TEMPORADA D’ABONAMENT 2018-2019 AUDITORIUM DE PALMA | 15/ 11/ 18 | 20.00 H AUDITORI DE MANACOR | 16/ 11/ 18 | 20.00 H
02
04
CONCERT
#01
50’
1A PART
Les Hèbrides, obertura op.26 Felix Mendelssohn (1809-1847)
Concert per a violí op.77, en re major Johannes Brahms (1833-1897) 1. Allegro non troppo 2. Adagio 3. Allegro giocoso, ma non troppo vivace
20’
50’
PAUSA
2A PART
Els Planetes, suite op.32 Gustav Holst (1874-1934) 1. Mercuri, el missatger alat 2. Venus, el portador de la pau 3. Mart, el portador de la guerra 4. Júpiter, el portador de l’alegria 5. Saturn, el portador de la vellesa 6. Urà, el màgic 7. Neptú, el místic
RAY CHEN, VIOLÍ COR DE DONES DE LA UIB, (LIDIA FERNÁNDEZ, DIR.) PABLO MIELGO, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS
NOTES AL
PROGRAMA
NATURA I MÚSICA DEL COSMOS Bàrbara Duran
CAT
Al llarg del Romanticisme es desenvolupà dintre del món de la música l’associació entre la imatge pictòrica i la imatge musical, sovint relacionades amb un paisatge natural, característic i únic. Aquí s’ha de distingir el que és exòtic del que és sublim; un paisatge sublim impressiona perquè ens remet a arquetips com la força indomable, allò irresistible, el secret de la natura. Cap al 1829, Mendelssohn viatjà al Regne Unit, on visità la cova de Fingal —a l’illa de Staffa— amb una curiosa formació de blocs hexagonals de color negre. Aquest paisatge únic inspirà Les Hèbrides, una obertura on tota l’orquestració ens porta ja des dels primers compassos al mar, a les ones, a l’esplendor de l’espai físic modelat per la sal i l’aigua, que esdevé una metàfora de les experiències vitals, dibuixades per la natura indomable. Èxtasi i misteri musical presideixen una obertura magnífica, lliure, que no és més que un poema sonor. Molts crítics assenyalen la semblança del concert per a violí de Brahms (1879) amb el disseny dels seus concerts per a piano. L’extrema dificultat d’aquest concert fou consultada amb el seu íntim amic i excel·lent músic Joseph Joachim; Brahms planejava un gran concert en quatre temps, cosa que finalment no feu. Però el seu primer moviment, Allegro non troppo, és de gran calada, llarg i complex en el seu desenvolupament i en la seva execució, perquè necessita de digitació acurada i específica. L’Adagio és d’una bellesa delicada, mentre que el tercer moviment, un rondó, és clàssic en el seu disseny, però ple de la passió brahmsiana, mai descambuixada i sempre sota control; però passió al cap i a la fi.
5
Els planetes de Gustav Holst no segueix directament la teoria de Boeci, que parlava de tres tipus de música: la instrumental, la humana —harmonia entre el cos i la ment de l’home— i la música de les esferes, produïda pels astres girant silenciosament. Tampoc no es refereix als càlculs de l’astrònom Kepler —contemporani de Shakespeare—, que va calcular i escriure les melodies que emetien els planetes segons la seva massa i velocitat, com si fossin unes grans baldufes giratòries. Holst s’inclinà, més aviat, per retratar musicalment el caràcter de cada planeta; un simbolisme ocult que emanaria de la seva posició dins la galàxia i la relació amb els horòscops. El seu amic Clifford Bax fou qui el va introduir dins l’astrologia; així imaginà una obra (1916-1918) que recull l’essència de cada esfera planetària, menys Plutó, descobert posteriorment. Els primers apunts foren per a dos pianos i Neptú, inicialment, per a orgue. Finalment, l’obra fou concebuda per a gran orquestra, amb un cor femení al final. Mart és el missatger de la guerra, que és presentat en un tema de tres notes; més endavant els instruments de vent entren en cànon. Venus és la portadora de la pau, amb els símbols de la murta, les roses i l’oceà, que Holst representa amb un motiu ascendent/descendent i una obstinació recurrent. Mercuri és el missatger alat, on destaquen els ritmes composts i les hemiòlies o accents superposats. Júpiter, olímpic i triomfant, és cridat per la veu de les trompes, per després fondre’s en una dansa màgica i gairebé hipnòtica. Saturn és musicat com un rellotge gegant i primigeni, imparable. Urà és el planeta màgic, que gira al voltant d’un motiu de quatre notes i sobre el qual es basa una marxa esplendorosa. Neptú és el místic, el planeta dels signes astrològics d’aigua, el Déu del mar i dels dofins. La seva natura d’aigua li permet fluir entre dues tonalitats, en un compàs poc habitual de cinc temps, un cànon obstinat i l’entrada del cor femení. Tot es fon lentament, al final, dintre de l’univers.
