Xarxa 6è. Llengua catalana

LLENGUA N CA A A A L T

Coordinació de l’àrea:

Núria Murillo

Autoria:

Montse Munells

Núria Murillo

Núria Riera

Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial i edició: Montse Ballaró

Coordinació editorial i edició: Montse Ciprés

Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera

Documentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra

Coordinació tècnica: Cristina Montero

Maquetació: Ángeles Rodríguez

Coordinació tècnica digital: Montse Cascales, Yuli Rivero

Edició digital: Núria Algarra

Il ·lustració de la coberta: Martuka

Il lustracions: César Barceló

Fotografies: Agència Efe, ACI, Alamy / Cordon Press, Album (EFE, marka / Universal Images Group), Arxiu Anaya (Ramón Ortega, P. - Fototeca de España; Martin, Joseph), © CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA), Dreamstime / Quickimage, Getty Images, iStock / Getty Images, Photoaisa, Hereus J. Raspall C.B., 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova

© 2023, Montse Munells Verdiell, Núria Murillo Guerrero, Núria Riera i Fernàndez

© 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA

Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona

Telèfon 932 172 054

barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: març de 2023

ISBN: 978-84-489-6036-0

DL B 7192-2023

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Xarxa de Llengua catalana de 6è d’Educació Primària està format per un llibre que conté en un sol volum la teoria i la pràctica.

El llibre inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària, Les llengües i els seus parlants, Reflexió sobre la llengua i Alfabetització informacional.

Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat.

Programa Xarxa

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Tots els enregistraments de les lectures, els textos per a la comprensió oral i els dictats estan disponibles en l’espai personal del web

www.barcanova.cat

Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.

Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos i, a continuació, es proposa la pràctica corresponent.

Conceptes importants que cal recordar.

Organització gràfica i visual de la informació.

Treball de rutines i destreses de pensament

Les llengües i els seus parlants. Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra, així com també en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja una situació d’aprenentatge per fer en grup (de recerca, sobre els ODS o treball literari).

ort lèx gram

La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat, acompanyada de les activitats corresponents.

Reflexiono i aprenc. Activitats de metacognició.

Em poso a prova. Avaluació trimestral de sis pàgines.

projecte digital

una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:

• Activitats interactives

• Gamificació

• Metacognició

• Enregistrament de textos

Interactivitat total

• Vídeos

• Animacions

• Mapes conceptuals

Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.

Traçabilitat integral

Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

Compatibilitat

Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA)

i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat

L’atomització dels continguts permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

MULTISUPORT

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

DESCARREGABLE

Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

UNIVERSAL

És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.

ESPAI PERSONAL

En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.

SENZILL I INTUÏTIU

Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.

SINCRONITZACIÓ

Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.

índex

Les llengües i els seus parlants El llenguatge inclusiu 37

Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

• Els sons vocàlics en posició tònica 38

• Els sons vocàlics en posició àtona 38

LÈXIC

• Els sinònims i els antònims 41

GRAMÀTICA

• L’oració: el subjecte i el predicat 42

Reflexiono i aprenc 44

Comprensió lectora

Així seran els cotxes del futur 91

Expressió escrita

El text predictiu 93

Les llengües i els seus parlants

Llengües minoritàries 95

Comunicació oral

La predicció meteorològica 96

Educació literària

Corporació d’Alienígenes, SA 98

Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

• La dièresi.

CONTALLES D’ARREU 1

COMUNICACIÓ

LA NARRACIÓ BREU

De petit t ’agradava que t ’expliquessin contes? En recordes algun? Hi ha algun personatge o algun dels conflictes que s ’hi explicaven que et sorprengués? Tot seguit’ en podràs conèixer un bon grapat!

La narració breu té diferents manifestacions, com ara aquestes:

contes tradicionals, les rondalles i les llegendes, la majoria dels quals s’han transmès oralment de generació en generació i, sovint, han estat recollits per escrit.

La faula, que és un relat protagonitzat per animals que presenten característiques humanes. El conte literari, que es diferencia de la novel·la per la seva brevetat.

mites, que són tradicionals que expliquen històries sobrenaturals de déus o herois, els orígens d’un poble…

Per explicar una narració oral, segueix aquests consells:

• No és el mateix llegir que explicar! Mostra sorpresa, alegria, indignació… Contagia a qui t’escolta!

• Pots explicar-la dret, moure’t per l’espai, mirar el públic…

• Fes servir les mans, els ulls, la veu… per ajudar l’expressió.

• Prepara l’entonació. Alça la veu, fes silencis…

ACTIVITATS

1. Escolta la llegenda que explica com es va formar l’estany Pudent de Formentera i completa la taula següent:

Les protagonistes principals són

Qui?

On té lloc? A l’illa de Quin conflicte hi ha?

Com reaccionen les dues germanes?

Què succeeix un cop s’enfronten?

Com s’acaba?

2. Per parelles, prepareu-vos la llegenda per explicar-la oralment; tingueu en compte els consells de la pàgina anterior. Podeu fer-ho presencialment o enregistrar-la a la manera d’un audioconte.

3. Inventeu-vos un conte de manera col·lectiva, sense preparació prèvia. Un company o companya comença dient una frase i, després, per ordre, els altres van dient la seva. El conte s’haurà acabat quan hagi intervingut el darrer company o companya. Penseu que el conte ha de tenir plantejament, nus i desenllaç, i ser versemblant.

COMPRENSIÓ LECTORA

Ha Long: la badia més sorprenent

L’espai on té lloc la llegenda que llegiràs tot seguit, la badia de Ha Long, existeix realment. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1994 i és una de les destinacions turístiques més populars del Vietnam. Forma part de les set meravelles naturals del món des de l’any 2011.

Imagina’t un paisatge de muntanyes molt altes que emergeixen directament del mar. Les seves formes majestuoses semblen sorgides del pinzell d’un d’aquells antics artistes xinesos que meditaven durant anys abans de plasmar les seves visions sobre el paper d’arròs amb traços ràpids de tinta. Doncs aquest indret existeix realment: és la badia de Ha Long, situada a la costa nord-oest del Vietnam.

El secret d’aquestes penyes entapissades de verd amb parets de roca verticals, cal cercar-lo en el passat geològic. La badia de Ha Long és el millor exemple que existeix de l’evolució d’un paisatge calcari en un entorn tropical. La calor i la humitat han esculpit aquests capritxosos relleus amb els seus innombrables racons misteriosos, coves laberíntiques i llacs amagats. No és gens estrany que milers de turistes vulguin explorar-los… Ara bé, és molt important que ho facin amb respecte, perquè la bellesa de Ha Long és molt fràgil i el seu equilibri es podria destruir fàcilment.

Ana Alonso

La Mare Dragona i els seus fills. La llegenda de l’emperador de Jade

Segons la llegenda, l’antic poble vietnamita va haver d’enfrontar-se a uns poderosos invasors que van arribar per mar i van assetjar la badia de Ha Long. L’emperador de Jade, en veure que el seu poble seria derrotat i esclavitzat, va invocar els déus i els va demanar que li enviessin l’ajuda de la Mare Dragona i els seus fills. Els dracs no van dubtar a respondre al crit desesperat de l’emperador. Des del cel, van llançar el seu alè de foc sobre els vaixells invasors i els van convertir en cendres. Tot seguit, van escopir maragdes gegantines al voltant de la badia per formar una barrera que la protegís de qualsevol atacant en el futur. Amb el temps, aquestes maragdes s’han anat desgastant. Són les penyes que s’alcen davant la costa i que encara conserven el seu resplendent color verd, que ha passat de la roca a la vegetació.

