SOCIALS. Eulàlia Ferrer. Unitat 2

SOCIALS 4

C.-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal

ESO

Continguts s amb activitat ls competencia

Programa

Eulàlia Ferrer

UNITAT 2

TEMA 2 ESPANYA: DE L’ABSOLUTISME A L’ESTAT LIBERAL Felip V

1. La guerra de Successió i l’11 de setembre 2. Felip V i Catalunya 3. De l’absolutisme al despotisme il·lustrat 4. La guerra del Francès i la Constitució de 1812 5. Entre el liberalisme i l’absolutisme 6. La independència de l’Amèrica hispànica 7. L’estat liberal a Espanya (1833-1874)

46

1702-1714 Guerra de Successió

Decret de Nova Planta

11 de setembre: Barcelona cau en mans de Felip V

Ferran VI

Carles III

Motí contra Esquilache

Carles IV

Ferran VII

1820-1823 Trienni Liberal

Constitució de Cadis 1808-1814 Guerra del Francès

Independència de l’Amèrica hispànica

Sexenni Democràtic

Isabel II

1833-1840 Guerra dels Set Anys

18461849 Guerra dels Matiners

1870-1873 Regnat d’Amadeu I

1872-1876 Tercera Carlinada Proclamació de la I República

Cop d’Estat de Pavía

Revolta popular a Barcelona el 5 d’agost de 1835, segons una pintura de Josep Arrau i Barba (1802-1872).

47

1. La guerra de Successió i l’11 de setembre guerra de Successió 11 de setembre de 1714

Si bé l’arxiduc va aconseguir entrar a Madrid, la seva derrota en la batalla d’Almansa (1707) va deixar els regnes d’Aragó i València en mans de Felip V.

L’1 de novembre de 1700 Carles II, darrer rei hispà-

Aquest va abolir les institucions de govern dels terri-

nic de la casa d’Habsburg, va morir sense haver tin-

toris conquerits i les va substituir per altres d’origen

gut fills. La seva mort sense successió va plantejar un

castellà.

greu problema internacional perquè es va posar en

Entre 1707 i 1714 els contendents es van enfron-

joc el control dels territoris europeus i ultramarins de

tar en territori català, i des de 1711 els austriacistes

la monarquia hispànica. [Font 1]

només controlaven una petita part del Principat. Fou

Un mes abans de morir, Carles II va fer testament

aleshores que les potències europees van iniciar les

i va deixar la corona hispànica en mans de Felip

negociacions per posar fi a la guerra. El 1713 es va

d’Anjou (futur Felip V), net de Lluís XIV de França.

signar el tractat d’Utrecht, mitjançant el qual es

Alguns països europeus, com Anglaterra, Àustria,

va reconèixer Felip V com a rei de la monarquia his-

Holanda i Portugal, no van acceptar aquesta succes-

pànica. Els acords, però, no van resoldre l’anomenat

sió i van defensar els drets a la corona de Carles, ar-

cas dels catalans, que van decidir continuar lluitant,

xiduc d’Àustria. L’any 1702 van declarar la guerra a

tots sols, contra les tropes borbòniques hispàniques i

Lluís XIV de França i a Felip V, rei de la monarquia

franceses. [Font 3] Les tropes borbòniques van anar

hispànica. Aquest conflicte, conegut com la guerra

ocupant tot el territori, fins que només Barcelona i

de Successió, va tenir lloc tant a la península Ibèrica

Cardona van quedar fora del seu control. El setge de

com a la resta del continent europeu.

Barcelona es va iniciar el juliol de 1713. Uns 50.000

Inicialment, els catalans van reconèixer Felip V

homes a les ordres del duc de Berwick es van en-

com a rei, i aquest va jurar les Constitucions de Cata·

frontar a uns altres 7.000 comandats pel conseller en

lunya en les Corts de 1701-1702. En aquestes Corts

cap de la ciutat, Rafael Casanova. La resistència va

es va evidenciar una divisió entre els favorables a Fe-

ser tan terrible com l’atac, i l’11 de setembre, amb

lip V, coneguts amb el malnom de botiflers, i els par-

els enemics a l’interior de la ciutat, el cap militar de

tidaris de Carles d’Àustria, coneguts com a vigatans.

l’exèrcit català, Antoni de Villarroel, va prendre la

L’any 1705 els vigatans van signar el pacte de Gè·

decisió de rendir-se.

nova amb Anglaterra. Mitjançant aquest pacte s’acordava el suport català a Carles d’Àustria a canvi d’ajut militar. El mateix any l’arxiduc va desembarcar a Barcelona, va foragitar les autoritats borbòniques i va jurar les Constitucions de Catalunya. A partir d’aquest fet, Catalunya, com tota la Corona d’Aragó, va prendre part en el conflicte al costat dels aliats i va esdevenir un dels escenaris principals de la guerra de Successió. [Font 2]

48

Vocabulari Constitucions de Catalunya. Conjunt de lleis proposades pel comte de Barcelona que eren aprovades per les Corts. Les primeres es van aprovar el 1283 i les darreres, el 1705.

Lluís XIV de França

Maria Teresa d’Àustria

Lluís de França

Felip IV de Castella

Marianna d’Àustria

Carles II

Margarida d’Àustria

Marianna de Baviera

Felip, duc d’Anjou, o Felip V Pretendent de la monarquia hispànica

Maximilià II Manuel de Baviera

2 Leopold I emperador

Maria Antònia

TEMA

Isabel de França

Elionor del Palatinat

Josep I emperador

Carles, arxiduc d’Àustria o arxiduc rei Carles III

Josep Ferran, príncep electoral de Baviera

Font 1. La política matrimonial de les monarquies europees va comportar que a la mort de Carles II hi hagués tres candidats a la corona hispànica, si bé Josep Ferran de Baviera va morir abans que Carles II, el 1699.

Font 2. La guerra de Successió als territoris de la Corona d’Aragó.

Font 3. El cas dels catalans Per més temerària que sembli, aquesta resolució de resistir s’ha d’admetre que és magnífica i heroica. Quina importància té la vida quan no hi ha llibertat? Llurs avantpassats els van llegar sencers llurs privilegis de fa segles. ¿És que ara han de renunciar-hi de manera deshonorable i han de deixar darrere d’ells una raça d’esclaus? No, prefereixen morir tots; o la mort o la llibertat, això és la seva decidida elecció [...].

Tot això toca el cor de tot ciutadà britànic generós quan considera el cas dels catalans.

The Case of the Catalans Considered (1714).

49

2. Felip V i Catalunya decret de Nova Planta de 1716

2.2. La repressió política L’objectiu de Felip V era castigar els catalans per la seva rebel·lia i abolir unes institucions que sempre

El triomf de Felip V va comportar per a Catalunya

havien dificultat l’absolutisme. D’aquesta manera es

una gran repressió personal, política, econòmica i

posava fi al pactisme i el rei podia governar Catalu-

cultural i, també, l’ocupació militar del territori.

nya sense cap mena d’obstacle. Naixia així l’estat

L’objectiu de Felip V era triple: exterminar els ene-

espanyol.

mics polítics, posar fi al sistema polític català i evitar l’esclat de qualsevol rebel·lió en el futur.

2.1. La repressió individual

Felip V va desmuntar totes les institucions polítiques catalanes. Les Constitucions catalanes, les Corts i la Generalitat van ser suprimides. També es va abolir el sistema català de consells municipals, que va

Les autoritats borbòniques van executar diversos

ser substituït per un model castellà. El nou sistema

caps militars catalans, com ara Bac de Roda i Josep

polític borbònic a Catalunya es va basar en el decret

Moragues. [Font 4] Altres, com Antoni de Villarroel,

de Nova Planta de 1716. Amb Felip V l’organització

van ser empresonats. De fet, uns 4.000 catalans van

política de Catalunya va esdevenir fortament centra-

ser empresonats, i molts d’ells van morir a la presó.

litzada i molt aristocratitzant, ja que no preveia cap

Més de 30.000 persones van haver de marxar a l’exi-

tipus de participació popular. [Fonts 5 i 6]

li, la meitat de les quals eren catalanes.

Font 4. Josep Moragues és un exemple de repressió personal. Aquest general va ser empresonat per les tropes de Felip V el 1715, torturat, degollat i esquarterat. El seu cap va restar exposat en una gàbia penjada en un dels portals de la muralla de Barcelona durant 12 anys.

50

Font 5. Gravat austríac que denuncia la crema de banderes. Les banderes capturades als catalans van ser requisades per Felip V amb l’argument que no reconeixia cap bandera rebel i amb l’ordre que fossin cremades públicament.