6
NATURALEZA Y MÚSICA DEL COSMOS Bàrbara Duran
ESP
A lo largo del Romanticismo se desarrolló dentro del mundo de la música la asociación entre la imagen pictórica y la imagen musical, a menudo relacionadas con un paisaje natural, característico y único. Aquí se tiene que distinguir lo exótico de lo sublime; un paisaje sublime impresiona porque nos remite a arquetipos como la fuerza indomable, lo irresistible, el secreto de la naturaleza. Hacia 1829, Mendelssohn viajó al Reino Unido, donde visitó la cueva de Fingal —en la isla de Staffa- con una curiosa formación de bloques hexagonales de color negro. Este paisaje único inspiró Las Hébridas, una obertura donde toda la orquestación nos lleva ya desde los primeros compases al mar, a las olas, al esplendor del espacio físico modelado por la sal y el agua, que se convierte en una metáfora de las experiencias vitales, dibujadas por la naturaleza indomable. Éxtasis y misterio musical presiden una obertura magnífica, libre, que no es más que un poema sonoro. Muchos críticos señalan la semejanza del concierto para violín de Brahms (1879) con el diseño de sus conciertos para piano. La extrema dificultad de este concierto fue consultada con su íntimo amigo y excelente músico Joseph Joachim; Brahms planeaba un gran concierto en cuatro tiempos, lo cual finalmente no hizo. Pero su primer movimiento, Allegro non troppo, es de gran calada, largo y complejo en su desarrollo y en su ejecución, porque necesita de digitación esmerada y específica. El Adagio es de una belleza delicada, mientras que el tercer movimiento, un rondó, es clásico en su diseño, pero lleno de la pasión brahmsiana, nunca despeinada y siempre bajo control; pero pasión al fin y al cabo.
7
Los planetas de Gustav Holst no sigue directamente la teoría de Boecio, que hablaba de tres tipos de música: la instrumental, la humana — armonía entre el cuerpo y la mente del hombre— y la música de las esferas, producida por los astros girando silenciosamente. Tampoco se refiere a los cálculos del astrónomo Kepler —contemporáneo de Shakespeare-, que calculó y escribió las melodías que emitían los planetas según su masa y velocidad, como si fueran unas grandes peonzas giratorias. Holst se inclinó, más bien, por retratar musicalmente el carácter de cada planeta; un simbolismo oculto que emanaría de su posición dentro de la galaxia y la relación con los horóscopos. Su amigo Clifford Bax fue quien lo introdujo dentro de la astrología; así imaginó una obra (1916-1918) que recoge la esencia de cada esfera planetaria, menos Plutón, descubierto posteriormente. Los primeros apuntes fueron para dos pianos y Neptuno, inicialmente, para órgano. Finalmente, la obra fue concebida para gran orquesta, con un coro femenino al final. Marte es el mensajero de la guerra, que es presentado en un tema de tres notas; más adelante los instrumentos de viento entran en canon. Venus es la portadora de la paz, con los símbolos del mirto, las rosas y el océano, que Holst representa con un motivo ascendente/ descendente y una obstinación recurrente. Mercurio es el mensajero alado, donde destacan los ritmos compuestos y las hemiolias o acentos superpuestos. Júpiter, olímpico y triunfante, es llamado por la voz de las trompas, para después fundirse en una danza mágica y casi hipnótica. Saturno es musicado como un reloj gigante y primigenio, imparable. Urano es el planeta mágico, que gira en torno a un motivo de cuatro notas y sobre el cual se basa una marcha esplendorosa. Neptuno es el místico, el planeta de los signos astrológicos de agua, el Dios del mar y de los delfines. Su naturaleza de agua le permite fluir entre dos tonalidades, en un compás poco habitual de cinco tiempos, un canon obstinado y la entrada del coro femenino. Todo se funde lentamente, al final, dentro del universo.
