COCENTAINA
FIRA DE TOTS SANTS 2017 | 10 Font: http://blogs.ua.es/historiadecocentaina/2013/12/29/la-fira-de-cocentaina-ss-xiv-xvii/
LA FIRA DE LES FIRES, UNA MIRADA A LA HISTÒRIA
C
ocentaina, capital de la comarcal d’El Comtat, està ubicada entre la serra de Mariola i el riu Serpis, i té una població de més d’11.500 habitants. Si per alguna cosa és famosa, és per la seua Fira de Tots Sants, que fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere IV a Roger de Llúria. Però també celebra les seues festes patronals en honor a sant Hipòlit Màrtir el segon diumenge d’agost, amb festes de Moros i Cristians. A banda, se celebra el 19 d’abril la Mare de Déu del Miracle, la Mareta. Atenent al tema que ens ocupa, fem una mica la vista enrere per conèixer més dades sobre la nostra estimada Fira, la Fira de les Fires. La concessió de res es considera al llarg de l’Edat Mitjana com una gran mercè, ja que moltes vegades suposava un ràpid desenvolupament mercantil i industrial per a la ciutat. El Privilegi era atorgat pel Rei, encara que existien res organitzades particularment per senyors territorials.
A Cocentaina se li va concedir el Privilegi de celebració de la Fira el 12 de maig de 1346, donació que va ser feta pel rei Pere IV a petició de Roger de Llúria que durant quatre anys l’havia acompanyat en les seues guerres. El context socioeconòmic d’aquest moment està enclavat en un cicle de
collites roïnes, que va començar l’any 1340 i va acabar l’any 1347. A açò es va unir un canvi climàtic, que va combinar la falta d’aigua amb grans pluges i epidèmies. Per a facilitar la seua celebració, el rei va disposar que tant compradors com venedors tingueren salve conducte, assegurant les mercaderies i altres interessos, tant en el seu viatge d’anada i tornada com en la seua permanència a Cocentaina. Durant aquest temps no podien ser detinguts ni capturats per crim o delicte, excepte traïdors, falsi cadors de moneda, saltejadors de camins, lladres i sodomites i els que cometeren crims contra el rei. Ordenà als o cials que compliren el dit al Pri-
vilegi, baix pena de mil morabatins. A més prometia resoldre els danys comesos contra els participants de la Fira i les seues mercaderies al llarg d’eixos quinze dies. Aquest règim jurídic especial s’anomenà “pau de Fira”. No trobem molta constància documental de la celebració de la Fira en els segles XIV i XV, sabem que es celebra, però no de què forma, el nombre de comerciants, les mesures de vigilància municipal... tal vegada, a causa del mateix Privilegi, la Fira no exigia el cobrament d’impostos, pel que no es necessitava tindre constància d’un registre de mercaderies, els delictes no eren penats pel que tampoc estaven registrats...
