SOCIALS 4
C.-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal
ESO
Continguts s amb activitat ls competencia
Programa
Eulàlia Ferrer
UNITAT 3
TEMA 3 LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Edat
1. L’era de la indústria 2. Canvis en l’agricultura i en la població 3. El naixement de la indústria 4. L’augment dels intercanvis i la revolució dels transports 5. Un nou sistema econòmic i una nova societat 6. La industrialització a Catalunya i Espanya 7. La vida quotidiana de la classe obrera 8. La lluita de la classe obrera 9. El moviment obrer a Catalunya (1833-1874) 10. L’evolució de la ciència (1700-1800)
74
Ús de l’arada de Rotherham Jethro Tull dissenya la sembradora de llavors en fileres Implantació del sistema Norfolk al Regne Unit (1730-1740)
moderna
Edat contemporània
Samuel Crompton inventa la màquina de filar mule-jenny Adam Smith publica Assaig sobre la riquesa de les nacions James Watt inventa la màquina de vapor James Hargreves inventa la filadora spinning-jenny
Navegació del primer vaixell de vapor als EUA
Marx i Engels publiquen el Manifest comunista
Constitució del sindicat Les Tres Classes del Vapor Fundació de l’empresa Altos Hornos de Vizcaya
Inauguració de la primera línia ferroviària espanyola Barcelona-Mataró Inauguració de la primera línia ferroviària ManchesterLiverpool
Fundació de l’AIT (Associació Internacional de Treballadors) a Londres
Fàbriques al país de Gal·les cap al 1830 segons un gravat de l’època. 75
1. L’era de la indústria Revolució Industrial
• L’ús de màquines i de noves fonts d’energia va generar noves formes de treballar: el sistema fabril o treball en fàbriques.
1.1. Què va ser la Revolució Industrial?
• L’augment de la demanda va estimular la pro-
A mitjan segle xviii es va iniciar un procés de canvi
ducció i va fer que s’incrementessin els intercanvis
econòmic radical, conegut amb el nom de Revolu-
nacionals i internacionals.
ció Industrial, que va deixar enrere una economia
• Les millores en el transport van permetre la cir-
basada en l’agricultura i caracteritzada per rendi-
culació d’un nombre més gran de productes i de per-
ments baixos. En el seu lloc s’implantà una econo-
sones en menys temps i en distàncies més grans.
mia que girava al voltant de la indústria i que es va
El Regne Unit va ser el primer país on es va dur a
distingir per la producció en massa de productes ma-
terme la Revolució Industrial. Aquest procés es va
nufacturats mitjançant l’ús de màquines. Aquesta re-
iniciar cap al 1750 i va culminar uns cent anys més
volució econòmica va provocar grans canvis en la
tard. França, Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya es
vida de les persones. Tant és així que aquest procés
van industrialitzar al principi del segle xix. A l’Euro-
es considera l’inici del món contemporani. [Font 1]
pa mediterrània, durant el segle xix només es van
La Revolució Industrial va ser el resultat d’un con-
industrialitzar Catalunya i la Llombardia (nord d’Ità-
junt de canvis que van tenir lloc de manera simultània:
lia). A la resta de regions l’economia continuava sent
• La producció agrícola va augmentar molt, grà-
rural. [Fonts 2, 3 i 4]
cies als canvis en els sistemes de conreu i en l’estructura de la propietat de la terra. • La població va augmentar ininterrompudament i les ciutats es van multiplicar i van créixer.
Vocabulari producció en massa. Fabricació de grans quantitats de producte.
Font 1. Vista de la ciutat de Glasgow (Escòcia) cap al 1880 segons un gravat de l’època.
76
TEMA
3
Font 2. El procés d’industrialització a Europa a mitjan segle xix.
Font 3. L’esclat de la Revolució Industrial Què significa la frase «Va esclatar la revolució Industrial»? Vol dir que per primera vegada a la història les societats humanes van trencar les cadenes que limitaven la producció. Cap societat anterior a la Revolució Industrial no havia estat capaç de superar els obstacles que impedien un creixement de la producció. Entre aquests obstacles destacaven una ciència i una tècnica defectuoses, la fam i les mortaldats periòdiques. Des de la Revolució Industrial, la societat va ser capaç de multiplicar les persones, els béns i els serveis d’una manera constant i fins avui il·limitada. Eric Hobsbawm: L’era de la revolució, 1789-1848 (text traduït i adaptat).
Font 4. L’evolució del ferrocarril va ser un dels fets que van contribuir al desenvolupament de la Revolució Industrial. En la imatge, seqüència de dibuixos de diferents trens de la línia de Lió a SaintÉtienne (França).
77
2. Canvis en l’agricultura i en la població Els canvis van fer que la producció augmentés i
revolució agrícola
que es destinés a la venda (agricultura de mercat), no pas a l’autoconsum. La mecanització, però, va fer que
2.1. Canvis en l’agricultura
es reduís la necessitat de mà d’obra.
Al segle xviii l’agricultura va experimentar una sèrie
Molts pagesos van esdevenir jornalers, els quals
de canvis que van comportar un augment de la pro-
treballaven a jornal (sou) i ja no eren autosuficients.
ducció d’aliments i la plena privatització de l’ús de
Alguns es van quedar sense feina i van haver d’emi-
la terra. Aquest procés, anomenat revolució agríco-
grar a les ciutats.
la, és bàsic per entendre la Revolució Industrial. Els canvis en l’agricultura van afectar dos àmbits:
2.2. Canvis demogràfics
• Els sistemes de conreu. La implantació del siste-
Des de mitjan segle xviii la població europea va créi-
ma Norfolk al Regne Unit va permetre fer una rotació
xer a bon ritme a causa de la disminució progressiva
quadriennal de conreus sense guaret. [Font 5] El con-
de la taxa de mortalitat i del manteniment d’una
reu de nous productes (la patata, el blat de moro…),
taxa de natalitat elevada. [Font 7]
la mecanització de les tasques agrícoles (la sembrado-
El primer país on van tenir lloc aquests canvis va
ra, la segadora, la trilladora…) i l’ús de més adobs van
ser el Regne Unit. Després, es van estendre per la
completar les transformacions. [Font 6]
gran majoria de països europeus. [Font 8]
• L’estructura de la propietat de la terra. Els grans
La mortalitat va baixar perquè, gràcies a l’aug-
propietaris van agrupar i tancar els seus camps i es
ment de la producció d’aliments, pràcticament ja no
van apropiar de les terres comunals o d’ús col·lectiu
hi havia fam. Com que la població estava més ben
(boscos, pastures…), mesures que van ser legalitza-
alimentada, també es va fer més resistent a les malal-
des pel Parlament britànic (Enclosure Acts). Els page-
ties, i les epidèmies van anar desapareixent.
sos que no eren propietaris van perdre el dret d’uti-
L’augment de població afavorí el progrés indus-
litzar els camps privats per a la pastura dels ramats i
trial ja que va aportar mà d’obra abundant i barata i
de collir llenya a les terres comunals.
consumidors dels productes industrials. [Font 9] Sistema Norfolk
Rotació triennal amb guaret Parcel·les
Primer any
Segon any
Tercer any
Parcel·les
Primer any
Segon any
Tercer any
Quart any
A
BLAT
CIVADA
GUARET
A
BLAT
NAPS
ORDI
TRÈVOLS
B
GUARET
BLAT
CIVADA
B
TRÈVOLS
BLAT
NAPS
ORDI
C
ORDI
TRÈVOLS
BLAT
NAPS
C
CIVADA
GUARET
BLAT
D
NAPS
ORDI
TRÈVOLS
BLAT
Font 5. El sistema Norfolk permetia augmentar la superfície conreada i combinava el conreu de cereals amb el de farratges (naps, trèvols…), que restituïen el nitrogen del sòl i servien per alimentar el bestiar. La ramaderia es va desenvolupar força i amb l’estabulació (cria de bestiar en estables) els agricultors van disposar de fems per utilitzar com a adob.
78
TEMA
3
Font 6. La sembradora dissenyada per l’agrònom anglès Jethro Tull (1701), de qui pren el nom, permetia sembrar llavors en fileres o solcs i enterrar-les a més profunditat. Entre les fileres hi podia passar una arada. Més tard, l’arada de Rotherham (1730) va facilitar que es pogués remoure més bé la terra i que fos més fàcil empènyer-la.
Font 7. Evolució de la població europea, 1750-1850 (en milions d’habitants) País
Font 9. Sabó i vacunes
1750
1800
1820
1830
1840
1850
Àustria
-
-
14
15,6
16,6
17,5
Bèlgica
2,2
3,1
-
4,1
4,1
4,3
Espanya
8,2
10,5
-
14,6
-
15,7
França
21
27,3
30,5
32,6
34,2
35,8
Alemanya
-
-
25
28,2
31,4
34
Gran Bretanya
7,4
10,5
14,1
16,3
18,5
20,8
Irlanda
3,2
4,8
6,8
7,8
8,2
6,6
Itàlia
16
17,2
19,7
21,2
22,9
24,4
Rússia
28
35,5
48,6
56,1
62,4
68,5
Font: B. R. Michell: Statistical Appendix, 1700-1914, Londres, 1971.
