SOCIALS. Eulàlia Ferrer. Unitat 3 by Editorial Barcanova

SOCIALS 3

C.-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal

ESO

Continguts s amb activitat ls competencia

Programa

Eulàlia Ferrer

UNITAT 3

TEMA 3 EL SECTOR PRIMARI: AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 1. La població activa 2. Localització dels espais agraris i factors que els expliquen 3. Les activitats agropecuàries 4. Els paisatges agraris 5. L’agricultura als països desenvolupats 6. L’agricultura als països en vies de desenvolupament 7. Els paisatges agraris de la península Ibèrica 8. Els paisatges agraris de Catalunya 9. La pesca i l’aqüicultura 10. Comentari d’un paisatge agrari

Collita de fulles de te a Sri

Lanka.

Explotació ramadera a Alaior (Menorca).

Pesca de salmó a les costes d’Alaska (Estats Units).

1. La població activa població activa i inactiva sector primari

El conjunt de la població d’un país que té entre setze i seixanta-cinc anys constitueix la seva població activa. Així, la població activa la integren totes les persones que tenen edat de treballar, encara que no ho facin per impediments no desitjats (atur, malaltia…). En canvi, totes les persones que no treballen perquè no volen o perquè no ho poden fer, com ara els jubilats, les persones que es dediquen a les tasques de la llar, els estudiants de més de setze anys, les persones incapacitades per treballar, etc., constitueixen la seva població inactiva. Dins de la població activa es distingeix entre la població ocupada, la que rep un salari a canvi de la feina que fa i la desocupada o en atur. Segons les activitats econòmiques, la població activa es classifica en tres sectors: • El sector primari, que inclou les activitats econòmiques destinades a extreure productes de la natura (l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal). • El sector secundari, que comprèn les activitats econòmiques que transformen els productes que s’obtenen de la natura (matèries primeres) en productes elaborats (la indústria i la producció d’energia). • El sector terciari, que engloba les activitats econòmiques que proporcionen serveis a les persones (el comerç, l’educació, la sanitat, l’administració, les telecomunicacions, etc.). [Font 1] L’estructura de la població activa per sectors de producció és un dels indicadors del grau de desenvolupament d’un país. Així, per exemple,

els països que tenen un percentatge molt baix de població activa dedicada al sector primari i un percentatge molt elevat de persones treballant en el sector dels serveis solen ser països desenvolupats. Per contra, els països que tenen un percentatge molt alt de la població activa dedicada al sector primari i un percentatge baix dedicat al sector secundari solen ser països pobres o en vies de desenvolupament. [Font 2] Per comprovar el grau de desenvolupament d’un país, convé consultar el seu PIB per capita. Així, els països amb un alt percentatge de la població activa dedicada al sector dels serveis solen tenir un PIB per capita alt. En canvi, els països amb un elevat percentatge de la població activa dedicada a l’agricultura acostumen a tenir un PIB per capita molt baix. [Font 3]

Vocabulari activitats econòmiques. Conjunt d’activitats dutes a terme per persones per produir, vendre o consumir béns (productes de naturalesa material com ara el pa o un vestit) i serveis (adquisició de productes en una botiga, ensenyament, sanitat, etc.). ramaderia. Criança de determinades espècies animals (porcs, bens, aus, vaques, etc.) per aprofitar-ne directament la carn o altres productes derivats, com ara la llet. Se sol classificar, segons l’espècie, en porcina (porcs…), cabruna (cabres…), ovina (ovelles…) i bovina (bous, vaques…). producció. Quantitat o valor total del que s’ha produït.

SECTOR SECUNDARI

SECTOR PRIMARI

TEMA

SECTOR TERCIARI

Dinamarca 2,4 %

Índia 18,3 %

79,3 %

Font: Banc Mundial, 2018

47 %

31 %

22 % Sector primari

Sector primari

Sector secundari

Sector terciari

Font: Banc Mundial, 2018

Font: The World Factbook, 2018

Font 1. El sector primari rep aquest nom perquè l’agricultura i la ramaderia van ser les primeres activitats econòmiques productives de la història. Un cop les persones van saber ensinistrar animals (pasturatge) i cultivar la terra, van desenvolupar activitats artesanals (precedent del sector secundari, aparegut en segon lloc). En tercer lloc, es van començar a intercanviar productes (comerç), juntament amb altres serveis.

Font 2. Estructura de la població activa per sectors de Dinamarca i l’Índia. Font 3. PIB per capita de Dinamarca i l’Índia (en dòlars EUA) Dinamarca Índia

56.307 1.939

2. Localització dels espais agraris i factors que els expliquen

2.1. Localització de les zones agràries

2.2. Factors que expliquen els paisatges agraris

Es calcula que un 37,7 % de la superfície de la Terra està dedicada a l’agricultura, la ramaderia i l’explotació dels boscos. Aquestes activitats, que corresponen al sector primari, ocupen el 48 % de la població activa del món i constitueixen les actuacions humanes que han modificat més extensió de terres del planeta. L’objectiu principal d’aquestes activitats és l’obtenció d’aliments, malgrat que els productes agropecuaris també s’utilitzen com a matèries primeres industrials. [Font 4] Les terres més productives del món es localitzen, en general, a les zones temperades i no pas a les zones tropicals i equatorials. Aquest fet s’explica pels motius següents: • Als tròpics i a l’equador les temperatures elevades, les pluges i la humitat, que són constants tot l’any, afavoreixen l’aparició de males herbes, plagues i malalties. A les zones temperades, en canvi, l’hivern actua com un plaguicida natural. • El sòl de les zones temperades és més fèrtil que no pas el de les zones tropicals i equatorials. • A partir del segle xviii, a les zones temperades l’aplicació de la tecnologia al camp en va incrementar el rendiment. Per contra, al llarg dels segles xix i xx els pobles de bona part de les zones equatorials i tropicals van patir l’ocupació colonial europea, i sovint els colonitzadors van programar el conreu d’una sola espècie d’alta rendibilitat, com ara la canya de sucre, el cacau, el te i el cafè.

Hi ha dos tipus de factors que expliquen els paisatges agraris: els factors físics i els factors humans. Els factors físics principals són el clima, el relleu i el sòl. [Font 5] Els factors humans més importants són la pressió demogràfica, el grau de desenvolupament econòmic i les raons culturals. [Font 6] Recorda La finalitat principal de l’agricultura és l’obtenció d’aliments. Les terres més productives són les de clima temperat. Les zones de clima temperat tenen quatre estacions l’any.

Sabies que…? Si una persona sega un camp de blat de 100 m2 amb una falç, trigarà una hora; si fa la mateixa feina amb una segadora, tardarà dos minuts, i si ho fa amb una màquina segadora-agarbadora, només s’hi estarà 35 segons.

Vocabulari agropecuari. Adjectiu format a partir dels termes llatins agrum, ’camp‘, i pecus, ’bestiar’, que es refereix a tot allò relacionat amb les activitats agrícoles i ramaderes. feixa. Peça de terra de conreu, en forma de terrassa, sovint construïda amb marges de pedra seca als vessants muntanyencs. També s’anomena bancal.

TEMA

3 Font 4. Tret de Nigèria, Togo, Burundi, Ruanda i l’Índia, que formen part de la zona càlida del planeta, la major part de superfície de terra cultivada es concentra en països de la zona temperada.

Font 5. Un relleu pla i un clima suau i plujós que permeti l’accés a l’aigua són factors físics que faciliten l’agricultura. En canvi, un vessant inclinat obliga a la construcció de feixes. Aquest segon tipus de paisatge sol ser característic de zones en què la pressió demogràfica ha comportat la necessitat de cultivar extensions de terreny no tan rendibles per tal de poder alimentar tota la població.