REI

Regidors de viles i llocs

Alcaldes

Reial Audiència

Capità general

Superintendència

Corregidors

Oficials i tropa

Subdelegats d’intendència

Regidors de ciutats

nomenament mana a

TEMA

2

Font 6. Esquema de la nova organització política establerta per Felip V a Catalunya.

2.3. L’ocupació militar

2.4. La repressió cultural

En els anys posteriors a 1714 hi havia a Catalunya prop de

La política de Felip V tenia com a objectiu

30.000 soldats, és a dir, un per cada 30 habitants. Les auto-

convertir el català en una llengua exclusiva-

ritats van obligar els catalans, sota pena de mort, a lliurar

ment familiar. Per aconseguir-ho, se’n va pro-

totes les armes i van construir una fortalesa a Barcelona: la

hibir l’ús en l’administració i en la justícia,

Ciutadella. Per fer-la, van obligar els habitants d’aquesta

que, d’aleshores ençà, van tenir el castellà

zona a enderrocar les seves pròpies cases, unes 1.000 en

com a única llengua oficial. Els successors de

total, cosa que representava una cinquena part dels habitat-

Felip V van prohibir l’ús del català en l’ense-

ges de la ciutat. Per finançar l’ocupació militar, els catalans

nyament primari (1768), en l’edició de llibres

van haver de pagar un nou impost, el cadastre, que supo-

(1772), en els comptes de les empreses (1772)

sava multiplicar per sis el que pagaven fins aleshores. [Font 7]

i en les obres teatrals (1799). [Font 8]

Font 8. La repressió del català Que en la Real Audiencia se sigan los pleitos en lengua castellana y ante los demás tribunales se permitan, por ahora, el uso de la lengua catalana, hasta que los escribanos se vayan instruyendo en el uso de la castellana Mande V. M., al mismo tiempo, que en las escuelas de primeras letras y de gramática no se permitan libros en lengua catalana, ni escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana la aprendan en castellano.

Font 7. Plànol de Barcelona a mitjan segle xviii. A la dreta s’hi observa la Ciutadella, en forma de pentàgon. A la part inferior s’observa la Barceloneta, barri creat per instal·lar els habitants expulsats arran de la construcció de la Ciutadella.

Recomanacions del Consejo de Castilla a Felip V (1716).

51

3. De l’absolutisme al despotisme il·lustrat Borbó • despotisme il·lustrat Carles III

3.1. Els Borbó i l’absolutisme

de carreteres modesta. Bona part d’aquestes reformes, però, no es van arribar a dur a terme amb èxit per culpa de l’oposició de les classes dirigents, especialment l’Església. [Fonts 10 i 11] Al cap de pocs mesos d’haver-se iniciat el regnat

Els dos primers reis de la dinastia hispànica dels Bor·

del seu fill Carles IV (1788-1808), va esclatar la Re·

bó, Felip V (1700-1746) i el seu fill Ferran VI (1746-

volució Francesa (1789). Això va contribuir al fet que

1759), van governar com a monarques absoluts,

els governants espanyols abandonessin les reformes

mantenint el feudalisme i la societat estamental.

ja que temien que els principis revolucionaris –inspi-

Continuava, doncs, ben vigent a tot el país el sistema

rats en la Il·lustració– s’estenguessin per Espanya.

de l’Antic Règim, molt centralitzat i uniforme, amb

Durant la darrera dècada del segle xviii, Espanya

l’única excepció del País Basc i Navarra, que van

entrà en guerra primer contra França (1794) i després

mantenir les seves pròpies lleis (els furs) gràcies al fet

contra la Gran Bretanya (1796). La situació bèl·lica

d’haver donat suport a Felip V durant la guerra de

va provocar una greu crisi econòmica, caracteritza-

Successió.

da per la carestia persistent de pa, l’aturada del co-

La política exterior dels reis hispànics de la dinastia dels Borbó durant el segle xviii va oscil·lar entre la

merç amb les colònies americanes i, sobretot, l’endeutament progressiu de la hisenda reial.

neutralitat i els pactes de família, pels quals aquesta

A finals del segle xviii, doncs, les reformes il·

política es lligava als interessos dels membres de la

lustrades s’havien acabat i els reis de la dinastia dels

mateixa dinastia francesa. Això va provocar que Es-

Borbó mostraven una gran incapacitat per governar

panya participés en diversos conflictes internacio-

el país. La societat espanyola en el seu conjunt esta-

nals, com ara la guerra dels Set Anys. [Font 9]

va molt lluny d’experimentar els canvis tècnics, eco-

3.2. El despotisme il·lustrat

nòmics i polítics que s’estaven produint en altres països europeus com el Regne Unit i França.

Com en altres països europeus, a Espanya la Il· lustració va penetrar-hi a mitjan segle xviii i s’hi va instaurar el despotisme il·lustrat. Els dèspotes il· lustrats van promoure una certa llibertat de pensament i van retallar alguns dels privilegis que tenia l’Església en els àmbits de la cultura i l’ensenyament.

Carles III (1759-1788) va ser l’únic rei il·lustrat

52

Vocabulari guerra dels Set Anys. Conflicte d’abast mundial

espanyol. Aquest monarca va impulsar àmplies

que va tenir lloc entre els anys 1756 i 1763.

reformes en diferents àmbits. Per exemple, va libera-

Espanya hi va participar juntament amb França

litzar el comerç amb Amèrica, que fins aleshores era

i Àustria i va lluitar contra Anglaterra i Prússia.

un monopoli de Cadis, va intentar reformar l’agricul-

Més de 100.000 persones van perdre la vida en

tura, va expulsar els jesuïtes i va dissenyar una xarxa

aquesta guerra.

Felip V (1700-1746) Maria Lluïsa de Savoia

Lluís I (1724)

TEMA

2 Isabel Farnese

Ferran VI (1746-1759)

Carles III (1759-1788) Maria Amàlia de Saxònia

Carles IV (1788-1808)

Bàrbara de Portugal Maria Lluïsa de Parma

Font 9. Els reis hispànics de la dinastia dels Borbó al segle xviii.

Font 10. Reformes principals de Carles III Ensenyament i cultura

• Control estatal de l’ensenyament universitari • Creació de les Societats Econòmiques d’Amics del País

Socials

• Control estatal dels càrrecs eclesiàstics • Expulsió dels jesuïtes

Econòmiques

• Repoblament de les terres abandonades (Sierra Morena) • Creació del primer banc estatal (Banc de San Carlos) • Llibertat del preu del blat • Llibertat de comerç amb Amèrica • Reducció dels privilegis dels gremis • Dignificar Madrid com a capital del regne – neteja urbana – reforma urbanística – enllumenat públic

Altres

• Canvis de costums – prohibició de les capes – prohibició dels barrets d’ala ampla – prohibició de les armes – prohibició dels jocs (daus i cartes)

Font 11. Un exemple del pensament il·lustrat espanyol Si deseáis este bien, si estáis convencidos de que la prenda más segura de él es la instrucción pública, dad este primer paso hacia ella. Reflexionad que las primeras letras son la primera llave de toda instrucción. Reflexionad, sobre todo, que sin este auxilio la mayor porción de esta masa quedará perpetuamente abandonada a la estupidez y a la miseria. ¿A qué podrá aspirar un pueblo sin educación sino a la servil y precaria condición de jornalero?

Ilustradle, pues, en las primeras letras y refundid en ellas toda la educación que conviene a su clase. Ellas serán entonces la verdadera educación popular.

Gaspar Melchor de Jovellanos: Memoria sobre educación pública (text adaptat).

53

4. La guerra del Francès i la Constitució de 1812 guerra del Francès • Constitució

tant des d’un bàndol com de l’altre es van dur a ter-

de 1812

me actes d’una crueltat i un salvatgisme extrems.

4.1. La guerra del Francès El març de 1808, al palau d’Aranjuez (Madrid), el príncep Ferran, fill i hereu del rei Carles IV, va forçar

[Font 14] La guerra del Francès va acabar el 1814 amb la derrota francesa i la fugida de Josep Bonaparte i els seus partidaris.

l’abdicació del seu pare i es va autoproclamar rei

4.2. La Constitució de 1812

amb el nom de Ferran VII (1808-1833). Aquest fet es

Els espanyols que van lluitar contra els francesos,

coneix amb el nom de motí d’Aranjuez. Durant el

que s’autoanomenaven patriotes, es van organitzar

regnat de Ferran VII, l’Antic Règim entrà en crisi a

en juntes. Aquestes institucions consideraven que

Espanya. [Font 12]

Ferran VII, que va restar a França durant tota la guer-

Uns mesos abans del motí, Carles IV havia per-

ra, era el rei legítim dels espanyols. El 1810 els dele-

mès que les tropes franceses de Napoleó avancessin

gats de les juntes van aconseguir reunir les Corts a

per territori espanyol per atacar Portugal. Malgrat

Cadis, ja que aquesta ciutat andalusa no havia estat

que el 1808 van derrotar Portugal, les tropes france-

ocupada pels francesos. Els assistents, majoritària-

ses van mantenir la seva presència a les ciutats prin-

ment d’ideologia liberal, ho van aprofitar per abolir

cipals d’Espanya. Tot estava preparat, doncs, perquè

l’Antic Règim perquè els diputats absolutistes, que

Napoleó Bonaparte, l’emperador francès, s’annexio-

representaven els interessos dels estaments privile-

nés Espanya.

giats, eren minoria.

