Els continguts de cada unitat es distribueixen en els apartat següents:
Què en sabem?
A partir d’unes fotografies relacionades amb el tema de la lectura es plantegen unes preguntes de resposta oral i en grup. Aquest apartat permet valorar els coneixements previs, practicar la comunicació oral i ampliar el vocabulari.
AIGUA A DOJO
—Ahirvaigferunasèriede
Avui la Berta, amb l’ajut d’un atles, comença a dibuixar la silueta dels continents en l’enormeboladepaper.EnMarc laLaialahisubjectenperquènorodoli, enFerranli aguantal’escalaquanhadedibuixarenllocsmésallunyats. —Haquedatmoltbé!—diulaLaia—.Nomésfaltapintar-ladecolors. Esreparteixenelscolorsicomencenapintar abarallar-seperl’escala Enunparell d’horeteslaTerrahaquedatquasienllestida.Fanunapausa
intercanvien impressions. —Usheufixatenlaquantitatd’aiguaquehihaalaTerra?Ésquasitotalmentblava —observalaLaia—.Araentencperquèendiuenelplanetablau.
Què hem entès?
Llegim en veu alta
Es proposen unes activitats per treballar els tres nivells de comprensió lectora: literal, inferencial i reflexiva.
i, a continuació, respon a les preguntes següents: a) Quin d’aquests fenòmens NO és conseqüència del canvi climàtic? Els incendis afavorits per
S’inclouen diferents tipologies textuals per practicar la lectura en veu alta (individual, per parelles o en petits grups). Es proposa una activitat prèvia per motivar la lectura.
Què hem entès?
1. La bola de paper en què la Berta comença a dibuixar els continents és... el Sol. la Lluna. la Terra. una pilota.
2. Llegeix:«AvuilaBertacomençaadibuixarlasi- lueta dels continents en l’enorme bola de pa- per. En Marc i la Laia la hi subjecten perquè no rodoli, en Ferran liaguantal’escalaquanhade dibuixar en llocs més allunyats». A què fa refe- rència la paraula li? A en Marc. A la Laia. Alaboladepaper. A la Berta.
3. Tria l’opció correcta per completar l’oració: En Marc i la Laia subjecten la bola de paper no rodoli. encara que malgratque per tal que que
4. La paraula escala (subratllada en el text) pot tenir diferents significats. Quin significat té en el text? Sèrie d’esglaons que permeten pujar baixar caminant de l’un a l’altre.
Aparell de fusta, metall o corda, que es pot portar amunt avall, format per dues peces paral·leles unides per uns travessers per posar-hi els peus poder pujar a un lloc alt. Proporció entre les dimensions de les parts d’un mapa, plànol, etc. les parts corresponents de l’objecte que representa. Successió de notes musicals.
5. PerquèlaTerraésconegudacom«elplanetablau»?
Parem l’orella
Es fomenta l’escolta activa amb activitats per esbrinar, descobrir o crear un text, un dibuix... a partir d’un àudio.
Hi diem la nostra
Es posa en pràctica la producció oral amb una proposta que té en compte les diferents tipologies textuals.
6. Quin dels membres del grup té facilitat per les matemàtiques?
Fem punta al llapis
S’elabora un producte escrit que incorpora el que s’ha treballat al llarg de la unitat.
Un pensament
Què hem après?
les millors idees. Redacta les recomanacions en forma de decàleg. Un decàleg és un conjunt de deu normes o consells que cal seguir. Escriu oracions que expressin accions concretes; encapçala les frases amb un verb en imperatiu (Tanqueu les aixetes...) numera-les. Posa-hi un títol i afegeix-hi les imatges que vulguis (dibuixos,
La unitat s’acaba amb una autoavaluació, una taula de metacognició i la resolució d’un petit repte.
Al principi de cada quadern es planteja un pensament, una cita dibuixada, que convida a reflexionar en grup sobre l’acte de llegir. Al final del quadern, l’alumnat pot escriure i dibuixar el seu pensament.
Proposta digital
A l’espai personal el docent trobarà jocs interactius per activar les destreses comunicatives i dinamitzar la classe.
un pensament
Els llibres són l’únic lloc de la casa on encara es pot estar tranquil.
Julio Cortázar
Què en sabem?