Ana Alonso

LA LLEGENDA

VOCABULARI

maragda: Pedra preciosa d’un color verd d’herba brillant tirant a blau. penya: Massa pètria de gran volum que queda al descobert.

La llegenda és un gènere narratiu oral d’aparença més o menys històrica, però amb una certa presència d’elements fantàstics.

El protagonista sol ser un personatge o un grup de personatges i l’acció passa en un lloc i un temps concrets, en què trobem elements imaginatius magnificats.

Les llegendes poden tractar temes diversos i això fa que els personatges protagonistes puguin ser ben variats: sobrenaturals (follets, fades…), històrics (bandolers, sants…), de la natura (aigua, plantes…).

ACTIVITATS

4. Els fets de la llegenda La mare Dragona i els seus fills tenen lloc en un espai real o fictici?

5. En grups de quatre, busqueu informació de la badia de Ha Long i prepareu una exposició sobre la seva situació, la geologia, la flora, la fauna i sobre qualsevol altre aspecte que considereu destacable.

6. Respon a les preguntes següents sobre les llegendes:

a) Com creus que s’origina una llegenda?

b) Creus que la llegenda de la badia de Ha Long ens dona una explicació real de la seva formació?

c) Com seria el final d’aquesta llegenda si s’expliqués des del punt de vista d’un dels invasors?

EDUCACIÓ LITERÀRIA

FAULA «El simi i el timbal»

En una vall molt llunyana, un dia un joglar que hi era de pas va deixar el seu timbal penjat a la branca d’un arbre. Es va despertar de la migdiada i va reprendre el camí sense pensar-hi.

Quan se’n va adonar, ja era tan lluny que no valia pas la pena de tornar enrere. Un dia de vent, el timbal va començar a sonar amb força, perquè repicava contra la branca de l’arbre.

Un simi que vivia en aquella vall, encuriosit per aquell so tan potent, s’hi va acostar sense por. Quan va veure d’on sortia aquella veuassa, va agafar el timbal i va esquinçar-lo, convençut que si tenia una veu tan potent havia de contenir menges exquisides o alguna cosa de gran valor.

La seva sorpresa va ser total, ja que el va trobar ben buit. Se’n va tornar amb la cua entre cames i amb la lliçó apresa que sovint les aparences enganyen.

VOCABULARI

joglar: Persona que a l’època medieval anava per les corts cantant cançons, ballant i fent jocs. esquinçar: Rompre, fer trossos amb una estirada.

LA FAULA

Les faules són relats de ficció protagonitzats per animals amb característiques humanes.

Títol

Sol formar-se amb el nom dels protagonistes.

Plantejament

Es presenta i se situa la història. Es planteja el conflicte entre personatges, generalment animals.

Nus

Es desenvolupen les accions dels personatges. Acostuma a ser una única acció basada en la lliure decisió d’un d’ells.

Desenllaç

Es revela el resultat de l’acció. Es constaten les conseqüències del comportament dels personatges.

Moralitat

És l’ensenyament que s’extreu del comportament dels personatges.

Escrites en prosa o en vers, la seva finalitat és transmetre un ensenyament, uns valors o una reflexió.

Els animals i els éssers inanimats de les faules són un reflex de la conducta humana.

Ramon Llull

ACTIVITATS

7. Qui són els protagonistes de la faula?

8. Ara, classifica els esdeveniments de la faula:

Plantejament

Nus

Desenllaç

Moralitat

9. Què en penses, de l’actuació del simi? T’has trobat mai amb una situació semblant?

10. Per què se sol dir que les faules ens fan reflexionar?

EL CONTE

El conte és un text narratiu, generalment breu, escrit en prosa. Acostuma a ser fictici, tot i que també pot estar inspirat en fets reals.

Fixa’t en els següents elements dels contes:

Narrador

És qui explica els fets. Pot ser en primera persona, quan és un personatge que intervé en la història, o en tercera persona, quan l’explica des de fora, com si fos un espectador.

Personatges

Ambient

És l’espai en què té lloc l’acció. Pot ser real o imaginari. I el temps, el període concret en què succeeix: el passat, el present o el futur.

Són les persones reals o fictícies, els animals o els objectes personificats que realitzen les accions en la història que s’explica. Poden ser:

• Principals: intervenen intensament en l’acció i tenen una influència decisiva en el desenvolupament i en el desenllaç de la història. Hi ha el protagonista, que té la funció més rellevant, i sovint hi ha l’antagonista, adversari del protagonista i amb característiques oposades.

• Secundaris: intervenen poc en l’acció i tenen un paper complementari.

Els personatges també poden ser rodons o plans:

• Rodons: tenen una personalitat complexa i evolucionen al llarg de la història.

• Plans: tenen una personalitat basada en un o dos caràcters i no evolucionen al llarg de la història.

Trama

Són els fets narrats: què els passa als perso natges, què fan, com ho fan… Acostuma a di vidir-se en plantejament, nus i desenllaç.

ACTIVITATS

11. Escriu una faula al voltant del valor de la convivència i del respecte vers els altres, sobretot aquells que són més vulnerables. Segueix els passos següents, omple la taula i escriu la faula en un full a part.

Pas 1 Tema El valor de la convivència, el respecte vers els altres.

Pas 2 Missatge final o moralitat (Pots buscar una dita o refrany.)

Pas 3 Tria quins animals et poden servir de protagonistes. Els noms dels animals poden ser el títol de la faula.

Pas 4 Plantejament. Presenta els protagonistes, descriu l’escenari, el temps i el lloc on transcorrerà la història. Exposa el conflicte.

El protagonista és

L’enemic és

S’enfronten perquè

Nus. Explica com reaccionen i actuen els personatges davant del conflicte, els desafiaments, els esforços per aconseguir l’objectiu…

Desenllaç. Resol la faula: de quina manera s’han enfrontat al conflicte els protagonistes i com acaba la narració.

Pas 5 Escriu la moralitat perquè es vegi clar quin ensenyament es desprèn de la faula.

El protagonista és enginyós i aconsegueix vèncer

I a l’enemic què li passa?

12. Pinta del mateix color els noms dels éssers mitològics i la seva descripció:

Gegant amb un sol ull enmig del front.

Ésser meitat dona, meitat peix. Monstre amb cos humà i cap de brau.

Ésser amb serps en comptes de cabells que converteix en pedra tot el que mira.

Ésser amb ales d’ocell de presa, cos de lleó i rostre de dona.

13. Cerca informació del fenghuang (en xinès, ), una mena d’ocell de la mitologia xinesa i descriu com és físicament (com té el bec, el coll, el dors, la cua…):

LES LLENGÜES

La llengua està plena d’expressions, dites i refranys que formen part de la saviesa popular. Solen tenir enginy i enriqueixen el nostre llenguatge.

Normalment s’organitzen segons la temàtica. Per exemple:

• Parts del cos humà (No tenir dos dits de front).

• Calendari (Octubre finit, raïm collit).

• Festes i tradicions (Per carnaval tot s’hi val).

• Menjar (Més val menjar poc i pair bé).

ACTIVITATS

EL SIGNIFICAT?

