Els continguts de cada unitat es distribueixen en els apartat següents:
Què en sabem?
A partir d’unes fotografies relacionades amb el tema de la lectura es plantegen unes preguntes de resposta oral i en grup. Aquest apartat permet valorar els coneixements previs, practicar la comunicació oral i ampliar el vocabulari.
Llegim en veu alta
Llegim en veu alta
S’inclouen diferents tipologies textuals per practicar la lectura en veu alta (individual, per parelles o en petits grups). Es proposa una activitat prèvia per motivar la lectura.
Què hem entès?
Es proposen unes activitats per treballar els tres nivells de comprensió lectora: literal, inferencial i reflexiva.
Parem l’orella
Es fomenta l’escolta activa amb activitats per esbrinar, descobrir o crear un text, un dibuix... a partir d’un àudio.
Hi diem la nostra
Es posa en pràctica la producció oral amb una proposta que té en compte les diferents tipologies textuals.
sobre Pan Gu que siguin certes: Va néixer d’un ou bullit. Es va despertar va viure durant divuit mil anys. Per separar el yin i el yang, va utilitzar un martell còsmic. Quan es va morir, el seu ull esquerre va formar la Lluna. 5. El mite de Pan Gu explica... l’origen de la humanitat. la rivalitat entre déus i humans. el valor del sacrifici i l’esperança. l’origen de l’univers i de tot el que hi ha. 6. Per què Pan Gu volia separar el yin i el yang? Per fer-se espai per tal de seure moure’s. Perquè tenia curiositat per saber com d’amunt podria arribar el yang. Per tal d’ordenar el caos. Perquè volia construir-se un habitatge més gran. 7. La història de Pan Gu és real? Què t’ho fa pensar?
8. Diuen que el sacrifici de Pan Gu va fer possible l’univers. Què estaries disposat a fer tu per ajudar algú?
29 BT00664401_03_3rQCL.indd 17:34
Hi diem la nostra
12. Pirates com Barba-rossa viuen moltes aventures que segurament voldries escoltar de primera mà. Però segur que als teus companys companyes també els interessarà escoltar les teves vivències. Quina escolliries?
Abans d’explicar la teva vivència
Pensa quina vivència explicaràs: un record, un dia especial…
Organitza el que explicaràs completant aquesta taula:
Què et va passar?
Quan et va passar?
On eres?
Amb qui eres?
Com et vas sentir?
Ordena els fets seguint aquest ordre:
Com va començar tot?
Què va passar?
Com va acabar?
Durant l’explicació de la teva vivència
Comença el teu relat procurant despertar l’interès de qui t’escolta. Per exemple: Res no feia pensar que viuria aquesta experiència...
Aporta detalls que ajudin a entendre el que estàs explicant.
Acompanya l’explicació amb gestos i canvis en el to de veu. 41
BT00664401_04_3rQCL.indd 41 17:36
Què en sabem?
BALLEM!
Fem punta al llapis
S’elabora un producte escrit que incorpora el que s’ha treballat al llarg de la unitat.
Fem punta al llapis
12.Què li deu passar a en Joan en el seu somni? Deu ser bonic o és un malson? Pensa escriu la continuació de la història d’en Joan digues com es despertarà (content, espantat, nerviós, emocionat…).
Pensa com vols que sigui el somni d’en Joan Fes servir aquesta taula per planificar el teu escrit. Només hi has d’anotar
Què hem après?
La unitat s’acaba amb una autoavaluació, una taula de metacognició i la resolució d’un petit repte.
Un pensament
Al principi de cada quadern es planteja un pensament, una cita dibuixada, que convida a reflexionar en grup sobre l’acte de llegir. Al final del quadern, l’alumnat pot escriure i dibuixar el seu pensament.
Proposta digital
A l’espai personal el docent trobarà jocs interactius per activar les destreses comunicatives i dinamitzar la classe.
un pensament
Llegir ens permet tenir més vides que els gats.