8
NATURE AND MUSIC OF THE COSMOS Bàrbara Duran
ENG
As far as music is concerned, all along the Romanticism there was an association between the pictorial image and the musical image. It was often related to natural landscapes, their particularities and uniqueness. But it is important not to blend together what is exotic and what is sublime: a sublime landscape is impressive, because it reminds us of such archetypes as indomitable force, the irresistible and nature’s secret. Around 1829, Mendelssohn travelled to the United Kingdom, where he visited Fingal’s cave —in Staffa island— and its curious formation of black hexagonal blocks. This unique landscape inspired Les Hébrides, an opening in which the whole orchestration takes us, from the first compasses, to the sea and the waves. The splendour of such physical space, modelled by salt and water, becomes a metaphor of vital experience, drawn by indomitable nature. Ecstasy and musical mystery preside a magnificent overture that is free: a sound poem. Many critics point out that Brahms’ violin concert (1879) is similar in design to his piano concerts. The extreme difficulty of these concerts was consulted with his close friend and excellent musician Joseph Joachim; Brahms prepared a great concert in four parts, but did not do it in the end. However, its first movement, Allegro no troppo, is of great importance, long and complex in its development and execution, and requires accurate and specific fingering. The Addagio has a delicate beauty, while the third movement (a rondo) is classical in design, though full of the Brahmsian passion, never shabby and always under control, but passion after all.
9
The Planets by Gustav Holst does not directly follow Boeci’s theory, the one that described three types of music: instrumental, human — harmony of body and mind— and the music of the spheres, produced by the celestial bodies silently turning. It does not refer to the calculations of astronomer Kepler either, a contemporary of Shakespeare who calculated and wrote the melodies sent by each planet according to their mass and speed, as if they were giant spinning tops. Holst was more inclined to portrait the character of each planet musically; a hidden symbolism that would arise from their position in the galaxy and in relation to horoscopes. His friend Clifford Bax introduced him to Astrology, and thus he imagined a work (1916-1918) that contains the essence of each planet except for Pluto, which was still to be discovered. The first drafts were destined to two pianos and Neptune had to be an organ. Finally, the piece was conceived for a great orchestra, with a feminine choir at the end. Mars, the war messenger, is presented in a three-note theme; later on, wind instruments join in a canon. Venus, the bringer of peace, is represented by myrtle, roses and the ocean, which Holst pictures as an ascendant/descendent motive and a recurrent ostinato. Mercury is the winged messenger, with compound rhythms and hemiolias or overlapping accents. Olympic and triumphant Jupiter is called by the voice of the French horn, and then melts in a magical and almost hypnotic dance. Saturn is represented as a giant and primitive clock, unstoppable. Uranus is the magic planet, turning around a motive of four notes and upon which a brilliant march is set. Neptune is mystical, the planet of water signs, of the God of the seas and the dolphins. His water nature allows him to flow between two tonalities in an unusual meter of five, an obstinate canon and the entrance of the feminine choir. In the end, everything slowly merges into the universe.