La implantació, al segle xix, d’algunes mesures higièniques i sanitàries també va contribuir a la reducció de la mortalitat. Es va generalitzar l’ús del sabó i la construcció de clavegueres com a sistema de sanejament de les ciutats. L’any 1776 Edward Jenner va descobrir la vacuna contra la verola, una malaltia que havia causat moltes morts durant l’Antic Règim. Al llarg del segle xix es descobriren altres vacunes que van contribuir a fer disminuir les taxes de mortalitat.
Font 8. Taxes de natalitat i mortalitat a la Gran Bretanya, 1750-1850 Any
Natalitat (‰)
Mortalitat (‰)
1750
34,1
32
1780
35,4
28,8
1820
34
23.1
1850
32,6
22,4
79
3. El naixement de la indústria màquina de vapor • fàbrica
3.2. Les primeres indústries La indústria tèxtil cotonera, la siderúrgica i la minera del carbó i del ferro van ser els tres sectors produc-
3.1. Les innovacions tècniques i el sistema fabril
transformacions de la Revolució Industrial.
La industrialització va comportar la substitució del
• La indústria cotonera. Abans de la Revolució
treball manual per màquines. Les innovacions tècni-
Industrial, la indústria tèxtil tradicional a Europa era
ques es van anar produint segons el ritme de les ne-
la llanera. Al segle xviii, però, el cotó va començar a
cessitats. Sovint l’aplicació d’una innovació gene-
estendre’s. Les indianes, teles de cotó estampades,
rava un desequilibri en el procés productiu i això
provenien de l’Índia i eren molt apreciades pels bri-
obligava a introduir-ne de noves. [Font 10]
tànics. El govern, pressionat pels manufacturers de la
La mecanització del procés productiu va perme-
llana, prohibí la importació d’indianes i altres teixits
tre augmentar la producció, abaratir els costos, abai-
de cotó. Els cotoners, però, importaven cotó en floca
xar els preus dels productes a causa de l’augment del
i feien tot el procés de producció al Regne Unit.
consum i, finalment, incrementar els beneficis dels empresaris. Les fonts d’energia que van moure les primeres
La indústria cotonera va ser la primera a introduir el sistema fabril i a mecanitzar el procés de producció (filatura i teixidura). [Fonts 10 i 12]
màquines van ser la força humana i l’energia hidràu-
• La indústria siderúrgica. Durant la Revolució In-
lica. La gran innovació energètica, no obstant això, va
dustrial la demanda de ferro va créixer ja que calia
ser l’ús del vapor. La màquina de vapor, inventada per
substituir les filadores i les teixidores de fusta per mà-
James Watt el 1769, utilitzava el carbó com a com-
quines que resistissin el ritme de treball de la màquina
bustible i convertia el vapor en energia mecànica.
de vapor. També calia ferro per construir les màqui-
[Font 11]
nes de vapor i les vagonetes, les eines i els rails de les
En les primeres indústries es va desenvolupar una nova organització del treball: el sistema fabril. La
mines de carbó. Més tard, el ferro fou fonamental en la construcció dels ferrocarrils i els vaixells de vapor.
fàbrica era l’espai de producció on es concentraven
L’augment de la demanda estimulà aquesta indús-
les màquines, les fonts d’energia i els obrers. Les
tria i impulsà les innovacions tècniques. La primera
màquines i el conjunt de les instal·lacions eren pro-
va ser la substitució del carbó vegetal per carbó mi-
pietat de l’amo de la fàbrica, el qual decidia què es
neral (carbó de coc), amb un poder calorífic més
produïa, la quantitat i la qualitat del producte, el fun-
gran. Una altra novetat fou el convertidor de Besse-
cionament del procés de producció i l’organització
mer (1856), que transformava el ferro en acer.
de la jornada laboral.
80
tius en què, entre el 1750 i el 1850, s’aplicaren les
• La mineria. Durant la Revolució Industrial la
La fàbrica facilitava el control de la mà d’obra i
mineria es va desenvolupar força ja que calien grans
imposava la divisió del treball. Els obrers s’especialit-
quantitats de carbó i de ferro. Això va fer que a poc
zaven en una tasca per la qual rebien un sou. En cap
a poc s’anessin introduint millores en el procés d’ex-
cas no decidien res sobre el procés productiu.
tracció, en el transport i en la seguretat.
1700
+
=
biga
TEMA
3 barra del pistó cilindre
1733
+
= llançadora mecànica (John Kay)
biela volant forn
1765
+
=
màquina de filar (spinning-jenny) 1765
+
=
màquina de filar moguda per aigua (water frame)
condensador
Font 11. La màquina de vapor de James Watt.
1779
+
=
màquina de filar moguda per vapor (mule) 1785
+ màquina de filar moguda per vapor (mule)
filadora
= teler mecànic mogut per vapor
teixidor
peça de tela
Font 10. El procés de mecanització de la indústria tèxtil.
Font 12. Fàbrica de teixits de cotó al Regne Unit cap a mitjan segle xix.
Sabies que…? La creació i el desenvolupament de les primeres indústries fou possible gràcies als beneficis obtinguts en el comerç colonial i l’agricultura. Així mateix, els empresaris tèxtils van reinvertir els seus guanys en la millora de les fàbriques
Vocabulari
(autofinançament). En el cas de la indústria
cotó en floca. Cotó acabat de collir de la planta,
siderúrgica van ser necessàries la unió de diversos
abans de ser transformat en fil.
inversors i la creació de mecanismes bancaris.
81
4. L’augment dels intercanvis i la revolució dels transports ferrocarril
El naixement del ferrocarril va representar l’empenta definitiva a la industrialització. Entre el 1804 i el 1825 es va treballar en diversos projectes més o
Un dels canvis vinculats a la Revolució Industrial va
menys reeixits, però no fou fins més tard, entre el
ser el pas a l’economia de mercat: ja no es produïa
1825 i el 1829, que George Stephenson va perfec-
per a l’autoconsum, sinó per a la venda. Això va pro-
cionar les primeres locomotores. [Font 14] L’any 1830
vocar un creixement important del volum dels inter-
Stephenson va inaugurar la primera línia oberta a
canvis comercials, que va ser possible gràcies a les
passatgers entre Manchester i Liverpool, dues ciutats
millores en els sistemes de transport.
importants de la indústria cotonera. A partir d’aleshores, el ferrocarril es va estendre ràpidament per
4.1. El comerç
Europa i els Estats Units. [Fonts 15 i 16]
Abans de la Revolució Industrial, el comerç interior
El ferrocarril va permetre unir les mines amb les
era molt reduït. La creació d’un mercat inte-
fàbriques tèxtils i siderúrgiques que necessitaven el
rior d’àmbit nacional va ser una de les grans nove-
carbó com a combustible. També va enllaçar el camp
tats del procés d’industrialització. Diversos factors
amb les ciutats i va facilitar-ne l’abastament d’ali-
van contribuir a la seva consolidació: l’augment del
ments. Al continent aquest nou mitjà de transport va
nombre de consumidors, el poder adquisitiu més
afavorir el comerç entre els diversos estats, i arreu
gran de la població i les millores en els transports.
va representar un estímul per als sectors miner i side-
Durant el període de la Revolució Industrial bona
rúrgic, ja que per construir-lo calia carbó i ferro.
part de la producció britànica es venia a l’estranger,
L’aplicació del vapor als mitjans de transport tam-
principalment a les colònies que el Regne Unit pos-
bé va servir per substituir els vaixells de vela. El pri-
seïa arreu del món. Als ports també arribaven molts
mer vaixell de vapor d’una línia comercial regular va
productes importats de les colònies (mercat exte-
navegar pel riu Hudson, als Estats Units, l’any 1807.
rior). La burgesia britànica va obtenir molts guanys
Aquest nou mitjà, però, no es va generalitzar fins a la
amb aquests intercanvis, una part dels quals es va
segona meitat del segle xix. [Font 17]
invertir en la indústria. [Font 13]
4.2. La revolució dels transports L’augment dels intercanvis exigia millores en els sistemes de transport que permetessin un tràfic ràpid,
Sabies que…?
barat i amb una capacitat de càrrega elevada. Des de
Al principi el ferrocarril va tenir els seus
mitjan segle xviii la xarxa de camins del Regne Unit
detractors. Consideraven que mai no podria
va millorar força i es van construir molts canals navegables. El canvi més revolucionari, però, va ser l’ús del vapor en el transport terrestre i marítim.
82
substituir els canals, els carruatges i les diligències i qualificaven de visionaris els projectes d’estendre’l arreu.
30.000
28.000
TEMA
3
Font 13. Exportació de teixits britànics, 1740-1829 (en milions de lliures)
25.000 20.000
18.712
15.000 9.995
10.000
1820-29
1810-19
2.631 1800-09
1770-79
756
1790-99
248
1780-89
227 1760-69
88 1750-59
0
11 1740-49
5.000
Font 15. Longitud de la xarxa ferroviària, 1840-1870 (en quilòmetres) País
1840
1850
1860
1870
Alemanya
469
5.856
11.098
18.876
Bèlgica
334
903
1.730
2.897
França
497
2.915
9.167
15.544
2.390
9.797
14.603
21.558
Font: Eric Hobsbawm: Industria e imperio. Una historia económica de Gran Bretaña desde 1750.