Font 6. La manera de pensar d’una determinada cultura explica alguns aspectes del sector primari. Així doncs, l’absència de ramaderia per a la seva explotació a l’Índia és deguda a la creença hinduista de la reencarnació de les ànimes. Això ha motivat el tabú religiós de no consumir carn de cap mena d’animal, sobretot de les vaques, que es consideren animals sagrats.

3. Les activitats agropecuàries agricultura i ramaderia de subsistència, de mercat, extensives, intensives

Segons la finalitat productiva, les activitats agropecuàries es classifiquen en els dos tipus següents: l’agricultura i la ramaderia de subsistència, d’una banda, i l’agricultura i la ramaderia de mercat, de l’altra. [Fonts 7 i 8] Segons el sistema d’explotació, les activitats agropecuàries es divideixen en agricultura i ra-

maderia extensives i en agricultura i ramaderia intensives. [Fonts 9, 10 i 11] Vocabulari guaret. Parcel·la de terra que es deixa sense conrear durant un període de temps determinat per recuperar la fertilitat del sòl.

Font 7. L’agricultura de subsistència es destina a l’autoconsum. Ocupa molta mà d’obra i utilitza una tecnologia molt rudimentària i fertilitzants naturals. L’excedent que s’origina és escàs i es destina a la venda en mercats propers. En alguns indrets tropicals i equatorials es cremen àrees boscoses per dedicar-les al conreu. Un cop s’esgota la terra, es crema una altra parcel·la de bosc, i així successivament. Aquest tipus d’agricultura de subsistència s’anomena agricultura itinerant o de tala i crema i és pròpia de països en vies de desenvolupament.

Font 8. La gran majoria d’espais agraris es caracteritzen pel conreu en grans quantitats de poques espècies amb la finalitat de vendre el producte als mercats. És l’anomenada agricultura de mercat, la producció de la qual es destina al consum directe del producte o bé com a matèria primera per a l’elaboració d’altres productes (per exemple, la vinya, el fruit de la qual s’utilitza per a l’elaboració de vins i caves).

Font 9. L’agricultura intensiva té com a objectiu obtenir el màxim de collites a l’any en parcel·les petites o mitjanes. Amb aquest tipus d’agricultura s’obté una alta productivitat, sobretot si s’hi destinen inversions importants en tecnologia i maquinària (A). En canvi, quan l’agricultura intensiva ocupa molta mà d’obra, com, per exemple, els camps d’arròs al sud-est asiàtic, la productivitat sol ser baixa (B).

TEMA

Font 10. L’agricultura extensiva pretén obtenir grans quantitats de productes a un preu molt baix. Es practica en grans extensions de terreny, tot i que no se sol cultivar tota la superfície, sinó que es deixa una part, anomenada guaret, sense conrear.

Font 11. La ramaderia intensiva o estabulada pretén obtenir el màxim rendiment en un espai reduït. La ramaderia extensiva, en canvi, prioritza el pasturatge del bestiar en espais amplis i sempre seguint el seu ritme natural.

4. Els paisatges agraris paisatge agrari

La ramaderia i, sobretot, l’agricultura han generat un paisatge humanitzat: el paisatge agrari. Per analitzar i entendre un paisatge agrari, a més dels seus factors, cal saber identificar els elements que el componen. Els elements principals del paisatge agrari són quatre: la xarxa de parcel·les o forma de les unitats de conreu, el tipus de conreu, el sistema de conreu i l’hàbitat rural.

4.1. Segons la forma de les unitats de conreu Segons la forma de les unitats de conreu i els seus límits, distingim els quatre tipus de paisatge agrari següents: el camp obert (open field), el camp tancat (bocage), el bancal i l’horta. [Fonts 12, 13, 14 i 15]

4.2. Segons el tipus de conreu Pel que fa al tipus de conreu, els paisatges agraris poden ser conreus herbacis o conreus llenyosos. [Fonts 16 i 17]

Vocabulari latifundi. Grans zones de conreu, habitualment propietat d’una sola persona o d’una empresa. minifundi. Petites parcel·les de conreu. Els propietaris solen tenir poques parcel·les o només una. policultiu. Sistema de conreu que consisteix a conrear productes molt diversos en un mateix espai.

Font 12. Camp obert o open field. A les zones de clima sec, els camps són oberts, sense límit visual. Hi predomina la gran propietat o latifundi.

Font 13. Camp tancat o bocage. A les zones de clima humit, el paisatge agrari sol aparèixer tancat per bardisses verdes o petits murs. Hi predomina la petita propietat o minifundi.

Font 14. Bancals o feixes. A les zones muntanyoses és habitual el paisatge de bancals o feixes –peces de conreu en forma de terrasses– per aprofitar el terreny dels vessants.

Font 15. Horta. A les zones on plou molt o on hi ha sistemes de regadiu (canals, pantans, rius, etc.), hi sorgeix el paisatge d’horta, que es caracteritza per la regularitat dels límits que separen cada espècie, ja que s’hi practica el policultiu.

Font 16. Els conreus herbacis, com el blat, l’ordi i la civada, ofereixen un paisatge monocrom, uniforme i monòton. També es consideren herbacis els conreus de lleguminoses, farratges i hortalisses.

Font 17. Els conreus llenyosos, com la vinya, els arbres fruiters i les plantacions de cafè, te o cacau, sovint es localitzen en indrets de difícil accés.

TEMA

4.3. Segons el sistema de conreu

4.5. Altres tipus de paisatges agraris

Segons el sistema de conreu, els paisatges agraris poden ser de secà o de regadiu. Només un 15 % de les terres del món són de regadiu. Els conreus de secà són diferents segons si es troben en una zona humida o no. Així, el blat de moro del nord d’Europa, en climes atlàntics, és de secà. En canvi, al sud del continent, en zones més seques, s’ha de conrear mitjançant el regadiu, ja sigui amb el regatge gota a gota o per aspersió. [Fonts 18, 19 i 20]

Fins fa pocs anys el consum dels productes del camp depenia de la proximitat de les zones de conreu i dels ritmes climàtics de la naturalesa. Però amb el desenvolupament del transport per mitjà de cambres frigorífiques es va poder començar a vendre fruites i verdures procedents de zones llunyanes. En els últims temps els avenços científics han permès obtenir productes fora de temporada gràcies a sistemes innovadors com els conreus hidropònics i els arenats i els conreus sota cobertura de plàstic. Amb tot, la qualitat d’alguns d’aquests productes ha provocat debats sobre la idoneïtat del seu consum. Són molts els pagesos que, d’acord amb nutricionistes, promouen el consum de productes de proximitat i de temporada. [Fonts 21, 22 i 23]

4.4. Segons l’hàbitat rural Pel que fa a les formes de l’hàbitat rural, el paisatge agrari pot ser dispers o concentrat. L’hàbitat dispers sol coincidir amb el bocage, i el concentrat, amb l’open field.

Font 18. Conreu herbaci de regadiu. Hi ha plantes que no en tenen prou amb l’aigua de la pluja i necessiten una aportació suplementària d’aigua, ja sigui per mitjà de regatge per aspersió o gota a gota.

Font 19. Conreu llenyós de secà. Aquest tipus de conreu només rep l’aigua de les precipitacions naturals pròpies del clima de la zona. Els oliverars i els ametllerars en són exemples.

Producte agrícola

Litres per kg

Arròs

3.400

Blat

1.300

Blat de moro

900

Poma

700

Taronja

460

Patata

250

Tomàquet

180

3 Font 20. L’agricultura és la responsable del percentatge més alt de consum primari d’aigua. Si bé l’aigua és un recurs escàs i convé fer-ne un consum sostenible, per a l’agricultura és un element imprescindible. Si es renunciés al regadiu, la producció alimentària quedaria reduïda a la meitat.