El motí d’Aranjuez feu que Napoleó accelerés els

En nom de Ferran VII, els diputats liberals van re-

seus plans. L’emperador va citar Carles IV i Ferran VII

dactar la Constitució de 1812. Aquest text va ser la

a Baiona, al País Basc francès, per tal d’arbitrar una

primera constitució de la història d’Espanya. No obs-

solució entre ells, però un cop allà els va forçar a

tant això, calia que fos acceptada per la resta del

abdicar en favor seu. Aleshores Napoleó va nomenar

país, un cop els francesos fossin expulsats, i que la

rei d’Espanya el seu germà Josep Bonaparte. Aquest

jurés el rei. [Font 15]

va intentar suprimir l’Antic Règim amb l’ajut d’una part dels liberals espanyols, coneguts amb el malnom d’afrancesats. [Font 13] La imposició d’un nou rei i la presència de l’exèrcit francès van fer que bona part de la població espanyola es revoltés. Ajudats per tropes angleses, els

54

espanyols van iniciar la guerra del Francès el maig

Sabies que…?

del 1808. En aquest conflicte els francesos es van

Josep Bonaparte va ser conegut popularment

haver d’enfrontar amb la guerrilla, és a dir, amb la

amb el malnom de Pepe Botella ja que, tot i que

població civil alçada en armes. Va ser una guerra

sense fonament, se li atribuïa una certa afició per

dura en què gairebé ningú no feia presoners i en què

la beguda.

Regnat de Josep Bonaparte i guerra del Francès

Període absolutista

Trienni Liberal

Retorn de l’absolutisme

Font 12. La crisi de l’Antic Règim a Espanya.

TEMA

2 Font 13. Dels Borbó als Bonaparte Como los achaques de que adolezco no me permiten por más tiempo el gran peso del gobierno de mis reinos, he determinado abdicar mi corona en mi heredero Fernando. Por tanto, es mi voluntad que sea reconocido y obedecido como rey.

Espanyols, els vostres prínceps m’han cedit tots els seus drets a la corona d’Espanya. Jo renunciaré a tots els meus drets i col·locaré la vostra gloriosa corona sobre el cap d’un altre jo.

Carles IV (març de 1808).

Proclama de Napoleó als espanyols (maig de 1808).

Carles IV

Ferran VII

Napoleó Bonaparte

Josep Bonaparte

Señor, mi hermano: Vuestra Majestad Imperial sabrá sin duda que yo no he renunciado a favor de mi hijo, sino por la fuerza de las circunstancias. Dirijo a V. M. I. una protesta contra los sucesos de Aranjuez y contra mi abdicación.

Carta de Carles IV a Napoleó (abril de 1808).

Font 15. Tasca legislativa de les Corts de Cadis (1810-1812) Constitució • Sobirania nacional • Sufragi universal masculí • Divisió de poders •M onarquia constitucional • Catolicisme com a religió oficial

Font 14. El pintor Francisco de Goya, en la sèrie d’aiguaforts titulats Els desastres de la guerra (1810-1820), va descriure les atrocitats comeses pels dos bàndols en la guerra del Francès. La seva era una denúncia contra la crueltat i la violència irracional dels conflictes bèl·lics. En la imatge, aiguafort titulat Con razón o sin ella.

•À mplies llibertats individuals

Altres lleis • Supressió del feudalisme • Fi dels privilegis estamentals • Supressió de la Inquisició • Supressió dels gremis • Abolició de la tortura • Llibertat econòmica

55

5. Entre el liberalisme i l’absolutisme Trienni Liberal

5.1. El Trienni Liberal (1820-1823)

5.2. La restauració de Ferran VII Entre els anys 1823 i 1833 Ferran VII tornà a regnar com un rei absolutista: va perseguir els liberals i va destruir la seva obra. La màxima preocupació durant

Un cop acabada la guerra del Francès, Ferran VII va

aquests anys fou el dèficit de la hisenda reial, que

tornar a Espanya, però es va negar a jurar la Consti-

havia crescut a causa de la pèrdua el 1824 de la ma-

tució de Cadis i va perseguir els liberals. Així, el pri·

jor part de les colònies americanes.

mer intent de fer una revolució liberal a Espanya va fracassar i es va restablir l’absolutisme. [Font 16]

A partir de 1829 va esclatar un greu conflicte successori. Des de l’establiment de la dinastia dels Bor-

Els liberals van passar a la clandestinitat i van pro-

bó a Espanya, la llei sàlica prohibia la successió

moure diversos pronunciaments, protagonitzats per

femenina a la corona. Ferran VII només tenia una fi-

membres de l’exèrcit que havien esdevingut oficials

lla, la princesa Isabel, i per tal que aquesta pogués

durant la guerra del Francès. La major part van fra-

regnar va anul·lar aquesta llei. Aquest fet, però,

cassar i els seus protagonistes van ser afusellats.

atemptava contra les aspiracions successòries del

L’any 1820 Ferran VII va haver de cedir davant un

seu germà Carles Maria Isidre, que no va acceptar la

pronunciament de Rafael del Riego i es va veure obli-

situació i el 1833, un cop mort Ferran VII, va declarar

gat a jurar la Constitució de 1812. S’inicià un període

la guerra a Isabel II.

conegut amb el nom de Trienni Liberal. [Font 17] Els liberals espanyols van intentar aplicar les lleis aprovades en les Corts de Cadis, però no tenien el suport de cap grup social prou fort. La burgesia espanyola era constituïda per pocs membres, no era forta econòmicament i, a més, residia lluny de la cort de Madrid.

Els sectors socials més privilegiats van boicotejar qualsevol reforma, fins i tot per mitjà de l’ús de les armes, com en el cas de les partides reialistes. Així mateix, algunes de les mesures liberals també van perjudicar els pagesos. [Font 18] El rei tampoc no col· laborava amb els liberals i, per mitjà del seu dret constitucional de veto, va frenar la promulgació de les lleis. Fins i tot va arribar a demanar la intervenció armada dels estats absolutistes europeus. L’any 1823 les tropes franceses de la Santa Aliança van envair Espanya i van restituir Ferran VII com a rei absolut. El segon intent de dur a terme una revolució liberal a Espanya, doncs, també va fracassar. [Fonts 19, 20 i 21]

56

Vocabulari pronunciament. Acció armada d’un grup de militars contra el govern per tal de derrocar-lo o alterar el sentit de la seva política. partides reialistes. Grups de civils armats que defensaven l’absolutisme i perseguien els liberals. veto. Dret que té una sola persona a oposar-se a l’adopció d’una resolució encara que aquesta hagi estat aprovada per una assemblea.

Santa Aliança. Tractat signat el 1815 per les potències absolutistes (Àustria, Prússia, Rússia i França) pel qual es comprometien a mantenir l’absolutisme a Europa i a actuar militarment davant qualsevol revolució liberal.

Font 16. La tornada de Ferran VII Declaro que mi Real ánimo es, no solamente no jurar ni acceder a dicha Constitución ni a decreto alguno de las Cortes, sino declarar aquella Constitución y tales decretos nulos y de ningún valor ni efecto, ahora ni en tiempo alguno, como si no hubiesen pasado tales actos.

TEMA

2 Font 17. Rafael del Riego fou un dels militars liberals que va protagonitzar el Trienni Liberal. Va ser executat per Ferran VII l’any 1823. La marxa militar que tocaven els seus soldats es va convertir en l’himne republicà espanyol.

Manifest de Ferran VII (4 de maig de 1814).

Font 18. Gravat de Gustave Doré. Les reformes liberals no van proporcionar als pagesos allò que més desitjaven: la propietat de la terra. A més, una de les reformes que van impulsar els liberals va ser la substitució del delme en espècies per un impost en metàl·lic. Això era un problema per a la pagesia més pobra, per a la qual era més fàcil donar una part de la collita que no pas diners. Tot plegat va fer que els pagesos s’unissin als privilegiats en la seva oposició al liberalisme.