Gran Bretanya
Font 14. El naixement del ferrocarril fou possible gràcies a la suma de diversos invents i innovacions previs com ara els rails, els vagons i la màquina de vapor. A George Stephenson (1781-1848), en la imatge, s’atribueix el fet que perfeccionés una locomotora anterior dissenyada per Richard Trevithick el 1804. Aquesta primera locomotora va fer un trajecte de quinze quilòmetres remolcant cinc vagons carregats amb setanta persones i deu tones de ferro. El problema, però, era que pesava molt i trencava els rails.
Font 16. Evolució del nombre de passatgers dels ferrocarrils britànics, 1838-1888 milions 900
600
300
0
1838
1848
1858
1868
1878
1888
Font 17. S’atribueix a Robert Fulton (1765-1815) l’invent del vaixell de vapor. L’any 1803 construí un petit vaixell que va fer navegar pel riu Sena (França). Quatre anys més tard va obrir la primera línia comercial regular entre Nova York i Albany pel riu Hudson (Estats Units). 83
5. Un nou sistema econòmic i una nova societat capitalisme • Adam Smith
La nova societat era fonamentalment urbana, ja que va ser a les ciutats on es van instal·lar les fàbriques
El procés d’industrialització va donar lloc al naixe-
i, com a conseqüència, les estacions de ferrocarril, els
ment i la consolidació d’un nou sistema econòmic,
serveis de distribució, la burgesia i els obrers.
el capitalisme, i d’un nou tipus d’estructura social, la societat de classes.
L’èxode rural va ser una de les característiques d’aquest període. El 1750 un de cada sis habitants britànics vivia en una ciutat; el 1850, ja eren un de
5.1. El capitalisme
cada dos. Manchester, ciutat amb una indústria tèx-
El sistema econòmic capitalista presenta les caracte-
til potent, va passar de 17.000 a 180.000 habitants
rístiques següents:
entre els anys 1760 i 1830.
• Els mitjans de producció (fàbriques, màquines)
En moltes ciutats es van haver d’enderrocar les
són de propietat privada i resten en mans d’una pe-
antigues muralles i urbanitzar les terres que les en-
tita part de la població.
voltaven. La burgesia va impulsar la construcció de
• L’objectiu és aconseguir el màxim benefici individual. • S’estableix la lliure competència entre les empreses dedicades al mateix negoci.
barris i edificis que reflectien el seu poder econòmic i social (eixamples). Els obrers es van establir a les zones antigues de la ciutat, que solien estar força degradades, o a la perifèria, al costat de les fàbri-
• Es postula la no-intervenció de l’Estat en eco-
ques, on la manca de serveis era absoluta. D’aquesta
nomia. No s’ha de regular la producció, els salaris ni
manera es van anar creant barris diferenciats segons
els preus.
les classes socials. [Font 19]
• Esclaten crisis periòdiques, quan l’oferta no es correspon amb la demanda. El capitalisme es va fonamentar en els principis del liberalisme econòmic, formulat per pensadors britànics com Adam Smith. [Font 18] El liberalisme fou molt ben rebut per la burgesia ja que afavoria els seus interessos. Per això aquesta classe social va portar a la pràctica les idees del liberalisme econòmic quan les revolucions burgeses van triomfar.
5.2. La societat de classes La societat industrial era formada per la burgesia, propietària dels mitjans de producció, i el proletariat, que no tenia cap propietat i vivia d’un salari. La riquesa (propietat) determinava les diferències socials i l’ascens d’un grup a l’altre era possible.
84
Adam Smith (1723-1790).
Font 18. Les teories econòmiques liberals d’Adam Smith Qualsevol individu, sempre que no violi les lleis de la justícia, ha de ser lliure per triar el mitjà de vida que li sembli millor i ha d’aportar la seva activitat i el seu capital a la lliure competència. Els sobirans només tenen tres deures: 1. Protegir la societat de la violència i la invasió d’altres estats. 2. Protegir cada membre de la societat de la injustícia i l’opressió.
TEMA
3 3. Crear i mantenir certes obres públiques que mai no crearia la iniciativa individual. L’interès d’una nació en les seves relacions comercials amb altres nacions estrangeres és comprar a bon preu i vendre tan car com es pugui. Tindrà un bon mercat per comprar quan per mitjà de la llibertat de comerç encoratgi totes les nacions a vendreli mercaderies, i per la mateixa raó podrà vendre car quan els mercats seran plens de compradors. Adam Smith: Assaig sobre la riquesa de les nacions,1776 (text adaptat).
Font 19. La ciutat industrial, segons Dickens Era una ciutat de maó vermell, o de maó que hauria estat vermell si el fum i les cendres li ho haguessin permès; de fet, era una ciutat vermella i negra, de tons artificials, com el rostre pintat d’un salvatge. Era una ciutat amb maquinària i xemeneies altes, de les quals sortien ininterrompudament serpents de fum. La ciutat tenia un canal d’aigües negres, i un riu d’aigües envermellides per les tintes pudents, i enormes amuntegaments d’edificis tots plens de finestres que trontollaven i sotraguejaven tot el sant dia. Hi havia a la ciutat diversos carrers amples, que s’assemblaven molt entre ells, i molts i molts carrers estrets que encara s’assemblaven més, habitats per persones també ben iguals les unes a les altres, que entraven i sortien totes a les mateixes hores, feien ressonar l’empedrat de la mateixa manera i feien la mateixa feina, i per a les quals cada dia era igual que ahir i que demà. Heus ací que ens trobem en una ciutat immensa, d’un milió d’habitants, on només moren de gana, pels carrers, vint-i-cinc persones l’any. Què me’n dius, d’aquesta proporció? I l’única cosa que se m’ha acudit de dir ha estat que per als qui es moren de gana tant se val que els altres siguin un milió com un milió de milions.
Mireu al voltant vostre, aquesta ciutat tan rica, a la qual han acudit tantes persones a teixir, a cardar la llana, a treballar a preu fet, per viure sempre de la mateixa manera, sense respir, des del bressol fins a la tomba. Mireu com vivim, i on vivim, i quants som, i quina és la nostra sort, sempre i en tot moment; i mireu les vostres fàbriques, sempre en marxa, però que no ens porten a cap altre lloc que a la mort tard o d’hora. Charles Dickens: Temps difícils (1854).
Londres el 1876, segons un gravat de Gustave Doré.
85
6. La industrialització a Catalunya i Espanya
segle xix Espanya continuava sent un país majorità-
niques, com les mule-jennies i les selfactines, que van desplaçar les màquines de fusta. [Font 20] El gran problema era que les màquines de vapor necessitaven carbó per funcionar i Catalunya no en tenia. En conseqüència, calia importar-lo d’Astúries o de Gal·les (Gran Bretanya), i això resultava molt car. Per tal de superar aquest inconvenient, molts empresaris catalans van decidir tornar a fer servir l’energia hidràulica, ja utilitzada en el sector tèxtil
riament agrari i la industrialització només s’havia pro-
des del segle xviii. Per això moltes indústries tèxtils
duït a Catalunya, el País Basc i una part d’Astúries.
es van instal·lar al costat dels rius. Aquestes indústries van rebre el nom de colònies industrials. [Font 21] Gràcies als vapors de les ciutats i a les colònies industrials al llarg dels rius Llobregat, Cardener i Ter, la industrialització es va estendre per una part molt important de Catalunya. [Font 22] A més de la indústria del cotó, cal destacar la indústria llanera i, d’una manera més modesta, la metal·lúrgica. Al voltant d’aquests sectors industrials van anar creixent, al llarg del segle xix, altres
colònia industrial
A Espanya el procés d’industrialització es va iniciar al segle xix; el seu desenvolupament va ser més lent i va tenir lloc d’una manera incompleta respecte dels països europeus més avançats. De fet, al final del
6.1. El naixement de la indústria tèxtil a Catalunya A la darreria del segle xviii, Catalunya ja havia experimentat una sèrie de canvis que podien afavorir el desenvolupament de la industrialització: el creixement demogràfic, l’especialització agrícola i l’augment del comerç exterior, basat en l’exportació d’indianes i d’aiguardent.
va modernitzar. L’ús de l’energia de vapor es va com-
sectors, com el del paper, el de la farina, el del ciment i, en general, les indústries de béns de consum. Es van establir, així, les bases de la gran diversificació industrial que va tenir lloc al primer terç
binar amb la implantació de telers i filadores mecà-
del segle xx.
Però la guerra del Francès i el regnat agitat de Ferran VII van retardar l’entrada de la indústria moderna fins al 1833. Fou aleshores que la indústria cotonera es
Spinning-jenny
Berguedana Font 20. La spinning-jenny, inventada el 1765, era una filadora que permetia filar 120 fils alhora. La berguedana era més ràpida i eficaç i s’usà a Catalunya pels volts de 1870.
86
turbina
sala de telers
menjadors torre de l’amo
torre del director
dutxes zona públiques esportiva teatre nou casal de la dona
TEMA
3
església
dispensari
pisos dels treballadors
Dibuix de Jordi Ballonga.
teatre vell escorxador
màquina de vapor
caldera de vapor
safareigs
carnisseria, fonda, telèfon públic
Font 21. Colònia Vidal de Puig-reig (Berguedà). A més de la fàbrica, la colònia disposava d’habitatges per a l’empresari i els treballadors. També hi havia diversos serveis, com ara església o capella, botigues, cafè i escola.
