BCN TRAVEL 2025 by editorialmic

Andorra

un oasis d’aventura

un oasis de aventura

B CN

DATES / FECHAS:

28 – 30 de Març / Marzo

HORARIS / HORARIOS:

28 y 29 de 10:00 h a 20:00 h

30 de 10:00 h a 18:00 h

LLOC / LOCALIZACIÓN: Pabellón 8 – Recinto Montjuïc

editorial:

Producció

Revista informativa

ndorra,

aventura oasi

Amb una extensió de tot just 468 km², Andorra és un destí que desafia les expectatives. Encara que petit en grandària, la seva naturalesa és immensa i el seu paisatge, un veritable espectacle pels sentits. Aquí, les muntanyes es tornen inabastables, les valls sedueixen per la seva immensitat i els rius i llacs conviden a perdre’s entre les seves aigües. Un lloc on cada racó sembla guardar-se una nova aventura, una promesa de descobriment a cada pas. El paisatge no escatima en bellesa, és molt en molt poc.

Con una extensión de apenas 468 km², Andorra es un destino que desafía las expectativas. Aunque pequeño en tamaño, su naturaleza es inmensa y su paisaje, un verdadero espectáculo para los sentidos. Aquí, las montañas se vuelven inabarcables, los valles seducen por su inmensidad y los ríos y lagos invitan a perderse entre sus aguas. Un ugar donde cada rincón parece guardarse una nueva aventura, una promesa de descubrimiento a cada paso. El paisaje no escatima en belleza, es mucho en muy poco

Vida fora de l’asfalt

Els tres parcs naturals, vall de Sorteny, valls del Comapedrosa i vall del Madriu-Perafita-Claror, aquest últim declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, componen una majestuosa oda a la biodiversitat. I és que Andorra és, sobretot, vida. Més del 90% de la seva extensió és pura naturalesa i obre així les portes a un particular catàleg d’activitats d’esport i oci que converteixen al país en un de les destinacions predilectes dels amants de l’aire lliure.

Andorra es posiciona com una meca de l’esquí a Europa amb més de 300 km de pistes entre les seves grans estacions, Grandvalira, PalArinsal i Ordino-Arcalís, que fan les delícies dels devots dels esports d’hivern, amb una oferta àmplia per a tots els gustos, edats i nivells.

Però, encara que és sens dubte el rei, l’esquí no és l’única manera de gaudir de les muntanyes andorranes. Els paratges nevats durant els mesos més freds són perfectes per a realitzar activitats com el múixing o les travessies amb raquetes o en motos de neu entre altres. I quan el mantell blanc es f, les possibilitats no disminueixen. La primavera i l’estiu són perfectes per a embarcar-se en llargues caminades per llacs i valls, explorar algunes de les seves divuit vies ferratas o aprofitar i pujar a les cotes més altes, aquesta vegada canviant els esquís per mountain bikes.

El 90 % del territorio del principado está compuesto por montañas, lagos y bosques

Vida fuera del asfalto

Los tres parques naturales, valle de Sorteny, valles del Comapedrosa y valle del Madriu-Perafita-Claror, este último declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco, componen una majestuosa oda a la biodiversidad. Y es que Andorra es, sobre todo, vida. Más del 90 % de su extensión es pura naturaleza y abre así las puertas a un particular catálogo de actividades de deporte y ocio que convierten al país en uno de los destinos predilectos de los amantes del aire libre.

Andorra se posiciona como una meca del esquí en Europa con más de 300 km de pistas entre sus grandes estaciones, Grandvalira, Pal-Arinsal y Ordino-Arcalís, que hacen las delicias de los devotos de los deportes de invierno, con una oferta amplia para todos los gustos, edades y niveles.

Pero, aunque es sin duda el rey, el esquí no es la única forma de disfrutar de las montañas andorranas. Los parajes nevados durante los meses más fríos son perfectos para realizar actividades como el mushing o las travesías con raquetas o en motos de nieve entre otros. Y cuando el manto blanco se funde, las posibilidades no disminuyen. La primavera y el verano son perfectos para embarcarse en largas caminatas por lagos y valles, explorar algunas de sus dieciocho vías ferratas o aprovechar los remontes y subir a las cotas más altas, esta vez cambiando los esquís por mountain bikes

Terra de rècords i desafiaments

Si bé l’oferta esportiva andorrana és una carta de presentació més que digna per a atreure a milers de persones cada any, aquest petit racó pirinenc és expert a guardar asos sota la màniga per a sorprendre a tot el que s’acosta a explorarho i promet no deixar a ningú indiferent amb la seva diversa oferta d’aventura.

L’impressionant pont tibetà de Canillo és una de les estructures més impactant dels Pirineus. Compta amb una altura de 158 m i una longitud de 603 m, dimensions que ho converteixen en un dels més llargs del món. La formidable passarel·la permet contemplar l’espectacular vall del riu a vista d’ocell.

El senderisme, l’esquí o la bicicleta no són els únics mitjans per a explorar els paratges andorrans. El Tobotronc de Naturland és una muntanya russa que travessa l’idíl·lic bosc de La Rabassa. Amb unes mesures espectaculars: 5,3 km de recorregut, un desnivell de 400 m i un descens de fins a 35 km/h, és el tobogan de naturalesa més llarg del món.

Tierra de récords y desafíos

Si bien la oferta deportiva andorrana es una carta de presentación más que digna para atraer a miles de personas cada año, este pequeño rincón pirenaico es experto en guardar ases bajo la manga para sorprender a todo el que se acerca a explorarlo y promete no dejar a nadie indiferente con su diversa oferta de aventura.

El impresionante puente tibetano de Canillo es una de las estructuras más impactantes de los Pirineos. Cuenta con una altura de 158 m y una longitud de 603 m, dimensiones que lo convierten en uno de los más largos del mundo. La formidable pasarela permite contemplar el espectacular valle del río a vista de pájaro.

El senderismo, el esquí o la bicicleta no son los únicos medios para explorar los parajes andorranos. El Tobotronc de Naturland es una montaña rusa que atraviesa el idílico bosque de La Rabassa. Con unas medidas espectaculares: 5,3 km de recorrido, un desnivel de 400 m y un descenso de hasta 35 km/h, es el tobogán de naturaleza más largo del mundo.

Un entorn per a explorar… i descansar

Per als que busquin descendir els nivells d’adrenalina, Andorra es consolida també com tot un temple del termalisme i un dels llocs amb més fonts termals de la península amb aigües capaces d’aconseguir els 70 °C. La varietat i qualitat dels centres wellness és magnífica. Destaca el de Caldea, amb banys romans, asteques, àrabs i japonesos, sent el centre termal més gran d’Europa.

Malgrat la seva petita extensió, Andorra gaudeix d’una localització privilegiada, abraçada per dos països, Espanya i França, dels quals beu cultural i, per descomptat, gastronòmicament. La cuina andorrana dibuixa un deliciós mestissatge, on la petjada de la seva naturalesa es reflecteix en productes de quilòmetre 0 com la carn de caça, els caragols, el nectum —xarop de pinya d’avet, la truita o la xicoira. Les elaboracions són variades, però és fàcil detectar una predilecció per contundents i reconfortants guisats, perfectes per a enfrontar les baixes temperatures.

Andorra disposa d’una travessia

GRP amb la qual es pot visitar la regió completa a peu

Un entorno para explorar… y descansar

Para los que busquen descender los niveles de adrenalina, Andorra se consolida también como todo un templo del termalismo y uno de los lugares con más fuentes termales de la península con aguas capaces de alcanzar los 70 ºC. La variedad y calidad de los centros wellness es magnífica. Destaca el de Caldea, con baños romanos, aztecas, árabes y japoneses, siendo el centro termal más grande de Europa.

