EDITORIAL
ESBE RL A R LA C LOSC A Clara Fons i Duocastella Directora
L
a llagosta de mar, la de les antenes llargues i espinoses, és un animal tou i suau que viu a dins d’una closca rígida. Aquesta closca no creix ni es fa gran. No s’expandeix. La part interior, en canvi, sí que ho fa. A mesura que la llagosta creix, se sent incòmoda dins la closca, pressionada per la cuirassa que la limita. Lluny de conviure amb aquesta incomoditat, quan la llagosta sent la pressió, va a recer, es treu la closca i en produeix una de nova. Més gran, feta a mida. Al cap d’un temps, la closca nova, al seu torn, li torna a anar justa, petita, i l’oprimeix. Llavors la llagosta, instintivament, torna a treure’s la closca per estrenar-ne una altra.
El filòsof Byung-Chul Han explica que voler aconseguir una societat del benestar i trobar-nos immersos en el cansament crònic, el ritme extenuant de les agendes o la superacceleració de la informació és una paradoxa. Certament, ho és. A manera de contrapunt, Ramon Maria Nogués aporta els nous descobriments en el camp de la neurobiologia i constata que moltes pràctiques espirituals (connectades en gran mesura amb les religions) promouen clarament la salut cerebral i mental. Tot un gir en el món científic. Hilario Ibáñez demostra, per la seva banda, que estem assistint a l’aparició d’una nova manera de viure la dimensió espiritual. Són tres reflexions lúcides. Tres canvis de closca. Només tres, dels múltiples que posa de manifest aquest Dialogal 58. Que la desídia, la mandra o la por no entrebanquin la necessitat que sentim d’esberlar la closca. I que la creativitat, el diàleg i l’esperit crític ens ajudin a donar-hi la millor forma en cada lloc i en cada moment. dialogal #58 —— hivern 2016
—3
La revista Dialogal està compromesa amb els canvis de closca i hi posa interès. Està atenta a les transformacions més senzilles i a les més complexes; a les personals i a les socials. A totes les realitats o perspectives que canvien, que es modifiquen, que muten per acomplir el creixement. Perquè pensem que totes ens ajuden a viure des de l’autenticitat, l’obertura i l’empatia en aquest món que sabem, indubtablement, amb ànima.
“L’ombra no existeix; el que tu anomenes ombra és la llum que no veus.” (Henri Barbusse)
D E J E S Ú S G . PASTO R
LA MIRADA
—dialogal
DIRECTORA Clara Fons i Duocastella CONSELL EDITORIAL Laia de Ahumada Joan Estruch Ignasi Moreta Eulàlia Tort REDACCIÓ Teresa Guilleumes DIRECCIÓ D’ART Lluís Torres ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Elena Martín Valls DISSENY GRÀFIC Estudi Lluís Torres EDITA Editorial Mediterrània Casp, 63, pral. 2a 08010 Barcelona
—sumari
01 EN PORTADA
Spondylolithesis
Congost de l’Antílop, Arizona
02 DIGUES LA TEVA
Participa a les nostres xarxes socials Concurs Dialogal
03 EDITORIAL
Clara Fons i Duocastella
Esberlar la closca
04 LA MIRADA
de Jesús G. Pastor
22 NATURALMENT Josep M. Mallarach
“L’ombra no existeix; el que tu anomenes ombra és la llum que no veus.”
Recuperar els valors espirituals de la Natura
38 EN CLAU DE GÈNERE Míriam Díez Bosch
Evangèliques esportistes, hipsters musulmanes, cybersisters budistes
44 EN BLANC
Laia Monserrat
46 L’ACCENT
Francesc-Xavier Marín
12 TRÀNSITS
34 EL PERSONATGE DEL #58
Leslie Selene
Joan-Andreu Rocha Scarpetta
Sara Kali
15
Richard D. Lewis i l'empresa multicultural
BATEC
40 VA DE LLIBRES Quina societat del cansament?
43
SORTIM!