Vocabulari mule-jenny. Màquina de filar inventada el 1779 per Samuel Crompton que revolucionà la indústria tèxtil per la quantitat i la qualitat del fil produït. selfactina. Màquina de filar, dotada d’un cert automatisme, que s’introduí a Catalunya el 1854 i provocà l’atur forçós de molts filadors. béns de consum. Productes acabats que són destinats al consumidor (mobles, aliments, vestits...). diversificació industrial. Augment de la gamma d’activitats industrials.
Font 22. Mapa de la localització de la indústria tèxtil a Catalunya al segle xix. S’hi poden observar dues àrees d’interès: una que transcorre al llarg dels cursos fluvials i una altra de costanera que coincideix amb els ports principals.
87
6.2. L’arribada del ferrocarril
6.3. La indústria a Espanya
Amb un cert retard amb relació a la Gran Bretanya,
Espanya, a diferència de Catalunya, era al segle xix
a Espanya també es va construir el ferrocarril. La pri-
un país agrari, dominat per una noblesa que era la
mera línia fèrria es va construir a Catalunya: unia
propietària principal de les terres. La indústria espa-
Barcelona i Mataró i va ser inaugurada l’any 1848.
nyola no estava prou desenvolupada per poder do-
[Font 23]
nar feina a tota la població, que havia crescut molt al
La construcció de la xarxa ferroviària a Espanya
segle xix. L’emigració es va convertir en una de les
es va impulsar amb la Llei general de ferrocarrils de
sortides per trobar feina. Així, molts espanyols van
1855 i es va allargar fins a les primeres dècades del
emigrar a Amèrica. [Font 25]
segle xx. Aquest procés va ser possible, sobretot, grà-
Tot i que de forma aïllada, en algunes zones d’Es-
cies al capital estranger. Fins a la dècada de 1880 a
panya també hi va haver una certa industrialització.
Espanya no es van fabricar locomotores ni vagons,
A Màlaga i Astúries, per exemple, es van crear in-
que fins aleshores s’importaven d’Europa. Per això el
dústries siderúrgiques que, per diversos motius, no
ferrocarril a Espanya no va ser tan decisiu en l’impuls
van prosperar. No va ser fins als darrers vint anys del
de la industrialització com ho havia estat a la Gran
segle xix que va sorgir un altre gran centre industrial:
Bretanya.
la indústria siderúrgica al País Basc. [Font 26]
La xarxa ferroviària espanyola es va construir se-
En definitiva, el procés d’industrialització a Espa-
guint una estructura radial amb el centre a Madrid i
nya es va caracteritzar per la lentitud del seu desen-
un ample de via diferent del de les línies ferroviàries
volupament i per una localització en regions concre-
europees. Aquest darrer aspecte constituïa una difi-
tes com Catalunya i el País Basc. En conseqüència, a
cultat en els intercanvis amb la resta d’Europa, ja que
l’inici del segle xx la situació d’Espanya era molt
calia transbordar les mercaderies en arribar a la fron-
allunyada de la d’altres països més avançats, com
tera. [Font 24]
ara el Regne Unit, França i Alemanya.
Font 23. Rèplica de la locomotora del primer ferrocarril que va circular a Espanya, entre Barcelona i Mataró, el 1848, que es conserva al Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú (el Garraf).
88
TEMA
3
Font 24. El traçat radial de la xarxa ferroviària espanyola va suposar un obstacle per a les bones comunicacions entre la majoria de les regions espanyoles i, molt especialment, per a les més industrialitzades, com Catalunya. En el mapa s’observa la baixa densitat de la xarxa i la seva discontinuïtat a la zona mediterrània.
Font 25. L’emigració dels gallecs Este vaise i aquel vaise e todos, todos se van. Galicia, sin homes quedas que te poidan treballar. Tes, en cambio, orfos e orfas e campos de soledad; e nais que no teñen fillos, e fillos que no teñen pais. E tés corazóns que sufren longas ausencias mortás; viudas de vivos e mortos que ninguén consolará. Rosalía de Castro: «¡Pra a Habana!» (fragment).
Vocabulari nais. Mares. pais. Pares.
Font 26. Altos Hornos de Vizcaya va ser una de les empreses més importants de la siderúrgia basca. Es va fundar l’any 1902 a partir de la fusió de tres empreses que ja existien.
89
7. La vida quotidiana de la classe obrera classe obrera o proletariat
dia. Així, la mateixa peça servia de cuina, menjador o dormitori. A més, també era habitual que l’habitatge fos compartit per més d’una família. Les cases
Amb la Revolució Industrial va néixer un nou grup
eren fredes, fosques i humides i estaven molt mal
social: la classe obrera o proletariat industrial. Les
ventilades. [Font 30]
condicions de treball i de vida dels obrers van ser
En general, els barris obrers no reunien en absolut
molt dures a tots els països. Una de les causes
les condicions mínimes de salubritat, per la qual
d’aquesta situació va ser que els estats van trigar for-
cosa les malalties infeccioses, com la tuberculosi o
ça temps a regular el treball a les fàbriques i a les
el tifus, es propagaven fàcilment entre la població
mines.
obrera. A més, la classe treballadora era molt vulnera-
La jornada laboral mitjana d’un obrer oscil·lava
ble perquè la seva dieta solia ser inadequada i insufi-
entre les 12 i les 14 hores diàries sis dies a la setma-
cient i també per la duresa de la feina diària. [Font 31]
na. El sou es cobrava per dia treballat i les vacances no existien. Els salaris eren tan baixos, que amb prou feines permetien la subsistència dels treballadors i treballadores. [Font 27] D’altra banda, els accidents laborals eren molt
Vocabulari gas grisú. Gas inflamable que es desprèn a les mines de carbó.
freqüents ja que no hi havia cap mesura de seguretat.
Sabies que…?
Aquesta situació era encara més greu a les mines de
A Barcelona, a mitjan segle xix, un de cada dos
carbó, ja que els miners estaven dins de galeries molt
infants menor de 5 anys moria. L’esperança de
estretes, sense veure la llum del sol i amb el perill
vida era de 24 anys per a la classe obrera i de 36
constant de possibles enrunaments o explosions de
anys per a la burgesia.
La classe obrera tampoc no tenia cap tipus de protecció en cas d’atur, malaltia, accident laboral o quan s’arribava a la vellesa. Les dones i les criatures també treballaven a les fàbriques i a les mines, però els seus salaris eren entre un 40 % i un 50 % inferiors als dels homes. A més, el treball infantil provocava un grau d’analfabetisme molt elevat perquè els infants no podien anar a l’escola. En conseqüència, era molt difícil que el proletariat pogués millorar socialment. [Font 29] Els habitatges obrers eren de dimensions molt reduïdes. Generalment tenien una o dues habitacions que feien diverses funcions segons el moment del
90
Els salaris de la classe obrera Tipus d’ingressos Obrer corrent..................................... 2.296 rals/any Teixidor.............................................. 4.160 rals/any Teixidor de llana................................. 3.604 rals/any Tipus de despeses Obrer solter........................................ 2.302 rals/any Obrer casat (sense fills)....................... 3.071 rals/any Obrer casat (2 fills)............................. 4.176 rals/any Font 27. Si comparem les dades, podem observar que els obrers amb família al seu càrrec tenien despeses superiors al seu salari. Si tenim en compte que aquesta era la situació més freqüent, es fa evident que la majoria dels treballadors no podien cobrir les seves despeses.
Font: Ildefons Cerdà: Monografia estadística de la classe obrera a Barcelona el 1856.
gas grisú. [Font 28]
Font 29. El treball de les dones i les criatures
TEMA
3 Per controlar les màquines que produïen en sèrie, es necessitaven persones disposades a fer una feina monòtona i repetitiva, i a resistir les llargues i esgotadores jornades de treball. Els empresaris aviat van veure que les criatures i les dones s’ajustaven bé a aquests requisits, ja que els dos grups estaven habituats a obeir i a fer les feines que l’altra gent no volia. Font 28. Gravat de principis del segle xix que mostra infants treballant a l’interior de les mines angleses.
Clara Garcia i Montserrat Roset: Història del feminisme.
Font 30. Els carrers dels barris obrers no tenien xarxa de clavegueram, no estaven asfaltats i les deixalles s’hi acumulaven i es barrejaven amb la pols i el fang. En la imatge, carrer de Glasgow (Escòcia) cap al 1868.
Font 31. La dieta obrera El menú quotidià de les classes treballadores no permetia incloure carn ni peix, llevat del dissabte, i encara aleshores era el que el metge higienista Pere Felip Monlau qualificava de «carn de dissabte» perquè era el dia en què en menjaven, i no passaven de ser les deixalles de l’escorxador. Els obrers esmorzaven amb pa i sardines salades, els pares, i amb pa i aigua, els nens. Per dinar
menjaven fesols amb oli o escudella, i per sopar, patates amb oli. De vegades, incloïen bacallà o una mica de carn de porc. Malgrat la precarietat i la discreció d’aquests àpats, l’alimentació s’enduia el 53,69 % del pressupost. Josep M. Huertas: Obrers a Catalunya, 1840-1975 (text adaptat).