EL PLANETA BLAU 1
• Vosaltres ja sabeu que la Terra és un planeta. Quins altres planetes coneixeu?
• Riu, mar, oceà... Quins altres termes relacionats amb l’aigua que hi ha nostre planeta Terra se us acudeixen?
• Sabeu què és el malbaratament de l’aigua? Què feu vosaltres per reduir-ne el consum?
Llegim en veu alta AIGUA A DOJO
L’aigua és a l’abast de tothom? Per a vosaltres és fàcil disposar d’aigua potable; és tan senzill com obrir l’aixeta, però, al món, no totes les persones en poden tenir. Imagineu-vos què passaria si, en obrir l’aixeta de casa vostra, no sortís ni un rajolí d’aigua. Quines activitats de la vida diària no podríeu fer?
Avui la Berta, amb l’ajut d’un atles, comença a dibuixar la silueta dels continents en l’enorme bola de paper. En Marc i la Laia la hi subjecten perquè no rodoli, i en Ferran li aguanta l’escala quan ha de dibuixar en llocs més allunyats.
—Ha quedat molt bé! —diu la Laia—. Només falta pintar-la de colors. Es reparteixen els colors i comencen a pintar i a barallar-se per l’escala. En un parell d’horetes la Terra ha quedat quasi enllestida. Fan una pausa per descansar i per netejarse una mica la pintura de les mans i la cara. Es podria saber quina part del món han pintat per les restes de pintura que cada un porta a sobre. Mentre es renten, intercanvien impressions.
—Us heu fixat en la quantitat d’aigua que hi ha a la Terra? És quasi totalment blava —observa la Laia—. Ara entenc per què en diuen el planeta blau.
—Ahir vaig fer una sèrie de petits càlculs abans d’anar a dormir —diu en Ferran—. Vaig calcular, de manera aproximada, quants litres d’aigua té la Terra. Com veieu, les tres quartes parts de la seva superfície són cobertes per l’aigua. Això són uns 1.370.000.000.000.000.000.000 de litres d’aigua. D’aquesta quantitat, l’1 % és aigua dolça i el 2 % és gel.
—Ets un setciències, Ferran —diu rient en Marc.
—Això és molta aigua! —assegura la Berta.
—Tot i així —afegeix la Laia, que sempre toca de peus a terra—, l’aigua és un bé molt escàs. S’ha d’estalviar tota la que es pugui.
Quan en Ferran parla del gel, els membres de la colla dels Setciències no poden evitar mirar els casquets polars de la Terra en miniatura i pensar en l’escalfament global.
—Què passaria si la Terra s’escalfés tant que es fonguessin els casquets de gel dels pols de la Terra? —pregunta la Laia.
En Ferran mira sa germana abans de contestar.
—Doncs, si es fongués tot el gel que hi ha a la Terra, el nivell del mar pujaria més de 60 metres.
—Apa, això és molt! —exclamen tots.
Jordi Lopesino: L’esfera imperfecta Barcanova (text adaptat).
Seria oportú que la mestra o el mestre fes una lectura comentada del text.
Què hem entès?
1. La bola de paper en què la Berta comença a dibuixar els continents és... el Sol. la Lluna. la Terra. una pilota.
2. Llegeix: «Avui la Berta comença a dibuixar la silueta dels continents en l’enorme bola de paper. En Marc i la Laia la hi subjecten perquè no rodoli, i en Ferran li aguanta l’escala quan ha de dibuixar en llocs més allunyats». A què fa referència la paraula li?
A en Marc. A la Laia. A la bola de paper. A la Berta.
3. Tria l’opció correcta per completar l’oració:
En Marc i la Laia subjecten la bola de paper no rodoli.
encara que malgrat que per tal que que
4. La paraula escala (subratllada en el text) pot tenir diferents significats. Quin significat té en el text?
Sèrie d’esglaons que permeten pujar i baixar caminant de l’un a l’altre. Aparell de fusta, metall o corda, que es pot portar amunt i avall, format per dues peces paral·leles unides per uns travessers per posar-hi els peus i poder pujar a un lloc alt. Proporció entre les dimensions de les parts d’un mapa, plànol, etc. i les parts corresponents de l’objecte que representa. Successió de notes musicals.
