els pantalons s’han cosit a les maquiles de Mèxic i les vambes, a les Filipines. La motxilla és feta al Vietnam. El mòbil és d’una marca alemanya.
53
5. Les crisis econòmiques crisi econòmica
5.1. Què és una crisi econòmica? Una crisi econòmica és una caiguda sobtada de l’activitat econòmica i, en conseqüència, l’inici d’un període de greus dificultats que es coneix amb el nom de recessió econòmica. S’entén que un país entra en recessió econòmica quan el seu PIB és negatiu durant dos trimestres consecutius. Això significa que el que el país produeix en béns i serveis és inferior al que el país gasta.
5.3. La crisi del 2007 La globalització ha fet que una crisi econòmica rarament afecti un sol país, ja que la interrelació entre les diferents economies fa que tingui un abast mundial. Aquest ha estat el cas de la primera crisi del segle xxi, que es va iniciar als Estats Units l’any 2006 i es va estendre ràpidament a altres països. La recessió econòmica posterior s’ha allargat fins a la segona dècada del segle. [Font 15]
Sabies que…? La paraula crisi prové del mot grec krísis, que significa ‘judici, decisió‘. En el seu origen, doncs,
5.2. Les causes de les crisis
el terme no tenia el significat negatiu que li
Històricament, es considera que hi ha tres tipus de crisis econòmiques en funció dels factors que l’han ocasionat:
atorguem actualment. Una crisi era una situació
• Crisis alimentàries. Són les crisis generades per una manca d’aliments provocada, al seu torn, per una sèrie de males collites. Són crisis pròpies de societats no industrialitzades, com l’Europa anterior al segle xviii. Actualment tenen lloc en alguns països d’Àfrica. • Crisis industrials. Són les crisis provocades per un excés de producció industrial, fet que comporta el tancament de moltes empreses perquè no poden vendre els seus productes. • Crisis financeres. Són les crisis originades per la manca de diners en la banca i en les companyies que es dediquen al negoci del crèdit. [Font 14] Vocabulari crèdit. Préstec de diners a canvi del pagament d’interessos.
54
d’incertesa en què calia prendre les decisions adequades per tal de sortir-ne.
Font 14. La crisi de les tulipes Al segle xvii va esclatar als Països Baixos l’anomenada crisi de les tulipes. Aquesta planta havia arribat a l’Europa occidental procedent de Turquia i la gent l’apreciava molt. El preu dels bulbs de tulipa es va incrementar, de manera que el 1623 per un sol bulb es pagaven 1.000 florins, quan una persona anualment en guanyava uns 150 de mitjana. Molta gent va pensar que el preu de les tulipes continuaria pujant i es va endeutar per comprar-ne. El 1637 algunes persones van començar a vendre els seus bulbs. Altres, en veure-ho, també van posar els seus a la venda. Però com més gent volia vendre, més baixaven els preus i s’estengué el pànic. Aleshores una bona part de la població es va trobar amb préstecs per tornar i amb desenes de bulbs que ja no tenien cap valor.
Font 15. La crisi de 2007-2013. 1. Des de mitjan dècada de 1990, els països del centre van gaudir d’un període de creixement econòmic. El clima d’optimisme va fer que els bancs fossin molt flexibles a l’hora de concedir crèdits i en van donar a persones que difícilment els podrien tornar. Molts dels crèdits eren hipotecaris i, per tant, si el client deixava de pagar el deute, el banc es quedava el seu habitatge.
TEMA
2
Font: Enquesta de població activa (EPA)
2. Davant la facilitat per obtenir crèdits, l’oferta immobiliària va créixer. Al mateix temps, moltes empreses constructores van demanar crèdits per pagar les obres que estaven fent.
Any
Nombre d’aturats a Espanya
Percentatge d’atur
2006
1.935.800
9,07 %
2007
1.856.100
8,47 %
2008
2.174.200
9,63 %
2009
4.010.700
17,36 %
2010
4.612.700
20,05 %
2011
4.910.000
21,29 %
2012
5.639.000
24,44 %
2013
6.202.700
27,16 %
5. Els bancs es van trobar que, en comptes de diners, tenien milers d’habitatges que no podien vendre. Molts es van arruïnar. Al seu torn, les empreses que necessitaven crèdits no els aconseguien perquè els bancs no els en concedien i moltes van haver de tancar. L’atur es va disparar i, com que la gent no tenia diners, el consum va caure. Això va fer que encara hi hagués més empreses que es van veure obligades a tancar.
3. Els bancs van entrar en competència per tal d’atorgar el màxim nombre de crèdits i van oferir encara més facilitats per concedir-ne. Això va fer que molta més gent en demanés i que les empreses constructores es continuessin endeutant per edificar més.
4. L’oferta d’habitatges era excessiva i els preus van començar a baixar. Algunes empreses constructores no podien tornar els deutes al banc. Molta gent que havia demanat crèdits tampoc no els podia tornar: havien pagat pel seu habitatge un preu molt més alt del que ara valia. Els bancs es quedaven el seu habitatge, que havia estat la garantia del préstec.
55
6. El desenvolupament econòmic i social
països desenvolupats • països en vies de desenvolupament indicadors socioeconòmics
6.1. Una qüestió de noms No sempre s’han fet servir els mateixos termes per referir-se a les realitats oposades del centre i la perifèria. En primer lloc es van utilitzar els termes països rics i països pobres, i cap a la dècada de 1970 es va començar a parlar de països del nord i països del sud, ja que una bona part dels països pobres estan situats a l’hemisferi sud. [Font 16] També s’ha parlat del Primer Món, per fer referència als països rics, i del Tercer Món, com a denominació que engloba els països pobres. Ara bé, totes aquestes denominacions es refereixen a la mateixa realitat: l’existència d’uns països econòmicament i socialment desenvolupats i d’uns altres que estan en vies de desenvolupament.
6.3. Els indicadors socioeconòmics Per mesurar el nivell de desenvolupament d’un país, s’utilitzen els indicadors socioeconòmics. Aquestes dades, que han de ser sempre numèriques, informen de la realitat econòmica i social dels habitants d’un territori i permeten fer comparacions entre països.
El PIB per habitant Un dels indicadors socioeconòmics més utilitzats és el PIB o renda per habitant, que indica el valor de la riquesa produïda en un país durant un any, dividida entre el nombre d’habitants. Aquest indicador és estrictament econòmic i no valora com la riquesa produïda es reparteix socialment. D’aquesta manera es pot donar el cas de països amb un PIB per habitant molt alt en què una part de la població viu en la misèria i, en canvi, una minoria gaudeix d’una situació privilegiada. [Font 19]
6.2. Una nova mirada sobre el món Massa sovint el món es veu des d’una perspectiva europea o nord-americana i es pensa que tothom viu com ho fan els europeus i els nordamericans. Si reduíssim el món a un petit poble de només 100 habitants, es faria evident que al món hi ha dues realitats contraposades. [Font 17] Un conjunt de països gaudeix d’un alt nivell de riquesa i benestar, mentre que un altre grup de països es caracteritza per la seva pobresa i pel fet que la població que hi viu no té cobertes les necessitats més bàsiques. [Font 18]
56
Recorda Els indicadors socioeconòmics són fonamentals per conèixer el nivell de desenvolupament d’un país i poder comparar-lo amb el d’altres estats.