14. Per grups, busqueu informació sobre aquestes faules i relacioneu-les amb la dita o el refrany corresponent:

«La guineu i el corb» 1

«La cigala i la formiga» 2

«La llebre i la tortuga» 3

«La guineu i la cigonya» 4

Comporta’t amb els altres com t’agradaria que els altres es comportessin amb tu.

El que puguis fer avui, no ho deixis per a demà.

Festes em fas i no me’n sols fer, o és que em vols enganyar o és que m’has de menester. A poc a poc anirem lluny.

15. Relaciona aquests refranys amb el seu significat:

Qui roba un ou, roba un bou. 1 Tal faràs, tal trobaràs. 2

Segons com et portis tu amb els altres, els altres es portaran amb tu.

Si actues malament en una cosa sense importància, pots acabar actuant malament en alguna cosa o acció més important

EN CONEIXES UNITAT 1

ORTOGRAFIA

La síl·laba tònica

Fixa’t com pronuncies les paraules destacades d’aquesta oració. Una de les síl·labes, la tònica, la pronuncies amb més intensitat:

«El simi i el timbal» és una faula del Llibre de les bèsties

La síl·laba és el grup de sons que pronunciem junts, en un cop de veu. En una paraula, la síl·laba que es pronuncia amb més força és la síl·laba tònica ( T ). La resta són síl·labes àtones ( A ).

Quan dues vocals seguides es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba, formen un diftong (qua sevol, faula). En cas contrari, es produeix un hiat (bèstia, real ).

Classificació de les paraules

Les paraules es poden classificar de la manera següent:

Segons el nombre de síl·labes Segons la posició de la síl·laba tònica

Monosíl·labes vall

Bisíl·labes si-mi

Trisíl·labes llu-nya-na

Polisíl·labes mig-di-a-da

Agudes tim-bal

Planes si-mi

Esdrúixoles bès-ti-a

ACTIVITATS

16. Classifica les paraules següents segons el nombre de síl·labes i la posició de la síl·laba tònica: bandoler presència mite

històric atmosfèric conte

Segons el nombre de síl·labes

Segons la posició que ocupa la síl·laba tònica

Bisíl·labes Agudes

Trisíl·labes Planes

Polisíl·labes Esdrúixoles

17. Subratlla la síl·laba tònica d’aquests substantius:

enginy • habilitat • solidaritat

prudència • altruisme • bondat

benevolència • companyonia • estratègia

antipatia • avarícia • inconstància

enveja • insolència • fredor

egoisme • fanfarroneria • maldat

18. Classifica les paraules de l’activitat anterior segons si són agudes, planes o esdrúixoles:

Agudes

Planes

Esdrúixoles

LÈXIC

Els registres lingüístics

Podem distingir els registres següents:

Formal

No és espontani. Fa servir un lèxic ric i especialitzat i oracions elaborades.

• Cientificotècnic, administratiu, jurídic: textos científics, tècnics i legals.

– Llenguatge objectiu.

– Ús de neologismes.

Estàndard

És el que utilitzen, de manera general, els parlants d’una llengua en el seu dia a dia. També es fa servir en els mitjans de comunicació i en l’ensenyament.

Informal

• Literari: poesies, novel·les…

– Llenguatge subjectiu.

– Ús de comparacions, metàfores, figures retòriques…

– Llenguatge neutre i comprensible.

– Ús de neologismes.

– No conté cultismes ni vulgarismes.

És espontani. Fa servir frases incompletes i curtes, repeticions, expressions, de vegades barbarismes...

• Col·loquial: converses familiars en situacions de confiança.

– Llenguatge poc elaborat i expressiu.

– Ús de frases fetes i expressions pròpies d’una zona concreta.

Exemples de registres

• Vulgar: versió del registre col·loquial que convé evitar perquè és ofensiva.

– Llenguatge groller.

– Ús de paraules malsonants i paraules tabú.

Formal Estàndard Informal

sostreure robar pispar

expirar morir dinyar-la

odontòleg dentista arrencaqueixals

ACTIVITATS

19. En quin registre lingüístic està redactada la llegenda? Què t’ho ha fet veure?

20. Digues quin registre lingüístic utilitzaries per escriure…

a) una notícia d’un diari

b) el text d’un còmic

c) un missatge a un amic

d) un article per a una revista mèdica

e) les instruccions d’una aplicació de mòbil

21. Escriu la conversa sobre l’afer del timbal que podrien mantenir els personatges de la faula «El simi i el timbal» per un xat de correu electrònic. Tria si vols utilitzar un llenguatge formal o informal.

He utilitzat un llenguatge perquè

22. Encercla els mots que pertanyen al registre formal, subratlla els que pertanyen al registre estàndard i posa una creu als que pertanyen al registre informal:

marrecs papa nau veure nens pare infants percebre

divertir-se barco clissar progenitor xalar vaixell delectar-se

Reflexió sobre la llengua

GRAMÀTICA

La comunicació

L’objectiu de qualsevol llengua és la comunicació

A més de les paraules, és a dir, del llenguatge verbal (oral o escrit), quan ens comuniquem també fem servir un llenguatge no verbal, és a dir, imatges, gestos, canvis en el to de veu… Aquests elements no verbals faciliten la comprensió del que volem comunicar.

Els elements de la comunicació

En qualsevol acte de comunicació hi intervenen una sèrie d’elements:

Canal El mitjà pel qual l’emissor fa arribar el missatge al receptor (l’aire, si parlem, o el paper, si escrivim).

Emissor

La persona que envia el missatge.

Missatge La informació que l’emissor transmet al receptor.

Elements de la comunicació

Receptor

La persona que rep el missatge.

Codi Referent

Les persones, els objectes, els fets… a què remet el missatge.

Context

El sistema de signes amb què s’elabora el missatge.

Diferències entre llengua oral i llengua escrita

Llengua oral

• Es transmet per mitjà del canal auditiu i dels sons fonèticament articulats.

• És espontània perquè permet anar fent aclariments, reformulacions, silencis…

• Sol anar acompanyada de gestos i canvis d’entonació.

Llengua escrita

• Utilitza el canal visual a través de les lletres.

• És més organitzada; un cop el missatge ha arribat al receptor ja no es pot canviar.

• Pot anar acompanyada d’ ges o icones.

ACTIVITATS

23. Completa els espais buits amb els elements de la comunicació corresponents:

codi receptor missatge referent/assumpte canal emissor

Escrit i a distància per correu electrònic.

Missatge nou

De: montse.m@gmail.com

Per a: juditsmu@gmail.com

Assumpte: Com ha anat per París?

Bon dia, Judit!

Com ha anat el viatge a París? Escriu-me i explica’m cosetes de l’estada a la ciutat de la llum!

Petonets, Montse

24. Omple els elements de la comunicació d’aquesta situació:

Saber com ha anat per París. Llengua catalana.

• L’Aina parla per telèfon amb l’àvia per dir-li que dimecres hi anirà a dinar.

Emissor:

Receptor:

Missatge:

Codi: Canal:

Context:

25. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

Perquè hi hagi comunicació cal que l’emissor i el receptor s’entenguin.

Qui emet el missatge en l’acte comunicatiu és l’emissor.

Un missatge sempre es transmet a través de la paraula.

El llenguatge oral i escrit formen part de la comunicació no verbal.

Les llengües són les eines que utilitzem en la comunicació verbal.

En la comunicació no verbal la informació es transmet mitjançant imatges, gestos, canvis en el to de veu…

1. Dels textos que he treballat en aquesta unitat...

• El que m’ha costat més d’entendre ha estat...

