Benifaio Fiestas 2021 by editorialmic

Benifaió Unes festes diferents! AGOST 2021

L’Ajuntament de Benifaió agraeix als veïns i veïnes així com a les entitats locals la seua col·laboració en el Llibre de Festes 2021. Edita: Ajuntament de Benifaió Coordinació: Gabinet de Comunicació Autora contraportada: Amelia Espert Barrachina Disseny contraportada: Jesús Rosaleny Maiques Tirada: 2.500 exemplars.

Sumari

Saluda alcaldessa i regidora de festes · · · · · · · · 4 Església Parroquial Sant Pere Apòstol· · · · · · · · · 6 Clavariesses Mare de Déu d’Agost· · · · · · · · · · · 8 Clavaris de la Divina Aurora· · · · · · · · · · · · · · · 22 Programació Festes 2021 · · · · · · · · · · · · · · ·

Els nostres veïns i veïnes col·laboren · · · · · · · · · 35 Una mirada al passat· · · · · · · · · · · · · · · · · · · 61 Entitats i Associacions locals · · · · · · · · · · · · · · 74

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Saluda alcaldessa i regidora de festes Des de la regidoria de festes i tots els treballadors i treballadores implicats/ades, així com junt amb els col·lectius festers i l’església, llancem unes festes controlades, amb actes en aforament limitat i a l’aire lliure.

Després dels temps tan complicats i difícils que hem passat i estem passant, ens fa molta il·lusió de nou, poder dirigir-nos a tot el poble de Benifaió, i presentar-vos un nou Llibre de festes, i encara que d’una forma diferent del que coneguem per les nostres festes, hem treballat per oferir una programació adaptada a les circumstàncies sanitàries actuals i que es pot veure alterada per la situació sanitària del moment de la celebració de cada acte previst.

Volem agrair als col·lectius de Clavariesses i Clavaris l’esforç, la paciència, el treball, però sobretot l’acceptació de què les seues festes serien diferents i malgrat això han sabut adaptar-se. Teniu ara en 2021 la vostra festa, diferent però la vostra, gaudiu-la al màxim.

La pandèmia ens ha desequilibrat tots els aspectes de la nostra vida, de la nostra quotidianitat i també la nostra essència com a poble fester, i és per això que amb prudència i responsabilitat, hem volgut oferir a tots vosaltres, veïns i veïnes, una sèrie d’actes perquè a poc a poc, anem recuperant les nostres festes i tradicions i que també ens identifiquen com a poble.

I gaudiu també vosaltres veïns i veïnes, dins de la situació que ens ha tocat viure, la nostra festa, diferents, però no per això menys importants. Gaudim-la amb l’esperança i desig que en un any, al mes d’agost del 2022 tot torne a la normalitat, i de nou, mirem arrere amb la força d’haver superat aquesta pandèmia, recordant i tenint present també, a totes les persones que al llarg d’estos mesos ens han deixat.

Efectivament seran unes festes diferents, de moment encara sense processons, ni sopars, sense “verbenes”, sense la nostra tradicional Processó del foc, el pato i molts més actes festers i tradicions que tots coneguem, però açò no ha suposat que no treballarem amb il·lusió de poder fer allò que a hores d’ara ens permet la pandèmia, i amb l’optimisme de què el proper any puguem celebrar tot el poble de Benifaió, tot els que en aquests anys no hem pogut dur endavant, perquè a més, això significarà que aquesta pandèmia ja ha acabat.

Un afectuós abraç de

MARTA ORTIZ MARTÍNEZ Alcaldessa de Benifaió MER AÑÓ ALBUIXECH Regidora de festes

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Església Parroquial Sant Pere Apòstol Queridos amigos: Vamos a celebrar nuestras Fiestas Patronales del año 2021 de una forma extraordinaria. Estamos sufriendo una pandemia que nos impide tener unas Fiestas exactamente iguales a las de otros años. Sin embargo, las presentes circunstancias nos tienen que llevar a celebrar nuestras Fiestas Patronales con más fuerza, más interés y más colaboración, a pesar de las limitaciones que puedan existir. Desde el punto de vista cristiano, nuestras Fiestas Patronales están centradas en la celebración de la Eucaristía de cada día de fiesta. La Eucaristía es el Sacramento más importante del cristiano, porque es presencia del Señor Resucitado. También acción de gracias a Dios, nuestro Padre; por medio de su Hijo, Jesucristo Nuestro Señor, que Muere y Resucita por nosotros; y por la acción del Espíritu Santo, que hace posible todo esto. Y además en la Eucaristía le pedimos la ayuda al Señor, para que la humanidad entera pueda salir, cuanto antes, de los efectos de esta pandemia, que estamos sufriendo. Nuestras Fiestas Patronales de Benifaió comienzan, el día 15 de agosto, con la festividad de la Asunción de la Virgen, que las jóvenes dedican a la Virgen María. El día 16 de agosto celebramos la Fiesta de San Roque, organizada por sus festeros y con un protagonismo especial de los niños. El día 17 de agosto honramos a San Cayetano, con la participación de los festeros. El día 18 de agosto, nos unimos a todos los agricultores, para hacer fiesta en honor de San Isidro Labrador. El día 20 de agosto celebramos la Fiesta de la Divina Aurora, con la participación especial de sus Clavarios. Y finalmente el día 22 de agosto, celebramos la fiesta de nuestra excelsa Patrona Santa Bárbara, presidida por el Ayuntamiento de Benifaió. Teniendo en cuenta todas estas cosas, os deseamos de corazón unas felices Fiestas Patronales del año 2021. Recibid un saludo entrañable todos y cada uno de los vecinos de Benifaió y también los amigos que nos visitan durante estos días, Ricardo Dasí Aranda y Félix Duart Boluda, Vuestros Sacerdotes

Santa Bárbara. patrona de Benifaió

Les nostres Clavariesses i els nostres Clavaris

Clavarieses Mare de Déu d’agost

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Saluda Clavariesses Mare de Déu d’Agost

En primer lloc, per part del col·lectiu de clavariesses de la Mare de Déu d’Agost, volem agrair-vos a tots els veïns i veïnes de Benifaió el suport i l’estima que ens heu transmés al llarg d’estos dos anys. Tot i la situació tan excepcional, ens hem sabut adaptar i viure l’experiència de la millor manera possible. Ens heu abraçat. Ens heu recordat quina és la nostra casa i la nostra gent. En aquest sentit, també volem donar les gràcies a l’Ajuntament i a tots els seus representants per haver-nos guiat i aconsellat en els moments més durs.

aplicada la nostra màxima preferida: comboi. I és que, amb sinceritat, el comboi està en una “verbena” a les dos del matí, en els sopars amb amics i, com diu l’Estellés, en sentir que no s’és res si no s’és poble. Però, al seu torn, ser poble implica cuidar-se i donar-se la mà davant dels trontolls inesperats de la vida. I, Benifaió i les seues clavariesses poden cridar ben alt que així ha estat. Estem segures que prompte tornarem a viure en primera persona l’alegria que irradia un poble vestit de festa amb la música, les banderetes de colors i les seues tradicions. Esperem veure’ns com més aviat millor cantant a ple pulmó quan la seguretat no depenga de distàncies.

Pel que fa a les vivències pròpies com un dels col·lectius festers, sempre recordarem amb afecte els esdeveniments que hem pogut gaudir i en què hem vist

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Mª Jesús Choví Navarro (Clavariessa d’honor)

Eva Mª Giner Serra (Presidenta)

Clavarieses Mare de Déu d’agost

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Rocio Pecino Alcala (Vicepresidenta)

Ana Monago De Santos (Xarxes socials)

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Altea Marí Ferrís (Xarxes socials)

Sabrina Aparicio Campos (Secretaria)

Clavarieses Mare de Déu d’agost

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Elvira Blasco Choví (Tresorera)

Nerea Monago Donat (Tresorera)

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Natalia Fuentes Sánchez

Maria Moyano Perera

Clavarieses Mare de Déu d’agost

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Elena Carreres Gómez

Nadia Ruiz Llopis

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Marta Martínez Gadea

Raquel Perpiñá Clérigues

Clavarieses Mare de Déu d’agost

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Noelia Gómez Sanz

Rebeca Palomares Enrique

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Thais Monago Donat

Clara Vaquer Martínez

Clavarieses Mare de Déu d’agost

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Omaira Ribera Luján

Mªjosé Rovira Candelas

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Elia Campos Albuixech

Pamela Bayona Giner

Clavarieses Mare de Déu d’agost

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Inma Monteagudo Calatayud

Ana Murciano Gil

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Clavarieses Mare de Déu d’agost

Clavaris de la Divina Aurora

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Saluda Clavaris Divina Aurora

Estimats, veïns i veïnes de Benifaió, vull dirigir-me a tots/ es vosaltres com a President dels Clavaris de la Divina Aurora. Com tots sabem aquest any i mig ha estat marcat per una maleïda pandèmia a nivell mundial; a tots ens ha canviat la nostra vida i per a nosaltres ha significat un abans i un després en el nostre recorregut per a dur endavant la nostra festa. El fet de no poder portar endavant la feina ens va dur certes desil·lusions i una pèrdua molt gran de ganes. Alguns no volgueren continuar mentre que altres mai se n’hem baixat del carro. La pèrdua de gent i les desil·lusions provocaren falta d’iniciativa per part d’alguns. És veritat que mai hem faltat a un acte oficial com ara el Rosari de l’Aurora, el primer any participarem a la Vigília de la Immaculada, col·laboràrem amb Càritas a la campanya de “Pobresa Zero”, vam estar presents a la fireta de l´ ACEB, a novembre del primer any ens divertirem amb els mes menuts fent el “Halloween”, i tiràvem avant fent rifes, venent la loteria de Nadal i participàrem a la cavalcada dels Reis, on donem de tot cor les gràcies a Juan Tortosa. També vam poder fer alguna que altra festeta al desaparegut pub “l’Illa” i per això a qui donem les gràcies és a Rubén. I a Javi Palmero, per la Festa a la discoteca “Lío” a Sant Valentín.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Al Nadal vam recuperar a la “castanyera del Poble”, la Sra. Gracia Bejerano, que casualment es la meua iaia. Volem donar les gràcies també a eixes empreses locals que participaren amb nosaltres regalant samarretes. Per desgràcia la pandèmia va aparèixer i moltes de les nostres il·lusions van caure pel camí, per exemple, sempre ens quedarà al cor la xicoteta espineta de no haver pogut dur a l’actor Óscar Tramoyeres. Amb tot però, per sobre de tot estava el no rendir-se, el fet de tirar endavant de qualsevol forma i que la xicoteta il·lusió d’acudir el 20 d’agost a l’església amb vestit de jaqueta no desapareguera. Eixe 20 d’Agost de 2020 vam estar representats a la missa per Víctor Izquierdo el nostre Clavari d’Honor, la nostra Alcaldessa Marta Ortiz i un dels Clavaris de 25 anys, Sergio González, als quals els donem infinitament les gràcies, ja que va ser el moment moral més baix que estàvem passant. Agraïment especial per a Víctor Izquierdo, per la paciència, per ser l’únic que mai ha dubtat de nosaltres i perquè sempre ha estat i està ahí el primer per a tot, moltes gràcies Víctor.

Clavaris de la Divina Aurora

També donar l’agraïment a la nostra Alcaldessa Marta Ortiz, a la regidora de Festes Mer Añó i a la paciència de Pablo Fernández, cap de comunicació , per fer possible açò i per facilitar-nos tant les coses, moltes gràcies a tots ells i les persones anònimes treballadors de l’ajuntament, per tindre’ns sempre en conter, per preocupar-vos i per ajudar sempre que ho necessitàvem, de tot cor, gràcies. Finalment un GRÀCIES molt gran a les nostres famílies, pares, mares, iaios, novies, amigues i amics, per la paciència i ajuda. Respecte a la situació actual he de dir que moltes persones ja no estan per culpa d’aquest virus i vull donar-vos el condol de part de tots els clavaris a totes les famílies afectades, ho sentim de tot cor. Ara sols queda mirar endavant i pensar que ja queda menys i que, tard o prompte, tot açò també passarà. Acomiadaré aquest text dient que sabíem que seria difícil, però en cap moment pensàrem que tant i que si una cosa sempre hem mantingut des del primer dia i en qualsevol situació és que “MORIREMOS CON LAS BOTAS PUESTAS”. Salutacions Benifaió, BONES FESTES

Agraïts també a D. Félix i D. Ricardo, sacerdots del nostre poble, per tota la ajuda moral i ajuda de cedir-nos el local de l’Abadia i els seus consells. També als sagristans, encara que un d’ells forma part de nosaltres, també voler donar-li les gràcies a Inés.

Kevin Chapi President dels Clavaris de la Divina Aurora 2020/21

Clavaris de la Divina Aurora

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Victor Izquierdo (Clavari d’honor)

Kevin Chapí (President)

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Cristian Amador (Vice President)

Alejandro Domingo (Tresorer)

Clavaris de la Divina Aurora

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Borja Fernández (Secretari)

Rafa Martínez (Xarxes Socials)

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Israel Roldan (Capitalista)

Jesus Aliaga (Todo por la Patria)

Clavaris de la Divina Aurora

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Iván Torrent (El Guapo)

Programació Festes 2021 Benifaió INFORMACIÓ D’INTERÉS: Totes les actuacions de festes tindran lloc al pati del col.legi Santa Bàrbara, amb aforament limitat i complint les mesures anti COVID.

La programació es podrà vore modificada atenent a les normes sanitàries establides en el moment de la seua celebració. En aquest cas s’informarà per les diferents xarxes socials oficials de l’Ajuntament de Benifaió. Per assistir als actes caldrà arreplegar prèviament les entrades en el següent lloc i horari: Consell Agrari Municipal MATINS (3 i 5 d’agost de 10h a 13h) VESPRADES (del 3 al 6 d’agost de 19h a 21h)

PROGRAMA DE FESTES

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

DISSABTE 7 D’AGOST

-22:00h. PREGÓ DE LES “FESTES DIFERENTS 2021” amb les Clavariesses de la Mare de Déu d’agost i els Clavaris de la Divina Aurora. En acabar, espectacle “BROADWAY, UN MUSICAL DE CINE”.

DILLUNS 9 D’AGOST

-22:30h. Actuació Musical “TRIBUTO A FITO I FITIPALDI”.

DIMARTS 10 D’AGOST DIUMENGE 8 D’AGOST

-22:00h. Nit de festa amb l’actuació dels ARTISTES LOCALS.

-22:30h. Concert de Festes 2021. “Una vez nada más...”. Empremtes simfòniques d’América Llatina. Banda de la Societat Artística Musical de Benifaió. José Vicente Leal Mora, director. Un recorregut musical pels gèneres i ritmes musicals que més han influït en la nostra cultura popular en el segle XX: bolero, huapango, tango, cha-cha-chà, danzón i molts més.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

DIMECRES 11 D’AGOST

PROGRAMA DE FESTES

DIJOUS 12 D’AGOST

-19:00h Espectacle infantil “Telmo y Luisa, me parto de risa” amb Mathena Producciones.

-10:30h. Visites Culturals guiades pel cronista oficial Enric Marí García. Amb grups reduïts es visitaran els llocs més emblemàtics de Benifaió (Església Parroquial, Font de la Carrasca, Mercat Municipal, Torre de la Plaça…). Inscripcions al Consell Agrari en horari d’arreplega d’entrades -18:00h. Concurs de Cavalleries organitzat per COHOCA Benifaió.

-22:30h. Visites Culturals nocturnes guiades pel cronista oficial Enric Marí García. Amb grups reduïts es visitaran els llocs més emblemàtics de Benifaió (Església Parroquial, Font de la Carrasca, Mercat Municipal, Torre de la Plaça…). Inscripcions al Consell Agrari en horari d’arreplega d’entrades

-20:00h. Al Consell Agrari Municipal Xerrada “ELS ARXIUS PERSONALS, PATRIMONI DOCUMENTAL DE BENIFAIÓ” a càrrec del cronista Local Enric Marí García. Inscripcions al Consell Agrari en horari d’arreplega d’entrades

-22:30h Actuació musical “Harmonia del Parnás”. Concert de Sarsuela i Òpera Barroca per Harmonia del Parnàs baix la direcció de Marián Rosa Montagut.

PROGRAMA DE FESTES

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

DIVENDRES 13 D’AGOST

DILLUNS 16 D’AGOST Festivitat Sant Roc

-19:00h. Espectacle infantil “Contes d’una nit d’estiu” amb Ameba Teatre.

-21:00h. Concert AMUS. La banda de L´associació amics de la música de Benifaió realitza, com cada any, el concert de festes dedicat a tota la població, i els convida a gaudir d´una nit musical al col.legi Santa Bárbara. El concert està compost per les diferents obres que interpretarem en futurs certamens. Director: Vicent Villar Blasco

DISSABTE 14 D’AGOST

-22:30h. Actuació Musical de Fran Valenzuela amb “TRIBUTO A ALEJANDRO SANZ”.

-20:00 h. A l’església parroquial Sant Pere Apòstol MISSA en honor a Sant Roc. -22:30 h. Visites Culturals nocturnes guiades pel cronista local Enric Marí García. Amb grups reduïts es visitaran els llocs més emblemàtics de Benifaió (Església Parroquial, Font de la Carrasca, Mercat Municipal, Torre de la Plaça…). Inscripcions al Consell Agrari en horari d’arreplega d’entrades

DIMARTS 17 D’AGOST Festivitat Sant Gaietà

-20:00h. A l’església parroquial Sant Pere Apòstol MISSA en honor a Sant Gaietà a càrrec de les seues Clavariesses.

DIUMENGE 15 D’AGOST Festivitat Mare de Déu d’Agost

-9:00h. Campionat de Petanca en festes al Parc Valmontone. Organitza CD Petanca Benifaió. -20:00h. A l’església parroquial Sant Pere Apòstol MISSA en honor a la Mare de Déu d’agost a càrrec de les seues Clavariesses. -22:00h Representació del Sainet Valencià “NELO BACORA” a càrrec del Quadre Artístic de Vilamarxant.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

PROGRAMA DE FESTES

DIMECRES 18 D’AGOST

DIVENDRES 20 D’AGOST

-20:00h. A l’església parroquial Sant Pere Apòstol MISSA en honor a Sant Isidre a càrrec de Cohoca Benifaió.

-12:00h. A l’església parroquial Sant Pere Apòstol OFRENA i MISSA en honor a la Divina Aurora a càrrec dels seus Clavaris. -21:00h. Pel canal de You Tube de l’Ajuntament de Benifaió Programa especial “La processó del foc de Benifaió”.

Festivitat Sant Isidre

-22:00h. Espectacle Musical en homenatge als nostres majors amb “UNA TOURNÉ DE BARRIO” presentat per José Manuel Parada.

Festivitat de la Divina Aurora

Ajuntament de Benifaió

-21:00h. Homenatge de foc en honor a la Divina Aurora a la porta de l’església parroquial.

DISSABTE 21 D’AGOST

-19:00h. Partit de festes (CD Benifaió-Almussafes CF) al Camp de Futbol de Benifaió. -22:00h. Espectacle Musical “EL REINO DEL LEÓN”.

DIJOUS 19 D’AGOST

-22:30h. Concert en directe amb “LA PATO TRAU LA LENGUA”. Per tornar a retrobar-se amb el públic l’orquestra LA PATO es reinventa i han presentat un nou projecte que podrem gaudir a Benifaió. Un viatge que recorda els mítics grups de música en valencià fins a les noves tendències. Un espectacle amb les cançons més emblemàtiques d’aquests grups i a més aportaran un vessant didàctica.

PROGRAMA DE FESTES

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

DIUMENGE 22 D’AGOST Festivitat de Santa Bàrbara

-12:00h. A l’església parroquial Sant Pere Apòstol MISSA en honor a la patrona Santa Bàrbara amb l’actuació del cor Madrigal Benifaió organitzada per l’Ajuntament de Benifaió. -14:00h. Mascletà a la Plaça del Progrés. -20:00h. Danses Valencianes a càrrec del Grup “Benifaió en dansa” al pati del col·legi Santa Bàrbara (amb arreplega prèvia d’entrades)

-20:00h. Pel canal de You Tube de l’Ajuntament de Benifaió Programa especial “Balanç d’unes Festes diferents”.

Ajuntament de Benifaió

-23:00h. Nit de foc amb castells de focs d’artifici que seran disparats des de diversos punts de la població.

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Els arxius personals com a patrimoni documental de Benifaió Enric Marí Garcia Cronista Oficial de Benifaió Doctor en Història

“El patrimoni cultural valencià és una de les principals senyes d’identitat del poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal”

La llei 4/1998 d’11 de juny, de la GV, del Patrimoni cultural valencià, desenvolupa al seu títol V la consideració del patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual, com a part indispensable del patrimoni cultural valencià, amb la intenció de la seua conservació, estudi i difusió.

En primer lloc, el dipòsit en 2016 del Fons Fotogràfic de José Maiques (+2002) ha representat la recuperació d’una completa memòria gràfica del nostre poble des de la segona meitat del segle XX. Es tracta de decenes de milers de negatius, a més d’un conjunt d’imatges digitals en CD, també del material fotogràfic de les seues filles, que continuaren amb la vocació paterna. Una ingent quantitat de documentació gràfica que ha propiciat la realització de diverses exposicions. El Ple de l’Ajuntament de març d’aquell any aprovà una moció conjunta de tots els grups polítics, reconeguent la gran trajectòria profesional del fotògraf i el important valor patrimonial del seu arxiu fotogràfic per a la història gràfica local, des del punt de vista històric, artístic, etnogràfic, documental i sociològic.

És així que, els darrers anys, l’Ajuntament de Benifaió ha propiciat l’acreixement del nostre patrimoni documental, promovent la donació de tres fons documentals, incorporats a l’Arxiu Municipal de Benifaió (AMB), incrementant d’esta forma el patrimoni cultural dels benifaionencs.

José Maiques es va iniciar en la fotografia en 1952. Creador de l’estudi Foto Maiques, va obrir botiga i estudi en 1962 al carrer Santa Bàrbara, on continuaren treballant les seues filles. El poble haurà d’estar sempre agraït a les filles, Conchín y Mª Carmen Maiques per haver conservat i transmés al poble el llegat patern.

Il·lustració 1.- Cartell de l’exposició de 2016, a la Casa de Cultura Enric Valor de Benifaió.