Sabies que…? Els termes Primer Món i Tercer Món tenen l’origen en la dècada de 1950, arran de la negativa d’alguns països d’Àsia i d’Àfrica d’alinear-se amb els països capitalistes (Primer Món) o comunistes (Segon Món).
Con su ritual de acero sus grandes chimeneas sus sabios clandestinos su canto de sirenas sus cielos de neón sus ventas navideñas su culto de dios padre y de las charreteras con sus llaves del reino el Norte es el que ordena. […]
Pero aquí abajo abajo cerca de las raíces es donde la memoria ningún recuerdo omite y hay quienes se desmueren y hay quienes se desviven y así entre todos logran lo que era un imposible que todo el mundo sepa que el Sur también existe.
TEMA
2
Font 16. El Sur también existe (fragment)
Mario Benedetti
Font: The miniature earth project
El món reduït 6 persones
Tindrien el 59 % de la riquesa de tot el poble.
49 persones
Viurien en zones rurals.
50 persones
Viurien amb 2 dòlars EUA al dia.
25 persones
Viurien amb 1 dòlar EUA al dia.
25 persones
Consumirien el 75 % de l’energia que produís el poble.
50 persones
Patirien malnutrició.
70 persones
Serien analfabetes.
17 persones
No tindrien serveis mèdics bàsics.
9 persones
Tindrien accés a internet.
6 persones
Tindrien estudis universitaris.
Font 17. Si reduíssim tot el món a un poble de 100 habitants, 61 serien asiàtics, 12 europeus, 8 nord-americans, 5 llatinoamericans, 13 africans i 1 d’Oceania.
Font: The World Factbook, 2019
Font 18. Dues imatges contraposades del mateix món. La de dalt correspon a la Costa d’Ivori i la de baix, a un país europeu.
Font 19. Països amb un PIB per habitant semblant però amb nivells de vida diferents PIB per habitant (en dòlars EUA)
Esperança de vida (en anys)
Persones alfabetitzades
Metges per cada 1.000 habitants
Mortalitat de menors de 5 anys per cada 1.000 nascuts vius
Ucraïna
8.800
72,4
99,8
3,01
7,7
Marroc
8.600
77,3
68,5
0,73
21,1
Guatemala
8.200
71,8
81,5
0,36
23,3
País
57
Altres indicadors socioeconòmics Altres indicadors que incorporen aspectes socials i econòmics són l’esperança de vida en néixer, la mortalitat dels menors de cinc anys, el consum diari de calories i la malnutrició, el nombre de metges per cada 100.000 habitants i les taxes d’alfabetització. Tots aquests indicadors fan referència a aspectes relacionats amb la salut, la malaltia i la qualitat bàsica de la vida. Un altre indicador fonamental és l’índex de pobresa extrema o percentatge de la població d’un país que intenta sobreviure amb menys d’1,25 dòlars al dia. [Fonts 20 i 21] L’índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador que incorpora aspectes econòmics i socials i que s’utilitza per comparar el grau del desenvolupament de diversos països del món. L’IDH té en compte tres dimensions diferents del desenvolupament humà: tenir una vida llarga i saludable, accedir a uns bons nivells d’educació
i tenir un nivell de vida decent. Unes bones xifres d’aquests indicadors ajuden a entendre que viure sigui alguna cosa més que sobreviure o no morir. L’IDH es calcula a partir de tres variables: l’esperança de vida, la mitjana d’anys d’escolarització de les persones adultes i la ràtio de matriculació i el PIB per habitant. L’IDH s’expressa amb una xifra de tres decimals que va del 0 (més baix) a l’1 (més alt). En l’informe sobre el desenvolupament humà de l’any 2013 el valor més alt el tenia Noruega (0,955) i el més baix, el Níger (0,200). [Fonts 22 i 23]
Sabies que…? En els informes de l’IDH anuals, Noruega obté el valor més alt des del 2001. En l’altre extrem, els dotze països que tenen l’IDH més baix són africans.
Font 20. Indicadors socioeconòmics d’alguns països Esperança Metges per de vida cada 1.000 (en anys) habitants
Mortalitat de Persones que Infants de Despesa Persones menors de viuen amb menys de amb obesitat pública en 5 anys per menys d’1,90 5 anys amb sanitat cada 1.000 dòlars al dia (%) poc pes (%) (% del PIB) nascuts vius (%)
Noruega
82,3
4,63
2,5
–
23,1
10,0
–
Suïssa
82,7
4,24
3,6
–
19,5
12,1
–
Alemanya
80,9
4,21
3,4
–
22,3
11,2
–
Espanya
83,3
4,07
3,3
–
23,8
9,2
–
Japó
85,5
2,41
2,0
–
4,3
10,9
–
Mali
60,8
0,14
67,6
25
–
5,8
49,7
Costa d’Ivori
60,1
0,23
62,6
12,8
–
5,4
28,2
Madagascar
66,6
0,18
40,1
32,9
–
5,2
77,6
Níger
56,3
0,05
79,4
31,4
–
7,2
44,5
Somàlia
53,2
0,02
93,0
23
–
2,5
71,4
Fonts: Informe sobre el desenvolupament humà (2018) i TheWorld Factbook (2019)
58
Font 21. Deixar de ser analfabet Quina cara té l’analfabetisme? Està representat en més d’un 64 % per dones i en un 56 % per nenes. Això vol dir que l’analfabetisme es mantindrà perquè no hi ha millor educadora que la dona, la mare dins d’una família. Encara falten 771 milions de persones per alfabetitzar! Som al segle xxi i arrosseguem problemes propis de l’edat mitjana! No és just.
TEMA
2
Font: Informe sobre el desenvolupament humà, 2018
Entrevista a Leonela Relys, mestra cubana creadora del programa d’alfabetització «Yo sí puedo», El Punt, 1 de desembre de 2012.
Font 22. Índex de desenvolupament humà d’alguns països PIB per habitant (en dòlars EUA)
Esperança de vida (en anys)
Mitjana d’anys d’escolarització (en anys)
IDH
Rànquing IDH
Noruega
68.012
82,3
12,6
0,953
1
Finlàndia
41.002
81,5
12,4
0,920
15
Espanya
34.258
83,3
9,8
0,891
26
Tailàndia
15.516
75,5
7,6
0,755
83
Bolívia
6.714
69,5
8,9
0,693
116
Moçambic
1.093
58,9
3,5
0,437
180
País
Font 23. Mapa de l’índex de desenvolupament humà al món.