TEMA

Consum mitjà d’aigua de diferents productes

Font 21. Els conreus hidropònics (del grec hydros, ’aigua’, i ponos, ’ feina’) utilitzen aigua i solucions minerals en comptes de sòl agrícola. Les arrels reben els nutrients essencials a partir d’elements químics dissolts en aigua. Els conreus arenats en són una variant en què, entre l’aigua i l’arrel, hi ha pedra porosa o sorra.

Font 22. L’ús del plàstic i d’hivernacles amb tecnologia avançada permet modificar les condicions climàtiques. D’aquesta manera, es poden cultivar plantes que a l’hivern, en condicions naturals, no podrien viure. Això fa, per exemple, que puguem menjar tomàquets al gener, quan la millor època per al seu consum és l’estiu.

Font 23. La venda de proximitat és la venda de productes agroalimentaris al consumidor directament per part dels mateixos productors o d’agrupacions de productors per mitjà d’agrobotigues, de la venda ambulant o d’intermediaris des d’establiments permanents (circuit curt). A Catalunya, la venda de proximitat s’ha d’identificar amb uns logotips de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural com els de les imatges.

5. L’agricultura als països desenvolupats agricultura ecològica conreu transgènic

L’agricultura a la zona desenvolupada es caracteritza per l’especialització i una tecnificació progressiva. El clima explica el tipus d’espècies cultivades i l’aspecte del paisatge. La història ajuda a entendre la disminució del nombre de persones dedicades a l’agricultura i els seus alts rendiments. [Font 24] El fet d’haver viscut la Revolució Industrial des del segle xix ençà va repercutir en l’agricultura en dos aspectes: la possibilitat d’exportar els productes agraris propis i l’aplicació de la mecanització, la qual cosa va estalviar força mà d’obra i molts costos. Això va fer que cada zona s’especialitzés en els productes que resultaven més adequats d’acord amb les seves condicions climàtiques i que aquesta producció s’orientés cap a la seva venda. [Font 25] Més endavant, la indústria química va posar a l’abast de la pagesia pesticides, fungicides i herbicides i adobs artificials, que han afavorit encara més la productivitat. Tanmateix, sembla que l’ús de fertilitzants crema la terra i contamina l’aigua. Per això en els darrers temps ha pres força l’anomenada agricultura ecològica, que només utilitza productes naturals que no atemptin contra les condicions de vida de la ramaderia i que és curosa amb l’entorn natural. [Font 26] Darrerament, l’aplicació de la biotecnologia i la genètica al camp ha permès la creació de plantes resistents a les plagues. Són els anomenats conreus transgènics, que s’han aconseguit a còpia de modificar genèticament les espècies. Actualment, els conreus transgènics són motiu

d’un debat intens ja que es tem que puguin tenir repercussions en la salut humana. [Font 27] Als països desenvolupats, i molt especialment a Europa, amb una política agrària comuna (PAC), l’agricultura està protegida per normatives que prohibeixen l’entrada de productes agraris d’altres països, a excepció que hi hagi algun conveni, i els pagesos reben subvencions. L’objectiu d’aquestes polítiques és estabilitzar els preus, garantir la provisió d’aliments a la població, mantenir un nivell de vida adequat per als agricultors i controlar la qualitat dels productes agraris.

Vocabulari PAC. Sigla de política agrària comuna. Identifica la política agrària de la Unió Europea, que consisteix a regular i subvencionar l’agricultura i la ramaderia dels països que la integren.

Sabies que…? Durant molts anys es va utilitzar un plaguicida anomenat DDT fins que se’n va pohibir l’ús perquè, malgrat la seva eficàcia, es va demostrar que atacava el sistema nerviós central i el fetge de les persones i tenia efectes cancerígens.

Recorda No és el mateix la producció –el total del que s’ha produït– que la productivitat –la relació entre la producció i els costos generats per obtenir-la.

Font 24. El paisatge agrari dels països desenvolupats correspon aproximadament a la zona de clima temperat. En són l’excepció la Xina, una franja de la costa atlàntica d’Amèrica del Sud, la zona costanera del nord d’Àfrica i algunes àrees de Mèxic, Cuba i Santo Domingo.

TEMA

Font 25. El progrés de l’agricultura als països desenvolupats ha estat possible gràcies a l’aplicació tecnològica i científica. L’ús dels productes químics, però, té uns límits, ja que pot arribar a ser nociu tant per a la terra com per a les persones.

Font: ArgenBio

Els conreus transgènics al món (en milions d’hectàrees)

Estats Units Brasil Argentina Canadà Índia Paraguai Pakistan Xina Sud-àfrica Uruguai

75 50,2 23,6 13,1 11,4 3,0 3,0 2,8 2,7 1,1 0

soja, blat de moro, cotó

soja, blat de moro, cotó colza, blat de moro, soja, bleda-rave sucrera

cotó

soja cotó cotó, papaia, tomàquet, pebre dolç blat de moro, soja, cotó soja, blat de moro

blat de moro, soja, cotó, bleda-rave sucrera, alfals, colza, papaia, carbassa

Font 26. Logotip de l’agricultura ecològica de la Unió Europea. A Espanya les terres dedicades als conreus ecològics ocupen 2.000.000 hectàrees. A Catalunya hi ha més de 172.000 hectàrees de conreus d’aquest tipus. La producció, però, és més baixa i el preu dels productes és més car.

Font 27. Els conreus transgènics ocupen avui més de 160 milions d’hectàrees a tot el món. Les espècies més cultivades són el blat de moro, la soja, la colza i el cotó. Aquests tipus de conreus tenen els inconvenients que cal comprar sempre les llavors per a noves collites a les empreses que les fabriquen i el fet que el seu contacte amb espècies no modificades genèticament comporta el risc que aquestes últimes puguin desaparèixer.

6. L’agricultura als països en vies de desenvolupament

El paisatge agrari dels països en vies de desenvolupament correspon aproximadament a la zona de clima intertropical, que inclou Amèrica del Sud, la Xina, Turquia i una franja del nord d’Àfrica. L’agricultura d’aquests països es caracteritza per la gran quantitat de mà d’obra que utilitza i pel fet que té una productivitat relativament baixa, llevat del cas del monocultiu de plantació. La pressió demogràfica i la manca d’aplicació tecnològica (mecanització i adobs, sobretot) han impedit al llarg del temps la creació d’excedents i han fet que la producció agrària d’aquests països es destinés a l’autoconsum o a un mercat local reduït. A tot això cal afegir-hi les conseqüències de les colonitzacions europees del segle xix i bona part del segle xx. Una de les més significatives és el desenvolupament dels monocultius de plantació, única modalitat agrícola d’alguns països en vies de desenvolupament destinada massivament al mercat dels països rics. [Fonts 28 i 29] Encara avui grans companyies monopolistes controlen els processos productius de molts d’aquests països que, a causa de la seva dependència tecnològica i financera, veuen com les seves economies queden en funció dels interessos dels països rics. D’aquesta manera la situació de dependència es perpetua perquè no hi ha la possibilitat de dur a terme un desenvolupament propi, adreçat a cobrir les necessitats de la població autòctona. Darrerament, aquest fenomen s’ha agreujat a causa de l’adquisició de milions d’hectàrees de terreny agrícola per part de grans inversors amb la finalitat de cultivar espècies d’agro-

carburants (cereals, soja, canya de sucre…) o pinsos per a l’exportació, la qual cosa ha anat en detriment dels petits camperols, que han hagut de malvendre les seves terres. [Font 30] És precisament en aquestes àrees geogràfiques on es detecta un dels problemes més importants dels temps actuals: la desnutrició i la fam. [Font 31] Vocabulari etanol. Alcohol primari, incolor i d’olor agradable, el més conegut i el més important. Es pot obtenir per fermentació i s’utilitza tradicionalment en perfumeria, en l’elaboració de vins i com a dissolvent i desinfectant. Darrerament s’ha fet servir com a font d’energia en substitució del petroli. biodièsel. Combustible líquid obtingut a partir d’olis vegetals.