Font 19. Inici del Trienni Liberal Siendo la voluntad general del pueblo, me he decidido jurar la Constitución promulgada en las Cortes en el año 1812. Marchemos, francamente, y yo el primero, por la senda de la Constitución.

Ferran VII (1820).

Font 20. Fi del Trienni Liberal Declaro nulos y de ningún valor los actos del gobierno llamado constitucional que ha dominado mis pueblos desde el 7 de marzo de 1820 hasta hoy día 1 de octubre de 1823.

Declaro que en toda esta época he carecido de libertad y he sido obligado a firmar leyes y decretos en contra de mi voluntad.

Font 21. Gravat que il·lustra la rendició dels liberals a les tropes absolutistes franceses a Cadis el 1823.

Ferran VII (1823).

57

6. La independència de l’Amèrica hispànica Simón Bolívar • José de San Martín

El xoc militar amb els espanyols va ser inevitable i aquests van caure reiteradament derrotats. Així, l’any 1819 es va constituir la República de la Gran

6.1. L’Amèrica hispànica al segle xviii

Colòmbia, integrada pels actuals estats de Colòmbia, Veneçuela, l’Equador i Panamà.

Al segle xviii, la monarquia hispànica mantenia el

Els enfrontaments a l’Amèrica hispànica van tenir

seu imperi colonial a Amèrica. Aquestes colònies

el seu punt final l’any 1824 amb la batalla d’Aya·

eren socialment i ètnicament molt complexes. Els

cucho, a l’actual Perú, que va representar la fi de la

governants i terratinents espanyols convivien amb

presència espanyola a l’Amèrica continental. L’im-

els criolls, que era el nom que rebien els blancs que

peri colonial espanyol va quedar reduït a Cuba i

ja havien nascut a Amèrica. Els criolls, molts dels

Puerto Rico, a Amèrica, i les Filipines, a Àsia.

quals eren comerciants i formaven part de la classe

Els líders independentistes més destacats van ser

mitjana, no podien accedir als càrrecs polítics i ha-

José de San Martín, a l’Argentina, Xile i el Perú, i

vien de suportar una gran pressió fiscal. Fou entre

Simón Bolívar, a Veneçuela, Colòmbia i també el

aquesta burgesia criolla que penetrà la Il·lustració i

Perú. Malgrat que Bolívar tenia la intenció de consti-

que triomfà l’exemple de la independència dels Es-

tuir una federació de territoris americans, un cop

tats Units. Tanmateix, els espanyols i els criolls domi-

derrotats els espanyols cada territori va seguir una

naven i explotaven els mestissos, els indígenes i, en

trajectòria independent. Lluny d’unir-se, sovint els

moltes colònies, els esclaus negres. Aquests grups

nous estats es van enfrontar. [Font 25]

van protagonitzar al llarg del segle xviii diverses revol-

La independència tampoc no va servir perquè les

tes per intentar millorar les seves condicions de vida.

societats americanes fossin més lliures. Un cop ex-

Una de les més importants fou la que va liderar

pulsats els espanyols, els criolls van passar a contro-

el capitost indi Tupac Amaru a la zona del Perú.

lar políticament les diverses repúbliques, i els mestis-

[Fonts 22 i 23]

sos i els indígenes van continuar sotmesos als blancs.

6.2. La independència (1808-1824)

Els esclaus negres tampoc no van veure com la seva situació millorava i no van aconseguir la llibertat.

L’abdicació de Ferran VII en favor de Josep Bonaparte va fer que en alguns territoris d’Amèrica es constituïssin juntes de criolls que van negar l’obediència a les noves autoritats de Madrid. De mica en mica, els diferents territoris americans es van anar constituint en repúbliques. Malgrat la reacció militar espanyola, que va tenir lloc sobretot després que finalitzés la guerra del Francès, el moviment independentista, iniciat a l’Argentina, Xile, Colòmbia, Veneçuela i Mèxic, es va estendre per la resta de territoris. [Font 24]

58

Simón Bolívar.

José de San Martín.

TEMA

2

Font 23. El mestissatge a Amèrica prové de la barreja entre els blancs, els indis i els negres. El pintor Ignacio María Barreda va pintar, el 1777, aquesta obra en què mostrava fins a setze grups ètnics diferents. En la imatge, un fragment de l’obra.

Font 22. Tupac Amaru fou un cabdill quítxua que va liderar una gran revolta indígena a la zona del Perú, coneguda amb el nom de la Gran Rebelión (17801781). Els indígenes van ser derrotats i Tupac Amaru fou torturat i decapitat.

Belize

Font 24. Manifiesto a las naciones (Argentina, 1817) Él [Ferran VII] nos declaró amotinados en los primeros momentos de su restitución; él no ha querido oír nuestras quejas ni admitir nuestras súplicas... Declaró crimen de Estado la pretensión de darnos una Constitución. Nosotros, pues, impelidos por los españoles y por su rey, nos hemos constituido independientes y nos hemos aparejado a nuestra defensa natural contra la tiranía.

Font 25. Mapa del procés d’independència d’Amèrica.

59

7. L’estat liberal a Espanya (1833-1874) guerres carlines • Sexenni

7.2. Els moderats i els progressistes

Democràtic

La implantació del liberalisme a Espanya no va ser fruit de cap revolució, sinó el resultat d’un pacte en-

En el període que va des del 1833 fins al 1874 l’An-

tre la monarquia, que fins al 1833 havia defensat

tic Règim va quedar definitivament abolit a Espanya

l’Antic Règim, i els liberals.

i es va implantar un estat liberal basat en la separa-

Durant el regnat d’Isabel II (1833-1868) es van

ció de poders, la igualtat davant la llei i el sistema

alternar en el govern dos grups liberals: els moderats

econòmic capitalista. [Font 26]

i els progressistes. Els dos corrents estaven d’acord

7.1. Les guerres carlines

en qüestions bàsiques, com la necessitat d’abolir l’Antic Règim i d’implantar una monarquia constitucio·

L’establiment de l’estat liberal va tenir lloc enmig

nal. També defensaven el sufragi censatari i l’oficia-

d’una guerra civil provocada perquè Carles Maria

litat de la religió catòlica. Els moderats, però, eren

Isidre es negava a reconèixer Isabel II com a reina.

partidaris d’atorgar a la monarquia més poder que

Els partidaris de Carles Maria Isidre, anomenats car·

no pas els progressistes. Així mateix, en els períodes

lins, consideraven que el tron d’Espanya corresponia

de govern progressista, llibertats com la de premsa o

al germà de Ferran VII, a qui tractaven com a rei legí-

reunió eren més àmplies que no pas quan governa-

tim amb el nom de Carles V.

ven els moderats. [Font 28]

El bàndol carlí era integrat per sectors de la noble-

La reina Isabel II es va mostrar partidària dels go-

sa i de l’Església partidaris de l’Antic Règim i també

verns dels moderats i només va cridar els progressis-

per molts pagesos que temien que l’aplicació de les

tes a governar obligada per pronunciaments de mili-

idees liberals els perjudiqués.

tars progressistes.

Els carlins prometien restablir les lleis i les insti· tucions catalanes suprimides per Felip V el 1714 i defensar els furs del País Basc i Navarra que els liberals volien abolir. Per això el carlisme va tenir força seguidors a Catalunya, el País Basc i Navarra.

Els partidaris d’Isabel II eren anomenats isabelins o, a causa de la ideologia de la majoria d’ells, libe· rals. Aquest bàndol era format pel sector majoritari de la noblesa, per les altes jerarquies de l’Església i per la burgesia. També eren isabelins la majoria d’oficials de l’exèrcit. A diferència dels carlins, els isabelins volien suprimir l’Antic Règim.

Durant el segle xix hi va haver fins a tres guerres civils que van enfrontar els liberals i els carlins i que van acabar amb la victòria dels primers. [Font 27]

60

Carles Maria Isidre.

Isabel II de nena.

Vocabulari sufragi censatari. Sistema electoral en què només poden votar homes amb una renda i una titulació determinades.

Font 26. L’estat liberal a Espanya (1833-1874).

Regnat d'Isabel II

Guerra dels Set Anys (1833-1840)

Guerra dels Matiners (1846-1849)

Constitució de 1837 Pronunciament de La Granja (1836)

Sexenni Democràtic

Constitució de 1845

Pronunciament d’O’Donell (1854)

La Gloriosa i pronunciament de Prim (1868)

Pronunciament d’Espartero (1840)

Proclamació de la I República

TEMA

2

Cop d’Estat de Pavía i inici del regnat d’Alfons XII

Regnat d’Amadeu I (1870-1873)

Font 27. Les guerres carlines. Guerres civils del segle xix Dates

Pretendent carlí

Resultat

Característiques

Guerra dels Set Anys

1833-1840

Carles Maria Isidre (Carles V)

Conveni de Bergara i exili del pretendent carlí

Els carlins es van fer forts a tot el nord de la península Ibèrica, sobretot a Navarra, el País Basc, Galícia, Catalunya i el Maestrat.