Cal agraïr la tasca realitzada pel personal tècnic del Centre Cultural Enric Valor a l’hora de custodiar el fons, realitzar una primera ordenació i preparar les successives mostres fotogràfiques que s’han vingut celebrant

Il·lustració 2.- Caixes de conservació de negatius, amb ph neutre, adquirides per l’Ajuntament de Benifaió, per al tractament arxivístic del Fons Fotogràfic José Maiques.

en memòria del carismàtic fotògraf. Caldrà també agrair al personal tècnic d’arxius de la Mancomunitat de la Ribera que treballa actualment catalogant l’arxiu municipal, que va realitzar el primer inventari topogràfic del material. La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Benifaió va formalitzar el passat 16 de juny de 2020 l’acceptació de la donació del fons, com a fons incorporat de l’Arxiu Municipal de Benifaió. Mostra de l’interés per la seua difusió, el calendari municipal de 2021 va estar confeccionat amb les imatges del Fons Fotogràfic José Maiques. Cal fer esment que l’Ajuntament de Benifaió ha fet un esforç per adquirir recentment el material adhient per al seu tractament arxivístic: estants, caixes de conservació de negatius, material de neteja, etc. Donada la seua ingent quantitat, hem iniciat la tasca d’ordenació cronològi-

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021 Els nostres veïns i veïnes col·laboren que va dirigir; altra llista d’obres de teatre que va consultar amb la finalitat de poder bastir-les al poble, i un extraordinari dietari de les estrenes teatrals, en les que recull la data, el lloc de representació, l’elenc i diverses notes sobre els èxits o les crítiques rebudes. És la nostra intenció presentar la catalogació del fons per al treball final del Màster de Patrimoni Cultural: Identificació, Anàlisi I Gestió de la Universitat de València, que esperem defensar el proper mes de setembre, amb la qual cosa estem tancant la propera edició d’un llibre sobre el teatre a Benifaió, amb l’objectiu de posar en valor en nostre patrimoni documental.

Il·lustració 3,. Actual plaça del progrés. La manca de vehicles contrasta amb la figura del Ben-Hur. AMB, Fons Fotográfic José Maiques.

ca i quantificació i anàlisi de l’estat de conservació, amb la finalitat d’identificar els negatius amb major antigüitat i promoure la seua digitalització, per assegurar-nos la conservació del material, en molts casos d’una extrema fragilitat. D’este treball es desprendrà també la identificació de temàtiques que puguen ser objecte de futures exposicions, a efecte de posar en valor la riquesa del fons rebut per la família Maiques.

Il·lustració 4.- Fotografia de Paco Marí apareguda al diari Las Provincias. AMB, Fons Francisco Marí Piles.

Per altra banda, el Ple de l’Ajuntament de Benifaió va aprobar per unanimitat en juliol de 2018 la donació del Fons Francisco Marí Piles (19252007) que la família va custodiar a la seua mort i que vàrem oferir a l’Ajuntament en rebre la plaça de Cronista Oficial de Benifaió. Paco Marí va ser director del teatre aficionat de Benifaió entre 1950 y 1970, a més de fundador del Cor Parroquial i un apasio-

Il·lustració 5.- Cartell de la vetllada artística organitzada pels Clavaris de la Divina Aurora al desaparegut Teatre Jardí en abril de 1957. AMB, Fons Francisco Marí Piles.

nat de la música i especialment de la sarsuela. Conservà un arxiu amb una extensa biblioteca teatral -més de 180 edicions de guions, alguns d’extremada raresa, que es remunten al segle XIX-, junt amb un conjunt de llibres de festes del poble que hem anat digitalitzant, com sabeu els que ens seguiu a les xarxes socials. El fons conté també un extraordinari conjunt de programes de mà, cartells i futllets de les estrenes teatrals, així com d’altres esdeveniments de la vida social i cultural de Benifaió, des de la dècada dels anys quaranta i que abasta informació sobre concerts, certamens musicals, carreres ciclistes, cinema, tir i arrossegament, corregudes de bous i espectacles diversos, un material efímer que conté la història, arran de terra, del Benifaió festiu i cultural des de la postguerra fins a la transició. Igualment hem trobar al seu arxiu personal diversos manuscrits d’especial interés, com la llista dels més de cent vint veïns i veïnes que actuaren a les representacions teatrals

Un tercer fons ha estat dipositat recentment, en règim de comodat, a l’Arxiu Muncipal de Benifaió: es tracta de l’arxiu personal d’Andrés Carreres López (1924-1992). Amb la intenció de confeccionar l’inventari descriptiu que permeta la firma d’un conveni de donació amb el seu fill, Alberto Carreres Esparza. L’arxiu del músic Carreres es troba ja custodiat a l’Arxiu Municipal i en avançat estat d’inventari. El que serà futur Fons Personal Andrés Carreres López recull la documentació personal i profesional del destacat flautista, compositor, pedagog i poeta Andrés Carreres, la carrera del qual passà per la seua promoció com a músic militar després de la Guerra Civil primer com a sargent músic i després com a brigada músic, fins 1958. Ja casat amb Elsa Esparza i establerts a Madrid, participà en grabacions de música clàssica, moderna i jazz, entre d’altres amb la reconeguda clavecinista Mª Teresa Chenlo. Formà part del grup de música moderna Los Embajadores, amb els components del qual girà per mig mon (Japò, Finlàndia, Turquia, Grècia...). Opositá en 1965 i guanyà la plaça de flauta a l’Orquestra Nacional d’Es-

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021 l’ONE y administrador de l’admirat Quinteto Cardinal, tractà amb moltes altres personalitats de les més prestigioses filharmòniques i associacions musicals de l’estat espanyol.

Il·lustració 7.- Homenatge de la SAM a Andrés Carreres en 1957. Còpia digital, gentilesa d’Alberto Carreres.

paña, de la que va ser aviat flauta solista fins a la seua jubilació en 1989. Va ser també fundador en 1969 del reconegut Quinteto de Viento Cardinal (Solistas de la Orquesta Nacional de España) junt amb els músics valencians Salvador Tudela (oboe), Francisco Vialcanet (fagot), José Vicente Peñarrocha (clarinet) i Francisco Burguera (trompa). Alma mater del Curs Internacional de Perfeccionament i Noves Tècniques d’Interpretació “Mariano Puig” de Torrent, va estar professor de tota una generació de grans flautistes com Antonio Arias (qui el va substituir com a solista en la ONE), Joaquín Gericó (catedràtic de flauta del Conservatori de València, compositor i musicòleg), Salvador Espasa (director de diverses orquestres de flautes (Madrid, Euskadi, Lleó, Galícia, Astúries), José Ramón Rico (catedràtic del Real Conservatori de Música de Madrid), Joaquín Mira Estaban, Eduardo Botana, Javier Puentes, Miguel Ángel Angulo, etc.

Il·lustració 6.- Llistat d’actors del teatre aficionat de Benifaió (detall). AMB, Fons Francisco Marí Piles.

Al llarg de la seua intensa carrera, Carreres lligà amistats amb grans directors, compositors i músics, com Frühbeck de Burgos (amb qui als darreres concerts davant l’Orquestra Nacional d’Espanya interpretà el Concert en Sol major per a flauta i orquestra, de J. J. Quantz; conegué també a Antoni Ros-Marbá, Luis de Pablo, Carles Surinach, Amando Blanquer o Fermín Gurbindo… Com a solista de

Presidí l’Asociación de Flautistas de Madrid en la primera època (1985) entitat de la que nasqué l’Asociación Española de Flautistas. Conegué a grans personalitats de la música, de la lírica i de la flauta, com O. Muramatsu, Jean Pierre Rampal, Jordi Savall o el violonchelista Pedro Coroscola. Va ser autor de Tríptic, para flauta sola (1981), El crit de l’Albufera, para flauta, piano y percusión opcional (1989), Lied, para cuatro flautas y soprano (1992) dedicat a la memòria del seu mestre i amic Manuel Garijo i Lied para una ausencia, para cuatro flautas y soprano (1987) dedicat a la memòria de la seua esposa Elsa Esparza, peça publicada dins el volum Nueva Música Española para Flauta III, ed. Mundimúsica-Garijo, Madrid, 1987, pp. 23-39, registrada també a l’LP en l’àlbum del mateix títol en edició del Círculo de Belllas Artes, CBA-9.

Il·lustració 8.- Andrés Carreres, als anys 80. Còpia digital, gentilesa d’Alberto Carreres.

Benifaió Entre d’altres obres inèdites, als seus fons trobem les transcripcions per a cinc flautes de l’obra de J. Turina, La Oración del Torero; la transcripció per a sis flautes de la Pavana para una infanta difunta de M. Ravel; la instrumentació per a cinc flautes del Zapateado de Pablo de Sarasate i les partitures inacabades d’altres obres del propi Carreres, com Carnaval, El borriquito en el prado o Los cuatro muleros, sobre poemes de Federico García Lorca i de Juan Ramón Jiménez. Altra de les seues passions va estar la poesía, i entre els seus papers es troben les llibretes de composició i molts exemplars de poemes, dels quals va publicar una selecció en l’obra En el centro doliente del erial. A més a més, al seu fons es troben altres poemaris inèdits, com Poemas, Ensoñaciones o Sonetos blancos para un amor imaginado. Després del seu traspàs en 1992, l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música del Ministeri de Cultura, junt amb la Orquestra i Cors Nacionals d’Espanya i l’Associació Espanyola de Flautistes van retre homenatge in memoriam, a través d’un

Il·lustració 9.- Programa de l’homenatge a Andrés Carreres. Arxiu Municipal de Benifaio (AMB), Fons Andrés Carreres López.

Unes festes diferents! AGOST 2021 Els nostres veïns i veïnes col·laboren

concert celebrat el 2 de juny de 1993, on s’interpretaren, entre d’altres, les seues pròpies composicions. La Societat Artístico Musical de Benifaió li va retre homenatge al seu poble en l’estiu de 1957. L’Ajuntament de Benifaió també l’homenatjà dedicant-li un carrer a la seua memòria: Andrés Carreres, músic. També la localitat de Torrent li ha dedicat un carrer. La generositat del seu fill Alberto Carreres Esparza ha propiciat que el fons personal i la biblioteca de son pare hagen estat dipositats en comodat a l’Arxiu Municipal de Benifaió en juny de 2020, amb la finalitat de realitzar un inventari descriptiu del fons a efectes de la seua donació com a Fons Incorporat a l’esmentat arxiu. Hem de fer públic també l’agraïment a l’amic comú i també músic, Carlos Mezquita, qui ens va facilitar el contacte amb la família. El fons documental està composat per biblioteca, documentació personal, composicions pròpies, originals i quaderns de preparació de poesies, retalls de premsa, catàlegs, programes de mà i correspondència de gestió del Quinteto de Viento Cardinal, a més d’una de les més extenses i exquisites col·leccions de partitures -entre les quals es troben alguns interessants manuscrits i altres obres signades i dedicades- per a flauta que es poden trobar al nostre país.

Il·lustració 10.- El fons personal Andrés Carreres López, en procés de classificació i inventari. Arxiu Municipal de Benifaió.

*** El nostre patrimoni cultural és entés hui no sòls com allò, material o immaterial, que presenta valors històrics, artístics i estètics heretats dels nostres avantpassats i que per la seua rellevància cal conservar, estudiar i difondre a les generacions futures. Cal considerar també el nostre patrimoni com una ferramenta per a l’acció social, educativa, econòmica i de progrés per a la nostra societat i per les generacions futures. Els elements patrimonials ens ajuden a reafirmar-nos com a poble, i d’ací el seu caràcter identitari. La seua valoració no és qüestió de les elits polítiques, sinó de la comunitat a la que representa, motiu pel quals cal implicar-nos en el seu coneixement i salvaguarda. El treball de conservació del patrimoni es troba intrínsecament relacionada amb el concepte de sostenibilitat, i aquest en el del desenvolupament territorial, com a base de la nostra cultura i en definitiva del reconeixement de la nostra identitat com a poble. Hui, el poble de Benifaió compta amb tres nous elements patrimonials, tres arxius personals, tres elements del patrimoni documental, que ens expliquen qué fórem, per ajudar-nos a entendre qué volem ser.

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

SABÍAS QUE... • El interés por los archivos personales o familiares es relativamente reciente. Un fondo personal puede definirse por aquel constituido por la documentación generada o acumulada por una persona durante la realización de sus actividades personales y profesionales. Esta documentación puede ser muy variada, dependiendo de la idiosincrasia, los criterios y las necesidades del productor. • El Ajuntament de Benifaió ha promovido en los últimos años la incorporación como fondos incorporados a su Archivo Municipal de tres fondos personales: 1) El fondo fotográfico José Maiques, con decenas de miles de negativos y una completa historia gráfica del Benifaió de la segunda mitad del siglo XX, sin duda una de las mejores colecciones fotográficas de la Comunidad Valenciana. 2) El fondo personal de Francisco Marí Piles, con la documentación personal y familiar, y aquella en torno a su actividad como director del grupo de teatro amateur de Benifaió entre 1950 y 1970. Contiene una interesante colección de manuscritos, programas, carteles, libros de fiesta i guiones teatrales. 3) El fondo personal de Andrés Carreres López, con documentación personal y profesional como flauta solista de la Orquesta Nacional de España, fundador y gestor del Quinteto de Viento Cardinal, además de compositor, pedagogo y poeta. • En el Fondo Fotográfico de José Maiques encontramos fotos de estudio junto con amplios reportajes de fiestas patronales, fallas, inauguraciones, bodas, bautizos y actos diversos. Entre los negativos más antiguos, encontramos algunas imágenes escalofriantes de los duelos a niños fallecidos en edad prematura. Cabe aclarar que en los años 50 no se disponía de otros medios para inmortalizar en imágenes la vida cotidiana, y recurrir al fotógrafo era una forma de conservar la memoria de los familiares perdidos. • El diario de estrenos teatrales de Francisco Marí nos aporta una completa información de las obras estrenadas y de los actores intervinientes, así como de la vida cotidiana del Benifaió de los años 50 y 60. Es el caso de la suspensión de los ensayos tras el fracaso de público de la representación en enero de 1951 por la epidemia de “gripe coreana” que azotaba el pueblo, o la incorporación poco después de las mujeres al teatro, a pesar de las reticencias del párroco, tras invitar a Benifaió al grupo de teatro mixto de la parroquial de San Francisco de Borja de Valencia. • Andrés Carreres viajó por todo el mundo gracias a su profesión de músico. Entre sus documentos, encontramos el pergamino de Japan Air Lines emitido a su favor certificando el vuelo de 14 de febrero de 1964, cruzando el Polo Norte (“Proclamation on Crossing The North Pole”) en vuelo de Copenague (Dinamarca) a Anchorage (Alaska), probable escala hasta Tokio, en el DC-8C “Kirishima”. También disponemos de otro certificado similar, con fecha 4 de agosto del mismo año, en vuelo de regreso en la aeronave DC-8C “Fuji”. Esta ruta había sido abierta por Japan Air Lines en 1961 para cubrir la ruta Tokio-Anchorage-Copenague-Londres-París.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021 Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Josefina Asins, la gran diva Carlos Mezquita Abarca seua veu han cridat l’atenció i conquistat aplaudiments i aclamacions del públic del teatre de la Concòrdia de la capital de Turquia, que li va tributar a més un magnífic homenatge d’admiració en la nit de comiat de la nostra bella paisana.

Josefina Pérez Asins, va nàixer a Benifaió (València) l’any 1886. Coneguda al mÓn artístic com Josefina Sin, o com la van anomenar en terres italianes, “Giuseppina Sins”. De xicoteta va sentir l’afició per la música, sent el seu primer instrument el piano, el qual amb tan sols 10 anys ja dominava amb gran soltesa.

A l’agost d’aquest mateix any, va actuar a Atenes en el teatre Phalero interpretant l’obra La fille du Régiment de Gaetano Donizetti, així com també La Bohème de Puccini. Acabat l’acte, va empunyar una bandera hel·lènica i va cantar amb pur i clar accent grec l’himne nacional d’aquell gran poble. El teatre es va veure ple d’allò més aristocràtic del poble grec, que la va satisfer d’aplaudiments, flors, versos i artístics regals.

Posteriorment es va decantar pel món operístic, amb la veu de Soprano, fent el seu debut als 16 anys, en el Teatre Principal de València el 13 de Juny de 1902 amb l’òpera Lucia de Lamermour de Gaetano Donizetti. Els periodistes valencians al saber que Josefina Asins no es pot traslladar a Itàlia per a perfeccionar els seus estudis per problemes econòmics, decideixen organitzar una funció benèfica i amb la recaptació, ajudar al fet que aquesta artista, puga llaurar un gran futur en el món operístic. En la funció benèfica, es van interpretar diverses peces de concert, així com també la famosa òpera La Sonámbula de Vincenzo Bellini. En 1903 segons informació del Corriere Italiano, va obtindre un clamorós èxit en el teatre La Pergola a la ciutat de Florència cantant de manera primorosa Elixir d’amore del famós compositor Gaetano Donizetti. També a Trieste i Milà en el teatre Líric. En aquest últim teatre, va interpretar la part de “Rosina” de l’òpera El Barber de Sevilla, obtenint grandíssimes ovacions. També el periòdic Il Tempo la satisfà d’elogis i s’ocupa extensament de les condicions de veu, gust i escola d’aquesta gran artista. Després de la seua estada a Itàlia, va signar contractes per als teatres

de Lima, Mèxic i Puerto Rico, portant amb si un repertori variat com: Lucia, D. Pascuale, El Barbero de Sevilla, etc. En la capital del Perú, els seus èxits la porten al mateix palau del president de la República, qui en el banquet que va compartir amb el cos diplomàtic, van poder escoltar els trinats de la gran diva. El president la va obsequiar amb una artística marquesa de brillants i un bouquet d’orquídies. A l’abril de 1904 actua a la ciutat del Caire, Egipte. El periòdic l’Egipte diu en les seues línies: “Realment posseeix un gran fiato i és sorprenent la seguretat amb que ataca els aguts. La Srta. Josefina Asins és la xiqueta acaronada del públic que mai li regateja els aplaudiments”. Dos mesos després, en juny, la premsa de Constantinopla The Levant Herald no para de donar elogis a Josefina Asins: “La seua bellesa, la seua joventut, el seu talent el seu art i la

El seu talent és tan gran, que en tres anys de carrera i sense mestres domina a la perfecció l’italià i el francés, i és propietària d’una cultura literària que per a si volgueren la majoria de les cantants de major fama. I si pel

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

seu art es fa admirar, pel seu tracte, es fa voler. L’amor que sent per la seua professió és tan absolut que rebutja la sol·licitud d’altres amors que li han eixit al pas i que hagueren pogut retirar-la del teatre, donant-li nom social il·lustre i fortuna sòlida. Les seues curtes temporades de descans, únicament li són suportables a València, i com a nota del seu afecte a la terreta, quan és a l’estranger, només s’expressa en família usant el seu idioma natal.

Lucia de Lammermoor de Gaetano Donizeti, i els periòdics de la capital portuguesa la satisfan d’elogis i fan constar la progressió de la cantant valenciana. Al gener de 1907, torna al Teatre Real de Madrid amb Lohengrein. Al març de 1907, arriba a Sant Petersburg interpretant les òperes de: Carmen, El Barber de Sevilla, La Flauta Màgica, el vals Mireille de Gounod. D’ací passarà a Itàlia al teatre Verdi de Florència.

El diari El Poble amb data 13 de Juliol de 1905, després de donar la seua crònica, afig textualment: Tal és a grans trets, la història com a diva de Josefina Asins, que ja honra amb el seu nom a València, i que segurament l’enaltirà més fent bona la fama que la nostra és terra d’artistes. Com a dada final, consignarem que Josefina és de Benifaió, pàtria de Luis Morote i de la malmesa Adelina Domingo, que de no morir fa pocs mesos inesperadament, també haguera honrat amb el seu art poble tan afortunat per a produir fills de vàlua. Al febrer de 1906, fa el seu debut en el teatre Real de Madrid, amb l’òpera Rigoletto de G. Verdi, interpretant la romança Caro Nome, veient-se obligada a repetir-la entre estrepitosos aplaudiments. Va ser portada en diferents revistes especialitzades en el món de la música, com El Mundo al dia, Por esos mundos, El arte del teatro, entre d’altres. A l’abril de 1906, actua a Lisboa en el Coliseu dos Recreios amb l’òpera:

Al juny de 1908, actua en el teatre Politeama de Buenos Aires, interpretant un gran repertori d’òperes com: La Traviata, La Cenerentola, La Bohème, etc, on la premsa local li dedica grans elogis pels seus continuats triomfs dient que ha sigut la tiple que ha batut el rècord dels èxits collits fins al moment. A causa d’una malaltia que venia arrossegant feia uns anys, en 1922 es retira del teatre i fixa la seua residència a Buenos Aires, en una hisenda que havia adquirit. Un apoderat desaprensiu, va fer que els seus estalvis i la hisenda s’esfumaren a poc a poc, va viure pobra i malalta, fins que va morir en un hospital bonaerense, va ser enterrada en el panteó d’artistes argentins. He investigat en quin cementeri de la capital argentina poguera estar enterrada Josefina Asins, però no he obtingut resultats positius, ja que tant en el cementeri “La Chacarita” com en el de “La Recol·lecta”, no tenen les dades d’aquella època.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021 Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Una aproximació al padró d’habitants a Benifaió el 1860 Francesc Beltran i López Cronista honorari de Benifaió El Padró de veïns i transeünts de Benifaió de l’any 1860 ofereix un munt de possibilitats per a l’estudi sobre la demografia, el nombre d’oficis, l’analfabetisme, la longevitat, etc.; no obstant donada l’extensió d’aquest llistat inèdit ens hem limitat a agrupar solament aquelles professions liberals, ocupacions, posició social, servei domèstic, etc.; algunes d’aquestes tasques ja desaparegudes de les nostres viles. Aquest padró de Benifaió s’hi troba distribuït en 701 cèdules, agrupacions familiars o cases, amb un total de 2936 residents, els habitatges de les quals s’hi troben ocupats des d’un sol veí fins arribar a setze, segons la cèdula, que encapçala sempre el cap de família, que s’hi troba relacionat majoritàriament amb l’agricultura, ja com a propietari de terres, propietari i arrendatari, propietari i jornaler, o jornaler del camp. Del total de veïns sabien llegir i escriure 205, i solament llegir 40; aleshores estudiaven 48 xiquets, tots ells de menor edat, i 85 xiquetes que anaven “a la mestra” (anar a costura), sense que això signifiqués que acabaren mai sabent “de lletra”. Encara que la lectura d’aquest intent d’aproximació puga semblar feixuga en detallar el total d’ocupacions i professions, resulta, no obstant, força rellevant el fet d’il·lustrar mínimament la vida comuna d’antany a un

Dones a per aigua a la Sèquia Real, a la dreta el molí del Pilar i a l’esquerra l’hort d’Almela+

Plànol de Benifaió de mitjan del segle XIX

poble riberenc, i també el fet de poder arribar a retrobar-nos amb algun dels nostres ascendents.

PROFESSIONS, OCUPACIONS I POSICIONS SOCIALS Advocats D. Pedro Pascual Carbonell y Machí, 63 anys, nascut el 1797, viudo, sap llegir i escriure; “propietario y abogado”. Agrimensor Vicente Choví y Beltrán, de 50 anys, nascut el 1810, casat, sap llegir i escriure; “agrimensor”. Agutzil, pregoner Ramón Orquín y Andrés, de 28 anys, nascut el 1832, casat, sap llegir i escriure; “alguacil y pregonero”. Apotecaris, farmacèutics D. Juan Obón y Araguas, de 31 anys, nascut el 1829, casat, sap llegir i escriure; “boticario”. D. Ignacio Solves, de 41 anys, nascut el 1819, casat, sap llegir i escriure; “farmacéutico” Barbers José Anicesto y Nebot, de 30 anys, nascut el 1830, casat, sap llegir i escriure; “barbero”.

