Temporada d abonament
2019/2020 concert n.1
orquestra simfonica illes balears
AUDITORIUM DE palma
10.10.2019 20,00h
programa PART 1
(45 min. aprox)
Concert per a violí op.61 en re major Ludwig van Beethoven (1770-1827) 1.- Allegro ma non troppo 2.- Larghetto 3.- Rondo, Allegro
pausa
(55 min. aprox)
PART 2
Romeu i Julieta Serguei Prokófiev (1891-1953) Ballet Suite Núm. 1 op.64bis
02
1.- Dansa popular 2.- El carrer desperta 3.- Madrigal 4.- Minuet: L’arribada dels convidats 5.- Màscares 6.- La mort de Tybalt
20’
(55 min. aprox)
PART 2
Ballet Suite Núm. 2 op.64ter 7.- Montescs i Capulets: Dansa dels cavallers 8.- La jove Julieta 9.- Romeu i Julieta amb el pare Lorenzo 10.- Ball de les cinc parelles 11.- Dansa de les joves amb Lliris 12.- Romeu a la tomba de Julieta, Funeral de Julieta Ballet Suite Núm. 3 op.101 13.- Romeu en la Font 14.- Dansa matinal 15.- Julieta 16.- Preparant-se per al ball La infermera 17.- Aubade, Serenata matutina 18.- La mort de Julieta
• Frank Peter Zimmermann, violí
• Pablo Mielgo, director • Orquestra Simfònica Illes Balears
03
notes al programa
L
es dues obres que integren aquest programa comparteixen una característica: començaren amb malfat, però ambdues acabaren obtenint l’estima del públic i el reconeixement internacional. Beethoven va escriure el Concert per a violí i orquestra l’any 1806 perquè l’interpretàs el jove violinista Franz Clement, però no va enllestir la partitura fins dos dies abans de l’estrena, així que varen tenir molt poc temps per assajar l’obra i, segons alguns testimonis de l’època, l’estrena no va ser tan lluïda com s’esperava. Per la seva banda, Prokófiev s’interessà per compondre una obra sobre el drama Romeu i Julieta, de Shakespeare, projecte pel qual també mostrà interès el ballet del Teatre Kirov, però que finalment no s’arribà a materialitzar. Durant l’estiu de 1935, Prokófiev treballà intensament en aquesta partitura, després d’arribar a un acord amb el ballet del Teatre Bolxoi; però aquest, al capdavall, també rebutjà l’obra. En el cas del Concert per a violí, la reestrena de l’obra a Londres l’any 1844, amb el violinista Joseph Joachim, de només dotze anys, permeté revalorar-la en tota la seva dimensió. En les primeres audicions de la partitura, molts degueren restar bocabadats davant un concert tan innovador des de les primeres notes, car els minuts inicials semblen formar part més aviat d’una peça simfònica, amb una exposició que condueix a un possible clímax. Però tot aquest procés queda interromput per una de les entrades de l’instrument solista més precioses i difícils d’oblidar de la literatura instrumental: el violí s’aixeca, únic, amb la seva veu enèrgica i afilada,
04
UN MAL COMENÇAMENT, PERÒ UN BON FINAL. BEETHOVEN I PROKÓFIEV
Barbara Duran segur d’ell mateix però deliciosament expressiu. Un motiu orquestral de cinc notes que apareix a l’inici es repeteix al llarg del primer moviment i cohesiona internament part del material musical. Era costum que, al final del primer temps, l’intèrpret executàs una cadència virtuosística, que solia escriure el compositor. Però, com va fer en alguns dels concerts per a piano, Beethoven tampoc no escriví cap cadència per al Concert per a violí, sinó que la va reservar a la capacitat d’improvisar del solista. Així que, com Clement, els intèrprets posteriors toquen, si volen, la seva pròpia cadència al final del primer temps.
cat.
El segon moviment de l’obra requereix una gran tècnica en els registres aguts i fioritures melòdiques del violí, que conviuen amb un acompanyament orquestral mínim. L’obra continua amb un allegro en forma de rondó àgil que extreu quasi tot el material del primer tema. Aquest concert transmet, sobretot, una gran energia, però una energia dotada alhora de calidesa i lirisme. Quant al ballet Romeu i Julieta, l’obra mostra el gran talent de Prokófiev per a la creació melòdica. El compositor rus tenia una capacitat innata extraordinària per crear melodies molt boniques i originals, un tret del qual pocs compositors gaudeixen. Una mostra d’aquesta capacitat és la famosíssima melodia de la «Dansa dels cavallers», inclosa en el ball de màscares: el tema principal està format per intervals poc usuals i considerats perillosos, com les sèptimes i les novenes; però un segon tema es mou gairebé per graus conjunts i entra cantant amb els instruments de vent de metall, tot plegat sobre una mena d’ostinato greu i insistent. Prokófiev quedà seduït per l’obra de Shakespeare, i això es tradueix en la seva música, que s’organitza a partir de la tensió entre personatges i situacions, i no tant a partir de les necessitats estilístiques d’un ballet.