5. Per què la Terra és coneguda com «el planeta blau»?
6. Quin dels membres del grup té facilitat per les matemàtiques?
En Marc. La Laia. La Berta. En Ferran.
7. Una de les paraules següents no té relació amb les altres. Quina és?
Setciències. Saberut. Científic. Savi.
8. Es diu que la Laia «sempre toca de peus a terra» perquè és una persona... pràctica i realista. idealista i somniadora. pessimista i desconfiada. optimista i entusiasta.
9. Marca, amb una X, si aquestes afirmacions són verdaderes (V) o falses (F):
La colla dels Setciències construeix una maqueta de la Terra.
Els membres de la colla han pintat la maqueta sense embrutar-se gens ni mica.
Hi ha dos membres de la colla que són germans.
En Ferran i la Berta són germans.
La major part de l’aigua de la Terra és salada.
L’escalfament global fa referència a l’augment de la temperatura del nostre planeta.
10. Indica en quin ordre apareixen en el text les frases següents:
A. Els membres de la colla intercanvien opinions mentre es netegen la pintura.
B. La Berta dibuixa els continents en la bola que representa la Terra.
C. La Laia diu que és important estalviar aigua.
D. En Ferran explica els càlculs que ha fet sobre l’aigua que hi ha a la Terra.
Parem l’orella
11. Ara escoltaràs un text. Posa molta atenció en el que diuen i, a continuació, respon a les preguntes següents:
a) Quin d’aquests fenòmens NO és conseqüència del canvi climàtic?
Els incendis afavorits per grans onades de calor.
Les inundacions provocades per pluges fortíssimes i sobtades.
Les temperatures moderades.
L’augment del desgel als pols.
b) Quina ha estat la causa de la producció desmesurada de gasos com el CO2?
L’augment de les radiacions solars.
El descens de les radiacions solars.
La crema de combustibles, com el carbó o el petroli.
Les pluges i les sequeres descontrolades.
c) Quin efecte té aquesta producció desmesurada de gasos?
Fa baixar la temperatura de la Terra.
Fa augmentar la temperatura de la Terra.
No té cap efecte.
Fa augmentar la contaminació.
d) Hi ha cap manera d’aturar el canvi climàtic?
No; ja és massa tard.
No cal aturar-lo, perquè, ara com ara, no és tan urgent.
Sí; augmentant el consum de combustibles com el carbó i el petroli.
Sí; fent servir energies renovables i netes i transports no contaminants.
e) L’objectiu principal del text és explicar-nos...
la raó per la qual el llac Poopó ha quedat sense aigua.
què és el canvi climàtic.
què provoca l’augment de temperatura del nostre planeta.
què fa el CO2 que hi ha a la capa que envolta la Terra.
Hi diem la nostra
12. Llegeix les dades del gràfic següent i, tot seguit, fes una exposició oral a classe sobre l’escassetat d’aigua al món:
L’ESCASSETAT D’AIGUA AL MÓN
2.200 milions de persones no disposen d’aigua potable.
3.500 milions de persones no disposen del servei de sanejament adequat.
2.200 milions de persones no tenen les instal·lacions bàsiques per rentar-se les mans.
2.400 milions de persones viuen en països que no tenen prou aigua per satisfer les seves necessitats.
El 81 % de les espècies que depenen dels aiguamolls continentals han disminuït a partir de l’any 1970.
MILLORA DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA
Millora limitada Millora substancial
A prop d’aconseguir l’objectiu Millora moderada
Fem punta al llapis
13. Ara que ets més conscient, de la importància de no malbaratar l’aigua, et proposem que passis a l’acció i que posis el teu granet de sorra per contribuir en el seu estalvi.
Elabora un pòster sobre com podem estalviar aigua per fer-ne difusió al teu centre. Un petit gest pot tenir grans resultats!
• Busca informació sobre la importància d’estalviar aigua i la manera com fer-ho.
• Escriu tots els hàbits o comportaments que et semblin més adequats per estalviar aigua. Com més n’anotis, més opcions tindràs per escollir.
• Selecciona les millors idees.
ELS POTS ESCRIURE AQUÍ!