Pascual Ramón y Juan, de 47 anys, nascut el1813, viudo, sap llegir i escriure; “barbero”. José Renart y Lorente, de 30 anys, nascut el 1830, casat, sap llegir i escriure; “barbero”. Antonio González y Plantá, de 30 anys, nascut el 1830, casat, sap llegir i escriure; “barbero”. Juan Garró y Silva, de 46 anys, nascut el 1814, casat, sap llegir i escriure; “barbero”. Ignacio Royo, de 18 anys, nascut el 1842, solter, sap llegir i escriure; “barbero”. Botiguers, tenders Francisco Ferrando y Marí, de 57 anys, nascut el 1803, casat, sap llegir i escriure; “propietario y tendero”. Ramón Úbeda y Rosa, de 57 anys, nascut el 1803, casat; “propietario y tendero”. Salvador Duart y Rovira, de 34 anys, nascut el 1826, casat; “tendero”. Macario Rosa y Cortés, de 31 anys, nascut el 1829, casat, sap llegir i escriure; “tendero”. Salvador Gil y Prades, de 35 anys, nascut el 1825, casat, sap llegir i escriure; “propietario y tendero”. Gaspar Sellés y Doménech, de 36 anys, nascut el 1824, casat; “vendedor de ropas”. Francisco Duart y Duart, de 31 anys, nascut el 1829, casat; “jornalero del campo y tendero”. Vicente Llácer y Cifre, de 37 anys, nascut el 1823, casat; “propietario y tendero”. Francisco Furió y Llago, de 26 anys, nascut el 1834, casat; “tendero”. Isabel Machancoses y Mollà, de 57 anys, nascuda el 1803, viuda; “propietaria y tendera”.

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

Calciner1 Tomás Valero y Caballer, de 33 anys, nascut el 1827, casat; “calero”. Calessa2 Luis Machancoses y Pastor, de 37 anys, nascut el 1823, casat; “calesa”. Isidro Juanes y Ortiz, de 40 anys, nascut el 1820, viudo; “calesa”. Carreter Cipriano Luján y Navarro, de 19 anys, nascut el 1841, solter; “carretero”. Comerciants Salvador Gimeno y Gimeno, de 49 anys, nascut el 1811, casat; “propietario y comerciante”. Manuel Gómez y Gómez, de 49 anys, nascut el 1811, casat; “propietario y comerciante”. Pascual Domingo y Machancoses, de 40 anys, nascut el 1820, casat, sap llegir i escriure; “propietario y comerciante”. María Alcaraz y Valle, de 45 anys, nascuda el 1815, viuda; “comerciante”. Basilio Pérez y Rebuelta, de 42 anys, nascut el1818, casat; “comerciante”. Antonio Martí y Tarazona, de 40 anys, nascut el 1820, casat, sap llegir i escriure; “propietario y comerciante”. Escorxadors de carn, carnissers Juan Urios y Gómez, de 31 anys, nascut el 1829, casat; “propietario y cortante”. Vicente Gómez y Urios, de 45 anys, nascut el 1815, casat; “propietario y cortante”. Vicente Urios y Gómez, de 21 anys, nascut el 1839, solter, sap llegir i escriure; “cortante”. Miguel Gómez y Baixauli, de 46 anys, nascut el 1814, casat; “propietario y cortante”. José Urios y Gómez, de 28 anys, nascut el 1832, casat; “propietario y cortante”. Escrivà D. Vicente Viñerta y Cases, de 37 anys, nascut el 1813, casat, sap llegir i escriure; “propietario y escribano”.

Unes festes diferents! AGOST 2021

Esquilador Martín Pascual y Villar, de 29 anys, nascut el 1831, casat; “esquilador”. Joaquín Fernández y Navarro, de 30 anys, nascut el 1830, casat; “esquilador”. Antonio Fernández y Navarro, de 15 anys, nascut el 1845, solter; “esquilador”. Gregorio Fernández, de 20 anys, nascut el 1840, solter; “esquilador”.

Ramón Siscar y Piles, de 31 anys, nascut el 1829, casat; “hornero”. José Bou y Baixauli, de 51 anys, nascut el 1809, casat; “hornero”. José Alcañiz é Ysles, de 43 anys, nascut el 1817, casat; “propietario y hornero”. José Alcañiz y Roig, de 22 anys, nascut el 1838, casat; “panadero”.

Estanquer3 José Gil y Prades, de 49 anys, nascut el 1811, casat, sap llegir i escriure; “estanquero”.

Fusters Pascual Duart y Fort, de 44 anys, nascut el 1816, casat, sap llegir i escriure; “maestro carpintero”. José Catalá y Mínguez, de 31 anys, nascut el 1829, casat, sap llegir i escriure; “carpintero”. Ramón Duart y Fort, de 37 anys, nascut el 1823, casat; “carpintero”. José Gil y Sabater, de 32 anys, nascute el 1828, casat; “carpintero”. Vicente Lozano y Pascual, de 26 anys, nascut el 1834, casat; “carpintero”. Francisco Simó y Micó, de 50 anys, nascut el 1810, viudo, sap llegir i escriure; “carpintero”. Francisco Ponce, de 20 anys, nascut el 1840, solter; “carpintero”. Ramón Duart y Duart, de 16 anys, nascut el 1844, solter; “carpintero”. Marcos Vela y Bennacer , de 21 anys, nascut el 1839, solter; “carpintero”. Pascual Duart y Beltrán, de 41 anys, nascut el 1819, casat; “propietario y carpintero”.

Ferradors Juan Galve y Alepuz, de 46 anys, nascut el 1814, casat, sap llegir i escriure; “herrador”. Salvador Español y Juan, de 58 anys, nascut el 1802, casat, sap llegir i escriure; “herrador”. Antonio Pascual y Villar, de 34 anys, nascut el 1826, viudo, sap llegir i escriure; “herrador”. Ferrers Vicente Campos y Duart, de 25 anys, nascut el 1825, casat; “propietario y herrero”. Pascual Capilla, de 19 anys, nascut el 1841, solter; “herrero”. José Campos y Duart, de 23 anys, nascut el 1827, casat: “herrero”. Manuel Ferrer y Nadal, de 37 anys, nascut el 1823, casat; “herrero”. Ferroviaris4 José Oliver y Moltó, de 31 anys, nascut el 1829, casat, sap llegir i escriure: “Empleado en el Ferrocarril de Gefe”. Jaime Duvin y Angli, de 31 anys, casat, nascut el 1829, sap llegir i escriure: “Empleado en el Ferrocarril”. Fonda, posada Joaquín Masiá y López, de 37 anys, nascut el 1823, casat, sap llegir i escriure; “posadero”. Forners, flequers Gregorio Martínez y Soriano, de 50 anys, nascut el 1810, casat; “hornero”.

Galera5 Manuel Romero y Gea, de 34 anys, nascut el 1826, casat; “mayoral de galera”. Francisco Serra y Carpí, de 17 anys, nascut el 1843, solter; “zagal de galera”. Eduardo Biosca y García, de 15 anys, nascut el 1845, solter; “zagal de galera”. Guàrdia Civil Francisco Caloncha y Serrano, de 21 anys, nascut el 1839, solter, sap llegir i escriure; “Guardia civil”. Francisco Arroyo Carmona, de 21 anys, nascut el 1839, solter, sap llegir i escriure; “Guardia civil”. Manuel Margan Martínez, de 21 anys, nascut el 1839, solter; sap llegir i escriure; “Guardia civil”.

Benifaió Andrés Roselló y Cortés, de 34 anys, nascut el 1826, casat, sap llegir i escriure; “Guardia civil”. Manuel Clemente y Montes, de 33 anys, nascut el 1827, casat, sap llegir i escriure; “Guardia civil”. Hilario Sánchez Chacón, de 31 anys, nascut el 1829, casat, sap llegir i escriure; “Guardia civil”. Guarnicioner o albarder6 Jaime Andreu y Alabarta, de 29 anys, nascut el 1831, casat; “guarnicionero”. Lleters Gregorio Ribaut, prové de l’estat francés, 42 anys, nascut el 1818, casat; “lechero”. Juan Ribaut, prové de l’estat francés, 36 anys, nascut el 1824, casat; “lechero”. Antonio Romero, prové de l’estat francés, 22 anys, nascut el 1838, solter; “lechero”. Manescal, veterinari Francisco Pastor y Forcadell, de 17 anys, nascut el 1833, casat, sap llegir i escriure; “propietario y albéitar”. Manyà Constantino Perlaria y Gálbiz, 50 anys, nascut el 1810, casat, sap llegir i escriure; “cerrajero”. Ricardo Perlaria y Pindemonte, 16 anys, nascut el 1844, solter, sap llegir i escriure; “cerrajero”. Mestre canviador Salvador Rovira y Derra, 21 anys, nascut el 1839, sap llegir i escriure; “Maestro cangeador”. Mestra de xiquetes D.ª Trinidad Bennacer, de 39 anys, nascuda el 1821, casada, sap llegir i escriure; “Maestra de niñas”. Mestre de primeres lletres D. Juan Bª Martí y Montagud, de 24 anys, nascut el 1836, solter, sap llegir i escriure; “Maestro de 1ªs. letras”. Metge cirurgià D. José Llerendi, de 50 anys, nascut el 1810, casat, sap llegir i escriure; “Médico cirujano y propietario”.

Unes festes diferents! AGOST 2021 Els nostres veïns i veïnes col·laboren

D. Pascual Rovira y Ferrando, de 48 anys, nascut el 1812, casat, sap llegir i escriure; “propietario y Médico cirujano”. Moliners Gaspar Codoñer y Richart, de 56 anys, nascut el 1804, viudo, sap llegir i escriure; “molinero”. Gaspar Codoñer y Español, de 22 anys, nascut el 1838, casat, sap llegir i escriure; “molinero”. José Gomila y Cortina, de 23 anys, nascut el 1837, casat; “molinero”. Mateo Esplugues, de 27 anys, nascut el 1833, casat; “molinero”. Tomás Moret y Oliver, de 39 anys, nascut el 1821, casat; “molinero”. Blas Buils, de 44 anys, nascut el 1816, casat, sap llegir i escriure; “molinero”. Obrers de vila Vicente Mas y Machancoses, de 29 anys, nascut el 1831, casat; “albañil”. Manuel Sánchez y Alcácer, de 38 anys, nascut el 1822, casat; “albañil”. Jaime Carrió y Fort, de 23 anys, nascut el 1837, casat, sap llegir i escriure; “albañil”. Vicente Soria y Aguado, de 48 anys, nascut el 1812, casat; “albañil”. Francisco Climent y Pérez, de 24 anys, nascut el 1836, casat; “albañil”. Tomás Muñoz y Hervás, de 30 anys, nascut el 1830, casat; “peón de albañil”. José Mompó y Mompó, de 41 anys, nascut el 1819, casat; “propietario y albañil”. Vicente Vaquer y Mompó, de 26 anys, nascut el 1834, casat; “albañil”. José Martí y Martínez, de 28 anys, nascut el 1832, casat, sap llegir i escriure; “albañil y prop.”. Francisco Mompó y Mompó, de 34 anys, nascut el 1826, casat; “albañil”. Francisco Salvador y Rovira, de 31 anys, nascut el 1829, casat; “propietario y albañil”. José Regal y Martínez, 30 anys, nascut el 1830, casat; “albañil y jorn. del campo”. Pascual Mas y Machancoses, de 24 anys, nascut el 1836, casat; “albañil”. José García y Ferrando, de 35 anys, nascut el 1825, casat; “propietario y albañil”.

Vicente Vela y Campo, de 28 anys, nascut el 1832, casat; “propietario y albañil” Vicente García y Fernández, de 40 anys, nascut el 1820, casat, sap llegir i escriure; “propietario y albañil”. Pastors José Llopis y Mollá, de 26 anys, nascut el 1834, casat; “pastor”. José Sanz, de 47 anys, nascut el 1813, viudo; “pastor”. Antonio Company, de 23 anys, nascut el 1837, solter; “pastor”. José Bosch, de 18 anys, nascut el 1840, solter; “pastor”. Pirotècnic, coeter Estanislao Donat y Domínguez, de 56 anys, nascut el 1804, casat; “pirotécnico”. Quincaller7 Vicente Tortajada y Moreno, de 74 anys, nascut el 1786, casat; “quincallero”. Rectors, eclesiàstics D. Antonino Andrés y Sanchis, de 51 anys, nascut el 1809, solter, sap llegir y escriure; “cura párroco”. D. Estanislao Yuste y Blanc, de 50 anys, nascut el 1810, solter, sap llegir y escriure; “eclesiástico”. D. José Vicente y Sánchez, de 37 anys, nascut el 1823, solter, sap llegir y escriure; “eclesiástico”. Sabaters i cadirers José Sellés y Pascual, de 30 anys, nascut el 1830, solter; “zapatero”. Juan Martínez y Aguilar, de 30 anys, nascut el 1830, casat; “zapatero y sillero”. Miguel Costa y Viver, de 43 anys, nascut el 1817, casat; “zapatero”. Sagristà Antonio Alfonso y García, de 56 anys, nascut el 1804, casat, sap llegir i escriure; “sacristán. Sastres Pedro Pérez y Yeresa, de 50 anys, nascut el 1810, casat, sap llegir i escriure; “sastre y propietario”. José Climent y Pérez, de 27 anys, nascut el 1833, solter, sap llegir i escriure; “sastre”.

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

Secretari de l’Ajuntament Salvador Bisbal y Viñals, de 45 anys, nascut el 1815, casat, sap llegir i escriure: “Secretario del Ayuntamiento”. Sereno Juan Acosta y Baixauli, de 46 anys, nascut el 1814, viudo; “jornalero del campo y sereno”. Ramón Tarazona y Esplugues, de 52 anys, nascut el 1808, casat; “sereno”. Serventes8 (88) Salvadora Salas, de 25 anys, soltera, “sirvienta”; Vicenta Soler, de 24 años; Teresa Cléries y Siscar, de 14 anys; Mercedes Hernández, de 19 anys; Ángela Crespo, de 25 anys; Magdalena Rovira, de 16 anys; Dolores Muñoz, de 18 anys; Emilia Severina, de 21 anys; Bárbara Alfonso, de 76 anys, nascuda el 1784, viuda; Ramona Piquer, de 18 anys; Rosa Salvador, de 54 anys, nascuda el 1806, viuda; Josefa Beltrán y Gil, de 13 anys; Ramona Pérez, de 18 anys; Josefa Guillem y Albert, de 16 anys; Joaquina Ballester y Muñoz, de 67 anys, nascuda el 1793, viuda; Salvadora Duart y Gil, de 9 anys; Bárbara Asins, de 14 anys; Vicenta M.ª Isona y Martínez, de 18 anys; Victoriana Duart, de 15 anys; Vicenta Ferri, de 12 anys; Teresa Rosa y Cortés, de 27 anys; Isabel Rosa y Pellicer, de 20 anys; María Mancho, d’11 anys; Rosa Zaragoza, de 54 anys, nascuda el 1806, viuda; Vicenta Cucó, de 22 anys; Josefa Llopis, de 21 anys; Teresa Asensio, de 20 anys; Josefa Gil, de 34 anys, nascuda el 1826, viuda; Josefa Esteve, de 12 anys; Dolores Martínez y Duart, de 13 anys; Salvadora Vaquer, de 20 anys; Salvadora Mínguez, de 18 anys; Francisca García y Oliver, de 16 anys; Rosa Climent, de 16 anys; Isabel Gadea, de 19 anys; Inés Domingo, de 16 anys; Higinia Chiral, de 15 anys; Salvadora Marcos, de 17 anys; Josefa Moret, de 19 anys; Vicenta Doria y Giralt, de 18 anys; Pascuala García y Fernández, de 20 anys; Vicenta Bisbal, de 14 anys; Francisca Roselló, de 38 anys; Isabel Serra, de 27 anys; Vicenta López y Ull, de 32 anys, nascuda el 1827, viuda; Marta Crespo y Casp, 24 anys; Josefa Molina, de 15 anys;

Unes festes diferents! AGOST 2021

Antonia Martí de 16 anys; Josefa Giménez, de 30 anys; Josefa Fort, de 22 anys; Salvadora Domínguez, de 20 anys; Josefa Roig y Espert, de 15 anys; Dolores Espert, de 18 anys; Antonia Duart, de 19 anys; María Capos de 21 anys; Magdalena Soler, de 20 anys; Ramona Sanchis, de 17 anys; Luisa Duart, de 54 anys, nascuda el 1806, viuda; María García, de 18 anys; Francisca Domingo, de 46 anys, nascuda el 1814, viuda; Francisca Fort, de 45 anys, soltera; Vicenta Choví y Soler, de 20 anys; Pelegrina Fernández, de 12 anys; María Rosa Mínguez, de 51 anys, nascuda el 1809, viuda; Vicenta Cerezo y Rodrigo, de 21 anys; Luisa Oltra, de 8 anys; Teresa Magraner, 20 anys; Josefa Martínez, de 18 anys; Ramona Ortiz, de 15 anys; Gracia Prades y Domingo, de 53 anys, nascuda el 1807, soltera; Mariana Tortajada y Baixauli, de 20 anys; Vicenta Lozano, de 19 anys; Agustina Cervera y Parreño, de 19 anys; Ventura Sanz, de 18 anys; Carmela Puchal, de 21 anys, Josefa Machí de 21 anys; Vicenta Soler de 12 anys; Josefa Barberá, de 15 anys; Rosa Maset, de 23 anys; Esperanza Duart, de 18 anys; Magdalena Climent, de 20 anys; Josefa Marco y Roig, de 17 anys; Leonor Pérez, de 21 anys; Francisca Sancho, de 38 anys; Salvadora Cardete y Choví, de 16 anys; Paula Borrás, de 31 anys; Josefa Hernández, de 19 anys; Manuela Tarazona, de 60 anys, nascuda el 1800, soltera. Servents9 (49) José Porres, de 15 anys, solter; “sirviente”; Francisco Pons y Reig, de 25 anys; Marcelino Navarro, de 14 anys; Juan García, de 35 anys; Pedro Montero, de 30 anys; Mariano Ferrando, de 38 anys, viudo; Manolo Rodríguez, de 17 anys; Salvador Rovira, de 18 anys; Agustín Navarro y Baltasar, de 23 anys; Cristóbal Guaita, de 20 anys; Juan Martínez y Marqués, de 22 anys; Vicente Hernández y Almudever, de 17 anys; José Asensio, de 12 anys, Bartolomé Machancoses, de 22 anys; Lorenzo Hernández y Zaragoza, de 14 anys; José Domingo, de 15 anys; José Rodrigo y Benavent, de 17 anys; Francisco Duart y Gil, de 18 anys; Mariano Pérez, de 25 anys; José Cléries y Ferrís, de 17 anys; Rafael Gómez, de

22 anys; Vicente Barberá, de 17 anys, sap llegir i escriure; Agustín Puchol, de 17 anys; José Puchol y Balaguer, de 21 anys; Vicente Esteve y Garcés, de 23 anys; Tomás Lleó y Andreu de 15 anys; Salvador Martínez y Vaquer, de 26 anys; Manuel Doria, de 17 anys; Mariano Cano, de 89 anys, nascut el 1771, viudo; Antonio Domingo y Climent, de 16 anys; Eleuterio Lerma y Gómez, de 18 anys, sap llegir i escriure; Jacinto Cruz, de 15 anys; Miguel Soler y Gomis, de 10 anys; Ramón Climent, de 35 anys; Vicente Pons, de 60 anys, nascut el 1800, casat; Vicente García, de 19 anys; Ramón Esteve y Garcés, de 19 anys; Genaro Soriano, de 33 anys, casat; Joaquín Almira y García, de 18 anys; Blas Conejos, de 60 anys, nascut el 1800, casat; Antonio Ortiz, de 13 anys; Salvador Rosell, de 12 anys; Juan Sanjel, de 30 anys; Bautista Martí y Buades, de 18 anys; Francisco Guaita y Tronchoni, de 19 anys; José Santiago, de 14 anys; Martín Siscar y Navarro, de 21 anys; Francisco Simó, de 28 anys; Serapio Sales, de 10 anys. Soldats Pedro Climent y Pérez, de 21 anys, nascut el 1839, solter, sap llegir i escriure; “soldado”. Vicente Fort y Martínez, de 23 anys, nascut el 1837, solter; “soldado”. Taverners Gabriel Sanchis y Alcáser, de 34 anys, nascut el 1826, casat, sap llegir i escriure; “propietario y tabernero”. Carlos Cursá y Canet, de 32 anys, nascut el 1828, casat; “propietario y tabernero”. Teixidors Ramón Marco y Chelva, de 43 anys, nascut el 1817, viudo; “tejedor”. Tomador (?) d’aigües i terres Agustín Ull y Tormos, de 27 anys, nascut el 1833, casat; “tomador(?) de aguas y tierras”. Estudiants (48) José Marí y Girona, d’11anys; Joaquín Alepuz y Machancoses, de 10 anys; Miguel Duart y Greus, de 8 anys; Do-

Benifaió mingo Duart y Greus, de 5 anys; Andrés Fort y Marí, de 8 anys; José Duart y Domingo, de 10 anys; Francisco Duart y Rovira, de 8 anys; Serafín Arquinbau y Orquín, de 12 anys; Pascual Baltasar y Duart, de 9 anys; Vicente Rosa y Piles, de 8 anys; José Andreu y Sanz, de 6 anys; José Duart y Duart, de 6 anys; Bautista Angulo y Galbe, de 9 anys; Germán Andrés y Celades, de 13 anys; Vicente Martínez y Baltasar, de 8 anys; José Llerendi y Pérez, de 16 anys; Ramón Siscar y Cardete, de 7 anys; Concepción Beltrán y Cléries, de 9 anys; Vicente Duart y Andreu, de 10 anys; Salvador Duart y Andreu, de 8 anys; Vicente Peña y Martorell, de 6 anys; Juan Peña y Vaquer, de 4 anys; Francisco Machí y Beltrán, de 9 anys; Salvador Martínez y Ortiz, de 7 anys; Ramón Raga y Andreu, de 12 anys; Salvador Raga y Andreu, de 10 anys; Salvador Regal y Beltrán, de 8 anys; Julio Beltrán y Cléries, de 6 anys; Francisco Domingo y Cléries, de 9 anys; Luis Domingo, de 6 anys; Vicente Piles y Alfonso, de 6 anys; José Gómez y Rovira, de 9 anys; Francisco Martínez y Ludeña, de 13 anys; Miguel Martínez y Ludeña, d’11 anys; Sebastián Prades y Soler, de 7 anys; Manuel Ferrer y Tortajada, de 9 anys; José Ibáñez y Duart, de 9 anys; Miguel Llácer y Llopis, de 8 anys; Roberto Cléries y Greus, de 9 anys; Ramón Bosch y Lozano, de 9 anys; Francisco Duart y Martínez, de 10 anys; Ignacio Beltrán y Andreu, de 9 anys; Joaquín Solves y Martínez, de 7 anys; José García y Duart, de 8 anys;

Unes festes diferents! AGOST 2021 Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Eugenio Choví y Beltrán, d’11 anys; José Urios, de 6 anys, “A la escuela”. Vicente Viñerta y Rodríguez, de 8 anys, “A la escuela”.Andrés Viñerta y Rodríguez, de 6 anys, “A la escuela”. Pobres de solemnitat10 Orfila Sansaloni, de 55 anys, nascuda el 1805, viuda; María Gramache, de 58 anys, nascuda el 1802, viuda; María Nicolau y Mestre, de 47 anys, nascuda el 1813, viuda; Mariana Barber, de 30 anys, nascuda el 1830, viuda; Trinidad Pérez, de 38 anys, nascuda el 1822, viuda; María Gimeno, de 48 anys, nascuda el 1812, viuda; Josefa Mínguez, de 42 anys, nascuda el 1818, viuda; Ascensio Martí y Duart, de 32 anys, nascut el 1828, casat; Josefa Estruch, de 23 anys, nascuda el 1837, casada; María Dolores Juan, de 36 anys, nascuda el 1824, viuda; Carmela Cortina y Soriano, de 58 anys, nascuda el 1802, viuda; Josefa Monsa y Llácer, de 36 anys, nascuda el 1824, viuda; Pascuala Duart y Rovira, de 41 anys, nascuda el 1819; Carmela Ferrer y Llorca, de 42 anys, nascuda el 1818, viuda; Juana García, de 50 anys, nascuda el 1810, viuda; Josefa Espert y Roig, de 28 anys, nascuda el 1832, casada; Josefa Roig, de 54 anys, nascuda el 1806, viuda; Rosa Pascual y Balaguer, de 46 anys, nascuda el 1814, viuda; Jertrudis Bosch y Rosa, de 51 anys, nascuda el 1809, viuda; Francisca Cléries y Choví, de 34 anys, nascuda el 1826, viuda; Francisca Duart y Martí, de 50 anys, nascuda el 1810, viuda; María

NOTAS

Almudever, de 47 anys, nascuda el 1813, viuda. Els veïns més longeus Mariano Cano, de 89 anys, nascut el 1771, viudo; José Martínez y Beltrán, de 81 anys, nascut el 1779, casat; Manuela Domingo y Beltrán, de 80 anys, nascuda el 1780, soltera; María Ortiz, de 78 anys, nascuda el 1782, viuda; Vicenta Ferrando y Piles, de 77 anys, nascuda el 1783, viuda; Antonia Prades y Valero, de 77 anys, nascuda el 1783, viuda; José Morales y Rovira, de 77 anys, nascut el 1783, casat; Bárbara Alfonso, de 76 anys, nascuda el 1784, viuda; Pascual Domingo y Ruiz, de 75 anys, nascut el 1785, casat; Antonio Martínez y Domingo, de 75 anys, nascut el 1785, viudo; Rosa Duart y Bosch, de 75 anys, nascuda el 1785, viuda; Agustín Andreu y Prades, de 75 anys, nascut el 1785, viudo; Bárbara Serrano y Chicano, de 73 anys, nascuda el 1787, viuda; Francisca Rovira, de 72 anys, nascuda el 1788, viuda; Rosa Rovira y García, de 71 anys, nascuda el 1789, viuda; Eugenia Andreu, de 71 anys, nascuda el 1789, viuda; Carmela Serrador y Mas, de 70 anys, nascuda el 1790, viuda; José Requena, de 70 anys, nascut el 1790, casat; Pascuala Escribá, de 70 anys, nascuda el 1790, viuda. Veïns amb problemes físics José Requena, de 70 anys, nascut el 1790, “ciego”; Francisca Maseres, de 45 anys, nascuda el 1815, “ciega”; Francisca Choví y Ausina, de 20 anys, nascuda el 1830, “sorda-muda”.