10
RAY
CHEN
© John Mac
RAY CHEN, Violinista
CAT
Ray Chen és un violinista que redefineix què vol dir ser un músic de clàssica al segle XXI. La seva presència mediàtica amplia els públics clàssics, i arriba a una gran majoria sense precedents a través dels seus seguidors virtuals. El notable talent musical de Ray Chen es transmet a un públic global, cosa que es tradueix en compromisos amb les principals orquestres i sales de concerts del món. Va cridar l’atenció per primera vegada en els concursos Yehudi Menuhin (2008) i Queen Elizabeth (2009), en els quals va guanyar el primer premi, i des d’aleshores ha bastit una carrera a Europa, Àsia, els Estats Units i la seva Austràlia nadiua, tant en directe com en els seus enregistraments. El 2017 va signar un contracte amb el segell Decca Classics, i aquell estiu va enregistrar el primer disc en col·laboració amb la Filharmònica de Londres, en continuïtat amb els dos discs anteriors amb SONY (molt aplaudits per la crítica), el primer dels quals (Virtuoso) va rebre un premi ECHO Klassik. Assenyalat com “un artista que cal seguir” per les revistes The Strad i Gramophone, el seu perfil ha crescut fins a situar-lo en la llista Forbes dels 30 asiàtics menors de 30 anys amb més influència. Ha aparegut en grans projectes de TV a la xarxa, com Mozart in the Jungle; ha signat un conveni per diverses temporades amb Giorgio Armani (que va dissenyar la portada del seu disc de Mozart amb Christoph Eschenbach), i ha actuat en grans esdeveniments mediàtics, com el Dia de la Bastilla a França (en directe per a 800.000 espectadors), el concert dels premis Nobel a Estocolm (televisat arreu d’Europa) i els BBC Proms. Ha aparegut amb la London Philharmonic Orchestra, la National Symphony Orchestra, la Leipzig Gewandhausorchester, la Filharmònica de Munic, la Filarmonica della Scala, l’Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia i la Filharmònica de Los Angeles, i els propers debuts inclouen la SWR Symphony, la Filharmònica de San Francisco, la Filharmònica de Pittsburgh, la Berlin Radio Symphony i la Bavarian Radio Chamber Orchestra. Treballa amb directors com Riccardo Chailly, Vladimir Jurowski, Sakari Oramo, Manfred Honeck, Daniele Gatti, Kirill Petrenko, Krzysztof Urbanski, Juraj Valcuha i molts d’altres. Entre 2012 i 2015 fou resident a la Konzerthaus Dortmund, i a la temporada 17/18 és “Artist Focus” amb la Berlin Radio Symphony. Nascut a Taiwan i criat a Austràlia, Ray Chen fou acceptat al Curtis Institute of Music als quinze anys, on va estudiar amb Aaron Rosand i rebé el suport de la Young Concert Artists. Toca el violí “Joachim” de 1715 de Stradivarius, en préstec per la Nippon Music Foundation. Aquest instrument va pertànyer al reconegut violinista hongarès Joseph Joachim (1831-1907).