Font 28. Monocultiu de plantació de cafè. Habitualment es tracta de latifundis que són propietat d’una sola persona o bé d’una multinacional.

TEMA

Font 29. Els antics colonitzadors van afavorir el conreu d’una sola espècie d’alta rendibilitat, com ara el te, el cacau o el cafè, a costa de deixar empobrir els sòls i en detriment de productes de primera necessitat per als habitants de la zona. És el cas del cafè que, tot i que es cultiva majoritàriament a l’àrea dels països en vies de desenvolupament, només es ven a l’àrea geogràfica que comprèn els països rics, a més de la Xina i Xile.

Previsió de la producció mundial de biodièsel

Previsió de la producció mundial d’etanol 40

140

120

100

5 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026

Font: OCDE i FAO

Font 30. Els governs han promogut, des de principis del segle xxi, la producció agrària de plantes amb finalitats energètiques (agrocarburants o biocombustibles) en substitució del petroli. La seva proliferació ha generat una certa polèmica, ja que les llavors són transgèniques i els costos ecològics són elevats. Evolució de la desnutrició al món

Font 31. Una de cada deu persones al món pateix fam. Aquest segle el nombre de persones amb desnutrició ha disminuït gràcies, en bona part, a la tasca de la FAO. En general, a Àsia, l’àrea del Pacífic i l’Amèrica Llatina el nombre de persones desnodrides s’ha anat reduint tant en xifres absolutes com en percentatge. A Àfrica, en canvi, les xifres han augmentat lleugerament en els darrers anys.

Any

Total (en milions)

Percentatge (%)

2005

947,2

14,5

2010

822,3

11,8

2015

785,4

10,6

2016

796,5

10,7

2018

821,6

10,8

Font: FAO, 2018

Font: OCDE i FAO

(en milers de milions de litres)

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026

160

(en milers de milions de litres)

7. Els paisatges agraris de la península Ibèrica

El paisatge agrari de la península Ibèrica correspon al model típic dels països desenvolupats. [Font 32] A partir de la dècada de 1960, la producció agrària es va orientar al mercat i va anar incorporant la mecanització i la tecnificació.

7.1. Factors físics Els factors físics expliquen en bona part els tipus i els sistemes de conreu de l’espai espanyol. El nord i el nord-oest peninsulars, l’anomenada Ibèria humida, reben les influències oceàniques del clima temperat. La humitat hi és sempre present i les temperatures no són extremes. Això permet el conreu de farratges i blat de moro i l’explotació del ramat boví. A la resta d’Espanya, l’anomenada Ibèria seca, els conreus són de secà, especialment els cereals i la vinya, a causa de l’escassetat de pluges. Al sud l’augment de la sequedat afavoreix l’adaptació de l’olivera, que no suporta els hiverns freds de la Meseta.

El relleu també permet entendre les dificultats a l’hora d’obtenir una productivitat alta a les zones de muntanya. La manca d’aigua abundosa concentra el regatge a les planes de les vores dels rius. El regadiu ocupa el 15 % de les terres cultivades de la Península i suposa el 55 % de la producció agrària espanyola. Destaquen, com a zones de regadiu, les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir i, sobretot, les hortes del País Valencià. [Fonts 33, 34, 35 i 36]

7.2. Factors històrics Els factors històrics expliquen també bona part de l’estructura de la propietat agrària de la Península. La conquesta de les terres del sud a partir del segle xiii va tenir com a conseqüència la cessió de grans territoris a les cases nobiliàries que hi havien participat. Els minifundis, en canvi, s’expliquen per la tradició cultural de repartir a parts iguals les propietats agràries en herència entre tots els fills.

4 %

19 %

77 %

Sector primari Sector secundari

Font 32. L’indicador de la població activa espanyola mostra el model típic d’un país desenvolupat.

Font: INE, 2018

Sector terciari

Font 33. Latifundi en un paisatge de secà de Castella. Aquest tipus de propietat s’associa amb el monocultiu extensiu i l’hàbitat concentrat.

TEMA

Font 34. El minifundi, que és molt estès encara al nord-oest de la Península, es caracteritza pel policultiu i l’hàbitat dispers. 530 M SOCESO3 Mapa de la península Ibèrica amb la distribució dels paisatges agraris. Cal fer-lo a partir dels dos models adjunts.

Font 35. La vinya i l’olivera, com a conreus llenyosos, i els cereals, com a conreu herbaci, són els tipus de conreus predominants a la Península. Es tracta de monocultius extensius de secà.

Font 36. A les zones que coincideixen amb la Ibèria humida del nord i als marges dels rius són habituals els conreus intensius, paisatges en forma de bocage o d’horta i hàbitats dispersos. Els conreus són herbacis (farratges, blat de moro, patates) i llenyosos (arbres fruiters). A tot això, cal afegir-hi els productes habituals de l’horta mediterrània.

8. Els paisatges agraris de Catalunya El sector primari a Catalunya coincideix plenament amb el model dels països desenvolupats. [Font 37] La mecanització i l’especialització tant en els conreus com en la ramaderia han comportat que pràcticament tota la producció es destinés al mercat. Cal destacar que el valor de la ramaderia és superior al de la producció estrictament agrària. [Font 38]

L’orientació productiva del sector primari català té una certa relació amb el clima i el relleu. [Fonts 39, 40, 41, 42 i 43] Recorda El fet que hi hagi molt poca població activa dedicada al sector primari és un dels indicadors propis dels països desenvolupats.

1,7 % 24,5 %

Font: Idescat, 2017

73,8 %

Sector primari Sector secundari Sector terciari

33,9 %

Font: Idescat, 2017

Producció vegetal

66,1 %

Producció animal 0

Font 38. Producció final agrària a Catalunya (2017).

Font: Atles de la nova ruralitat

Font 37. Estructura de la població activa per sectors de Catalunya.

Font 39. A les comarques del nord de Catalunya hi predomina la ramaderia; a la zona de la Depressió Central hi ha conreus herbacis i altres orientacions productives; al sud, en canvi, hi abunden els conreus llenyosos; la ramaderia intensiva, especialment el sector porcí, i els conreus herbacis s’estenen per les zones properes al Prepirineu i per les comarques gironines.

Font 40. Al nord dels rius Llobregat i Cardener hi predomina el paisatge agrari propi dels climes humits i de l’alta muntanya i la muntanya mitjana. Els conreus més característics són els prats de dalla, el blat del moro (en la imatge), la patata i les plantes farratgeres. Les reserves de bosc més importants es troben en aquesta àrea.

TEMA

Font 41. Paisatge de secà a Lleida. A la Catalunya seca, que s’estén al sud del Llobregat i a les planes de l’interior, hi abunden els conreus de secà (cereals, vinya, olivera, avellaner i ametller).

Font 42. Gràcies a la construcció de canals de regatge, com el d’Urgell (A), a la Catalunya seca també hi ha zones de regadiu que afavoreixen el conreu d’arbres fruiters, del girasol i de les flors i les plantes ornamentals. En aquest últim cas, la producció es concentra a la comarca del Maresme, on l’efecte que fan els nombrosos hivernacles ha fet que es desenvolupés un paisatge blanc (B).

Font 43. El conreu de l’arròs és molt present als deltes del Ter i de l’Ebre.