59
7. Les causes del subdesenvolupament intercanvi desigual • deute extern
El fet que un país sigui subdesenvolupat no sempre és degut a la seva manca de recursos naturals. En molts casos els països subdesenvolupats ho són perquè els països rics s’han aprofitat històricament dels seus recursos sense que la majoria de la població autòctona n’hagi tret cap profit. Entre les diverses maneres d’exercir aquest domini, cal destacar les tres següents: • Les restes del passat colonial. Entre el segle xix i la primera meitat del segle xx els països industrialitzats van colonitzar una gran part del món. Els països més rics van explotar els recursos naturals de les seves colònies i no van impulsar el seu desenvolupament industrial. [Font 24] A partir de mitjan segle xx les colònies es van independitzar políticament, tot i que van continuar mantenint una gran dependència econòmica i tecnològica dels seus antics colonitzadors i, alhora, van seguir sotmeses a l’explotació de les grans companyies multinacionals. • L’intercanvi desigual. No tots els països que participen en el comerç internacional obtenen els mateixos beneficis. Els països pobres exporten als països rics recursos naturals de baix preu i importen d’aquests països productes manufacturats molt més cars. A més, el preu dels recursos bàsics els fixen els països més rics. [Font 25] Sovint els països del nord graven amb aranzels alguns productes agraris provinents del sud que poden entrar en competència amb els seus i pressionen els països pobres perquè els seus productes manufacturats es puguin vendre sense haver de pagar cap impost d’entrada. Aquesta
60
relació comercial fa que l’endeutament dels països pobres amb els països rics sigui cada vegada més gran. [Font 26] • El deute extern. Es tracta dels diners que un país deu a un altre o a entitats financeres internacionals. Des del moment de la seva independència, els països pobres arrosseguen un gran deute extern que ofega la seva economia i fa difícil que puguin iniciar el seu desenvolupament. [Font 27]
Sabies que…? La despesa militar és un dels motius de l’endeutament extern dels països pobres. Equivalències en diners: 2 míssils Tomahawk = 1 escola
+
=
14 míssils Tomahawk = 1 hospital
14 x
=
1 tanc Leopard = 2 escoles
= 3 tancs Leopard = 1 hospital
= 1 avió Eurofighter = 25 escoles = 2 hospitals
= 25 x
=
1 portaavions = 500 escoles = 50 hospitals
= 500 x
= 50 x
Sabies que…? Avui dia els països amb un deute extern més gran són els més rics. Per això estan retallant les despeses socials.
Font 24. El 1914 a Àfrica només hi havia dos territoris sense colonitzar: Etiòpia i Libèria.
TEMA
2 Font 25. El control dels aliments Hi ha empreses alimentàries que no dominen només un sol producte, sinó que estan presents en quasi totes les categories de productes i en tots els mercats mundials. Aquestes grans empreses són compradores de grans quantitats de primeres matèries alimentàries i imposen els seus preus de compra als productors i els preus de venda als distribuïdors i, finalment, als consumidors. De fet, només 500 empreses controlen el 70 % del mercat d’aliments del món. Font 26. El comerç just A moltes ciutats hi ha botigues de comerç just. En aquestes botigues es ven xocolata, cafè, melmelada, roba, etc. Garanteixen que els productes que venen s’han fet sense explotació, pagant salaris justos, i que es comercialitzen sense intermediaris. Una part dels recursos obtinguts amb les vendes es destinen a l’ajuda a cooperatives i grups de productors.
Felipe L. Aranguren: El negocio del hambre. Icaria (text traduït i adaptat).
Font 27. El deute extern dels països pobres Qui dona els préstecs
• Inicialment, l’ONU (crèdits tous). • El Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM). • La gran banca privada internacional. • Inicialment, per al desenvolupament (crèdits tous).
Finalitat dels préstecs
• Dèficit del comerç desigual. • Despesa militar. • Endeutament per pagar préstecs anteriors.
En què s’inverteixen els préstecs Condicions per tornar els préstecs i els interessos
• Compra de béns de consum que només pot adquirir la població més rica dels països pobres. • Adquisició d’armament que garanteix als governs el manteniment en el poder. • Congelació de salaris. • Manca d’inversions. • Limitacions en els serveis bàsics (sanitat, ensenyament, etc.). • Sotmetiment a les entitats i als països creditors.
61
8. La cooperació, l’ajut al desenvolupament organització no governamental (ONG)
La pobresa d’una part del món no hauria de deixar indiferent ningú. Des de la dècada de 1960 els estats dediquen una part dels seus esforços a potenciar el desenvolupament dels països pobres. Paral·lelament, algunes organitzacions, independents dels estats, duen a terme una gran tasca de conscienciació i solidaritat internacionals amb els països més desfavorits.
8.1. Les Nacions Unides i l’ajuda al desenvolupament Des de l’any 1966 l’ONU aplica el Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament, que fomenta l’ajuda als països més pobres per promoure’n el desenvolupament econòmic, social i cultural. Aquest programa gestiona els recursos que els països rics destinen a impulsar el desenvolupament dels països pobres. L’any 1972 els països més rics del món van signar un compromís per destinar un 0,7 % del seu PIB a programes de cooperació amb els estats més pobres. Són pocs, però, els països que han complert aquest compromís. Fins i tot de vegades l’ajuda que proporcionen aquests països és interessada, ja que sovint, en contrapartida, obtenen avantatges econòmics per part dels països receptors de l’ajuda. Tanmateix, en el context de la crisi econòmica iniciada al final de la dècada del 2000, molts països van reduir notablement la seva aportació al desenvolupament. [Font 28]
62
L’any 2000, en la Cimera del Mil·lenni que va tenir lloc a Nova York, diversos estats van expressar la voluntat de reduir a la meitat la pobresa mundial. Malgrat les millores en algunes regions, especialment d’Àsia, en d’altres, com a l’Àfrica subsahariana, no es podran aconseguir els objectius proposats. Al contrari, fins i tot s’ha retrocedit respecte de la situació inicial. [Fonts 29 i 30]
8.2. Les organitzacions no governamentals (ONG) Una organització no governamental (ONG) és una associació formada per ciutadans voluntaris que no depenen de cap Estat i que actuen desinteressadament. Els seus objectius són transformar el món i aconseguir que sigui més just i equitatiu. Les ONG actuen en diversos àmbits, com ara l’ajut humanitari, la sanitat, l’educació, la protecció del medi ambient, els drets humans i el desenvolupament econòmic. En general, aquestes organitzacions pretenen arribar allà on no ho fan els estats, i acostumen a ser força crítiques amb l’actuació dels estats i de les grans multinacionals. Tot i que l’actuació de les ONG és limitada, no per això és menys valuosa. [Font 31]
Recorda Les ONG treballen per transformar el món i contribuir a fer que sigui més just i equitatiu.
Suècia Luxemburg Noruega Dinamarca Regne Unit Alemanya Països Baixos Suïssa Bèlgica França Finlàndia Irlanda Islàndia Nova Zelanda Canadà Japó Àustria Itàlia Austràlia Espanya Portugal Estats Units Eslovènia Corea Rep. Txeca Hongria Polònia Grècia Eslovàquia
1,04
Font 28. Ajuda al desenvolupament dels països de l’OCDE (% del PIB) (2018).
