Descobrir la biblioteca pàg

ELS ESCRIPTORS CATARROGINS EN LA WEB DE LA BIBLIOTECA

Encara que no siga estrictament de la nostra web, l´obra dels autors i autores de Catarroja en el fons de la Biblioteca Pública Municipal Enric Valor pot rastrejar-se a través de la consulta en línia de la Xarxa Electrònica de la Generalitat Valenciana, dins del seu catàleg col·lectiu. Tanmateix, aquest article vol referir-se en particular a la nostra pàgina web, i més en concret a dos apartats: al Fons Local, on apareixen aquells llibres escrits per autors del poble o no i que facen referència a Catarroja, com també tots aquells llibres de qualsevol temàtica que estiguen escrits per persones de la nostra vila. Així, ací podem trobar llibres d´història, de literatura o d´allò que hem anomenat “miscel·lània”: des de llibres de Vicent Olmos a Josep Sargues o Magda Cabanes, per exemple, pel que fa als estudis històrics, com a llibres de creació literària de Berna Blanch, Ramon Ramon o Maria Jesús Yago, entre d´altres. Pel que fa a la miscel·lània, com diu el seu nom, hi ha obres de tota mena: des dels Apuntes de lógica d´Antonio Hervàs als contes il·lustrats de Rafa Reinoso, passant fins i tot pels tres volums de

1922 o de David Raga Sauco el 26 de novembre de 1967. Però on apareix reflectida la intensa activitat dels nostres autors és, com no podia ser d´altra manera -encara que siga només la punta de l´iceberg-, en les efemèrides catarrogines. Ací ens trobem amb presentacions de llibres, xerrades, dates de publicacions de llibres, poemes, homenatges, premis…tot allò que dóna idea del moviment literari: així, per exemple, l´estrena de l´obra de teatre Currículum de Pasqual Alapont el 9 de desembre de 1994, la participació d´Enric Monforte al cicle de “Poetes Benvingut Oliver , amb l´ uniforme d´Acadèmic de la Història i la banda de la Gran Creu d ´Isabel la Catòlica Las pólvoras y sus aplicaciones de al terrat” a l´Octubre CCC el 21 de Manfredo Monforte Soler. desembre del 2006, l´obtenció del També, en la secció d´efemèrides literàries, i al costat dels autors de la literatura universal, apareixen els nostres autors. Així, hi són les desaparicions de Pasqual Asins i Lerma el 29 de març de 1948, de premi Benvingut Oliver de poesia per Plàcid Rosaleny el 21 de setembre de 1984, o la pronunciació d´un sermó per Fra Josep Servès a la Universitat de València el 12 d´octubre de 1747…entre molts d´altres. Pelegrí Lluís Llorens i Raga el 7 L´objectiu, en conseqüència, és donar d´octubre de 1976 o de Benvingut a conèixer la producció cultural i Oliver el 20 de març de 1912…com literària dels nostres autors i autores: també les naixences de Josep Jorge la seua presència constant en la Vinaixa el 3 de gener de 1866, de pàgina web de la biblioteca no deixa Bertomeu Llorens el 13 de març de de ser-ne una clara constatació.

L´ART DE… RAFA REINOSO

ELS CÒMICS DE REINOSO: LA NARRATIVA DEL TEBEO CLÀSSIC

CRISTÒFOR AGUADO I MEDINA ã

Potser molts recordareu alguns personatges que eixien en el Jaimito, com Chaputín y Potrolindo (abans anomenats Cocoliso y Tragavientos) o Jaimito y los colegas o D. Ginés y su caballo Traspiés; i aquells altres apareguts en Pumby, com Inspector Lapide; en Toby, com El tio Sento, etc. Potser algú haja llegit el còmic valencià actual Camacuc i li sone un protagonista denominat Pasqualet, rei de la brosta. Si se’n membreu, sabreu que el creador d’aqueixos éssers vivents –en la imaginació de l’autor i en la del lector- es Reinoso, un senyor que nasqué (1934) i viu a Catarroja. Rafael Reinoso i Pérez, bancari de professió, es considera un autodidacta. Cursà peritatge mercantil a l’Escola de Comerç de València. Des dels quinze anys treballà en un banc. Quan féu la milícia, contactà amb un nebot de Cabedo Torrens, dibuixant qui publicava en la premsa valenciana i pel qual Reinoso sentia una forta admiració. A través d’ell Reinoso entrà en l’Editorial Valenciana i començà a enviar-li treballs. A més a més hi coneixerà Serafín (que mes tard col·laboraria en La Codorniz), Palop, Liceras i, sobretot, Artur Rojas, que va ajudar-lo a reintroduir-se al món dels comics.

-Jo a açó que faig li dic tebeo; són creacions meues, tant el dibuix com el text. La seua vida artística és llarga, ve des de l’adolescència. Es donà a conéixer en Jaimito, on publicà durant dos anys. En acabant, ho deixà córrer per raons laborals; però en l984, de la mà de Rojas, tornà a l’Editora Valenciana i publicà historietes il·lustrades en Pumby, Toby i novament Jaimito, revistes totes tres desaparegudes. L’any 1985 inicià la col·laboració en Camacuc. Revista per a xiquets i xiquetes, una interessant publicació en la nostra llengua. Destaca la seua participació importantíssima en l’elaboració del llibre Borumballa, les il·lustracions del qual són seues i abundants, i el text –Llenguatge per a primer d’EGB- és d’Albertina Chesa, M. Teresa Madero, Fina Peris i Conxa Romero; volum publicat per Editorial Bullent.

Ara bé, Reinoso, abans de Jaimito i Cia. ja havia fet altres activitats artístiques, perquè, a més de dibuixant de còmic, és o ha estat moltes coses més; així, pels anys 50 pintava palmitos per a una botiga que es deia Paraguas Vizcaíno, on hi venien paraigües i ventalls; sobre aquestos darrers pintava motius senzills, comercials i cridaners: ballarins del Mambo, escenes valencianes, fets coetanis, figures d’època…; també ha pintat a l’oli i aquarel·la, ha fet dibux publicitari (titulars d’empresa, marques comercials, etc.). Tot això –ventalls i assumptes publicistes- és anterior a les vinyetes. En Reinoso, per tant, se’ns mostra com a un artista polifacètic. -Com u que té bona veu o una qualitat destacada, a mi en la rifa m’ha tocat dibuix. Jo no em considere pintor, sóc dibuixant; ho porte, crec jo, des de naiximent. /…/ La seua és una manera de fer tebeo arrelada en la curta tradició del gènere. Sembla com si de les modernes i contemporànies auques haguera sorgit aquesta espècie literàrio-artística que té diversos noms (tebeo, còmic, historieta il·lustrada, vinyeta…), encara que cap d’ells no definitori i no sabem si definitiu. Hi intervenen, com sabeu, la narració en text i en dibuix que fan un curiós gènere mixt narrativo-plàstic. Amb Roman Gubern comprenen que “sería difícil imaginar la cultura del siglo XX sin tebeos, porque sus viñetas –junto al cine, la radio y más tarde la televisión- han moldeado hábitos, valores, gustos y prejuicios de la sociedad industrial”.

ãHem considerat interessant rescatar, quasi en la seua totalitat, aquest article que Cristòfor Aguado va escriure sobre l'obra de Rafael Reinoso. Va aparèixer publicat en La Riba. Fulls de Cultura, núm. 5. Dins de El butlletí. Informació Municipal de Catarroja, nº 37, marçabril-1985.