91
8. La lluita de la classe obrera marxisme • anarquisme • Associació Internacional de Treballadors
d’una societat comunista, és a dir, sense classes socials i amb igualtat absoluta. Marxistes i anarquistes també coincidien a asse-
8.1. El luddisme i les primeres associacions obreres
nyalar que a la societat comunista s’hi havia d’arribar
La duresa de les condicions de treball i de vida del
paven en la manera com calia fer aquesta revolució.
proletariat va donar lloc a una llarga lluita per sortir de la misèria i aconseguir una societat més justa.
per mitjà de la revolució del proletariat, però discreEls pensadors que van formular el marxisme, Karl Marx i Friedrich Engels, consideraven que per pre-
Una de les primeres formes de protesta dels obrers
parar la revolució el proletariat s’havia d’organitzar
va ser el luddisme, que consistia a fer malbé inten-
en partits comunistes. Amb el triomf de la revolució
cionadament les màquines i les fàbriques. Els treba-
proletària, la burgesia perdria el poder, que seria
lladors, però, van adonar-se ben aviat del poc que
ocupat pel partit comunista. S’establiria, així, un Es-
aconseguien amb aquestes accions i van decidir or-
tat governat pels obrers que posaria fi a la propietat
ganitzar-se. D’aquesta manera, a la dècada de 1820
privada i a les desigualtats socials. Un cop assolits
es van fundar els primers sindicats al Regne Unit.
els seus objectius, l’Estat es dissoldria. [Font 33]
Aquestes organitzacions van utilitzar la vaga com un
Els teòrics anarquistes, com ara Mikhaïl Bakunin i
dels principals mitjans per aconseguir millorar la si-
Piotr Kropotkin, creien que qualsevol poder és con-
tuació de la classe obrera. [Font 32]
trari a la llibertat. Com que l’objectiu de qualsevol partit polític és aconseguir el poder, l’anarquisme re-
8.2. El pensament social: marxisme i anarquisme
butjava la formació de partits obrers i només accepta-
A mitjan segle xix van sorgir dues ideologies que van
A més, els anarquistes tampoc no volien crear un
inspirar la lluita de la classe obrera d’arreu del món
estat proletari, ja que s’hauria d’abolir juntament amb la
durant la resta d’aquell segle i gran part del segle xx:
propietat privada i les classes socials immediatament
el marxisme i l’anarquisme. Les dues ideologies cri-
després del triomf de la revolució.
va l’associació de treballadors en sindicats. [Font 34]
ticaven el capitalisme i es proposaven substituir-lo
Malgrat les diferències que els separaven, marxis-
per una organització més justa de la societat. El seu
tes i anarquistes van conviure durant un temps en
objectiu era assolir una societat en què no hi hagués
l’Associació Internacional de Treballadors (AIT),
ni rics ni pobres i en la qual totes les persones fossin
també anomenada Primera Internacional, que es va
iguals, tant en drets i deures com en riquesa.
fundar a Londres el 1864. [Font 35]
Tant els marxistes com els anarquistes consideraven que la propietat privada era la principal causa de les desigualtats socials i que calia eliminar-la i reemplaçar-la per la propietat comuna o col·lectiva. Creien que la desaparició de la propietat privada comportaria el final de la societat capitalista i l’establiment
92
Vocabulari vaga. Aturada col·lectiva de la feina per part dels treballadors amb l’objectiu d’aconseguir alguna reivindicació.
Font 32. Les primeres associacions obreres
Font 33. L’estat obrer
L’Associació té el doble avantatge d’unir totes les forces i donar a aquest tot una direcció. Si ens mantenim aïllats, disseminats, som febles… Ens cal, doncs, un vincle que ens uneixi, una intel· ligència que ens governi: cal tenir una Associació. Així, el primer pas ha de ser la formació d’un cos compost per tots els treballadors, donar-li una administració que el governi, una comissió que discuteixi amb els patrons els interessos dels obrers. Quan l’Associació faci un senyal, tots els obrers abandonaran els obradors i faran vaga per tal d’obtenir dels patrons l’augment de preu reclamat.
El primer pas de la revolució obrera serà la conquesta del poder pel proletariat. Un cop al poder, el proletariat anirà desposseint la burgesia de tot el capital i de totes les seves altres propietats, que passaran a mans de l’Estat.
TEMA
3
Karl Marx i Friedrich Engels: El manifest comunista (1848).
Text publicat a París cap al 1833.
Font 34. L’anarquisme segons Kropotkin Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no rau en la forma de govern, sinó en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si. Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.
K. Marx
F. Engels
Declaració de Piotr Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883).
Sabies que…? El terme luddisme prové del Capità Ned Ludd, un personatge mític anglès a qui s’atribueix el fet d’haver estat el primer que va fer malbé intencionadament una màquina per raons laborals.
Font 35. L’objectiu principal de l’AIT era coordinar la lluita obrera contra el capitalisme a escala internacional. L’enfrontament entre anarquistes i marxistes i la persecució dels governs van fer que es dissolgués el 1876. En la imatge, al·legoria de la Internacional, de J. Jonchère (1900).
93
9. El moviment obrer a Catalunya (1833-1874) A Catalunya la xifra de treballadors industrials va anar
A tot Espanya, però particularment a Catalunya, el
augmentat al llarg del segle xix. Així, en menys de
creixement d’afiliats de l’AIT va ser espectacular;
seixanta anys el nombre d’obrers tèxtils a Barcelona
l’any 1870 els afiliats catalans representaven el 40 %
es va multiplicar per deu. El 1850 ja n’hi havia
de tots els obrers espanyols. Amb l’AIT van arribar a
100.000, i la xifra no parava d’augmentar. Aquests
Espanya les idees marxistes i anarquistes. L’anarquis-
obrers, igual que la classe obrera europea, tenien unes
me va arrelar amb força a Catalunya. Així, el 1870 va
condicions de vida i de treball molt dures. [Font 36]
tenir lloc el Primer Congrés Obrer de Barcelona,
Davant la situació de misèria que patien, els tre-
que va rebutjar la participació dels obrers en la vida
balladors catalans es van organitzar. Abans, però,
política, tal com defensaven els anarquistes. [Font 39]
van dur a terme algunes accions luddites, com ara la
Un cop acabat el Sexenni Democràtic, l’Estat va
crema del vapor Bonaplata el 1835. I encara el 1854
tornar a prohibir la major part d’organitzacions obre-
hi va haver avalots luddites contra la introducció de
res, i només es van poder mantenir els sindicats d’ofici.
les màquines anomenades selfactines. [Font 37]
9.1. Les primeres organitzacions
Vocabulari sindicat d’ofici. Agrupació d’obrers d’una
El maig de 1840 es va fundar l’Associació de Teixi-
mateixa branca de la indústria (teixidors,
dors de Barcelona, primer sindicat d’ofici que agru-
maquinistes, filadors, boters...).
pava obrers i obreres de diferents fàbriques. Aquesta organització va arribar a tenir 4.000 membres, i el seu exemple va ser seguit a moltes localitats i també
Alimentació i indumentària dels obrers boina o gorra
brusa de vellut
per obrers d’altres sectors. Així, el 1843 ja hi havia a tot Catalunya 57.000 obrers associats en diferents sindicats. Els governs liberals van prohibir repetidament aquestes associacions. Això va fer que esdevingues-
camisa o samarreta pantalons de vellut
sin clandestines i que duressin poc. La llibertat d’associació durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) va fer possible l’aparició de molts sindicats nous. El més important va ser Les Tres Classes del Vapor (1869-1916), que agrupava treballadors de les fàbriques de cotó. La seva força es reflecteix en el fet que el 1870 va ser capaç d’alimentar durant quinze setmanes els 2.500 obrers de les fàbriques tèxtils de Vilanova i la Geltrú que feien vaga. [Font 38]
espardenyes de vetes
Durant el Sexenni Democràtic es va implantar a Espanya l’Associació Internacional de Treballadors.
94
Font 36. Quasi un 55 % del sou dels obrers es destinava a l’alimentació. Els aliments més habituals de la dieta d’un obrer català eren el pa, les arengades, els llegums, les patates, la carn salada, el bacallà i els menuts, coneguts també com la carn del dissabte.
TEMA
3
Font 37. Les selfactines eren màquines de filar semiautomàtiques que estalviaven mà d’obra. El 14 de juliol de 1854, a Barcelona, grups de filadors van provocar incendis en diverses fàbriques equipades amb aquest tipus de maquinària.
Font 38. L’associacionisme obrer Excel·lentíssim duc de la Victòria, Els que subscriuen, delegats de la classe obrera de Catalunya, es presenten a V. E. per demanar el següent: Els obrers de Catalunya desitgen la llibertat absoluta d’associar-se en els casos en els quals, gaudint de salut, els manqui la feina i de poder refusar el jornal quan el considerin insuficient per a les seves necessitats. També demanen que es fixi en 10 el màxim d’hores de treball i que s’inspeccionin les fàbriques per veure si compleixen les condicions higièniques necessàries. Finalment, demanen que es prohibeixi als pares posar a treballar els seus fills abans de l’edat de 10 anys. Petició dels obrers catalans al duc de la Victòria, 1855 (text adaptat).
Manifestació obrera, d’Antoni Estruch (1904). Durant força temps els obrers catalans van ser republicans, tal com mostren les banderes d’aquesta obra.
Font 39. El Primer Congrés Obrer de Barcelona va tenir lloc al juny de 1870. Hi van participar 89 delegats de diverses societats obreres de tot Espanya, encara que la majoria eren catalanes. Les tendències ideològiques representades eren diverses, des de l’anarquisme i el marxisme fins a posicions més moderades. En la votació final, 50 dels 89 delegats van donar suport a la posició més radical i apolítica.