Potser per aquest motiu el Bolxoi no va voler estrenar l’obra, amb l’argument que contenia fragments amb ritmes imprevists que alternaven amb passatges massa tous i desdibuixats. Tenien una mica de raó: Prokófiev articula el ballet al voltant de seccions molt enèrgiques —com la mateixa «Dansa dels cavallers», abans esmentada— al costat d’altres seccions en què el misteri i l’obscuritat semblen congelar l’acció. És precisament en aquest contrast que la perspectiva dramàtica preval sobre les necessitats estructurals de la música per a ballet. Finalment, aquesta obra fou estrenada el 1940 i revisada exitosament el 1946.
05
notas al programa
L
as dos obras que integran este programa comparten una característica: empezaron con mal pie, pero ambas acabaron ganándose el aprecio del público y el reconocimiento internacional. Beethoven escribió el Concierto para violín y orquesta en 1806 para que lo interpretara el joven violinista Franz Clement, pero no terminó la partitura hasta dos días antes del estreno, así que tuvieron muy poco tiempo para ensayar la obra y, según algunos testigos de la época, el estreno no fue tan lucido como se esperaba. Por su parte, Prokófiev se interesó por componer una obra sobre el drama Romeo y Julieta, de Shakespeare, proyecto por el que también mostró interés el ballet del Teatro Kirov, pero que finalmente no llegó a buen puerto. Durante el verano de 1935, Prokófiev trabajó intensamente en esta partitura, después de llegar a un acuerdo con el ballet del Teatro Bolshói; pero este, en último extremo, también rechazó la obra. En el caso del Concierto para violín, el reestreno de la obra en Londres en 1844, con el violinista Joseph Joachim, de solo doce años, permitió revalorarla en toda su dimensión. En las primeras audiciones de la partitura, muchos debieron quedar boquiabiertos ante un concierto tan innovador desde las primeras notas, puesto que los minutos iniciales parecen formar parte más bien de una pieza sinfónica, con una exposición que conduce a un posible clímax. Pero todo este proceso queda interrumpido por una de las entradas del instrumento solista más preciosas y difíciles de olvidar de la literatura instrumental: el violín se alza, único, con su voz enérgica y afilada,
06
UN MAL COMIENZO, PERO UN BUEN FINAL. BEETHOVEN Y PROKÓFIEV
Barbara Duran
seguro de sí mismo pero deliciosamente expresivo. Un motivo orquestal de cinco notas que aparece al inicio se repite a lo largo del primer movimiento y cohesiona internamente parte del material musical. Era costumbre que, al final del primer tiempo, el intérprete ejecutara una cadencia virtuosista, que solía escribir el compositor. Pero, como hizo en algunos de los conciertos para piano, Beethoven tampoco escribió ninguna cadencia para el Concierto para violín, sino que la reservó a la capacidad de improvisación del solista. Así que, como Clement, los intérpretes posteriores tocan, si quieren, su propia cadencia al final del primer tiempo.
esp.
El segundo movimiento de la obra requiere una gran técnica en los registros agudos y florituras melódicas del violín, que conviven con un acompañamiento orquestal mínimo. La obra continúa con un allegro en forma de rondó ágil que extrae casi todo el material del primer tema. Este concierto transmite, sobre todo, una gran energía, pero una energía dotada a la vez de calidez y lirismo. En cuanto al ballet Romeo y Julieta, la obra muestra el gran talento de Prokófiev para la creación melódica. El compositor ruso tenía una capacidad innata extraordinaria para crear melodías muy bonitas y originales, una característica que pocos compositores poseen. Una muestra de esta capacidad es la famosísima melodía de la «Danza de los caballeros», incluida en el baile de máscaras: el tema principal está formado por intervalos poco usuales y considerados peligrosos, como las séptimas y las novenas; pero un segundo tema se mueve casi por grados conjuntos y entra cantando con los instrumentos de viento-metal, todo ello sobre una especie de ostinato grave e insistente. Prokófiev quedó seducido por la obra de Shakespeare, lo que se traduce en su música, que se organiza a partir de la tensión entre personajes y situaciones, y no tanto a partir de
las necesidades estilísticas de un ballet. Quizás por este motivo el Bolshói no quiso estrenar la obra, con el argumento de que contenía fragmentos con ritmos imprevistos que alternaban con pasajes demasiado suaves y desdibujados. Tenían un poco de razón: Prokófiev articula el ballet alrededor de secciones muy enérgicas —como la misma «Danza de los caballeros», antes mencionada— junto a otras secciones en que el misterio y la oscuridad parecen congelar la acción. Es precisamente en este contraste que la perspectiva dramática prevalece sobre las necesidades estructurales de la música para ballet. Finalmente, esta obra fue estrenada en 1940 y revisada exitosamente en 1946.
