La Fira de les fires, una mirada a la història

Font: http://blogs.ua.es/historiadecocentaina/2013/12/29/la-fira-de-cocentaina-ss-xiv-xvii/

Cocentaina, capital de la comarcal d’El Comtat, està ubicada entre la serra de Mariola i el riu Serpis, i té una població de més d’11.500 habitants. Si per alguna cosa és famosa, és per la seua Fira de Tots Sants, que fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere IV a Roger de Llúria. Però també celebra les seues festes patronals en honor a sant Hipòlit Màrtir el segon diumenge d’agost, amb festes de Moros i Cristians. A banda, se celebra el 19 d’abril la Mare de Déu del Miracle, la Mareta.

Atenent al tema que ens ocupa, fem una mica la vista enrere per conèixer més dades sobre la nostra estimada Fira, la Fira de les Fires.

La concessió de res es considera al llarg de l’Edat Mitjana com una gran mercè, ja que moltes vegades suposava un ràpid desenvolupament mercantil i industrial per a la ciutat. El Privilegi era atorgat pel Rei, encara que existien res organitzades particularment per senyors territorials.

A Cocentaina se li va concedir el Privilegi de celebració de la Fira el 12 de maig de 1346, donació que va ser feta pel rei Pere IV a petició de Roger de Llúria que durant quatre anys l’havia acompanyat en les seues guerres. El context socioeconòmic d’aquest moment està enclavat en un cicle de collites roïnes, que va començar l’any 1340 i va acabar l’any 1347. A açò es va unir un canvi climàtic, que va combinar la falta d’aigua amb grans pluges i epidèmies.

Per a facilitar la seua celebració, el rei va disposar que tant compradors com venedors tingueren salve conducte, assegurant les mercaderies i altres interessos, tant en el seu viatge d’anada i tornada com en la seua permanència a Cocentaina. Durant aquest temps no podien ser detinguts ni capturats per crim o delicte, excepte traïdors, falsi cadors de moneda, saltejadors de camins, lladres i sodomites i els que cometeren crims contra el rei. Ordenà als o cials que compliren el dit al Privilegi, baix pena de mil morabatins. A més prometia resoldre els danys comesos contra els participants de la Fira i les seues mercaderies al llarg d’eixos quinze dies. Aquest règim jurídic especial s’anomenà “pau de Fira”.

No trobem molta constància documental de la celebració de la Fira en els segles XIV i XV, sabem que es celebra, però no de què forma, el nombre de comerciants, les mesures de vigilància municipal... tal vegada, a causa del mateix Privilegi, la Fira no exigia el cobrament d’impostos, pel que no es necessitava tindre constància d’un registre de mercaderies, els delictes no eren penats pel que tampoc estaven registrats...

Sí que hi ha un document de 1457 on es fa referència a la celebració de dues res, una en maig i l’altra en octubre, l’explicació estaria en la concessió d’un nou Privilegi a la vila per part d’Alfons V, sol ·licitat per Ximén Pérez de Corella després de les continuades pluges al llarg de la Fira de 1456 en què els pocs comerciants que van acudir quasi no van realitzar vendes. El rei li dóna el dret de celebrar una ra anual, que començaria el primer de maig i duraria tot el mes, sense deixar de celebrar-se la ra d’octubre. Es celebraran aquestes dues res al llarg del segle XV, però no queda constància de què es fera en el segle XVI, tal volta la coincidència amb la celebració d’altres res al mes de maig i les millores climàtiques al llarg del mes d’octubre la va fer decréixer ns a desaparèixer.

En el segle XVII la Fira va anar desplaçant-se de data, passant de celebrar-se entre els dies 29 de setembre a l’11 d’octubre, a nals del mateix mes i principis de novembre.

La ubicació de la Fira en el seu origen es situa en la plaça de la vila, probablement entre els segles XV-XVII la Fira es situarà a l’interior de les muralles, entre la torre del Portal Obscur, la torre de Selfa i la torre de Segura, prop de l’actual plaça del Palau. A nals del segle XVII té lloc el seu canvi de seu i passa a la plaça de les monges o Palau. Però la Fira ocupava tots els carrers del centre de la vila, els mercaders podien decidir entre llogar una parada de les que muntava l’ajuntament, o dipositar els articles a terra, o sobre taulons de fusta o caixes que ells mateixos portaven.

A més el municipi oferia als comerciants el muntatge de les parades, del que s’encarregava un fuster, col ·locades en mig de la plaça del Palau o adossades a la paret de la dita plaça.

La resta de places i carrers són ocupats per comerciants que exposen les seues mercaderies sobre taulons de fusta o sobre el terra, estalviant-se pagar l’arrendament de les parades.

El clima variable del mes de novembre impedeix en moltes ocasions l’assistència a aquesta, com va succeir l’any 1695. Els ingressos de la Fira es destinen en molts casos a cobrir les de ciències del sou de les arques reials o en altres casos es destina per a fer front a un pagament extraordinari com va ser la restauració i ampliació de l’església de Santa Maria l’any 1695.

També es realitzaven jocs i apostes, que la resta de l’any estaven fortament penalitzats i que en aquestes dades es permetien, el interior de las muralles, entre la torre del Portal Oscuro, la torre de Selfa y la torre de Segura, cerca de la actual plaza de Palau. A nales del siglo XVII tiene lugar su cambio desedeypasaenla plaza de las monjas però abans havien de pagar al justícia municipal en concepte de permissivitat i arrendament d’aquests jocs.

TEXT DEL PRIVILEGI DEL REI PERE IV:

‘Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, ordene que a Cocentaina sense interrupció una ra es faça de quinze jorns de duració i siga per Sant Miquel aquesta celebració. I perquè la Fira esdevinga una de les millors, no podrà interrompre’s si no és per força major. Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador vaja i torne a la Fira sota la meua protecció. A ningú no podran detenir ni tancar a la presó, llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors, també si són sodomites o són falsi cadors ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó. A més, mane i ordene a tots els meus capitans que facen guardar i guarden aquesta ordre reial i ho signe a València davant les autoritats en 1346 un dotze del mes de maig.’