A pesar de su pequeña extensión, Andorra cuenta con una localización privilegiada, abrazada por dos países, España y Francia, de los que bebe cultural y, por supuesto, gastronómicamente. La cocina andorrana dibuja un delicioso mestizaje, donde la huella de su naturaleza se refleja en productos de kilómetro 0 como la carne de caza, los caracoles, el nectum —sirope de piña de abeto—, la trucha o la achicoria. Las elaboraciones son variadas, pero es fácil detectar una predilección por contundentes y reconfortantes guisos, perfectos para enfrentar las bajas temperaturas.

Avui dia, és la ciutat més gran de la província del Quebec i exerceix un paper polític i cultural a mig camí entre Europa i els Estats Units

Montreal

Montreal és una metròpoli que sap com rebre els visitants i et farà voler tornar-hi. Ha acollit esdeveniments de gran rellevància, com els Jocs Olímpics i l’Exposició Universal.

El nom del navegant francès Jacques Cartier potser no és gaire conegut per la majoria, però per al Canadà ell és l’equivalent de Cristòfor Colom per a les Amèriques o de Pedro Álvares Cabral per al Brasil. Després del viatge de Colom el 1492, Portugal i Espanya van finalitzar les negociacions per al Tractat de Tordesillas, signat el 7 de juny de 1494 a la ciutat espanyola que li dona nom. La divisió mundial del comerç marítim entre Portugal i Espanya es va anar consolidant al llarg dels anys, però el rei de França, Francesc I, mai no va veure amb bons ulls aquesta hegemonia. Així doncs, va preguntar al seu veí, Carles V d’Espanya: «És declarar la guerra i violar la meva amistat amb Sa Majestat si hi envio els meus vaixells? El sol brilla per a mi tant com per als altres. M’agradaria veure la clàusula en el testament d’Adam que m’exclou de compartir el món.»

En la actualidad, es la ciudad más grande de la provincia de Quebec y desempeña un papel político y cultural a medio camino entre Europa y Estados Unidos

Montreal es una metrópoli que sabe cómo recibir a los visitantes y te hará querer volver. Ha acogido eventos de gran relevancia, como los Juegos Olímpicos y la Exposición Universal.

El nombre del navegante francés Jacques Cartier quizá no sea muy conocido para la mayoría, pero para Canadá es el equivalente de Cristóbal Colón para las Américas o de Pedro Álvares Cabral para Brasil. Tras el viaje de Colón en 1492, Portugal y España finalizaron las negociaciones para el Tratado de Tordesillas, firmado el 7 de junio de 1494 en la ciudad española que le da nombre. La división mundial del comercio marítimo entre Portugal y España se fue consolidando con los años, pero el rey de Francia, Francisco I, nunca vio con buenos ojos esta hegemonía. Por ello, preguntó a su vecino, Carlos V de España: «¿Es declarar la guerra y violar mi amistad con Su Majestad si envío mis barcos? El sol brilla para mí tanto como para los demás. Me gustaría ver la cláusula en el testamento de Adán que me excluye de compartir el mundo.»

Segura, plena d’història i culturalment vibrant, és un lloc que captiva i convida a tornar

Quan el navegant francès hi va arribar el 1535, el lloc es va anomenar inicialment Ville-Marie (‘Ciutat de Maria’), però finalment es va conèixer amb el seu nom actual a causa del Mont Royal, situat al parc natural del mateix nom. Avui dia, és la ciutat més gran de la província del Quebec i exerceix un paper polític i cultural a mig camí entre Europa i els Estats Units. Val la pena recordar que aquesta va ser la ciutat de l’Exposició Universal de 1967, i va ser al balcó de l’Ajuntament de Montreal on l’aleshores president Charles de Gaulle, durant la seva visita a l’Expo 67, va pronunciar el famós discurs «Vive le Québec libre!». Menys de deu anys després, el 1976, la ciutat també va acollir els Jocs Olímpics, on, per exemple, la romanesa Nadia Comaneci va aconseguir el seu històric 10 perfecte.

Per cert, la reina de França en aquell moment era Elionor d’Àustria, germana de Carles V d’Espanya, que al seu torn havia estat reina de Portugal durant tres anys després de casar-se amb el rei Manuel I. Quan va quedar vídua el 1521, va tornar a Espanya i posteriorment es va casar a França el 1530. Així, el 1534, Jacques Cartier, que havia nascut un any abans que Colom viatgés al Nou Món, va ser enviat per Francesc I a explorar les terres septentrionals del continent americà, en la part espanyola dels territoris assignats pel Tractat de Tordesillas. Va arribar al que avui és el Quebec i, en particular, a Montreal.

Com a metròpoli, es recomana moure’s amb la xarxa de metro, que permet desplaçar-se fàcilment per la ciutat i, en dies freds, resulta especialment pràctic. Entre els llocs més emblemàtics que cal visitar, de manera gairebé obligada, hi ha la basílica de Notre-Dame de Montreal. Fins i tot per a aquells que no professen la fe catòlica, val la pena considerar-la com l’obra d’art que és. Construïda entre 1823 i 1829, conté un majestuós orgue, escultures de fusta i un sostre decorat amb milers d’estrelles pintades. Per cert, els Montrealesos recorden amb orgull que aquí, el desembre de 1994, es va casar la superestrella musical Céline Dion,

nascuda a Charlemagne, Quebec. La mateixa que va captivar el públic a la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de París l’agost del 2024.

Però la basílica no és l’única joia del turisme religiós, ja que a Montreal també es troba l’oratori de Sant Josep del Mont Royal (L’Oratoire SaintJoseph du Mont-Royal). Es tracta d’una basílica construïda per voluntat del germà André, avui sant André Bessette, canonitzat pel papa Benet XVI el 17 d’octubre de 2010. Aquesta imponent basílica, situada en una zona propera a la universitat, va ser construïda entre 1925 i 1967 i acull la tomba i el cor d’aquest sant local.

El visitant descobrirà fàcilment, passejant pels carrers de Montreal, que hi ha botigues de tota mena i una oferta gastronòmica variada, tant local com internacional. Ràpidament notaràs, i fins i tot et sorprendrà, l’art urbà que es manifesta a cada cantonada. És una ciutat que, tot i no tenir un centre urbà tan modern com Toronto (a uns 500 km), ha donat a llum diverses figures conegudes mundialment. El millor exemple és Leonard Cohen. La seva imatge es pot trobar pintada a les façanes de nombrosos edificis, un testimoni del buit que va deixar des de la seva mort el 2016.

Si volem esmentar artistes més contemporanis, també tenim la banda Arcade Fire, una presència habitual en festivals i concerts d’estiu a Portugal i que es va originar precisament aquí. Va ser a Montreal, l’any 2000, quan Win Butler i Régine Chassagne van començar a assajar al bulevard Saint-Laurent, on els fans encara poden trobar els noms dels fundadors gravats en el formigó.

Montreal és una ciutat plena de vida i multiculturalitat, i la seva comunitat portuguesa n’és un exemple. Si et ve de gust, podràs tastar-ne la gastronomia en diversos racons de la ciutat. Però més enllà del menjar, Montreal convida a explorar-la amb calma, a perdre’s pels seus carrers i a deixar-se sorprendre pel seu caràcter únic. Segura, plena d’història i culturalment vibrant, és un lloc que captiva i convida a tornar.