0,98 0,94 0,72
Font 29. Els objectius de desenvolupament del mil·lenni
0,70 0,61 0,61
1. E radicar la pobresa extrema i la fam. 2. Assegurar l’educació primària per a tothom. 3. P romoure la igualtat de gènere i l’autonomia de la dona. 4. R eduir la mortalitat infantil. 5. Millorar la salut materna. 6. C ombatre la sida, el paludisme i altres malalties. 7. G arantir la sostenibilitat del medi ambient. 8. F omentar una associació mundial per al desenvolupament.
0,44 0,43 0,43 0,36 0,31 0,31 0,28 0,28 0,28 0,26 0,24 0,23 0,20 0,17 0,17 0,16 0,15 0,14
Declaració del Mil·lenni, Nova York (2000).
0,14 0,14 0,13 0,13
0
0,25
0,50
0,75
1
Font 30. Grau d’assoliment d’alguns dels objectius de la Declaració del Mil·lenni a l’Àfrica subsahariana (2012)
Font: ONU
2
TEMA
(objectiu de l’ONU) 0,7 %
Reduir la pobresa a la meitat.
Pobresa extrema
Reduir la fam a la meitat.
Fam extrema
Universalitzar l’educació primària.
Matriculació moderada
Promoure la igualtat de gènere en la matriculació a l’escola primària.
Proper a la paritat
Reduir la proporció de dones en el treball agrícola no remunerat.
Proporció mitjana
Augmentar la representació femenina en els parlaments nacionals.
Representació moderada
Reduir en dues terceres parts la taxa de mortalitat en els menors de 5 anys.
Alta mortalitat
Reduir en tres quartes parts la mortalitat materna.
Mortalitat extrema
Aturar la mortalitat causada per la tuberculosi.
Alta mortalitat
Reduir a la meitat la proporció de la població sense serveis de sanejament.
Cobertura molt baixa
Font 31. L’actuació limitada de les ONG A l’hora d’explicar què entenen per cooperació al desenvolupament, des d’Oxfam Intermón, una de les ONGs principals, narren la història següent: «Imagineu dos amics que passegen per la platja just en el moment en què la marea baixa ràpidament. Milers d’estrelles de mar queden a la sorra; la seva mort és imminent. Un dels amics n’agafa una i la llança de nou a l’aigua. L’altre li diu: ‘‘Què fas? Que no veus que totes les altres moriran?’’ El seu amic respon: ‘‘Això ho expliques a la que he salvat’’.» A Moçambic, un país de 20 milions d’habitants, la tasca d’Oxfam Intermón «tan sols» va beneficiar 37.392 persones.
Objectius assolibles el 2015 Progrés insuficient per aconseguir els objectius Estancament o retrocés 63
9. Un altre món és possible moviment antiglobalització
Els darrers anys ha aparegut un moviment internacional de protesta contra l’economia global que considera que la globalització és la causa de la pobresa mundial. Aquest corrent es coneix popularment amb el nom de moviment antiglobalització o altermundisme.
9.1. L’origen de l’antiglobalització o altermundisme El moviment antiglobalització es va iniciar el 1999 arran d’una protesta contra una cimera de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que va tenir lloc a Seattle (Estats Units) i que va aplegar unes 50.000 persones. Gràcies a l’ús de les noves tecnologies de la informació, aquest moviment es va estendre per tot el món. Des d’aleshores, sempre que s’ha fet una cimera internacional, tant econòmica com política, hi ha hagut una protesta massiva del moviment contrari a la globalització. [Font 32] El moviment antiglobalització és format per representants de diverses tendències ideològiques, com ara ONG, sindicats, grups ecologistes, grups antisistema, intel·lectuals, etc. Els altermundistes han aconseguit incloure en les agendes dels governs i les institucions financeres dels països rics alguns dels problemes socials més importants, com, per exemple, la pobresa extrema, la sida, l’espoliació de recursos i l’escalfament global, els quals, fins fa ben poc, no eren tinguts en compte. Aquest moviment també ha aconseguit que els mitjans de comunicació es facin ressò de les seves reclamacions. [Font 33]
64
9.2. El Fòrum Social Mundial Amb l’objectiu de presentar estratègies i alternatives, diversos moviments partidaris de l’altermundisme van crear el Fòrum Social Mundial (FSM). La primera trobada d’aquest organisme va tenir lloc a Porto Alegre (Brasil) l’any 2001 i es va fer en contraposició amb el Fòrum Econòmic Mundial, reunió anual dels líders mundials que es fa a Davos (Suïssa). Des d’aleshores l’FSM s’ha reunit anualment per coordinar i organitzar campanyes mundials contra els efectes negatius de la globalització. Va ser en la primera reunió a Porto Alegre que es va popularitzar el lema del moviment altermundista: «Un altre món és possible». [Font 34]
Font 32. Manifestació del moviment antiglobalització el 30 de novembre de 1999 a Seattle (Estats Units) durant la celebració d’una cimera de l’Organització Mundial del Comerç.
abanca ètica els seus usu Font 33. La e u q i ip c n ri el p els seus ca parteix d inverteixen s’ è u q n La banca èti e i ctit a saber on o finançar a n re d a n n e n te e te m s ri pro stiancs es com rovables i opten per de diners. Els b p l re ntingut socia consideren o s c e b e m u a q s ts te a vit rojec s que recursos a p ones i grup rs e p a it nar els seus d rè l’accés al c i a facilitar losos. c t n’estan ex n e lm ra e n e g
TEMA
2
Cartell de la Desfilada de Roba Sostenible, dins la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (2018).
Font 34. 12 propostes per a la construcció d’un altre món 1. Anul·lar el deute dels països del sud. 2. Gravar les transaccions financeres internacionals, les inversions estrangeres i els beneficis de les multinacionals. 3. Desmantellar els paradisos fiscals i jurídics. 4. Garantir el dret a un lloc de treball, a un habitatge, etc. 5. Rebutjar les regles fixades per l’OMC i promoure el comerç just. 6. Afavorir l’agricultura familiar. 7. Prohibir la privatització dels béns comuns de la humanitat (aigua, etc.). 8. Lluitar contra el racisme, la discriminació, etc. i reconèixer els drets dels pobles indígenes. 9. Prendre mesures per posar fi a la destrucció del medi ambient. 10. Exigir el desmantellament de les bases militars estrangeres i la retirada de tropes de tots els països, excepte els soldats que actuen per disposició de les Nacions Unides. 11. Garantir el dret a la informació de tots els ciutadans. 12. Reformar i democratitzar els organismes internacionals. Manifest de Porto Alegre (2005).