Guerra dels Matiners

1846-1849

Carles VI

Derrota carlina i exili del pretendent carlí

Només va tenir lloc a Catalunya.

Tercera Carlinada

1872-1876

Carles VII

Derrota carlina i exili del pretendent carlí

Va tenir lloc a Navarra, el País Basc, el Maestrat i Catalunya.

Nom

Font 28. Els protagonistes de les reformes liberals Protagonistes

Com els afecten les reformes

Corona

Es manté la institució i la dinastia, però perd poder.

Noblesa

Manté bona part de les antigues propietats i obté terres desamortitzades.

Gran burgesia

És beneficiada pel liberalisme econòmic i obté terres desamortitzades.

Església

Tot i que perd algunes terres, manté l’oficialitat de la religió i el control de l’ensenyament.

Pagesia

Molts pagesos es converteixen en jornalers, és a dir, que treballen a jornal (sou). Continuen sense tenir drets polítics.

Petita burgesia

Continua sense tenir drets polítics.

Poble urbà

Continua sense tenir drets polítics.

61

7.3. Les reformes liberals

Els generals Joan Prim i Francisco Serrano van es-

Les mesures principals per abolir l’Antic Règim i im-

devenir els homes forts del govern provisional que va

plantar l’estat liberal es van prendre en èpoques en

ocupar el poder. [Font 31] El nou govern implantà un

què governaven els progressistes, especialment en el

règim democràtic basat en el sufragi universal, el re-

període comprès entre el 1836 i el 1841. Entre

coneixement d’àmplies llibertats i la separació entre

aquestes mesures, cal destacar les següents:

l’Església i l’Estat. Aquests principis van quedar recollits en la Constitució de 1869, que definia Espanya

• La supressió del feudalisme. Els senyors feudals

com una monarquia constitucional i democràtica.

van perdre el dret a jutjar els pagesos i a cobrar-los

Un cop aprovada la Constitució, calia trobar un

impostos. A canvi, van obtenir la plena propietat pri-

rei que no fos de la dinastia dels Borbó. Finalment,

vada de les seves antigues senyories. Arran d’aquesta

l’escollit fou el príncep italià Amadeu de Savoia, que

mesura, els pagesos que estaven establerts a les ter-

va ser coronat rei d’Espanya el 1870 amb el nom

res dels senyors des de feia generacions van perdre el

d’Amadeu I. El seu regnat va ser breu, ja que no va

dret de treballar una terra determinada i molts d’ells

superar els nombrosos problemes amb què es va tro-

van esdevenir jornalers.

bar, i l’any 1873 va abdicar. [Font 32]

• La desamortització eclesiàstica. D’acord amb

Les Corts van decidir, aleshores, proclamar la Pri·

aquesta mesura, decretada pel ministre d’Hisenda

mera República Espanyola. Aquest nou règim va ha-

Juan Álvarez Mendizábal, les finques dels ordes religio-

ver d’afrontar tots els problemes heretats del regnat

sos van ser expropiades i posteriorment venudes en

d’Amadeu I, com la revolta de Cuba i la tercera

subhasta. La desamortització no tan sols va comportar

guerra carlina. La República, a més, tenia poc suport

ingressos per a l’Estat, sinó també l’adquisició per part

arreu d’Espanya, tret de Catalunya, on hi havia un

de burgesos i nobles de propietats que fins aleshores

gruix important de republicans. L’esclat de revoltes

havien estat en mans de l’Església. [Font 29]

populars que reclamaven millores en les condicions

• L’establiment de constitucions. Les diferents constitucions que van estar en vigor entre el 1837 i

de vida dels treballadors va acabar de desestabilitzar la situació política. [Font 33]

el 1868 regulaven el poder de la corona. També re-

Finalment, un cop d’estat del general Manuel Pa·

coneixien la igualtat dels ciutadans davant la llei, tot

vía el gener de 1874 va posar fi a la República onze

i que implantaven el sufragi censatari. [Font 30]

mesos després d’haver estat proclamada. El desembre del mateix any, per mitjà d’un altre pronuncia-

7.4. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

ment, es va restaurar la monarquia borbònica en la

El setembre de 1868 va triomfar una revolució, cone-

finalitzava la primera experiència democràtica a Es-

guda com La Gloriosa, que va destronar Isabel II i va

panya. Alguns ciutadans van mantenir viva la idea de

donar pas al primer període democràtic de la història

la república, però caldria esperar cinquanta-set anys

d’Espanya: el Sexenni Democràtic. La revolució es va

per aconseguir que aquest sistema de govern es tor-

iniciar a Cadis amb un pronunciament al qual es van

nés a instaurar.

afegir la majoria de guarnicions de l’Estat. Alhora, a moltes ciutats hi va haver revoltes populars. Incapaç de controlar la situació, Isabel II va exiliar-se.

62

figura d’Alfons XII, fill d’Isabel II. D’aquesta manera

Font 29. La desamortització

Font 30. La Constitució de 1837

En plena guerra Carlina va començar l’etapa més important de la desamortització eclesiàstica. Les lleis de Mendizábal de 1836 i 1837 van disposar l’apropiació de la totalitat dels béns dels ordes religiosos i la de bona part dels del clergat secular.

L’enorme massa de béns expropiats va ser subhastada. Els pagesos, com que no disposaven de prou diners, no van figurar entre els compradors de terres subhastades.

Art. 2. Todos los españoles pueden imprimir y publicar libremente sus ideas sin previa censura.

Art. 4. Unos mismos códigos regirán en toda la monarquía.

Art. 11. La nación se obliga a mantener el culto y los sacerdotes de la religión católica.

Art. 12. La potestad de hacer la ley reside en las Cortes con el rey.

Art. 45. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el rey.

Art. 63. A los juzgados y los tribunales pertenece exclusivamente la potestad de aplicar las leyes en los juicios civiles y criminales.

Emili Giralt: La propietat i l’explotació de la terra durant el segle xix (text adaptat).

TEMA

2

Font 32. Conflictes de la monarquia democràtica d’Amadeu I • Escàs suport popular, entre altres coses perquè era un rei estranger.

• Assassinat el 1870 del seu valedor, Joan Prim.

• Esclat de la tercera guerra Carlina.

• Esclat de les revoltes independentistes de Cuba.

• Esclat de diverses revoltes armades dels republicans espanyols.

Font 31. Militar i polític català, Joan Prim (1814-1870) va participar en diverses campanyes militars i va ser membre del Partit Progressista. Fou un dels líders de La Gloriosa. Va morir en un atemptat el 27 de desembre de 1870.

Font 33. Proclamació popular de la Primera República a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, segons un gravat de l’època.

63

ACTIVITATS La guerra de Successió i l’11 de setembre

2.1. Respon: a) Quins eren el 1699 els tres candidats disposats a succeir Carles II? Quins d’ells van lluitar en la guerra de Successió? b) Quins països es van oposar a l’entronització dels membres de la dinastia dels Borbó com a reis de la monarquia hispànica? c) Quin nom rebien els catalans que eren partidaris de Felip V? I els de Carles III? d) Què va ser el pacte de Gènova? e) El tractat d’Utrecht va comportar el final de la guerra de Successió? Argumenta la resposta.

2.2.

Comenta el mapa de la guerra de Successió als territoris de la Corona d’Aragó de la pàgina 49 d’acord amb els passos indicats en l’apartat «Lectura i comentari d’un mapa històric», que trobaràs al lloc web www.espaibarcanova.cat.

2.3. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació: Les infraccions de lleis i privilegis que executaven els ministres del sereníssim duc d’Anjou són provades; les públiques ofenses i injustícies que en tants anys ha tolerat Catalunya del ministeri castellà s’han fet notòries. Què esperem? Vol Catalunya tornar a subjectar-se a l’ultratge que tants anys ha sofert? I si aquesta ciutat necessita rendir-se, poden, per ventura, ser pitjor les condicions que haver-nos d’entregar a discreció, com volen els nostres enemics?

Desperteu-vos, desperteu-vos, catalans adormits. No sepulteu la vostra honra, les vostres lleis i la llibertat de la vostra pàtria estimada en la negra obscuritat d’una perpètua esclavitud.

Discurs de Manuel Ferrer i Sitges en la reunió del braç militar el 6 de juliol de 1713.

64

a) Aquest text, és una font primària o secundària?