07
programme notes
T
he two pieces in tonight’s programme share one characteristic: they started on the wrong foot, but both rose to international acclaim. Beethoven wrote this concert in 1806 for young violinist Clement and finished it two days before the première. Thus, they could only rehearse during this short period of time; according to testimony, the première was not as brilliant as expected. Prokofiev wanted to compose a piece on Shakespeare’s Romeo and Juliet but, while the Kirov ballet showed interest, the assignment didn’t succeed. During the summer of 1935, Prokofiev worked hard on this piece, after reaching an agreement with the Bolshoi ballet, but the institution rejected it last minute.
A BAD BEGINNING, A GREAT END. BEETHOVEN AND PROKOFIEV
The Concert for violin was reassessed in its whole after the London première, in 1844, with twelveyear-old violinist Joachim. During the first show, many were astonished by an innovative concert from the very first tune. The initial minutes seem to be part of a symphony, with a statement driving to a possible climax, but the process is interrupted by one of the most precious soloist entrances in instrumental literature: the violin rises, singular, with its sharp energetic voice, firm but deliciously expressive. Unforgettable. An orchestral motive of five repeating notes appears at the beginning and again during the first movement, internally drawing together part of the musical material.
The second time requires a great technique in the high registers and melodic flourish of the violin, along with a minimal orchestral accompaniment. But the Allegro follows, in the shape of an agile Rondo picking almost every material from its first theme. Above all, the concert delivers a massive energy, although being warm and lyric as well.
It was customary that, at the end of the first movement, the interpreter would execute a virtuous cadenza written by the composer. Like in some of his concerts for piano, Beethoven didn’t write it: instead, he left the task to the
08
Barbara Duran soloist’s improvisation skills. So Clement, as well as subsequent interpreters, choose to play their own cadenza at the end of the first time.
As for Prokofiev’s Romeo and Juliet, it proves the phenomenal talent for melodic creation of the Russian composer. He had an inborn extraordinary ability to create beautiful
eng.
melodies that were also unique, a distinctive trait of only a few composers. Proof of that is the world’s famous melody of the masquerade: the main melody is made up of intervals, some quite unusual and deemed risky, like sevenths and ninths; but a second theme moves almost around second intervals and comes in singing with the brass instruments, everything on top of some obstinate persistent deep. Prokofiev was caught in Shakespeare’s work, which shows in his music, organized by the tension between characters and situations, not so much by the stylistic needs of a ballet. Maybe this is why the Bolshoi didn’t accept to première it: they complained about the alternation of unexpected rhythm and soft, blurry passages. They had their point, in a way. Prokofiev articulates the ballet around very energetic sections — the Dance of the knights, the Masques— and others were mystery and darkness seem to freeze the action. In such contrasts, the dramatic perspective wins over the structural needs of ballet music. The piece eventually premièred in 1940 and was successfully reviewed in 1946.
09
Frank Peter Zimmermann violí
Frank Peter Zimmermann és considerat un dels principals violinistes de la seva generació. Elogiat per la
10
seva musicalitat desinteressada, el seu talent i la seva intel·ligència, ha actuat amb les principals orquestres
cat.
del món durant més de tres dècades, i ha col·laborat amb els directors més reconeguts del món. Els seus nombrosos concerts l’han duit a les sales de concerts més importants i a festivals de música internacionals a Europa, Estats Units, Japó, Amèrica del Sud i Austràlia. Entre els moments més destacats de la temporada 2018-2019, s’inclouen compromisos amb la Filharmònica de Berlín, la Simfònica de Bamberger i
l’Orquestra Filharmònica Txeca, totes dirigides per Jakub Hrůša; la Filharmònica de Nova York i Manfred Honeck; l’Orquestra Nacional Russa i Mikhail Pletnev; la Reial Filharmònica d’Estocolm i Sakari Oramo; Bayerisches Staatsorchester i Dima Slobodeniouk, així com una residència amb la Staatskapelle Dresden i Christian Thielemann amb concerts a Dresden, Viena, Baden-Baden, Frankfurt, Hamburg i el Salzburger Osterfestspiele. Zimmermann oferirà concerts a tot Europa amb el seu trio de cordes, el Trio Zimmermann, i també començarà amb el cicle de
Frank Peter Zimmermann Violí Sonates de Beethoven amb el pianista Martin Helmchen. Juntament amb el violista Antoine Tamestit i el violoncel·lista Christian Poltéra forma el Trio Zimmermann; el Trio actua en els principals centres de música i festivals a Europa. Amb BIS Records han llançat fins ara quatre enregistraments de CD d’obres per a trio de cordes de Beethoven (op. 3, op. 8 i op. 9), Mozart (Divertimento KV 563), Schubert (Trio, D 471), Schoenberg (Trio, op. 45) i Hindemith (Trios 1 i 2). Zimmermann ha ofert quatre estrenes mundials: el concert per a violí núm. 2 de Magnus Lindberg amb l’Orquestra Filharmònica de Londres i Jaap van Zweden (2015) —amb actuacions addicionals amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, ambdues sota la direcció de Daniel Harding i amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York i l’Orquestra Filharmònica de Ràdio França, ambdues sota la direcció d’Alan Gilbert. També va estrenar el concert per a violí «en sourdine» de Matthias Pintscher amb la Filharmònica de Berlín i Peter Eötvös (2003), el concert per a violí «The Lost
11
cat.
