Exaltació

Manteniment Reina Fallera Infantil de Borriana 2017 Per: Sergio Almarcha Valls

Reina fallera infantil de Borriana, Sílvia Reina fallera de Borriana, Elena Alcaldessa de la ciutat Presidenta de Junta Local Fallera Falleretes i fallerets de les dinou comissions de Borriana Falleres, fallers, amics tots, molt bona vesprada.

Si em trobe aquesta vesprada ací amb la veu tremolosa, no és perquè siga un orador experimentat ni un poeta afi cionat, perquè res de tot açò sóc.

Si em trobe, ara, en aquest moment davant vostre no és perquè siga un enamorat de la meua ciutat i açò sí que ho sóc. De la gallardia del seu Templat, de l’aroma de la fl or del taronger i del soroll de la seua mar. Tot açò em té més que encantat, però tampoc és el motiu pel qual estic hui ací.

Si estic ací, no és per la devoció que tinc per la nostra festa. Ni perquè sóc capaç d’emocionar-me de cada instant que ella ens regala, en una mascletada, en una pleitesia, en una desfi lada i davant de les fl ames en la nit de la cremada.

Ni tampoc per l’amistat que m’uneix a un gran nombre de fallers. Tinc amistats en cada racó de la festa, en cada casino o casal, amistats que són un gran valor per a mi, però elles tampoc m’han portat fi ns ací.

Si estic ací, si la meua veu podeu escoltar, no és perquè pense que aquest acte és el més màgic del calendari faller i estic convençut que ho és. Acte que conjuga espontaneïtat i il·lusió, tendresa i innocència, sense deixar de costat les nostres tradicions. Acte que he tingut la sort de viure des de diversos llocs d’aquest emblemàtic teatre. Com a faller, com a organitzador o com a pare orgullós veient com els meus fi lls imposaven la banda a alguna bonica fallereta. Però mai podria imaginar que algun dia aquest seria el meu lloc.

Si sóc jo el mantenidor, i encara dubte que d’aquest càrrec siga mereixedor, no és perquè Susana i Alberto m’ho han demanat. Valore la vostra amistat, puix dins de la festa va començar. Nits de casino la van consolidar i l’any passat els nostres fi lls Alicia i Hugo van aconseguir que els nostres llaços foren si és possible més grans. Però aquests llaços tampoc són el motiu del fet que siga jo el vostre trobador. Si, hui i ara, tinc l’atreviment de fer poesia, no és perquè enguany tenim una cort digna d’admiració. Deu xiquetes que són el compendi de bellesa i elegància, de simpatia i alegria. Són amants de la festa i són falleres i sé molt bé que tot açò durant tot l’any ens ho demostraran. Ho sé perquè en veure-les dalt de l’escenari m’han captivat, ho sé perquè qui les coneix molt bé a mi m’ho ha contat.

Senyores i senyors, si em trobe hui ací, si he tingut el valor de venir a recitar, és per eixa xiqueta que ja fa anys el cor em va saber furtar i enguany Borriana l’ha triada com a sa majestat. Si hui estic emocionat, si un nus en la gola no em deixa quasi parlar, és que per ella ho faria tot i tot s’ha convertit a fer de la paraula cançó.

Reina Sílvia, tu i sols tu eres el motiu del meu atreviment. Tu i sols tu eres la força que m’ha portat fi ns ací, Tu i sols tu faràs que hui jo siga joglar, trobador i poeta. I si estic ací, reina Sílvia, tan sols és per tu.

PER TU... SÍLVIA! REINA FALLERA INFANTIL DE BORRIANA DE 2017

Tan sols és per tu... princesa, que el conte que t’esperava s’ha volgut fer realitat i obrir la primera plana...

El vols escoltar amb mi? Te’l puc contar, sobirana? M’acompanyes un moment esta màgica vesprada?

Si véns vas a descobrir com si encetes eixa plana, en realitat ve d’antic, història tan estimada que és este llibre preat de les falles de Borriana.

En ell hi ha moltes memòries, mil moments que el llibre guarda, i entre les seues històries hi ha un fi l que, per art de màgia, les va cosint per ajuntar-les i fer més gran la contalla en unir totes les veus com si sols una parlara.

Tu que ja saps mil cançons, puix la música t’encanta (i fas parlar amb les mans i amb notes plenes de gràcia el teclat blanc d’un piano que acaricies amb constància) podràs comprendre sens dubte el que amb les històries passa:

Cadascuna és una nota, un compàs, una contalla, però quan les ajuntes totes amb eixe fi l fet de màgia, és quan se sent la cançó... quan la música és més clara, i es pot comprendre millor la melodia que canta.

Hui s’ajunten, reina Sílvia, hui els contes estan tots junts. Com pot ser?, pots preguntar-te... Puix s’han ajuntat per tu!

Tan sols per tu... reina meua, estimada sobirana! I és que malgrat que eixe conte és una història passada, hui renaix al teu caliu... Obri la primera plana! Perquè el fas xiquet de nou amb el teu riure de fada, que no para de dansar en eixe món ple de màgia. Un món que està ple de somnis... que de fa temps t’esperava, puix sempre has sigut fallera: quan no parlaves encara ja et vestiren per l’ofrena, i des d’aquella vegada no has deixat per un moment de vestir de valenciana... de somiar somnis que brillen com la foguera i la fl ama.