Raona la resposta. b) A qui es refereix l’autor quan parla «del sereníssim duc d’Anjou»? c) Qui va ser Manuel Ferrer i Sitges? Enumera quatre fets bàsics de la seva biografia. d) Creus que Ferrer i Sitges era favorable a la rendició? Per què? e) Quins arguments fa servir l’autor per defensar la idea principal del text? f) Creus que els temors expressats per l’autor davant la possibilitat de rendició es van confirmar? Argumenta la resposta.

2.4. Llegeix el text següent i fes les activitats que hi ha a continuació: Així adverstec a tots mos descendents que, en cas en ningun temps hi hagués guerres, que en ninguna de les maneres no s’afeccionin a un rei ni a un altre, sinó que facin com les mates que són per los rius, que quan ve molta aigua s’acloten i la deixen passar, i després se tornen a alçar quan l’aigua és passada; i així obeir-los tots qualsevol que vingui, però no afeccionar-se a cap, que altrament los succeiria molt mal i se posarien en contingència de perdre’s ells i tots sos béns, ni tampoc portar noves d’uns a altres encara que los preguntin.

Memòries d’un pagès empordanès del segle xviii.

a) Aquest text, és una font primària o secundària?

Raona la resposta. b) Quina és la idea bàsica del text? c) Explica, amb les teves paraules, què vol dir aquesta frase: «i així obeir-los tots qualsevol que vingui, però no afeccionar-se a cap, que altrament los succeiria molt mal». d) L’autor d’aquest text, creus que és partidari dels botiflers o més aviat dels vigatans? Argumenta la resposta.

2.5.

Fes un treball sobre l’11 de setembre de 1714 que respongui com a mínim les qüestions següents. Il·lustra’l amb imatges.

•Q uant de temps durà el setge de Barcelona?

•P er què els catalans decidiren resistir i no rendir-se d’un bon començament?

•Q ui comandava les tropes borbòniques? Quants efectius les formaven?

•Q ui dirigia les tropes catalanes? Quants efectius les integraven?

•Q uè va ser la Coronela?

•Q uantes bombes van caure a Barcelona durant el setge?

•O n va tenir lloc l’assalt final de la ciutat?

•Q uantes víctimes hi va haver?

•Q uines destrosses materials hi va haver?

•Q ui va decidir rendir-se?

Felip V i Catalunya

2.6. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses. a) El general Josep Moragues va ser executat per botifler. b) Un cop va haver caigut Barcelona l’11 de setembre de 1714, Felip V va dur a terme una política de reconciliació. c) Després de l’11 de setembre de 1714 molts catalans van marxar a l’exili. d) El decret de Nova Planta de 1716 establia una organització política per a Catalunya amb criteris absolutistes. e) La política de Felip V es va aplicar gràcies a l’ocupació militar de Catalunya. f) Per construir la Ciutadella s’enderrocaren més de 1.000 cases. g) Felip V va prohibir parlar català al carrer. h) Els successors de Felip V van prohibir l’ús del català al teatre i a l’escola. i) El cadastre era un impost antic que ja existia a Catalunya abans del regnat de Felip V.

2.7. Elabora una fitxa biogràfica per a cada un

TEMA

2 d’aquests personatges: Bac de Roda, Antoni de Villarroel, Rafael Casanova. Fixa’t en el model que hi ha a continuació.

FI T X A - Nom i cognom ixement - Any i lloc del seu na mort - Any i lloc de la seva - Professió rtants de la seva - Aspectes més impo

biografia en la guerra de - Paper que va tenir Successió ser sotmès des- Represàlies a què va prés de la guerra

R 2.8.

Llegeix el text que hi ha a continuació i comenta’l d’acord amb els passos indicats en l’apartat «Comentari d’un text històric» del tema 1 (pàgines 32 i 33).

Un balanç desapassionat de les conseqüències de l’11 de setembre requereix analitzar què teníem i què vam perdre amb la derrota. La desfeta suposà la fi de l’estat català, és a dir, del conjunt de lleis i constitucions i de les institucions de govern de què s’havia dotat Catalunya en les centúries precedents. L’estat català, abolit l’endemà de la derrota, es fonamentava en les Corts, representació dels estaments presidida pel rei, que tenia plena sobirania legislativa i fiscal.

S’organitzava, a més, per mitjà d’un organisme permanent dels estaments, la Diputació del General o Generalitat. Finalment s’articulava sobre el territori mitjançant els consells municipals, de caràcter representatiu.

Agustí Alcoberro: Catalunya durant la guerra de Successió.

65

2.9. Llegeix aquest text i fes les activitats següents: Siendo conveniente a la pública quietud de esta ciudad y su territorio, he resuelto que todas y cualquier armas de cualquier género o calidad que sean, y de cualquier medida, así de fuego como de corte y cortantes, como son pistolas, pedreñales, fusiles, escopetas, sables, bayonetas, cuchillos con punta y otros semejantes, se traigan y lleven dentro del término de tres días de la notificación del presente a las atarazanas de esta ciudad. Y que en adelante ninguno se atreva a llevar ningún género de dichas armas, so pena rigurosa capital de muerte.

2.11. Aquesta fotografia mostra un espai de memòria, situat al costat de la basílica de Santa Maria del Mar, que va ser escenari del setge de Barcelona el 1714. Respon:

Ordre de desarmament del duc de Berwick (3 de setembre de 1714).

a) Aquest text, és una font primària o secundària?

Com ho saps? b) Posa un títol al text. c) Què és el que es prohibeix en aquest text? d) Per què creus que es van dictar aquestes mesures? e) Creus que l’aplicació d’aquest decret tingué èxit?

Argumenta la resposta.

a) Què és un espai de memòria? b) Com s’anomena aquest espai? c) Quina funció va tenir durant el setge de 1714? d) F ixa’t en el text que hi ha escrit en el mur que el separa del carrer i busca per internet el poema complet.

2.10. Copia aquestes frases i completa-les amb

De l’absolutisme al despotisme il·lustrat

les paraules adequades. a) El triomf de … sobre els catalans el 1714 va anar acompanyat d’una forta repressió. b) Un dels objectius de la repressió borbònica era posar fi a l’… català. c) El cap del general … va presidir un dels portals de Barcelona durant 12 anys. d) Felip V va abolir la principal institució política catalana: les … e) El sistema polític imposat per Felip V es basava en el decret de … f) Per tenir Barcelona sota control, les autoritats borbòniques van construir la … g) Felip V va prohibir l’ús del català en l’… i en la … h) Al llarg del segle xviii diversos reis de la dinastia dels Borbó van prohibir l’ús del … en diversos àmbits econòmics i culturals.

66

2.12. Llegeix aquestes definicions i digues a quin terme fa referència cada una. a) Acords internacionals signats al segle xviii entre la dinastia dels Borbó francesa i la hispànica. b) Guerra d’abast mundial que va tenir lloc entre el 1756 i el 1763 i en la qual Espanya va participar al costat de França. c) Forma de govern en què la política absolutista s’inspirava en els principis racionals de la Il·lustració. d) Aixecament que va tenir lloc a Madrid l’any 1766 en contra d’una mesura del govern de Carles III que prohibia l’ús de la capa i el barret d’ala ampla. e) Nom que va rebre el primer banc estatal espanyol, creat sota el regnat de Carles III.

2.13. Respon: a) Quins fills de Felip V van ser reis d’Espanya i en quins períodes? b) Per què Felip V va mantenir els furs bascos i navarresos si el que volia era un Estat uniforme i centralitzat? c) Quines mesures il·lustrades va prendre Carles III? Enumera’n cinc. d) Per què la Il·lustració no va acabar de triomfar a Espanya?

R 2.14.

Diversos governs il·lustrats d’Europa van intentar expulsar els jesuïtes. A Espanya, Carles III ho va fer el 1766 després d’acusar-los de ser darrere el motí d’Esquilache. Cerca informació sobre aquest fet a internet (trobaràs diversos enllaços al lloc web www.espaibarcanova.cat) i fes una redacció que respongui les preguntes següents: • Per què els governs il·lustrats volien expulsar els jesuïtes?

• Per què els jesuïtes eren tan influents? D’on els venia aquest poder?

• Quins ministres de Carles III en van promoure l’expulsió?

• Quan es va fer efectiva l’expulsió?

• Quants membres de la Companyia de Jesús van ser expulsats dels territoris de la monarquia hispànica?

• Què va passar amb les seves propietats?

c) Els liberals volien abolir l’Antic Règim. d) La guerra del Francès va finalitzar amb la derrota dels anglesos i la tornada de Ferran VII. e) Goya reflecteix força bé en algunes de les seves pintures la duresa i la violència de la guerra del Francès. f) Els afrancesats i els patriotes es van reunir a Cadis per redactar una Constitució. g) La Constitució de 1812 proclamava la sobirania nacional. h) El 1814 Ferran VII va jurar la Constitució.

