Reportatge

Quan la consulta crema

Roda de premsa de presentació de l’estudi de burnout mèdic realitzat per Metges de Catalunya (MC). Octubre 2021.

10anys de retallades i dos de pandèmia. Un còctel explosiu per a la sanitat pública i per als seus treballadors i treballadores.

Si els signes de l’esgotament eren evidents abans de la COVID, fins al punt d’estimular la convocatòria de tres vagues mèdiques i denunciar sengles vegades l’Institut Català de la Salut (ICS) davant la Inspecció de Treball per la sobrecàrrega laboral a què es sotmet el col·lectiu mèdic, l’emergència sanitària provocada pel coronavirus ha reblat el clau del benestar emocional del personal facultatiu. El resultat no és altre que una elevada prevalença de la síndrome d’esgotament professional o síndrome de burnout. Una situació que es dona especialment en les professions assistencials, les quals exigeixen una relació constant i directa amb altres persones. La sensació d’estar cremat a la feina es manifesta en forma d’esgotament físic i psicològic, una actitud despersonalitzada i un sentiment de falta de realització personal. A partir de l’1 de gener de 2022, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeixerà oficialment el burnout com a malaltia relacionada amb la salut mental.

Metges de Catalunya (MC) ha realitzat un estudi per avaluar la incidència del burnout entre els facultatius dels centres de salut públics i concertats. Efectuat entre els mesos de maig i juny de 2021 per mitjà de la metodologia del Maslach Burnout Inventory (MBI), en l’estudi han participat 2.716 professionals de tots els sectors sanitaris i especialitats mèdiques. Una mostra significativa tenint en compte investigacions precedents, molt menors quant a nombre d’enquestats. El test MBI analitza tres factors relacionats amb el burnout. El primer, cansament emocional -esgotament físic i psíquic en el treball-, afecta el 70% dels facultatius. El segon, despersonalització -actitud d’aïllament i distanciament davant el treball-, es dona en el 61,5% dels professionals mèdics. El tercer, manca de realització personal -autopercepció d’incapacitat per assumir les tasques assignades-, es presenta en el 44% dels participants de l’estudi.

Si es té en compte la concurrència dels factors, un de cada de tres facultatius (33%) està afectat pels tres símptomes del burnout alhora. Una xifra que s’eleva fins al 51% si se suma la incidència del cansament emocional i la despersonalització laboral.

Què causa el burnout?

• Sobrecàrrega laboral inabastable i sostinguda. • Jornades de treball prolongades de manera sistemàtica. • Manca d’autonomia i control sobre la pròpia agenda assistencial. • Condicions laborals i retributives poc satisfactòries. • Sentiment de desprotecció / desconsideració per part de les administracions i empreses. • Conflictes de rol i competències professionals. • Dificultat elevada per conciliar la vida personal i laboral. • Escasses oportunitats formatives, d’investigació i recerca.

Tot i que l’esgotament afecta de manera tranversal el col·lectiu mèdic, l’estudi del sindicat reflecteix que les metgesses, amb una edat compresa entre els 31 i els 50 anys i que treballen en l’àmbit de l’atenció primària de salut, presenten un grau d’afectació major. La doble vida laboral de les dones, que segueixen assumint de manera majoritària les tasques domèstiques i de cura familiar, potencia l’esgotament, l’ansietat i l’estrès per no arribar a tot.

Les conseqüències del burnout entre el col·lectiu mèdic recauen sobre la salut dels afectats, sobre la seva dedicació professional i sobre la comunitat a la qual presten serveis. Insomni; fatiga; cefalea; problemes digestius, obesitat, afectació cardiovascular; problemes dermatològics; dolor muscular, afectació de sistema immunològic; clínica ansiosa-depressiva; “boira” cognitiva i, fins i tot, idees suïcides, són els principals símptomes de l’afectació del burnout sobre la salut. Les errades; l’absentisme; els accidents de treball; el decreixement de la productivitat, la desmotivació i un clima de treball tens i enrarit, són el producte laboral d’un treballador cremat. Pel que fa als efectes sobre la comunitat, el facultatius amb burnout oferiran una atenció desigual, amb risc de pèrdua de la qualitat assistencial i desatenció, en els casos més severs.

Fosos

Els resultats de cansament emocional i despersonalització són molt elevats entre el col·lectiu mèdic del sistema sanitari català i fan pensar en problemes de salut dels professionals, però també d’organització i funcionament de la xarxa sanitària. Els facultatius no només se senten cremats, sinó que molts manifesten estar “fosos” a nivell emocional i físic.

L’estat de salut dels professionals és, probablement, un reflex de l’estat de l’assistència sanitària pública. Com s’ha dit moltes vegades, no es pot donar una atenció de qualitat a la població sense cuidar les persones que cuiden.

Cal escoltar les necessitats dels professionals i calen respostes per part de l’Administració. Incrementar els recursos i millorar les condicions laborals i retributives, però també prendre consciència i reconèixer l’existència del problema per fer-hi front des de tots els àmbits: recursos humans, prevenció de riscos laborals, gestió sanitària, i polítiques de salut.

Com pots identificar el teu esgotament professional

• Penses que el treball t’està desgastant. • Creus que estàs massa temps en el teu lloc de treball. • Ets sents emocionalment esgotat/da per la feina. • Ets sents frustrat/da. • T’has fet més dur/a amb els pacients. • Ets sents al límit de les teves possibilitats. • Ets sents buit/da en acabar la jornada. • Sents que tractes els pacients com a objectes.

BURNOUT MÈDIC

Factor Cansament emocional Despersonalització Manca de realització

70% 61,5% 44%

Afectació

33%1 51%2

1 Afectats simultàniament pels tres factors. 2 Afectats pels factors cansament emocional + despersonalització.

Resultats segons àmbit de treball

Valors indicatius de burnout Cansament emocional >27

Valors indicatius de burnout Despersonalització >10

Valors indicatius de burnout Realització personal <34