Espai per a les emocions i reflexions

Salut mental en temps de pandèmia

Agrupació de Psicòlegs de Metges de Catalunya

Són moltes les notícies que estan apareixent en la premsa relacionades amb la salut mental de la població, a conseqüència dels efectes de la pandèmia. Bé sigui per la quantitat de gent afectada, per la variabilitat i la intensitat dels símptomes o per la manca de recursos per poder atendre’ls, entre altres causes.

Ens trobem, de cop i volta, amb una expressió social de les emocions totalment excepcional, on cada vegada és més habitual parlar de les experiències viscudes i del patiment que han generat.

Hi ha una part positiva en tot això que és que estem normalitzant i de retruc desestigmatitzant parlar sense recança d’allò que sentim, d’allò que ens fa patir. Exposar les emocions no sempre ha estat socialment ben viscut i la tendència ha estat amagar-ho. Però sens dubte existeix també la part negativa i preocupant de tot aquest procés i és la referida a la intensitat i la generalització dels possibles trastorns i el seu abordatge. Aquest és necessari que arribi des de diferents àmbits: el de la salut i el psicològic per descomptat, però també el de la part social, comunitària i política.

Les administracions tenen una tasca de gestió cabdal en aquests moments. Dependrà d’elles resoldre aquesta situació complexa i s’espera que siguin valentes i coherents, capaces d’estar a l’altura de les circumstàncies en un moment tan excepcional i difícil. Més enllà d’analitzar la situació, han de treballar des de l’empatia per les persones i amb les persones. Incloure en les seves anàlisis i resolucions la societat. És necessari que es comuniquin amb aquells col·lectius que han de participar de la recuperació, invertint tot allò que faci falta. Per part dels facultatius, és necessari recuperar la normalitat, però cal ser curosos i no arriscar la salut. Necessitem eines i recursos ja. La presència d’estats d’angoixa i ansietat en els facultatius davant aquesta situació d’estrès laboral crònic, amb esgotament físic i mental i amb presència de sentiments d’ineficàcia, està sent molt preocupant. Atendre la població amb tot aquest increment de símptomes afectius és un afegit al seu dia a dia i és rellevant disposar d’eines personals per abordar-ho i no emmalaltir a causa de l’exercici de la professió. Si no estem bé emocionalment, no podrem atendre els altres. Aprendre de les situacions viscudes implica escoltar-nos i ser conscients també del nostre estat emocional, treballar per recuperar-nos, demanar ajuda i aprendre a posar límits.

Recentment, el sindicat ha fet una enquesta sobre el burnout en els facultatius i hem obtingut unes dades molt preocupants amb alts percentatges d’esgotament professional, sentiment de despersonalització davant el treball i manca de realització professional. Dades que ens revelen que un de cada tres facultatius està esgotat, cremat i desmotivat.

És molt difícil recuperar-se d’aquest estat emocional postpandèmic amb manca de professionals, pressió assistencial molt intensa i una projecció de futur que no aporta gaires solucions.

Metges de Catalunya (MC) aposta per treballar des de la motivació i cura dels facultatius, amb la lluita de drets laborals, però també amb formació contínua organitzant cursos sobre temes de benestar emocional. Des de l’Agrupació de Psicòlegs, en concret, estem disposats a col·laborar en tot allò que puguem i encetem aquesta secció , com espai de reflexió sobre temes relacionats amb aquest benestar, amb la salut mental, l’atenció psicològica i l’afectació cognitiva, entre d’altres.