Natxo Tarrés
El Pla Nacional de Valors
Una història de promeses
Helena Cots
48 FINESTRA D’ART David Jou
Ciència, art i diàleg interreligiós
GENERAL 50 DIRECCIÓ D’AFERS RELIGIOSOS
50 El baròmetre: Coneixement de la diversitat religiosa a Catalunya 51 Diccionari de les religions: Hanukkà 52 Traducció secular dels valors religiosos Francesc Torralba
53 FILMOTECA
David Casals
Jordi Aguilera
El castell de Luter a Eisenach
Human
54 PETIT DIALOGAL 54 Educar en la interioritat és educar en la felicitat Dani Gómez-Olivé
56 Parlar per parlar: D'innocents i innocentades 57 A un clic: Best Christmas App for Toddlers and Kids 57 Fet a mà: Mandales per pintar 57 Ressenyes Petit Dialogal 58 Els infants responen: Què vol dir acollir? 58 Concurs Petit Dialogal
SUBSCRIPCIONS info@dialogal.org PREU DE SUBSCRIPCIÓ 25 €/any IMPRESSIÓ Ormoprint DIPÒSIT LEGAL B.8145-2002 ISSN 1579-5179 FOTOGRAFIES: Els crèdits fotogràfics que no estan indicats a les diferents seccions són: Imatge publicada amb el permís de Richard D. Lewis, Richard Lewis Communications (www.crossculture.com) (p. 35) Shutterstock: Santi Rodríguez (p. 22), Opacak (p. 28), Vaclav Volrab (p. 31), Alexander Mazurkevich (p. 33), Jaggat Rashidi (p. 38), Valery Rokhin (p. 43), Alexandr Simonov (p. 45), SusaZoom (p. 56) Istock.com: Li Kim Goh (p. 54), Andrea Falletta (p. 55)
Una revista de:
08
16
24
28
36
47
REPORTATGE
DIÀLEG
Espiritualitat sense religió
Els límits de l'humor Conversa Jorge Burdman - Toni Albà
EN PRIMERA PERSONA
A FONS
A PEU DE CARRER
QÜESTIONARI DIALOGAL
Francisco Rodríguez (II): Sóc aquí, amb la Bíblia a la mà
Neurociència i espiritualitats
Policia i espiritualitat
Pare Manel, Manel Pousa
Hilario Ibáñez
Sergio Arévalo i Verónica Sartore
Ramon Maria Nogués
Laia de Ahumada
Míriam Díez Bosch
Francesc-Xavier Marín
Clara Fons i Duocastella
Els col·laboradors del #58
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS Membre de:
Hilario Ibáñez
Formador d'educació en la interioritat p. 09
Leslie Selene Espiritista p. 12
Natxo Tarrés
Músic, activista i defensor de la pràctica de la interioritat a través de la música p. 15
Ramon Maria Nogués Biòleg estudiós de la neurobiologia p. 28
Professora i periodista experta en temàtica religiosa p. 38
Professor de filosofia i expert en cultura, civilització i religió islàmiques p. 47
David Jou Físic i poeta p. 48
R E P O R TAT G E
R E P O R TAT G E
—8
E
Espiritualitat sense religió HILARIO IBÁÑEZ
dialogal #58 —— hivern 2016
n parlar d'espiritualitat és difícil
persona de qualsevol religió, però no ha es-
evitar teoritzar sobre caracterís-
tat fàcil; és com si la roba t’anés petita i tu te
tiques i models, però, més que
la volguessis posar i no poguessis: t'ofega, et
teories o tipus, l'espiritualitat és,
fa mal, se't trenca... Has de canviar de roba i
sobretot, vivència. L'arrel de la paraula és
és molt dur, perquè et preguntes: ‘Quina
esperit, que s'identifica amb vida i dina-
roba em posaré?’. És com si quedessis una
misme. Parlar d'espiritualitat, doncs, és
mica a la intempèrie”.
parlar de “l'esperit” amb el qual afrontem
Els llocs, els temps, les persones, etc.
la vida, el to vital amb què vivim, l'estil
lligats a la religió han deixat de ser relle-
amb el qual tractem amb nosaltres matei-
vants. Cal buscar una altra manera de donar
xos, amb els altres i amb l'entorn. En aquest
resposta al gran anhel de l'ésser humà d'una
sentit, es pot dir que l'espiritualitat té rela-
vida en plenitud. Així ho expressa el Josean:
ció amb la profunditat que dóna sentit a tot
“Els meus fills no necessiten Déu per accedir
el que existeix.