13
RAY CHEN, Violinista
ESP
Ray Chen es un violinista que redefine qué quiere decir ser un músico de clásica en el siglo XXI. Su presencia mediática amplía los públicos clásicos, y llega a una gran mayoría sin precedentes a través de sus seguidores virtuales. El notable talento musical de Ray Chen se transmite a un público global, lo cual se traduce en compromisos con las principales orquestas y salas de conciertos del mundo. Llamó la atención por primera vez en los concursos Yehudi Menuhin (2008) y Queen Elizabeth (2009), en los cuales ganó el primer premio, y desde entonces ha construido una carrera en Europa, Asia, los Estados Unidos y su Australia nativa, tanto en directo como en sus grabaciones. En el 2017 firmó un contrato con el sello Decca Classics, y aquel verano grabó el primer disco en colaboración con la Filarmónica de Londres, en continuidad con los dos discos anteriores con SONY (muy aplaudidos por la crítica), el primero de los cuales (Virtuoso) recibió un premio ECHO Klassik. Señalado como “un artista que hay que seguir” por las revistas The Strad y Gramophone, su perfil ha crecido hasta situarlo en la lista Forbes de los 30 asiáticos menores de 30 años con más influencia. Ha aparecido en grandes proyectos de TV en la red, como Mozart in the Jungle; ha firmado un convenio por varias temporadas con Giorgio Armani (que diseñó la portada de su disco de Mozart con Christoph Eschenbach), y ha actuado en grandes acontecimientos mediáticos, como el Día de la Bastilla en Francia (en directo para 800.000 espectadores), el concierto de los premios Nobel en Estocolmo (televisado por toda Europa) y los BBC Proms. Ha aparecido con la London Philharmonic Orchestra, la National Symphony Orchestra, la Leipzig Gewandhausorchester, la Filarmónica de Múnich, la Filarmonica della Scala, la Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia y la Filarmónica de Los Ángeles, y los próximos debuts incluyen la SWR Symphony, la Filarmónica de San Francisco, la Filarmónica de Pittsburgh, la Berlin Radio Symphony y la Bavarian Radio Chamber Orchestra. Trabaja con directores como Riccardo Chailly, Vladímir Yúrovski, Sakari Oramo, Manfred Honeck, Daniele Gatti, Kirill Petrenko, Krzysztof Urbanski, Juraj Valcuha y muchos otros. Entre 2012 y 2015 fue residente en la Konzerthaus Dortmund, y en la temporada 17/18 es “Artist Focus” con la Berlin Radio Symphony. Nacido en Taiwán y criado en Australia, Ray Chen fue aceptado en el Curtis Institute of Music a los quince años, donde estudió con Aaron Rosand y recibió el apoyo de la Young Concert Artists. Toca el violín “Joachim” de 1715 de Stradivarius, en préstamo por la Nippon Music Foundation. Este instrumento perteneció al reconocido violinista húngaro Joseph Joachim (1831-1907).
14
RAY CHEN, Violinist
ENG
Ray Chen is a violinist who redefines what it is to be a classical musician in the 21st Century. With a media presence that enhances and inspires the classical audience, reaching out to millions through his unprecedented online following, Ray Chen’s remarkable musicianship transmits to a global audience that is reflected in his engagements with the foremost orchestras and concert halls around the world. Initially coming to attention via the Yehudi Menuhin (2008) and Queen Elizabeth (2009) Competitions, of which he was First Prize winner, he has built a profile in Europe, Asia, and the USA as well as his native Australia both live and on disc. Signed in 2017 to Decca Classics, the summer of 2017 has seen the recording of the first album of this partnership with the London Philharmonic as a succession to his previous three critically acclaimed albums on SONY, the first of which (“Virtuoso”) received an ECHO Klassik Award. Profiled as “one to watch” by the Strad and Gramophone magazines, his profile has grown to encompass his featuring in the Forbes list of 30 most influential Asians under 30, appearing in major online TV series “Mozart in the Jungle”, a multi-year partnership with Giorgio Armani (who designed the cover of his Mozart album with Christoph Eschenbach) and performing at major media events such as France’s Bastille Day (live to 800,000 people), the Nobel Prize Concert in Stockholm (telecast across Europe), and the BBC Proms. He has appeared with the London Philharmonic Orchestra, National Symphony Orchestra, Leipzig Gewandhausorchester, Munich Philharmonic, Filarmonica della Scala, Orchestra Nazionale della Santa Cecilia, Los Angeles Philharmonic, and upcoming debuts include the SWR Symphony, San Francisco Symphony, Pittsburgh Symphony, Berlin Radio Symphony, and Bavarian Radio Chamber Orchestra. He works with conductors such as Riccardo Chailly, Vladimir Jurowski, Sakari Oramo, Manfred Honeck, Daniele Gatti, Kirill Petrenko, Krystof Urbanski, Juraj Valcuha and many others. From 2012-2015 he was resident at the Dortmund Konzerthaus and in 17/18 will be an “Artist Focus” with the Berlin Radio Symphony. Born in Taiwan and raised in Australia, Ray was accepted to the Curtis Institute of Music at age 15, where he studied with Aaron Rosand and was supported by Young Concert Artists. He plays the 1715 “Joachim” Stradivarius violin on loan from the Nippon Music Foundation. This instrument was once owned by the famed Hungarian violinist, Joseph Joachim (1831-1907).