Per què?

• El que m’ha fet gaudir més ha estat...

Per què?

2. Mentre escoltava o llegia els textos treballats, el que m’ha cridat més l’atenció ha estat…

l’espai on tenien lloc els fets.

les maneres d’actuar dels personatges.

3. Reflexiona sobre com te n’has sortit a l’hora d’escriure la faula. Respon pintant amb els colors corresponents:

La moralitat s’adiu amb la faula? He utilitzat algun refrany?

He escrit sobre el tema que em demanaven?

He posat títol?

Per exemple, el nom dels protagonistes o un refrany.

La faula que he escrit té l’estructura de plantejament, nus i desenllaç?

He organitzat el text en paràgrafs?

Han quedat clares

les característiques dels protagonistes?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE treball de recerca

Treballem les emocions

En aquesta situació d’aprenentatge treballarem en grup les emocions. I haureu d’escriure missatges positius i d’agraïment als companys i les companyes. Comencem!

D’on venen les emocions?

Investigar

1. Mireu el vídeo sobre les emocions, de David Bueno, especialista en neuroeducació, i respon a les qüestions següents:

a) D’on prové el nom emoció?

b) Les emocions les podem sentir per tot el cos; però, on neixen? Explica-ho.

c) Pinta les sis emocions bàsiques que anomena David Bueno. De quins colors te les imagines? Per què has triat aquests colors? Comparteix la teva decisió amb els companys i les companyes.

por tendresa ira coratge gelosia vergonya gratitud tristesa sorpresa fàstic culpabilitat alegria

Trobaràs l’enllaç al vídeo en l’espai

• Segons David Bueno, hi ha alguna emoció negativa? Explica quin argument fa servir per justificar la seva resposta.

d) Quina opció resumeix millor aquesta imatge, similar a la que apareix en el vídeo?

L’amígdala es troba situada al cervell. La memòria i les emocions es relacionen constantment.

• Escriu una oració que expliqui el contingut de la imatge. Comparteix-la amb els companys i les companyes.

e) Per què se sol dir que les emocions estan al cor?

f) Un cop vist el vídeo sobre les emocions, quines preguntes se t’han generat? Sobre quin aspecte t’agradaria saber més coses? T’has fet preguntes sobre el cervell? Feu una posada en comú entre tota la classe. Seleccioneu les preguntes que us resulten més interessants i mireu de resoldre-les.

2. Reflexioneu tota la classe i respon interiorment:

Quan estic en calma, jo…

El meu cos està…

Els meus pensaments són…

Quan no estic en calma, jo…

El meu cos està…

Els meus pensaments són…

Raonar

3. Organitzeu-vos en grups de quatre i repartiu-vos les sis emocions bàsiques (dues per grup).

• Penseu situacions que hàgiu viscut i que us hagin provocat aquestes emocions i anoteu-les.

• Primer, ompliu la taula individualment i, posteriorment, feu una posada en comú amb la resta de companys i companyes del grup.

SITUACIÓ (explicació molt breu):

POSO NOM A L’EMOCIÓ:

Identifico les emocions

Com em sento?

Comprenc l’emoció

Quins motius fan que em senti així? Depenen de mi? Els puc canviar?

Expresso les emocions

M’agrada sentir-me així?

Regulo les emocions

Què puc fer per controlar el que sento i respondre de manera adequada?

Transformo les emocions

Què puc fer per canviar i sentir-me més bé?

Quines estratègies faig servir?

• Saber identificar com et sents davant d’una emoció t’ajudarà a reconèixer també com se senten els altres. És el que anomenem empatia. Feu una posada en comú entre tota la classe i compartiu les estratègies que heu escrit en la darrera casella de la taula.

Segur que entre tots n’heu trobat un munt! Les podeu anotar en diferents cartells i penjar-les a l’aula.

Planificar

4. Repartiu-vos les lletres de l’abecedari i feu un alfabet emocional amb totes les emocions que pugueu. A sota de cada paraula escriviu-n’hi d’altres que hi estiguin relacionades. Feu-ho en un full a part. Per exemple:

ALEGRIA

Optimisme Seguretat Acceptació Estima Satisfacció Respecte Felicitat Energia

BONDAT

Amabilitat Generositat Comprensió Gentilesa Humanitat …

Compartir

5. Porteu ampolles que tingueu a casa. Escriviu missatges adreçats a un company o una companya del vostre grup o de la classe i fiqueu-los a dins. Busqueu un espai segur on col·locar-les per evitar que es trenquin!

Procureu que siguin missatges positius, d’ànim, d’agraïment…

• També podeu intentar que el contingut del missatge ajudi l’altra persona a millorar o a sentir-se més bé.

Gràcies per haver-me convidat a jugar a l’hora de pati quan has vist que estava una mica avorrida.

1. Escolta la llegenda. Després, tria l’opció correcta en cada cas.

A El protagonista de la llegenda és…

a) una donzella desapareguda.

b) el narrador.

c) un pagès menorquí.

d) un nàufrag morisc.

B S’amaga…

a) en un cova a la muntanya.

b) en un estable.

c) en una cova d’un penya-segat.

d) al poble de Bienedris.

C És descobert…

a) mentre està robant en una casa.

b) quan intenta segrestar una donzella.

c) perquè deixa les seves petjades a la neu.

d) mentre surt del seu amagatall.

D L’expressió «eren temps difícils» vol dir que era una època…

a) en què es vivia malament.

b) de grans oportunitats.

c) en què no existien aparells per calcular el temps.

d) molt innovadora.

E El tema de la llegenda…

a) són les accions heroiques d’un personatge.

b) és l’origen d’un element de la natura.

c) és la descripció d’un ésser fantàstic.

d) tracta sobre els costums d’una època.

F El narrador explica els fets…

a) en primera persona, tot i que no intervé en la història.

b) ordenats i en tercera persona.

c) en primera persona perquè és el protagonista.

d) desordenats i en tercera persona.

G Quina d’aquestes paraules és plana i trisíl·laba?

a) Descendent. c) Freqüent.

b) Refugiar. d) Naufragi.

H Quina oració pertany al registre lingüístic estàndard?

a) El lladregot va pispar manduca i alguns trastos.

b) El lladre va robar menjar i alguns mobles.

c) El lladre va furtar aliments i algunes possessions.

d) El quinqui va pispar menjar i algunes andròmines.

I Quin mot és sinònim de obertura?

a) Bony. c) Forat.

b) Desnivell. d) Pendent.

J Quin és el subjecte de l’oració «Des del penya-segat, en Xoroi i el seu fill gran es van llançar al mar»?

a) Al mar.

b) En Xoroi i el seu fill gran.

c) Des del penya-segat.

d) En Xoroi.

2. Llegeix amb atenció el text següent:

Les avarques menorquines

Un dels productes típics de Menorca són les avarques, un calçat que es remunta a l’època dels cartaginesos. Els pagesos de l’illa se’l van fer seu i el van adaptar a les seves necessitats, ja que era fort i adequat per al camp menorquí. Inicialment, eren fetes de pell i roba de sac, però fa cent anys es va començar a utilitzar pneumàtic de cotxe per fer les soles.

Darrerament, les avarques s’han fet molt populars perquè són un calçat resistent, lleuger i còmode, fins al punt que han sortit molts imitadors i això fa que, a vegades, sigui difícil identificar les veritables avarques menorquines.

