Entrevista Elena Collado

ENTREVISTA a Elena Co ado

Reina Fallera 2017

Sona el timbre de la que enguany es una de les cases amb més moviment de la ciutat. Passe, pregunte per la Reina, i la veig guapíssima com sempre: el fotògraf ofi cial està captant les imatges per a aquesta entrevista, mentre ella posa natural i riallera. Prompte acaben i Elena Collado Torralba, la màxima representant de la festa fallera d’aquest 2017 es posa còmoda a la cadira, al meu costat –quin honor- mentre em mira curiosa i expectativa, esperant la primera pregunta. No es sap qui està mes nerviosa, si entrevistada o entrevistadora. -Abans de començar, i encara que el món de les falles ja et coneix sobradament, m’agradaria que em digueres... Qui és Elena Collado? Com et descrius a tu mateixa? La Reina es sorprèn per aquest començament tan directe i es queda pensativa, però prompte comença amb la seua descripció -Jo no sóc la mes apropiada per a fer-ho... Els meus pares sempre m’han dit que soc alegre –i afegeix rient-se- ¡i cabuda!. Podria dir-te que sempre m’agrada ajudar i estar ahí per fer feliç a la gent que està al meu voltant. També em considere atenta: quan li passa alguna cosa a algú que conec m’afecta molt. I, a més, intente fer sempre les coses correctes i de la millor forma possible. Crec que sóc divertida, m’agrada fer bromes. -I és que Elena Collado Torralba és una jove borrianera amb el bon humor i el somriure sempre amanit. Estudia 3er de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Jaume I, carrera que li va com anell al dit gràcies al seu caràcter extravertit i creatiu. Tot un terratrèmol de dona que transmet una gran energia per allà on passa, i a la que li encanten les cançons amb missatge, com Color Esperanza de Diego Torres, ballar, des de dansa del ventre fi ns la salsa, i com no, les falles, que enguany viu mes intensament que mai. -Família, amics, parella, carrera, i Reina Fallera. Com es pot compaginar tot açò? es important per a tu que tots s’impliquen, o prefereixes que et deixen fer? Bé, tots ells saben que enguany va tot centrat en el món de

les falles. No puc estar al cent per cent sempre amb tots, però ho entenen. Per a mi es molt important tindre’ls al costat perquè així no recorde les coses només jo, sinó amb tots ells. Ma mare, per exemple, que està sempre pendent de la roba i els actes, em fa veure que li importe i sé que si passa alguna cosa, esta ahí. I es que Elena és una dona familiar, propera i a la que li encanta la seua ciutat, per això quan li pregunte pel seu futur ho te molt clar. -On et veus en 10 anys? La meua concepció de futur sempre ha estat en Burriana, -contesta de seguida-però abans d’això vull viatjar i obrir la ment. Encara que visquera a l’estranger m’agradaria sempre tindre algun motiu per tornar a Burriana i si tinguera que viure fora per treball o altres motius, estaria bé que fora Valencia o algun lloc així, que en un moment pots estar a casa. -Aquesta resposta em desperta la curiositat. Vull saber què n’opina del futur de la seua generació una jove que als 20 anys ja ha aconseguit un dels seus somnis mes grans.Com a dona jove que eres, quins creus que són els reptes i les inquietuds de la joventut de hui en dia? -La Reina pensa, es pren el seu temps, i respon molt certera- Hi ha una part de la joventut que pareix que està adormida. Hi ha molta gent que es tanca a les xarxes socials i s’oblida de valorar la família, els estudis, eixir i fer coses amb els amics, o viatjar per conèixer món. Pot ser estan tornant-se molt individualistes... –i afegeix amb vehemència- També és veritat que hi ha molts que busquen triomfar en el que estan fent o en el que els agrada, coste el que coste. -Hi ha qui critica que les falleres no són mes que “dones fl orero”, que n’opines al respecte? No estic d’acord –sentència de seguida, espere no haverme excedit-. En lo poc que duc en el càrrec puc dir que no tot és somriure i mirar a la càmera. També hi ha que saber parlar, saber estar i ser capaç de mantindre converses i establir vincles amb la gent. Les falleres som xiques normals, que tenim les nostres afi cions, treballs, estudis, exàmens i, a més, som capaços de compaginar tot açò amb les falles. La gent que diu això parla sense saber. -Bé, la Reina és d’idees clares i opinions ben formades. Estic ben segura que podriem parlar de qualsevol altre tema d’actualitat, però ja és moment de posar-se en matèria i parlar del que mes ens agrada. -Que són per a tu les falles? Sobre tot son tradició que s’ha anat passant de pares a fi lls. Representa la cultura valenciana, -Elena es deté un moment, i un gran somriure li il·lumina el rostre- no sé, es vestir-te de valenciana i ser feliç amb el vestit, el monyo... és formar part de una falla i conèixer gent, fer amics. Les falles creen i mantenen ofi cis. A mi una cosa que me fa feliç és passejar-me per el Pla, que es on està Chicharro, la meua falla, sentir com tiren els coets, notar l’oloreta a pólvora, les xarangues, i estar amb els teus en la setmana més important de l’any. Per a mi això són les falles. -I és que a la Reina li agrada la festa, la música i l’ambient faller, motius pels quals, entre d’altres, després de molts anys com a fallera va decidir presentar-se al càrrec que hui ostenta.-Com vas viure els primers moments com a Reina? El dia de la elecció va ser molt estressant, perquè son moments en els que no saps què va a ocórrer. Vaig passar eixe moment amb la gent de la falla i en el segon en que va sonar el telèfon tot el mon es va tornar boig, i a mi me va començar a tremolar tot. De seguida va vindre la premsa, la Junta Local... i recorde estar ja en el cotxe ofi cial vinga a repetir que no me ho creia. Saludar per primera vegada, veure a les teues amigues, la recepció de l’Alcaldessa... estava tan emocionada que – recorda per un moment- no sabria explicar-t’ho, jo només estava feliç. -Ho relata amb tanta passió que dóna gust