15
COR DE DONES DE LA UIB
És un grup creat durant l’any acadèmic 2016-17 en el si de les corals filials de la Coral Universitat de les Illes Balears. N’és la directora titular Lidia Fernández, cantaire de la Coral UIB. És la darrera formació vocal que s’hi ha incorporat a les corals filials de la Coral Universitat de les Illes Balears (Coral UIB): Corals Infantils de Joventuts Musicals de Palma, Cor de Pares i Mares de la UIB, Coral Juvenil de Joventuts Musicals de Palma, Orfeó Universitat de les Illes Balears, Cor de Mestres Cantaires de la UIB, Cor de Majors de la UIB, Cor de Dones de la UIB i Poema Harmònic. Abraça veus femenines, la majoria de les quals canta a altres agrupacions de la família coral, i d’altres han tengut vinculació amb les corals de la UIB. El treball vocal i la divulgació de nous repertoris a veus blanques, tant a capella com amb acompanyament instrumental o coreogràfic, són els principals objectius de la novella agrupació. Des de la seva creació ha actuat a l’Auditòrium de Palma, Teatre Principal de Palma i auditoris i esglésies de Mallorca, i a Denia (primera actuació fora de l’illa).
16
PABLO
MIELGO
© Christian Debus
PABLO MIELGO
CAT
Pablo Mielgo, director d’orquestra de Madrid, és un ciutadà del món amb esperit emprenedor i amb una missió: fer que la música estigui a l’abast de tots. En l’actualitat és director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) i ha estat contractat per orquestres de tot el món. Estudià al Conservatori Reial de la seva ciutat natal, al Col·legi Reina Sofia i a l’Escola de Música del London Guildhall. A més, creà una xarxa de nombroses amistats musicals entre Berlín i Qatar, Lucerne i Los Angeles, amb músics de renom que ara enriqueixen els programes de concerts de l’OSIB. Pablo Mielgo ha estat assistent de directors com James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim i Claudio Abbado. Ell dirigeix regularment als grans escenaris d’Europa, com el Wiener Musikverein, als EUA, com el Carnegie Hall de Nova York, a Amèrica Llatina i a l’Orient Mitjà. En estreta col·laboració artística, el madrileny treballa amb orquestres com la Simfònica de Simón Bolívar, the Arena di Verona i la Filharmònica de Qatar, amb artistes com Juan Diego Flórez, les germanes Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin i Radovan Vlatkovic. . Des de 2005 és director musical i artístic de la Fundació SaludArte, amb l’objectiu de generar un canvi social a través de la música. Pablo Mielgo va promoure diversos esdeveniments musicals amb gran reconeixement internacional, com el Festival Espanya-Veneçuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid em sona”, la gira de l’Orquestra Juvenil Iberoamericana per Espanya i els Estats Units, IberOpera i “En viu, connectant el món a través de la música”. Col·laborà amb institucions com el Teatre Reial de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema a Veneçuela i la Florida Grand Opera, amb artistes de renom com Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu i Michael Tilson Thomas, entre d’altres. Pablo Mielgo està especialment dedicat a la promoció de joves talents. Des de 2011, el director artístic de la Filharmònica de Medellín s’esforça per brindar als joves músics accés a l’educació musical, independentment dels ingressos dels pares. A més, el director ha fundat tres orquestres juvenils des de 2003: l’Orquestra Juvenil Presjovem, que reuneix els millors joves músics espanyols, l’Orquestra Juvenil Iberoamericana i l’Orquestra Simfònica Harmonia. En cooperació amb Sir Colin Davis, va fundar la BandArt Orchestra. Com a director titular de l’OSIB, des de 2014, ha promogut amb èxit el desenvolupament de l’orquestra en diversos aspectes, sobre la base de la seva experiència internacional. Pablo Mielgo ha millorat la qualitat de l’orquestra i els seus programes, ha augmentat les vendes d’entrades i ha desenvolupat la seva xarxa amb actuacions de convidats, programes per a joves i artistes de primer nivell.
