Contes guanyadors del setzè Premi Pilarín Bayés
Cicle inicial (6 - 8 anys)
Cicle mitjà (8 - 10 anys)
L’estruç que volia anar a l’escola
El color de la primavera
Pseudònim: La classe de la Lluna Escola Sant Josep de Terrassa
Pseudònim: Els ecologistes Escola Arrels Blanquerna de Badalona
p. 13
p. 43
El dret d’anar a l’escola
El gran viatge de l’Àlex
Pseudònim: Els llops Escola Les Pinediques de Taradell p. 19
La Fiona vol anar a l’escola Pseudònim: Classe de l’espai Escola Manyanet de Molins de Rei p. 25
Pseudònim: El fantasma poruc Col·legi Santa Teresa-Ganduxer de Barcelona p. 49
La història de l’avi Jordi Pseudònim: Sabates ràpid Col·legi Santa Teresa-Ganduxer de Barcelona
No m’agrada el meu nom
p. 57
Pseudònim: Rateta Escola Pare Ramon Castelltort d’Igualada
La finestra que va canviar la meva vida
p. 31
Portem l’aigua a l’Àfrica! Pseudònim: Aventurers i aventureres Escola Jesús Salvador de Sabadell p. 37
Pseudònim: Caminem lluny Escola Manyanet de Molins de Rei p. 65
Somiant vam descobrir els drets dels infants Pseudònim: Els aventurers Escola La Bòbila de Cambrils p. 71
La història de l’àvia Teresina Pseudònim: Teresino Escola Princesa Làscaris de Casserres p. 77
Cicle superior (10 - 12 anys)
Educació especial (6 - 12 anys)
Rim, la filla dels núvols
Un viatge inesperat
Pseudònim: Maitea Col·legi Sagrada Família de Tortosa
Pseudònim: Els follets Escola Montseny de Mollet del Vallès
p. 83
p. 125
El meu amic Pau
Un dia amb sort
Pseudònim: Els amics del Pau Saint Nicholas School de Barcelona p. 91
Pseudònim: Els caçafantasmes Escola Mediterrània de Les Roquetes p. 131
Dos nens que van lluitar per guanyar Pseudònim: Apocalipsis 1234 Saint George’s School de Fornells de la Selva p. 99
El somni d’en Sam Pseudònim: Sedrik Saint George’s School de Fornells de la Selva p. 107
Del dret i del revés Pseudònim: Montcada Institució Montserrat SCCL de Barcelona p. 113
Futura jo Pseudònim: Nit Escola Vedruna Sagrat Cor de Tarragona p. 119
El jurat del Premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes està format per: Pilarín Bayés, Jordi Albertí, Diana Casellas, Bruno Cesena, Víctor Cucurull, Mònica Estruch, Eduard Fornés, Alegria Julià, Gonçal Luna, Eduard Marcet, Meritxell Margarit, Laura Mateu, Marta Pomés i Laura Rubio.