95
10. L’evolució de la ciència (1700-1800) Les majoria de les grans innovacions tècniques del se-
D’altra banda, es va estendre en la societat una
gle xviii van ser obra d’artesans i enginyers. Paral·
autèntica curiositat per la ciència. En són testimoni
lelament al desenvolupament tècnic, la ciència, con-
les nombroses associacions que es van crear per es-
tinuant la tasca que al segle anterior havien dut a
timular les descobertes científiques i l’increment de
terme Galileu i Isaac Newton, va experimentar uns
càtedres de les diverses ciències a les universitats.
progressos sense precedents. La utilització del mètode científic, consistent en l’observació i l’experimentació dels fenòmens de la naturalesa, va esdevenir l’únic camí per a l’obtenció de coneixement científic.
B
A
Font 40. El físic i astrònom suec Anders Celsius (1701-1744) va presentar el 1742 el primer termòmetre de mercuri mesurat de 0 a 100 en graus centígrads. Celsius va observar l’altura de la columna de mercuri en l’estat de congelació i l’estat d’ebullició i va dividir, posteriorment, el recorregut en 100 parts o graus. També va viatjar a Lapònia, on va verificar que el radi de la Terra era menor del que es creia, i va confirmar així la teoria de Newton segons la qual la Terra era una mica aixafada als pols.
96
Font 41. Al segle xviii es van fer els primers grans estudis i descobertes sobre l’electricitat. Alessandro Volta (1745-1827) va crear la primera pila elèctrica, feta de discos metàl·lics, l’un damunt de l’altre, alternant els de zinc i els de coure. D’aquí ve el nom de pila. Per primer cop es va generar corrent elèctric continu (A). D’altra banda, el nord-americà Benjamin Franklin (1706-1790) va distingir l’electricitat positiva de la negativa. També va defensar que els llamps eren un fenomen elèctric i ho va demostrar amb la invenció del parallamps el 1752 (B).
Font 42. Antoine Lavoisier (1743-1794) és considerat el pare de la química moderna. Creador del principi de conservació de la massa («la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma»), va demostrar que l’aire no és un element simple, sinó que és compost d’oxigen i nitrogen, i que l’aigua és formada d’hidrogen i oxigen. També va estudiar la combustió, va definir el concepte d’element químic i fou el primer a donar una nomenclatura a cada compost químic en funció dels seus elements. El 1789 va publicar el Tractat elemental de química, primer text modern d’aquesta ciència. Gràcies a Lavoisier, la teoria d’Aristòtil, vigent fins aleshores, segons la qual la matèria era formada per aigua, aire, foc i terra, va quedar definitivament bandejada. En la imatge, Lavoisier i la seva dona, Marie-Anne Pierrette Paulze, al seu laboratori, de Jacques-Louis David (1788).
TEMA
3
Font 43. Carl von Linné (1707-1778), botànic suec, fou el creador de la nomenclatura binària per tal de classificar totes les espècies de plantes i animals. Considerat el pare de la taxonomia i de l’ecologia moderna, va aplicar un sistema de classificació en classes, ordres, gèneres i espècies que ha facilitat la classificació de les noves espècies vegetals i animals. Una de les seves obres és Species plantarum (1753), en què va arribar a classificar fins a 6.000 espècies vegetals.
Vocabulari taxonomia. Part de la biologia que classifica els éssers vius en grups o tàxons de diferent categoria. limfa. Líquid transparent, alcalí, procedent del líquid del teixit intersticial que circula pels vasos o conductes limfàtics.
Font 44. El doctor Edward Jenner (1749-1823) va observar que els munyidors de vaques malaltes de verola bovina no contreien mai la verola humana i va tenir la idea d’administrar limfa dels munyidors que havien passat la verola bovina per prevenir la infecció humana. D’aquí ve el nom de vacuna. Fins aleshores la verola era mortal per al 30 % de les persones infectades i la mortalitat arribava al 90 % entre els nadons. En la imatge, Edward Jenner administra la primera vacuna contra la verola el 1796, d’Ernst Board.
97
ACTIVITATS L’era de la indústria
3.1. Defineix el concepte de Revolució Industrial. Situa-la en el temps i en l’espai.
3.2.
Observa el mapa de la pàgina 77 i fes les activitats següents: a) Indica’n el tema i la cronologia. b) En el mapa es representen els dos principals tipus d’indústries que hi havia durant la Revolució Industrial. Quins eren? On es localitzaven? c) A quins estats hi havia més mines de carbó? d) Quins estats tenien més línies de ferrocarril? e) Quines eren les gran regions industrials d’Europa? f) A quines zones encara no s’havia iniciat el procés d’industrialització?
3.3. Llegeix el text de la pàgina 77 (font 3) i contesta les preguntes següents: a) Aquest text, és una font primària o secundària? Argumenta la resposta. b) Què significa l’expressió «trencar les cadenes que limitaven la producció»? c) Què eren les mortaldats periòdiques? En quines societats n’hi havia? d) En què es diferencia, segons aquesta font, una societat anterior a la Revolució Industrial d’una societat industrialitzada?
3.4. Observa la taula i fes les activitats que hi ha a continuació: Població activa per sectors a la Gran Bretanya (en %) Any
Agricultura i pesca
Indústria i mineria
Serveis
1700
56
22
22
1820
40
32
28
1890
16
44
40
a) Descriu la informació que proporciona la taula. b) Quina relació tenen aquestes dades amb la Revolució Industrial?
98
Canvis en l’agricultura i en la població
3.5. Respon: a) Quins canvis es van produir en l’agricultura britànica i quins efectes van tenir sobre la producció? b) Quines conseqüències va tenir per a la pagesia la mecanització de l’agricultura i la pèrdua del dret d’ús de les terres comunals? c) Quins avantatges va significar el tancament de terres per als grans propietaris?
3.6. Observa les fonts 7 i 8 de la pàgina 79 i fes les activitats següents: a) Identifica les fonts i descriu-ne la informació. b) Per què va disminuir la mortalitat? c) Quina relació hi ha entre la informació que proporciona la font 8 i l’evolució de la població a la Gran Bretanya que mostra la font 7? d) Era possible, durant l’Antic Règim, que la població tingués el ritme de creixement que mostra la font 8? Justifica la resposta.
3.7. Llegeix aquest text i contesta les preguntes: El mercat de mà d’obra industrial A Manchester i Leeds es van establir mercats de mà d’obra on els propietaris podien examinar amb detall les famílies que acabaven d’arribar del camp: l’edat dels infants, el caràcter com a treballadors i la seva moralitat. Alguns escrits dels burgesos sobre els pagesos que s’oferien per treballar són significatius: «absolutament saludable», «magnífic per a la seva edat», «tenim moltes petites famílies com aquesta si vostè les contracta juntes». e. h. thompson: La formació de la classe obrera
(text adaptat).
a) Per què tants pagesos s’oferien per treballar? b) Com qualificaries la situació presentada?
3.8. Els canvis agraris i demogràfics van provocar moviments migratoris cap a altres continents. Observa el
TEMA
3 gravat, llegeix-ne el peu i contesta les preguntes que et proposem: a) Aquest gravat, és una font primària o secundària? Justifica la resposta. b) Per què creus que abandonaven Europa els emigrants? c) Què els promet, segons la il·lustració, l’oncle Sam?
Amèrica va ser el destí de molts immigrants procedents d’Europa. Aquest gravat de 1880 ironitza sobre l’arribada als Estats Units dels europeus, que són rebuts per l’oncle Sam amb els braços oberts.
El naixement de la indústria
3.9.
Elabora una fitxa biogràfica de James Watt. A més de les dates i el lloc de naixement i de mort, cal que hi incloguis les aportacions que va fer a la màquina de vapor i les aplicacions que va tenir aquest giny.
3.10. Observa aquestes dues fonts històriques i fes les activitats que hi ha a continuació: Observem, per exemple, una manufactura de poca importància: la fabricació d’agulles. Un obrer no ensinistrat en aquesta feina i que desconegui les noves màquines, per més que treballi, no pot fer més de vint agulles al dia. Però avui dia la fabricació d’agulles està dividida en diverses fases. Un obrer estira el filferro, un altre l’adreça, un tercer el talla en trossos iguals, un quart en fa la punta, un cinquè s’encarrega de llimar la part on s’ha de col·locar el cap. Així doncs, el procés de fer una agulla s’ha dividit en divuit operacions diferents. Una petita fàbrica de deu obrers pot fer, d’aquesta manera, 48.000 agulles al dia. Adam Smith: Assaig sobre la riquesa de les nacions, 1776 (text adaptat).
a) Identifica els tipus de font i indica de què tracten. b) Quines característiques del sistema fabril es poden identificar en aquestes fonts?
99
3.11. Quins van ser els dos sectors pioners de la industrialització? Quines innovacions tècniques van afavorir-ne el desenvolupament?
3.12. Observa l’esquema de la pàgina 81 (font 10) i contesta les preguntes següents: a) Quins eren els dos processos bàsics de la indústria tèxtil? b) En quin procés i quan va començar la mecanització d’aquesta indústria? c) Les innovacions es van produir al mateix temps en cada procés? Justifica la resposta.
d) Quina diferència hi havia, pel que fa a l’ús de fonts energètiques, entre la water frame i la mulejenny? e) Quines conseqüències va tenir la mecanització del procés productiu sobre la producció, els preus i els beneficis?