TEMA

2

2.17. Llegeix els textos de la font 13 (pàgina 55) i fes les activitats següents: a) Explica a partir dels textos el procés del canvi de monarca a Espanya. b) Amb quins adjectius qualificaries els processos reflectits en els textos? c) Quin és aquest «altre jo» que esmenta Napoleó en la seva proclama?

2.18.

Aquesta pintura de Francisco de Goya, titulada La càrrega dels mamelucs, representa el motí popular madrileny del 2 de maig de 1808. Observala bé i fes les activitats que hi ha a continuació.

La guerra del Francès i la Constitució de 1812

2.15. Respon: a) Què va ser el motí d’Aranjuez? b) Quins bàndols es van enfrontar en la guerra del Francès?

2.16. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses. a) Carles IV va forçar l’abdicació de Ferran VII i es va autoproclamar rei. b) Els afrancesats volien abolir l’Antic Règim.

a) Descriu la pintura i assenyala, sobretot, les formes de vestir i d’armar-se dels protagonistes. b) Cerca en una enciclopèdia o a internet el significat del terme mameluc i explica per què eren a Madrid el 2 de maig de 1808.

67

c) Cerca per internet obres pictòriques o gravats que facin referència a la guerra del Francès i copia’ls en un arxiu informàtic. Després, escriu el títol de cada obra, el nom de l’autor i la data de realització i fes-ne una descripció breu.

2.19. Observa aquesta pintura de Josep Bernat Flaugier (1757-1813), que il·lustra una escena de la guerra del Francès, i llegeix el text. Després, fes les activitats que hi ha a continuació.

a) Aquestes fonts, són primàries o secundàries? Com ho saps? b) Descriu els combatents de la pintura i relaciona la descripció amb la informació del text. c) Per què els guerrillers vestien com els pagesos? d) Quin devia ser l’ànim dels soldats napoleònics? e) Fins a quin punt aquestes fonts justifiquen la frase següent: «Va ser una guerra dura en què gairebé ningú no feia presoners i en què tant des d’un bàndol com de l’altre es van dur a terme actes d’una crueltat i un salvatgisme extrems».

Entre el liberalisme i l’absolutisme

2.20. Respon: a) Quines diferències hi havia entre els absolutistes i els liberals? b) Per què va fracassar el Trienni Liberal? c) En què va consistir el problema successori que es va produir arran de la mort de Ferran VII? Aquests guerrillers vestien com els pagesos catalans: calçats amb espardenyes, els panxells a l’aire, portaven uns pantalons ajustats als genolls, vestien armilles i jaqueta. Portaven un cinturó ple de cartutxos i anaven armats amb una carrabina curta i un trabuc.

Teníem sempre els guerrillers al nostre voltant. De vegades en solitari, sovint agrupats en escamots. Per tant, no havíem d’allunyar-nos del gruix de les nostres tropes més enllà de l’abast de les nostres armes.

En una marxa cap a Tarragona, els nostres soldats van saquejar un poble, però van ser presos per un grup de guerrillers. Dels 467 soldats que havien entrat al poble no en va sobreviure cap.

Uns soldats francesos que van passar per aquell lloc van trobar una filera de pals dels quals penjaven els soldats, clavats per les mans.

Memòries del soldat Raaf, que va lluitar en l’exèrcit de Napoleó.

68

2.21. Defineix aquests conceptes: afrancesat, llei sàlica, Trienni Liberal, Corts de Cadis.

2.22. Llegeix aquests articles de la Constitució de 1812 i fes les activitats que hi ha a continuació: 1. La nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios.

2. La nación española es libre e independiente y no es, ni puede ser, patrimonio de ninguna familia ni persona.

3. La soberanía reside, esencialmente, en la nación y por lo mismo pertenece a esta, exclusivamente, el derecho de establecer sus leyes fundamentales.

4. La nación está obligada a conservar y proteger con leyes sabias y justas la libertad civil, la propiedad y los demás derechos legítimos de todos los individuos que la componen.

8. También está obligado todo español, sin distinción alguna, a contribuir en relación a sus haberes a los gastos del Estado.

12. La religión de la nación española es y será, perpetuamente, la católica apostólica romana, única y verdadera. La nación la protege por leyes sabias y justas y prohíbe el ejercicio de cualquier otra.

14. El gobierno de la nación española es una monarquía moderna hereditaria. a) Què vol dir la frase del primer article? b) Contra qui va dirigit el segon article? c) Estableix, aquesta Constitució, alguna religió oficial? Argumenta la resposta. d) En quin article es posa fi als privilegis fiscals? e) En quin article s’estableix el principi de la sobirania nacional? f) Què podia pensar d’aquest text un absolutista?

2.23. Llegeix el text i respon:

b) El text és d’ideologia liberal o absolutista? Per què? c) A quin rei es refereix el text? Creus que el monarca en va fer cas? Argumenta la resposta. d) Què va succeir amb tot el que s’havia legislat entre el 1810 i el 1812 a Cadis?

2.24. Llegeix aquest text i respon: Les mesures del Trienni van provocar el descontentament dels pagesos, sobretot a Catalunya, perquè l’abolició del feudalisme no els facilitava l’accés a la terra. Els antics senyors van esdevenir els nous propietaris, i els pagesos, convertits en arrendataris, podien ser expulsats de les terres si no pagaven. A més, el pagament en metàl·lic de les rendes, abans satisfetes amb productes agraris, obligava els pagesos a aconseguir diners amb la venda dels seus productes.

En una economia encara d’autosuficiència, era difícil vendre a bon preu els productes i guanyar prou per fer front als nous impostos. D’aquesta manera, els pagesos més pobres i més indefensos davant la nova legislació capitalista es van afegir a l’agitació antiliberal.

Entonces vendrían bien las enfáticas preguntas: ¿con qué hemos estado los españoles derramando nuestra sangre siete años por rescatar nuestra independencia y nuestro Rey, para que este mismo vuelva a mandarnos a su antojo, a disponer de nuestras vidas, haciendas, libertad, industria, pensamientos y palabras; a imponernos a su arbitrio contribuciones; a empeñarnos en una guerra civil, que puede hacernos derramar ríos de sangre, en los cuales el mismo Rey deberá ahogarse indefectiblemente? ¿Nos arrancará nuestros derechos? ¿Pretenderá rasgar con una espada despótica las sagradas hojas de nuestra Constitución? ESO NO; se engaña torpemente el que así lo imagine; y si el mismo Rey lo piensa… ¡el mismo Rey se engaña!

a) Aquest text, és una font primària o secundària? Argumenta la resposta. b) Com van afectar les mesures liberals la pagesia? c) Per què creus que moltes partides reialistes eren formades per pagesos? d) Per quines raons el Trienni Liberal va fracassar?

El Duende de los Cafés (6 d’abril de 1814).

2.25. Comenta el mapa del procés d’indepen-

a) Cerca per internet informació sobre El Duende de los Cafés. On es va publicar? Es tracta d’una font primària o secundària? Justifica la resposta.

TEMA

2

Vicente Moreno: «El Trienni Liberal», dins Sàpiens.cat.

La independència de l’Amèrica hispànica dència a Hispanoamèrica de la pàgina 59 d’acord amb els passos indicats en l’apartat «Lectura i comentari d’un mapa històric», que trobaràs al lloc web www.espaibarcanova.cat.

69

2.26. Respon: a) Qui va ser Tupac Amaru? b) Quina relació hi ha entre la guerra del Francès i la independència de l’Amèrica hispana? c) Què va representar la batalla d’Ayacucho? d) Qui va ser José de San Martín? e) Quines colònies tenia Espanya després de 1824?

c) Quin ha estat el resultat d’aquesta guerra? d) Què penses d’Isabel II? e) Quina forma de govern defenses? f) Què penses de l’actual Constitució? I de les desamortitzacions? g) Creus que Catalunya s’ha de governar d’acord amb les seves pròpies lleis? Per què?