I és que els somnis dels xiquets, quan el foc enmig d’ells balla... Saps què passa? Que es compleixen! I al teu destí escrita estava una corona amb la forma d’una gran pinta daurada...

Fa poc més de seixanta anys, una xiqueta somniava... tu hui li dius “auelita”, mes llavors, com tu eres ara, era una nina desperta que amb les falles ensomiava.

I saps què? La van fer reina! Reina infantil de Borriana! Era l’any cinquanta-sis, i la festa es preparava igual que hui... tota joia, tota alegria i rialla.

Però ja saps que les falles, que són totes d’art i màgia, una nit han de cremar-se perquè la festa renasca.

La xiqueta estava trista i una llàgrima lliscava dels seus ulls fi ns a la cendra que de les falles quedava.

Amb un somriure molt fort, amb un desig d’esperança, va demanar a la cendra, a l’espurna i a la fl ama, tornar a viure de nou aquell somni que anhelava! Ho va desitjar tan alt, tan de cor ho desitjava, que han passat ja seixanta anys, i ací estàs tu, sobirana, continuant la dinastia de les reines de Borriana!

Però este... és el teu somni, el teu conte merescut... que sospira al teu somriure i a la teua joventut, somniant somnis que s’ajunten i que encara no han nascut.

Saps per què naixen els somnis? Saps per què tots han vingut? Com pot ser? Pots preguntar-te... Puix han vingut sols per tu!

Tan sols és per tu... princesa, per tu ha nascut la vesprada de la teua exaltació com a reina i sobirana de les falles que t’estimen... per tu han ajuntat la xicalla per omplir en el teu cor l’escenari que esperava el lloc d’honor que mereixes com a princesa de Borriana!

Per tu ha ajuntat mil colors sobre el blau que tant t’agrada, els fi ls de seda fets fl ors que portes sobre la falda; perquè tu eres primavera i per tu amb capolls esclata a les portes de l’hivern el teu regne d’esperança...

Per tu la mar va cantant, sols per tu el vent és sonata, que anuncia com un pregó, amb l’olor que du la traca, que eres festa i que per tu... per tu la festa és la falla! Amb el somriure en els llavis que tan sols porta la infància. I és que si et conec un poc, dolça Sílvia, sobirana, sé que saps fer-te voler, i que el teu somriure es guanya a qui et coneix i a qui no, perquè sols una mirada deixa el cor enamorat de qui et mire cara a cara.

T’estima tant el matí que ha volgut fer-se vesprada, i t’estima tant la nit que per la “plantà” t’esguarda amb el somriure en els llavis i, sobretot, molta màgia...

Saps per què, bonica Sílvia, tots els fallers han vingut? Saps per què han tornat les falles i de la cendra han nascut? Per què està tot ple de màgia? Per què fi ns el més menut ja no pot deixar de riure mirant amb joia el futur?

La resposta és ben senzilla... Reina meua, ÉS TOT... PER TU! Tan sols per tu, reina meua, el conte que t’esperava s’ha volgut fer realitat i obrir la primera plana.

El vols escoltar amb mi? Te’l puc contar, sobirana? M’acompanyes un moment esta màgica vesprada?

Hui comença eixa aventura del llibre (i llegir t’agrada)... i has d’escriure moltes planes, moltes més planes encara, en la història de les falles que avui et corona i t’aclama.

Seràs per tots els xiquets el tresor al qual fer guarda... i per tu seran estreles que enllumenen l’estelada de nits de rialles, coets, sopars, cançons i bonança. Per tu els jocs... no faltaran, els ninots prendran la plaça, i la música i el ball, el poema i la rondalla, voldran dir-te a cau d’orella que eres, Sílvia, la més guapa! La reina dels més menuts, on has d’estar la més alta perquè tots vegen de lluny el teu somriure de fada...

El que ha tornat a la vida esta història, que no acaba, puix per tu, bonica Sílvia, per tu, gentil sobirana, no podran amb ell les fl ames, ni la nit que el foc esguarda.

I és que els somnis dels xiquets, quan el foc enmig d’ells balla... Saps què passa? Que es compleixen! Somia, Sílvia estimada, somriu tan fort com pugues quan l’hora siga arribada i per tu es complirà tot... i despertaràs la màgia que farà que el teu record revisca cada vegada que el gran llibre de les falles òbriga una nova plana.

Però això està tot per vindre... no patisques, sobirana... Que avui comença esta història que s’ha vestit de contalla, buscant sols el teu somriure perquè per tu viu i canta... Saps per què, bonica Sílvia, este nou món ha nascut? La resposta és ben senzilla... Reina meua... és TOT... PER TU!

I esta vesprada amb un crit vol cantar de bona gana. Visca Sílvia, la nostra reina! Feliç regnat, sobirana!

Que visquen sempre les falles i visca sempre Borriana!