3.13. Explica quins efectes va tenir el creixement de la indústria cotonera sobre altres sectors de l’economia i la societat. Per exemple, la producció de cotó en floca, la de maquinària tèxtil, el desenvolupament dels transports, la urbanització de les ciutats…
L’augment dels intercanvis i la revolució dels transports
3.14. Llegeix aquest text i contesta les preguntes que et proposem: Els vaixells sortien dels ports anglesos amb les bodegues carregades d’armes, teixits, ginebra, rom i vidres de colors que servirien per pagar esclaus que comprarien a la costa africana. Molts dels esclaus provenien de la selva i no havien vist mai el mar. Durant el viatge cap a Amèrica, molts africans morien víctimes d’epidèmies o desnutrició, o se suïcidaven ja que es negaven a menjar o s’escanyaven amb les seves pròpies cadenes. Els esclaus supervivents eren venuts als mercats del Carib. Els vaixells tornaven a Anglaterra carregats de productes tropicals com ara sucre, cotó, cafè i cacau. El capital acumulat amb aquest comerç va fer possible la invenció de la màquina de vapor: James Watt va ser subvencionat per mercaders enriquits amb el comerç d’esclaus. Amb els beneficis del comerç d’esclaus es va construir el ferrocarril anglès i es van poder instal·lar moltes indústries angleses.
a) Aquest text, és una font primària o secundària? Justifica la resposta. b) Amb la venda de quins productes compraven esclaus, els anglesos? On els venien? c) Quina relació hi ha entre el comerç d’esclaus i la Revolució Industrial?
Eduardo Galeano: Las venas abiertas de América Latina (text traduït i adaptat).
3.15. Quins factors van contribuir a impulsar el
3.17. Analitza la informació que proporciona la
comerç interior, que abans de la Revolució Industrial era poc significatiu?
taula de la pàgina 83 (font 15) i respon les preguntes que hi ha a continuació: a) A partir del nombre de quilòmetres de la xarxa ferroviària de cada país, se’n pot deduir el grau d’industrialització? b) Què va aportar el ferrocarril al procés d’industrialització?
3.16. Observa el gràfic de la pàgina 83 (font 13) i descriu la informació que proporciona. A continuació, relaciona el procés de mecanització del sector tèxtil i l’increment de les exportacions de teixits.
100
Un nou sistema econòmic i una nova societat
La industrialització a Catalunya i Espanya
3.18. Contesta aquestes preguntes:
3.22. Llegeix aquest text i respon les preguntes
a) Què és el capitalisme? b) Quina relació hi ha entre el liberalisme econòmic i el capitalisme? c) Quina classe social va donar suport a les tesis del liberalisme?
que hi ha a continuació:
3.19. Llegeix
les teories econòmiques d’Adam Smith de la pàgina 85 (font 18) i fes les activitats següents: a) Indica si aquest text és una font primària o secundària. Justifica la resposta. b) Qui va ser Adam Smith? c) Quines obligacions tenien els sobirans en aquest sistema econòmic? d) Es pot deduir, a partir de la lectura del text, que el seu autor defensava que tot havia de ser privat? Argumenta la resposta. Què en penses, d’aquesta qüestió?
Aigua i carbó El millor combustible per a la màquina de vapor és el carbó mineral. Els països carboners han gaudit d’un avantatge incomparable a l’hora d’emprendre la cursa industrial. Privada de carbó, Catalunya s’ha vist obligada a perllongar l’ús de la força hidràulica durant tot el segle xix. Catalunya, país sense carbó, s’ha vist obligada a fer del vapor un ús restringit. La comparació del que costava produir un cavall de vapor a Catalunya i a Anglaterra ho diu tot sobre el taló d’Aquil·les de la industrialització catalana. La despesa anual de produir un cavall de vapor el 1865, en rals, era de 1.101,5 a Anglaterra i de 3.249,98 a Catalunya. Catàleg de l’exposició Catalunya, la fàbrica d’Espanya.
3.20. Imagina que ets un burgès anglès i que tens una fàbrica tèxtil. Consulta els enllaços que hi ha al lloc web www.espaibarcanova.cat i contesta les preguntes següents: a) Què et diferencia d’un proletari? b) Quines són les teves propietats? c) On procures vendre la producció de la teva fàbrica tèxtil? d) Quin sistema econòmic defenses? e) A quina ciutat vius? Com és el teu barri? I el teu habitatge?
3.21. Respon aquestes preguntes i il·lustra les teves respostes amb imatges: a) Quins factors expliquen el creixement urbà del segle xix? b) Per quins motius a les ciutats industrials es van configurar àrees residencials diferenciades per classes socials? c) Quines diferències hi havia entre els barris de la burgesia i els dels obrers?
TEMA
3
a) Quina era la gran diferència entre la indústria catalana i l’anglesa? b) Per què Catalunya havia de fer servir l’aigua com a energia per a la seva indústria? c) Quins productes tèxtils devien ser més barats, els anglesos o els catalans? Per què? d) Quin era el taló d’Aquil·les de la industrialització catalana? Argumenta-ho.
R 3.23.
Observa el mapa de la xarxa ferro viària espanyola de la pàgina 89 (font 24) i comenta’l d’acord amb els passos indicats en l’apartat «Lectura i comentari d’un mapa», que trobaràs al lloc web www.espaibarcanova.cat.
3.24. Justifica aquesta afirmació: «La guerra del Francès i l’agitat regnat de Ferran VII van retardar l’entrada a Espanya de la indústria moderna fins al 1833».
101
3.25. A partir de les dades de la taula, resol les
3.27. La tuberculosi, el tifus i el còlera eren ma-
qüestions que hi ha a continuació:
lalties freqüents entre la classe obrera al segle xix. Busca a internet informació sobre aquestes malalties (causes, símptomes, possibilitats de curació...) i elabora’n un informe.
Desenvolupament del ferrocarril a Espanya Any
Línia fèrria (en km)
1848
28
1855
477
1860
1.918
1865
4.831
1870
5.472
1875
6.118
1880
7.478
1885
8.931
1890
10.000
1895
11.529
1900
12.203
a) A quin lloc de la geografia espanyola situaries els 28 km de línia fèrria de 1848? b) Amb quants anys de retard va arribar el ferrocarril a Espanya des de la seva invenció? c) D’on van sortir majoritàriament els diners per finançar aquestes línies fèrries?
La vida quotidiana de la classe obrera
R 3.26.
Imagina que som a l’any 1840, que et dius Maria Pons i que treballes en una fàbrica tèxtil de Barcelona. Respon aquestes preguntes: a) Fa poc que has arribat a Barcelona. Quina feina feies abans? Per què has vingut a Barcelona? b) Com és el barri on vius? c) A quina edat vas començar a treballar? d) Quantes hores treballes cada dia? e) Fas festa el cap de setmana? f) Quants dies de vacances tens? g) Cobres el mateix sou que els homes que treballen a la fàbrica? Per què? h) Saps llegir i escriure? Per què? i) Què acostumes a menjar per dinar? I per sopar?
102
3.28. Observa aquest quadre del pintor francès Honoré Daumier (1856-1858) i fes les activitats que hi ha a continuació:
a) Descriu la imatge. b) Què transmeten els rostres dels personatges representats? c) A quina classe social creus que devien pertànyer? Per què? d) Consideres que hi ha alguna relació entre l’aspecte dels personatges i les condicions de vida de la classe social que representen? Argumenta la resposta.
3.29. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. A continuació, escriu correctament les que has considerat falses. a) El luddisme era una forma organitzada de lluita obrera. b) La jornada d’un obrer al segle xix podia arribar a ser de 14 hores. c) Als inicis de la industrialització, la classe obrera podia fer vacances, però no les cobrava. d) La dieta obrera era, en general, pobra en calories i poc variada. e) Durant la primera meitat del segle xix, els nens i les nenes no podien treballar fins que no tenien dotze anys.
La lluita de la classe obrera
3.34. Elabora una taula com la del model amb
3.30. Defineix luddisme, sindicat, vaga, marxis-
les diferències entre els marxistes i els anarquistes i completa-la.
me i anarquisme.
3.31. Explica, amb les teves paraules, les diferències entre propietat privada i propietat col·lectiva i entre sindicat i partit polític.
3.32.
Busca informació a internet i elabora una fitxa biogràfica sobre Karl Marx, Friedrich E ngels, Mikhaïl Bakunin i Piotr Kropotkin. La fitxa ha d’incloure els elements següents: nom i cognoms; dates i lloc de naixement i de mort; estudis i professió; fets rellevants relacionats amb el seu paper de pensador.
3.33. Llegeix
el text i respon les peguntes se-
güents:
Marxistes
Anarquistes
Partidaris de la participació en la política
…
Defensors de la creació de partits polítics obrers
…
Partidaris de la revolució obrera organitzada
…
Defensors d’un estat obrer
…
TEMA
3
El moviment obrer a Catalunya (1833-1874)
Bakunin contra Marx
3.35. Observa aquest quadre de Ramon Casas,
Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el mateix que nosaltres, el triomf complet de la igualtat econòmica i social, però dintre de l’Estat i pel poder de l’Estat, per mitjà de la dictadura d’un govern provisional, molt fort i despòtic, és a dir, per la negació de la llibertat. Nosaltres volem aquest mateix triomf de la igualtat econòmica i social per mitjà de l’abolició de l’Estat. Volem la reconstrucció de la societat i la constitució de la unitat humana, no de dalt a baix per la via de l’autoritat, sinó de baix a dalt per la federació de les associacions obreres emancipades.