al mateix indret al qual vaig accedir jo. Jo he
En aquest reportatge presento, d'una
necessitat el concepte, la imatge de Déu per
manera molt sintètica, persones amb les
accedir a una experiència interior, profun-
quals he conversat sobre la seva experiència
da, espiritual. Perquè tot ésser humà neces-
vital en el marc de la meva investigació. Totes
sita accedir a aquesta experiència d'una rea-
han fet un recorregut de recerca interior que
litat total, omnipresent, fins i tot més enllà
les ha portat a trencar amb l'espiritualitat
de l'univers”.
d'origen i, sense rebutjar-la, han accedit a
Quins elements són necessaris per viu-
una nova manera de viure la vida, des d'un
re una espiritualitat que podem anomenar
altre lloc, des d'altres categories i amb un es-
transreligiosa? Es parteix d'una experiència
til diferent. Són biografies que crec que mos-
o d'una intuïció, de la profunditat de l'ésser
tren que estem assistint a l'aparició d'una
que som. El centre de l'espiritualitat és res-
manera nova de viure la dimensió espiritual.
pondre a les preguntes: “Qui sóc jo?”, “Qui-
L'espiritualitat, sobretot a Occident, ha
na és la meva identitat?”. I l’Oriol ho té molt
estat monopolitzada per la religió. Tant és
clar: “Som Brahman o Déu per a un cristià,
així que encara avui sorprèn, o almenys
aquesta és la nostra identitat real, que és di-
xoca, que es parli d'una espiritualitat sense
vinitat, que és misteri”. La realitat és que tot
religió. Les persones que apareixen aquí han
és u. Tot està connectat, però conserva la
hagut de trencar amb les categories religio-
diferenciació de les parts sense que estiguin
ses, i, com diu l’Elena, no els ha estat fàcil:
separades, sense que es barregin o es fon-
“En el meu recorregut personal he passat de
guin. Per això es parla d'una sola realitat no
la religiositat a l'espiritualitat. Des de l'espi-
dual. No hi ha segon. Tot és u. L’Esteve, per
ritualitat em puc entendre amb qualsevol
exemple, ho expressa així: “Déu és el meu Jo
dialogal #58 —— hivern 2016
—9
L'ESPIRITUALITAT ÉS, SOBRETOT, VIVÈNCIA. L'ARREL DE LA PARAULA ÉS ESPERIT, QUE S'IDENTIFICA AMB VIDA I DINAMISME.
R E P O R TAT G E
R E P O R TAT G E
Passar d'un model de religiositat dual, en què l'ànima hu-
independentment de les seves creences prèvies, fins i tot
mana i la divinitat es consideren realitats essencialment
venint de l'ateisme o de la indiferència cap a la religió.
separades, a una espiritualitat no dual (advaita) suposa
Aquesta espiritualitat se situa fora dels marges tradi-
un canvi radical de paradigma.
cionals de la religiositat per situar-se al centre de l'ésser
La no-dualitat experimenta que el fons de l'ésser humà
humà, com a lloc on habita la Veritat que ens envolta.
és el mateix fons de la realitat, que no hi ha dualitat entre
Com diu Consuelo Martín, especialista en filosofia advai-
nosaltres mateixos i l'absolut, ni entre la divinitat i el món
ta: “La vivència veritable apareix a partir d'una intuïció,
o la realitat manifestada.
d'un ‘adonar-se de’. Primer, d'una manera tènue, com si
Les persones que s’expressen en aquest reportatge estan
fos una cosa llunyana; després, en el que és més proper,
vivint en la quotidianitat l'experiència no dual. La viuen
sorgeix una evidència d’Allò”.
més profund i el goig de Déu és que ell s'ex-
En aquest sentit, hi ha una ruptura de
pressi a través meu i que jo estigui viu. En
nivell que ens situa més enllà dels productes
aquest sentit, sóc cocreador amb Déu, per-
mentals, per entrar en l'àmbit del que és inefa-
Un altre aspecte comú de l'experièn-
em va portant al punt en què em trobo, on,
què Déu em necessita per crear, per generar
ble. Aquest lloc o àmbit que no es pot definir,
cia espiritual que relaten els entrevistats
sense abandonar el Crist com la centralitat
realitat concreta, material. I jo sóc en la me-
on només arriba el silenci, és el que s'anome-
és que han hagut de recórrer a categories
de la meva vida, el paradigma és un altre, el
sura que estic ajustat a aquest fons i ajustat
na il·luminació, que és comuna a totes les ex-
conceptuals i simbòliques de tradicions
que anem anomenant i coneixent a Occident
periències espirituals i pertany a l'essència de
espirituals de l'hinduisme i el budisme.