9. La pesca i l’aqüicultura aqüicultura

La pesca és una activitat econòmica que pertany al sector primari. Es basa en l’obtenció de peixos, crustacis i mol·luscs extrets directament del mar, els rius i els llacs. Dins de la pesca marítima, que és la que es practica al mar, es distingeixen la pesca d’altura –la de més volum de producció– i la pesca costanera o artesanal. [Font 44] A diferència de les activitats agropecuàries, la pesca marítima no és una activitat econòmica productiva, ja que es limita a la depredació directa dels recursos naturals del mar. Les àrees marítimes de pesca del món estan dividides en 14 zones. Dins de cada zona, la pesca és més abundant allà on les aigües són menys profundes. [Font 45] L’alerta generada per l’increment de captures de peix en les últimes dècades ha comportat que

s’estengués la idea que cal deixar un cert temps per tal que les espècies animals es regenerin en funció del seu ritme de reproducció. És per això, doncs, que l’aqüicultura s’ha presentat com una alternativa interessant al sistema de pesca tradicional. L’aqüicultura és un sistema de cria i engreix de plantes i animals aquàtics que es duu a terme en instal·lacions especials, anomenades piscifactories, o bé en granges situades al medi natural. Es practica tant en aigües dolces com en aigües marines i en els darrers anys ha tingut una difusió notable. Tot i el seu èxit, l’aqüicultura també té els seus detractors, que en qüestionen la sostenibilitat. Els peixos d’aquestes instal·lacions són alimentats amb pinsos elaborats amb cereals, la qual cosa comporta, al seu torn, un increment de la producció de cereals. Per tant, segons els crítics, l’aqüicultura ha de créixer fins a uns límits. [Fonts 46 i 47]

Font 44. La pesca artesanal es fa a prop de la costa i serveix bàsicament per proveir un mercat local i proper al port (A). La pesca d’altura, que utilitza tècniques de detecció i captura de peix més sofisticades, s’orienta a un mercat molt més ampli, sobretot en l’oferta de peix congelat. Com que la tripulació pot estar-se uns quants mesos en alta mar, el peix es congela en el mateix vaixell (B).

TEMA

Font 45. Als fons oceànics les formes de vida són més aviat pobres. Les zones més plenes i riques són les que hi ha als marges de la plataforma continental. De la costa cap a l’interior del mar hi ha una àrea irregular que va descendint a poc a poc. En alguns llocs aquesta àrea és molt extensa, mentre que en uns altres es precipita inclinadament cap a l’interior. Els estats costaners han eixamplat el seu domini sobre l’àrea marítima arran de costa per monopolitzar els recursos pesquers.

tones 6.500

tones

euros

6.000 20.000.000

5.500 5.000 4.500

15.000.000

4.000 3.500

Font: Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya

Font 46. Les granges d’aqüicultura poden ser continentals (aigua dolça) o marítimes. Les espècies d’aigües continentals més preuades són la truita i el salmó. En les aigües marítimes les espècies més valorades són el llobarro i l’orada.

3.000 10.000.000

2.500 2.000 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Font 47. Evolució de la producció en aqüicultura marina a Catalunya (20102018).

(o)

10. Comentari d’un paisatge agrari El comentari d’un paisatge agrari requereix fer una presentació inicial, continuar amb una anàlisi general i acabar amb la determinació dels factors que expliquen el paisatge en qüestió. Pel que fa a la presentació, cal identificar, en primer lloc, la població o el lloc on es troba el paisatge. Tot seguit s’ha de fer una breu descripció del que es veu. D’aquesta manera ja es poden començar a intuir alguns dels factors que expliquen el paisatge, com ara el clima o determinades raons culturals.

En l’anàlisi general cal valorar el paisatge d’acord amb els diversos aspectes que s’han anat exposant en el decurs d’aquest tema. Finalment, quant als factors, cal analitzar quins factors físics i humans poden haver influït a l’hora de configurar el paisatge agrari analitzat. A més d’aquests passos, també és recomanable buscar més informació a internet, per exemple sobre la situació exacta del paisatge (Google Earth), la seva geografia física (relleu i clima) i, fins i tot, el tipus d’espècie cultivat.

10.1. Esquema de comentari d’un paisatge agrari

1. Presentació

a) Identificació del paisatge

Població i lloc on és el paisatge

b) Breu descripció general del

Primer i segon pla. Forma general

paisatge (primer pla i segon pla) a) Parcel·la i límits

Quina forma té? Com són els límits? Hi ha algun aspecte que permeti intuir si es tracta d’un latifundi o d’un minifundi?

2. Anàlisi general

b) Tipus de conreu

Què s’hi cultiva? És un conreu herbaci o llenyós?

c) Sistema de conreu

És de regadiu o de secà? Com es pot deduir? És un sistema altament tecnificat (hidropònic, hivernacle, arenat…)?

d) Hàbitat

Com és la forma de la instal·lació humana? És un hàbitat concentrat o dispers?

3. Determinació dels factors

e) Producció i productivitat

És un conreu extensiu o intensiu? Com es pot deduir?

a) Factors físics

Com hi han intervingut el relleu i el clima?

b) Factors humans

Com hi han intervingut la pressió demogràfica, el desenvolupament econòmic i els factors culturals i històrics?

En la pàgina del costat hi ha un exemple de comentari d’un paisatge agrari. [Font 48]

100

TEMA

3 Font 48. Conreus d’arròs a Hapao (Filipines) i exemple de comentari d’aquest paisatge agrari.

2. Anàlisi

1. Presentació

n siLes terrasses d’arròs de Hapao esta a les Fituades al nord de l’illa de Luzon, és el lipines. El color que hi predomina cap al verd. Des del primer pla, i anant sèrie de fons, s’estén una vall amb una d’aiparcel·les esglaonades i inundades da de gua on creix l’arròs. A banda i ban s que les parcel·les s’alcen dues muntanye centre tanquen la vall en el darrer pla. Al ifiquen i a les terrasses de la dreta s’ident unes quantes cases de color blanc.

(a) Les formes d’aquest paisatge agr ari són irregulars, tot i que estan clarament marcades . Probablement es tracta de minifundis o propietats mit janes de conreu. (b) S’hi cultiva únicament arròs, és a dir, un conreu herbaci (cereal). (c) El sistema de con reu és de regadiu i (d) l’hàbitat és dispers, tal com es pot deduir per la presència de petites cases aïllades entre les terrasses al centre de la vall i al vessant de la mu ntanya de la dreta. (e) El conreu és intensiu, ja que l’ab undància d’aigua afavoreix una alta producció de fins a dues o tres collites anuals. Es tracta d’un tipus de con reu que necessita molta mà d’obra, ja que l’arròs s’ha de replantar planta per planta dins de les parcel·les inundades.

3. Factors El factor físic determinant d’aquest paisatge és el clima. Hapao està situat aproximadamen ta 15º de latitud nord. Per tant, parlem d’un clima equatorial, en què les pluges són molt abundan ts i la calor és constant. Els corrents d’aigua són generosos i permeten inundar les parcel·les. Des del punt de vista físic, la vall inclinada per l’erosió del riu permet la construcció de bancals o terrasses que retenen l’aigua. Des del punt de vista humà, aquest conreu intensiu dificulta l’existència de ramaderia, però proporciona prou calories per mantenir una alta pressió demogràfica.

101

ACTIVITATS La població activa

3.1. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, torna a escriure correctament les afirmacions falses. a) L a població activa d’un país és la compresa entre els setze i els seixanta-cinc anys. b) L a població activa la integren només les persones que tenen entre setze i seixanta-cinc anys que treballen. c) L a població inactiva és la que no treballa perquè no pot o no vol.

d) La població ocupada és aquella part de la població activa que treballa. e) Una persona jubilada pertany a la població inactiva. f) U na persona en atur pertany a la població activa desocupada.

3.2. Relaciona els caps amb les cues corresponents de manera que obtinguis frases amb sentit. Caps 1. La població de setze o més anys, des del punt de vista laboral,… 2. La població activa… 3. La població inactiva… 4. La població ocupada… 5. La població desocupada…

Cues a) ...és la població de setze o més anys que està disponible per treballar i que busca la seva primera feina o que ha deixat l’activitat econòmica que realitzava. b) … és aquella part de la població de setze anys o més que no treballa perquè no vol o perquè no ho pot fer. c) ...comprèn totes aquelles persones que tenen edat de treballar (entre setze i seixanta-cinc anys) però que no ho fan per impediments no desitjats. d) ...es divideix en població activa i inactiva. e) ...és la població de setze o més anys que treballa per compte d’un altre a canvi d’un sou o que ho fa per compte propi.