• Redacta les recomanacions en forma de decàleg. Un decàleg és un conjunt de deu normes o consells que cal seguir. Escriu oracions que expressin accions concretes; encapçala les frases amb un verb en imperatiu (Tanqueu les aixetes...) i numera-les.
• Posa-hi un títol i afegeix-hi les imatges que vulguis (dibuixos, fotografies), i el teu pòster estarà a punt per exposar-lo.
• Trieu els millors pòsters i demaneu permís per penjar-los a l’aula o als espais comuns del vostre centre.
Ara ja pots fer el pòster.
Què hem après?
1. Assenyala, amb una X, si aquestes afirmacions són verdaderes o falses:
La Terra és coneguda com el planeta blau perquè, vista des de l’espai, hi predomina aquest color.
Les accions humanes són les causants del canvi climàtic que pateix la Terra.
Hi ha prou aigua potable al planeta perquè totes les persones en puguin disposar.
Un decàleg és format per un nombre indeterminat de recomanacions o consells.
2. Pinta, en cada cas, la casella adequada: Autoavaluació
He après molt sobre el nostre planeta.
He descobert coses que no sabia sobre el canvi climàtic.
He entès per què és important no malbaratar l’aigua.
M’ho he passat bé elaborant el pòster.
M’ha agradat la unitat titulada «El planeta blau».
REPTE 1
Si en una piscina olímpica hi caben 2.500.000 litres d’aigua, quantes piscines es podrien omplir amb l’aigua que hi ha a la Terra?
LLIBRES I MÉS LLIBRES 2
Què en sabem?
• Quantes biblioteques coneixes? Hi vas sovint? A part d’anar-hi a llegir un llibre o d’agafar-lo en préstec, quines altres activitats hi fas?
• A la biblioteca del teu centre, quants llibres diries que hi ha? Pregunta-ho al bibliotecari o a la bibliotecària i comprova si ho has encertat.
• Com explicaries què és i com és una biblioteca a algú que no en tingués la més petita idea ni hi hagués estat mai?
Llegim en veu alta
L’ASSEMBLEA DE LES LLETRES
Hi ha moltes històries de ficció que parlen d’objectes que prenen vida (una joguina, les cartes d’una baralla...) o d’animals que actuen com si fossin persones.
Coneixes cap llibre, còmic o pel·lícula en què el protagonista és un objecte o un animal?
Quin o quina t’ha agradat més?
Per què?
Les lletres oprimides per les tapes ignoren per què els lectors no van a la biblioteca i els agafen. Això passa des de fa molt temps.
El calendari penjat a la paret mostra el mes de juny de l’any 2011, i ja som a l’octubre del 2015. Fa quatre anys que la biblioteca sembla un forat negre dins l’univers de l’escola.
Una nit, quan el silenci i la foscor omplien els espais de l’escola, les veus de les lletres majúscules d’un llibre d’aventures es van sentir per tota la biblioteca:
—ESTIMADES COMPANYES, LLETRES MAJÚSCULES I LLETRES MINÚSCULES DE TOTS ELS LLIBRES DE LA BIBLIOTECA, SORTIU DEL VOSTRE RECER. FA MASSA DIES QUE ESTEM CAPTIVES DINS ELS LLIBRES I OPRIMIDES PER LES TAPES!
Les lletres dels llibres, en sentir la veu, es van desensopir i, sense pensar-s’ho gaire, seguiren el reclam d’aquelles majúscules tan decidides. Dels prestatges saltaven lletres i més lletres que es van escampar per tot l’espai de la biblioteca.
La catifa va quedar atapeïda de lletres de tot tipus, com si s’hagués vessat un enorme tinter. Les majúscules es posaren al davant per dirigir el que semblava que seria una assemblea, però cap lletra no feia cap pregunta. No havien convidat els interrogants a sortir dels llibres!
Un cop els interrogants van ser entre les lletres, les preguntes sortien amb fluïdesa. Les minúscules donaven la seva opinió, però ho deien tot seguit, no se sabia quan acabava una frase i quan en començava una altra; les majúscules contestaven com podien, però lligaven totes les respostes i aquestes eren sense èmfasi, sense sentiments. És clar, els signes d’admiració i els punts s’havien quedat en els llibres! Cap lletra no els havia convidat a seguir-les.