1 Calciner: El qui fabrica o ven calç, també la bassa on hom amara la calç. 2 Calessa: Carruatge de dues rodes, obert per davant, per a dues persones i tirat per un o dos cavalls. 3 Estanquer: Persona que té al seu càrrec la venda pública en un estanc. A l’estat espanyol, establiment on hom ven tabac, segells mòbils i de correu i efectes timbrats. La venda de mistos era inclosa en el monopoli fins els anys seixanta del segle passat. 4 Ferrocarril: El ferrocarril havia arribat a Benifaió el 8 de desembre de 1852, feia només 8 anys. 5 Galera: Cotxe per al transport de viatgers, el més gran d’aquesta mena de vehicles. Podia portar fins a cinquanta-quatre passatgers i, a més, el majoral i el sagal. La part superior estava coberta per una lona, la resta era destinada a l’equipatge. La galera anava tirada per vuit o onze animals en dos o tres grups de tres i el davant de dos. 6 Albarder: Menestral que feia o venia albardes, selles, basts i altres guarnicions de les bèsties de càrrega. 7 Quincaller: Comerciant de quincalla, objectes de metall d’escàs valor, especialment imitacions de joies. Probablement establert a la venta del Quincaller, hostal i caseriu, i encara que hui s’hi troba dins el terme d’Alginet al límit del de Benifaió, sempre va mantindre, donada la seua proximitat, una forta vinculació amb Benifaió, ja que en aquest padró hi residien 16 persones censades a Benifaió. 8 Serventa: Persona dedicada al servei domèstic (en amo), generalment joves que necessitaven un petit sou per fer-se l’aixovar, i també algunes viudes per qüestions econòmiques. Convivien amb els amos. 9 Servents: Homes dedicats, generalment, a les tasques del camp que convivien amb els amos (en cútio), però també altres que ho feien amb els diferents grups de menestrals i oficis. 10 Pobres de solemnitat: Persones realment pobres i conegudes com a tal. Que tenen a penes, o que no tenen el necessari per a viure. En aquest cas la majoria eren viudes que havien de mantenir soles la família.

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

¿Qué hago con mis sueños? Alfredo Mompó Pérez

Después de una velada En que a la danza de fuegos Acompañan con sus movimientos Llenos de esencia lisérgica que nublan sus sentidos A la espera de la madrugada ¿Qué hago con los sueños? Esa noche con el miedo fuera Empiezan los sueños lejos, muy lejos. Sonidos conocidos y el rugir de una fiera Hecho a andar, ya con pies cansados. Desde ahora mi habitación es el cielo Sus paredes son el arcoíris Y puertas y ventanas son de nubes. La suerte de encontrar un buen amigo Que convierta en bueno lo negro o gris Y no permita distraerme en mis raíces. Después de contemplar cientos de auroras, Muchas veces con viento largo Y otras con no tanto, Y otras tantas lunas serenas Las piruetas sin cesar en el aire De aquel chaval y su bicicleta Hicieron gritar mi corazón Que podría ser mi ilusión Hacer mía su pirueta Un “feeble grind” o un “wall ride” (*)

He despertado lejos, muy lejos. Durante muchas horas de sol Muy pocas nubes y algunos relámpagos. Lejos. He despertado muy lejos. Atrás quedaron los seres queridos. Que a través de ese laberinto de ausentes Busco entre todos ellos Para para encontrarles como siempre, libres. El destino me devuelve al hogar Del que salí en su momento En busca de un sueño o pretexto De algo distinto a sufrimiento, A tener algo más que andar y andar. Con la munificencia de Dioses Y de amigos merecidos Llegan de lejos, muy lejos Varios presentes envueltos Deleites para jóvenes. Entre todos ellos La figura de dos ruedas Para ensayar todas las piruetas Y cumplir uno de esos sueños. Se habrá cumplido uno de los sueños Pero tengo otros y… no pienso dejar de soñar Aunque sea lejos, muy lejos.

(*) N.d.a. Nombres de acrobacias con bicicleta BMX

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021 Els nostres veïns i veïnes col·laboren

DE BARCELONA A BENIFAIÓ, EL VIAJE DE UNA VIDA

D. Josep García Polo “EL TÍO DEL BIGOT DE LA GLUCOSA” Nani R.H. (Mª Dolores Rosa Huertas) (Neta de Vicentica la “Cohetera” i Pascualet el “Puntós”) Esta historia relata el periplo y la grandiosidad intrínseca de un joven barcelonés de corazón noble, que fue a conquistar un pueblo, y el pueblo le conquistó a él. El 5 de agosto de 1937 bajo el seno de una familia buena, nacía en Barcelona, Josep García Polo. De origen paterno en la Valencia castellana, no llegó a conocer a su padre, por un infortunio durante la Guerra Civil española. Sus años de infancia fueron duros, creció estoicamente rodeado de vicisitudes y penurias familiares. Esta carestía marcaría y forjaría su carácter, y definitivamente la trayectoria de una vida. Con gran esfuerzo, incrementado por su espíritu de superación y perseverancia, Josep llegó al estudio nocturno, para evolucionar y progresar. Estamos ante la historia de un hombre autodisciplinado, de mente lúcida y tenaz, que se hizo a sí mismo y jamás se amedrentó frente a las adversidades de la vida. Corría el año 1961 cuando Josep, que contaba con 24 años recién cumplidos y tras leer un anunció en prensa de una oferta de trabajo en una localidad de la provincia de Valencia, no se lo pensó dos veces e hizo las maletas. El viaje sería un tanto peculiar, aun así, decidió dejarlo todo e ir a aquel lugar remoto, tomando ese viaje como su proyecto de futuro profesional y personal. El choque cultural que suponía el paso de vivir en una gran ciudad a un

pueblo, era grande, al igual que el de trabajar en una gran empresa textil en Barcelona a una que escasamente ocupaba dos naves, como era L. A. I. S. A. en aquella época. Y así sin más, un diciembre de 1961, contando con el beneplácito de su esposa y junto a su bebé recién nacido, Josep recogió bártulos y vino a Benifaió, a una población de 8.095 habitantes, situada al sur de Valencia, con las calles por asfaltar y cuando llovía se llenaban de barro, una localidad, donde años atrás había llegado a cultivar tabaco y algodón. En esas fechas, Benifaió era un pueblo próspero que comenzaba a despuntar, tenía mucha producción agrícola y una industria floreciente con fábricas como la Romy, Tritón, molinos arroceros como el hnos. Pepín

y Ramón Doria, Pons, Serrerías de Molina, de Mateu ”Matamoros”, de Batiste Botella, Talleres Orts del“Rubio”, Cooperativas Sagrado Corazón, y la Agrícola, la fábrica de Paelleros J.Clérigues López “Pepe Sòla” y cia, L`almàssera dels “Cuiros”, la dels “Sanguinos”, L`almàssera de Eduardo Beltràn “Gaofes”, Paelleros hnos. Beltrán, fábrica de Codoñac Merino Saez, Taller Mecánico de Epifanio Blasco, Taller Mecánico de Enrique González “Chustetet”, Molí del Pilar hnos. Beltrán Capsir ”taller del mimbre”, Plásticos Conrado Luján, hnos. Domingo, almacenes de naranja, de Ramón Romaní, de Romay, de Llacer, de José Huguet el tío”Sardina”, Talleres Terrés Urios, Manufacturas López, Garaje hnos.Pons,la Lois, etc.... Entre esa época y años más tarde, nacieron pequeñas empresas familiares que con los años llegarían a despuntar como Mayonesas Anita Choví en c/San Vicente, la primera fábrica de Enrique Duart Peris en c/ Glorieta, o el primer Taller Mecánico del Frigorista Pascual Rosa Beltrán. Los almacenes trabajaban a pleno rendimiento y había puestos de trabajo por doquier, la gente venía a Benifaió desde muchos puntos de España a trabajar en la temporada de la naranja o la plantà y siega del arroz, fábricas y almacenes. Bajo este contexto histórico, Josep vino a Benifaió, concretamente a la Plaza Mayor del pueblo, algunos vecinos de la “Placeta de Sant Antoni”,

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

recuerdan su llegada, con una maleta en la mano, alto, “templat” y “ben paregut”, que venía desde Barcelona para trabajar de subdirector en “La fàbrica del Misteri”, bajo la dirección del Sr. Casas, oriundo de Terrassa. En 1962 estuvo viviendo junto a su familia en la finca de la “Ratolina” situada en c/Ermita, después se mudaron a la finca de “Silleta” (arriba del actual Salón de Belleza de MªJosé Martínez c/Severo Ochoa) y años más tarde se trasladaron a vivir a la finca del “Triángulo”.

Todos los fines de semana, Josep se marchaba a Barcelona en tren, con su esposa e hijos. Llegaban sábado y volvían domingo, llenos de carbonilla hasta las pestañas. Solo interrumpía su viaje cuando uno de sus trabajadores caía enfermo o sufría un accidente laboral, cambiando el rumbo del fin de semana y en vez de dirigirse a Barcelona, el viaje era al hospital, donde se encontraba el trabajador. Puesto que lo consideraba como parte de su deber ya que el trabajo era de la empresa y la mutualidad, hasta que no resolvía el problema del afectado, no se iba y era obstinado, como un “martillo pilón”. A medida que pudo dedicar más tiempo a su familia, también lo hacía de forma progresiva a otros quehaceres más sociales, pero sobre todo se iba integrando más y más en Benifaió,

Unes festes diferents! AGOST 2021

En 1968, el Sr. García fue presidente durante dos años de un equipo de fútbol recién constituido, llamado Atlético de Benifayó. Este equipo jugaba en 3ª Regional, me comenta con gran admiración, Ximo Marqués, (actual presidente del C.D. Benifaió). A medida de cuanto pudo, proporcionó mejoras, tales como la instalación de focos de luz en el antiguo campo de fútbol, para que los jugadores no entrenasen a oscuras, equipamiento nuevo, etc. Recuerdan, José Mari Molina y Ramón Sabater, con entusiasmo. Por aquella época, Benifaió ya contaba con un equipo de fútbol, consolidado y que jugaba en 1ª Regional o Preferente, el E. D. (Educación y Descanso). El campo de fútbol se encontraba enfrente de la finca de “Romaní” y las “casas del alcalde” donde hoy está el ambulatorio. En cierto modo, el Sr. García inculcó a su primogénito Javier, la misma dedicación y entusiasmo que sentía hacia el pueblo Benifaió y a su vez, por el fútbol. Me comenta con afecto Vicent Abdo Doria, (amigo de Javi García) que, con los años, Javier fue involucrándose en el fútbol, perteneciendo dos años, como Directiva y más tarde fue presidente durante 20 años del actual club de fútbol de Benifaió.

y Vicen Duart, Luisa Estellés “la de l´Hort del Palmito” y Pepe Martínez “Capó”, Paco Bargues y Amparo, Don Germán Zaragozá y Carmen, entre otros. Ese año los festeros donaron unas toallas de hilo para el Altar de San Cayetano, me comenta Maribel “la Topa”, con mucho cariño. El anecdotario es extenso, debido a las diferencias culturales y de lenguaje. Sus hijos me refieren una anécdota: una pareja que viajaba en el tren le decía un hombre a una mujer, “xiqueta tens les calces trencades” y el apuro fue notable, en catalán el significado de calces es muy distinto. También lo que ocurrió con el famoso “sopar de sobaquillo” que supuso regocijo entre su familia. “Fina, que ens han convidat a sopar, on vas amb els entrepans’”. “Josep, que aqui és costum fer el sopar, que la casa on vas posen les amanides i la beguda i nosaltres hem de dur els entrepans”, “Fina, a verua si ho prenen com una descortesia o que no ens agrada el que ens puguin oferir”.

Fotografía del año 1968 Atlético de Benifayó, fila de arriba, derecha, entrenador Rafael Campa, jugadores: Vicente Blasco, Ximo Marqués, Rafa Campa, Ángel Simarro, Campos, Jose Mari Molina, Enrique “Chalo”, Poli Morales, Ramón Sabater (con el balón) y Rovira. Fila de abajo, derecha: Rosa, Fajardo “el regaor”. Mere Talamantes, Vicente Soler, Vicent Rosaleny “Cacao”, Vicente Romay, Ibañez, y el niño, Javier García. En 1974 el Sr. García y su esposa Josefina, fueron festeros de San Cayetano, junto a sus amigos: Paco Piles “el Moreno” e Isabel Alepuz “la Topa”, Coralio y Tali , Alejandro Pons y Pilar Marí “Puseta”, Salvador Duart “Cuiro”

A través de estas cenas, comenzó a participar con “Cabezas de familia”, luchó con empeño para conseguir traer el Ambulatorio a Benifaió, que nunca llegó por aquel entonces, y se fue a Sueca.

Benifaió También de las cenas, con su carácter machacón, “teniu que recuperar les tradicions, les falles son un bon exemple”, y así cena tras cena con los niños jugando entre las piernas de los asistentes, hasta que uno de los asiduos comentó: “Josep ja tenim falla, la reunió es tal dia per a constituir-la” y así surgió el comienzo de la Falla Sta Bárbara en 1975. Fue un hombre de ideas claras, y se involucró mucho en nuestras tradiciones valencianas. De su casa han salido: Falleras Mayores, Presidentes y Falleras Mayores Infantiles, Reginas y Fallera Mayor del pueblo. Con el paso del tiempo, Benifayó se convirtió en Benifaió, el joven Josep, en el Sr. García, el tren de carbón se convirtió en un moderno ferrocarril y del Fiat 600 en el que viajaba de Benifaió a Barcelona, a modernos coches. Los años fueron constatando que Josep, con esfuerzo, raciocinio y sensatez pero sobre todo con esa sabiduría que emana de la propia experiencia, supo conseguir todo por cuanto había luchado, como cuando se propuso aprender el idioma francés en seis meses, para no necesitar traductor cuando vinieran los franceses a fábrica. El Sr. García fue una figura relevante en el crecimiento de la industria y tejido empresarial del poligono industrial de Benifaió, transformando “La Fàbrica del Misteri” en lo que hoy se ha convertido, Roquette. Hasta el final de su etapa laboral, quedó el frotarse con los dedos bajo la nariz, “que ve el tío del bigot”. Detrás de un gran hombre, como lo fue el Sr. García, existió una persona silente, que le acompañaba, le aconsejaba y formaba parte de sus grandes decisiones familiares, permaneciendo ahí, a su lado, en la sombra, pero siempre a su lado, apoyándole en los buenos y no tan buenos momentos que surgen a lo largo de toda una vida. Esa persona era su esposa,

Unes festes diferents! AGOST 2021 Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Josefina Gámiz Ogayar, una señora catalana, culta, discreta, gran anfitriona, y entrañable si la llegabas a conocer de cerca. El 25 de enero del 2010, en su quincuagésimo aniversario de matrimonio, renovaron sus votos en la Iglesia Parroquial San Pedro Apóstol de Benifaió.

por Benifaió, a sus hijos y nietos. El exhortar que sus hijos lucharan por el pueblo y que debían devolver a la sociedad todo cuanto de bueno ésta les había ofrecido. Este es el recorrido de Josep el joven barcelonés de 24 años, que llegó a Benifaió y se quedó para siempre. Y aunque no era hijo natural del pueblo, con sus actos y su discurso, consiguió ser su hijo adoptivo. D. Josep García Polo falleció el 17 de febrero del 2021, a la edad de 83 años, sus cenizas descansan junto a su esposa, en el Cementerio Municipal de Benifaió.

Tengo infinidad de vivencias junto a la familia García-Gámiz, tardes de verano en su chalet “Hort de la Pau” junto a mi querida amiga Marta, cumpleaños familiares, cenas ,con el paso de los años, se convirtió en tradición, visitarles por Navidad. Recuerdo con gran estima mis visitas a su casa. El Sr. García, al verme, ponía una sonrisa inmensa de oreja a oreja mientras decía con cariño “Fina, mira qui ha vingut a veure`ns, està ací la Mureneta” y Fina que padecía por todo, siempre le decía: “Josep, no crides així a María Dulors”. Yo me reía, los dos eran entrañables. El Sr. García, amaba a su familia ante todas las cosas y era tan grande el cariño que les profesaba a su esposa, sus hijos y nietos que cuando se rodeaba de ellos, se sentía afortunado e inmensamente feliz. El destino, el mismo que le había arrebatado a un padre, bienestar y todo cuanto poseían cuando él nació, le devolvió lo más grande, Una Familia. Lo que nos dejó hasta el fin de sus días, fue la transmisión de su amor

Con cariño: a Javi, Montse, Susana y Marta, gracias por vuestro afecto y vuestra amistad. Y un beso muy grande al cielo para Josep y Fina, de vuestra “Mureneta de Benifaió”.

P.D. “El tio del bigot” es un claro ejemplo de superación. A mis queridos sobrinos: Carles, Alma, Aioras, Joan, Lola, a Lucas, Héctor e Inés y como no, a mi compañero de viaje y estimado esposo, Christian. La vida es un camino de luz iridiscente, propiciada por cambios en constante evolución. A veces, el destino da giros inesperados sin preaviso. De ser así, manteneos con firmeza, siempre con coherencia y sentido común. No desistáis, perseguid vuestros sueños. Y recordad, “El tío del bigot” jamás se dio por vencido. Os quiere, vuestra tía y esposa, Nani.

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

30 anys a les arts marcials Bujinkan 30 ANYS BORRANT-ME

Bujinkan Dai-Shihan Unkô Lány 1991 malgrat que era un xiquet vaig veure clar que havia trobat el meu lloc com posa de manifest el present aniversari. Després dún periode de temps dedicat a entrenar Taekwondo amb els meus amics i per raons que no venen al cas vaig decidir començar a entrenar Bujinkan en aquell moment junt al meu pare. Vaig fer el camí a léntrenament de totes les maneres possibles; a peu per lántic barranc que ens separa dÁlmussafes, en bicicleta, moto, cotxe, amb sol, plovent… no res em va fer deixar dánar a entrenar i així continue. Al principi hi havia una necessitat de sentir-me fort, dáfermar-me front al món que per sort va passar prompte. Léntrenament posà tot al seu lloc i des dáleshores mai he fet res per demostrar cap cosa a ningú, tal volta només a mi mateix. Les arts marcials jauen molt lluny de la imatge esteriotipada que ens venen les televisions; l´únic secret és que no hi han secrets com repeteix sovint Hatsumi Sensei. Només cal entrenar, entrenar i entrenar sense excuses i sense esmena. Allò que diferencia la Bujinkan dáltres escoles és al meu judici la vissió global que comporta; no és una activitat més que faig al acabar el dia sino que a partir de cert nivell es converteix en una manera de veure i estar al món. Ahí resideix el seu encant i la seua dificultat. Durant aquests 30 anys han passat moltes coses i contar-les seria llarg així que intentaré sintetitzar la trajectoria en uns quants moments: tots els començaments són il.lusionants i difícils però passats els primers anys tot es normalitza. Un assolix

Benifaió

poc a poc les habilitats necessaries per anar endavant i de sobte s´hi trova que ha de fer léxamen de 5è dan al Japó. Allà pel 2007 després de 16 anys entrenant per fi sóc al Honbu Dojo a la ciutat de Noda, i em trobe amb Hatsumi Sensei cara a cara. Nervis i sobretot responsabilitat: més de 20 persones dárreu del món ens presentem a léxamen que consisteix a posar-se sentat al terra amb els ulls tancats i darrere nostra Sensei o un dels seus alumnes de major grau amb una espasa de fusta ens atacarà amb un tall vertical...Lány 2010 vaig ser promocionat a Shihan, grau format per cinc nivells que completí el 2017 i finalment el 2019 a Barcelona,

Unes festes diferents! AGOST 2021 Els nostres veïns i veïnes col·laboren

vaig ser nomenat Dai-Shihan ( mestre de mestres), màxim grau a que pot aspirar un dintre de la Bujinkan.