Art of Letter Writing», de Brett Dean, que va rebre el Grawemeyer Award 2009 per aquesta composició, amb la Royal Concertgebouw Orchestra, dirigida pel compositor (2007) i el concert per a violí núm. 3 «Juggler in Paradise», d’Augusta Read Thomas amb l’Orquestra Filharmònica de Ràdio França i Andrey Boreyko.
amb l’NDR Elbphilharmonie Orchester i Alan Gilbert (BIS Records) —aquest enregistrament va ser nominat a un Grammy el 2018—; i els cinc Concerts per a violí i la Simfonia concertant de Mozart amb la Kammerorchester des Symphonieorchesters des Bayerischen Rundfunks i Antoine Tamestit (Hänssler Classic).
Entre els nombrosos premis especials i honors que ha rebut hi ha el Premi de l’Accademia Musicale Chigiana, Siena (1990), el Rheinischer Kulturpreis (1994), el Musikpreis de la ciutat de Duisburg (2002), el Bundesverdienstkreuz 1. Klasse der Bundesrepublik Deutschland (2008) i el Paul-Hindemith-Preis der Stadt Hanau (2010).
Nascut el 1965 a Duisburg, Alemanya, Zimmermann va començar a tocar el violí quan tenia cinc anys, i va fer el seu primer concert amb orquestra quan tenia deu anys. Va estudiar amb Valery Gradov, Saschko Gawriloff i Herman Krebbers.
Al llarg dels anys, Frank Peter Zimmermann ha creat una impressionant discografia per a EMI Classics, Sony Classical, BIS Records, Hänssler Classic, Ondine, Decca, Teldec Classics i ECM Records. Ha enregistrat pràcticament tots els concerts de violí principals, des de Bach fins a Ligeti, així com el repertori de recitals. Molts d’aquests enregistraments han rebut prestigiosos premis a tot el món. Els llançaments més recents inclouen els Concerts per a violí de J. S. Bach amb el Berliner Barock Solisten (Hänssler Classic); els dos Concerts per a violí de Shostakovich
12
Zimmermann toca el violí Lady Inchiquin d’Antonio Stradivari de 1711, amablement cedit pel Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf, Kunst im Landesbesitz.
esp.
Frank Peter Zimmermann está considerado uno de los principales violinistas de su generación. Elogiado por su musicalidad desinteresada, su brillantez y aguda inteligencia, ha actuado con las principales orquestas del mundo durante más de tres décadas, colaborando con los directores más reconocidos del mundo. Sus numerosos conciertos lo llevan a las salas de conciertos más importantes y festivales de música internacionales en Europa, Estados Unidos, Japón, Sudamérica y Australia. Entre los momentos más destacados de la temporada 2018-2019, se incluyen compromisos con la Filarmónica de Berlín, la Sinfónica de Bamberger y la Orquesta Filarmónica Checa, todas dirigidas por Jakub Hrůša; la Filarmónica de Nueva York y Manfred Honeck; la Orquesta Nacional Rusa y Mikhail Pletnev; la Real Filarmónica de Estocolmo y Sakari Oramo; Bayerisches Staatsorchester y Dima Slobodeniouk, así como una residencia con la Staatskapelle Dresden y Christian Thielemann con conciertos en Dresde, Viena, Baden-Baden, Frankfurt, Hamburgo y el Salzburger Osterfestspiele. Zimmermann dará conciertos en toda Europa con su trío de cuerdas, el Trio Zimmermann, y también comenzará con el ciclo de Sonatas de Beethoven con el pianista Martin Helmchen.
Frank Peter Zimmermann Violín Junto con el viola Antoine Tamestit y el violonchelista Christian Poltéra forma el Trio Zimmermann; el Trio actúa en los principales centros de música y festivales en Europa. Con BIS Records han lanzado hasta ahora cuatro grabaciones de CD de obras para trío de cuerdas de Beethoven (op. 3, op. 8 y op. 9), Mozart (Divertimento KV 563), Schubert (Trio, D 471), Schoenberg (Trio, op. 45) e Hindemith (Trios 1 y 2). Zimmermann ha ofrecido cuatro estrenos mundiales: el concierto para violín n.º 2 de Magnus Lindberg con la Orquesta Filarmónica de Londres y Jaap van Zweden (2015) —con actuaciones adicionales con la Orquesta Filarmónica de Berlín y la Orquesta Sinfónica de la Radio Sueca, ambas bajo la dirección de Daniel Harding y con la Orquesta Filarmónica de Nueva York y la Orquesta Filarmónica de Radio Francia, ambas bajo la dirección de Alan Gilbert. También estrenó el concierto para violín «en sourdine» de Matthias Pintscher con la Filarmónica de Berlín y Peter Eötvös (2003), el concierto para violín «The Lost Art of Letter Writing», de Brett Dean, que recibió el Grawemeyer Award 2009 por esta composición, con la
13
esp.