Jaume Cela
DONES DE CIÈNCIA
Què en sabem?
• Què creus que s’investiga en cada un d’aquests laboratoris?
• Coneixes el nom d’alguna científica o d’algun científic?
• Creus que és important investigar?
• T’agradaria dedicar-te a la investigació científica?
Llegim en veu alta
Mira el teu entorn i pensa tots els invents que t’envolten. Quin creus que és el més original? Sense quin invent no podries viure?
ADA LOVELACE, LA PRIMERA PROGRAMADORA DE LA HISTÒRIA
Ada Lovelace va néixer a Londres l’any 1815. Era filla del poeta romàntic lord Byron i de la matemàtica Annabella Milbanke. De fet, va ser la seva mare qui la va orientar cap al món de la ciència i de les matemàtiques.
L’Ada, de ben petita, ja imaginava tota mena d’aparells. Era una nena molt activa, va aprendre a tocar diferents instruments com ara el piano, el
violí i l’arpa. Res no se li resistia!
Quan tenia catorze anys, va patir una malaltia i va haver d’estar molt de temps al llit. Però això no la va fer defallir i va aprofitar aquells mesos per estudiar matemàtiques i altres projectes tecnològics i mecànics.
Al cap d’un temps, l’Ada va conèixer el científic Charles Babbage. Babbage li va ensenyar un aparell que estava dissenyant: una màquina immensa capaç de fer diferents operacions amb nombres. La màquina analítica de Babbage va fascinar l’Ada. Ella volia fer una màquina que, a més de nombres, mostrés i tractés lletres... i que, fins i tot, les pogués reproduir.
Així que va idear una mena de codi amb nombres que, combinats entre ells, enviaven missatges complets. L’Ada va crear el llenguatge que utilitza qualsevol ordinador avui en dia... un segle abans!
L’Ada es va casar i va tenir tres fills. Però tenia molts problemes de salut i, malauradament, es va morir molt jove, quan tenia trenta-sis anys.
Saps que el segon dimarts d’octubre se celebra el Dia d’Ada Lovelace? És una manera de reconèixer la feina que han fet moltes dones en el món de la ciència i de la tecnologia.
Què hem entès?
1. Marca les informacions que dona el text sobre Ada Lovelace:
Quan i on va néixer.
L’escola on va estudiar.
Els seus millors amics de l’escola.
Com l’Ada va aconseguir ser la primera programadora.
2. Qui va ser la primera persona que va orientar l’Ada cap al món de la ciència i de les matemàtiques?
El seu pare. La seva mare.
La seva mestra. El seu amic Charles Babbage.
3. Què li agradava fer, a l’Ada, quan era petita?
Construir calculadores. Viatjar en avió.
Escriure poesia. Imaginar aparells de tot tipus.
4. Indica quins instruments sabia tocar Ada Lovelace:
5. La màquina analítica de Charles Babbage servia per...
Fer operacions matemàtiques senzilles.
Fer operacions matemàtiques complexes.
Escriure paraules i xifres.
Fer operacions i crear música.
6. Completa aquestes informacions:
• Ada Lovelace va néixer a Londres l’any .
• Va estar molt malalta quan tenia anys.
• Cada dimarts d’ se celebra el Dia Internacional d’Ada Lovelace.
7. Imagina que voleu celebrar el Dia d’Ada Lovelace a la vostra escola. Pensa alguna activitat que podríeu fer amb les companyes i els companys de la teva classe.
Parem l’orella
8. Ara escoltaràs les exposicions que uns alumnes fan sobre tres investigadors i investigadores. Pinta les imatges amb el color corresponent.
MARIE CURIE WANGARI MAATHAI CHARLES DARWIN
Hi diem la nostra
9. Per parelles, trieu un experiment senzill i doneu les instruccions, pas a pas, com si féssiu una classe de ciències, perquè els vostres companys i companyes el puguin fer.