Dedicar-me intensament a la Bujinkan tots aquests anys m´ha enriquit en tots els aspectes; valore per sobre de tot haver sigut capaç de mantenir-me en el camí malgrat les circumstàncies i haver tingut la sort de portar a terme els meus objectius sense complicacions insalvables. Només desitge poder continuar entrenant fins l´últim alè i fer bó allò que sempre ens ha repetit Sensei i que ell exemplifica en grau màxim. BUFU IKKAN (que els vents marcials et siguen favorables i pugues romandre…).

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

La meua història J. Vicente Duart Vaig nàixer ací fa 64 anys i soc benifaioner amb molt d’orgull. Per si algú no em coneix soc Vicente Duart, patisc ELA des de fa cinc anys i aquesta és la meua història. Recorde com, de menut, he disfrutat pels carrers del poble jugant a jocs com la trompa, les “caniques”, els taponets, pico-sorro-saina, a la una la mula, piqui pica i d’altres més. Després, ja de jove, gaudia dels dos cinemes i les dues discoteques que teníem a Benifaió i en això de que la nostra població era una de les més famoses dels voltants, vaig tindre la sort de veure en directe a Juan Bau, Camilo Sesto i Bruno Lomas. A aquesta altura, la història se m’ha complicat un poc més. Com vos deia a l’inici, fa cinc anys que em van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA) que és una malaltia crònica neurodegerenativa i incurable. Des de fa algun temps respire gràcies a una màquina i em trobe totalment paralitzat, a excepció dels ulls que és l’única cosa que puc moure. Gràcies a ells i a la tecnologia és com em puc comunicar i ara vos puc escriure aquestes paraules. Aquesta malaltia és molt rara, a cada persona li afecta d’una manera diferent i, per tant, es tenim que anar adaptant a ella. Ara estan fent diversos estudis i per això tinc l’esperança de que no falte molt per a trobar una cura, doncs la ciència avança depresa. Tornant a l’estat en el que em trobe, sé que algunes persones no comprenen com puc tindre ganes d’anar d’aquesta manera pel carrer i se’ls fa difícil veure’m així. He de reconèixer que tinc moments en què vull que s’acabe aquest cansament, aquest fatídic dia i que passe aquesta dolorosa nit. I encara que note que a poc a poc la meua llum s’apaga i hi ha alguna jornada en que em coste molt trobar el motiu pel que continuar, així i tot lluite per seguir ací. I és que heu de saber que, encara que no em puga moure, tinc el tacte en tot el meu ser. Un tacte tan sensible que,

quan la meua família m’agafa la mà i l’acosten a ells, note les seues carícies, el seu afecte. Un gest que, segurament, per a molts a penes té significat i per a mi resulta tot el contrari. M’ajuda a tindre forces, a voler permaneixer amb la meua família i amb els meus amics i coneguts. Pel que vos soc sincer, no vull estar tancat entre quatre parets, vull eixir, vull gaudir de

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021 Els nostres veïns i veïnes col·laboren

la companyia dels altres i vull, dins de les meues possibilitats, VIURE. I d’aquesta manera, tan simple, és com intente despertar. Amb ganes de començar i pensar: un altre dia per trobar la raó per la qual prosseguir amb aquesta batalla. Així que mentre puga ací estic i ací estaré. Enguany, i degut a la situació de la pandèmia, les festes seran diferents, no obstant espere poder tornar a vore les processons (com la del foc i la dels roquets), el pato i la plaça plena de gent disfrutant i contents de tornar a trobar-nos de nou. M’alegraré de que aquells que es creueu amb mi pel carrer hem saludeu. Jo nos vos podré respondre amb un gràcies però si hem mireu els ulls voreu el meu agraïment. Vos convide a tots a entrar a la pàgina de l’associació valenciana de la ELA www.adela-cv.org i descobrir-la. Jo, personalment, els done el meu reconeixement per tot el suport que ens aporten tant a malalts com a familiars. Bones festes!

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Cien años del ajo tierno en Benifaió Por Leo García Gadea y Pepe García Moros

Pepe se sentó en la mecedora frente al fuego al terminar de cenar mientras María, su mujer y su niña María quitaban la mesa. Doloretes se acercó al fondo del corral, bajo la palliça y del montón de arena cogió un puñado para fregar los cacharros. Sacó su pipa y el tabaco, ahora tenía una familia a la que cuidar, cinco hijos, y se le había pasado el tiempo de buscar aventuras, aunque su cabeza se resignaba a sentarse. Rascó la cazoleta de la pipa y le dijo a Leopoldo: “tráete el libro que empezamos ayer y leemos un poco”. Leopoldo era el pequeño, el más espabilado, el que había podido aprender a leer y sumar un poco más que sus hermanos mayores. Se acomodó en el suelo cerca de Pepe, el hermano mayor, mientras su padre rellenaba la pipa de aquel tabaco que llenaba la estancia de aromas dulzones acompañando los finales de cada jornada. Entornaba los ojos y se veía subiendo al tren acechado por las huestes de Ivan Ogareff, embarcando junto a Nadia, resguardando su identidad y su misión como el Miguel Strogoff que Leopoldo desgranaba con cierta gracia hasta que se sumía en un sueño que le hacía protagonizar aquellas historias. O revivía lo ocurrido con su hijo Vicente, joven, impetuoso, al que su relación formal con una vecinita casquivana le había llevado a la cárcel tras haber vengado su honor con un disparo a la cabeza con testigos, entre otros su propio padre y el sereno que le había avisado. Cuando salió, sus relaciones con las mujeres no fueron más convencionales, hasta que encontró su pareja ideal con la que tuvo que emigrar a Francia puesto que no estaba soltera… No podía ser orgullo lo que sentía por su hijo, por la azarosa vida de

Vicente, pero muy en el fondo había un resquicio de envidia inconfesable. A veces no se resignaba y emprendía pequeñas andanzas, como cuando en la cantina alguien habló del bandolero que se había instalado por les Coves de l’Algepsar huyendo de la autoridad desde el sur de la península. La mayoría no creyeron al que había venido con el cuento, pero Pepe cogió sus dos pistolas, algo de comida, la bota de vino, un par de mantas y allá que se fue. María no se acostumbraba a aquellas salidas, pero poco podía hacer. Efectivamente allí estaba el bandolero, que salió desconfiado con la mano en el pañuelo que escondía la navaja en la faja, pero al final pasó un par de días con Pepe, ávido éste de escuchar peligrosas aventuras.

Leopoldo, q ue cada noche iniciaba el capítulo final del día anterior porque su padre se dormía, leía maqui-

nalmente mientras su pensamiento volaba por su propio futuro. Tenía un buen trabajo a pocos metros de su casa, en Els Algepsars, fabricando yeso y cal en aquellos hornos, espantando ratas y serpientes de aquellos grandes haces de leña que alimentaban el fuego junto a la Font de la Carrasca. Su trabajo lo combinaba con el de ayudar en las cosechas de su padre, que cultivaba un poco de todo, llenando la despensa de casa y vendiendo el resto. Últimamente había probado con el ajo tierno, una verdura que en Xàtiva llevaba años cosechándose en grandes extensiones. La venta del ajo funcionaba, era una novedad para las humildes cocinas del pueblo y alrededores, ideales fritos para acompañar carnes de todo tipo o en tortilla. La mezcla de caracteres paterno y materno en cada hijo se manifestó de diferente manera. Leopoldo bien joven buscó la independencia económica emprendiendo en solitario. Tenía pocas posibilidades de arrendar tierras, le faltaba el dinero para empezar, así que pensó en la reventa. Marchó a Xàtiva e invirtió parte de sus ahorros en comprar ajos tiernos ya elaborados en garbas. Las cargaba en el tren y las llevaba a su casa. Allí las capaba. La elaboración de las garbas en Xàtiva era exquisita, limpia y prieta, así que quitaba un ajo o dos de cada una de ellas y elaboraba su margen de beneficio. Ese era el secreto. Vendía ajos de mayor calidad que la competencia al mismo precio por todo el pueblo, por lo que las amas de casa lo esperaban y en las tiendas lo reclamaban. A la vez aprendió los secretos en la cuna del ajo y se preparó para sus propias cosechas. En Els Algepsars le roga-

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021 Els nostres veïns i veïnes col·laboren

ron que se quedara, era un excelente mozo, pero él lo tenía muy claro. Leopoldo se casó con Amparo, aquella chica de Llíria que había venido al pueblo para trabajar en casa de D. Juan el médico. Y tuvieron tres hijos: Poldo, Pepe y Juan. Esa nueva etapa coincidió con los estertores de la II República y los inicios de la Guerra Civil. Poldo fue bautizado al terminarla, contando ya con tres años, puesto que la iglesia la habían convertido en un antro. Fueron grandes los sufrimientos de Amparo, cristiana devota, al no tener a su hijo bautizado. Contaría luego Poldo que en su propio bautizo peleaba con los niños por la calle por recoger caramelos. Durante un tiempo redondeó el presupuesto del hogar cobrando las tasas del mercado, pero vio el potencial del ajo y se entregó a esta única actividad. Cosechaba sus propios ajos con esmero mientras seguía con la reventa de los de Xàtiva. Sus jornadas eran extenuantes, no existía el “de sol a sol”. A las once la de noche podía estar aún terminando de rehacer las garbas que había traído en tren de Xàtiva para pocas horas después levantarse, mucho antes del amanecer y organizar el trabajo de los hombres que ya tenía empleados a su cargo para arrancar y preparar los ajos de su propia cosecha y venderlos junto a los comprados. Esa era su vida. Trabajar, trabajar y trabajar. En las tareas con varios hombres, comandaba la cuadrilla ajustándose la faja en cada eixida, doblaba la espalda y no se erguía hasta llegar al otro extremo, aunque la faja se destrabara y colgara por tierra. Era feliz pensando como producir más, como invertir el dinero ganado en ampliar el negocio, contratar a más gente, dar estabilidad a más familias. Llevó la temporada del ajo tierno hasta los ocho meses al año, que sumados a la época de siembra se alargaba alguno más con lo que los empleados más cercanos tenían prácticamente solucionado el

sustento para todo el año. Esa era su felicidad. Muy exigente y a la vez generoso con los que le respondían. Amparo era la pareja perfecta. Se levantaba cada día a la misma hora que Leopoldo y antes por supuesto que Poldo, Pepe y Juan. En su habitación había un pulsador que accionaba un timbre de campana en la habitación de los “niños” que se encontraba en el piso de arriba, junto a l’andana. Minutos después de arreglarse Leopoldo, pulsaba aquel artefacto y los vástagos saltaban de la cama. Amparo tenía los desayunos a punto y los almuerzos en el saquet, cargaban las pilas y a trabajar. A las ocho acudía a misa y después hacía la compra diaria y a continuación se entregaba a las labores domésticas. Tenía en el corral gallinas y conejos a los que cada día había que cuidar, corral que emblanquinava cada año manteniéndolo radiante y desinfectado. Cuatro hombres trabajando en el campo y no había en el pueblo casa más limpia que la suya, rayando la exageración. Primero se unió Poldo al negocio, no era fácil en la postguerra dar estudios superiores a los hijos, y con doce años empezó a trabajar. Iba a

los pueblos vecinos con una bicicleta poderosamente reforzada. Su gran maletero, hecho para cargar grandes bultos, obligó a robustecer el cuadro soldándole una barra adicional y la rueda trasera tuvo que ser sustituida por la de una motocicleta Guzzi, pues la original cedió pronto al peso. Y con decenas de kilos tras él, Poldo ponía en marcha la bicicleta con gran esfuerzo y repartía los ajos cada día. Para entonces el negocio ya era importante. No solo repartía él, Leopoldo llevaba ya a su cargo varios jornaleros para las tareas del campo y algunos de ellos completaban su salario repartiendo los ajos por las tiendas y vendiendo a particulares. Muchos eran personas cercanas, con él trabajaron sus sobrinos, los de Doloretes y María, los de la familia Orobal, incluso Vicent Soler el de su hermana María que tiempo después se independizó y creo su propio negocio de ajos tiernos que siguieron sus tres hijos durante unas décadas. La incorporación al negocio de Poldo, Pepe y Juan, significó una inyección de savia nueva con nuevas ideas a medida que iban comprendiendo la actividad. El negocio era productivo, pero todo su proceso implicaba

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

muchísima mano de obra con mucho desgaste físico. Empezando por la siembra, siempre entre las cañas de los maizales con todos los inconvenientes de las estrecheces, la temperatura dentro de la plantación y el continuo roce con las hojas viscosas. Debía ser así para que el ajo fuera preservado del fuerte sol del verano hasta que cogiera fuerza y pasara la estación. Leopoldo y sus hijos con el lligó ample surcaban la tierra entre las largas filas de cañas para después dejar caer con esmero el chorro de dientes de ajo y a continuación otra vez con el lligó ample cubrirlos. El botijo de siete litros que se llevaban no duraba ni media mañana. Y Leopoldo se negaba a sembrar en tierra campa. Por una parte hacerlo en el maizal era económicamente muy rentable pues cambiaba coste de alquiler por trabajos del maizal y por otra estaba convencido que el sol dañaría seriamente los ajos, pues así había sido siempre. El sobrino Vicent Soler había hecho alguna prueba y tampoco había convencido a Leopoldo porque se veía claramente más endeble la cosecha. Y Pepe insistió. Probaron en un campo y en otro. Y aunque pasaron años aun, consiguieron abandonar el cultivo dentro del maíz. Esa misma juventud que se negaba a aceptar que ser agricultor significaba destruirse físicamente les llevó a buscar la comodidad de la maquinaria. Una decena de hombres más el caballo y el forcat eran necesarios para sembrar unas pocas hanegadas y seguro que había algún modo más fácil y productivo. Y allá se lanzaron. Leopoldo les concedió a Poldo y Pepe un presupuesto de doscientas mil pesetas tras mucho insistir, un dineral para la época. Y sumaron al proyecto a unos amigos herreros del pueblo. Sobre una mula mecánica montaron un depósito con dos tubos y pasaron días y noches probando, montando, deshaciendo,

Unes festes diferents! AGOST 2021

destruyendo ajos. Poldo recién casado y Pepe con novia volvían a casa a las tantas para probar la máquina al amparo de la oscuridad. Y costó encontrar el truco final pero llegó. El presupuesto rebasó ampliamente aquellas doscientas mil pesetas de mitad de los años 60, pero el resultado fue espectacular. La máquina fue bautizada Donat Aire y realmente había que donar-se aire para seguirla. Un hombre solo, habitualmente Poldo y un ayudante que le llenaba el depósito de ajos cada ida y vuelta eran suficientes para hacer el trabajo más rápido que los diez hombres y l’haca. Tal fue el avance y también el esfuerzo y dinero dedicados, que aquella máquina salía del almacén en el camión cubierta con sacos y en el campo se protegía de curiosos que pudieran copiarla. Hubo incluso un acuerdo para no reproducirla por parte del herrero y durante muchos años fue así. Solo años después, por cercanía familiar se permitió a Vicent Soler que se le fuera fabricada una. La mecanización llevó a la ampliación del negocio y en los ’60 se pasó de las motos al motocarro y del motocarro al camión. Aquel Nazar significó de nuevo una gran inversión, tanto que la boda de Poldo se retrasó un año. Y llegó la venta en la capital. Cada noche Poldo cogía el camión cargado de ajos tiernos y los llevaba al Mercado de Abastos, primero en la Tira de comptar, después en el puesto 64, que atendía pasando antes por el Central a dejar parte de la carga. Se trabajaba bajo pedido y los ajos de Poldo l’Allero eran los más lozanos siempre, de una calidad superior a los de Alginet e incluso de los de Xàtiva. El Nazar dejó paso al Avia, con la vistosa visera rotulada con el “DE COLORES”, distintivo durante décadas de los ajos de los hermanos García Moros. La capacidad de trabajo de Leopoldo y sus hijos parecía infinita y desde entonces cada temporada

sobrepasaban las cien hanegadas de ajos tiernos dando empleo directo a una decena de trabajadores durante más de ocho meses al año, aparte de ellos mismos. Era, es, un trabajo pesado y muy técnico. A las siete de la mañana, con el corazón de la temporada en pleno invierno, a la luz de la luna o sin ella, arrancar los ajos dentro del campo anegado de agua, manejando el gancho con destreza para hacer el trabajo rápido sin dañar el tallo. Luego reponer fuerzas almorzando y otra vez dentro del agua, limpiarlos y atarlos con paja de arroz o bòva en puñaditos de tres o cuatro y estos de diez en diez. La garba de a dèu, a destajo: a tant la garba. Nada impedía empezar a las siete cada día la jornada en el campo, aun de noche, daba igual que lloviera, se arrancaban dentro del agua, daba igual el viento o la temperatura que a veces rozaba los cero grados. Ese era el único impedimento: la “rosà negra”, cuando la temperatura bajaba de los cero grados y los ajos estaban congelados. Entonces no se podían tocar pues al descongelarse estaban estropeados. Para el agricultor y el jornalero era de las pocas cosechas que permitían una continuidad y por lo tanto una estabilidad económica. Sin duda alguna Leopoldo García Lloret fue pionero en muchas cosas y se abrió a la modernidad empujado por sus hijos, avanzándose técnicamente con gran esfuerzo muchos años a los

Benifaió ajeros de la cuna del ajo en Xàtiva de los que aprendió. Se fue demasiado pronto, dejando el negocio en manos de Poldo, Pepe y Juan, muy jóvenes, pero más responsables y trabajadores. Poldo vivió el cierre del Mercado de Abastos de Valencia e inauguró Mercavalencia y posteriormente Pepe lo reemplazó hasta el día de hoy. El que suscribe pronto se cansó de estudiar y se metió dentro del agua unas cuantas temporadas. Pero los de las generaciones posteriores al “baby boom” no estamos hechos de aquella pasta. Titanes que trabajaban doblados, no solo de sol a sol: la luz de la luna sobraba para empezar la nueva jornada, y después de anochecer se hacía y preparaba lo que hiciera falta. Superhombres que parecían de acero, sin un solo gemido de dolor ni una muestra de cansancio. En la intimidad, en soledad recuperaban fuerzas y escondían sus reprimidas muecas de dolor aliviados por las friegas que sus mujeres preocupadas les daban. Mujeres. Esas madres, esas esposas que trabajaban también de luna a luna para que los hombres pudieran soportar tantas horas a destajo teniendo la casa como los chorros del oro y la ropa y comida a punto. Amparo Moros, la niña que vino de Lliria, se levantaba con todos y antes de ir a missa d’a huit había preparado los desayunos, metido los almuerzos en el saquet y limpiado todos los enseres utilizados. Cuatro hombres en casa que volvían del campo con mig quartó de terra cada uno en sus vestimentas del cuál no quedaba una mota al día siguiente.

Unes festes diferents! AGOST 2021 Els nostres veïns i veïnes col·laboren

pocos ratos libres del fin de semana, cuando podían reunirse con sus amigos, Poldo estaba demasiado cansado para disfrutar del ocio. Y la mayoría de veces no salían. Ni él ni Angelita, claro. Y Mari Carbonell, la mujer de Pepe. Y Amparo Llácer, la de Juan. Más jóvenes. Y parecía que cada pequeña diferencia de edad representaba otro modo de ver las cosas y de vivir la vida. Y así era, así es. Pero si se compara con el resto del mundo, aun hoy, bien entrado el siglo XXI la cosecha del ajo es tremendamente laboriosa y ha tenido que adaptarse a las exigencias del mercado. Ahí está aún Pepe García Moros, liderando el negocio que continua con su hijo Oscar apoyado con la incorporación de su cuñado y tocayo. Leopoldo García Lloret, “Garulo”, pero sobre todo “Moreso” y “Allero” murió joven y su hijo, mi padre, Leopoldo García Moros más aun, sin cumplir los cincuenta. Hay en Benifaió incluso quien conoce a toda mi familia como “els Poldos”. Y yo, Leopoldo García Gadea, que aún toqué la agricultura y el ajo tierno, me hinc-

Angelita Gadea, mi madre, casada con un chic molt treballaor. Mi padre se ocupó de llevar los ajos al Mercado de Abastos durante media vida. Solo media vida, porque el destino no le permitió vivir su otra media. Se levantaba a las dos de la madrugada y volvía a casa a dormir sobre las ocho y media, nueve. Los

ho de orgullo cuando alguna persona mayor me pregunta “mante, tú de qui eres?”, y le contesto: Jo soc Leo l’Allero, Moreso i Gallet, fill de Poldo i de Angelita. Hace años que emprendí otro camino muy diferente, pero sin duda alguna yo no sería el mismo ni trabajaría igual de no haber tenido el privilegio de conocer a mi abuelo y de haber recibido lecciones de vida por parte de mi padre, compartiendo ratos bajo el sol con la mirada atenta en la tierra cultivada. Esta es la pequeña historia del cultivo del ajo en Benifaió, que en 2020 cumple cien años, que es la historia de mis mayores y quiero que sea un homenaje a la agricultura, principal medio de vida de este pueblo y de la comarca durante años y años y que hoy por hoy está en serio peligro. Hay en este mi pueblo cientos de personajes anónimos que han trabajado y trabajan en el campo, hombres y mujeres que aun hoy, cerca de cumplir los 80 años y algunos sobrepasándolos y que más allá del amor propio nadie les ha reconocido ese esfuerzo. Una cosa es trabajar para subsistir y otra ser agricultor o incluso jornalero del campo.

Els nostres veïns i veïnes col·laboren

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

III Concurs “Cartes d’Amor a distància” Un any més, l’Ajuntament de Benifaió a través de la regidoria de joventut, va organitzar el Concurs de Cartes d’Amor, una tercera edició que es va celebrar a distancia davant el compliment de les normes anti COVID.

en valencià on es premia l’originalitat i el romanticisme, que els joves puguen expressar-se a través d’una carta d’amor escrita a mà deixant de costat l’ús de les noves tecnologies per a expressar els seus sentiments.

Divendres 26 de febrer va tindre lloc en la sala d’actes del Centre Cultural Enric Valor de Benifaió l’acte de lliurament dels premis del concurs. Un acte que es va oferir in streaming i on les cartes guanyadores van ser llegides per les seues autores des dels seus respectius domicilis.

Mª José Macancela va obtindre el 3er Premi, Mireia E. Arnau el 2n lloc i la participant Beatriz Marrodán el 1r Premi d’aquest certamen 2021. El jurat deliberarà entre les millores Cartes un total de tres premis. Un primer dotat amb 200 euros, un segon dotat amb 100 euros, i un tercer premi de 50 euros.