A poc a poc aquests van anar sortint dels llibres i van anar baixant dels prestatges. Es mostraven una mica decebuts i tibats per l’oblit de les lletres. Però no eren rancorosos, i quan els signes de puntuació van arribar a l’assemblea, tot va anar com una seda; es podien formular preguntes, donar respostes i posar l’ànima en totes les qüestions que es plantejaven.
Elena Bigas i Mayans: La biblioteca abandonada Barcanova (text adaptat).
Què hem entès?
1. Quant temps fa que no hi va ningú, a la biblioteca?
Quatre mesos.
Quatre setmanes.
Quatre anys. Més de quatre anys.
2. Fixa’t en aquesta oració de la lectura: «Fa quatre anys que la biblioteca sembla un forat negre dins l’univers de l’escola». Per quina de les oracions que hi ha a continuació la podries substituir?
Fa quatre anys que a la biblioteca no hi cap una agulla.
Fa quatre anys que la biblioteca és plena com un ou.
Fa quatre anys que a la biblioteca no hi ha ni una ànima.
Fa quatre anys que la biblioteca és fosca com una gola de llop.
3. Quins tipus d’històries s’expliquen en un llibre d’aventures? Posa’n dos exemples.
4. Per què es diu que feia massa dies que les lletres estaven «captives dins els llibres i oprimides per les tapes»?
Perquè ningú no anava a llegir els llibres de la biblioteca.
Perquè, a les prestatgeries, hi havia més llibres dels que hi cabien.
Perquè la biblioteca era tancada amb pany i forrellat.
Perquè la biblioteca era com una presó.
5. Quina d’aquestes expressions NO vol dir el mateix que l’expressió sense pensar-s’ho gaire (subratllada en el text)?
A pas de formiga.
Dit i fet.
A l’instant. A l’acte.
6. Qui encoratja les lletres perquè surtin dels llibres i s’escampin per la biblioteca?
Les lletres minúscules.
Les lletres majúscules d’un llibre d’aventures.
Els interrogants.
Els signes d’admiració.
7. Amb quina opció completaries aquesta frase inacabada? Tot va anar com una seda...
i el problema es va resoldre finalment. i ens va faltar temps per acabar la feina. i vam acabar enfadats i de mal humor. i va perdre tots els estalvis.
8. Aquest text forma part del capítol titulat «L’assemblea de lletres». Quin és l’objectiu quan es decideix de fer una assemblea?
Trobar-se amb persones que pensen el mateix i tenen la mateixa opinió.
Escoltar el discurs d’un personatge important.
Valorar les raons a favor o en contra d’una decisió a prendre i arribar a un acord.
Reunir un munt de persones en un mateix lloc.
9. Quin altre títol podria tenir el text en lloc de «L’assemblea de les lletres»?
La rebel·lió de les lletres.
Les lletres ignorants.
Lletres i signes de puntuació. El captiveri de les lletres.
10. El text forma part d’una obra... realista. de terror. d’humor. fantàstica.
Parem l’orella
11. Ara escoltaràs un text. Posa molta atenció al que s’hi diu i a continuació, respon a aquestes preguntes:
a) En quina assignatura es treballarà el projecte «L’arbre dels llibres»?
Llengua. Coneixement del medi. Literatura catalana. Anglès.
b) Quines informacions sobre el llibre triat hi ha d’haver en la fitxa en forma de fulla?
Títol, autor o autora i editorial del llibre.
Títol, autor o autora i una frase que justifiqui l’elecció del llibre. Només el títol i l’autor o autora del llibre.
Títol, autor o autora i una frase extreta del llibre.
c) Qui ha escollit una novel·la d’aventures per enganxar-la a l’arbre?
En Leo. La Martina. L’Emma. En Pol.
d) Com es diu l’autor de la novel·la escollida per l’Emma?
Roald Dahl. Long John Silver. No se sap. Robert Louis Stevenson.
e) Segons en Leo, el qui llegeixi Matilda... podrà conèixer un pirata com en Long John Silver. voldrà ser com en Jim. descobrirà un poder que té la protagonista. viurà en un vaixell, viatjarà a una illa llunyana i hi trobarà un tresor.
f) El llibre que ha triat en Leo és una novel·la... de terror. fantàstica. d’aventures. d’intriga.