65
(o)
10. Comentari de taules i gràfics Les taules de dades estadístiques són documents que aporten informació quantitativa sobre situacions o fets econòmics, socials o polítics. Moltes de les dades de les taules es poden representar gràficament. Els gràfics permeten una lectura ràpida i visual de les dades. N’hi ha de diferents tipus: gràfics de sectors, gràfics de barres, gràfics lineals, etc. Taules i gràfics Gràfic de sectors 31,67
Font: Institut Nacional d'Ocupació
J oves que treballen Joves en atur
Gràfic de barres
El gràfic de barres o diagrama de barres se sol utilitzar per comparar una variable en un moment o un espai determinats. No sempre ha de ser vertical, sinó que també pot ser horitzontal.
40
0
Taula
2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Taxa d’atur juvenil en % 54,83 55,48 51,36 46,24 41,65 33,8 31,67
Font: Institut Nacional d'Ocupació
60 50 40 30 20 10 0
Font: Eurostat
Evolució de la taxa d’atur juvenil (entre 16 i 25 anys) a Espanya entre el 2013 i el 2019 Any
El gràfic de línies o diagrama lineal s’utilitza per representar, a través de línies, l’evolució d’una o més variables durant un període de temps. En cas que hi hagi més d’una variable, cal observar bé la llegenda.
Gràfic de línies %
2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Nombre d’aturats i percentatge d’atur % a Espanya (2013-2018) 6.000.000 30 5.000.000
25
4.000.000
20
3.000.000
15
2.000.000
10
1.000.000
5 2013 2014 2015 2016 2017 2018
Percentatge d’atur
Nombre d’aturats
Aquest gràfic s’utilitza com a exemple per al comentari de la pàgina del costat.
66
Font: Enquesta de població activa
Àustria
Portugal
Itália
Grècia
Font: Eurostat
Espanya
UE
0
Luxemburg Irlanda Bèlgica França Regne Unit Espanya Grècia Polònia Bulgària
2.250 Font: Eurostat
10
Salari mínim mensual en alguns països europeus el 2019 (en €)
2.000
20
Alemanya
Font: Eurostat
30
1.750
50
1.500
60
1.250
%
1.000
Taula Taxa d’atur juvenil (entre 16 i 25 anys) en alguns països de la UE (2018) País Taxa d’atur (en %) UE 14,3 Grècia 39,6 Espanya 33,8 Itàlia 30,3 Portugal 17,7 8,0 Àustria Alemanya 5,3
750
68,33
El gràfic de sectors o diagrama circular s’utilitza per representar la distribució d’un fenomen mitjançant els sectors d’una circumferència. Se sol fer servir per representar percentatges o proporcions. Per interpretar aquest tipus de gràfic, és molt important observar bé la llegenda.
500
Taxa d’atur juvenil (entre 16 i 25 anys) a Espanya el 2019 (en %) Joves en atur 31,67 Joves que treballen 68,33
250
Taula
10.1. Pautes per al comentari d’una taula de dades i d’un gràfic 1. Presentació • Identificar si és una taula o un gràfic. Si és un gràfic, cal indicar-ne el tipus: gràfic de barres, lineal, etc. • E specificar el tema sobre el qual informa i, alhora, identificar la variable o variables representades. Habitualment la llegenda i el títol ja donen prou informació. • I ndicar-ne l’àmbit cronològic, és a dir, el període de temps a què fa referència. • E smentar l’espai geogràfic al qual fa referència: Catalunya, Unió Europea, etc. • I ndicar amb quines unitats s’expressen les dades, és a dir, si són xifres absolutes, proporcionals, etc. Si són xifres absolutes, cal especificar-les (milers de persones, euros, etc.). Exemple. El gràfic lineal de la pàgina anterior representa en dues variables l’evolució del nombre d’aturats a Espanya entre el 2013 i el 2018, d’una banda, i l’evolució del percentatge d’aturats amb relació a la població activa al mateix lloc i període, de l’altra.
TEMA
2 2. Descripció •D escriure la tendència general en l’evolució de cada variable (ascens, descens, moviment cíclic, moviment irregular, etc.). • I dentificar els punts màxims i els mínims del gràfic indicant-ne l’any i el valor. •D escriure els moments excepcionals que representa el gràfic (períodes que s’aparten de la tendència general o que destaquen pel seu valor). • En casos de gràfics o taules de més d’una variable, comparar-ne l’evolució. Exemple. Tant la corba del nombre d’aturats com la del percentatge sobre la població activa presenten una tendència descendent. En el cas dels aturats, s’inicia l’any 2014 amb quasi 5,5 milions d’aturats i arriba fins a l’any 2018, en què la xifra s’ha reduït en més de dos milions de persones. La corba que representa el percentatge d’aturats sobre la població activa segueix el mateix ritme de decreixement, fins a arribar als 3,3 milions (14,5 %).
3. Interpretació • I ndicar les causes que expliquen, a grans trets, la situació representada. •A puntar les conseqüències que se’n deriven. Exemple. La causa principal que explica el constant decreixement del nombre d’aturats a Espanya és la progressiva sortida de la crisi econòmica que s’havia iniciat als Estats Units l’any 2007 i que es va estendre per tot el món. Si bé l’origen de la crisi fou financer, la recessió econòmica posterior va afectar tots els sectors econòmics. Una de les claus que explica la considerable reducció del nombre d’aturats és l’atur juvenil, que va passar del 54% l’any 2013 al 31% l’any 2019. Amb tot, l’índex d’atur a Espanya segueix sent alt, fet que retarda la fi definitiva de la crisi econòmica i que manté amplis sectors de la societat en situació de vulnerabilitat.
4. Conclusions Extreure’n conclusions i comentar el valor que tenen aquestes dades per al fenomen estudiat. Exemple. La disminució de l’atur, que l’any 2013 afectava quasi sis milions de persones, és un clar símptoma d’una certa recuperació econòmica a Espanya. Les dades del gràfic són fonamentals per entendre l’abast social que havia assolit la crisi de 2007 i com de llarg i complicat resulta superar-la.
67
ACTIVITATS La globalització de l’economia dades sobre l’empresa gallega de distribució de moda Inditex, i escriu un informe en què expliquis quines característiques de la globalització econòmica s’hi mostren.
Països on té botigues
96
Nombre de botigues a Espanya
1.590
Nombre de botigues a la resta d’Europa
3.336
Nombre de botigues a Amèrica Nombre de botigues a la resta del món Treballadors
843 1.651 174.386
Beneficis l’any 2018 (en milions d’euros )
3.444
2.2. Defineix els termes següents: globalització econòmica, diners, sucursal, seu central. 2.3.
Classifica els termes següents en dues columnes, segons que tinguin relació amb el sistema capitalista o amb el sistema comunista: propietat col·lectiva, preus fixats per l’Estat, llibertat de preus, igualtat social, lliure competència, propietat privada.
Per què ha estat possible la globalització?