L’estruç que volia anar a l’escola
Pseudònim: La classe de la Lluna Autors/es: Mario Blanco Jiménez, Ainhoa Campos Pérez, Eva Campos Pérez, Victor Casas Tórtola, India Corcobado Doya, Rubén Fadrique Luque, Helena Flores Fernández, Alba Garvín Mesa, David Guixé Amores, Paula Herrero González, Judith Jiménez Roldán, Gerard López Fernández, Eric Martín Campos, Aiora Martínez Durán, Alan Martínez Luque, Unai Martínez Ruiz, Náyade Mota Díaz, Coral Peñalver Fernández, Rocio Plaza Andrés, Jenaro Rodríquez Camacho, Noa Rodríguez Gómez, Dafne Rodríguez Quintana, Miranda Ruiz Iborra, Luna Ruz Gaona, Marta Torres San Pelayo, Roger Verdera Perera, Eric Villas Llinares Categoria: Cicle inicial Escola: Sant Josep, Terrassa Mestra: Maria Dolors Gibert
Fa molt de temps, a l’Àfrica, en un país anomenat Kenya, va passar una cosa que va canviar, per sempre, la vida dels més petits de la sabana. Els protagonistes d’aquesta increïble història són una colla de cadells que llavors anaven junts a l’escola. Una escola per a animals, és clar. En concret cinc: un elefant, una zebra, una hiena, una lleona i un guepard. Tots ells vivien a la sabana i cada matí es trobaven bevent aigua a la vora del riu Mara, d’on sortien junts per anar a l’escola. Allà els esperava la mestra, una girafa molt saberuda, que els ensenyava a llegir i a escriure, però també a respectar-se i a estimar-se. El camí fins a l’Escola Quadrúpeda era llarg, gairebé tres hores esgotadores travessant la sabana sota un sol asfixiant, i evitant els perills de ser atacats pels seus depredadors. En el trajecte, es trobaven altres animals que també feien el mateix camí, o que simplement vivien per allà, com era el cas del petit estruç. —On aneu? —els preguntava cada dia. —A l’escola —contestaven ells sense aturar-se. —Què aneu a fer a l’escola? —els va preguntar un dia. I en sentir aquesta pregunta, es van aturar tots cinc. —Anem a aprendre a llegir. Volem ser grans i savis, com els nostres pares i les nostres mares —van contestar-li a l’estruç, que no havia anat mai a l’escola.
– 14 –
– 15 –
—Us puc acompanyar un trosset? —va demanar-los l’estruç. —Com vulguis —li van contestar tots cinc. Va fer un bon tros de camí amb ells, sense deixar de preguntar coses de l’escola: com es deia la mestra, si era difícil aprendre totes les lletres, si tenien estona per jugar... I així, cada dia els acompanyava un trosset més, sense deixar de parlar, i d’aquesta manera es van fer grans amics. Però, quan veien el coll de la mestra sortir per damunt dels arbres, s’acomiadaven de seguida fins l’endemà. Un dia, la mestra els va preguntar qui era aquell animal que els acompanyava. I el guepard, ràpidament, va respondre-li que era l’estruç, un nou amic que havien fet pel camí. —Podria venir amb nosaltres a l’escola? —va preguntar la hiena. —No, això és impossible. Ell no és com nosaltres, només té dues potes —va contestar la mestra. —Però és molt ràpid i té moltes ganes d’aprendre —va dir l’elefant. La girafa no sabia que dir, les normes eren les normes i no es podien trencar. En aquella escola mai havia entrat cap animal de dues potes. Per què havia de canviar ara? A l’hora del pati, tots els animals de l’escola van estar discutint el problema de l’estruç. N’hi havia que ho trobaven un disbarat que entrés a l’escola un animal tant diferent, d’altres asseguraven que portaria la desgràcia, i alguns pensaven que si no – 16 –
s’havia fet mai no se’n podia saber les conseqüències. La mestra en veure tan rebombori els va fer entrar a classe i els va reunir en assemblea. —A veure, qui em vol explicar el que està passant? —va dir la girafa una mica empipada. Llavors, la zebra, que amb la seva gran oïda ho havia sentit tot, li va explicar les diferents opinions que hi havia sobre el cas de l’estruç. La mestra, veient el problema, els va proposar votar per saber si l’estruç podia entrar a l’escola o no. I així ho van fer. I sabeu què? Va guanyar la proposta del sí. I tots ho van acceptar. Potser seria difícil, no ho sabien, però ho havien de provar. La lleona va córrer a portar-li la notícia al petit estruç, i la nova es va anar escampant per tota la sabana. Des d’aquell moment, tots els més petits de cada casa van voler anar a l’escola, que es va anar fent gran. I van haver de contractar més mestres, de dos i quatre potes, amb pèl o plomes, pelats o peluts, amb dents o sense... I l’Escola Animal, que així és com la van anomenar de nou, es va convertir en l’escola de tots i totes les bèsties petites de la sabana amb ganes d’aprendre.
– 17 –