Hi diem la nostra
12. Elabora el guió d’un vídeo recomanant la lectura d’un llibre que t’hagi agradat molt, com si fossis un o una booktuber, i exposa’l davant de la classe.
Abans
de l’exposició:
• Prepara el guió del vídeo: pensa en tot el que vols dir i anota-ho d’una manera ràpida. A continuació, decideix en quin ordre ho explicaràs. Pots fer servir una taula com aquesta:
Saluda, presenta’t i dona la benvinguda
Presenta el llibre (títol, autor i editorial)
Explica de què tracta (què exposa, quins són els personatges principals, per què es titula així)
Explica per què t’ha agradat (t’has emocionat, has rigut, has passat por...), a qui el recomanaries i per què.
Acomiada’t i desitja que els agradi
Durant la presentació del llibre:
• Mira directament els companys i les companyes que t’escolten.
• Parla de manera personal, amb naturalitat.
• Fes servir un llenguatge entenedor (ni massa complicat ni massa simple): cal parlar d’una manera senzilla per animar els companys i les companyes a llegir el llibre.
Fem punta al llapis
13. Imagina un argument original a partir del títol d’un llibre, d’una pel·lícula, etc. i escriu-lo.
Abans de l’escriptura:
Un argument és el conjunt resumit de fets que s’expliquen en una novel·la, una obra de teatre, una pel·lícula, etc.
• No pots copiar l’argument, però sí imitar tot el que vulguis d’altres arguments i agafar en préstec el llibre o la pel·lícula. Per exemple, què se t’acut a partir del títol següent?
LES AVENTURES EXTRAORDINÀRIES D’EN MASSAGRAN
A B
Si coneixes l’argument, pots modificar-lo i crear-ne un de nou.
En Massagran, des de molt petit, se sent atret pel mar. Passen els anys i, un dia, s’embarca en un llarg viatge amb l’objectiu de visitar nous països i conèixer nous costums. Amb el Pum, el seu gos fidel, viurà tot un seguit de peripècies que el portaran al continent africà i, des d’allà, després de compartir moltes aventures i conèixer nous amics, tornarà a Catalunya.
Si no coneixes l’argument, pots inventar-te’n un de nou a partir del que et suggereix el títol.
En Massagran és un noi enamorat dels planetes i les estrelles. Passen els anys i es fa gran. Un dia, llegeix l’anunci següent: «Agència espacial busca enginyer aeronàutic per viatjar al planeta Mart. Missió perillosa. En cas d’èxit, l’honor i els reconeixements estan garantits. Els interessats podeu enviar el currículum a viatgesestelars@nasa.com». Es presenta com a candidat, és acceptat i viatja a Mart, on viurà aventures espaterrants abans de tornar a la Terra.
• Ves al gra i centra’t en els fets més importants.
Durant l’escriptura:
• Ordena bé el que vols explicar i estructura-ho en aquestes parts: plantejament, nus i desenllaç.
• Vigila com escrius. L’argument no s’entendrà bé si no ho fas amb l’ortografia adequada i no tens cura de la redacció.
Ara ja pots escriure el teu argument.
Què hem après?
1. Completa les oracions següents amb la paraula adequada:
a) Hem d’escriure un signe (d’admiració / de puntuació / d’interrogació) al final d’una pregunta i, de vegades, també al principi.
b) L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, és un clàssic de la literatura (d’aventures / de misteri / de terror).
c) El contingut resumit del que explica una narració d’un llibre, d’una pel·lícula, etc. s’anomena (guió / argument / intriga).
2. Pinta, en cada cas, la casella adequada:
Autoavaluació
He après a valorar la importància de llegir llibres.
M’ho he passat bé escrivint el guió per recomanar un llibre que m’ha agradat molt.
He sabut expressar la meva opinió sobre un dels meus llibres preferits.
He après com inventar l’argument d’una història.
M’ha agradat la unitat «Llibres i més llibres».
REPTE 2
La paraula biblioteca és el resultat d’unir dues paraules gregues: biblio i theke. Biblio vol dir ‘llibre’. Què diries que significa theke? Una pista: pensa en altres paraules que acaben igual: discoteca, filmoteca...
Ciència, estudi. Art de conrear. Lloc on es guarden coses.