Hi ha cinc trucs per saber reconèixer unes avarques menorquines autèntiques:

• Pes. Mira que la sola estigui feta de pneumàtic de cotxe reciclat. Aquest material fa que la sola pesi més i sigui molt més resistent que les d’imitació, de manera que serà més duradora i les dotarà d’una adherència excepcional.

• Tira posterior. Estira la tira que subjecta el peu per la part del taló per

Comprova que la tira està integrada i cosida directament al peu de l’avarca; si no ho està, et molestarà quan caminis. La majoria d’imitacions l’enganxen pels costats.

• Puntades. Examina les puntades i assegura’t que estan cosides directament a la sola de pneumàtic. Aquesta feina manual fa que les avarques encara siguin més especials i duradores.

• Assemblatge en motlle. Investiga si la pala, la tira del darrere i la sola de l’avarca han estat cosides sobre el motlle d’un número de peu concret. Aquest procediment fa que les sandàlies siguin més còmodes i els aporta qualitat.

• Origen. Esbrina si les avarques han

3. Tria l’opció correcta en cada cas:

A Les avarques menorquines…

a) són un calçat molt recent.

b) no han patit canvis des de l’època dels cartaginesos.

c) eren el calçat típic dels pagesos de Menorca.

d) les usaven els nobles de l’illa.

B Aquest calçat és…

a) impermeable i molt resistent.

b) delicat i molt durador.

c) molt exclusiu i lleuger.

d) còmode, resistent i durador.

C Les avarques autèntiques són…

a) de tela i roba de sac.

b) de pell i pneumàtic de cotxe.

c) d’espart.

d) de materials sintètics.

D Per evitar que enceti la pell, la tira posterior…

a) és feta de roba.

b) està enganxada pels costats.

c) està reforçada amb goma pneumàtica trenada.

d) és feta de pneumàtic de cotxe.

E La lectura…

a) vol animar la gent perquè compri aquest tipus de calçat.

b) descriu les parts d’aquest calçat.

c) informa sobre un dels productes típics de Menorca.

d) explica com es poden reconèixer unes autèntiques avarques menorquines.

F En quina parella de mots la vocal de la síl·laba tònica és oberta?

a) Goma i cotxe.

b) Imitador i roba.

c) Menorca i sola

d) Duradora i motlle

G Quin mot és antònim de flexible?

a) Rígid.

b) Elàstic.

c) Plegable.

d) Atlètic.

H Quin tipus de llenguatge s’utilitza en el text?

a) El llenguatge verbal oral.

b) El llenguatge no verbal visual.

c) El llenguatge verbal gestual.

d) El llenguatge verbal escrit.

I Amb quin temps verbal comença cada un dels trucs?

a) Present de subjuntiu.

b) Imperatiu.

c) Present d’indicatiu.

d) Condicional.

J Quina d’aquestes oracions té un subjecte el·líptic?

a) Aquestes avarques són típiques de Menorca.

b) M’he comprat unes avarques menorquines.

c) Les avarques de Menorca es venen fora de les illes.

d) Les avarques autèntiques porten un segell de qualitat.

La força seductora

Sant Joan 2022

Despunta el dia amb força seductora i l’aire alena festa amb notes vives amb la llum de l’aurora dansarina mentre surt el sol en l’arca del balcó.

Adorns duen cavalls amb flocs i estrelles i els cavallers els menen orgullosos amb el fulgor que vessen dels seus cors que anhelen cobejar: Festa Major!

Per tot carrer de Ciutadella vella enyora els cants santjoaners dels joves i retrona en la vila encisadora com pregària al nostre Sant Patró.

El tambor i el flabiol fan un esclat que penetra en la fibra ciutadana

i provoca un volcà de passió!

Anna Maria Ticoulat

4. Llegeix amb atenció aquest poema:

5. Tria l’opció correcta en cada cas:

A La poetessa dedica el poema…

a) als cavallers.

b) a la festa major de Ciutadella.

c) a sant Joan.

d) als joves que es diuen Joan.

B La poetessa viu la festa amb…

a) por.

b) alegria.

c) tristesa.

d) nostàlgia.

C Els protagonistes de la festa són…

a) els veïns de la ciutat.

b) els músics.

c) els joves.

d) els cavalls i els cavallers.

D Qui s’ho passa més bé en la festa?

a) El Sant Patró.

b) Els joves.

c) Les ballarines.

d) Les persones grans.

E La festa major de Ciutadella comença…

a) quan sonen el tambor i el flabiol.

b) quan es fa clar.

c) quan els santjoaners criden «Festa Major!»

d) quan apareixen els cavallers a ca-

F El poema…

a) té rima assonant en tots els versos.

b) té rima consonant en l’últim vers de cada estrofa.

c) no té rima.

d) té rima assonant en els versos parells.

G Quina d’aquestes oracions té les paraules ben accentuades?

a) Per a mí, les festes de Ciutadella són les millors del món.

b) Per a mí, les festes de Ciutadella son les millors del mon.

c) Per a mi, les festes de Ciutadella son les millors del món.

d) Per a mi, les festes de Ciutadella són les millors del món.

H Quin d’aquests significats no correspon al mot estrella?

a) Actor o esportista que destaca per damunt dels altres.

b) Animal marí que té forma d’estrella.

c) Cantant que destaca perquè té la veu molt aguda.

d) Astre que brilla al cel amb llum pròpia.

I Tria el pronom fort d’aquesta oració:

«D’ensaïmades, ella se’n va menjar dues per la festa major».

a) la b) n’ c) se d) ella

6. Recorda el teu acte preferit de la festa major del teu barri o de la teva població i descriu en què consisteix i els sentiments que experimentes quan hi assisteixes o hi participes.

VERBS iRREGULARS

Primera conjugació: ANAR

Mode indicatiu

Mode subjuntiu

Mode imperatiu

Present vaig vas va anem aneu van

Perfet he anat has anat ha anat hem anat

heu anat han anat

Present vagi vagis vagi anem aneu vagin

ves (tu)

vagi (ell o ella)

anem (nosaltres)

aneu (vosaltres)

vagin (elles o ells)

Imperfet anava anaves anava anàvem anàveu anaven

Plusquamperfet havia anat havies anat havia anat havíem anat havíeu anat havien anat

Imperfet anés anessis anés anéssim anéssiu anessin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig anar vas anar va anar vam anar vau anar van anar

Passat anterior perifràstic vaig haver anat vas haver anat va haver anat vam haver anat vau haver anat van haver anat

Perfet

hagi anat hagis anat hagi anat hàgim anat

hàgiu anat hagin anat

Futur aniré aniràs anirà anirem anireu aniran

Futur perfet hauré anat hauràs anat haurà anat haurem anat haureu anat hauran anat

Plusquamperfet hagués anat haguessis anat hagués anat haguéssim anat haguéssiu anat haguessin anat

Condicional aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien

Condicional perfet hauria anat hauries anat hauria anat hauríem anat hauríeu anat haurien anat

Mode indicatiu

Present estic estàs està estem esteu estan

Perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat

Mode subjuntiu Present estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin

Mode imperatiu estigues (tu) estigui (ell o ella) estiguem (nosaltres) estigueu (vosaltres) estiguin (elles o ells)