Royal Concertgebouw Orchestra, dirigida por el compositor (2007) y el concierto para violín n.º 3 «Juggler in Paradise», de Augusta Read Thomas con la Orquesta Filarmónica de Radio Francia y Andrey Boreyko. Entre los numerosos premios especiales y honores que ha recibido se encuentran el Premio de la Accademia Musicale Chigiana, Siena (1990), el Rheinischer Kulturpreis (1994), el Musikpreis de la ciudad de Duisburg (2002), el Bundesverdienstkreuz 1. Klasse der Bundesrepublik Deutschland (2008) y el Paul-Hindemith-Preis der Stadt Hanau (2010). A lo largo de los años, Frank Peter Zimmermann ha creado una impresionante discografía para EMI Classics, Sony Classical, BIS Records, Hänssler Classic, Ondine, Decca, Teldec Classics y ECM Records. Ha grabado prácticamente todos los conciertos de violín principales, desde Bach hasta Ligeti, así como el repertorio de recitales. Muchas de estas grabaciones han recibido prestigiosos premios en todo el mundo. Los lanzamientos más recientes incluyen los Conciertos para violín de J. S. Bach con el Berliner Barock Solisten (Hänssler Classic); los dos Conciertos para violín de Shostakovich con la NDR
14
Elbphilharmonie Orchester y Alan Gilbert (BIS Records) —esta grabación fue nominada a un Grammy en 2018—; y los cinco Conciertos para violín y la Sinfonía concertante de Mozart con la Kammerorchester des Symphonieorchesters des Bayerischen Rundfunks y Antoine Tamestit (Hänssler Classic). Nacido en 1965 en Duisburg, Alemania, Zimmermann comenzó a tocar el violín cuando tenía cinco años, dando su primer concierto con orquesta a los diez años. Estudió con Valery Gradov, Saschko Gawriloff y Herman Krebbers. Zimmermann toca el violín Lady Inchiquin de Antonio Stradivari de 1711, amablemente cedido por el Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf, Kunst im Landesbesitz.
eng.
Frank Peter Zimmermann is considered one of the best violinist in his generation. Praised for his uninterested musicality, his brightness and intelligence, he has performed with the most important orchestras in the world for three decades and collaborated with internationally renowned conductors. His many concerts take him to the main concert halls and music festivals in Europe, the United States, Japan, South America and Australia. Highlights for the 2018/19 season include performances with the Berlin Philharmonic Orchestra, Symphony of Bamberger and Czech Philharmonic Orchestra, all of them directed by Jakub Hrůša; the New York Philharmonic Orchestra and Manfred Honeck; Russian State Orchestra and Mikhail Pletnev; Royal Philharmonica of Stockholm and Sakari Oramo; Bayerisches Staatsorchester and Dima Slobodeniouk; as well as a residence at the Staatskapelle Dresden with Christian Thielemann, with concerts in Dresden, Vienna, Baden-Baden, Frankfurt, Hamburg and the Salzburger Osterfestspiele. Zimmermann will tour Europe with his string trio, the Zimmermann Trio, and will begin the cycle «Beethoven Sonatas», with pianist Martin Helmchen. Together with violist Antoine Tamestit and cellist Christian Poltéra, he makes up the Zimmermann Trio, which performs in important music centres and festivals in Europe. Up to day, they have released four CD recordings under BIS Records, with works for string trios by Beethoven (Op. 3, Op. 8 and Op. 9), Mozart (Divertimento KV 563), Schubert (Trio, D 471), Schoenberg (Trio, op. 45) and Hindemith (Trios 1 and 2). Zimmermann has delivered four world premières: Concerto for violin No.2 by Magnus Lindberg, with the London Philharmonic Orchestra and Jaap van Zweden (2015) -with extra performances with the Berlin Philharmonic Orchestra and the Swedish Radio Symphony Orchestra, both under the baton of Alan Gilbert-; the Concerto for violin en sourdine by Matthias Pintscher, with the Berlin Philharmonic Orchestra and Peter Eötvös (2003); the concerto for violin The Lost Art of Letter Writing by Brett Dean, which received
Frank Peter Zimmermann Violin the Grawemeyer Award 2009, with the Royal Concertgebouw Orchestra under Dean’s baton (2007); and Augusta Read Thomas’ Concerto for violin No.3 Juggler in Paradise, with the Orchestre Philharmonique de Radio France and Andrey Boreyko. Among several others, he has been awarded the «Premio de la Academia Musicale Chigiana» (Siena, 1990), the «Rheinischer Kulturpreis (1994), Duisburg’s Musikpreis (2002), the «Bundesverdienstkreuz 1. Klasse» (Alemanya, 2008) and the «Paul-Hindemith-Preis der Stadt Hanau» (2010). During his career, Zimmermann has created an impressive record collection for EMI Classics, Sony Classical, BIS Records, hänssler CLASSIC, Ondine, Decca, Teldec Classics and ECM Records. He has recorded practically every violin concert, from Bach to Ligeti, as well as the main repertoire for recitals. Many of these recordings have received renowned awards around the world. His most recent releases include J.S. Bach’s Violin Concertos with the Berliner Barock Solisten (hänssler CLASSIC); both of Shostakovich’s Concertos for violin with the NDR Elbphilharmonie Orchester and Alan Gilbert (BIS Records), with a Grammy nomination in 2018; and five Concertos for violin and the Sinfonia Concertante by Mozart, with the Kammerorchester des Symphonieorchesters des Bayerischen Rundfunks and Antoine Tamestit (hänssler CLASSIC). Born in 1965 in Duisburg (Germany), Zimmermann started playing violin when he was 5 and delivered his first concert with an orchestra at the age of 10. He studied with Valery Gradov, Saschko Gawriloff and Herman Krebbers. Zimmermann plays the ‘Lady Inchiquin’ violin by Antonio Stradivari from 1711, kindly on loan by the Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf, Kunst im Landesbesitz.