18
PABLO MIELGO
ESP
Pablo Mielgo, director de orquesta de Madrid, es un ciudadano del mundo con espíritu emprendedor y con una misión: hacer que la música esté al alcance de todos. En la actualidad es director de la Orquesta Sinfónica de las Illes Balears (OSIB) y ha sido contratado por orquestas de todo el mundo. Estudió en el Conservatorio Real de su ciudad natal, en el Colegio Reina Sofía y en la Escuela de Música del London Guildhall. Además, creó una red de numerosas amistades musicales entre Berlín y Qatar, Lucerne y Los Ángeles, con músicos de renombre que ahora enriquecen los programas de conciertos de la OSIB. Pablo Mielgo ha sido asistente de directores como James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim y Claudio Abbado. Él dirige regularmente en los grandes escenarios de Europa, como el Wiener Musikverein, en EE. UU., como el Carnegie Hall de Nueva York, en América Latina y en Oriente Medio. Con una estrecha colaboración artística, el madrileño trabaja con orquestas como la Sinfónica de Simón Bolívar, the Arena di Verona y la Filarmónica de Qatar, con artistas como Juan Diego Flórez, las hermanas Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin y Radovan Vlatkovic. Desde 2005 es director musical y artístico de la Fundación SaludArte, con el objetivo de generar un cambio social a través de la música. Pablo Mielgo lanzó varios acontecimientos musicales de gran reconocimiento internacional, incluyendo el Festival EspañaVenezuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid me suena”, la gira de la Orquesta Juvenil Iberoamericana por España y Estados Unidos, IberOpera y “En vivo, conectando el mundo a través de la música”. Colaboró con instituciones como el Teatro Real de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema en Venezuela y la Florida Grand Opera, con artistas de renombre como Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu y Michael Tilson Thomas entre otros. Pablo Mielgo está especialmente dedicado a la promoción de jóvenes talentos. Desde 2011, el director artístico de la Filarmónica de Medellín se esfuerza para brindar a los jóvenes músicos acceso a la educación musical, independientemente de los ingresos de los padres. Además, el director ha fundado tres orquestas juveniles desde 2003: la Orquesta Juvenil Presjovem, que reúne a los mejores jóvenes músicos españoles, la Orquesta Juvenil Iberoamericana y la Orquesta Sinfónica Armonía. En cooperación con Sir Colin Davis, fundó la BandArt Orchestra. Como director titular de la OSIB desde 2014, ha promovido con éxito el desarrollo de la orquesta en varios aspectos, sobre la base de su experiencia internacional. Pablo Mielgo ha mejorado la calidad de la orquesta y sus programas, ha aumentado las ventas de entradas y ha desarrollando su red con actuaciones de invitados, programas para jóvenes y artistas de primer nivel.