com la no-dualitat, però que ha estat sem-
l'ésser humà; de qualsevol ésser humà. “Tots
“Mira –diu la Marta–, estic llegint les Upa-
pre el paradigma dels místics de totes les
estem il·luminats –diu la Marta–, perquè la
nishad i l'evangeli de sant Joan i tot em
tradicions espirituals”.
llum sempre hi és. És un anhel que jo no trio,
sembla el mateix, perquè jo distingeixo el
La característica fonamental de l'espi-
em ve donat, i, si no hi poso traves, m’orienta-
que ve de la ment i el que ve de la veritat.”
ritualitat és l'amor que s'expandeix i ho
rà cap on he d’anar... Per això es diu que cal
“El que anàvem vivint –expliquen el Jordi
abasta tot. La vivència de l'espiritualitat no
deixar-se anar, deixar-se fluir.”
i la Laia– ho intentàvem explicar des de la
és un fet intimista i aïllat; al contrari, totes
Si això és així, l'accés a la Veritat no
dualitat, i no hi havia manera.” De la ma-
les persones esmentades aquí estan impli-
passa per enlloc més que per la interiorit-
teixa manera, l’Oriol diu: “A l’advaita vaig
cades amb el seu entorn: associacions, men-
zació en un mateix. “És com una recerca
trobar una mica la clau per explicar tot
jadors socials, ONG, etc. La seva acció neix
–afirma l’Oriol–, un treball d’indagació
això que experimentava.”
del fons mateix de l'ésser que viuen, perquè,
amb l'entorn. La referència de la meva personalitat és la divinitat mateixa”. Aquest punt de partida canvia radicalment l'espiritualitat, perquè allò que dóna sentit a la vida i a l'existència no és alguna cosa de fora i fins a cert punt aliena a mi mateix. No hi ha un component ètic per aconseguir ser millors del que ja som, per aconseguir en el futur, a través de grans esforços, el que ara no tenim. Al contrari, la Veritat és en nosaltres. Som en la profunditat de l'ésser. I només hem d’esforçar-nos a reconèixer aquesta gran Veritat que som, “adonar-nos-
— La Veritat és en la profunditat de l'ésser. L'accés a la Veritat passa per la interiorització.
accedir al no saber..., i quan un viu aquest
I ho viuen d'una manera nova, tal com ho
‘no saber’, ho transforma tot.”
expressa l’Elena: “L'experiència espiritual
contínua sobre la vida dins un mateix;
No s'han fet budistes i tampoc no han
com diu l’Esteve: “Cal donar el control de la
això, amb el temps, et va configurant i, amb
renegat de les seves arrels culturals, l'apor-
vida a la Vida. Nosaltres som uns ‘manats’ i,
en”. Adonar-nos d'aquesta gran Veritat, no
la pràctica, et fa veure-ho tot d'una manera
tació provinent de la saviesa d'Orient els
quan et sents un manat, mai no saps res, ni
mitjançant la ment lògica i racional, sinó
diferent. És anar eliminant seguretats i
ha fet redescobrir i aprofundir en allò que
què fas, ni què no fas, ni què passarà amb
creences, que són producte de la ment, per
tenien com a base de la seva espiritualitat.
tu... És viure en la confiança total”.
des de la intuïció –per falta d'un altre terme.
dialogal #58 —— hivern 2016
dialogal #58 —— hivern 2016
— 11
— 10
Fotografia: Joaquim Playà
L’ E S P I R I TUA L I TAT N O DUA L (A DVA I TA )
EN CLAU DE GÈNERE
E N C L AU D E G È N E R E
LES ATLETES DONES CRISTIANES ANGLOSAXONES HAN CONTRIBUÏT A FER CANVIAR LA TRADICIÓ EVANGÈLICA A PARTIR DEL MÓN DE L’ESPORT.
