El Castell MAIG 2021 N170.qxp_Maquetación 1 12/5/21 12:39 Página 4
El fet històric
4
El Castell MUSEO DI SAN MARTINO, NÀPOLS / WIKIPEDIA
Galeres catalanes entren a Nàpols, l’any 1465, després de la batalla d’Ischia, pintades a la Tavola Strozzi
Una de pirates al Baix Llobregat Els corsaris eren pirates que els estats autoritzaven a atacar vaixells de flotes alienes. Els pirates, en canvi, eren autònoms. Atacaven qualsevol nau, fins i tot vaixells del mateix país i comarca. Un cas ben clar de pirateria al segle XV va tenir lloc en aigües properes a Castelldefels. La va dur a terme el senyor del Castell de Sant Boi de Llobregat, Joan de Torrelles, que estava enfrontat amb el consell municipal de Barcelona Patent de cors Els corsaris eren mariners als quals el govern d’un país els havia concedit un document signat, anomenat “patent de cors”, que els autoritzava a atacar els vaixells de països enemics i a apoderar-se de la nau i de la seva càrrega. Atacaven només els vaixells que la seva patent permetia (els enemics) i mai els de l’estat que els autoritzava a actuar. De vegades, però, s’excedien. Malgrat algunes queixes sobre les seves actuacions contra els vaixells propis, l'activitat dels corsaris no es va abolir a Europa fins a mitjans del segle XIX, i a Espanya, fins a l’any 1908.
Alfonso López Borgoñoz
L’any 1449, Joan de Torrelles es va dedicar a pertorbar i impedir el comerç marítim al voltant de Barcelona. A l’agost va armar una galera, anomenada Sant Bertran, al port de Tarragona, i va practicar la pirateria pel seu compte. El patró de la seva nau era un altre santboià anomenat Bartomeu Cerdanya. Els pirates de Torrelles i Cerdanya es van dedicar a assaltar vaixells i quedar-se amb les seves mercaderies, que sovint eren productes com blat, formatge i oli, perquè l’or anava en vaixells que habitualment eren protegits per naus escolta. Els pirates també feien presoners, i mataven els que es resistien. Vaja, el que se suposa que fan els pirates de tota la vida. Per capturar-los i salvaguardar el trànsit marítim, les ciutats de Barcelona, Tortosa, Tarragona, Perpinyà i cadascuna de les illes Balears van fer pagar uns elevats tributs especials a la seus pobles per armar galeres que escortaven els vaixells mercants amenaçats per les activitats auspiciades per en Torrelles. Segons explica Carles Mira, historiador de Sant Boi, “un dels incidents que més indignació produïren s’escaigué el 14 d’agost de 1449, en aigües de Castelldefels”. La galera Sant Bertran s’acostà a una barca de pescadors (d’un tipus anomenat leny) a la qual requerí que es lliurés, però aquesta optà per fugir. Perseguits pels corsaris de Torrelles, un jove mariner de Garraf fou mort d’un tret de ballesta. “El seu pare, desesperat, baixà a la ciutat [de Barcelona], i cada dia esperava l’entrada dels consellers clamant justícia a crits”. Després d’aquesta acció a Castelldefels, Joan de Torrelles encara va atacar algunes
altres embarcacions que s’adreçaven a Barcelona i altres poblacions costaneres. Temoroses les seves tripulacions, les embarcacions van restar inactives als seus ports de la costa catalana. Finalment, els consellers de Barcelona van armar una altra galera, comandada per Ramon Desplà, que va aconseguir capturar la nau de Joan Torrelles, a Alacant, el 4 de setembre d’aquell mateix 1449. La nau de Barcelona va empotrar el seu esperó en un dels costats del vaixell la galera Sant Bertran i, després de mig dia de combats, els de Joan de Torrelles es van rendir. Vint dels homes del seu vaixell van morir i molts altres es van ofegar. Els barcelonins van haver de lamentar la pèrdua de quatre homes, tres dels quals eren remers i un, ballester. Els ferits van ser 52. La nau pirata va tornar a Barcelona arrossegada per la d’en Desplà.
Canvi de bàndol Dos anys més tard de ser derrotat, el 1451, Joan de Torrelles va tornar al costat de les autoritats barcelonines, que van armar una galera petita, una galiota, amb la qual va assumir la tasca de protegir el comerç de la ciutat, segons explica l’historiador gavanenc Josep Campmany. Fins i tot, al 1457, amb motiu de l’atac d’unes naus pirates genoveses a Barcelona i el Pla del Llobregat (hi havia una guerra contra Gènova en aquell moment), va lluitar del costat guvernamental, fins a obligar els genovesos a reembarcar i abandonar el botí que amenaçaven endur-se amb el seu atac.