15
© Christian Debus
pablo mielgo director
16
cat.
Pablo Mielgo, director d’orquestra de Madrid, és un ciutadà del món amb esperit emprenedor i amb una missió: fer que la
Pablo Mielgo Director
música estigui a l’abast de tots. En l’actualitat és director de l’Orquestra Simfònica de les
gira de l’Orquestra Juvenil Iberoamericana
Illes Balears (OSIB) i ha estat contractat
per Espanya i els Estats Units, IberOpera i “En
per orquestres de tot el món. Estudià al
viu, connectant el món a través de la música”.
Conservatori Reial de la seva ciutat natal, al
Col·laborà amb institucions com el Teatre Reial
Col·legi Reina Sofia i a l’Escola de Música del
de Madrid, la Miami New World Symphony, el
London Guildhall. A més, creà una xarxa de
Sistema a Veneçuela i la Florida Grand Opera,
nombroses amistats musicals entre Berlín i
amb artistes de renom com Plácido Domingo,
Qatar, Lucerne i Los Angeles, amb músics de
Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu i
renom que ara enriqueixen els programes de
Michael Tilson Thomas, entre d’altres.
concerts de l’OSIB. Pablo Mielgo està especialment dedicat a Pablo Mielgo ha estat assistent de directors
la promoció de joves talents. Des de 2011,
com James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel
el director artístic de la Filharmònica de
Barenboim i Claudio Abbado. Ell dirigeix
Medellín s’esforça per brindar als joves músics
regularment als grans escenaris d’Europa,
accés a l’educació musical, independentment
com el Wiener Musikverein, als EUA, com el
dels ingressos dels pares. A més, el director ha
Carnegie Hall de Nova York, a Amèrica Llatina
fundat tres orquestres juvenils des de 2003:
i a l’Orient Mitjà. En estreta col·laboració
l’Orquestra Juvenil Presjovem, que reuneix
artística, el madrileny treballa amb orquestres
els millors joves músics espanyols, l’Orquestra
com la Simfònica de Simón Bolívar, the Arena
Juvenil Iberoamericana i l’Orquestra Simfònica
di Verona i la Filharmònica de Qatar, amb
Harmonia. En cooperació amb Sir Colin Davis,
artistes com Juan Diego Flórez, les germanes
va fundar la BandArt Orchestra.
Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin i Radovan Vlatkovic.
Com a director titular de l’OSIB, des de 2014, ha promogut amb èxit el desenvolupament
Des de 2005 és director musical i artístic
de l’orquestra en diversos aspectes, sobre la
de la Fundació SaludArte, amb l’objectiu
base de la seva experiència internacional.
de generar un canvi social a través de
Pablo Mielgo ha millorat la qualitat
la música. Pablo Mielgo va promoure
de l’orquestra i els seus programes, ha
diversos esdeveniments musicals amb gran
augmentat les vendes d’entrades i ha
reconeixement internacional, com el Festival
desenvolupat la seva xarxa amb actuacions de
Espanya-Veneçuela, el Festival Internacional
convidats, programes per a joves i artistes de
de Música de Madrid “Madrid em sona”, la
primer nivell.
17
esp.
Pablo Mielgo, director de orquesta de Madrid, es un ciudadano del mundo con espíritu emprendedor y con una misión: hacer que
Pablo Mielgo Director
la música esté al alcance de todos. En la actualidad es director de la Orquesta Sinfónica
Juvenil Iberoamericana por España y Estados
de las Illes Balears (OSIB) y ha sido contratado
Unidos, IberOpera y “En vivo, conectando el
por orquestas de todo el mundo. Estudió en
mundo a través de la música”. Colaboró con
el Conservatorio Real de su ciudad natal, en el
instituciones como el Teatro Real de Madrid,
Colegio Reina Sofía y en la Escuela de Música
la Miami New World Symphony, el Sistema
del London Guildhall. Además, creó una red de
en Venezuela y la Florida Grand Opera, con
numerosas amistades musicales entre Berlín y
artistas de renombre como Plácido Domingo,
Qatar, Lucerne y Los Ángeles, con músicos de
Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu y
renombre que ahora enriquecen los programas
Michael Tilson Thomas entre otros.