19
PABLO MIELGO
ENG
Pablo Mielgo, a conductor from Madrid, is a true world citizen with an entrepreneurial spirit and the mission to make music accessible to everyone: the agile chief of the Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) was immediately engaged by orchestras around the world after his studies at the Royal Conservatory of his hometown, the Reina Sofia School and the London Guildhall School of Music. Moreover, he created a network of numerous musical friendships between Berlin and Qatar, Lucerne and Los Angeles, with renowned musicians, who are now enriching the OSIB concert programs. Pablo Mielgo has assisted conductors such as James Conlon, Jesus Lopez Cobos, Daniel Barenboim and Claudio Abbado. He regularly conducts on the great stages of Europe such as the Wiener Musikverein, the USA such as Carnegie Hall New York, Latin America and the Middle East. In close artistic collaboration, the Madrilenian works with orchestras such as the Simon Bolívar Symphony, the Arena di Verona and the Qatar Philharmonic as well as with artists such as Juan Diego Florez, the Labeque sisters, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin and Radovan Vlatkovic. Since 2005 he has been the musical and artistic director of the SaludArte Foundation, which aims to bring about social change through music. Pablo Mielgo launched several musical events with great international acclaim including the Festival EspañaVenezuela, the International Music Festival of Madrid “Madrid me suena”, the tour of the Ibero-American Youth Orchestra through Spain and the USA, IberOpera as well as “Live, connecting the world through music”. He collaborated with institutions such as the Teatro Real Madrid, the Miami New World Symphony, El Sistema in Venezuela and the Florida Grand Opera, as well as with renowned artists, Placido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu, and Michael Tilson Thomas among others. Pablo Mielgo is especially dedicated to the promotion of young talents. Since 2011 the coartistic director of the Medellin Philharmonic Academy strives to give young musicians access to musical education regardless of parental income. Furthermore, the conductor has founded three youth orchestras since 2003: the Presjovem Youth Orchestra bringing together the best young Spanish musicians, the Iberoamerican Youth Orchestra and the Harmonia Symphony Orchestra. In cooperation with Sir Colin Davis, he founded the BandArt Orchestra. As chief conductor of the OSIB since 2014, he has promoted the orchestra’s development in several aspects successfully on the basis of his international experience: Pablo Mielgo has improved the quality of the orchestra and its programs, increased ticket sales and developed his network with guest performances, youth programs and first-rate artists.
20
Concert Cicle “Grans Veus”
29 de novembre de 2018, Palau de Congressos, Palma 20.00 hores
Celso Albelo, tenor Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears
PROPERS
CONCERTS
PROPERS
CONCERTS 22/11
22 DE NOVEMBRE 2018 20:00H AUDITORIUM DE PALMA Variacions per a orquestra sobre un tema de Paganini Op.26 B. Blancher
Rapsòdia sobre un tema de paganini Op.43 S. Rakhmaninov Simfonia núm. 1 Op. 68 J. Brahms JUAN PÉREZ FLORISTÁN, PIANO LEOPOLD HAGER, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS
29/11
CICLE GRANS VEUS 2018/2019 CONCERT 1 29 DE NOVEMBRE DE 2018, 20.00 HORES PALAU DE CONGRESSOS, PALMA Los borrachos, Preludio G.Giménez Doña Francisquita, “Por el humo se sabe” A. Vives Doña Francisquita, Fandango A. Vives Trust de los Tenorios, “Te quiero, morena” J. Serrano La alegría de la huerta, Preludio F. Chueca La tabernera del puerto, “No puede ser” P.Sorozábal Guillermo Tell, Obertura G.Rossini Guillermo Tell, “Asile héréditaire” G.Rossini Romeo y Julieta, Entreacte C.Gounod Romeo y Julieta, “Ah, lève-toi soleil” C.Gounod Lucia di Lammermoor, Preludio G. Donizetti Lucia di Lammermoor, “Fra poco..- Tombe degli avi” G. Donizetti L’elisir d’amore, Preludio G. Donizetti L’elisir d’amore, “Una furtiva lagrima” G.Donizetti CELSO ALBELO, TENOR PABLO MIELGO, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS
PATROCINA :
PATROCINAD OR ESPECIAL TEMP OR ADA D’ABONAMENT 2018 -2019 :
G O I B
VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ RECERCA I TURISME
AGÈNCIA D’ESTRATÈGIA TURÍSTICA ILLES BALEARS