2.4. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha al costat: Globalització significa que tots depenem els uns dels altres. Les distàncies importen poc perquè el que succeeix en un lloc pot tenir conseqüències mundials. Avui podem comunicar-nos per correu electrònic amb l’altre costat del món, rebem moltes informacions a través de la televisió, comprem productes fabricats en qualsevol part del món, amics i familiars nostres treballen per a multinacionals d’arreu del món, etc. Per més limitades localment que siguin les nostres intencions, hem de tenir en compte els factors globals per mesurar l’èxit o el fracàs d’aquestes intencions. El que fem (o deixem de fer) pot incidir en les condicions de vida (o de mort) de persones que viuen en llocs que no visitarem mai i de generacions que no coneixerem mai.
a) P osa un títol al text. b) Segons el text, quins factors han fet possible la globalització? c) E scriu algun exemple que serveixi per demostrar el que s’afirma en l’última frase del text.
Tica Font i Rafael Allepuz: Per una globalització més justa. Parlem? Justícia i Pau (text adaptat).
2.5. Respon: a) S eria possible la globalització sense acords que facilitessin la lliure circulació de mercaderies i capital? Per què? b) Què és la fractura digital entre països rics i pobres? c) Quines organitzacions han impulsat la globalització?
68
Font: Grupo Inditex, 2019
2.1. Observa la taula de la dreta, que conté
El grup Inditex
El centre i la perifèria de l’economia global
2.6.
Observa el mapa de la font 10 (pàg. 51) i fes les activitats següents: a) A mb l’ajut d’un atles, classifica aquests estats en tres columnes, segons que siguin del centre, de la perifèria o de la semiperifèria: Afganistan, Alemanya, Angola, Argentina, Egipte, Finlàndia, Indonèsia, Marroc, Mauritània, Moçambic, Mongòlia, Nigèria, Xile. b) A quin continent hi ha més països de la perifèria? c) A quin continent hi ha més països del centre?
2.7.
Explica àmpliament què són les economies emergents i posa’n algun exemple.
Les conseqüències de la globalització
2.8. Fixa’t en les etiquetes de 15 objectes que tinguis al voltant (material escolar, roba, calçat…) i anota a quin país s’han fabricat. Després, situa tots els països en un planisferi.
2.9.
Escriu una conseqüència positiva i una altra de negativa de la globalització i argumenta la teva tria.
TEMA
2 2.10. Llegeix aquesta definició de globalització i fes les activitats que hi ha a continuació: La globalització és un procés econòmic amb conseqüències socials, culturals i polítiques que es basa en el lucre i vol convertir el planeta en un espai pensat per a la lliure circulació de mercaderies, capitals i serveis que no tingui en compte les fronteres. Carles Casals: Globalització: apunts d’un procés que està transformant les nostres vides. Oxfam Intermón (text adaptat).
a) E smenta una conseqüència social, una de cultural i una altra de política de la globalització. b) Q uè vol dir l’autor quan afirma que «la globalització es basa en el lucre»? c) C reus que la globalització s’hauria de basar en altres valors que no siguin el lucre? Quins?
2.11. Observa el gràfic i comenta’l d’acord amb les pautes indicades en les pàgines 66 i 67.
Evolució de l’índex de preus reals de les primeres matèries no energètiques (1958-2010) 100 90
1975 = 100
80 70 60 50 40 30 20 10 0 1958 1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
Font: Enric Tello: El capitalisme en reestructuració: de la crisi dels setanta a la gran recessió. Universitat de Barcelona
69
Les crisis econòmiques
2.12. Classifica els fets següents en una taula com la del model, segons que es tractin de causes o conseqüències de la crisi econòmica iniciada a la primera dècada del segle xxi: augment de l’atur, excés de construcció d’habitatges, ruïna dels bancs, tancament d’empreses, concessió generalitzada de crèdits, caiguda del consum. Crisi econòmica de 2007 Causes
Conseqüències
…
…
2.13.
Observa la taula de la font 15 (pàg. 55), que conté les dades de l’atur a Espanya, i comenta-la d’acord amb les pautes assenyalades en les pàgines 66 i 67.
El desenvolupament econòmic i social
2.14. Observa la taula i comenta-la d’acord amb les pautes que s’han explicat al final del tema (pàg. 66 i 67). Països més pobres i països més rics del món (2018) en dòlars internacionals constants PPA 10 països més pobres País
10 països més rics
PIB per capita
Població
República Centreafricana
604
5.745.062
República Democràtica del Congo
655
Malawi
PIB per capita
Població
Qatar
145.894
2.363.569
85.281.024
Luxemburg
90.333
605.764
748
19.842.560
Singapur
78.762
5.995.991
Burundi
877
11.844.520
Brunei
73.823
450.565
Libèria
887
4.809.768
Kuwait
70.785
2.916.467
Níger
984
19.866.231
Noruega
68.012
5.372.191
Moçambic
1.093
27.233.789
Emirats Àrabs Units
63.181
9.701.315
Eritrea
1.197
5.970.646
San Marino
62.766
33.799
Guinea
1 321
11.855.411
Suïssa
53.977
8.292.809
Togo
1.390
8.176.449
Estats Units
53.001
329.256.465
Fonts: Estimacions de l’FMI (2018) i TheWorld Factbook (2019)
70
País
R 2.18.
2.15. Fes les activitats següents: a) Defineix què és el PIB per habitant. Quina informació dona aquest indicador? b) E xplica amb quin tipus de dades s’elabora l’IDH. c) A rgumenta per què el PIB per habitant no és un indicador fiable per saber el nivell de desenvolupament d’un país. d) I m agina dos països, A i B, que tenen la mateixa quantitat de cotxes, telèfons, televisors i ordinadors per habitant, però, en canvi, l’IDH del país A és més elevat que no pas el del país B. Creus que això és possible? Per quines raons?
La pobresa extrema és el percentatge de població d’un territori que sobreviu amb menys d’1,25 dòlars al dia. Calcula quant gasteu diàriament en menjar a casa i explica quina part de l’alimentació hauríeu de reduir si us trobéssiu en aquesta situació: 1 dòlar = 0,76 €.
2.19.
Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació: Ser analfabet és tenir una bena als ulls, caminar amb inseguretat i amb la impossibilitat d’accedir al desenvolupament científic i tecnològic. És sinònim d’insalubritat, inseguretat, autoestima baixa i vergonya. Així, alfabetitzar la gent és transformar-los la vida. L’alfabetització és un procés de presa de consciència de com la lectura serveix per ser més útils, més cultes, més capaços, per tenir més habilitats i ser més competents.
2.16.
L’ONU es va proposar erradicar la fam al món el 2015. Observa el mapa del món amb els progressos en l’assoliment d’aquesta fita, que trobaràs al web www.espaibarcanova.cat, fixa’t bé en la llegenda i indica a quins països aquest objectiu no es complirà i a quins altres la situació es preveu, fins i tot, que es deteriorà.
2.17. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, torna a escriure correctament les afirmacions falses. a) Els termes Tercer Món i països del nord són sinònims. b) U na manera de referir-se als països pobres és fer servir el concepte països en vies de desenvolupament. c) U n indicador socioeconòmic ha de ser sempre una xifra. d) E l PIB per habitant indica el valor de la riquesa produïda en un país durant un any. e) L ’IDH és un indicador que mesura el grau de desenvolupament d’un país.