Segura, llena de historia y culturalmente vibrante, es un lugar que cautiva y siempre invita a volver

Por cierto, la reina de Francia en aquel momento era Leonor de Austria, hermana de Carlos V de España, quien a su vez había sido reina de Portugal durante tres años tras casarse con el rey Manuel I. Cuando enviudó en 1521, regresó a España y posteriormente se casó en Francia en 1530. Así, en 1534, Jacques Cartier, que había nacido un año antes de que Colón viajara al Nuevo Mundo, fue enviado por Francisco I a explorar las tierras septentrionales del continente americano, en la parte española de los territorios asignados por el Tratado de Tordesillas. Llegó a lo que hoy es Quebec y, en particular, a Montreal.

Cuando el navegante francés llegó en 1535, el lugar se llamó inicialmente Ville-Marie (‘Ciudad de María’), pero finalmente adoptó su nombre actual debido al Mont Royal, situado en el parque natural del mismo nombre. En la actualidad, es la ciudad más grande de la provincia de Quebec y desempeña un papel político y cultural a medio camino entre Europa y Estados Unidos. Cabe recordar que fue la sede de la Exposición Universal de 1967 y que, en el balcón del Ayuntamiento de Montreal, el entonces presidente Charles de Gaulle, durante su visita a la Expo 67, pronunció el famoso discurso «Vive le Québec libre!». Menos de diez años después,

en 1976, la ciudad también acogió los Juegos Olímpicos, donde, por ejemplo, la gimnasta rumana Nadia Comaneci logró su histórico 10 perfecto.

Como gran ciudad, se recomienda moverse en metro, ya que permite desplazarse fácilmente y, en los días fríos, resulta especialmente práctico. Entre los lugares más emblemáticos que merece la pena visitar, casi de forma obligada, está la basílica de Notre-Dame de Montreal. Incluso para quienes no profesan la fe católica, es una obra de arte digna de admiración. Construida entre 1823 y 1829, alberga un majestuoso órgano, esculturas de madera y un techo decorado con miles de estrellas pintadas. Por cierto, los montrealenses recuerdan con orgullo que aquí, en diciembre de 1994, se casó la superestrella musical Céline Dion, nacida en Charlemagne, Quebec.

El visitante descubrirá fácilmente, paseando por las calles de Montreal, que hay tiendas de todo tipo y una variada oferta gastronómica, tanto local como internacional. No tardarás en notar, e incluso sorprenderte, con el arte urbano que se manifiesta en cada rincón. Es una ciudad que, aunque no tenga un centro urbano tan moderno como el de Toronto (a unos 500 km), ha dado al mundo varias figuras reconocidas internacionalmente. El mejor ejemplo es Leonard Cohen. Su imagen puede encontrarse en los murales de numerosos edificios, un testimonio del vacío que dejó desde su fallecimiento en 2016.

Si hablamos de artistas más contemporáneos, también encontramos a la banda Arcade Fire, una presencia habitual en festivales y conciertos de verano en Portugal y cuyo origen está

La misma que cautivó al público en la ceremonia de apertura de los Juegos Olímpicos de París en agosto de 2024.

Pero la basílica no es la única joya del turismo religioso en la ciudad, ya que Montreal también alberga el oratorio de San José del Mont Royal (L’Oratoire Saint-Joseph du Mont-Royal). Se trata de una basílica construida por voluntad del hermano André, hoy san André Bessette, canonizado por el papa Benedicto XVI el 17 de octubre de 2010. Esta imponente basílica, situada en una zona cercana a la universidad, fue construida entre 1925 y 1967 y alberga la tumba y el corazón de este santo local.

precisamente en Montreal. Fue aquí, en el año 2000, cuando Win Butler y Régine Chassagne comenzaron a ensayar en el bulevar Saint-Laurent, donde los seguidores aún pueden ver sus nombres grabados en el hormigón.

Montreal es una ciudad llena de vida y diversidad cultural, y su comunidad portuguesa es un buen ejemplo de ello. Si te apetece, podrás probar su gastronomía en distintos rincones de la ciudad. Pero más allá de la comida, Montreal invita a explorarla sin prisas, a perderse por sus calles y a dejarse sorprender por su carácter único. Segura, llena de historia y culturalmente vibrante, es un lugar que cautiva y siempre invita a volver.

UN DÍA EN QUEBEC

UN DIA A QUEBEC

Un cop a Montreal, aprofita per fer una excursió d’un dia a la ciutat de Quebec amb autobús d’anada i tornada des de Montreal. Pots sortir del centre de la ciutat al matí i arribar a la teva destinació després de tres hores de trajecte. Un cop allà, podràs visitar llocs emblemàtics com el barri del Vell Quebec, la catedral basílica de Notre-Dame de Québec, la Ciutadella i la Grande Allée, situada al costat del Château Frontenac. També pots apropar-te a les cascades de Montmorency, amb una caiguda d’aigua de 83 metres d’altura. Al final del dia, estaràs de tornada a Montreal.

Desde Montreal, aprovecha para hacer una excursión de un día a la ciudad de Quebec con un autobús de ida y vuelta. Puedes salir del centro de la ciudad por la mañana y llegar a tu destino tras tres horas de trayecto. Una vez allí, podrás visitar lugares emblemáticos como el barrio del Viejo Quebec, la catedral basílica de Notre-Dame de Québec, la Ciudadela y la Grande Allée, situada junto al Château Frontenac. También puedes acercarte a las cataratas de Montmorency, con una caída de agua de 83 metros de altura. Al final del día, estarás de regreso en Montreal.

OASIS Immersion

Les experiències immersives de llum i so són cada vegada més populars, i Montreal ofereix un espai dins del Palais des Congrès amb més de 2.200 metres quadrats on podràs gaudir de diverses propostes. Des d’entrar en hàbitats naturals per aprendre sobre la biodiversitat de la Terra fins a viatjar a l’interior de les pintures de Van Gogh o descobrir en profunditat el continent asiàtic amb l’exposició immersiva Dreaming Asia.

Las experiencias inmersivas de luz y sonido son cada vez más populares, y Montreal ofrece un espacio dentro del Palais des Congrès con más de 2.200 metros cuadrados donde podrás disfrutar de diversas propuestas. Desde adentrarte en hábitats naturales para aprender sobre la biodiversidad de la Tierra hasta viajar al interior de las pinturas de Van Gogh o descubrir en profundidad el continente asiático con la exposición inmersiva Dreaming Asia

Museo de Bellas Artes

Museu de Belles Arts

A més de les exposicions temporals que s’hi celebren contínuament, aquest és el lloc ideal per descobrir l’art del Quebec i del Canadà a través d’un recorregut que celebra la història d’un patrimoni considerat excepcional. Gairebé 500 obres distribuïdes en sis plantes mostren aspectes que van des del període colonial fins a l’esplendor de la pintura quebequesa i canadenca dels anys seixanta i setanta. És un espai perfecte per a aquells que volen conèixer més a fons la cultura del lloc que visiten.

Además de las exposiciones temporales que se celebran continuamente, este es el lugar ideal para descubrir el arte de Quebec y Canadá a través de un recorrido que pone en valor la historia de un patrimonio considerado excepcional. Casi 500 obras distribuidas en seis plantas muestran aspectos que van desde el período colonial hasta el esplendor de la pintura quebequesa y canadiense de los años sesenta y setenta. Es un espacio perfecto para quienes quieren conocer más a fondo la cultura del lugar que visitan.

Biosfera de Montreal

Un dels símbols de la ciutat, la Biosfera de Montreal és un museu dedicat al medi ambient. A més, es troba en una ubicació única: el parc Jean-Drapeau, a l’illa de Santa Helena, en el que va ser el pavelló dels Estats Units durant l’Expo 67. La seva cúpula geodèsica, dissenyada per l’arquitecte nordamericà Buckminster Fuller, és una de les seves obres més emblemàtiques a escala mundial.