Imperfet estava estaves estava estàvem estàveu estaven

Plusquamperfet havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat

Imperfet estigués estiguessis estigués estiguéssim estiguéssiu estiguessin

Formes no personals

Infinitiu Participi Gerundi anar anat anada

anats

anades

Primera conjugació: ESTAR

Passat perifràstic vaig estar vas estar va estar vam estar vau estar van estar

Passat anterior perifràstic vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat

Perfet hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat

Futur estaré estaràs estarà estarem estareu estaran

Futur perfet hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat

Plusquamperfet hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat

anant

Condicional estaria estaries estaria estaríem estaríeu estarien

Condicional perfet hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

Infinitiu Participi Gerundi

estant

estar estat estada estats estades

Mode indicatiu

Segona conjugació: SER (o ÉSSER)

Present soc ets és som sou són

Perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat

Mode subjuntiu Present sigui siguis sigui siguem sigueu siguin

Mode imperatiu sigues (tu) sigui (ell o ella) siguem (nosaltres) sigueu (vosaltres) siguin (elles o ells)

Mode indicatiu

Present faig fas fa fem feu fan

Perfet he fet has fet ha fet hem fet heu fet han fet

Mode subjuntiu Present faci facis faci fem feu facin

Mode imperatiu

Imperfet era eres era érem éreu eren

Plusquamperfet havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat

Imperfet fos fossis fos fóssim fóssiu fossin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig ser vas ser va ser vam ser vau ser van ser

Passat anterior perifràstic vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat

Perfet hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat

Futur seré seràs serà serem sereu seran

Futur perfet hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat

Plusquamperfet hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat

Condicional seria series seria seríem seríeu serien

Condicional perfet hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

Infinitiu Participi Gerundi ser (o ésser) estat estada estats estades

sent (o essent)

Segona conjugació: FER

Imperfet feia feies feia fèiem fèieu feien

Plusquamperfet havia fet havies fet havia fet havíem fet havíeu fet havien fet

Imperfet fes fessis fes féssim féssiu fessin

Passat perifràstic vaig fer vas fer va fer vam fer vau fer van fer

Passat anterior perifràstic vaig haver fet vas haver fet va haver fet vam haver fet vau haver fet van haver fet

Perfet hagi fet

hagis fet

hagi fet hàgim fet

hàgiu fet

hagin fet

Futur faré faràs farà farem fareu faran

Futur perfet hauré fet hauràs fet haurà fet haurem fet haureu fet hauran fet

Plusquamperfet hagués fet haguessis fet hagués fet haguéssim fet haguéssiu fet haguessin fet

Condicional faria faries faria faríem faríeu farien

Condicional perfet hauria fet hauries fet hauria fet hauríem fet hauríeu fet haurien fet

fes (tu)

faci (ell o ella)

fem (nosaltres)

feu (vosaltres)

facin (elles o ells)

Formes no personals

Infinitiu Participi Gerundi fer fet

feta fets

fent VERBS IRREGULARS

Mode indicatiu

Mode subjuntiu

Present puc pots pot podem podeu poden

Perfet he pogut has pogut ha pogut hem pogut heu pogut han pogut

Present pugui puguis pugui puguem pugueu puguin

Mode imperatiu pugues (tu) pugui (ell o ella) puguem (nosaltres) pugueu (vosaltres) puguin (elles o ells)

Segona conjugació: PODER

Imperfet podia podies podia podíem podíeu podien

Plusquamperfet havia pogut havies pogut havia pogut havíem pogut havíeu pogut havien pogut

Imperfet pogués poguessis pogués poguéssim poguéssiu poguessin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig poder vas poder va poder vam poder vau poder van poder

Passat anterior perifràstic vaig haver pogut vas haver pogut va haver pogut vam haver pogut vau haver pogut van haver pogut

Perfet hagi pogut hagis pogut hagi pogut hàgim pogut hàgiu pogut hagin pogut

Futur podré podràs podrà podrem podreu podran

Futur perfet hauré pogut hauràs pogut haurà pogut haurem pogut haureu pogut hauran pogut

Plusquamperfet hagués pogut haguessis pogut hagués pogut haguéssim pogut haguéssiu pogut haguessin pogut

Condicional podria podries podria podríem podríeu podrien

Condicional perfet hauria pogut hauries pogut hauria pogut hauríem pogut hauríeu pogut haurien pogut

Mode indicatiu

Mode subjuntiu

Mode imperatiu

Present vull vols vol volem voleu volen

Perfet he volgut has volgut ha volgut hem volgut heu volgut han volgut

Present vulgui vulguis

vulgui

vulguem vulgueu vulguin

vulgues (tu)

vulgui (ell o ella)

vulguem (nosaltres)

vulgueu (vosaltres)

vulguin (elles o ells)

Imperfet volia volies volia volíem volíeu volien

Plusquamperfet havia volgut havies volgut havia volgut havíem volgut havíeu volgut havien volgut

Imperfet volgués volguessis volgués volguéssim volguéssiu volguessin

Formes no personals

Infinitiu Participi Gerundi poder pogut poguda poguts pogudes

Segona conjugació: VOLER

Passat perifràstic vaig voler vas voler va voler vam voler vau voler van voler

Passat anterior perifràstic vaig haver volgut vas haver volgut va haver volgut vam haver volgut vau haver volgut van haver volgut

Perfet hagi volgut hagis volgut hagi volgut hàgim volgut hàgiu volgut hagin volgut

Futur voldré voldràs voldrà voldrem voldreu voldran

Futur perfet hauré volgut hauràs volgut haurà volgut haurem volgut haureu volgut hauran volgut

Plusquamperfet

hagués volgut haguessis volgut hagués volgut haguéssim volgut haguéssiu volgut haguessin volgut

podent

Condicional voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien

Condicional perfet hauria volgut hauries volgut hauria volgut hauríem volgut hauríeu volgut haurien volgut

volent VERBS IRREGULARS

Mode indicatiu

Segona conjugació: CABER (o CABRE)

Present cabo caps cap cabem cabeu caben

Perfet

he cabut has cabut ha cabut

hem cabut

heu cabut

han cabut

Mode subjuntiu

Mode imperatiu

Present càpiga

càpigues càpiga

capiguem capigueu càpiguen

cap (tu)

càpiga (ell o ella)

capiguem (nosaltres)

cabeu (vosaltres)

càpiguen (elles o ells)

Mode indicatiu

Present sé saps sap sabem sabeu saben

Perfet he sabut has sabut ha sabut hem sabut heu sabut han sabut

Mode subjuntiu Present sàpiga sàpigues sàpiga sapiguem sapigueu sàpiguen

Mode imperatiu sàpigues (tu) sàpiga (ell o ella) sapiguem (nosaltres) sapigueu (vosaltres) sàpiguen (elles o ells)

Imperfet cabia cabies cabia cabíem cabíeu cabien

Plusquamperfet havia cabut

havies cabut

havia cabut

havíem cabut

havíeu cabut

havien cabut

Imperfet cabés cabessis cabés cabéssim cabéssiu cabessin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig caber

vas caber

va caber

vam caber

vau caber

van caber

Passat anterior perifràstic vaig haver cabut

vas haver cabut

va haver cabut

vam haver cabut

vau haver cabut

van haver cabut

Perfet hagi cabut hagis cabut hagi cabut hàgim cabut hàgiu cabut hagin cabut

Futur cabré cabràs cabrà cabrem cabreu cabran

Futur perfet hauré cabut

hauràs cabut haurà cabut

haurem cabut

haureu cabut

hauran cabut

Plusquamperfet hagués cabut haguessis cabut hagués cabut haguéssim cabut haguéssiu cabut haguessin cabut