3.3. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació: Dijous la Clara, per esmorzar, es va menjar un entrepà de pernil i va beure un got de llet. Quan va acabar, va agafar la motxilla i va baixar al carrer. Una estona després va pujar en un autobús urbà per desplaçar-se fins a l’escola, on va rebre tres classes: matemàtiques, educació física i ciències socials. En acabat, va anar al menjador de l’escola, on un cuiner i una cuinera li van servir dos plats i les postres. Havent dinat, es va trobar malament. El seu professor va localitzar els seus pares i van

quedar que una professora l’acompanyaria en taxi fins a casa seva. La seva mare la va dur a la consulta de la metgessa del centre d’atenció primària del barri. Aquesta li va recomanar que fes dieta i li va receptar unes pastilles, que van comprar en una farmàcia. L’endemà, la Clara ja es trobava més bé, però encara tenia una mica de febre. Va agafar un llibre per llegir una estona, després va dibuixar en un bloc gros amb carbonet i, més tard, va mirar una pel·lícula de vídeo.

a) Enumera tots els béns i serveis que la Clara va utilitzar dijous i divendres. b) D igues a quin sector de producció pertanyen totes les professions que apareixen en el text. 102

3.4. Observa aquestes fotografies i digues a quin sector de producció correspon cada una. Després,

TEMA

3 argumenta la teva tria.

3.5. Observa aquests gràfics i digues quin pertany a un país desenvolupat i quin correspon a un país en vies de desenvolupament. Argumenta la resposta. Afganistan

Corea del Sud 4,9 %

15,7 % 78,6 %

24,1 %

71 %

Sector primari

Sector secundari

Sector terciari

Font: Index Mundi

5,7 %

103

3.6. Si volem comprovar quin és el grau de desenvolupament de l’Afganistan i Corea del Sud, quin indicador econòmic hem de consultar? Amb l’ajut dels enllaços que trobaràs al web www.espaibarcanova.cat, verifica si les dades dels sectors de producció d’aquests països, que tens en els gràfics de l’activitat anterior, corresponen amb l’indicador adequat. Coincideixen amb l’IDH?

3.7. Consulta els enllaços que trobaràs al web www.espaibarcanova.cat i comprova si les dades sobre l’estructura de la població activa per sectors de Dinamarca i l’Índia (pàg. 81) encara són vàlides. Si cal, modifica-les.

3.8.

Analitza les dades de la taula i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Any

Atur (%)

2011

19,8

2012

23,2

2013

23,7

2014

20,6

2015

17,8

2016

14,6

2017

12,5

2018

10,9

Font: Idescat

Taxa d’atur a Catalunya (2011-2018)

a) Q uina informació proporciona la taula? Posa algun exemple que la faci entenedora. b) Consulta, a través de l’enllaç que hi ha al web www.espaibarcanova.cat, les dades de percentatge d’atur a Catalunya en els dos darrers anys disponibles i explica si han evolucionat i, en cas que sigui així, en quin sentit ho han fet. c) A partir de quin any et sembla que l’atur indica l’inici d’una crisi econòmica? Per què? d) Quines et sembla que poden ser les causes de l’increment de l’atur a Catalunya?

104

Localització dels espais agraris i factors que els expliquen

3.9. Amb

l’ajut del mapa de la font 4 (pàg. 83) i de l’enllaç que hi ha al web www.espaibarcanova.cat, enumera cinc països de la zona temperada que tinguin més del 50 % de la seva superfície cultivada. Després, indica quins són els cinc països de la zona càlida (equatorial o tropical) que tenen un percentatge més alt de terres cultivades.

3.10. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, torna a escriure correctament les afirmacions falses. a) E l sòl de la zona temperada és més fèrtil que no pas el de les zones tropicals i equatorials. b) A les zones tropicals i equatorials, les temperatures elevades i l’abundància de precipitacions fan la funció de plaguicides naturals. c) A la zona temperada, el fred i la neu de l’hivern són un impediment per a la producció agrària. d) A la zona temperada, l’aplicació de la tecnologia al camp al llarg dels segles xix i xx explica el creixement de la producció. e) B ona part dels països de la zona càlida van patir la colonització d’alguns països de la zona temperada, els quals en van programar l’agricultura en funció del mercat europeu. f) E ls monocultius de cafè, sucre i cacau són típics de les zones càlides i això n’explica l’alta producció agrària.

3.11. Fes les activitats següents: a) E xplica, amb paraules teves, què s’entén per factors del paisatge agrari. b) Q uin tipus de factor explica que a l’Índia no hi hagi ramaderia en zones on es podria desenvolupar? c) P osa exemples de factors físics i humans que expliquin la localització del paisatge agrari.

3.12. Quins factors et sembla que expliquen l’alta producció agrària d’aquests dos paisatges?

TEMA

3 B

Les activitats agropecuàries

3.13. Observa aquestes fotografies i digues quina de les dues activitats agràries, en funció de la seva finalitat productiva, s’orienta al mercat i quina és de subsistència. Justifica la teva tria.

3.14. Busca

a internet una fotografia que il·lustri una activitat agrícola o ramadera intensiva i una altra que representi una activitat agrícola o ramadera extensiva. Copia les imatges en un arxiu informàtic i explica per què són activitats agropecuàries intensives o extensives.

3.15. Elabora una taula com la que hi ha al costat amb les característiques principals de les activitats agropecuàries segons la seva finalitat productiva, d’una banda, i la seva forma d’explotació, de l’altra.

Activitats agropecuàries Segons la seva finalitat productiva De subsistència

…

De mercat

…

Segons la seva forma d’explotació Intensiva

…

Extensiva

…

105

3.16.

Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha al costat:

En primer lloc, les dones africanes són reproductores, no únicament en el sentit biològic del terme, sinó també en l’àmbit domèstic, on tenen la responsabilitat de l’alimentació, la neteja i el funcionament general de la unitat familiar. […] En segon lloc, les dones africanes que viuen a les àrees rurals són productores. Les dones de les zones rurals d’Àfrica són les més grans productores de conreus per a l’alimentació i, també, contribueixen amb la seva feina en els conreus per a l’exportació i en la producció d’aliments per vendre per compte propi. […] En tercer lloc, les dones són les organitzadores de les comunitats. […] Se’ls pot demanar, per exemple, que arreglin els forats de les carreteres i els camins, que eliminin les deixalles de les àrees comunals i que contribueixin als projectes de la comunitat, com ara la construcció i el manteniment de dispensaris i escoles.

a) É s justa la situació de la dona africana amb relació a la de l’home? Per què? b) Q uines causes et sembla que poden explicar la situació descrita en el text? c) A quin model d’activitat agropecuària, segons la seva finalitat productiva, et sembla que correspon la tasca de les dones africanes d’acord amb el que s’explica en el text? Argumenta la resposta.

Hazel Barrett: Les dones africanes (text adaptat).

Els paisatges agraris

3.17. Observa les fotografies i digues quins elements del paisatge agrari pots identificar-hi pel que fa a la forma de les unitats de conreu i als tipus de conreus.

106

3.18. Observa les fotografies i digues quins elements del paisatge agrari pots identificar-hi pel que

TEMA

3 fa als sistemes de conreu. A

3.19. Observa les fotografies i digues quins elements del paisatge agrari pots identificar-hi pel que fa a l’hàbitat rural. Després, esbrina a quina província es localitza cada un i quina és la seva àrea climàtica.

Port de la Braguía

Sigüenza

3.20. Esbrina quins són els productes de temporada i alhora de proximitat del lloc on vius i classifica’ls segons les estacions.