Uno de los símbolos de la ciudad, la Biosfera de Montreal es un museo dedicado al medioambiente. Además, se encuentra en un enclave único: el parque Jean-Drapeau, en la isla de Santa Helena, en lo que fue el pabellón de Estados Unidos durante la Expo 67. Su cúpula geodésica, diseñada por el arquitecto estadounidense Buckminster Fuller, es una de sus obras más emblemáticas a nivel mundial.

Museo del

Ferrocarril de Canadá

Museu del Ferrocarril del Canadà

Aquest és el museu ferroviari més gran del Canadà. Un espai dedicat a la història del ferrocarril, on els amants d’aquest mitjà de transport trobaran una col·lecció de 188 vehicles exposats amb una cuidada il·luminació. També s’hi poden veure més de 400 artefactes ferroviaris i imatges d’arxiu que expliquen la història d’aquest transport fonamental en la construcció del país. És un lloc ideal per visitar en família, ja que permet gaudir d’un viatge a l’aire lliure amb un tren en miniatura.

Este es el museo ferroviario más grande de Canadá. Un espacio dedicado a la historia del ferrocarril, donde los amantes de este medio de transporte encontrarán una colección de 188 vehículos expuestos con una cuidada iluminación. También se pueden ver más de 400 artefactos ferroviarios e imágenes de archivo que explican la historia de este medio de transporte fundamental en la construcción del país. Es un lugar ideal para visitar en familia, ya que permite disfrutar de un viaje al aire libre en un tren en miniatura.

Maison Saint-Gabriel

Aquest museu ofereix una immersió en la vida rural més antiga i profunda de Montreal i en les seves arrels franceses. Els seus orígens es remunten a Marguerite Bourgeoys, qui va arribar el 1653 i va convertir aquestes terres en una veritable granja model, assegurant l’autosuficiència de la seva comunitat. Al segle XVIII, aquesta granja era una de les més grans de Montreal. Avui, aquest museu és l’únic lloc on es pot reviure la realitat del passat rural de la ciutat, amb guies animadors vestits amb roba d’època.

Este museo ofrece una inmersión en la vida rural más antigua y profunda de Montreal y en sus raíces francesas. Sus orígenes se remontan a Marguerite Bourgeoys, quien llegó en 1653 y convirtió estas tierras en una auténtica granja modelo, asegurando la autosuficiencia de su comunidad. En el siglo XVIII, esta granja era una de las más grandes de Montreal. Hoy, este museo es el único lugar donde se puede revivir la realidad del pasado rural de la ciudad, con guías animadores vestidos con ropa de época.

Esports Illes Canàries marítims

a les Deportes en el mar de las Islas

Canarias

Amb més de 1.500 quilòmetres de litoral ofereix totes les possibilitats

Con más de 1.500 kilómetros de litoral ofrece todas las posibilidades

Pocs llocs hi ha en el món que ofereixin tantes possibilitats per a la pràctica de tota mena d’esports. Envoltades de mar, però també amb alts cims, amb fantàstics espais naturals, amb un clima temperat durant tot l’any, amb una infraestructura turística i esportiva de primer nivell, els que busquen esports de competició, però també els simples aficionats trobaran en les set illes canàries el lloc adequat per a la seva afició. Són un paradís per als amants de l’aire lliure que busquen sol i una infinitat d’aventures esportives. Com les possibilitats són tantes, ens centrarem en les activitats que es poden fer amb la mar com a protagonista.

Però no són només els aficionats als esports els que poden gaudir a Canàries de la seva passió, també els professionals troben aquí l’escenari perfecte per als seus rècords. La consellera de Turisme, Indústria i Comerç de Canàries, Yaiza Castella, ha destacat les “condicions inigualables” de les illes en aquest sentit. “Ens converteixen en el paradís de l’entrenament i de l’esport actiu en la naturalesa”, ha assenyalat. A més de les característiques naturals que faciliten la pràctica esportiva d’alt nivell (clima, geografia o temperatures de l’aigua, entre altres), també ha ressaltat que en l’arxipèlag també existeixen instal·lacions d’alt nivell, tant esportives com d’allotjaments. De fet, 200 esportistes d’elit de 35 nacionalitats diferents han triat les illes com la seva base d’entrenaments d’aquest hivern.

Surf

Les illes Canàries són un dels destins de surf d’hivern més populars d’Europa, perfectes tant per a principiants com per a surfistes d’onades experimentats gràcies a l’àmplia selecció de llocs per a surfejar. A més, conegudes per les seves interminables costes gairebé desertes de sorra volcànica i la gran quantitat de platges pel surf. Per als principiants, el millor és Fuerteventura, principalment Corralejo, amb platges fàcils, encara que cal anar amb compte amb els esculls, els rompents rocosos i els eriçons de mar, per la qual cosa millor anar amb botins. A Gran Canària, s’ha d’anar a l’enorme platja de Maspalomas per a gaudir de llargs descansos i aigües braves a la meitat de la platja. Arietta, El Muelle i El Quemao són altres llocs de surf protegits en la zona.

La petita localitat costanera del Médano a Tenerife porta molts anys atraient a surfistes de tot el món a la recerca de les millors onades. És coneguda per les seves platges poc profundes i la seva ubicació perfecta, just al costat de la imponent “Montaña Roja”. A més de surf, podràs gaudir d’una gran varietat d’esports aquàtics en El Médano; el kitesurf i el windsurf són les opcions més populars. Hi ha moltes empreses de lloguer d’equips per a esports aquàtics al final del bulevard de la platja, just on comença la llarga platja Leocadio Machado. Pots provar qualsevol cosa, des del surf de rem fins al caiac.

Un altre bon lloc per al surf és Lanzarote. En termes generals, les ones de la costa oest de Lanzarote són més grans que les de la costa aquest i, si el que cerques és una ona de tub, el paradís per als surfistes és el gairebé llegendari ‘pipe Canario’ de Famara.

Són un paradís per als amants de l’aire lliure que busquen sol i una infinitat d’aventures esportives

Son un paraíso para los amantes del aire libre que buscan sol y un sinfín de aventuras deportivas

Pocos lugares hay en el mundo que ofrezcan tantas posibilidades para la práctica de todo tipo de deportes. Rodeadas de un mar limpio, pero también con altas cumbres, con fantásticos espacios naturales, con un clima templado durante todo el año, con una infraestructura turística y deportiva de primer orden, los que buscan deportes de competición, pero también los simples aficionados encontrarán en las siete islas canarias el lugar adecuado para su afición. Son un paraíso para los amantes del aire libre que buscan sol y un sinfín de aventuras deportivas. Como las posibilidades son tantas, nos centraremos en las actividades que se pueden hacer con el mar como protagonista.

Pero no son solo los aficionados a los deportes los que pueden disfrutar en Canarias de su pasión, también los profesionales encuentran aquí el escenario perfecto para sus records. La consejera de Turismo, Industria y Comercio de Canarias, Yaiza Castilla, ha destacado las “condiciones inigualables” que poseen las islas en este sentido. “Nos convierten en el paraíso del entrenamiento y del deporte activo en la naturaleza”, ha señalado. Además de las características naturales que facilitan la práctica deportiva de alto nivel (clima, geografía o temperaturas del agua, entre otras), también ha resaltado que en el archipiélago también existen instalaciones de alto nivel, tanto deportivas como alojativas. De hecho, 200 deportistas de élite de 35 nacionalidades diferentes han elegido a las islas como su base de entrenamientos de este invierno.