ABANS DE FER LA VOSTRA CLASSE
Fem punta al llapis
10. Ja has après la història d’Ada Lovelace i d’altres científiques.
Ara pots explicar la teva.
Escriu la teva autobiografia seguint un ordre cronològic i fent servir la primera persona del verb (vaig néixer..., els meus pares són..., la meva escola...). Parla de les coses que t’han passat, però també de com t’has sentit.
Pensa què vols explicar
• Aquí tens una mena d’eix cronològic per anotar-hi els fets de la teva vida que vulguis explicar:
Aquest any faig tercer de Primària i em sento... Any 20
Vaig néixer el dia
Ara ja pots escriure la teva autobiografia
Què hem après?
1. Assenyala amb una X si les afirmacions següents són verdaderes o falses:
Ada Lovelace va ser una científica egípcia. Els invents només són de l’època moderna.
Molts dels descobriments antics s’utilitzen, encara, en l’actualitat.
L’autobiografia és un text que escrivim en primera persona per explicar la nostra vida.
2. Pinta, en cada cas, la casella adequada: Autoavaluació
He entès la importància dels descobriments científics.
L’experiment que he explicat ha estat tot un èxit.
He planificat, organitzat i escrit, correctament, la meva autobiografia.
M’ha agradat el tema «Dones de ciència».
RESOLEM EL MISTERI
Què en sabem?
2
• Quins misteris o fets màgics diries que amaguen aquestes fotos?
• Creus que el misteri és el mateix que la màgia?
• T’agrada resoldre misteris?
Llegim en veu alta
Els protagonistes d’aquesta lectura pertanyen a la colla dels Atrapafantasmes. A què diries que es dediquen?
ATRAPEM EL FANTASMA!
Els personatges de la història
Senyor Wick: Professor de matemàtiques de l’escola de Fantville.
Tim: Alumne del professor Wick i membre de la colla dels Atrapafantasmes.
Papadopoli: Directora de l’escola de Fantville i mare d’en Casper.
Casper: Fill de la senyora Papadopoli i encarregat de la neteja de l’escola.
Ruby i Leo: Els altres dos membres de la colla dels Atrapafantasmes.
El senyor Wick, el professor de matemàtiques, va escriure una fórmula llarga a la pissarra.
–Amb aquesta fórmula calcularem a quina velocitat cauen els llamps, com els d’ahir a la nit. Vull que… –va mirar en Tim de fit a fit–. Ves al lavabo i neteja’t una mica! Quin acudit venir a l’escola tan enfangat!
En Tim va sortir de l’aula com un llamp, però davant la sala de professors va escoltar la veu severa de la directora:
–Em pots explicar què ha passat?
–Va caure un llamp i van passar tot de coses estranyes! –va dir en Casper.
–Com d’estranyes? –va preguntar la Papadopoli.
–Mama, la baieta em perseguia!
–Bajanades! No pots inventar-te una excusa millor per no treballar?
–M’has de creure! –va insistir en Casper.
En Tim es va allunyar tremolant i va obrir la porta dels lavabos. I, llavors, un rotllo de paper higiènic va sortir disparat d’un dels compartiments i el va colpejar al cap.
–Ai! –va cridar–. Qui ha estat?
Com a resposta, va rebre un segon cop.
–Sé on t’amagues –va dir en Tim.
Va empènyer la porta i va empal·lidir. Hi havia una figura blanquinosa, menuda i peluda asseguda al vàter amb una banana en una mà i un tercer rotllo de paper a l’altra!
–Oh, no! –va cridar en Tim, i la figura va desaparèixer.
En Tim va sortir corrent del lavabo.
Al mig del passadís va trobar en Casper emblanquinant les parets.
–Cap on ha anat el fan...? –va començar a preguntar en Tim, però un crit terrorífic que venia del menjador el va fer emmudir i va fer posar els pèls de punta a en Casper.
El senyor Wick va sortir de l’aula seguit pels seus alumnes i va córrer a veure què passava.