de conciertos de la OSIB. Pablo Mielgo está especialmente dedicado Pablo Mielgo ha sido asistente de directores
a la promoción de jóvenes talentos. Desde
como James Conlon, Jesús López Cobos,
2011, el director artístico de la Filarmónica
Daniel Barenboim y Claudio Abbado. Él dirige
de Medellín se esfuerza para brindar a los
regularmente en los grandes escenarios de
jóvenes músicos acceso a la educación musical,
Europa, como el Wiener Musikverein, en EE. UU.,
independientemente de los ingresos de los
como el Carnegie Hall de Nueva York, en América
padres. Además, el director ha fundado tres
Latina y en Oriente Medio. Con una estrecha
orquestas juveniles desde 2003: la Orquesta
colaboración artística, el madrileño trabaja
Juvenil Presjovem, que reúne a los mejores
con orquestas como la Sinfónica de Simón
jóvenes músicos españoles, la Orquesta Juvenil
Bolívar, the Arena di Verona y la Filarmónica
Iberoamericana y la Orquesta Sinfónica Armonía.
de Qatar, con artistas como Juan Diego Flórez,
En cooperación con Sir Colin Davis, fundó la
las hermanas Labeque, Pierre-Laurent Aimard,
BandArt Orchestra.
Julian Rachlin y Radovan Vlatkovic. Como director titular de la OSIB desde 2014, Desde 2005 es director musical y artístico de
ha promovido con éxito el desarrollo de la
la Fundación SaludArte, con el objetivo de
orquesta en varios aspectos, sobre la base de
generar un cambio social a través de la música.
su experiencia internacional. Pablo Mielgo
Pablo Mielgo lanzó varios acontecimientos
ha mejorado la calidad de la orquesta y
musicales de gran reconocimiento internacional,
sus programas, ha aumentado las ventas
incluyendo el Festival España-Venezuela, el
de entradas y ha desarrollando su red con
Festival Internacional de Música de Madrid
actuaciones de invitados, programas para
“Madrid me suena”, la gira de la Orquesta
jóvenes y artistas de primer nivel.
18
eng.
Pablo Mielgo, a conductor from Madrid, is a true world citizen with an entrepreneurial spirit and the mission to make music
Pablo Mielgo Conductor
accessible to everyone: the agile chief of the Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB)
Ibero-American Youth Orchestra through
was immediately engaged by orchestras
Spain and the USA, IberOpera as well as
around the world after his studies at the Royal
“Live, connecting the world through music”.
Conservatory of his hometown, the Reina
He collaborated with institutions such as
Sofia School and the London Guildhall School
the Teatro Real Madrid, the Miami New
of Music. Moreover, he created a network of
World Symphony, El Sistema in Venezuela
numerous musical friendships between Berlin
and the Florida Grand Opera, as well as with
and Qatar, Lucerne and Los Angeles, with
renowned artists, Placido Domingo, Gustavo
renowned musicians, who are now enriching
Dudamel, José Antonio Abreu, and Michael
the OSIB concert programs.
Tilson Thomas among others. Pablo Mielgo is especially dedicated to the promotion
Pablo Mielgo has assisted conductors such
of young talents. Since 2011 the co-artistic
as James Conlon, Jesus Lopez Cobos, Daniel
director of the Medellin Philharmonic
Barenboim and Claudio Abbado. He regularly
Academy strives to give young musicians
conducts on the great stages of Europe such
access to musical education regardless of
as the Wiener Musikverein, the USA such as
parental income. Furthermore, the conductor
Carnegie Hall New York, Latin America and
has founded three youth orchestras since
the Middle East. In close artistic collaboration,
2003: the Presjovem Youth Orchestra bringing
the Madrilenian works with orchestras such
together the best young Spanish musicians,
as the Simon Bolívar Symphony, the Arena di
the Iberoamerican Youth Orchestra and
Verona and the Qatar Philharmonic as well
the Harmonia Symphony Orchestra. In
as with artists such as Juan Diego Florez, the
cooperation with Sir Colin Davis, he founded
Labeque sisters, Pierre-Laurent Aimard, Julian
the BandArt Orchestra.
Rachlin and Radovan Vlatkovic. As chief conductor of the OSIB since 2014, he Since 2005 he has been the musical and
has promoted the orchestra’s development
artistic director of the SaludArte Foundation,
in several aspects successfully on the basis
which aims to bring about social change
of his international experience: Pablo Mielgo
through music. Pablo Mielgo launched several
has improved the quality of the orchestra
musical events with great international
and its programs, increased ticket sales
acclaim including the Festival España-
and developed his network with guest
Venezuela, the International Music Festival
performances, youth programs and first-rate
of Madrid “Madrid me suena”, the tour of the
artists.