Surf

Las islas Canarias son uno de los destinos de surf de invierno más populares de Europa, perfectas tanto para principiantes como para surfistas de olas experimentados gracias a la amplia selección de lugares para surfear y diferentes rompientes. Además, conocidas por sus interminables costas casi desiertas de arena volcánica y la gran cantidad de playas para surfear. Para los principiantes, lo mejor es Fuerteventura, principalmente Corralejo, con playas fáciles, aunque hay que tener cuidado con los arrecifes, los rompientes rocosos y los erizos de mar, por lo que mejor ir con botines. En Gran Canaria, hay que ir a la enorme playa de Maspalomas para disfrutar de largos descansos en la playa y aguas bravas a la mitad de la playa. Arietta, El Muelle y El Quemao son otros lugares de surf protegidos en la zona.

La pequeña localidad costera de El Médano en Tenerife lleva muchos años atrayendo a surfistas de todo el mundo en busca de las mejores olas. Es conocida por sus playas poco profundas y su ubicación perfecta, justo al lado de la imponente “Montaña Roja”. Además de surf, podrás disfrutar de una gran variedad de deportes acuáticos en El Médano; el kitesurf y el windsurf son las opciones más populares. Hay muchas empresas de alquiler de equipos para deportes acuáticos al final del bulevar de la playa, justo donde comienza la larga playa Leocadio Machado. Puedes probar cualquier cosa, desde el surf de remo hasta el kayak.

Otro buen lugar para el surf es Lanzarote. En términos generales, las olas de la costa oeste de Lanzarote son más grandes que las de la costa este y, si lo que buscas es una ola de tubo, el paraíso para los surfistas es el casi legendario ‘pipe Canario’ de Famara.

Kitesurf i windsurf

Tot i que Fuerteventura pot ser el lloc perfecte per a relaxar-se, les seves platges també ofereixen alguns dels millors indrets de les Illes Canàries per a practicar esports aquàtics. Les aigües cristal·lines, els forts vents i les onades que poden arribar als dos metres d’alçada en alguns punts de l’illa, fan de Fuerteventura la meca del windsurf i el kitesurf. Per als principiants que vulguin provar-ho per primera vegada, l’ideal són les platges de sorra de Fuerteventura, especialment la Platja de Sotavento. Allà es troba el mític centre René Egli Fuerteventura que compta des de 1984 amb àmplia experiència a oferir excel·lents vacances de windsurfing i kiteboarding És perfecte també per als més experimentats, de fet és el lloc de la celebració del campionat mundial des de 1986. Es considera com el centre més gran del món, amb totes les comoditats per a gaudir d’unes vacances esportives de qualitat. El lloc, a la platja de sorra blanca i fina de Platja Sotavent és famós per les seves estadístiques de vent excel·lents i les temperatures

càlides de l’aire i de l’aigua durant tot l’any; un punt destacat de la Platja Sotavento és la magnífica llacuna, depenent de les marees, on hi ha condicions de somni per a tots els nivells. Ja siguin principiants, intermedis o avançats, aquí tots poden trobar un curs a la seva mida amb un instructor professional i tenen a la seva disposició una gran selecció de material, que també es pot llogar en una varietat increïble.

Els windsurfistas i kitesurfistas, des de principiants fins a campions del món, acudeixen també a Lanzarote, concretament a Costa Teguise, La Santa i Famara, per a aprofitar les condicions ideals pel surf. Per a aquests esports, els mesos d’estiu són els millors ja que els vents són més forts però les onades més grans es donen a l’hivern, especialment al voltant de Famara, tot això fa de Lanzarote una excel·lent opció durant tot l’any per als amants del surf. Aquesta brisa refrescant també pot ser molt benvinguda si ets corredor o ciclista, dos de les altres activitats que s’han tornat enormement populars a Lanzarote.

Les aigües cristal·lines, els forts vents i les onades que poden arribar als dos metres d’alçada en alguns punts de l’illa, fan de Fuerteventura la meca del windsurf i el kitesurf

Kitesurf y windsurf

Si bien Fuerteventura puede ser el lugar perfecto para relajarse, sus playas también ofrecen algunos de los mejores lugares de las Islas Canarias para practicar deportes acuáticos. Las aguas cristalinas, los fuertes vientos y las olas que alcanzan los dos metros de altura en algunos puntos de la isla hacen de Fuerteventura la meca del windsurf y el kitesurf. Para los principiantes que quieran probar el kitesurf o el windsurf por primera vez, lo ideal son las playas de arena de Fuerteventura, especialmente la Playa de Sotavento. Allí se encuentra el mítico centro René Egli Fuerteventura que cuenta desde 1984 con amplia experiencia en ofrecer excelentes vacaciones de windsurfing y kiteboarding Es perfecto también para los más experimentados, de hecho es el lugar de la celebración del campeonato mundial desde 1986. Se considera como el centro más grande del mundo, con todas las comodidades para disfrutar de unas vacaciones deportivas de calidad. El lugar, en la playa de arena blanca y fina de Playa Sotavento es famoso por sus estadísticas de viento excelentes y las temperaturas cálidas del aire y del agua durante todo el año; un punto

destacado de la Playa Sotavento es la magnífica laguna, dependiente de las mareas, donde hay condiciones de ensueño para todos los niveles. Ya sean principiantes, intermedios o avanzados, aquí todos pueden encontrar un curso a su medida con un instructor profesional y tienen a su disposición una gran selección de material, que también se puede alquilar en una variedad increíble.

Los windsurfistas y kitesurfistas, desde principiantes hasta campeones del mundo, acuden también a Lanzarote, concretamente a Costa Teguise, La Santa y Famara, para aprovechar las condiciones ideales para surfear las olas. Para estos deportes, los meses de verano son los mejores ya que los vientos son más fuertes pero las olas más grandes se dan en invierno, especialmente alrededor de Famara, todo ello hace de Lanzarote una excelente opción durante todo el año para los amantes del surf. Esa brisa refrescante también puede ser muy bienvenida si eres corredor o ciclista, dos de las otras actividades que se han vuelto enormemente populares en Lanzarote.

Busseig i Apnea

Amb una temperatura de la mar de 20 °C durant tot l’any, no és d’estranyar que Canàries sigui popular entre els bussejadors i practicants d’apnea, especialment a l’hivern, quan la majoria dels llocs per a bussejar al Mediterrani són massa freds. Amb set illes principals i sis illots més petits, hi ha un espai marí per a complaure fins i tot al bussejador més experimentat. I, a diferència del Mar Roig, el sudest asiàtic o el Carib, es pot arribar fàcilment a les Illes Canàries (unes 4 hores des de gairebé totes les capitals europees) i és molt més econòmic. No és estrany que les Illes Canàries siguin la destinació favorita de molts bussejadors per a viatges curts de busseig a l’hivern.

Però no sols la comoditat i l’assequibilitat fan de Gran Canària, Fuerteventura, El Hierro, Lanzarote i Tenerife alguns dels llocs més increïbles per a bussejar. El fet que les illes estiguin situades en la zona profunda de l’Atlàntic fa que aquests destins siguin perfectes. De fet, els forts corrents oceànics de l’Atlàntic porten una gran quantitat d’animals marins prop de la costa de moltes d’aquestes illes. Si un vol gaudir de l’espectacle de les mantes migratòries o jugar amb tortugues marines o taurons Ángel, les Illes Canàries és on cal anar.

Caiac al mar

El caiac de mar no sols està ben adaptat als nombrosos indrets inaccessibles des de terra, sinó que també proporcionarà una vista exterior del paisatge de cada illa. Independentment de l’illa que un planegi visitar, el caiac de mar definitivament ha d’estar en la nostra llista d’activitats a realitzar. Per als amants de la naturalesa, podem anar a la recerca de dofins i tortugues marines en el sud-est de Tenerife, prop dels Cristianos, o dirigir-se als gegantescos penya-segats volcànics de Los Gigantes. Una excursió d’un dia fàcil i relaxant que connecta amb la bellesa crua i indòmita de les illes, permet descobrir les coves secretes a l’illa de La Palma amb visites a la platja de El Remo, prop de Fuencaliente.