En Tim va buscar els seus amics de la colla dels Atrapafantasmes per informar-los de tot el que havia passat:
–He vist un fan... fantasma!
–On? –La Ruby va fer uns ulls com unes taronges.
–Al lavabo! –va aclarir en Tim, atabalat.
–Caram! –En Leo estava entusiasmat.
Teresa Blanch, Els Atrapafantasmes. L’escola embruixada. Brúixola (text adaptat).
Què hem entès?
1. Els fets extraordinaris que han succeït a l’escola de Fantville han passat després d’una nit...
2. Qui renya, la senyora Papadopoli?
El senyor Wick. En Tim. El Casper.
3. Qui veu primer el fantasma?
El senyor Wick. En Casper. La senyora Papadopoli. En Tim.
4. Com és el fantasma? Marca totes les opcions correctes:
Vesteix un llençol blanc. No té cabells. És molt menut. És pelut.
Té un aspecte blanquinós. Parla molt.
D’ECLIPSI LUNAR
DE LLAMPS
D’UNA GRAN NEVADA
DE LLUNA PLENA
5. Dibuixa els elements que té el fantasma a les seves mans:
6. Per què està enfadada la senyora Papadopoli?
7. Segons el que has llegit, qui és més valent: en Casper o en Tim?
8. Què hauries fet tu si haguessis trobat un fantasma al lavabo?
Hauries actuat com en Tim o com en Casper?
Parem l’orella
9. Escolta el misteri que ha resolt la colla de la Maia, l’Enzo i la Cora.
Tu l’hauries sabut resoldre?
• Quin d’aquests objectes no s’emporta la Maia per a la investigació?
Gorra de Sherlock Lupa
Esmorzar Ampolla d’aigua
• Marca les pistes que la colla ha trobat al llarg de la seva investigació:
Indicacions del mapa
Taques de cafè
Butaca 57
Llibre en una paella
Fletxa de pedres Mapa
Paper estripat amb «ora» Pedra en forma de triangle
• Quin era l’objecte perdut?
Hi diem la nostra
10. A l’hora d’explicar un relat de misteri, és molt important saber transmetre les emocions que es corresponen amb cada moment de la història: suspens, por, sorpresa, intriga... Posa a prova la teva capacitat per narrar relats; a partir de les imatges de sota, imagina’t algun misteri i explica’l.
Feu grups de 4 i expliqueu-vos les històries!
Fem punta al llapis
11. Als teus companyes i companyes de grup els ha agradat el final de la teva història de misteri? Torna a pensar en el final i completa’l amb més detalls per tal de fer-lo més sorprenent. Segueix aquests passos.
Planifica el final del teu misteri en vinyetes
• Pensa en dues escenes del final de la història per representar-les en vinyetes.
• Completa la informació que contindrà cada una de les vinyetes del teu còmic.
Vinyeta 1
Quina escena representa?
Vinyeta 2
Quina escena representa?
Quantes bafarades tindrà i quin text contindran?
Quantes bafarades tindrà i quin text contindran?
Inclouran alguna onomatopeia?
Inclouran alguna onomatopeia?
Ara ja pots dibuixar el final de la teva història
i escriure el text de les bafarades
Què hem après?
1. Assenyala amb una X si les afirmacions següents són verdaderes o falses:
Els fets misteriosos poden ser reals o inventats.
El personatge principal de totes les històries de misteri és un fantasma.
Casper és el nom del Fantasma Pelut.
Els fantasmes sempre es cobreixen amb un llençol.
Els relats de misteri destaquen per l’humor.
2. Pinta, en cada cas, la casella adequada: Autoavaluació
He entès la lectura i he pogut resoldre les activitats plantejades.
He entès el relat oral i he sabut trobar l’objecte amagat.
He explicat de manera expressiva i adequada la història d’un misteri.
He escrit correctament el final del misteri en les vinyetes del còmic.
Quina magnitud dels llamps estan estudiant a la classe de matemàtiques del senyor Wick?