EVANG ÈLI Q UES E SPORTI ST ES, HIPST E RS M USULM A N E S, CYB ER SI ST E RS BUD IST ES
L
es musulmanes inconfor-
tudiat la relació entre l’esport i el
visió moderna del matrimoni, el sentit
ha estat central en el debat budista, i les
tat de Colorado, van estudiar el cas de
mistes, les cybersisters bu-
gènere, i com aquest pot arribar a mo-
de pecat en les relacions homosexuals
disparitats persisteixen dins les societats
les mipsterz, les musulmanes hipsters,
distes, la masculinitat al
dificar o pressionar una religió. En el
o les idees de feminitat. Annie Blazer
i organitzacions budistes globals, lliga-
que es presenten en un vídeo trenca-
cinema i a la publicitat
seu assaig Playing for God: Evangelical
s’ha unit a grups atlètics cristians per
des a creences i pràctiques culturals i re-
dor duent roba de moda, fent-se selfies
i, en definitiva, el gènere
Women and the Unintended Conse-
esbrinar com es comporten, i conclou
ligioses que situen la dona en un estatus
i movent-se a ritme de la mítica cançó
com a factor… tots aquests temes ja són
quences of Sports Ministry, explora el
que quan alguna de les noies intenta
inferior. Les tres autores han estudiat els
“Somewhere in America”. El vídeo
part del debat intel·lectual i acadèmic
rol de l’esport en la identitat de gènere
sortir de la normativitat la pressió de
moviments feministes budistes que mal-
qüestiona el paper de la dona musul-
en el camp de la sociologia de la religió
en l’anomenat evangelisme americà.
la religió és molt forta.
den per canviar aquesta situació, com les
mana en l’espai públic i la seva partici-
i en l’emergent camp de la comunicació i
Blazer ha estudiat la història i les vides
Les estudioses Halafoff, Tomalin i
monges i practicants de xarxes com
pació en la cultura pop americana.
la religió. La Societat Internacional de
d’atletes cristianes, i ha demostrat que
Starkey, de la Deakin University i la Uni-
Sakyadhita (Filles de Buda), l’Associació
Trenca amb la narrativa tradicional de la dona musulmana i la mostra amb
Comunicació, Religió i Cultura (Interna-
“el compromís amb la fe evangèlica i el
versity of Leeds, han optat per estudiar el
Internacional de Dones Budistes, l’Alian-
tional Society on Media, Religion and
xoc amb la cultura popular pot tenir
concepte de cibergermanes (cybersisters)
ça de Bhikkunis o el Yogini Project. El
estils urbans trencadors i a ritme de
en el budisme. Aquestes autores consi-
moviment de dones budistes està avan-
música rap. Aquestes dones demostren
deren que el budisme, que té molta prè-
çant en la igualtat de gènere, tant local-
que la postmodernitat, la moda i l’inconformisme no estan renyits amb la
Culture), que organitza bianualment el seu congrés a l'estiu i que enguany s’ha
conseqüències insospitades”. L’esport, dins del cristianisme
reunit a Seül (Corea del Sud), ha donat
anglosaxó, ha estat històricament un
dica a Occident, malgrat la seva imatge
ment com internacional, aprofitant les
veu a algunes de les recerques que es
factor per promoure la masculinitat.
pública positiva, continua tenint un pa-
xarxes socials per tal d’aconseguir els
identitat religiosa. Elles així ho soste-
Les atletes dones cristianes han can-
per interessant que “perpetua la violèn-
seus objectius.
nen, però la seva pròpia tradició reli-
viat la tradició evangèlica perquè hi
cia estructural i les desigualtats de gène-
Per la seva banda, Kristen Peter-
introdueixen factors de debat, com la
re”. Ja des del segle xix el tema del gènere
son i Nabil Echchaibi, de la Universi-
produeixen en aquest camp. Annie Blazer, del College of William and Mary, dels Estats Units, ha es-
dialogal #58 —— hivern 2016
dialogal #58 —— hivern 2016
giosa no ho veu tan evident. I aquí és on tenen la seva lluita
ELS MOVIMENTS FEMINISTES BUDISTES LLUITEN PER ACONSEGUIR LA IGUALTAT DE GÈNERE APROFITANT LES XARXES SOCIALS. PER LA SEVA BANDA, LES MUSULMANES HIPSTERS O MIPSTERZ DEFENSEN QUE LA MODA I L’INCONFORMISME NO ESTAN RENYITS AMB LA SEVA IDENTITAT RELIGIOSA.