Tant a Gran Tarajal a Fuerteventura, com a Maspalomas en Gran Canària, o en la famosa platja de Papagayo a Lanzarote podrem realitzar recorreguts que combinen caiac de mar amb tub respirador, les oportunitats són abundants.

Kayak en el mar

El kayak de mar no solo está bien adaptado a los muchos lugares inaccesibles desde tierra, sino que también proporcionará una vista exterior del paisaje de cada isla. Independientemente de la isla que uno planee visitar, el kayak de mar definitivamente debe estar en nuestra lista de actividades a realizar. Para los amantes de la naturaleza, hay remar en busca de delfines y tortugas marinas en el sureste de Tenerife, cerca de Los Cristianos, o dirigirse a los gigantescos acantilados volcánicos de Los Gigantes. Una excursión de un día fácil y relajante que conecta con la belleza cruda e indómita de las islas, permite descubrir las cuevas secretas en la isla de La Palma con visitas a la playa de El Remo, cerca de Fuencaliente.

Tanto en Gran Tarajal en Fuerteventura, como en Maspalomas en Gran Canaria, o en la famosa playa de Papagayo en Lanzarote podremos realizar recorridos que combinan kayak de mar con snorkel, las oportunidades son abundantes.

Buceo y Apnea

Con una temperatura del mar de 20°C durante todo el año, no es de extrañar que Canarias sea popular entre los buceadores y practicantes de apnea, especialmente en invierno, cuando la mayoría de los lugares para bucear en el Mediterráneo son demasiado fríos. Con siete islas principales y seis islotes más pequeños, hay un espacio marino para complacer incluso al buceador más experimentado. Y, a diferencia del Mar Rojo, el sudeste asiático o el Caribe, se puede llegar fácilmente a las Islas Canarias (unas 4 horas desde casi todas las capitales europeas) y es mucho más barato. No es de extrañar que las Islas Canarias sean el destino favorito de muchos buceadores para viajes cortos de buceo en invierno.

Pero no solo la comodidad y la asequibilidad hacen de Gran Canaria, Fuerteventura, El Hierro, Lanzarote y Tenerife algunos de los lugares más increíbles para bucear. El hecho de que las islas estén ubicadas en lo profundo del Atlántico hace que estos destinos sean perfectos. De hecho, las fuertes corrientes oceánicas del Atlántico traen una gran cantidad de animales marinos cerca de la costa de muchas de estas islas. Si uno quiere disfrutar del espectáculo de las mantarrayas migratorias o jugar al escondite con tortugas marinas o tiburones Ángel, las Islas Canarias es donde hay que ir.

Albirament de cetacis

No és exactament un esport aquàtic, però per descomptat té molt a veure amb la mar i és una experiència única, a part de que, per a observar balenes i dofins, cal navegar, i això sí és un esport. El mateix clima que atreu a milions de turistes cada any porta balenes i dofins a les aigües temperades que envolten les Illes Canàries. Fins a 21 espècies diferents passen pel canal entre Tenerife i La Gomera anualment. Balenes Minke, catxalots i fins i tot orques es veuen regularment en les mars de les Illes Canàries. Fa uns anys, un banc d’enormes rorcuales de Bryde, unes grans balenes molt rares de veure, va romandre durant setmanes, atipant-se de sardines. A més dels visitants transitoris, hi ha grups residents de dofins mulars i balenes pilot, per la qual cosa gairebé tots els viatges d’observació de balenes i dofins poden garantir més o menys albiraments.

Els vaixells d’observació de balenes parteixen de la majoria dels principals centres turístics del sud de Tenerife, inclosos Platya de las américas i Els Cristianos. No obstant això, els millors llocs per a fer un viatge són Port Colón en Costa Adeje i Los Gigantes en el sud-oest de Tenerife.

Afortunadament, la indústria de l’albirament de balenes a Tenerife està altament regulada. Els vaixells han de complir amb un codi de pràctica recomanat respecte a les pràctiques d’observació de cetacis, per exemple, nivells de soroll, proximitat als animals, velocitat, temps que passen prop de qualsevol criatura individual... Això es deu principalment als esforços del govern de Tenerife per a garantir que l’observació de balenes i dofins es realitzi de manera responsable.

Avistamiento de cetáceos

No es exactamente un deporte acuático, pero desde luego tiene mucho que ver con el mar y es una experiencia única, aparte de que, para observar ballenas y delfines, hay que navegar, y eso sí es un deporte. El mismo clima que atrae a millones de turistas cada año trae ballenas y delfines a las aguas templadas que rodean las Islas Canarias. Hasta 21 especies diferentes pasan por el canal entre Tenerife y La Gomera anualmente. Ballenas Minke, cachalotes e incluso orcas se ven regularmente en los mares de las Islas Canarias. Hace unos años, un banco de enormes rorcuales de Bryde, unas grandes ballenas muy raras de ver, permaneció durante semanas, atiborrándose de sardinas. Además de los visitantes transitorios, hay grupos residentes de delfines mulares y ballenas piloto, por lo que casi todos los viajes de observación de ballenas y delfines pueden garantizar más o menos avistamientos.

Los barcos de observación de ballenas parten de la mayoría de los principales centros turísticos del sur de Tenerife, incluidos Playa de las Américas y Los Cristianos. Sin embargo, los mejores lugares para hacer un viaje son Puerto Colón en Costa Adeje y Los Gigantes en el suroeste de Tenerife.

Afortunadamente, la industria del avistamiento de ballenas en Tenerife está altamente regulada. Los barcos deben cumplir con un código de práctica recomendado con respecto a las prácticas de observación de cetáceos, por ejemplo, niveles de ruido, proximidad a los animales, velocidad, tiempo que pasan cerca de cualquier criatura individual... Esto se debe principalmente a los esfuerzos del gobierno de Tenerife para garantizar que la observación de ballenas y delfines se realice de manera responsable.

A més dels visitants transitoris, hi ha grups residents de dofins mulars i balenes pilot

Además de los visitantes transitorios, hay grupos residentes de delfines mulares y ballenas piloto

LaGranada

Camino de belleza y recuerdo

«Granada es apta para el sueño y el ensueño, por todas partes limita con lo inefable… Granada será siempre más plástica que filosófica, más lírica que dramática». Federico García Lorca li va dedicar aquestes paraules a la seva ciutat sense saber que la seva petjada, tan bella i dolorosa, faria d’ella, a més, una meca per als amants de les lletres.

Lorca

Camí de bellesa i record

«Granada es apta para el sueño y el ensueño, por todas partes limita con lo inefable… Granada será siempre más plástica que filosófica, más lírica que dramática». Federico García Lorca le dedicó estas palabras a su ciudad sin saber que su huella, tan bella y dolorosa, haría de ella, además, una meca para los amantes de las letras.

Lorca és, sens dubte, un dels majors valors artístics de tota Espanya. La seva obra va transcendir fronteres, ideologies i corrents artístics i s’ha establert com un dels més bells llegats literaris mai coneguts. El poeta, figura imprescindible de la Generació del 27, va deixar una incommensurable herència de teatre i poesia en la qual va retratar la seva particular manera de veure l’amor, la vida i, sobretot, la llibertat.

Però què queda d’un artista sense la seva font d’inspiració? Federico García Lorca estimava Granada i la seva cultura i es va acurar a retre-li homenatge en la seva obra. «Granada està indefensa davant la gent; perquè davant els afalacs res ni ningú té manera de defensar-se», va dir una vegada i no n’hi ha més bells que els que ell li va dedicar. I avui, com a just agraïment, la ciutat presumeix orgullosa del seu benvolgut poeta i li recorda en cadascun dels racons que freqüentava.