19
propers concerts OCTUBRE
Palau de Congressos de Palma divendres 18 20,00h
Concert SimfoJove Música de les pel·lícules més famoses de Hollywood Pablo Urbina, director Miquel Angel Torrens, actor Orquestra Simfònica Illes Balears
Museu Es Baluard divendres 25 20,00h
Concert de cambra Abdelazer, suite, H. Purcell Holberg suite, E. Grieg Adagio, M. Capllonch Suite Saint Paul, G. Holst
Smerald Spahiu, concertino Grup de corda de l’Orquestra SImfònica illes Balears
20
' EsglEsia de Bunyola divendres 25 20,00h
Concert de cambra W.A. Mozart Serenata nº 10 “Gran Partita” Grup de vent de l’Orquestra Simfònica Illes Balears
' Auditori d'Alcudia divendres 25 20,00h
Concert de cambra “De Paris al Nuevo Mundo” Peces conegudes per a grup de vent metall Pablo Mielgo, director Grup de vent metall de l’Orquestra Simfònica Illes Balears
Auditorium de Palma dijous 31 20,00h
La bella dorment, suite op. 66a, P. I. Txaikovski Simfonia núm. 10 op. 93, D. Xostakóvitx Vladímir Fedoséyev, director Acadèmia Simfònica Orquestra Simfònica Illes Balears
21
orquestra simfònica de les illes balears plantilla Primers violins Smerald Spahiu, concertino Gina Nicola, concertino associat Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista Gloria Grati Gabriel Martí Paula Marquès Andrei Melkumov Marc Nogues Maria Luisa Payeras Pavel Penchev Christine Schedukat
OboE / Corn anglEs Carlos Fortea, ajudant de solista
Segons violins Barbara Walus, solista Sebastià Pou, ajudant de solista Carmen Fullana Roberto Moragón Margarita Navarro Ferenc Rácz Francisco Sard Beth Super
Fagot / Contrafagot Joana Rullan, ajudant de solista
Violes Sonia Krasnova, solista Marta Hatler, ajudant de solista Miguel Arola Jun Kuroki Junko Kuroki Filippo Maschio Luís Oliver Elisabeth Romero
Trompetes Michel Herment, solista Samuel Garcia, ajudant de solista Cyril Pouillet, ajudant de solista
Violoncels Emmanuel Bleuse, solista Ibolya Rózsás, ajudant de solista Luis Correa Bisser Tchernokojev Felipe Temes Manuela Torres
Tuba Tobias Isern, solista
Contrabaixos Martin Gregg, solista Jozef Szafrañski, ajudant de solista Philip Dawson Wojciech Sobolewski Flautes Josep Miralles, solista Estela Córcoles, ajudant de solista Flauta / Flauti Enrique Sánchez, ajudant de solista OboEs Javier Arnal, solista Jordi Miralles, ajudant de solista
22
Clarinets Eduardo Bernabeu, solista Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet / Clarinet Baix Sílvia Insa, ajudant de solista Fagot Gerardo Beltrán, ajudant de solista
Trompes Nigel Carter, solista José Francisco Fortea, solista Joan Barceló, ajudant de solista César Guillem, ajudant de solista Miriam Merino, ajudant de solista
Trombons Jean Christophe Brunet, solista Pere Garcias, ajudant de solista Bartolomé Serra, ajudant de solista
Timbales Armando Lorente, solista PercussiO Juan Carlos Murgui, ajudant de solista Susana Pacheco, ajudant de solista Col.laboradors Rocio Villaplana Monzo, violí Catalina Bibiloni, violí Míriam Jiménez, violoncel Maria del Mar Rodríguez, contrabaix Juan Sapiña Riera, fagot Pau Salvà, fagot Alex Salgueiro, contrafagot Carlos Navarro, trompeta Pablo Goterris, saxo tenor Tomas Toral, percussió Josep Devesa, percussió José Antonio Domené, arpa Dina Nedeltcheva, piano Miquel Estelrich, celesta
a Gerencia Pere Malondra Sánchez equip artistic Pablo Mielgo Carrizo, director titular i co.director artístic equip tecnic Cristina Martínez, cap de producció Katalin Szentirmai, arxiu y documentació musical Gloria Grati, secretaria tècnica Maria del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramon Garcia, atriler Gustavo Riutort, serveis generals
Patronat de la Fundació OSIB presidenta Pilar Costa i Serra, Consellera de Presidència, Cultura i Igualtat vicepresidenta Catalina Solivellas, Delegada de la Presidenta per a la Cultura vocals nats Maria Asunción Sáez Amer, Secretària general de la Conselleria de Presidenta, Cultura i Igualtat Irene Truyols Cantallops, Directora general de Funció Pública i Administracions Públiques Joan Ignasi Morey i Marquès, Director general de Pressuposts vocals ELECTES Marcos Torio Magro, Assessor tècnic de la Delegació de la Presidència per a la Cultura Catalina Ferrando Ballester, Cap del departament de Cultura Francesc Miralles Mascaró, Director general de Cooperació Local i Patrimoni MEMBRES AMB VEU SENSE VOT M. Isabel Busquets Hidalgo, Vicepresidenta primera i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca Miquel Àngel Maria Ballester Conseller executiu de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca Sara Ramón Rosselló Vicepresidenta tercera i consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa Susana Labrador Manchado Vicepresdienta segona i consellera de Cultura i Educació, Consell Insular de Formentera
23