3.21. Observa la fotografia de la dreta i, a partir del que veus, explica què són els conreus hidropònics.

107

L’agricultura als països desenvolupats

3.22. Relaciona els caps amb les cues corresponents de manera que obtinguis frases amb sentit. Tingues en compte que hi ha una cua que sobra. Caps 1. Caracteritzen l’agricultura als països desenvolupats… 2. El clima explica… 3. La Revolució Industrial als països desenvolupats… 4. L’agricultura ecològica apareix com una alternativa… 5. La biotecnologia i la genètica han afavorit… 6. Els conreus transgènics són…

Cues a) …el tipus d’espècie cultivada. b) …va possibilitar l’exportació dels productes propis. c) …els conreus transgènics. d) …a l’ús de pesticides, plaguicides i altres productes químics. e) …l’explicació del descens del nombre de persones dedicades a l’agricultura. f) …l’especialització i una tecnificació progressiva. g) …cultius modificats genèticament resistents a les plagues.

3.23. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, torna a escriure correctament les afirmacions que hagis identificat com a falses. a) L a història ajuda a entendre la disminució del nombre de persones que treballen al camp als països desenvolupats. b) E l paisatge agrari dels països desenvolupats s’estén bàsicament per la zona de clima temperat. c) L ’agricultura ecològica es caracteritza per l’ús de plaguicides molt seleccionats. d) L es espècies transgèniques han estat modificades genèticament per resistir les plagues. e) E ls conreus transgènics no són perillosos i tothom els accepta.

3.24. Llegeix

l’entrada organisme genèticament modificat de l’Enciclopèdia catalana, que trobaràs al web www.espaibarcanova.cat, i digues quins són els quatre camps d’aplicació dels animals i les plantes modificats genèticament. Et sembla que l’autor de l’article és partidari dels conreus transgènics? Raona la resposta.

108

L’agricultura als països en vies de desenvolupament

3.25. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, torna a escriure correctament les afirmacions falses. a) L’agricultura subdesenvolupada es localitza en països situats entre els dos tròpics. b) Gràcies a les colonitzacions europees, l’agricultura subdesenvolupada té una alta aplicació tecnològica. c) Com que als països en vies de desenvolupament hi ha molta mà d’obra, es generen grans excedents agraris que es destinen a la comercialització. d) Una de les conseqüències de les colonitzacions europees ha estat l’extensió dels monocultius de plantació. e) Els països on hi ha més desnutrició són també els que tenen una agricultura menys desenvolupada. f) En algunes zones dels països en vies de desenvolupament, la producció agrària pot ser alta i, en canvi, la productivitat, baixa.

3.26. Observa aquesta fotografia i identifica-

3.27. Observa aquesta fotografia d’una planta-

hi els trets que defineixen una situació agrària de subdesenvolupament.

ció de te a Sri Lanka i busca informació sobre aquest tipus de conreu. Cal que n’expliquis les característiques principals i que hi identifiquis els trets que defineixen una situació agrària de subdesenvolupament. Després, entra a l’enllaç corresponent del web www.espaibarcanova.cat i esbrina quins són els cinc principals països productors de te. A quina àrea climàtica es localitzen?

TEMA

R 3.28.

Observa aquestes dues fotografies de plantacions de cotó. Suposant que la producció fos la mateixa, a quina de les dues plantacions la productivitat seria més alta i per què? Per quina raó una de les plantacions pertany a un país desenvolupat i l’altra no? Consulta l’enllaç corresponent del web www.espaibarcanova.cat i digues quins són els cinc principals països productors de cotó. Corresponen tots a models de plantacions característics de països en vies de desenvolupament? Per què?

109

3.29. Observa els gràfics de la font 30 (pàg. 93) i resumeix-ne la informació. 3.30.

Llegeix aquest text i extreu-ne els aspectes positius i els negatius sobre el conreu dels agrocarburants segons l’autor. El conreu dels agrocarburants té l’arrel en quatre causes diferents: l’esgotament dels combustibles fòssils, el canvi climàtic, la necessitat de diversificar el subministrament d’energia i el fet de representar noves oportunitats per a l’agricultura. Tot i que encara queden molts combustibles fòssils per consumir a la Terra, es van exhaurint. Caldrà en el futur substituir les fonts d’energia. El conreu d’agrocarburants pot ser una opció. Amb els agrocarburants és possible que les emissions de CO2 siguin negatives, cosa que afavorirà la preservació del medi ambient. Així mateix, cal anar diversificant les fonts d’energia per no dependre només del petroli i dels conflictes que genera. Finalment, els agrocarburants poden proporcionar noves oportunitats productives als agricultors.

El cultiu d’agrocarburants també presenta, però, elements negatius. Abandonar els conreus tradicionals per cultivar agrocarburants (un 25 % de l’espai actualment utilitzat per l’agricultura per obtenir un 14 % de carburant) pot fer apujar els preus dels aliments i agreujar la fam al món. També cal tenir en compte que la quantitat d’energia emprada per cultivar els agrocarburants no sigui la mateixa que se n’obtingui (balanç energètic). La producció d’agrocarburants a gran escala només es pot fer a partir de la desforestació de boscos, fet que comporta un impacte negatiu en el medi ambient. Tampoc no és gens clar que els combustibles obtinguts de l’agricultura no siguin contaminants. Francesc Reguant: Entendre l’agricultura (text adaptat).

Els paisatges agraris de la península Ibèrica

3.31. Analitza el mapa de la pàgina 95 i redacta un comentari que segueixi la pauta següent: a) tema de què parla; b) tipus de mapa; c) espai geogràfic que comprèn; d) temps a què correspon la informació; e) símbols de la llegenda i el seu significat; f) zones que es poden identificar en el mapa perquè presenten trets semblants o comuns, i g) conclusió breu.

3.32. Llegeix aquest text de l’escriptor val·lisoletà Miguel Delibes i respon les preguntes que hi ha al costat. Pero iba a hablar de las tierras de mi pueblo que se dominan, como desde un mirador, desde el Cerro Fortuna. Bien mirado, la vista desde allí es como el mar, un mar gris y violáceo en invierno, un mar verde en primavera, un mar amarillo en verano y un mar ocre en otoño, pero siempre un mar. Y de ese mar, mal que bien, comíamos todos en mi pueblo.

110

a) Què vol dir que el paisatge és un mar? A quina unitat de relleu espanyol pertany aquest tipus de paisatge? b) Per què et sembla que aquest «mar» era verd a la primavera i groc a l’estiu? c) Què et permet deduir que el clima del lloc al qual es refereix l’autor pertany a la zona temperada?

Els paisatges agraris de Catalunya

TEMA

3 3.33. Relaciona els caps amb les cues corresponents de manera que obtinguis frases amb sentit. Tingues en compte que hi ha una cua que sobra. Caps 1. E l paisatge agrari de Catalunya… 2. L a població activa de Catalunya… 3. A les comarques del nord de Catalunya… 4. A la Depressió Central catalana… 5. Al sud de Catalunya… 6. Al nord dels rius Cardener i Llobregat…

Cues a) … indica que es tracta d’un país desenvolupat. b) … hi abunden els conreus llenyosos. c) …hi predomina la ramaderia. d) … pertany de ple al model de país desenvolupat. e) … hi predominen els conreus herbacis. f) …hi abunden els conreus de blat de moro i els oliverars. g) …hi predominen els conreus característics dels climes humits.

3.34. Observa el mapa de la font 39 (pàg. 96) i redacta un comentari que segueixi la pauta següent: a) tema de què parla; b) tipus de mapa; c) espai geogràfic que comprèn; d) temps a què correspon la informació; e) símbols de la llegenda i el seu significat; f) zones que es poden identificar en el mapa perquè presenten trets semblants o comuns, i g) conclusió breu.