Lorca es, sin duda, uno de los mayores valores artísticos de toda España. Su obra trascendió fronteras, ideologías y corrientes artísticas y se ha establecido como uno de los más hermosos legados literarios jamás conocidos. El poeta, figura imprescindible de la Generación del 27, dejó una inconmensurable herencia de teatro y poesía en la que retrató su particular forma de ver el amor, la vida y, sobre todo, la libertad.

Pero ¿qué queda de un artista sin su fuente de inspiración? Federico García Lorca amaba Granada y su cultura y se esmeró en rendirle homenaje en su obra. «Granada está indefensa ante la gente; pues ante los halagos nada ni nadie tiene manera de defenderse», dijo una vez y no los hay más bellos que los que él le dedicó. Y hoy, como justo agradecimiento, la ciudad presume orgullosa de su querido poeta y le recuerda en cada uno de los rincones que frecuentaba.

La Huerta de San Vicente

Un passeig per la Granada de Federico ha de començar, necessàriament, per la seva llar. S’ha convertit en el racó favorit dels seus devots per a rendir respecte a la seva figura, imaginant com, en aquest lloc idíl·lic envoltat de naturalesa, va modelar algunes de les obres més importants del seu repertori i de la literatura espanyola, com Bodas de Sangre o Yerma. La Huerta de San Vicente és avui una casa museu que permet als seus visitants endinsar-se en el més profund de l’univers lorquià.

Un paseo por la Granada de Federico debe, necesariamente, empezar por su hogar. Este se ha convertido en el rincón favorito de sus devotos para rendir respeto a su figura, imaginando cómo, en ese lugar idílico rodeado de naturaleza, modeló algunas de las obras más importantes de su repertorio y de la literatura española, como Bodas de Sangre o Yerma. La Huerta de San Vicente es hoy una casa museo que permite a sus visitantes penetrar en lo más profundo del universo lorquiano.

Plaza del Campillo

Caminant cap al centre de la ciutat, apareix la plaça del Campillo. La vista actual dista de la que va gaudir Federico a Granada, però una placa en el lloc on es va alçar en un altre temps el Cafè Alameda transporta de nou a aquests anys de les tertúlies literàries del Rinconcillo. Aquestes xerrades van ajuntar a alguns dels intel·lectuals del moment a Andalusia com, Juan Cristóbal González o Fernando de los Ríos, convertint a l’Alameda en un formiguer de coneixement en el qual Lorca va compartir els seus primers textos i va forjar importants llaços amb uns altres rinconcillistas.

Caminando hacia el centro de la ciudad, aparece la plaza del Campillo. La vista actual dista de la que disfrutó Federico en Granada, pero una placa en el lugar donde se alzó en otro tiempo el Café Alameda transporta de nuevo a esos años de las tertulias literarias del Rinconcillo. Estas charlas juntaron a algunos de los intelectuales del momento en Andalucía como, Juan Cristóbal González o Fernando de los Ríos, convirtiendo al Alameda en un hervidero de conocimiento en el que Lorca compartió sus primeros textos y fraguó importantes lazos con otros rinconcillistas.

Casa Manuel de Falla

Tan important per a Federico com la seva ciutat natal van ser els amics que, tant dins com fora d’ella, el van acompanyar i van nodrir en el seu camí. El compositor gadità Manuel de Falla, va ser un de tants ells i la seva llar a Granada, un preciós racó andalús en el barri de la Antequeruela Alta, al costat de l’Alhambra, va ser testimoni de reunions entre tots dos artistes que, sens dubte, van deixar la seva empremta en les obres de tots dos.

Tan importante para Federico como su ciudad natal fueron los amigos que, tanto dentro como fuera de ella, le acompañaron y nutrieron en su camino. El compositor gaditano Manuel de Falla, fue uno de tantos ellos y su hogar en Granada, un precioso rincón andaluz en el barrio de la Antequeruela Alta, junto a la Alhambra, fue testigo de reuniones entre ambos artistas que, sin duda, dejaron su impronta en las obras de ambos.

Facultad de Derecho

Facultat de Dret

Entre els murs de l’actual Facultat de Dret de la Universitat de Granada s’amaga la història del moment més fosc que va viure Federico García Lorca a la ciutat. Els documents i testimoniatges permeten avui tenir una idea aproximada del que allí va poder ocórrer, però tan sols ell guarda el relat del seu particular infern. En aquest edifici, que llavors albergava el Govern Civil, el poeta va ser retingut durament després de la seva detenció. Dies més tard va ser traslladat i afusellat en el camí de Víznar a Alfácar i encara avui, el parador de les seves restes és una dolorosa incògnita.

Entre los muros de la actual Facultad de Derecho de la Universidad de Granada se esconde la historia del momento más oscuro que vivió Federico García Lorca en la ciudad. Los documentos y testimonios permiten hoy tener una idea aproximada de lo que allí pudo ocurrir, pero tan solo él guarda el relato de su particular infierno. En ese edificio, que entonces albergaba el Gobierno Civil, el poeta fue retenido duramente tras su detención. Días más tarde fue trasladado y fusilado en el camino de Víznar a Alfácar y aún hoy, el paradero de sus restos es una dolorosa incógnita.

Centro García Lorca

Centre García Lorca

Prop de la catedral, en una ubicació privilegiada, es troba el Centre García Lorca. Aquest espai va néixer amb l’objectiu d’albergar i preservar la gran herència que, generosament, la família de Federico va cedir a la fundació creada en el seu honor. Avui, no sols conserva material de valor incalculable, com a obres signades, textos inèdits o dibuixos del poeta, sinó que es dedica a una important tasca de difusió de la cultura a través de cursos, exposicions i representacions teatrals.

Cerca de la catedral, en una ubicación privilegiada, se encuentra el Centro García Lorca. Este espacio nació con el objetivo de albergar y preservar la gran herencia que, generosamente, la familia de Federico cedió a la fundación creada en su honor. Hoy, no solo conserva material de valor incalculable, como obras firmadas, textos inéditos o dibujos del poeta, sino que se dedica a una importante labor de difusión de la cultura a través de cursos, exposiciones y representaciones teatrales.

Plaza de la Trinidad

Granada la va gaudir Federico, però també va ser l’escenari on van aconseguir silenciar la seva veu. Lorca va passar els seus últims dies fora de la seva estimada Huerta de San Vicente, refugiat a casa de los Rosales, família amiga que tenia la seva residència al costat de la Plaça de la Trinitat, que avui s’ha convertit en un altre punt de record al poeta. El 16 d’agost de 1936 va ser detingut aquí mateix, on va poder contemplar l’última vista de la seva ciutat.

Granada fue disfrute para Federico, pero también fue el escenario donde consiguieron silenciar su voz. Lorca pasó sus últimos días fuera de su amada Huerta de San Vicente, refugiado en casa de los Rosales, familia amiga que tenía su residencia junto a la Plaza de la Trinidad, que hoy se ha convertido en otro punto de recuerdo al poeta. El 16 de agosto de 1936 fue detenido ahí mismo, donde pudo contemplar la última vista de su ciudad.

L’or blanc

El oro blanco de los romanos

La Muntanya de Sal de Cardona és un fenomen natural únic al món. Té 4 milions d’anys, 46 metres d’altura i més de 2 quilòmetres de profunditat. Catalogada com a Bé d’Interès Cultural i declarada Patrimoni de la Humanitat, encara avui continua creixent a mesura que la pluja l’erosiona.

romans

La Montaña de Sal de Cardona es un fenómeno natural único en el mundo. Tiene 4 millones de años, 46 metros de altura y más de 2 kilómetros de profundidad. Catalogada como Bien de Interés Cultural y declarada Patrimonio de la Humanidad, todavía hoy sigue creciendo a medida que la lluvia la erosiona.