Interior a l’aire lliure (1892), i fes les activitats que hi ha a continuació:
Carta de Mikhaïl Bakunin a Rubicone Nabruzzi, vicepresident de la Federació Italiana de l’AIT (1872).
a) El text, és una font primària o secundària? Per què? b) En quins aspectes estan d’acord Marx i Bakunin? c) Quina és la diferència principal entre els plantejaments de Marx i els de Bakunin? d) Les diferències entre el pensament marxista i l’anarquista van influir sobre l’Associació Internacional de Treballadors? De quina manera?
a) Descriu l’escena. b) A quina classe social creus que pertanyen els personatges del quadre? Per què? c) Què devia pensar una persona de classe obrera que observés una escena com aquesta?
103
3.36. A partir de les dades d’aquesta taula, fes les
3.37. Busca informació a internet sobre l’incendi
activitats que hi ha a continuació:
del vapor Bonaplata (1835) i el conflicte de les selfactines (1854). Aquests fets, es poden considerar accions luddites? Per què?
Despeses diàries d’una família obrera el darrer terç del segle xix (en pessetes) Esmorzar
Font: A. Elorza i M. C. Iglesias: Burgueses y Proletarios.
Dinar
Sopar
Altres
Cafè i llet
0,36
Tabac
0,10
125 g de cigrons
0,12
250 g de carn
0,50
Demandes de millores salarials
72 g de cansalada
0,15
½ kg de verdura
0,08
250 g de carn
0,50
½ kg de patates
0,12
125 g d’oli
0,24
Lloguer de la casa
0,50
2 kg de pa
0,72
1 kg de carbó
0,23
Excmo. Sr.: Se nos pagaban las piezas a 28 reales y a la semana solo podíamos producir una. Este salario era insuficiente para nuestras necesidades. Nuestros dueños nos han exigido que debíamos trabajar las piezas a 24 reales. Quien tenga sentimientos, póngase la mano en el pecho, baje al fondo de sí mismo y díganos: con 20 reales semanales, ¿puede, no diré un padre de família, sino un trabajador soltero, vivir?
Oli per als llums
0,10
Sabó i altres
0,25
que hi ha a continuació:
Carta dels teixidors de Sallent al governador civil (1856).
Total despesa diària......................................... 3,97 Total despesa a l’any................................. 1.449,05 Ingressos del pare de família (en pessetes) Sou diari
3,97
Dies treballats a l’any
298
Ingressos anuals
745
a) Descriu la informació que proporciona la taula. b) Compara les despeses i els ingressos i planteja les teves hipòtesis sobre com podia sobreviure una família obrera. c) Quin percentatge de les despeses totals correspon a l’alimentació? Quina valoració fas del resultat? d) Quins tipus d’aliments predominen en la dieta de les famílies obreres? Et sembla una dieta equilibrada? Argumenta la resposta. e) Quins elements que no apareixen en la taula es poden considerar imprescindibles en l’època? f) Explica les teves conclusions sobre les condicions de vida de la classe obrera de l’època.
104
3.38. Llegeix aquest text i respon les preguntes
a) On és Sallent? b) A quin tipus de fàbrica devien treballar els teixidors de Sallent, en un vapor o en una colònia? c) Quin problema tenien els teixidors de Sallent? d) Aquest text, es pot considerar luddita? Argumenta la resposta. e) Si els obrers eren catalans, per què escrivien en castellà?
L’evolució de la ciència (1700-1800)
3.39. Quins dels descobriments científics del segle xviii són encara vigents avui dia?
3.40. Posa un exemple de la vigència avui de les propostes de Carl von Linné.
3.41. Elabora una fitxa biogràfica de Benjamin Franklin. A més de les dates i el lloc de naixement i de mort, cal que hi incloguis la professió i els descobriments o innovacions científiques principals.
Activitats +
TEMA
3 3.42.
En l’apartat 7, «La vida quotidiana de la classe obrera», ja hem tractat algun aspecte relacionat amb el treball femení. Ara, et proposem que aprofundeixis una mica més sobre aquest tema i que elaboris un treball breu, il·lustrat amb algunes imatges significatives, que respongui a les preguntes següents: a) En quins sectors industrials treballaven majoritàriament les dones al segle xix? b) A part de la indústria, en quins altres tipus de feines s’ocupaven principalment les dones? Principals feines femenines a Anglaterra el 1841 segons el cens 20 anys i més
Menys de 20 anys
447.606
264.887
Indústria del cotó
65.839
49.586
Modistes i barretaires
70.518
18.561
Bugaderes
43.497
1.522
Jornaleres agrícoles
26.815
8.447
Indústria de la seda
18.038
11.795
Professores i institutrius
27.754
1.499
Teixidores
17.728
8.583
Neteja
18.019
265
Cosidores
15.680
2.266
Grangeres i pastores
15.392
–
Peons industrials
14.394
5.651
Indústria de la llana
13.196
7.742
Indústria del calçat
8.611
1.953
Tipus de feina Servei domèstic
Font: Eulalia de Vega: La mujer en la historia.
c) Quins factors poden explicar les desigualtats entre les dones i els homes, per exemple, en els salaris? Per fer el treball, et seran molt útils la taula i el text següents i els enllaços del web www.espaibarcanova.cat. L’accés de les dones al treball En prueba de nuestra injusticia y de nuestro afán para que la mujer no pueda elevarse de su estado de dependencia, no nos limitamos a vedarle solo los medios de instruirse extensamente, sino que hasta le impedimos que pueda ocuparse de oficios y profesiones para los que tiene tanta aptitud como nosotros, dándose el extraño espectáculo de que muy a menudo nos reservamos los que a ellas convendrían y les dejamos los que mejor convendrían a los hombres. Más aun resalta ese afán nuestro en los empleos en que las mujeres nos hacen la competencia. En este caso todas las ventajas están de nuestra parte: el hombre está mejor retribuido que la mujer en un mismo trabajo sin que la sociedad se escandalice de tamaña injusticia. Esa depreciación del trabajo de la mujer hace que en las profesiones a que se dedica gane la mayor parte de las veces lo estrictamente necesario para que no se muera de hambre. Para justificar tamaña iniquidad se alega que la mujer tiene menos necesidades que nosotros o que el equilibrio se encuentra en la familia con la ganancia superior que tenemos. Vicente Ortiz de la Puebla: Historia universal de la Mujer (text adaptat).
105
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS revolució agrícola agricultural revolution
Revolució Industrial Industrial Revolution
Conjunt de canvis iniciats al segle xviii en l’agricultura que van comportar un augment de la producció d’aliments i la plena privatització de l’ús de la terra.
Conjunt de canvis econòmics i socials iniciats a mitjan segle xix al Regne Unit que van suposar el relleu d’una economia basada en l’agricultura i de rendiments baixos per una altra que girava al voltant de la indústria i que es va distingir per la producció en massa de productes manufacturats amb l’ús de màquines.
Associació Internacional de Treballadors (AIT) International Workers’ Association (IWA)
Organització de treballadors, també anomenada Primera Internacional, que es va fundar a Londres el 1864.
106
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
anarquisme Collectivist anarchism
marxisme / Marxism
Teoria econòmica i social formulada per Mikhaïl Bakunin que coincidia amb el marxisme en la revolució del proletariat com a mitjà per aconseguir una societat més justa. Rebutjava, però, la formació de partits obrers i només acceptava l’associació de treballadors en sindicats.
Teoria econòmica i social formulada per Karl Marx i Friedrich Engels crítica amb el capitalisme. Proposava arribar a una societat més justa per mitjà de la revolució del proletariat, que s’havia d’organitzar en partits comunistes.
Màquin va el ca energia
màquina de vapor steam engine
na inventada per James Watt el 1769 que utilitzaarbó com a combustible i convertia el vapor en a mecànica.
ferrocarril railways
fàbrica / factory
Espai de producció on es concentren les màquines, les fonts d’energia i els obrers. La fàbrica facilitava el control de la mà d’obra i imposava la divisió del treball.
Màquina de vapor que arrossega vagons i es mou per sobre de dues vies de ferro. La seva expansió va representar l’empenta definitiva a la industrialització.
capitalisme • Adam Smith capitalism classe obrera o proletariat urbà working class or urban proletariat
Nou tipus d’estructura social sorgit arran del procés d’industrialització i format per la burgesia, propietària dels mitjans de producció, i el proletariat, que no tenia cap propietat i vivia d’un salari.
Sistema econòmic basat en els principis del liberalisme econòmic, desenvolupat per pensadors com Adam Smith, que defensa la propietat privada, el benefici individual, la lliure competència i la no-intervenció de l’Estat.
colònia industrial / industrial colony Nom que rebien a Catalunya les indústries que s’instal·laven al llarg dels rius per fer servir l’energia hidràulica. Disposava d’habitatges per a l’empresari i els treballadors, església, botigues, cafè i escola.
Al web www.espaibarcanova.cat trobaràs l’apartat Organise your Knowledge per conèixer les paraules clau i el seu significat en anglès.
107