2.27. A partir de la lectura d’aquesta declaració

2.30. Respon:

d’independència de 1816, resol les qüestions: Los representantes de las Provincias Unidas del Río de la Plata, reunidos en Congreso General, invocando al Eterno que preside al universo, en el nombre y por la autoridad de los pueblos que representamos, declaramos solemnemente a la faz de la tierra que es voluntad unánime e indudable de estas provincias romper los violentos vínculos que las ligaban a los reyes de España e investirse del alto carácter de una nación libre e independiente del rey Fernando VII, sus sucesores y metrópoli. Quedan en consecuencia de hecho y de derecho con amplio y pleno poder para darse las formas que exija la justicia e impere el cúmulo de sus actuales circunstancias. a) Aquest text, és una font primària o secundària? b) Qui signa el text? Què són les Provincias Unidas del Río de la Plata? A quin país actual corresponen? c) Quina és la idea principal del text? d) Quina conseqüència va tenir la posada en pràctica de la idea bàsica del text?

a) Les guerres carlines, es poden considerar guerres civils? Per què? b) Quines semblances i quines diferències hi havia entre els moderats i els progressistes? c) Quins grups socials es van beneficiar de la revolució liberal? Quins en van sortir perjudicats? d) Quines formes de govern diferents hi va haver durant el Sexenni Democràtic? e) Quins van ser els grans problemes que hi va haver durant el regnat d’Amadeu I?

2.31. Llegeix

els articles de la Constitució de 1837 de la pàgina 63 (font 30) i respon: a) Un absolutista, podia estar d’acord amb aquest text? Per què? b) Quin article de la Constitució tracta cadascun d’aquests aspectes: l’oficialitat de la religió catòlica, el poder executiu, la fi de les justícies senyorials, la llibertat d’expressió i el poder legislatiu?

2.32. Cerca informació a internet i elabora una fitxa biogràfica per a cadascun d’aquests militars i polítics espanyols del segle xix: Baldomero Espartero, Ramón María Narváez i Francisco Serrano. Fixa’t en el model i afegeix una imatge per a cada un.

L’estat liberal a Espanya (1833-1874)

2.28. Defineix

els conceptes següents: carlins, progressistes, desamortització, Sexenni Democràtic.

2.29. Imagina

que ets un pagès que lluita en l’exèrcit carlí l’any 1839 i respon: a) Qui és el teu rei? b) En quin conflicte prens part? A quines zones de la Península us heu fet més forts?

70

FI T X A - Nom i cognom ixement - Any i lloc del seu na mort - Any i lloc de la seva - Mèrits com a militar donava suport - Partit polític al qual II - Relació amb Isabel la seva vida - Tres fets bàsics de

2.33. A

partir de la lectura d’aquest text i de l’anàlisi de les dades de la taula, respon: L’abolició del feudalisme no va impedir que, amb la desamortització, l’antiga noblesa feudal continués sent la gran propietària de les terres. El 1854, entre els 53 principals contribuents per propietats agràries hi figuraven 43 títols nobiliaris. L’alta aristocràcia representa una força econòmica de primer ordre que exerceix la seva influència a la Cort a favor dels moderats, al Senat i a la vida rural, sobretot al sud de la Península.

Manuel Tuñón de Lara (dir.): Revolución burguesa, oligarquía y constitucionalismo (text adaptat i traduït).

Contribució

Província amb contribució més gran

Duc d’Osuna

831.450

Sevilla

Duc de Medinaceli

786.288

Còrdova

Duc de Frías

268.959

Toledo

Duc d’Alba

234.515

Còrdova

Duc de Fernán Núñez

217.466

Còrdova

Duc d’Híjar

211.089

Sevilla

Comte d’Altamira

191.206

Jaén

Marquès de Gaviria

175.483

Sevilla

Marquès de Valmediano

164.367

Còrdova

Comte de Villanueva

160.412

Còrdova

Marquès de Guadalcázar

153.259

Còrdova

Contribuent

a) Aquestes fonts històriques, són primàries o secundàries? Argumenta la resposta. b) A qui fa referència el text quan parla de «principals contribuents»? c) Creus que la revolució liberal va afavorir l’alta noblesa? Justifica la resposta. d) A quin grup polític afavoria l’alta noblesa? e) Com beneficià l’alta noblesa, la desamortització?

Activitats +

TEMA

2 2.34.

Les revolucions liberals sovint s’han entès com un enfrontament entre moderats i progressistes o entre carlins i liberals. A les ciutats catalanes, però, i en particular a Barcelona, els grups més populars van protagonitzar diverses revoltes, conegudes amb el nom de bullangues, entre el 1835 i el 1843. Aquests avalots van ser reprimits brutalment per l’exèrcit. Fou en l’entorn d’aquestes bullangues que es va anar forjant el pensament republicà i democràtic.

Et proposem que elaboris un treball monogràfic sobre les bullangues. Consulta els enllaços que trobaràs al lloc web www.espaibarcanova.cat.

Per fer el treball, cal que segueixis, a grans trets, l’esquema següent: 1. Les bullangues: què són i quan tenen lloc 2. Trets principals de les bullangues següents: a) 1835: La crema de convents; L’assassinat del general Bassa; La crema de la fàbrica Bonaplata b) 1836: L’ocupació de la Ciutadella i la matança de carlins c) 1837: L’intent de destrucció de la Ciutadella d) 1842: Rebel·lió arran del bombardeig de Barcelona e) 1843: La Jamància 3. Formes de repressió, particularment de les bullangues de 1842 i 1843 4. Anàlisi d’alguns cants que entonaven els revoltats: a) «La Campana» b) «El Xirivit»

Revolta a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el 1842, segons un gravat del segle xix.

71

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS guerra de Successió • 11 de setembre de 1714 • decret de Nova Planta de 1716 the War of Succession • 11 September 1714 Nueva Planta Decree of 1716

Borbó / Bourbon Felip V (1683-1746) Maria Lluïsa de Savoia

Lluís I (1707-1724)

Isabel Farnese

Ferran VI (1713-1759)

Carles III (1716-1788) Maria Amàlia de Saxònia

Carles IV (1748-1819)

Bàrbara de Portugal Maria Lluïsa de Parma

La guerra de Successió fou el conflicte generat arran de la mort sense successió de Carles II el 1700. L’entronització de Felip V feu que Anglaterra, Àustria, els Països Baixos, Portugal i també Catalunya entressin en guerra amb França el 1702. El 1713, amb el tractat d’Utrecht i el reconeixement de Felip V com a rei de la monarquia hispànica, es va donar per acabada. Catalunya va continuar lluitant fins a l’11 de setembre de 1714, en què Barcelona es va rendir. Com a represàlia, Felip V va implantar el decret de Nova Planta de 1716, que suposà l’abolició de les institucions polítiques catalanes.

Dinastia nobiliària francesa que regnà a França i a diversos països europeus. Una branca d’aquesta dinastia s’introduí a Espanya, arran de la mort de Carles II, en la persona de Felip d’Anjou.

ESPANYA: DE L’ABSOLUTISME A L’ESTAT LIBERAL

Sexenni Democràtic Democratic Sexennium guerres carlines / Carlist Wars

Nom amb què es coneix el període instaurat per la revolució de 1868, que durà fins a la restauració de la monarquia borbònica el 1874. En aquests sis anys hi hagué dues formes diferents d’estat democràtic: una monarquia constitucional i una república.

72

Conjunt de tres guerres civils que van tenir lloc a Espanya entre el 1833 i el 1876 i que es van originar arran de l’oposició dels partidaris de Carles Maria Isidre a l’entronització d’Isabel II.

despotisme il·lustrat • Carles III enlightened despotism • Charles III

guerra del Francès the Peninsular War

El despotisme il·lustrat és la forma de govern en què les accions del rei absolut s’inspiraven en els principis racionals de la Il·lustració. Carles III (1759-1788) va ser l’únic rei il·lustrat espanyol. Va liberalitzar el comerç amb Amèrica, va intentar reformar l’agricultura, va expulsar els jesuïtes i va dissenyar una xarxa de carreteres, però va topar amb l’oposició de les classes dirigents.

Enfrontament entre els patriotes espanyols, ajudats per tropes angleses i portugueses, contra l’exèrcit de Napoleó que va tenir lloc entre el 1808 i el 1814 i que va finalitzar amb la derrota dels francesos i el retorn de Ferran VII al tron.

Constitució de 1812 Constitution of 1812

Trienni Liberal Liberal Triennium

Etapa política (18201823), dins el regnat de Ferran VII, de domini dels liberals, després del pronunciament de Riego i la reimplantació de la Constitució de 1812.

Primera Constitució de la història d’Espanya, aprovada a Cadis el 1812, que reflectia els principis bàsics del liberalisme: sobirania nacional, divisió de poders, llibertats personals i igualtat davant la llei.

Simón Bolívar • José de San Martín Líders independentistes més destacats de l’Amèrica hispànica. Simón Bolívar va tenir un paper rellevant a Veneçuela, Colòmbia i el Perú, i José de San Martín, a l’Argentina, Xile i també el Perú.

Al web www.espaibarcanova.cat trobaràs l’apartat Organise your Knowledge per conèixer les paraules clau i el seu significat en anglès.

73