Inefable és allò que no pot descriure’s amb paraules. Aquest terme modern no va poder usarlo el cònsol romà Marco Catón, quan després de contemplar l’aflorament que brollava de la roca, va dir sorprès “una gran muntanya de sal pura que creix a mesura que es va extraient”, però segur que va pensar quelcom similar. Sense saber-ho, Cató, en el segle II d.C, havia descrit un fenomen geològic únic al món, la Muntanya de Sal de Cardona.

nefable es aquello que no puede describirse con palabras. Ese término moderno no pudo usarlo el cónsul romano Marco Catón, cuando tras contemplar el afloramiento que brotaba de la roca, dijo asombrado “una gran montaña de sal pura que crece a medida que se va extrayendo”, pero seguro que pensó algo similar. Sin saberlo, Catón, en el siglo II d.C, había descrito un fenómeno geológico único en el mundo, la Montaña de Sal de Cardona.

Construcció Building of

Cardona, zona fronteriza entre el mundo islámico y el mundo cristiano Cardona, borderland between the Islamic and Christian worlds

construcción del castillo

La Montaña de Sal que vemos en la actualidad es sólo la punta del iceberg del enorme depósito de sales que se encuentran en la zona, y que llega a más de mil metros bajo el nivel del suelo.

Fa milions d’anys aquesta regió es trobava sota les aigües salades de l’oceà i quan es va retirar es va formar una mar que va anar assecant-se fins a originar l’actual Vall Salina de Cardona. La funció de conservant de la sal és coneguda des de temps immemorials (els celtes ja la utilitzaven) però va anar adquirint tanta importància que en l’època romana es denominava “l’or blanc”. Tant era així que els serveis dels soldats es pagaven amb sal, d’aquí l’origen de la paraula salari.

Durant l’Edat mitjana, Cardona es va convertir en el centre de producció salí més important de la Península Ibèrica, partint del port de Barcelona cap a tota Europa. Avui dia rep el nom de Parc Cultural de la Muntanya de Sal, després de la creació d’un centre que pretén divulgar la importància del mineral, l’excepcionalitat geològica del jaciment i l’aprofitament que l’home ha fet d’ell durant segles.

Hace millones de años esta región se encontraba bajo las aguas saladas del océano y cuando se retiró se formó un mar que fue secándose hasta originar el actual Valle Salino de Cardona. La función de conservante de la sal es conocida desde tiempos inmemoriales (los celtas ya la utilizaban) pero fue adquiriendo tanta importancia que en la época romana se denominaba el “oro blanco”. No en vano, los servicios de los soldados se pagaban con sal, de ahí el origen de la palabra salario.

Durante la Edad Media, Cardona se convirtió en el centro de producción salino más importante de la Península Ibérica, partiendo del puerto de Barcelona hacia toda Europa. Hoy en día recibe el nombre de Parque Cultural de la Montaña de Sal, tras la creación de un centro que pretende divulgar la importancia del mineral, la excepcionalidad geológica del yacimiento y el aprovechamiento que el hombre ha hecho de él durante siglos.

Construcción colegiata de Sant Vicenç Building of the Sant Vicenç collegiate church

Explotación sal potásica

Los Cardona se convierten en duques

The Cardonas become Dukes

Hoy Cardona camina para ser pueblo saludable Today, Cardona is on track to being a healthful town

El Parc brinda una experiència singular per a gaudir en família des del moment en el qual un es col·loca el casc de miner. Un recorregut guiat discorre a 86 metres de profunditat per l’interior de les galeries, la qual cosa revela espectaculars plecs i vetes de fascinants colors i formes, així com buits de gran bellesa com la sala Coral –plena d’estalactites i estalagmites de sal- o la Capella Sixtina, una enlluernador sostre de tonalitats ocres i vermelloses.

L’interior i exterior de la Muntanya de Sal són uns espais idonis per a celebrar actes singulars. El seu interior ha estat protagonista de sopars, recitals i esdeveniments musicals en directe. A més de les visites guiades, es realitzen visites teatralitzades especialment divertides per als petits de la casa.

El Parque brinda una experiencia singular para disfrutar en familia desde el momento en el que uno se coloca el casco de minero. Un recorrido guiado discurre a 86 metros de profundidad por el interior de las galerías, lo que desvela espectaculares pliegues y vetas de fascinantes colores y formas, así como oquedades de gran belleza como la sala Coral –plagada de estalactitas y estalagmitas de sal- o la Capilla Sixtina, una deslumbrante bóveda de tonalidades ocres y rojizas.

Un viaje a la Edad Media

Un viatge a l’Edat mitjana

Després de la Muntanya de Sal, el barri antic de Cardona espera el visitant. Els seus estrets carrerons, vetustes porxades i cases nobiliàries són una demostració de la riquesa que l’explotació salina va reportar a la ciutat, forjada en la primera meitat del segle XI, i un autèntic viatge a l’Edat mitjana. La vila és vigilada des de l’alt pel Castell que va ser la residència oficial dels Senyors de Cardona entre els segles XI i XV. Des d’aquesta fortalesa controlaven la Vall Salina, base de la seva riquesa i del seu sobrenom, “els rics senyors de la sal”.

La imponent i majestuosa fortalesa, per la qual sembla no haver transcorregut el temps malgrat comptar amb més d’11 segles a la seva esquena, alberga avui dia el Parador de Cardona. El recinte està completament fortificat i en ell podrem visitar també la Torre Miñona i una bonica església, totes dues del segle XI, així com la col·legiata de Sant Vicenç, joia del romànic català.

La cuidada decoració fa que el castell conservi tot el seu encant, i perquè els fossats, les torres, les muralles i elements gòtics s’apreciïn en tota la seva esplendor medieval.

La guinda a la visita està a l’interior de la fortalesa. Unànime és l’opinió que no hi ha racó més especial que el mirador que existeix després de l’absis de la col·legiata. Allí, amb l’ocàs tenyint d’ocres i daurats Cardona, la panoràmica del poble i de les terres banyades pel riu Cardener és un autèntic regal per a la vista.

Tras la Montaña de Sal, el casco antiguo de Cardona espera el visitante. Sus angostas callejas, vetustos soportales y casas nobiliarias son una demostración de la riqueza que la explotación salina reportó a la ciudad, forjada en la primera mitad del siglo XI, y un auténtico viaje a la Edad Media. La villa es vigilada desde lo alto por el Castillo que fue la residencia oficial de los Señores de Cardona entre los siglos XI y XV. Desde esta fortaleza controlaban el Valle Salino, base de su riqueza y de su sobrenombre, “los ricos señores de la sal”.

La imponente y majestuosa fortaleza, por la que parece no haber transcurrido el tiempo pese a contar con más de 11 siglos a sus espaldas, alberga hoy en día el Parador de Cardona. El recinto está completamente fortificado y en él podremos visitar también la Torre Miñona y una bonita iglesia, ambas del siglo XI, así como la colegiata de Sant Vicenç, joya del románico catalán.

La cuidada decoración hace que el castillo conserve todo su encanto, y para que los fosos, las torres, las murallas y elementos góticos se aprecien en todo su esplendor medieval.

La guinda a la visita está en el interior de la fortaleza. Unánime es la opinión de que no hay rincón más especial que el mirador que existe tras el ábside de la colegiata. Allí, con el ocaso tiñendo de ocres y dorados Cardona, la panorámica del pueblo y de las tierras bañadas por el río Cardener es un auténtico regalo para la vista.