TEMA
2
Entrevista a Leonela Relys, creadora del programa d’alfabetització «Yo sí puedo».
a) S egons el text, què representa per a una persona ser analfabeta? b) P er què l’analfabetisme és un factor perjudicial per al desenvolupament d’un país? c) A quin grup humà afecta majoritàriament l’analfabetisme?
2.20. Consulta
l’informe sobre desenvolupament humà anual de l’ONU, que trobaràs al web www.espaibarcanova.cat, i elabora una taula com la de sota a partir de les dades dels països següents: Suècia, Canadà, Islàndia, Bielorússia, Rússia, Mèxic, Belize, Xina, Filipines, Lesotho, Haití.
País
PIB per capita en dòlars
Esperança de vida
Metges per cada 100.000 habitants
Mortalitat de menors de 5 anys per cada 1.000 nascuts vius
IDH
Rànquing IDH
…
…
…
…
…
…
…
71
Les causes del subdesenvolupament
2.21. Respon: a) Q uines conseqüències va tenir l’ocupació colonial per al desenvolupament econòmic dels territoris colonitzats? b) Defineix els termes següents: intercanvi desigual, comerç just, aranzel, deute extern. c) Un gran deute extern, com afecta el desenvolupament econòmic i social d’un país?
2.22. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació: Per als països deutors fer front als pagaments del deute suposa un esforç financer extraordinari i sovint la impossibilitat d’invertir en serveis bàsics, com ara la seguretat alimentària, la potabilització de l’aigua, la salut, l’habitatge, l’educació, les infraestructures… En conjunt, els recursos destinats al pagament del deute a l’Àfrica subsahariana són quatre cops els que es destinen a salut i a educació junts. Segons les Nacions Unides, caldria tan sols una quarta part del que es paga en servei de deute per garantir l’accés a l’educació bàsica, la cura de la salut, la infraestructura sanitària, una alimentació adequada i aigua potable per a tots els éssers humans. Xarxa per l’Abolició del Deute Extern i la restitució del Deute Ecològic.
a) R esumeix les idees principals del text. b) E xplica les causes de l’endeutament dels països pobres. c) E labora un cartell que expliqui des d’un punt de vista crític la injustícia que denuncia aquest text.
2.23. Entra al web www.espaibarcanova.cat i consulta la pàgina en què s’expliquen els deu criteris de comerç just del lloc web de l’ONG Oxfam Intermón. Després, escriu un informe en què expliquis, amb les teves paraules, el decàleg.
2.24. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, torna a escriure correctament les afirmacions falses. a) L a colonització europea d’Àfrica és una de les causes de l’actual pobresa de gran part d’aquest continent. b) E ls països del nord no graven mai amb aranzels els productes agraris que venen dels països del sud. c) A ctualment, el deute extern és més alt als països rics que no pas als països pobres. d) E l comerç just fomenta la desigualtat econòmica. e) L es grans empreses alimentàries del món acostumen a fixar els preus dels productes agraris. f) A ls països pobres l’endeutament exterior és una de les causes que expliquen la seva situació econòmica.
72
2.25. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació: Des de la dècada de 1970 ençà, el deute extern contret pels països pobres ha anat creixent i ha esdevingut una de les principals causes de les crisis econòmiques als països del sud. Les principals raons de l’augment del deute han estat la pujada dels interessos i la concessió de nous crèdits, molts dels quals es demanen per poder pagar deutes anteriors. És important esmentar que l’ajut oficial al desenvolupament (AOD) s’atorga majoritàriament en concepte de crèdits que generen més deute extern als països «ajudats». A més, els
TEMA
2 crèdits s’han de destinar forçosament al consum de béns i serveis del país creditor. Per tant, l’AOD beneficia més el país «donant» que no pas el país receptor. El pagament del deute extern és per als països del sud una llosa feixuga que en dificulta el desenvolupament. En alguns països el pagament del deute representa fins al 40 % del pressupost públic. Això comporta que aquells diners que es podrien invertir en educació, sanitat, creació d’ocupació, etc. s’han de transferir als governs i als bancs dels països del nord.
Antoni Verger: «Les desigualtats nord-sud explicades a l’aula», dins Pissarra. Revista d’ensenyament de les Illes (text adaptat).
a) Posa un títol al text. b) Cerca informació sobre l’AOD i explica què és. c) Explica per què l’AOD no acaba de resoldre el problema del deute extern. d) Explica les raons per les quals el deute extern comporta subdesenvolupament. e) Digues una solució que creus que podria servir per resoldre el problema del deute extern.
2.26.
Llegeix aquest text i resol les activitats que hi ha en la pàgina següent:
El sistema comercial actual reprodueix la desigualtat nord-sud perquè, malgrat que als països del sud hi ha molta més població, el percentatge més gran del comerç beneficia el nord. Els països del nord estableixen el 80 % de les seves relacions comercials entre ells, mentre que els països del sud realitzen també el 80 % del seu comerç amb els països del nord. Molts països del sud tenen economies orientades a l’exportació i exploten els seus recursos en funció de la demanda externa. Aquesta va ser la situació que va patir l’Argentina l’any 2000: un dels països del món més rics en aliments no podia evitar que la seva població morís –literalment– de fam.
L’intercanvi desigual es basa en l’equació següent: els articles del centre són cars i els de la perifèria, barats, i això genera un important dèficit comercial als països del sud. Tanmateix, la competència comercial internacional comporta que els preus de les matèries primeres o dels productes agrícoles baixin. Com a conseqüència d’això, els productors de molts països del sud treballen més que fa uns quants anys, però cobren menys. Un dels sectors més castigats per aquesta dinàmica ha estat el del cafè: en la dècada de 1980 els productors de cafè guanyaven una tercera part del preu final del cafè i avui dia només ingressen una dècima part.
Antoni Verger: «Les desigualtats nord-sud explicades a l’aula», dins Pissarra. Revista d’ensenyament de les Illes (text adaptat).
73
a) Posa un títol al text. b) Explica de manera argumentada a qui beneficia l’actual sistema del comerç internacional. c) Explica el motiu pel qual l’any 2000 la població argentina es moria de fam si aquest país era un gran productor d’aliments. d) Explica el significat d’aquesta frase del final del text: «En la dècada de 1980 els productors de cafè guanyaven una tercera part del preu final del cafè i avui dia només ingressen una dècima part». e) Exposa les raons per les quals molts habitants del sud treballen més que abans i, en canvi, guanyen el mateix o menys. f) Ves a un supermercat, busca la secció on hi ha el cafè, mira els paquets i apunta el nom de les multinacionals que controlen la producció i la comercialització d’aquest producte. N’hi ha gaires? O més aviat són poques?
La cooperació, l’ajut al desenvolupament
2.27.
Respon: a) Q uè és el Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament? b) Q uins són els objectius del mil·lenni? c) Què és una ONG?