3.35. Observa els gràfics de les fonts 37 i 38 (pàg. 96) i comprova si les dades sobre la població activa i la producció final agrària a Catalunya han experimentat algun canvi i, en cas que sigui així, explica en quin sentit ho han fet. Pots consultar les dades actuals a l’enllaç corresponent del web www.espaibarcanova.cat.

3.36.

Observa les fotografies i indica a quina zona de Catalunya pot pertànyer cada una i per què. Explica algun dels factors de cada paisatge.

111

La pesca i l’aqüicultura

3.37. Observa el mapa de la font 45 (pàg. 99) i redacta un comentari que segueixi la pauta següent: a) tema de què parla; b) tipus de mapa; c) espai geogràfic que comprèn; d) temps a què correspon la informació; e) símbols de la llegenda i el seu significat; f) zones que es poden identificar en el mapa perquè presenten trets semblants o comuns, i g) conclusió breu.

3.38. Comenta el contingut del gràfic de la font 47 (pàg. 99) d’acord amb la pauta següent: a) tipus de gràfic; b) tema de què parla; c) descripció de les seves dues variables (columnes i línia); d) explicació o causa dels fenòmens que s’hi representen. Consulta a l’enllaç corresponent del web www.espaibarcanova.cat que les dades del gràfic no hagin canviat i comprova que no hi hagi informació que faci referència a anys posteriors.

R 3.39.

Observa les taules estadístiques i respon les preguntes que hi ha en la pàgina següent. Després, consulta els enllaços corresponents del web www.espaibarcanova.cat, comprova si hi ha dades posteriors al 2011 i, en cas que n’hi hagi, si la tendència continua sent la mateixa. Món

Font: FAO

Producció pesquera capturada (en milions de tones*) Producció total d’aqüicultura en aigües continentals i marítimes (en milers de tones)

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

89.740

90.018

88.970

91.519

88.447

89.622

90.229

91.540

89.417

92.508

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

70.177

73.540

77.916

81.559

88.145

94.945

99.554 103.836 108.075 111.945

Font: Nacions Unides Font: INE

Espanya

112

Producció pesquera capturada a Espanya (en milers de tones*)

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

923

932

975

1.009

927

987

1.062

972

909

953

Producció d’aqüicultura a Espanya (en milers de tones)

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

265

297

281

290

289

249

305

333

309

342

* Les dades inclouen peix, mol·lusc, crustacis, algues i plantes aquàtiques. Població mundial (en milers de milions)

Creixement de la població mundial en percentatge

2000

2005

2010

2011

2017

2000

2005

2010

2011

2017

6.127

6.514

6.753

7.000

7.713

6,9

6,31

2,16

3,08

2,16

a) Quina és la tendència general del volum de captures mundials de peix, mol·luscs i crustacis? Segueix el mateix ritme que el creixement de la població mundial? Justifica la resposta. b) Quina diferència hi ha entre el creixement de les captures i la producció pesquera obtinguda per mitjà de l’aqüicultura? A què creus que és deguda? c) Quina és la tendència en el volum de captures d’Espanya? d) Quina és la tendència de la producció pesquera obtinguda per mitjà de l’aqüicultura a Espanya? Quines diferències hi ha respecte de la producció mundial?

TEMA

Activitats + 3.40. Observa el paisatge agrari de la fotografia i comenta’l d’acord amb els passos que s’expliquen en les pàgines 100 i 101.

3.41.

Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

L’obtenció de productes a partir de les activitats del sector primari té com a contrapartida afectacions importants en la sostenibilitat del medi ambient. L’ús abusiu de fertilitzants químics, herbicides i pesticides, per exemple, degrada els sòls i la vegetació. A més, quan plou, la pluja arrossega components químics tòxics cap als torrents, rius i llacs i en contamina les aigües. Un altre aspecte preocupant és l’alt consum d’aigua que necessita el sector agrari. Aquest fet comporta una sobreexplotació dels recursos hídrics que origina sequeres i manca d’aigua en determinades zones. També la ramaderia intensiva pot resultar agressiva per al medi ambient. Així, per exem-

ple, els purins –excrements dels porcs diluïts en aigua– i els detergents de neteja de les granges poden contaminar l’aire, l’aigua i el sòl. Per això, la Unió Europea aconsella que no hi hagi més de 20 a 40 porcs per hectàrea. Finalment, també l’aqüicultura genera problemes mediambientals. Per exemple, els residus de les granges marines tenen un impacte en l’entorn del mar on estan situades. A més, l’engreix d’algunes espècies requereix pinso elaborat a partir de grans quantitats d’altres peixos. Així, per exemple, per obtenir una tonyina d’un quilogram, calen 15 quilograms de seitó, és a dir, per aconseguir una espècie concreta en una granja marina, és necessari exhaurir-ne altres del medi natural.

a) Enumera els principals problemes mediambientals derivats de les activitats del sector primari. b) Explica, amb paraules teves, què són un fertilitzant, un herbicida i un plaguicida.

113

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS població activa i inactiva

sector primari

La població activa la integren totes les persones que tenen edat de treballar (entre setze i seixanta-cinc anys), encara que no ho facin per impediments no desitjats (atur, malaltia…). La població inactiva inclou totes les persones que no treballen perquè no volen o perquè no ho poden fer (jubilats, estudiants de més de 16 anys…).

Inclou les activitats econòmiques destinades a extreure productes de la natura (l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal).

aqüicultura

agricultura ecològica

EL SECTOR PRIMARI: AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA Activitat agrícola que només fa servir productes naturals que no atemptin contra les condicions de vida de la ramaderia i que és curosa amb l’entorn natural.

Sistema de cria i engreix de plantes i animals aquàtics que es duu a terme en instal·lacions especials, anomenades piscifactories, o en granges situades al medi natural.

paisatge agrari

conreu transgènic Els conreus transgènics al món (en milions d’hectàrees)

Estats Units Brasil Argentina Canadà Índia Paraguai Pakistan Xina Sud-àfrica Uruguai

75 50,2 23,6 13,1 11,4 3,0 3,0 2,8 2,7 1,1 0

blat de moro, soja, cotó, bleda-rave sucrera, alfals, colza, papaia, carbassa

soja, blat de moro, cotó

soja, blat de moro, cotó colza, blat de moro, soja, bleda-rave sucrera

cotó

soja cotó cotó, papaia, tomàquet, pebre dolç blat de moro, soja, cotó soja, blat de moro

Planta resistent a les plagues que s’ha creat, a partir de l’aplicació de la biotecnologia i la genètica, a còpia de modificar genèticament les espècies. 114

Paisatge humanitzat generat per l’agricultura. Per analitzar-lo i entendre’l, cal identificar els elements principals que el componen: la xarxa de parcel·les o forma de les unitats de conreu (camp obert, camp tancat, bancal i horta), el tipus de conreu (herbaci i llenyós), el sistema de conreu (de secà i de regadiu) i l’hàbitat rural (dispers i concentrat).

agricultura i ramaderia de mercat agricultura i ramaderia de subsistència

keywords »w orking and non-working population

» p rimary sector » c ommercial farming Activitat agrícola i ramadera que es desenvolupa en grans espais, generalment dedicats a uns mateixos productes o espècies, amb la finalitat de vendre als mercats.

» s ubsistence farming Activitat agrícola i ramadera destinada a l’autoconsum. Ocupa molta mà d’obra i utilitza tecnologia molt rudimentària.

» i ntensive farming » e xtensive farming » a grarian landscape » t ransgenic farming » o rganic farming

agricultura i ramaderia intensives

» a quaculture

Activitat agrícola i ramadera destinada a obtenir el màxim rendiment en un espai reduït.

agricultura i ramaderia extensives

Al web www.espaibarcanova.cat Activitat agrícola i ramadera que es practica en extensions de terreny àmplies amb l’objectiu d’obtenir grans quantitats de productes a un preu molt baix.

trobaràs l’apartat Organise your Knowledge per conèixer les paraules clau i el seu significat en anglès.

115