escoltar-la, i és per això que insistixc en que em conte els seus records-Qué destacaries de tot el que ja has viscut? Ui... sé que sona molt típic, però la exaltació al Payà. En el moment en que la Cort està a casa, eixir de casa per primera vegada amb la banda sonant, i la desfi lada amb Laura van ser molt especials. -Qué et passa pel cap quan el dia de la exaltació acaben d’imposar-te la banda i saludes, a tot un poble en peu, al Teatre Payà? És que no crec que hi haja una paraula... –tanca els ulls per recordar un moment i somriu embelesada- espectacular, podria ser. El moment del corredor no volia que acabara mai. I quan l’Alcaldessa em va imposar la banda, i saludar després, era com un somni. I una vegada seguda al tro, això imposa. -Ha canviat la teua percepció de la festa amb el pas dels anys, o des que eres Reina? Si, perquè no es el mateix formar pas d’una comissió que ser fallera, que es com un pas mes, i ja una vegada amb el càrrec de Reina, canvia tot molt: tens molt mes actes als que acudir d’una altra manera, i també tens que gaudir d’una altra manera, hi ha que valorar-ho. Ara sóc mes conscient del que estic fent i de on estic. -I a tu, les falles o el càrrec t’han canviat? Jo crec que no. Amb la Cort sóc igual de festera i bromista que abans, i amb les meues amigues sóc també la mateixa. -I després de parlar del que ja ha viscut, em falta saber què espera Elena del que queda del seu regnat, de la setmana gran de les Falles, i de la seua labor.-

-Quins actes o moments dels que falten per vindre esperes amb més ganes? No es que hi haja algun en especial... tots! Però sí que em fa molta il·lusió la Pleitesia perquè cada falla dedica el seu temps per a rendir-me homenatge, i demostren que tenen paraules boniques per a mi. I l’ofrena crec que te que ser molt especial. Passejar pels carrers de Burriana com a Reina deu ser preciós, i el moment d’entregar el ram, quan sone l’himne... –sospira- sí, sobre tot l’ofrena. -Quin paper juga la Reina Fallera en la festa? És la imatge que ofereix Burriana quan vas a altres pobles. Sóc la representant del meu poble i, a més d’un privilegi, també és molt important. La Reina és la persona que dona inicia a la festa, no només al imposar-li la banda sinó també al llegir el pregó. I no vull dir que siga la mes important, però sí és una fi gura important en la festa. -Què creus que diferencia a unes reines de altres? O, són totes iguals? Apart de físicament, cadascuna te la seua forma d’actuar: més festeres o alegres, més tranquil·les... jo, per exemple, estic intentant ser natural i amable. -Parla’m de Silvia, com és ella? Ai, Silvia es que és tan dolceta. Sempre està pendent de mi, es preocupa molt de que tots estiguen bé, i demostra de veritat que me vol molt. És molt amable i carinyosa, i està vivint un somni de princesa. - I amb teua cort, com es la convivència? Cadascuna venia d’una banda, i al juntar-nos cada una aporta les seues coses bones, per al que siga: tant per als actes com quan eixim de festa estan pendents de mi i de passar-s’ho bé i disfrutar. Crec que fem un bon grup. -Amb la entrevista quasi a punt no podia oblidar-me de preguntar per una de les fi tes que enguany han aconseguit les Falles al món- -Canvia alguna cosa el fet que les Falles han estat declarades Patrimoni de la UNESCO? Què creus que pot parèixer atractiu de la nostra festa per a la gent estrangera? Que les falles siguen declarades patrimoni immaterial es molt important perquè es dona a conèixer la nostra festa i la nostra cultura a nivell mundial. Ara la coneixerà tot el mon i això, a més, generarà turisme. El que mes pot impactar són els grans monuments i sobre tot que desprès d’estar una setmana al carrer, els cremem. I, a part, les mascletades: per a una persona que no ha viscut mai cap, pot provocar-li unes sensacions molt fortes sentir els masclets, la pujada d’adrenalina... per a qui no ho coneix deu ser increïble. -Per últim, un missatge per al món faller. Estic orgullosa d’ocupar aquest càrrec, m’agradaria que aquest fóra un any inoblidable per al mon de les falles. M’agradaria també que la gent que no coneix les falles obrira la ment i es deixara portar per aquest mon, i als fallers i falleres els demane i desitge que disfruten les Falles al màxim.