2.28. Cerca informació sobre dues ONGs, una d’internacional i una de local, que lluitin per millorar la situació de desigualtat econòmica i social al món. Cal que facis una fitxa per a cada una de les organitzacions amb totes les dades que consideris necessàries. Per exemple: nom de l’organització, país d’origen, nom del fundador, llocs on està establerta, objectius que persegueix, algunes actuacions recents, problemes amb alguns estats… Pots acompanyar la informació amb imatges.
74
R 2.29.
Consulta l’informe sobre els objectius del mil·lenni de l’ONU del 2013, que trobaràs al lloc web www.espaibarcanova.cat, i respon les preguntes següents: a) E n quina fase es troba l’objectiu d’erradicar la pobresa extrema del món? b) A quina zona del món hi ha un percentatge més baix d’escolarització primària? c) E n quina fase es troba l’objectiu de promoure la igualtat de gènere en l’ensenyament? d) S egons l’informe, s’ha millorat o s’ha empitjorat en la defensa del medi ambient? e) H a augmentat o ha disminuït la mortalitat infantil? A quina regió del món és més alta?
Un altre món és possible
2.30. Respon: a) Q uè pretén el moviment antiglobalització o altermundista? b) Què és el Fòrum Social Mundial?
2.31.
Fixa’t en l’exemple que tens a continuació i busca a internet tres imatges que siguin representatives de la preocupació que tenen actualment algunes multinacionals per fer entendre que els preocupen les desigualtats econòmiques i socials del món. Un cop les hagis trobat, posa un títol imaginatiu a cada imatge.
2.32. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació: El moviment antiglobalització ha aconseguit popularitzar alguns dels problemes socials més vergonyants que fins no fa gaire no eren tinguts en compte: la pobresa extrema, la sida, l’espoliació de recursos, l’escalfament global, etc. Tanmateix, algunes veus de renom s’hi refereixen amb un to crític. Així, l’economista Jeffrey Sachs opina que els líders antiglobalització s’equivoquen en el diagnòstic dels problemes i critica l’esperit visceralment anticapitalista que hi ha al darrere de la creença que les multinacionals són les principals causants de la pobresa extrema, de la pandèmia de la sida o de la
TEMA
2 degradació mediambiental, i que l’OMC és la principal valedora que aquelles empreses facin i desfacin a escala global. Sachs afirma que la globalització també ha contribuït a disminuir el nombre de persones sota pobresa extrema: dos-cents milions a l’Índia i tres-cents milions a la Xina sense que hagin estat explotades per companyies multinacionals. Argumenta que els països en vies de desenvolupament amb una inversió directa estrangera més elevada i els que estan oberts al lliure comerç disposen també d’una renda per habitant més gran.
Òscar Saladié i Josep Oliveras: Desenvolupament sostenible. Universitat Rovira i Virgili (text adaptat).
a) Posa un títol al text. b) Quins són els aspectes positius del moviment antiglobalització, segons el text? c) Quins beneficis té, segons Sachs, la globalització econòmica? d) Busca a internet informació sobre Jeffrey Sachs i explica quina relació té amb la lluita contra la pobresa al món.
Activitats + 2.33. Amb l’ajut d’internet, busca informació sobre les recomanacions que va fer el Fons Monetari Internacional (FMI) al govern espanyol per sortir de la crisi del 2007 i respon les preguntes següents: a) Per què un organisme com l’FMI fa recomanacions a un Estat independent com Espanya? b) Quines mesures va proposar d’aplicar l’FMI al govern espanyol en cadascun d’aquests àmbits? – edat de jubilació – impostos – salaris c) L’aplicació de les mesures anteriors, quins col·lectius creus que podia perjudicar? Quins col·lectius creus que podia beneficiar?
75
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS centre • perifèria
globalització econòmica capitalisme
La globalització econòmica és el procés d’interrelació de les economies a escala mundial. L’economia global s’organitza segons els principis del capitalisme, sistema econòmic basat en la propietat privada, la llibertat de preus i la lliure competència.
Posició dels països dins el sistema econòmic mundial. El centre de l’economia mundial és format pels països més rics i la perifèria, pels estats més pobres.
moviment antiglobalització
LA GLOBALITZACIÓ Moviment internacional de protesta contra l’economia global, que considera que és la causa de la pobresa mundial.
orgnització no governamental (ONG)
intercanvi desigual deute extern La despesa militar és un dels motius de l’endeutament extern dels països pobres. Equivalències en diners: 2 míssils Tomahawk = 1 escola
+
=
14 míssils Tomahawk = 1 hospital
14 x
Associació formada per ciutadans voluntaris que no depenen de cap Estat i que actuen desinteressadament amb l’objectiu de fer el món més just i equitatiu. 76
=
Els països pobres exporten als rics recursos naturals de baix preu i importen d’aquests països productes manufacturats molt més cars. Això fa que els països pobres hagin de demanar préstecs i que el seu deute extern sigui cada vegada més gran.
països desenvolupats • països en vies de desenvolupament
keywords » e conomic globalisation » c apitalism » c enter » p eriphery Els països desenvolupats, també anomenats països rics, del nord o Primer Món, són aquells que tenen un alt nivell de riquesa i de benestar. Els països en vies de desenvolupament, també anomenats països pobres, del sud o Tercer Món, es caracteritzen per la pobresa extrema que afecta la majoria de la seva població.
Esperança de vida (en anys)
Persones alfabetitzades
» s ocio-economic indicators Product
Font 19. Països amb un PIB per habitant semblant però amb nivells de vida diferents PIB per habitant (en dòlars EUA)
» d eveloping countries GDP or Gross Domestic
indicadors socioeconòmics
País
» d eveloped countries
Metges per cada 1.000 habitants
Mortalitat de menors de 5 anys per cada 1.000 nascuts vius
Ucraïna
8.800
72,4
99,8
3,01
7,7
Marroc
8.600
77,3
68,5
0,73
21,1
Guatemala
8.200
71,8
81,5
0,36
23,3
Conjunt de dades que informen de la realitat econòmica i social dels habitants d’un territori i que permeten fer comparacions entre països. En són exemples el PIB o renda per habitant, l’índex de pobresa extrema i l’índex de desenvolupament humà (IDH).
Extreme Poverty Index Human Development Index (HDI)
» e conomic crisis » u nequal exchange » e xternal debt » n on-governmental organisation (NGO)
» a nti-globalisation movement crisi econòmica Any
Nombre d’aturats a Espanya
Percentatge d’atur
2006
1.935.800
9,07 %
2007
1.856.100
8,47 %
2008
2.174.200
9,63 %
2009
4.010.700
17,36 %
2010
4.612.700
20,05 %
2011
4.910.000
21,29 %
2012
5.639.000
24,44 %
2013
6.202.700
27,16 %
Caiguda sobtada de l’activitat econòmica que va acompanyada d’un període de recessió, és a dir, de greus dificultats econòmiques.
Al web www.espaibarcanova.cat trobaràs l’apartat Organise your Knowledge per conèixer les paraules clau i el seu significat en anglès.
77