Condicional cabria cabries cabria

cabríem cabríeu cabrien

Condicional perfet hauria cabut

hauries cabut

hauria cabut

hauríem cabut

hauríeu cabut

haurien cabut

Imperfet sabia sabies sabia sabíem sabíeu sabien

Plusquamperfet havia sabut havies sabut havia sabut havíem sabut havíeu sabut havien sabut

Imperfet sabés sabessis sabés sabéssim sabéssiu sabessin

Formes no personals

Infinitiu Participi Gerundi caber cabut cabuda cabuts cabudes

Segona conjugació: SABER

Passat perifràstic vaig saber vas saber va saber vam saber vau saber van saber

Passat anterior perifràstic vaig haver sabut vas haver sabut va haver sabut vam haver sabut vau haver sabut van haver sabut

Perfet hagi sabut hagis sabut hagi sabut hàgim sabut hàgiu sabut hagin sabut

Futur sabré sabràs sabrà sabrem sabreu sabran

Futur perfet hauré sabut hauràs sabut haurà sabut haurem sabut haureu sabut hauran sabut

Plusquamperfet hagués sabut haguessis sabut hagués sabut haguéssim sabut haguéssiu sabut haguessin sabut

cabent

Condicional sabria sabries sabria sabríem sabríeu sabrien

Condicional perfet hauria sabut hauries sabut hauria sabut hauríem sabut hauríeu sabut haurien sabut

Infinitiu Participi Gerundi

sabent VERBS IRREGULARS

Mode indicatiu

Segona conjugació: TREURE

Present trec treus treu traiem traieu treuen

Perfet he tret has tret ha tret hem tret

heu tret

han tret

Mode subjuntiu

Mode imperatiu

Present tregui treguis tregui traguem tragueu treguin

treu (tu)

tregui (ell o ella)

traguem (nosaltres) traieu (vosaltres)

treguin (elles o ells)

Imperfet treia treies treia trèiem trèieu treien

Plusquamperfet havia tret

havies tret

havia tret

havíem tret

havíeu tret

havien tret

Imperfet tragués traguessis tragués traguéssim traguéssiu traguessin

Formes no personals

Passat perifràstic vaig treure vas treure va treure vam treure vau treure van treure

Passat anterior perifràstic vaig haver tret vas haver tret va haver tret

vam haver tret

vau haver tret

van haver tret

Perfet

hagi tret

hagis tret

hagi tret

hàgim tret

hàgiu tret hagin tret

Futur trauré trauràs traurà traurem traureu trauran

Futur perfet hauré tret

hauràs tret haurà tret haurem tret

haureu tret hauran tret

Plusquamperfet hagués tret haguessis tret hagués tret

haguéssim tret

haguéssiu tret haguessin tret

Condicional trauria trauries trauria trauríem trauríeu traurien

Condicional perfet hauria tret

hauries tret hauria tret

hauríem tret

hauríeu tret

haurien tret

Mode indicatiu

Mode subjuntiu

Mode imperatiu

Present veig veus veu veiem veieu veuen

Perfet he vist has vist ha vist hem vist

heu vist han vist

Present vegi vegis vegi vegem vegeu vegin

veges (tu)

vegi (ell o ella)

vegem (nosaltres)

vegeu (vosaltres)

vegin (elles o ells)

Imperfet veia veies veia vèiem vèieu veien

Plusquamperfet havia vist havies vist havia vist havíem vist havíeu vist havien vist

Imperfet veiés veiessis veiés veiéssim veiéssiu veiessin

Formes no personals

Infinitiu Participi Gerundi treure tret treta trets tretes

Segona conjugació: VEURE

Passat perifràstic vaig veure vas veure va veure vam veure vau veure van veure

Passat anterior perifràstic vaig haver vist vas haver vist va haver vist vam haver vist vau haver vist van haver vist

Perfet

hagi vist

hagis vist

hagi vist

hàgim vist

hàgiu vist

hagin vist

Futur veuré veuràs veurà veurem veureu veuran

Futur perfet hauré vist hauràs vist haurà vist haurem vist haureu vist hauran vist

Plusquamperfet hagués vist

haguessis vist

hagués vist

haguéssim vist

haguéssiu vist

haguessin vist

Infinitiu Participi

veure vist vista vistos vistes

traient

Condicional veuria veuries veuria veuríem veuríeu veurien

Condicional perfet hauria vist hauries vist hauria vist hauríem vist hauríeu vist haurien vist

Gerundi

veient

Tercera conjugació: TENIR

Perfet he tingut has tingut ha tingut hem tingut heu tingut han tingut

Plusquamperfet havia tingut havies tingut havia tingut havíem tingut havíeu tingut havien tingut

Imperfet tingués tinguessis tingués tinguéssim tinguéssiu tinguessin

Mode imperatiu

té o tingues (tu)

tingui (ell o ella)

tinguem (nosaltres) teniu o tingueu (vosaltres)

tinguin (elles o ells)

Mode indicatiu

Present vinc vens ve venim veniu venen

Perfet he vingut has vingut ha vingut hem vingut heu vingut han vingut

Mode subjuntiu Present vingui vinguis vingui vinguem vingueu vinguin

Mode imperatiu

vine (tu)

vingui (ell o ella)

vinguem (nosaltres)

veniu (vosaltres)

vinguin (elles o ells)

Formes no personals

Passat anterior perifràstic vaig haver tingut vas haver tingut va haver tingut vam haver tingut vau haver tingut van haver tingut

Perfet hagi tingut hagis tingut hagi tingut hàgim tingut hàgiu tingut hagin tingut

Futur perfet hauré tingut hauràs tingut haurà tingut haurem tingut haureu tingut hauran tingut

Condicional perfet hauria tingut hauries tingut hauria tingut hauríem tingut hauríeu tingut haurien tingut Mode subjuntiu Present tingui tinguis tingui tinguem tingueu tinguin

Plusquamperfet hagués tingut haguessis tingut hagués tingut haguéssim tingut haguéssiu tingut haguessin tingut

Tercera conjugació: VENIR (o VINDRE)

Imperfet venia venies venia veníem veníeu venien

Plusquamperfet havia vingut havies vingut havia vingut havíem vingut havíeu vingut havien vingut

Imperfet vingués vinguessis vingués vinguéssim vinguéssiu vinguessin

Passat perifràstic vaig venir vas venir va venir vam venir vau venir van venir

Passat anterior perifràstic vaig haver vingut vas haver vingut va haver vingut vam haver vingut vau haver vingut van haver vingut

Perfet

hagi vingut hagis vingut hagi vingut hàgim vingut hàgiu vingut hagin vingut

Formes no personals Infinitiu

Futur vindré vindràs vindrà vindrem vindreu vindran

Futur perfet hauré vingut hauràs vingut haurà vingut haurem vingut haureu vingut hauran vingut

Plusquamperfet

hagués vingut haguessis vingut hagués vingut haguéssim vingut haguéssiu vingut haguessin vingut

venir vingut vinguda

vinguts vingudes

Condicional vindria vindries vindria vindríem vindríeu vindrien

Condicional perfet hauria vingut hauries vingut hauria vingut hauríem vingut hauríeu vingut haurien vingut

venint

UNITAT 1

• Pàgina 11. AnA Alonso: «La badia més sorprenent. Badia de Ha Long», dins Tresors naturals que hem de protegir. Barcanova. Barcelona, 2022.

