Editorial

Els pressupostos de la Generalitat per al 2022, anunciats com els comptes més socials de la història i amb un increment molt significatiu de la partida destinada a Salut, no deixen de ser uns pressupostos continuistes quan s’analitzen al detall, “vitaminats” amb fons per a l’atenció de la pandèmia i postpandèmia.

Sembla clar i definitiu, com ja ha corroborat la directora del CatSalut, Gemma Craywinckel, que el Departament de Salut no disposarà dels recursos necessaris ni per oferir places atractives al personal sanitari, ni tan sols per poder millorar les seves condicions laborals i retributives.

I això es dona en un context en què cada cop hi ha menys professionals facultatius en el sistema, ja sigui perquè han marxat, perquè s’han jubilat o bé perquè es troben de baixa laboral per burnout. L’esgotament és gairebé generalitzat i comença a haver-hi personal que ja ni tan sols s’arriba a qüestionar a quin preu li paguen tot l’esforç suplementari i voluntari que fa, sinó que directament es planteja si vol continuar fent-lo.

Un esforç que, per altra banda, l’Administració sanitària ha arribat a estructuralitzar. Tant és així que, quan es troba amb professionals que s’hi neguen, els “obliga” a fer-ho. Ja hi ha exemples en diversos centres del territori.

Per tot això, i com que és evident que l’Administració no té el més mínim interès en cuidar, ni físicament ni mentalment, els seus professionals sanitaris, ni tampoc en millorar el tracte que els dispensa, hem decidit iniciar la campanya “Posa Límits”, perquè el personal facultatiu es plantegi, de cara a l’any vinent, fer només l’activitat a la qual està obligat per llei o pel seu contracte laboral. I així ho haurà de notificar a la seva direcció/gerència mitjançant el document que ha elaborat Metges de Catalunya (MC).

Amb aquesta iniciativa, pretenem deixar en evidència que el sistema no té ben dimensionats els professionals necessaris per al model assistencial que propugna i que, si fins ara aquest s’ha sostingut, ha estat bàsicament per l’escreix de jornada que la major part del col·lectiu fa, molt més enllà de les seves obligacions. Si el que volem és que l’Administració valori el seu personal, la feina que fa i millori les seves condicions laborals i retributives, el primer pas és exactament aquest: demostrar què passa quan la gent deixa de fer tot allò que, per llei, no està obligat a fer.

No serà fàcil. Hi haurà pressions i coaccions, però, davant d’això, el sindicat respondrà jurídicament. Hem de ser conscients de la força que tenim només fent bé la nostra feina. Ningú més protegeix la nostra salut. MC us ajudarà a protegir-la.

#PosaLímits

Pressupostos i postpandèmia