— 39
— 38
MÍRIAM DÍEZ BOSCH
P E T I T D I A L O GA L
P E T I T D I A L O GA L
Educar en la interioritat és educar en la felicitat
tat primera i última de tota educació, en el sentit clàssic (i no tan clàssic), seria acompanyar a fer descoberta de la saviesa interior, aquella saviesa innata que totes i cadascuna de les criatures tenim dins nostre. En aquest sentit, el procés educatiu és un camí de coneixement, d'autoconeixement de qui
C
som. Educar, per tant, ja és, en si mateix, descobrir la pròpia interioritat.
om educar la interioritat? Com acompanyar aquest procés per descobrir el nostre món interior? Com endinsar-se en el camí que ens
condueixi a reconèixer qui som? Aquestes qüestions, tot i que puguin
semblar noves, no ho són tant. En efecte:
DANI GÓMEZ-OLIVÉ (Camí Endins)
ara els nous corrents pedagògics ens parlen de la necessitat de considerar la competència intrapersonal o fins i tot de tenir en
El procés educatiu és un camí de coneixement, d'autoconeixement. Educar és descobrir la pròpia interioritat. Educar en la interioritat és educar en la felicitat.
compte la intel·ligència espiritual a l'hora d'educar, però els clàssics ja parlaven de
dialogal #58 —— hivern 2016
acabada de l’energia universal que es ma-
Arribats aquí, la pregunta principal
nifestava en cada individualitat. Per a grecs
que ens plantejàvem en aquest article con-
i llatins, l'energia harmoniosa que és el ma-
tinua sense respondre's: i això de descobrir
crocosmos, omnipresent i ple, es manifes-
el nostre interior, com es fa? No hi ha ca-
tava en cadascun dels microcosmos (cos-
mins únics. Es podria dir que hi ha tants
sos) que l’habitem. L'educació, per a ells,
camins com individus. Aquí s'indiquen al-
suposava un procés d'autodescobriment
guns camins per recórrer, que són els que
d'aquesta plenitud universal que cadascú
han caminat moltes altres persones, però
conté des de sempre. En aquest marc, el
els camins són infinits. Per això és impor-
procés educatiu era un art que havia de
tant que cadascú trobi aquells que li són
permetre el desvetllament perquè l'indivi-
més convenients per arribar a assaborir
du pogués descobrir les seves competèn-
allò que és. De la mateixa manera que no és
cies i la seva veritable identitat.
possible mostrar un paisatge bell si abans no
Si anem a l'etimologia del mot educar,
l'has trepitjat, tampoc no és possible educar
ens adonarem que en la seva arrel llatina,
en la interioritat si qui mostra el camí no ha
ex-ducere, vol dir ‘treure de dins a fora’.
fet prèviament descoberta interior. Per tant,
I què és allò que caldria treure de dins a
hi ha un repte personal fort en tot el que con-
fora? Es tractaria de fer emergir la millor
cerneix l'educació de la interioritat: fer el salt
part d'un mateix, allò que hom ja té però
personal i intransferible que suposa assu-
que encara no ha descobert. Així, la finali-
mir el repte d'aquest viatge personal.
— 55
— 54
considerar l'ésser humà com una expressió
P E T I T D I A L O GA L
P E T I T D I A L O GA L
PARLAR
Fet a mà
A UN CLIC
PARLAR D’INNOCENTS I INNOCENTADES
A Camí Endins (www.camiendins.org)
callar les veus interiors que no paren d'enrao-
proposem transitar pels corriols que han se-
nar i de distreure'ns, que no paren de jutjar
guit moltes altres persones abans que nosal-
i jutjar-nos, que no paren de decidir per nosal-
tres per accedir al seu interior. Gairebé totes
tres quan no parem atenció. En el silenci cal-
ens parlen, d'una manera o una altra, de
drà restar molt atents, de nou, a les males
l'atenció plena en el present, del silenci i de
passades de l'ego que ens confon i ens iden-
la meditació com a eines per arribar a degus-
tifica amb els nostres pensaments i senti-
tar aquest interior que ens habita, ens acom-
ments, i les nostres emocions. Tenim pen-
panya i ens dóna ple sentit. Aquests són els
saments, sentiments, emocions, és cert, però
instruments que utilitzem als tallers de
nosaltres som molt més: l'ésser que som i
Camí Endins per endinsar-nos en aquesta
que pren forma en el cos que habitem és
meravellosa aventura interior.
molt més que això.