• Pàgina 12. AnA Alonso: «La mare Dragona i els seus fills. La llegenda de l’emperador de Jade», dins Tresors naturals que hem de protegir. Barcanova. Barcelona, 2022.

• Pàgina 14. RAmon llull: Faula «El simi i el timbal», dins Faules del Llibre de les bèsties (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2016.

UNITAT 2

• Pàgina 34. Ruth toRmo: «182 dies i 12 hores», dins Què hi tens al cap, Lis? (adaptació). Barcanova, col·lecció «Antaviana». Barcelona, 2022.

UNITAT 3

• Pàgina 45. JoAnA RAspAll: «El taronger», dins Com el plomissol. Poemes i faules. La Galera. Barcelona, 1998.

• Pàgina 48. ClementinA ARdeRiu: «El nom», dins Jo era en el cant. Obra poètica 1913-

• Pàgina 54. BARCARolA hAvAneRes: «El capità», dins Cançons al mar. Lletra: CARles CAsAnovAs. Música: Antoni mAs.

• Pàgina 70. AnA mARiA tiCoulAt: La força seductora. [Data de consulta: desembre de 2022] https://poesies.wordpress.com.

UNITAT 4

• Pàgina 75. «Qui va inventar els texans?», dins Petit Sàpiens (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www. petitsapiens.cat/un-viatge-al-passat/qui-vainventar-els-texans_202966_102.html.

UNITAT 5

• Pàgina 91. «Així seran els cotxes del futur», AETRAC (Associació d’Empreses de Tractament de vehicles fora d’ús de Catalunya), (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://aetrac.org/aixiseran-els-cotxes-del-futur.

• Pàgina 98. lluís pRAts: Corporació d’Alienígenes, SA (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2019.

• Pàgina 100. lluís pRAts: Corporació d’Alienígenes, SA (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2019.

UNITAT 6

• Pàgina 109. mARiA meRCè RoCA: Pioneres. Dones catalanes que han obert camí (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2019.

• Pàgina 113. JAne Austen: «Una família amb cinc filles», dins Orgull i prejudici (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcelona, 2018.

• Pàgina 123. GemmA pAsquAl: Clara, el fantasma de l’àvia (adaptació). Barcanova, col·lecció «Sopa de Llibres». Barcelona, 2017.

• Pàgina 134. Jules veRne: Vint mil llegües de viatge submarí (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcelona, 2014.

UNITAT 7

• Pàgina 139. «Els pirates més famosos que van aterrir el Carib», dins Petit Sàpiens (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.petitsapiens.cat/ personatges/pirates-famosos-aterrircarib_203171_102.html

• Pàgina 146. miquel desClot: «Cançó dels pirates de secà», dins Cançons de la lluna al barret. Edicions 62. Barcelona, 1978.

• Pàgina 147. «El vell pirata Dragut de Salou», llegenda popular catalana. [Data de consulta: desembre de 2022] escasateva.catalunya.com/llegenda/el-vellpirata-dragut-de-salou/

UNITAT 8

• Pàgina 159. JoRdi vilAdoms: «Pesquis i Baliga», dins Cavall Fort, núm. 1376 (segona quinzena de novembre de 2019).

• Pàgina 164. piCAnyol: Ot, el bruixot, dins Cavall Fort, núm. 374 (març de 1978); núm. 788 (maig de 1995); núm. 1244 (segona quinzena de maig de 2014).

• Pàgina 166. JoAn vilAmAlA: Auca de la biblioteca. [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.auques.cat/auca. php?auca=biblio

• Pàgina 170. JoAn vilAmAlA: Auca del bon boletaire (fragment). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.auques.cat/ auca.php?auca=boletaire

• Pàgina 171. RAmon CuéllAR i JoAn vilAmAlA: Auca dels rellotges de sol. [Data de consulta: desembre de 2022] https:// www.auques.cat/auca.php?auca=rellotge.

UNITAT 9

• Pàgina 188. JonAthAn swift: Els viatges de Gulliver (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcanova, 2018.

• Pàgina 193. JonAthAn swift: Els viatges de Gulliver. Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcanova, 2018.

• La comunicació.

• Els elements de la comunicació.

• Diferències entre llengua oral i llengua escrita.

• L’oració: el subjecte i el predicat. El subjecte el·líptic.

• Els pronoms personals forts i els pronoms personals febles.

• El sintagma nominal: el nucli i els complements.

• La coma i el punt i coma.

• El sintagma verbal: el nucli i els complements.

• Els registres lingüístics.

• Identificació de las síl·laba tònica.

• Classificació de paraules segons el nombre de síl·labes i segons la posició de la síl·laba tònica.

• Altres textos de la nostra tradició oral: les dites i els refranys.

• Lectura de la faula «El simi i el timbal».

• Els textos narratius tradicionals: el conte i la faula.

• La faula.

• La transmissió de sabers, creences i costums entre generacions.

• Els sinònims i els antònims.

• Els sons vocàlics en posició tònica.

• Ús d’un llenguatge inclusiu.

• El sons vocàlics en posició àtona: la vocal neutra, la o àtona.

• L’homonímia, la polisèmia i la paronímia.

• L’accentuació.

• L’accent diacrític.

• Poemes musicats en diverses llengües.

• El sentit propi i el figurat.

• Les paraules tabú i els eufemismes.

• Els diftongs i els hiats. Els triftongs.

• Les paraules derivades: prefixos i sufixos.

• La dièresi.

• L’apòstrof.

• Les paraules compostes.

• La contracció.

• Característiques del conte.

• Comprensió d’un text expositiu i d’una llegenda.

• La narració breu.

• Com explicar una narració oral.

• Escriptura d’una faula.

• La llegenda.

Unitat 1. Contalles d’arreu

• Lectura del text 182 dies i 12 hores

• Característiques del text instructiu.

• Escriptura de normes i instruccions.

• Comprensió d’un text instructiu.

• Pautes per fer un text instructiu amb suport visual.

Unitat 2. Vols saber com es resol?

• Lectura del poema «El nom».

• Anàlisi i escriptura de haikus.

• El text poètic.

• Anàlisi de la mètrica i els recursos poètics.

TREBALL DE RECERCA

Treballem les emocions

• Treball de les emocions.

• Confecció d’un alfabet emocional.

• Escriptura de missatges positius, d’ànim, etc.

• Llenguatge verbal i visual no sexista en la publicitat.

• Lectura del text expositiu Qui va inventar els texans?

• Llengües minoritàries en perill d’extinció.

• Lectura del text Corporació d’Alienígenes, SA .

• La ciència-ficció com a gènere que fa hipòtesis sobre el futur.

• Comprensió d’una havanera: « El capità» .

• Memorització i recitació de poemes.

• Poema «El taronger».

Unitat 3. Viu la poesia

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu

• Tipus de publicitat.

• El text publicitari.

• Elaboració d’un cartell o un anunci publicitari.

• Característiques dels cartells i els anuncis publicitaris.

• La publicitat a la ràdio: característiques dels anuncis radiofònics.

Unitat 4. Parlem d’anuncis

• Característiques del text predictiu.

• Escriptura d’una predicció meteorològica.

• Comprensió d’un text sobre el futur.

• Anàlisi de prediccions meteorològiques.

• Creació i explicació d’una predicció meteorològica.

Unitat 5. Com serà el futur?