L’objectiu del certamen literari, en el qual van participar joves d’entre 16 a 35 anys era escriure un carta d’amor

Durant l’acte del lliurament es va gaudir de la poesia de la mà del

rapsode Vicent Camps i de Maria Moreno, al clarinet, la percussió i cant. L’alcaldessa Marta Ortiz i la regidora de joventut Sarai Gonzalvo van presidir l’acte per a donar l’enhorabona en directe a les guanyadores així com reconéixer l’interés i l’esforç dels i de les joves participants en un certamen diferent però amb un gran nombre d’obres presentades. A través del canal de You Tube de l’Ajuntament es pot gaudir de nou d’aquest acte: https://www.youtube.com/watch?v=JcPg20JRld4&feature=youtu.be

Una mirada al passat

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Fa 25 anys… +1 ELS CLAVARIS DE LA DIVINA AURORA DE 1995

Que lluny estava això d’arribar als 25 anys de Clavaris! I ací estem! Bé, han passat realment 26 anys d’aquell estiu en què férem la festa dels Fadrins. Perquè nosaltres som els clavaris de la Divina Aurora del 95 i ens hauria tocat celebrar els 25 anys l’any passat. Però, amb la pandèmia, la cosa no estava per a festes… No cal que vos ho contem.

res… Proyecto Uno va convertir aquella cançó d’El Tiburón en la més escoltada del moment. I el Gran Prix de TVE va ser tot un fenomen televisiu (llàstima no haver fet un programa especial Benifaió-Almussafes).

Al 1995 només teníem 20 anys, com diu la cançó de Serrat. Any amunt, any avall. A eixa edat els dies són llargs i el comboi, infinit. Això ens permetia viure la festa (l’oficial i la no oficial, tot siga dit) amb tota la intensitat possible i sense excessives preocupacions. Pràcticament cap.

Els que heu sigut clavaris sabeu que és un any de treball per a recollir diners i fer una de les festes més importants i estimades de Benifaió. Reunions, rifes, loteries, contractar la banda, la mascletà de després de missa, el castell per a l’entrada de la processó... I els coets. Bona cosa de coets per a la cordà i també per a un acte tan singular com la Processó del Foc. Esperem que algun dia es declare Bé d’Interés Cultural Immaterial.

Aquell estiu de 1995 Indurain guanyà el seu quint Tour consecutiu. Quasi

Ah, imprescindible: tindre clar on tocava esmorzar, dinar i sopar cada dia.

L’agenda gastronòmica era vital. Perquè no hi ha festa major sense taula parada. I quan penses que això no s’acaba mai, de sobte arribes al final de les festes i t’adones que és com si haguera passat tot en un tancar i obrir d’ulls. I tens la sensació d’haver viscut l’estiu de la teua vida. I fins a eixe moment, per a molts, ho va ser. D’aquells dies de festa, amb les seues nits, queda un cinta de vídeo (sí, cinta VHS), un àlbum de fotos i un bon grapat de records dels quals parlem de tant en tant en alguna conversa i que resorgeixen amb certa enyorança cada 21 d’agost. I d’això ja fa més de 25 anys. Que passeu bones festes! En memòria de Fran Esparza.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Una mirada al passat

Clavaris 1996

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Clavaris Divina Aurora 1996, 25 aniversari “AQUELL EQUIPATGE PER A SER CLAVARIS…” Qui no recorda aquells anys quan ser clavari suposava anar ben equipat per als actes que anàvem a viure. Camisetes de diferents colors per a les “verbenes” d’ací i del poble del costat, camisetes per anar al pato, per anar a les albaes, per a repartir aigua de València, per anar als bous, i per a la processó del foc i la cordà no podia faltar el mono. Els Clavaris de 1996 mostren tot un aparador d’aquells “uniformes de clavaris” que encara conserven i que són una mostra de la importància d’identificar-se tots junts, tots a una per representar a la festa dels fadrins.

I fins i tot camisetes de mànega llarga, perquè durant l’any calia arreplegar fons i per als actes de tardor i hivern també calia tindre l’equipatge preparat. Unes vivències que sempre estaran al record, la memòria, i als caixons, ja que

encara que guardats enguany ha tocat traure aquella vestimenta d’àmplia varietat cromàtica 25 anys després. Els Clavaris de 1996 aprofiten aquest espai del llibre de festes per desitjar a tot el poble de Benifaió unes Bones festes.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Ángel Gil President

Ángel Martínez

Angel Vaquer

Carlos Roig

David Moreno

David Palop

Elis Alepuz

Clavaris 1996

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Fede Bosch

Israel Carmin

Ivan Ballester

Javi Grau

Jesus Rovira

José Antonio Santos

José Mari Arcis

José Tomás

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Juan Carlos Ferriols

Justo Cerdà

Miguel Ángel Gomez

Nico de la Fuente

Óscar Cardete

Óscar Pastor

Pablo Morillo

Paco Rovira

Clavaris 1996

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Paco Terrés

Quique Camarasa

Quique Lerma

Rubén Rovira

Salvador Albuixech

Salvador Costa

Salvador Durá

Salvador Francés

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Salvador Garulo

Tino Chisvert

Vicent Arcís

Vicente Herrero

Vicente Miguel Ferrando

Ximo Marqués

Clavaris 1996

Clavaris 1995

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Recordant als Clavaris de 1971 en el 50 aniversari

Fa 50 anys, un 20 d’agost de 1971, uns quants joves de Benifaió continuaven amb la festa en honor a la Divina Aurora, hui mig segle després recorden aquell any i la festa gran dels fadrins.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Bodes d’or

Celebren les seues bodes d’or…

Facundo Cuartero Molina i Pilar Clérigues Montagut 4 abril 1970

Dolores Rodríguez Marquez i Basilio Moreno Fernández 3 maig 1970

Francisco Rovira Alepuz i Mª Magdalena Mateu Girona 1 agost 1970

Mª Teresa Alemany Buades i Antonio Gargallo Tomás 9 agost 1970

Lidia Duart Soler i José Gómez Pulido 16 agost 1970

Vicent Beltrán Segarra i Mª del Pilar Añó Martínez 7 setembre 1970

Bodes d’or

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Alvaro Martínez González i Amelia Ferris Paz 12 setembre 1970

Salvador Llácer Ferris i Rosa Santalucía Castelló 9 octubre 1970

Mª Pilar Gosp Pérez i Vicente Ferrando Gosp 22 novembre 1970

José Mas Llorca i Enri Martínez Costa 16 desembre 1970

Domingo Sanchis Cerdà i Mari Carmen Ballester Esteve 20 març 1971

Daniel Martínez Peinado i Emilia Ruiz Escudero 4 abril 1971

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Bodes d’or

Miguel Rovira Carmona i Maria Angeles Prats Sanchis 18 abril 1971

Eduardo Mateu Girona i Vicenta Piles Santamaria 24 abril 1971

Vicente Clérigues Llácer i Francisca Marí olmos 2 maig 1971

Julián Lladosa Carsí i Horte Dalmau Segarra 27 juny 1971

Enrique Duart Peris i Mª José Garcia Padilla 10 juliol 1971

Francisco Pérez Pérez i Mari Luz García Herraíz 5 setembre 1971

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

Acción Católica Benifaió A. C. Queridísimo pueblo de Benifaió, esperamos que os encontréis bien de salud a pesar de esta pandemia que estamos atravesando. Como sabéis, una de nuestras actividades más importantes cada año es nuestra colaboración con Manos Unidas, desde la cual nos animan a seguir fomentando un verdadero cambio de conciencia, poniendo en nuestras acciones el auténtico amor hacia los hermanos más necesitados. La esperanza es audaz, sabe mirar más allá de la comodidad personal, de las pequeñas seguridades y compensaciones que estrechan el horizonte, para abrirse a grandes ideales que hacen la vida bella y digna. Mien-

tras la solidaridad es una invitación a “arrimar el hombro”, el bien común orienta este esfuerzo colectivo hacia la construcción de comunidades justas, igualitarias, sólidas, sostenibles... Con el lema ‘¡Ven y verás!’, en febrero participamos en la presentación online del proyecto de Acción General, desde la que se nos invitó a reflexionar a través de las preguntas ¿qué buscas para ti? ¿para tu parroquia? ¿y para el mundo? Como una flor viva, que crece y ofrece sus aromas y colores, se nos fue presentando el sueño de cualquier cristiano; un proyecto para formar parroquias de puertas abiertas, mi-

sioneras, articuladas por equipos de laicos, niños, jóvenes y adultos, unidos en torno a Jesucristo, que llevan la fe en su vida y, como los llamativos pétalos de una flor, son capaces de mostrar al mundo la belleza de la Iglesia. Danos, Señor, la valentía para buscar desinteresadamente el bien común y amar a todos sin excluir a nadie, privilegiando a los más pobres para construir un mundo de paz. Os deseamos unas felices fiestas y que el Señor os colme de bendiciones. Os agradecemos vuestro interés y vuestra infinita generosidad. Un fuerte abrazo

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

AMUS Associació Amics de la Música de Benifaió Des de L’Associació Amics de la Música de Benifaió, volem aprofitar aquest espai per a desitjar a tots i totes els veïns i veïnes de Benifaió unes bones festes patronals. Aquest ha sigut un curs complicat, degut a la pandèmia ens hem hagut d’adaptar per a seguir tots els protocols de seguretat, i així poder realitzar les nostres activitats educatives amb la garantia que cal per a l´ alumnat.

Desitgem que aquest mal son acabe i poder tornar, quan abans, a la normalitat, a tornar a fer música en directe, cercaviles, i poder reunir-se amb totes les persones estimades. Volem donar les gràcies a tot el poble de Benifaió pel suport que hem rebut des del primer moment, cada dia som més i tenim un futur il·lusionant comptem amb un equip de professors i professores joves i pre-

parats que el donen tot dia a dia a l’escola. Vos esperem a l’inici del proper curs, tant a menuts com a adults per a formar part de la nostra gran Família i Escola. Sense més, ens acomiadem desitjant-vos unes un molt bon estiu i que disfruteu de les Festes de Benifaió en els vostres amics i famílies. Facebook: @amusbenifaio / e-mail: amicsdelamusicabenifaio@gmail.com

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

ACEB Associació de comerços i empreses de Benifaio Miguel Mari President de ACEB Estimats veïns i veïnes, Som conscients del greu impacte que la crisi sanitària ha tingut sobre el comerç i en els autònoms i autònomes. Molts són els reptes i la incertesa que se’ns plantegen, són moments difícils però no per això insuperables. Pese a l’estat d’ànim, des de ACEB hem de transmetre que el comerç local sempre ha estat viu, que evoluciona i s’adapta als nous temps. ACEB és fonamental si es vol apostar pel xicotet comerç com a model de riquesa i ocupació i perquè Benifaio continue sent un referent en el desenvolupament i foment del comerç local. Som un agent de vertebració i cohesió, la nostra activitat repercuteix en el benestar de totes i tots dotant al poble de vida, fent-los més segurs i amables, en definitiva, el comerç fa al poble més saludable. Formar part de ACEB, significa formar part d’un projecte comú que aporta un valor afegit als nostres negocis. Des de l’associació portem anys generant oportunitats de cooperació entre comerços i empreses de diferents sectors i ara també entre altres entitats i col·lectius. Potenciem l’activitat dels negocis donant una imatge de seguretat i confiança. Junts hi ha més possibilitats d’adaptar-se a nous escenaris i eixir reforçats, junts potenciem el teixit comercial de la localitat. ACEB es renova, són nous temps i és per això que sumem nous valors: flexibilitat, adaptació, innovació, creativitat, sostenibilitat...

Aprofitar per a donar les gràcies a les meues companyes i companys de ACEB, pel seu entusiasme, professionalitat, vocació i dedicació, que és el que ens identifica a aquesta gran

família i que fa que les meues obligacions com a president siguen mes fàcils d’encarar. A tots i totes que gaudiu de l’estiu i d’unes bones festes.

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Centre d’Estimulació i Rehabilitació “La Llimera” d’AFABALS Amb el decret d’alarma, es va produir un canvi molt brusc en la dinàmica organitzativa i assistencial que es duu a terme des del Centre d’Estimulació i Rehabilitació “La Llimera” d’AFABALS. Les persones usuàries van patir una ruptura en les seues rutines i teràpies, disminuint d’aquesta manera la seua activitat social, cognitiva i física. El treball de les professionals del centre en eixe moment es va centrar en realitzar assessorament i brindar suport telefònic a les famílies i proveir de material d’estimulació a aquells usuaris que pogueren desenvolupar en el domicili les activitats de manera autònoma o baix una mínima supervisió.

la seua evolució. També els familiars han vist minvada la seua salut amb aquesta situació que els ha generat molta inquietud, estrès i sobreesforç.

ques i ocupacionals. A partir del mes de setembre, esperem poder començar amb els tallers dirigits a famílies i esdeveniments solidaris.

En l’actualitat, i sempre des de la prudència i la responsabilitat que exigeix la situació sanitària del moment, s’ha ampliat l’aforament al 70% i s’han reprès les activitats habituals d’estimulació cognitiva, activitat física i psicomotricitat i les activitats lúdi-

La pandèmia ha posat a prova la nostra capacitat de reacció però hem sabut adaptar-nos als nous reptes. Esperem poder continuar acompanyant a les persones amb demència i als seus familiars i contribuir a la millora de la seua qualitat de vida.

Al mes de juliol, el centre va tornar a obrir les seues portes amb aforament reduït al 50% i amb les adaptacions necessàries per a ajustar-se a les noves mesures de seguretat. Prompte es va fer evident l’empitjorament funcional dels usuaris i usuàries, tant a nivell cognitiu com físic i un augment en les alteracions conductuals, la qual cosa ha accelerat notablement

Benifaió

Queridos vecinos, desde Caritas queremos contaros como hemos vivido este tiempo de confinamiento. Desde el primer momento, tuvimos que suspender Servicio de Ropero y el de Acogida, solo se nos permitió continuar con el reparto de alimentos. Para que este servicio, llegara a todos los que nos necesitaban, habilitamos un numero de teléfono que estaba operativo las 24 horas, y así, aunque nuestro horario de reparto era los martes, las puertas de Caritas y por extensión de la Parroquia siempre estuvieron abiertas. Todas las peticiones fueron atendidas. Además, los martes en nuestro horario habitual, se repartían bolsas de comida, productos de higiene personal y vales para comprar en el Mercado Munici-

Unes festes diferents! AGOST 2021

pal a TODOS sin excepción. El servicio se vio desbordado por tantas demandas, pero todas las pudimos atender gracias a la solidaridad y generosidad de muchas personas anónimas, de empresas de la localidad e incluso de los pueblos vecinos, del Ayuntamiento de Benifaió, de nuestra parroquia y de la colaboración inestimable dels Venedors del Mercat. A todos ellos les damos las GRACIAS, en nombre de Caritas y de todas las personas a las que hemos podido atender. Gracias también a nuestros voluntarios más jóvenes que en sustitución de los mayores de riesgo, abrieron y siguen abriendo las puertas y atendiendo a todos.

Entitats i Associacions locals

HORARIO: Lunes acogida: Cerrado temporalmente Miércoles ropero: Cerrado temporalmente Martes reparto alimentos: ABIERTO de 10 a 12

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Club Bàsquet Marcelina Fa molt temps des de l’últim escrit que va realitzar el club bàsquet la Marcelina per al llibre de festes. Per mig, una terrible pandèmia, un dur confinament, aturades esportives, pors, màscares i molt gel hidroalcohòlic. Ningú ens havia preparat per a això, però som ací, ací estem i hem superat una temporada atípica i dura però també plena de bons moments i il·lusions.

Però el club bàsquet la Marcelina ha continuat entrenant, ha seguit competint i de nou ha viscut partits i resultats il·lusionants.

L’inici de la temporada va ser dura, la por es palpava en cada entrenament i en cada partit. Molts xiquets i xiquetes no van començar la temporada i això va portar al club a tindre un nombre inferior d’equips en competició. Una cosa esperada però no per això menys dolenta.

En l’àmbit esportiu ens agradaria destacar al nostre equip Sènior nacional que ha jugat la fase d’ascens a la categoria d’EBA. També ha tingut un lloc molt destacat el nostre júnior masculí que ha jugat la fase d’ascens a categoria autonòmica.

Aquest any més que mai estem molt contents i orgullosos de tots els nostres equips. De la seua actitud, el seu compromís i per descomptat dels seus èxits esportius.

A la secció femenina volem destacar tant a l’equip aleví femení com el cadet femení, aquests dos equips estan jugant la fase final i continuen en competició a hores d’ara. Per finalitzar aquesta temporada ens agradaria agrair als nostres patrocinadors “Adamo” i “A.K.A.” per estar sempre al nostre costat i com no al nostre Ajuntament i a la seua Regidoria d’Esport per donar-nos tot el suport que necessitàvem en aquesta complicada temporada. A poc a poc torna eixa desitjada normalitat i des del club bàsquet la Marcelina volem desitjar a tothom una bona normalitat i unes bones festes d’allò que es puga realitzar.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

Foto Club Benifaió Foto Club Benifaió es una asociación cultural sin ánimo de lucro y con ánimo de compartir esta afición con todas las personas interesadas en enseñar sus fotografías y ver las de los demás, para eso disponemos de ganas de enseñar lo que sabemos y seguir aprendiendo lo que tú puedas enseñarnos, si quieres formar parte

de este club. Te ofrecemos, además de un magnifico lugar donde reunirte con aficionados dispuestos a compartir sus conocimientos, un plató bien equipado, múltiples talleres de fotografía, talleres de edición, concursos, exposiciones, salidas fotográficas, tertulias… en resumen, un gran número de actividades.

Hemos estado casi un año con un nivel de actividad muy bajo debido a la pandemia, pero no hemos abandonado nuestra afición. Ahora cogeremos nuestras cámaras y reemprenderemos nuestra actividad con la cautela necesaria para dejar un bonito testimonio de las fiestas de nuestro pueblo y festejos familiares.

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Club Frontenis Benifaió Club Frontenis Benifaió

Abans de res, volem començar donant el nostre suport i afecte a tots els veïns i veïnes del nostre poble que han tingut que sofrir de forma directa els efectes de la pandemia. Molta gent ha patit molt i ha perdut a familiars i amics. A tots ells una fort abraç. Sobra dir que està siguent un periode atipic, dur, extrany, …que evidentment també ha afectat molt al món de l’esport. En el nostre cas, al igual que en tots els esports, ha supost un

parentesi en competicions, entrenes i activitats.

que ha quedat entre els primers de la categoría.

No obstant, el contacte entre els nostres membres no s’ha interromput i hem estat seguint amb intensitat l’evolució per poder reprendre l’activitat.

En relació a les activitats del Club, l’any passat també tinguerem que fer un parentesi en el nostres torneigs d’estiu i no poguerem cel.lebrar l’Obert d’Estiu després de 25 anys realitzant-se de manera ininterromputda. Només la situación ho permeta, tornarem a reprendre’l en la mateixa il.lusió de tots estos anys.

En el plànol purament esportiu, les 3 lligues en les que participem han sofert modificacions durant les dos temporades a les que ha afectat esta situació. En qualsevol cas els nostres equips han mantingut un bon nivell competitiu, destacant el de 1ª divisió

Moltes gràcies, bones festes i molta salut per a tots!

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

Club Deportivo Petanca Benifaió La Junta Directiva Un año más nuestro Club Deportivo Petanca Benifaió colabora en el libro de fiestas patronales 2021, y, como cada año, estamos en plena fase de competiciones tanto a nivel regional como autonómico y nacional; en estos momentos tenemos un equipo de sénior que nos representara en el torneo nacional de Murcia a disputar en noviembre con nuestros jugadores Antonio Moreno y Julio López. También estaremos presentes en el Torneo Nacional Provincia de Valencia, que lo jugaremos en octubre, habiendo participado ya en una fase autonómica con nuestros jugadores Rafa Carmona, Francisco Iborra, Daniel Carmona y Francisco Aguayo. En estos meses estamos disputando la liga regular y campeonatos previos clasificatorios nacionales como el de Mallorca, Cataluña y Andalucía. Jugadores como Michel Bargues, Javier Orozco, Javier Bayona, Juan Villar, Iván López, Manuel Ruiz, José Linares, Juanma Moreno, Oscar Valera, Fran Corredera, Ricardo Moreno son un elenco de “petanqueros” jóvenes y experimentados que nos deleitan cada fin de semana con su juego espectacular y decidido al ataque para conseguir representar a nuestro club al máximo escalafón nacional. También vamos a seguir con el programa social que llevamos haciendo durante años, destacando eventos como el tradicional torneo de fiestas el 15 de agosto, nuestro Día de las paellas del club, el cual es un día muy bonito donde la armonía y el buen ambiente es tradicional, y realizaremos nuestro torneo de Navidad. Estos eventos demuestran la gran aportación de los socios al club y el buen trabajo realizado hasta el momento por la junta directiva de

nuestro Club Deportivo Petanca Benifaió. Este año 2020/2021 la petanca, como todos los deportes, se ha visto afectada también por la pandemia que hemos tenido que pasar del Covid-19, que nos ha hecho prácticamente anular casi toda una temporada de competición, pero una vez pasado lo peor, con las condiciones adecuadas y con los protocolos de actuación, hemos conseguido poner en marcha otra vez el club con las competiciones importantes ya en juego que las podréis seguir a través de nuestra página de Facebook ‘Club De Petanca Benifaio’, y a nivel nacional podréis también ver competiciones de campeonatos de España a través de la app ‘Liga sport’, en la sección ‘Petanca’ tanto en el móvil como en la televisión podréis disfrutar de las competiciones de alto nivel que se televisan en directo.

Agradecer a todos nuestros seguidores el apoyo recibido y también a la Concejalía de Deportes del ayuntamiento con Jesús Rosaleny a la cabeza, que siempre nos ha apoyado en todo lo necesario para este deporte de la petanca y que nos ha seguido con entusiasmo en todas las competiciones, deseando finalmente poder realizar junto a ellos el ansiado proyecto deportivo de nuestro club: tener unas instalaciones deportivas de nivel condicionadas para practicar este bonito deporte y poder así crear una escuela deportiva para iniciación de los chicos y chicas que quieran competir en este espectacular deporte. Sin nada más que decir se despide la junta directiva del club que os invita a pasar unas felices fiestas patronales y disfrutar de nuestro deporte, la petanca.

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

COHOCA Benifaió

El Consell Rector

Des de la Cooperativa Cohoca, Coop. V. volem donar a conéixer l’esforç realitzat per part dels nostres socis durant la pandèmia del Covid-19 que tant ens ha afectat a tots i que ens ha fet que canviem d’hàbits per a adaptar-nos a esta situació. Hem d’agrair als nostres agricultors que en els dies en què més virulenta era la pandèmia, no van faltar a la seua cita per a, amb els seus vehicles, realitzar el procés de desinfecció dels carrers de Benifaió. Recordem quan ens feien tancar portes i finestres de la nostra vivenda perquè el producte que escampaven no entrara en les nostres cases. Tot això sense descuidar les seues labors diàries per a l’atenció i conservació de les seues parcel·les i productes. Durant este període Cohoca no ha deixat d’oferir i servir productes als nostres clients, la qual cosa ha sigut possible gràcies a tots els treballadors i treballadores a qui també donem les nostres més sinceres paraules d’agraïment. Són al voltant de 350 persones més uns 412 socis de l’OP les que arriben a treballar per a l’entitat, tant en camp com en el magatzem quan les tasques ho requerixen, d’ací la importància per a la població.

Este sector agroalimentari és una part molt rellevant de l’entramat social i econòmic del nostre país com ha quedat patent durant la pandèmia del Covid19, en la qual, continuar amb l’activitat ha permés no dependre tant de produc-

cions externes. Així, l’esforç futur hauria de dirigir-se a la promoció i distribució de les fruites i verdures de gran qualitat de què disposem que permetera cobrir les necessitats de la població. Imaginem doncs que durant la pandèmia s’haguera hagut de recórrer a la compra d’aliments per a la població, i competir amb preus d’altres països, com va ocórrer amb els productes sanitaris.