Atenció plena per significar que el camí
Per últim, la meditació com a eina
de recerca interior ha de ser conscient, vol-
transformadora que ens ajuda, lentament
gut, lliure, obert i intens. Atenció plena en el
però incansable, a passar a un estat en què,
present, perquè és en el present on es juga la
per fi, prenem consciència d'allò que som:
felicitat. Plenament conscients en el pre-
art i part de l'ésser creador, generador
sent, conscientment atents al present, per
d'amor, pau, bondat i felicitat infinita. Preci-
fer el següent pas, el del silenci.
sament per això és important emprendre
Silenci no tant entès com a absència de
aquest viatge, ja que educar en la interioritat
sorolls externs (tot i que també sigui així),
és educar en la felicitat. La pròpia i també la
sinó sobretot com a absència de sorolls in-
dels altres. Serem prou coratjosos per em-
terns. És un exercici difícil, perquè cal fer
prendre'l?
El 28 de desembre se celebra el dia dels Sants Innocents i es fan tota mena de bromes o preses de pèl: les innocentades. Els Sants Innocents* són els infants menors de dos anys que el rei Herodes va fer matar per evitar que Jesús de Natzaret, que acabava de néixer, li arribés mai a prendre el poder. La tradició de fer bromes per aquestes dates, però, sembla que podria remuntar-se a algunes festes anteriors al cristianisme, com ara les festes romanes dedicades al déu Saturn. A Menorca, el 28 de desembre no es pengen llufes. Els menorquins segueixen la tradició britànica de l’April Fool's Day i celebren el “dia d’enganyar” l’1 d’abril. *Innocent ve del llatí in noceo: ‘que no fa mal’.
dialogal #58 —— hivern 2016
B E ST CH R I STM AS AP P F O R TO D D L E R S AND K I DS S’acosta Nadal... Voleu ensenyar als més petits que aquesta festa no se celebra de la mateixa manera arreu del món? Amb aquesta aplicació podreu descobrir com es viu el Nadal en altres cultures i continents.
El conte BABUIXKA Versió i adaptació de Sandra Ann Horn Il·lustracions de Sophie Fatus Edicions d’Intermón Oxfam, 2007
— “Seguiu Babuixka i el seu canari en el seu viatge cap a Betlem, on volen arribar per conèixer un nen molt especial que acaba de néixer.” Aquest és el text de la contracoberta. Al llibre hi trobareu, acompanyat d’unes il·lustracions precioses, un text diferent del típic conte de Nadal. La Babuixka és una velleta que només pensa a netejar i fregar-ho tot. Quan li diuen que ha nascut un nou rei, ella respon que no té temps per viatjar, que ha de netejar. Però finalment s’encamina cap a Betlem, i pel camí demostra el seu bon cor fins que arriba al lloc on són Maria, Josep i el nen Jesús.
dialogal #58 —— hivern 2016
MANDALES PER PINTAR La paraula mandala prové del sànscrit, i significa ‘cercle sagrat’. Simbolitza la totalitat, la unió, l’absolut. Els mandales són propis de la tradició budista i hinduista. Bàsicament són un cercle, i per això simbolitzen també l’Univers. Els mandales són útils per a la concentració. Els budistes els utilitzen per a la meditació. Avui en dia, molta gent els pinta per relaxar-se, meditar i reflexionar sobre el món i sobre un mateix.
LLIBRE DEL GENTIL I ELS TRES SAVIS Ramon Llull (adaptació d’Ignasi Moreta) Il·lustracions d’Àfrica Fanlo Petit Fragmenta, Barcelona, 2016
— Aquest llibre ofereix una versió de l’obra de Llull, interpretable com una paràbola de l’ecumenisme: el desig dels tres savis —un jueu, un cristià i un musulmà— de mantenir el diàleg entre les diferents fes per arribar a un punt d’entesa. Inclou una guia de lectura que planteja preguntes i permet que els educadors puguin treballar el text amb els infants.
BYPASS HACIA LA INTERIORIDAD Josean Manzanos Ediciones Khaf, Madrid, 2016
— Un llibre perquè pares, mares i fills treballin la interioritat a casa a partir de l’experiència de l’atenció plena, la percepció silenciosa, la respiració conscient, la consciència corporal, la integració emocional, el pensament divergent i la compassió activa. Amb una proposta per a cada dia de l’any.
— 57
— 56
De la mateixa manera que no és possible mostrar un paisatge bell si abans no l'has trepitjat, tampoc no és possible educar en la interioritat si qui mostra el camí no ha fet prèviament descoberta interior.