Citant les paraules del Catedràtic de Història i Institucions Econòmiques Joaquín Melgarejo, “malgrat les dificultats desencadenades per la COVID-19, el sector no està tenint cap problema per a abastir els clients intracomunitaris i està deixant clar que Espanya és no sols l’Horta d’Europa, sinó que també és el rebost d’Europa. En menys de 24 hores, el sector agroalimentari pot servir la producció entre dos punts qualssevol de la UE. Esta agilitat i versatilitat del sistema alimentari, que va de l’aportació d’insumos fins al consumidor, ha permés encaixar a la perfecció les distorsions que s’han produït en la demanda. Per tant, es tracta d’un sector absolutament transcendental i estratègic per a l’alimentació de la Unió Europea”. La Comunitat Valenciana junt amb Múrcia i Andalusia superen el 80% de les exportacions de fruites i hortalisses d’Espanya, la qual cosa denota la gran importància de l’agricultura que no hem d’oblidar. Continuant la nostra activitat fem que altres sectors es beneficien i els per-

met mantindre els seus negocis com la fabricació de maquinària; envasos; el manipulat i envasament en els magatzems; i transport i distribució als punts de venda. Per tant, és part d’una cadena econòmica en què es participa de forma molt activa i important. Respecte al tema mediambiental, cal tindre en compte que els agricultors són els primers interessats a mantindre l’equilibri ecològic, necessari per al seu mig de vida. D’esta manera, la conservació, el bon ús dels mitjans i recursos naturals és una pràctica de què cada vegada hi ha més consciència. Pràctiques com la rotació de cultius, la utilització racional de productes fitosanitaris, la incorporació de matèria vegetal al sòl a través del segat o altres mitjans i la utilització de noves tecnologies són part de les mostres de com estan de compromesos els nostres agricultors amb la protecció del medi ambient. Cal ressenyar que tots els productes de Cohoca estan subjectes al Sistema de Gestió de Qualitat amb controls des de la producció, l’entrada, qualitat del producte, materials dels envasos, etiquetatge, cambres, aigua, etc. i test de vida comercial per a comprovar l’estat de la mercaderia quan arribe al seu destí. Des de les auditories externes de Global Gap, GRASP i IFS es verifica que els nostres productes arriben amb la màxima qualitat als nostres clients. Durant la pandèmia del Covid-19 també es controla que arriben als nostres empleats els equips EPI, igual que roba i complements com a guants, pantalles, productes desinfectants i altres materials requerits per a complir amb el protocol Covid-19. Per a finalitzar, des de Cohoca Coop. V. els donem les nostres més sinceres condols a les persones que hagen perdut un ser volgut durant esta pandèmia.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

Cor Madrigal de Benifaió Junta del Cor Madrigal de Benifaió

Després de quatre mesos confinats per la pandèmia, el cantaires del Cor Madrigal de Benifaió reprenguérem l’activitat, sempre en el marc de les mesures establertes. No és gens còmode cantar amb mascareta. Que estrany se’ns feia al començament! No és còmoda, tampoc, la separació tan extrema entre els cantaires (sobretot en nosaltres, cor aficionat, que necessitem tenir els nostres companys de corda a prop per donar-nos suport mútuament). Però quina alegria tornar a estar junts i compartir les experiències i vivències d’aquell temps tan estrany. Els assajos tornaren amb força i ganes i, acollint-nos a dues subvencions de la Diputació de València, vam preparar sengles concerts amb peces a cappella: el 8 d’octubre, «Concert d’Intercanvi», a l’Arrossera; i el 6 de desembre, «Retrobem la Nostra música», a l’església. Com que havíem estat tant de temps parats, aprofitàrem l’estiu per preparar els concerts abans esmentats, i també el de Nadal. El mateix dia que havíem de realitzar el concert de Nadal, el 23 de desem-

bre, l’haguérem de cancel·lar a causa de la dolenta situació sanitària. Els primers mesos d’enguany estiguérem, de nou, sense ajuntar-nos; però només es va poder, tornàrem als assajos per preparar un ambiciós concert, amb músics acompanyant el cor que, quan llegireu aquestes ratlles i, si no passa res, haurem oferit, a l’església, dissabte 5 de juny.

No volem acabar aquest breu escrit sense donar les gràcies al nostre director, Candi Escrivà i als cantaires que, malgrat les dificultats i incerteses, han fet força perquè el nostre grup continue viu i cohesionat. Així mateix, volem agrair el suport del consistori municipal; i a don Fèlix Duart, per cedir-nos l’església sempre que la necessitem.

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Gimnàstica Municipal de Persones Majors Que hem de dir d’un any tan atípic, que no sapiguem ja! Un any que hem aprés moltes coses. Hem aprés que la salut és el més important i salut és cuidar-se i així ho fem dia a dia en les nostres classes de gimnàstica. Enguany ens hem sorprés de vore la resposta dels nombrosos alumnes inscrits, això vol dir que la salut ens preocupa, ha sigut molt gratificant, a causa de la situació. Durant tot el curs hem anat superant totes les restriccions estipulades tant alumnes,

al·licient i motivació en estos dies tan atípics. Per la meua part que em toca sols sentir dir a l’alumnat aquesta frase, ja em dona motius de satisfacció. “Inma, gràcies per posar un poc de llum en estos dies tan foscs”. Res més, tan sols convidar-vos a les nostres classes a passar un ratet divertit, eixir de la monotonia, i començar un nou estil de vida, vos esperem!!! Que passeu bon estiu i unes bones festes patronals de la millor manera possible… Inma Gas… Monitora

Ajuntament com jo, que no ha sigut gens fàcil, però en la bona coordinació i saber fer no hi ha hagut cap problema, ho hem pogut superar i tant per això done les gràcies per la paciència i bon comportament a tot el meu alumnat, de lo bé que ho hem fet i adaptant-se en tant de bon humor. Ara tot açò, sempre ho dic, agrair a l, Ajuntament pel seu vot de confiança depositat a la nostra activitat i donar-mos l’oportunitat de poder impartir les classes, al mateix temps el poder de donar un poc d, alegria,

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

Club Hípica El Ruedo de Benifaió Club “Hípica El Ruedo” de Benifaió

En primer lloc, volem agrair l’oportunitat que l’ajuntament ens ofereix per donar a conéixer esta activitat tan satisfactòria ja que, es desenvolupa a l’aire lliure en companyia dels cavalls i rodejats d’un ambient familiar d’amor i respecte per la naturalesa i es animals. Ací des de ben menuts es pot aprendre a montar a cavall i fins i tot arribar a competir. Com a club de la Federació Hípica de la Comunitat Valenciana ens sentim molt orgullosos de poder dir que a casa nostra va començar la Doma d’Alta Escola Espanyola de la Comunitat Valenciana, per primera vegada oficialment, l’any 2016. Des d’eixe moment i fins a hui, tots els anys el nostre club és seu, almenys, d’una prova d’esta lliga. A més, al 2020 per primera vegada i amb tremenda il.lusió, acollirem una prova de Doma Clàssica amb moltíssima participació. I per si fóra poc, ens ompli d’orgull anunciar que enguany s’estrenem

amb la Doma Vaquera i esperem estar a l’altura d’esta disciplina i de tots els seus seguidors. Volem acabar agraint a l’Ajuntament de Benifaió la seua participació en tots els concursos i el seu recolçament durant l’entrega de premis, especialment, a la nostra excelentíssima alcaldessa Na

Marta Ortiz i per suposat al regidor d’esports En Jesús Rosaleny. Només ens queda desitjar bones Festes Patronals a tots els veíns i veïnes de Benifaió i gaudir d’este poble meravillós, de bona terra i millor gent. Bones Festes 2021!!

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Dames de la Música de Benifaió Les Dames de la Música continuem treballant per ajudar al Conservatori d’Estudis Musicals de Benifaió (CEM), sobretot, en la compra d’instruments per als seus estudiants, futurs músics que ens alegren la vida amb els seus concerts, cercaviles, audicions i tot allò que es proposen. Encara que han sigut temps difícils, per a totes les veïnes i veïns de Benifaió, a causa de les circumstàncies sanitàries que estem travessant des de principis de l’any 2020, hem d’agrair als membres de la nostra Associació el suport que ens han donat i la seua implicació, tant econòmica com personal. En quant se’ns permeta, intentarem recompensar-vos com us mereixeu. Agrair la inestimable col·laboración de l’Ajuntament de Benifaió i dels seus treballadors i treballadores, que ens fan molt més fàcil els tràmits per a les ajudes que rebem tots els anys i qualsevol petició que els fem. Enguany també hem comprat instruments nous que, si tot va bé, us els podrem mostrar en el berenar que fem anualment per als nostre membres.

I per a poder seguir en la nostra labor us demanem compromís amb l’Associació i ams els nostre músics, i al veïns i veïnes que encara no ens coneixen, podeu saber de Les Dames de la Música a través de:

damesdelamusica@gmail.com https://www.facebook.com/damesdelamusicabenifaio Salutacions i felices festes!!!!

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

Penya El Coet L. G. G. PENYA EL COET

HISTÒRIES DE LES CORDAES (I) Hi hagué un alcalde en el nostre poble a qui se li va ocórrer un any prohibir la Cordà. Per més que els quintos protestaren, no hi va haver mans: la Cordà no es faria. Així puix els quintos feren un “soterrar de la Cordà” en consentiment de l’Alcalde, i el dia de la festa passejaren per tot lo poble un ataüt portat a muscles entre quatre, mentres la resta de quintos i molts més jóvens del poble ploraven darrere la mort de la Cordà. En arribar a la Plaça Major, es pararen al mig baix la mirada de la gent i dels aguasils. Estos, quan feren conte que d’un can-

tó de l’ataüt aguaitava una metxa era massa tart. Els quintos li van pegar foc i deixaren caure l’ataüt que rebentà i deixà eixir dotzenes i dotzenes de coets, fent un gran soroll i escama, mentres els aguasills corrien i la gent aplaudia. I l’alcalde va comprendre que no es podia deixar al poble de Benifaió sense Cordà. Lo que no va poder conseguir aquell alcalde ho ha conseguit un animalet invisible. L’any 2020 ha segut el primer en el qual no hi ha hagut Cordà en molts anys, ni la resta de festes. A hores d’ara, en el moment d’escriure estes paraules tampoc sabem qué

podrem cremar en estes festes, si és que podem cremar algun coet. Lo ben cert és, no obstant, que el 2022 cremarem tots els coets que no hem pogut tirar en dos anys. La Penya El Coet vos desija que passeu les festes del 2021 lo millor que es puga, i aprofitem per a transmetre a les famílies dels que han faltat pel maleit virus el nostre sincer condol. De segur el 2022 es recordarà per les millors festes del segle XXI, la millor Cordà dels úlims cent anys. ¡¡¡Vixca La Llum, Foc I El Soroll!!! ¡¡¡Vixca Benifaió!!!

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Motoclub Tramusser de Benifaió Somos un grupo de Amigos que tenemos como afición las motos. Nos reunimos siempre que nos sea posible para cualquier tipo de actividad relacionada con las motos. Nos juntamos a principios de 1997 para seguir rodando con motos y fundar la asociación, Motoclub Tramusser de Benifaió, con gente de muchas partes, de Valencia, Sollana, Almussafes, Alzira, etc., y llevamos ya 24 años organizando acontecimientos como Matinales y Concentraciones Moteras en Benifaió para conservar una afición en nuestra localidad.

Algunos de los actos que se organizaban: Este año, como el anterior –ya van dos años– con todo lo de la pandemia, no se ha podido celebrar nuestra querida Matinal en Homenaje a Nuestro querido Fco. González, pero nosotros que somos optimistas y cuando esto termine, llegaremos con más fuerza que nunca para hacer lo que a nuestro pueblo más le gusta: poder juntarnos en la Matinal, hacer una Ruta por las cercanías y colocar la Corona de Laurel a la Placa de Fco. Gonzá-

lez con un emotivo homenaje que ha tenido el Motoclub Tramusser hacia este gran Campeón, hijo de Benifaió –fue diez veces Campeón de España de Motociclismo en la Década de los 50 y 60, nacido en Benifaió y fallecido en 2007 con 92 años–. Agradecemos ante todo todos los colaboradores que siguen estando ahí durante todos estos años y que esperamos tenerlos cuando esto empiece a moverse

nuevamente. También agradecer la colaboración del Ayto. de Benifaió y a todos los que hacen posible que esto vuelva a tener el lugar que se merece. En espera de que esto de la pandemia cambie para todos nosotros, gracias a todos los seguidores que tenemos y que pronto nos moveremos; pondremos en marcha esas motos y nos juntaremos de nuevo para seguir haciendo ruido… ¡Siempre en el buen sentido!

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

Agrupación Protección Civil de Benifaió Fernando Hernández Jefe de Agrupación

Un año más la agrupación local de voluntarios de Benifaió, dentro del momento que estamos todos sometidos por la complejidad de la pandemia que nos limita tanto nuestros tiempos de fiestas y celebraciones, os deseamos que disfrutéis dentro de las limitaciones marcadas por nuestras autoridades de todos los eventos a celebrar. Como siempre, os invito a que entre todos cumplamos con precaución las normas establecidas y podamos ver más cerca el momento que todos esperamos.

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Triesport Roquette Benifaió Triesport Roquette Benifaio

¡Hola!!! Dixeu que hem presente. Sòc el club de triatló Triesport Roquette Benifaio i es per a mí un verdader plaer poder saludar-te en esta pàgina. Des que vaig nàixer, la meua característica principal ha sigut fer disfrutar als meus integrants, xiques i xics, majors i menudets, del que més els

agrada en entrenaments i en competicions. Tres disciplines??!! Vos preguntareu. Les persones son capaces de fer lometre recorregut aporten al meus amics felicitat. I quin es el secret? Entrenar i divertir-se, recordeu que estic format per companys que recolzant-se entre ells

arriven a ser amics, desde els que se inicíen fins el més experimentats. Vuic que disfruteu de les nostres Festes!! I recordeu que teniu els meus brassos oberts per acollir-vos. Un gran abraç

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

Societat Artística Musical de Benifaió Salvador Rovira Llorens Secretari de la S.A.M.

L’any 2020 romandrà en el record com l’any de l’assot de la COVID-19. L’Estat d’Alarma decretat a mitjan març va suposar la frenada brusca de les activitats culturals, afectant de ple al quefer diari de la nostra banda de música. Quan això va succeir ja havíem pogut donar amb normalitat el nostre Concert de Primavera, però després, les normatives de seguretat enfront de la infecció que s’anaven publicant van obligar a la Societat i al Mestre José Vicente Leal Mora a un nou modus operandi. Al principi, amb el confinament, l’activitat va quedar pràcticament interrompuda. Després es van poder reprendre els assajos en grups xicotets de músics guardant les normes d’higiene i distància de seguretat, primer en el local habitual d’assaig, però va semblar més raonable i segur assajar a l’aire lliure, en xicotets grups, amb la deguda autorització de l’autoritat municipal. Les activitats públiques es van reduir al mínim, i sempre en actes organitzats per instàncies oficials. El 25 de juliol es va celebrar l’Intercanvi de Bandes organitzat per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana que, davant les circumstàncies adverses, es va limitar-hi a

una cercavila pel poble, amb la banda dividida en dues particions. Malgrat ser un any sense festes, l’Ajuntament va recordar la festivitat de Santa Bàrbara el dia 22 d’agost amb una cercavila acabada en la Plaça Major, on, presidits per les Autoritats, es van interpretar diversos pasdobles. En els actes oficials del 9 d’Octubre, abreviats, va actuar la banda en la solemne baixada i pujada de la Bandera. També vam poder celebrar en el Centre Cultural el concert EXCEL·LENT, pa-

trocinat per la Diputació de València, el Concert i la Missa de Santa Cecilia i el Concert de Nadal. L’any 2021, que va començar per a nosaltres amb una parada total, està obrint perspectives esperançadores. Ja vam poder executar el Concert de Primavera el 10 d’abril i l’evolució favorable de la pandèmia augura una tornada a la normalitat perquè tots puguem gaudir de la nostra banda i de la seua música.

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Associació Som i Estem de persones amb discapacitat Som i Estem

L’Associació Som i Estem de persones amb discapacitat, durant l’estat d’alarma i tot el confinament va decidir adaptar-se a les circumstancies, per a que cap dels seus usuaris quedara sense servei. Els monitors de l’associació varen utilitzar diverses tecnologies per mantindre rutines diàries de exercicis amb els usuaris, prioritzant en tot moment el manteniment dels coneixements adquirits, el treball dels diferents estats emocionals que es podien dur a terme en aquest període i la continuació de les rutines de autonomia personal. A més a més, vàrem transmetre als usuaris i familiars tots els recursos e informacions que es comunicaren des de els canals oficials (Ajuntaments, Generalitat, etc.), al mateix temps que es derivaren casos i necessitats a Serveis socials. Tots units passarem aquesta quarantena de la manera més entretinguda i lúdica possible, amb un estat d’ànim admirable per part dels nostres usuaris, que han demostrat, dia darrere dia, tindre molta força i motivació. Volem agrair des de l’associació l’extraordinari esforç que han realitzat les famílies en aquest període, enfrontant-se a la dificultat de atendre les

necessitats de una persona amb diversitat funcional 24 h. tancada a casa. Poc a poc la nova normalitat tornà a instaurar-se a les nostres vides i amb aquesta, la tornada dels nostres usuaris a les activitats de l’associació. No podíem estar mes feliços, això si, amb totes les mesures de seguretat e higiene ben apreses!! Ha sigut dur no poder abraçar-nos amb els amics als que feia tant de

temps que no veiem...però la seguretat és lo més important, i en breu, tot això quedarà com una anècdota. Seguim tots junts amb esforç i amb l’esperança de que aquells dies de confinament, tristesa i desassossec, han passat… i han quedat esvaïts en la memòria. Sols ens queda veure novament els somriures que amaguem darrere de les mascaretes i que aviat només els besos ens tapen la boca.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

Associació d’Ames de Casa Tyrius de Benifaió Mª Hortensia Dalmau Segarra Presidenta de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius de Benifaió

Benvolguts veïns i veïnes: Una vegada més ens adrecem als veïns i veïnes de Benifaió per desitjar-vos que passeu unes bones festes. Abans de res, volem donar el nostre condol als qui han perdut a sers volguts a causa de la COVID 19. I també enviar un missatge d’ànim a aquells que patiu i heu patit la malaltia i encara esteu recuperant-vos. Ha estat un any difícil. La pandèmia no només ha afectat la nostra salut, també ha sacsejat tots els aspectes de la nostra societat. Durant molts mesos no hem pogut gaudir de la companyia dels nostres familiars i amics i hem hagut de renunciar a la pràctica d’activitats quotidianes a les que, fins ara no donàvem importància, però que hem descobert són una part essencial de les nostres vides. L’associacionisme ha estat una d’elles. Per a les membres de la nostra entitat, la participació en els actes i activitats de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius de Benifaió és una mane-

ra de fer comunitat. Una manera de crear vincles i donar-nos suport unes a altres en el nostre dia a dia. Enguany ho hem trobat a faltar. I molt.

mencem de nou amb nous projectes i noves il·lusions, que anirem desenvolupant segons ens permeten les circumstàncies.

Per això, ara que pareix que hem superat els moments més difícils, tornem a posar-nos en marxa. Co-

Esperem comptar amb la vostra participació i col·laboració per dur-los a terme.

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Benifaió Futsal Club

Benifaió Futsal Club, som una associació esportiva sense ànim de lucre, naiscuda al 2020 al sentir la necessitat de crear un club de FUTSAL al poble de BENIFAIÓ. La principal finalitat del club es promoure un estil de vida saludable a través d’aquest esport, prioritzant els valors de la igualtat i el respecte. La nostra activitat va dirigida a qualsevol persona que vulgo practicar

Futsal, sense importar el seu nivell, sexe, condició física o nacionalitat. Volem crear un espai en el qual totes les persones siguen ben rebudes. Fomentar i promoure el Futsal femení a la nostra població ja que fins ara les dones de BENIFAIÓ no tenien aquesta oportunitat. A través de la pràctica del futsal, desenvolupar un programa d’estil de vida saludable, educant als nostres esportistes per adquirir bons hábits.

Promoure Benifaió: exportant la bona imatge de la nostra població sempre a través de valors com companyerisme, el respecte i humiltat. Aprofitem l’aparador que ens dona aquest llibre de festes per a convidar a tot el poble a gaudir d’aquest esport i per animar tant a xiquets com a xiquetes que vullguen formar part de l’escola de Futsal que tenim en marxa, així com per desitjar-vos molt bones festes patronals.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Club “Alas” Benifaió J. Carlos Rovira

Des del Club de Colombicultura de Benifaió volem desitjar unes Bones Festes a tots els veïns del nostre poble. Enguany fa 100 anys de la creació del nostre club. Degut a la situación sanitària en la que ens trobem no s’ha pogut festejar com cal, però esperem que l’any que ve tot açò siga un mal record i tornem a la normalitat, a les competicions dels dissabtes, a les reunions dels divendres i a riures i gaudir de la nostra afició. Voler fer menció especial a tots els membres que ens han deixat este any. José Ferrer, Francisco Mengual i Salvador Tomas. Tres veterans del

nostre club que treballaren de valent pel nostre club. Per altra banda, volem felicitar a Jaime Duart Rovira, membre de la penya “Les Mallaes”, la qual s’ha proclamat subcampiona nacional amb el colom anomenat “Aguachurri” en el 69é campionat nacional que este any s’ha celebrat al municipi de Vallada. Tant la Directiva com el president del club, Julio Fort Villalba, volem donar ànims a tots en un any tant complicat com este.

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Temporadas 2020 y 2021, sin duda unos años para recordar, sabemos que nuestro deporte es duro, en el que los resultados son el fruto de largas temporadas de esfuerzo, dedicación y horas y horas de entrenamientos, pero estas dos temporadas han sido especialmente duras, equipos trabajando individualmente en las casas durante el confinamiento, clases online, días y días donde la gimnasia ha sido la vía de escape de nuestras gimnastas encerradas en casa. Gracias a las negociaciones de la Federación Española y Valenciana de gimnasia, y el apoyo del Ayuntamiento, nuestras gimnastas federadas de nivel nacional pudieron volver pronto al pabellón, eso sí, cumpliendo con todas las medidas y protocolos sanitarios, entrenando conjuntos sin compartir aparatos, sin compartir espacios, desinfecciones permanentes...todo por no parar, por no estropear el trabajo de tanto tiempo. ¿Competiciones? para competir hace falta ilusión y una moqueta, pasamos por competiciones online enviando vídeos desde las casas, de ahí a competiciones en directo desde el pabellón usando videoconferencias, llegamos a realizar dos campeonatos semanales con deportistas de todo el país desde nuestro pabellón, todo gracias a la tecnología. Y por fin volvieron los Campeonatos presenciales, eso sí, sin público. Padres, madres y familiares que solo podían ver a sus hijas por la pantalla, ejercici-

os que se terminaban casi en silencio sin el calor del público, medallas en el pódium con la soledad de un pabellón vacío, pero nuestro deporte es así, ante las circunstancias adaptarnos y seguir.

competiciones Autonómicas: 2 oros, 4 platas y 3 bronces.

Con todo este trabajo tan diferente al habitual y adaptándose cada deportista y técnico a la perfección y con la disciplina que nos caracteriza, hemos seguido cosechando éxitos, aunque el más grande ha sido la pasión y dedicación que sin rendirse hemos puesto para conseguirlo.

Torneos Nacionales online: 2 oros, 2 platas y 3 bronces.

RESULTADOS MÁS DESTACADOS Competiciones Provinciales: 3 oros, 4 platas y 4 bronces.

competiciones Nacionales: 2 platas, 1 bronce y tres diplomas nacionales.

En las dos temporadas 5 equipos seleccionados por la Federación Valenciana para representar a la Comunidad en la Copa De España.

Desde el club deseamos que todo vuelva a la normalidad lo antes posible y en las mejores condiciones para todos. Felices fiestas.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

Parlem de la República a Benifaió Claudio J. Blasco Rovira President Associació Parlem de la República a Benifaió

L’associació Cultural Memorialista “Parlem de la República a Benifaió”, es va constituir oficialment el setembre de 2016, encara que ja estava treballant des del 2008, per fomentar el coneixement de la història recent del poble, durant la II República Espanyola, la Guerra d’Espanya, la repressió franquista i la transició democràtica, període comprés entre el 1931 fins al 1983 del segle XX. Hem creat també una pàgina al Facebook, per a tindre un nexe d’informació i interrelació veïnal. A més, som membres de la Plataforma d’Associacions de fosses de Paterna, i des de 2019 socis cofundadors de la Coordinadora d’Associacions de Memòria Històrica del País Valencià. Eixe és el nostre fi, difondre a través de xerrades els valors i el coneixement històric, i com a mostra, hem fet els següents actes per al poble: 14.04.2014 Projecció del documental dels afusellaments de Paterna “El Terrer, un poble emmudit” d’Óscar Navarro i Sergi Tarín. I al col·loqui posterior va vindre el mateix director i professor d’universitat Óscar i Vicent Gabarda, doctor en Geografía e Història per la Universitat de València.

del seu llibre “El Pacto de no Intervención, pobre República”. També col· laborà amb projecció i informes de les exhumacions l’arqueòleg Miguel Mezquida, d’ArqueoAntro, i Eduardo Ortuño, del grup Memòria Històrica. També es va signar, a proposta de l’associació, el manifest local per la recuperació de la Memòria Històrica, recolzat pels grups municipals del PSOE-PSPV, COMPROMÍS i ESQUERRA UNIDA.

12.04.2018 Xerrada i col·loqui amb l’insigne doctor cum laude en Geografia i Història, en Albert Girona Albuixech, especialista en el període relatiu a la II República Espanyola i la Guerra d’Espanya, període històric sobre el qual ha publicat diversos llibres i hi ha col·laborat a diversos treballs col·lectius, sobretot referits al País Valencià.

16.10.2016 Projecció del documental “Dones de Novembre, les fosses clandestines del franquisme”, del director Óscar Navarro i Sergi Tarín, al Centre Cultural Enric Valor. 14.04.2015 Ens va acompanyar el reconegut brigadista internacional, recentment mort als 101 anys, Joseph Almudever Mateu, a la presentació

14.04.2017 Xerrada del guerriller antifranquista del Bierzo, Francisco Martínez, àlies “Quico”, un maqui del moviment guerriller a les muntanyes de Lleó.

08.11.2018 Vam ser al Parlament Europeu a presentar una queixa contra

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

la impunitat franquista en l’estat espanyol per els 2.238 afusellats civils realitzats a Paterna; amb el suport dels eurodiputats del grup de memòria històrica, per a no permetre que es continue negant aquesta memòria, la justícia i la reparació.

13.12.2018 També vam ser a l’Ambaixada de l’Argentina à Madrid, on presentarem la nostra adhesió a la querella contra la impunitat del franquisme. Per la vesprada vam ser al Congrés dels Diputats, per a una trobada amb el diputats de la Comunitat Valenciana i grups de la memòria històrica, per a exposar les nostre reivindicacions i reclamar l’empara per als qui van ser afusellats i represaliats pel règim franquista i continuen en fosses comunes.

cenciat en Geografia i Història, i Ricard Camil Torres Fabra, doctor en Geografia i Història i professor de la Universitat de València, fent primerament una introducció històrica, la nostra veïna Carmen Sanz Selma, llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València i professora a l’IES Almussafes. 15.01.2020 Parlem de la República a Benifaió, tot i a través de la Plataforma d’associacions de la Memòria democràtica del país valencià, hem organitzat les “Missions de memòria històrica’ al Consell Agrari de Benifaió comptant les històries locals dels afusellats José Perera Carrió i José Blasco Miret; també comptarem amb els ponents d’avui, Ángel González, president de la plataforma i represaliat pel franquisme a les universitats dels 70, i d’Alex Calpe, arqueòleg forense d,ArqueoAntro, amb la participació d’uns 150 alumnes dels instituts de Benifaió i Almussafes, de quinze a desset anys. 01.04.2019 Xerrada col·loqui amb el doctor cum laude en Ciències Polítiques i Sociòleg Pedro A. García Bilbao, amb el tema “futur i present de la lluita per la República Espanyola, lastres, reptes i esperances”.

07.03.2019 Presentació del llibre “La violència política contra les dones 1936-1953” i que ens acompanyaren els autors, Antoni Simó Rosaleny, lli-

18.12.2019 Ens confederem amb la Coordinadora d’Associacions de Memòria Històrica del País Valencià, del que resulta elegit el nostre actual secretari Luis Botello, com a vicepresident, gestionant les Missions de la Memòria als Instituts de Secundària.

100

17.04.2021 Dia extraordinari per a l’associació, i especialment per la família de José Perera Carrió. Al cementiri de Paterna es lliuraran les restes de les tres saques de juliol de 1940 (24.07.1940), a la fossa comuna num. 127 amb 143 persones, i entre elles les del Comandant en Cap de l’Estat Major de la 7ª Divisió de l’Exèrcit de la República Espanyola, i veí nostre. Les despulles del comandant foren recollides per la seva filla Encarnita Perera Almerich, de 85 anys, i la neta Anne Miralles Perera,

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

4 ANYS ESTUDIANT EN EL COL.LEGE DELS SALESIANS DE VALÈNCIA. 3 ANYS ESTUDIANT AL COL.LEGE DEL SAGRADO CORAZON DE JESUS, REP TITOLACIÓ ACADÈMICA, PERÒ NO SABEM QUINA. 1920 a 1934 FUTBOLISTA I ENTRENADOR DEL CD BENIFAIÓ, JUGADOR DEL LEVANTE UD, I EN 1939 PROVA EN ATHLETIC-AVIACIÓN DE MADRID. CAMPIÓ TIR DE PITXO D’ESPANYA CAMPIÓ TORNEIG DE BILLAR residents actualment a Barcelona. El nebot, veí d’Almussafes Arturo Perera Climent, de 86 anys, també els acompanyava. L’alcaldessa de Benifaió, Marta Ortiz, i la regidora de Benestar Social, Bibiana Piles, foren testimonis amb nosaltres de l’emotiu acte al cementiri de Paterna. A la vesprada, i acompanyats pels familiars, va estar soterrat al cementiri municipal de Benifaió, 81 anys després del seu afusellament al terrer de Paterna. També estaven els regidors Eduard Gomez i Marta Grau, i els membres de l’associació “Parlem de la República a Benifaió”, president Claudio J. Blasco Rovira, secretari Luis Botello Álvarez i tresorer Antonio López Delgado, per dir-li l’últim adéu al nostre veí José Perera Carrió, que ha sigut el primer a retornar al poble des de l’inici de l’actual democràcia. Esperem que no siga l’últim.

VIDA RESUM D’EN JOSE PERERA CARRIÓ (Benifaió 1911 - Paterna 24-7-1940) 29 anys FILL DE D. VICENTE PERERA I CONCEPCION CARRIO, NAIX A BENIFAIO EN 1910, A LA PLAÇA MAJOR NÚM. 4 DE BENIFAIÓ. ELS PARES REGENTAVEN UNA BOTIGA D’ULTRAMARINS A LA MATEIXA PLAÇA.

BOXEADOR, COM EL SEU GERMÁ ARTURO PERERA. CORREDOR A PEU I PELOTARI ABANS DEL 1931 AFILIAT A L’UNION PATRIOTICA. 20.3.1931 NOU SECRETARI CASINO DEL PARTIT UNIFICADO REPUBLICANO AUTONOMISTA –PURA– (PROP AL RADICALISME DE LERROUX). 1931 4 ANYS D’ESCRIBENT DE L’AJUNTAMENT DEL POBLE, ÉS INTEL·LIGENT, ESTUDIÓS, I AMB CAPACITATS DE LIDERATGE. CAP EL 1933 ES LLICENCIA DEL SERVEI MILITAR FET AL REGIMENT “MALLORCA” AMB EL CÀRREC DE CABO. 1935 AFILIAT DEL PARTIDO SOCIALISTA. 1936 ÉS OFICIAL DE L’AJUNTAMENT. 17.7.1936 COLP D’ESTAT MILITAR CONTRA LA REPÚBLICA. 1936 SETEMBRE? COLUMNA URIBARRI, DE SARGENT, SEGUIDAMENT D’ALFERES PER TENIR TÍTOL ACADÈMIC. OCTUBRE 1936 INGRESA A L’INSTITUT DE CARABINERS EN LA 3ª BRIGADA MIXTA COMANDANT PER JOSE MARIA GALÁN. (GERMA DEL FAMÓS HEROI DE JACA, FERMÍN GALÁN). -ABANS DE LES OPERACIONS A POZUELO DE ALARCON VA SER NOME-

101

Entitats i Associacions locals

NAT TINENT. (1ª BATALLA CTRA LA CORUÑA-OFENSIVA DE POZUELO DEL 29-11-1936 AL 02-12-1936) EN AQUESTA OPERACIÓ VA SER FERIT. - S’ENCARREGA D’UNA SECCIÓ SAPADORS PROVISIONALMENT, PER FERIDA DEL CAPITÀ SANCHEZ TEMBLEQUE (QUE ARRIBA A GENERAL DIVISIÓ DEL CONSELL SUPREM DE JUSTICIA MILITAR EN 1956). -GENER 1937 PARTICIPA EN OPERACIONS MILITARS PER LAS ROZAS, EL PLANTIO, ALTO DE LEÓN EN LA 3ª BATALLA CTRA DE LA CORUÑA EN LA PRIMERA QUINZENA DE GENER (DEFENSA DE MADRID). -MARÇ 1937 ASCENDEIX AL CÀRREC DE CAPITÁ (GACETA) AMB UN SOU DE 1.000 PESSETES I PICO!! QUE REPARTEIX AMB LA DONA I FAMÍLIA HABITUALMENT DES DE MADRID. EL VESTIT DE CAPITÁ LI COSTA 200 PESSETES. -MAIG, OPERACIONS EN EL ALTO DEL LEON, DURANT L’OFENSIVA DE LA SERRA, COMANDANT SEMPRE LA CIA DE SAPADORS. -JUNY 1937 PASA A LA 7ª DIVISIÓ DE CAPITÁ AJUDANT JEFE (DEL Comandant ZULUETA). -2 JULIOL 1937 ASCENDEIX A COMANDANT A PROPOSTA JEFE 3ª BRIGADA MIXTA EL CORONEL JM GALÁN (I DEL CORONEL SEGISMUNDO CASADO JEFE XVIII CÒS EXERCIT). -12 JULIO 1937 OPERACIONS EN LA FAMOSA I CRUENTA BATALLA DE BRUNETE, AMB EL VIII EXERCIT AL COMANDAMENT DEL CORONEL SEGISMUNDO CASADO, AMB LA 34ª DIVISIÓ DIRIGIDA PER JM GALÁN, AMB LA 3ª BM ON TENIM AL NOU COMANDANT PERERA. TAMBÉ OPERA PER VILLANUEVA DE LA CAÑADA. -DESPRÉS TORNA AL SECTOR 7ª DIVISIÓ CASA CAMPO I CIUTAT UNIVERSITARIA QUEDANT AGREGAT A L’ESTAT MAJOR.

Entitats i Associacions locals

Benifaió

-MAIG 1938 ES JEFE D’ESTAT MAJOR SECTOR 7ª DIVISIO (REVISTA). -2.1.1939 REP UNA CARTA DEL SEU GERMÁ VICENTE, DOMICILIAT A L’ARGENTINA ADMIRANT EL PATRIOTISME DE JOSÉ, I VOL LIQUIDAR PERTINENCES D’ALLÍ I RETORNAR DEGUT A LA CRIDA DE LA QUINTA DEL 21 E INCORPORARSE A FILES. -13 MARÇ 1939 JEFE ACCIDENTAL D’ESTAT MAJOR 7ª DIVISIÓ, DESPRÉS DEL COP D’ESTAT INTERN DENOMINAT “DE CASADO” DEL 5 MARÇ 1939.

Unes festes diferents! AGOST 2021

2 CUERPOS DE TREN BLINDATS 1 BATALLÓ DE GUARDIES D’ASSALT 5 BATERIES D’ARTILLERIA, DE RECOLZAMENT DIRECTE 2 BATALLONS MINADORS I FORCES FORTIFICACIONS I LA PLANA MAJOR 28.3.1939 LA PLANA MAJOR DE L’EXÈRCIT REPUBLICÁ CAU I FRANCO ENTRA EN MADRID. EL COMANDANT PERERA TORNA A CASA EN COTXE, APLEGANT A LES 16H. ON VA PERMANEIXER 14 DIES. 1.4.1939 ELS COLPISTES GUANYEN LA GUERRA D’ESPANYA. 12.04.1939 PERERA VA FER LA SEVA PRESENTACIÓ À CARLET, CAP DE PARTIT JUDICIAL I LI DIGUEREN QUE ELS MILITARS HAVÍEN DE PRESENTAR-SE AL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE SUECA. 15.04.1939 FITXA CLASIFICADORA EN SUECA. QUEDA DETÉS. 6.5.1939 INSTRUCCIÓ SUMARISIM 2306 CONTRA JOSÉ PERERA CARRIÓ, AUDITORÍA GUERRA.

-PROFESSOR DE TÁCTICA (QUATRE CURSOS ESCOLA D’OFICIALS DE LA DIVISIÓ I UN CURS EN EL COS DE L’EXÈRCIT). ENCARREGAT D’UN SECTOR AMPLE DE 23 KMS, DES DE L’HOSPITAL MILITAR DE CARABANCHEL FINS LA CUESTA DE LAS PERDICES, PASSANT PER CASA CAMPO, CIUDAD UNIVERSITARIA I DEL AGUILA, AMB UNA GUARNICIÓ DE GRAN UNITAT COMPOSTA DE: 3 BRIGADES LA 40-42 I 53, 3 BATALLONS 7-65 I 73

AMETRALLADORS

7.8.1939 PRESÓ DE CARLET, EL SEU GERMÀ ARTURO PERERA EMPRESONAT ALLI, DIU A UNA CARTA QUE LES CARTES DE JOSÉ SON COM EL TIMÓ DE LA SEVA VIDA. 26.8.1939 JUTJAT MILITAR DE CARLET, TRASLLADA A JOSÉ PERERA A PORTA COELI. 29.8.1939 AL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE PRESONERS DE GUERRA DE PORTA COELI L’AUDITOR DE GUERRA ORDENA EL SEU INGRÉS A LA “CÁRCEL MODELO DE VALENCIA”. 6.9.1939 INSTANCIA DEL COMANDANT PERERA A L’AUDITOR PER AMPLIAR DECLARACIÓ, DES DE LA PRESÓ CELULAR VALÈNCIA.

102

8.9.1939 CARTA DE JOSÉ A SA MARE: …EXEMPLE DE VIRTUT I SANTEDAT, LI DIU QUE FORMA PART DEL COR FORMAT À LA CÁRCEL. 16.3.1940 FISCALIA SOL.LICITA PENA DE MORT I RESPONSABILITATS CIVILS ABSOLUTAMENT RESPONSABLE DE TOTA POLITICA POPULAR DEL POBLE, INDUCTOR ASSASSINATS. INCENDIARI. 26.3.1940 CONSELL GUERRA SUMARI NÚM.2306 PENA DE MORT I RRCC. 7.7.1940 CARTA DE JOSÉ A ALFREDO TORÁN, FILL DE L’ARTISTE ESCULTOR ALFREDO TORÁN OLMOS QUE COINCIDIREN A LA PRESÓ DE VALÈNCIA, DONANT-LI ÀNIMS I EL RETRAT QUE LI VA FER ALLI, EMPRESONAT: TOT LLUM I COLOR AMB EL SEMBLANT DE PERERA. QUE LA SEVA FILLA DE 3 ANYS ACARICIARÁ DIENT: ¡PAPA! - I S. 21.7.1940 CARTA DE JOSÉ A SA MARE: “QUAN CAP REMORDIMENT TINC SOBRE LA MEUA CONSCIÈNCIA, ESPERE AMB SERENITAT ELS ESDEVENIMENTS…JA NO M’ENTREN MENJAR…”. 24.7.1940 EJECUCIÓ (AFUSELLAT) AL TERRER DE PATERNA. 11.11.1940 INCOAT EXPEDIENT PER LES RRCC. 12.11.2008 LA FUTURA ASSOCIACIÓ PARLEM DE LA REPÚBLICA A BENIFAIÓ, COMENÇA LA RECERCA DE DADES I DOCUMENTS DELS AFUSELLATS I REPRESSIÓ AL POBLE DE BENIFAIÓ. 19.11.2019 DIARI LEVANTE: EXHUMEN ELS 143 CADAVERS DE LA FOSSA COMUNA NUM. 127 DE PATERNA. ELS AFUSELLATS DEL 13, 24 I 27 JULIOL DE 1940. PENDENT D’ACLARIR IDENTITAT, PROBES LABORATORIS, ADN, ETC. 14.12.2019 PRESENTACIÓ LLIBRE FOSA 127 -LA MEMORIA EN UN RACÓ-.

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

14.4.2021 HOMENATGE ALS REPUBLICANS I REPUBLICANES AL 90è ANIVERSARI DE LA REPÚBLICA ESPANYOLA AL CEMENTIRI DE PATERNA. 17.04.2021 JOSE PERERA CARRIÓ, LES DESPULLES SON LLIURADES ALS FAMILIARS AL CEMENTIRI DE PATERNA, ACTE OFICIAL MULTITUDINARI APLICANT FORTES MESURES COVID19 A LES 11,30. 17.04.2021 EL COMANDANT EN CAP ACCIDENTAL D’ESTAT MAJOR DE LA 7ª DIVISIÓ BASE EN MADRID, EN JOSE PERERA CARRIO ÉS SOTERRAT AL CEMENTIRI DE BENIFAIÓ A LES 18,00H EN LA MÉS ESTRICTA INTIMITAT RODEJATS DELS SEUS FAMILIARS I MEMBRES DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL I MEMÒRIA DEMOCRÀTICA PARLEM DE LA REPÚBLICA A BENIFAIÓ.

103

Entitats i Associacions locals

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

C.D. Benifaió Benvolgut poble de Benifaió: Des del CD Benifaió volem destitjar-los que, amb aquesta situació que ens ha tocat viure, tots els veïns i les seues famílies es troben el millor possible. Esportivament, hem superat les expectatives de principi d’any: una escola plena de jugadors, i uns equips amb resultats realment espectaculars donades les condicions en què s’ha hagut d’entrenar i jugar. Destacar la gran tasca de preparació, formació, adaptació, anàlisi individual i planificació dels 15 tècnics del Club i més de 180 jugadors repartits als 9 equips de fútbol base i els 2 equips amateurs. Des dels 3 anys fins als 35, omplint tota una vida esportiva de molts joves de Benifaió.

setmana darrere setmana, amb la culminació del gran treball fet amb el Campionat de la Lliga de Plata de 2a regional. Però, el futbol base també ha estat plagat d’èxits, gran temporada de tots els equips, inclús augmentant l’ascens de jugadors durant la temporada. Cal destacar el Campionat de Lliga de l’equip juvenil, que ens permetrà jugar a la 1a Regional, categoria juvenil, l’any vinent. Espectacular temporada dels jugadors i resultat merescut davant el gran nivell i compromís des del primer dia.

El treball en equip, superació, igualtat, respecte, disciplina, esforç, etc., constitueixen valors que, amb el futbol coma a eina per a fomentar-los, el CD Benifaió treballa des de 1957 amb altre fet diferencial: l’aposta clara per la cantera. Esportivament, cal destacar en primer lloc la gran temporada del Primer Equip, que ha estat lluitant fins al final a la promoció d’ascens a la Categoria Preferent, un fet complicadíssim a l’abast de grans clubs de grans localitats: estem mol orgullosos d’ells. Però, a més, enguany afegim la creació de l’Amateur B, nou projecte per a cobrir les necessitats de tots aquells jugadors locals i com a possible pas previ al’Amateur A. On hem viscut una temporada plena d’il·lusió, amb entrenaments de fins 24 jugadors,

104

Què seria del futbol sense les famílies, sense els pares i les mares que, entrenament darrere entrenament, quedant-se a les portes del poliesportiu, o acompanyant i animant als nostres jugadors? Què seria del futbol a Benifaió sense l’afició? Amb els camps tancats de públic, vam tindre la iniciativa de aprofitar les xarxes socials per emetre per primera vegada els partits a internet. Tots els veins de Benifaió han pogut seguir des de les seues cases els partits del primer equip. Ha sigut un èxit rotund que ha permés també a moltes empreses del poble poder col·laborar i publicitar-se a les retransmissions. Moltes

Benifaió

Unes festes diferents! AGOST 2021

Entitats i Associacions locals

gràcies al equip d’ ARTPIXELS, indiscreptible la faena feta, seguirem treballant per tal que este projecte continue i la pròxima temporada es consolide. Anomenar, de manera molt especial, el naixement d’una penya de aficionats, el “FRENTE RALLAET”, que s’ha encarregat de donar, color i soroll als partits dels primers equips, viatjant als partits de fora amb ells, i omplint les grades de Benifaió als partits de casa. Fan una feina increïble, que apropa a l’aficionat al equip, i tant els jugadors, tècnics, com aficionats habituals al camp, han sentit que aquest suport ha sigut essencial per als èxits aconseguits. Des d’ací animem a la gent de Benifaió que s’aprope al camp, que participe amb la penya, que seguisca les xarxes socials. El CD Benifaió som tots, des del iaio que conta quan anava a l’antic camp,

fins al querubí de 3 anys que es posa les botes per primera vegada, o el comerç que dóna suport amb publicitat, cadascú de vostés, formen part del CD Benifaió. MOLTES GRÀCIES A TOTS UN EQUIP, UN POBLE! ALE RALLAETS!

105

Imatges cedides per Miguel Romero

Benifaio Fiestas 2021

Articles inside

Els nostres veïns i veïnes col ·laboren

Entitats i Associacions locals