per la visita del rei Felip III

MOROS I CRISTIANS AL PORT DE DÉNIA PER LA VISITA DEL REI FELIP III

Batalla naval a València.1755, III Centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer. Gravat de Carlos Francia.

La recreació dels enfrontaments entre moros i cristians té l’origen en la pròpia història. Són molts els atacs dels pirates barbarescs i turcs sobre les costes espanyoles, també de la Marina; però també és cert que, com altres, els deniers eixien “a fer el cors” a la captura de naus i esclaus musulmans. Les representacions dels enfrontaments entre moros i cristians estan documentades, amb les característiques actuals, des de principis del segle XIV a Ceuta i més avant a València, Jaén, Múrcia, Barcelona, Cadis, Tortosa etc., però sempre com uns actes puntuals per tal de commemorar visites reials o de personalitats, aniversaris o fets importants; és a dir amb un caràcter extraordinari. No eren una festa, com hui la coneixem, que es reproduïa cada any en una data concreta. La trama de les representacions de moros i cristians, quasi des del principi, seguia un fil conductor semblant en tots els llocs: la conquesta del castell cristià pels moros i la reconquesta del castell, ja moro, per part del bàndol cristià. Les batalles navals o naumàquies, eren un complement als simulacres de batalla entre moros i cristians, que donava més espectacle però que requeria més preparació i tenia un major cost. El cinqué marqués de Dénia, Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, fou el més poderós dels titulars del Marquesat. La seua proximitat al rei li reportà molts beneficis i el títol de duc de Lerma l’any 1599. Unes prebendes que “de rebot” beneficiaren les seues possessions, com Dénia, amb fundacions de convents, millores en l’abastiment de blat, les obres del palau del castell, i que culminaria amb la concessió l’any 1612 del títol de ciutat per a Dénia. Per a facilitar la relació el marqués organitzà tres visites reials a Dénia, el cap del seu marquesat. Dos l’any 1599, abans i després de les noces reials amb Margarita d’Àustria, i una tercera visita l’any 1604 quan es fundà el convent de les Agustines. La visita que ens ocupa és la primera, al mes de febrer de l’any 1599. El rei Felip III amb el marqués de Dénia i la cort, eixiren de Madrid el 21 de gener del 1599 i arribaren a Dénia el dilluns 8 de febrer. Acompanyava al rei la seua germanastra Isabel Clara Eugenia, que també es casaria a València. El dimarts 16 de febrer el rei i la cort es traslladen a València, on estaran fins les noces reials, el dia 18 d’abril. Després el rei es traslladà a la cort i de nou tornà a Dénia el 25 de juliol, amb la reina Margarita d’Àustria, i es quedà a Dénia durant un mes. Tant en la primera com en la segona visita, el marqués, amb la col·laboració de tota la població, prepararen activitats festives per a l’entreteniment del rei i de tota la cort que l’acompanyava. Dénia s’omplirà de lluminàries per la nit, un arc triomfal, els carrers ben nets i arreglats, es dispararan coets, etc. El rei i els cortesans tindran nombroses activitats: s’embarquen i

El jove rei Felip III. Palacio Real de Madrid.

passegen pel port en galiotes (galeres menudes), naveguen fins la cova Tallada i berenen al costat de l’aiguadolç, es feren “alardes”, representacions de comèdies, tornejos cavallerescs, exhibicions de vaixells al port, pesca a les almadraves, un fals atac de pirates des d’Eivissa i una batalla de moros i cristians

al port de Dénia.

Segons publicà Francisco Figueras Pacheco, l’any 1946, a l’arxiu municipal d’Alacant queda constància documental que el desembarcament dels moros al port de Dénia es va realitzar en la primera visita del rei a Dénia i que va estar preparada pels gremis de mariners i pescadors d’Alacant. Aquest gremis eren els principals organitzadors de les representacions de moros i cristians a Alacant que, en ser una ciutat portuària, afegia l’arribada dels moros per mar. La proposta del desembarcament moro al port de Dénia va ser per tant idea dels jurats d’Alacant (l’Ajuntament d’Alacant) que de bon segur volia aprofitar la visita a Dénia per a lluir les seues festes davant el jove rei. Així i tot, els alacantins, abans d’embarcar-se en el costós projecte, van demanar 32 | Moros y Cristianos

el parer del Capità General de València: Juan Alfonso Pimentel y Herrera, comte de Benavente, que donà la seua aprovació per a fer l’activitat durant la visita i concedí les 300 lliures valencianes que els jurats d’Alacant havien calculat que costaria la festa, com ho comunica el Capità general el 18 de gener de l’any 1599 als d’Alacant: “... han determinat que del port de dita ciutat [Alacant] ixquen sinch barques y una fragata ab los homes que sien menester vestits com a turchs y que vagen al port de Dénia y en aquell aguarden a sa Magestad e fasen certes invencions de foch per a regocijar dita venguda y que per a dit regocijo e servei se gasten trecentes lliures” El Capità general, que segur ja havia contactat amb el marqués de Dénia i tenia el seu permís, aprovà el moviment d’embarcacions i “les invencions de focs” que és el que ara diem “focs d’artifici”, castells, coets... A més per a millorar el projecte, el 4 de febrer, amb el rei prop de Dénia, els diu als alacantins que a més de les cinc barques i la fragata, anaren al port de Dénia totes les embarcacions disponibles. Calia fer el simulacre el més gran possible: “... conviene al servicio de su Magestad que todos los navios vergantines, barcas y otros bajeles que estuviesen y se hallaren en la playa de la ciudad de Alicante se junten y vayan luego al puerto de Denia... donde estareis hasta la venida de su magestad a ella [la villa de Denia] y guardareis las órdenes que os diere el marqués de Dénia.” El Capità general va nomenar els encarregats del projecte: Jaime Pasqual i Cristóbal Mingot, als quals comunicà el gran interés personal que tenia perquè tot fora perfecte. Entenem que tindria gran compromís amb el poderós marqués i que al cap i a la fi tots volien agradar al nou rei. D’alguna crònica, que menciona Figueras Pacheco, sabem van vindre a Dénia destacades famílies de cavallers d’Alacant com els Scorcia. Els quals navegaren fins al port denier en un bergantí seguit per quatre fragates amb els mariners vestits a la turca. Però en general podem dir que a Dénia vingueren els principals nobles valencians, els Borja, els Cardona, els comtes d’Oliva, entre altres. Tots volien estar prop del nou rei. El dissabte, 13 de febrer, en la

El port de Dénia com era en temps de la visita reial, amb el carrer del Pont que acabava en l’embarcador. Detall. A. Simancas, 1575.

Embarcació semblant a la fragata del segle XVI. “Fer més por que una fragata de moros” és una dita que ha arribat a l’actualitat. primera visita del rei, és quan es realitzà la festa de moros i cristians per part dels alacantins. El record de les festes el recollí el destacat escriptor Lope de Vega en un obra titulada precisament: “Fiestas de Denia al Rey Católico Felipo III” impreses a València l’any 1599. En relació a la representació dels moros i cristians Lope de Vega ho conta al llarg de quinze estrofes de les quals extraurem alguns versos. Segons la lectura queda clar que es representaren els moros i cristians amb el clàssic assalt al castell i amb un desembarcament des del port: En la marina de la mar bañada / un fuerte ocupa un círculo espacioso/ todo rodado... con cinco caballeros, puente y foso.../ guardábale por uno y otro lado/ trescientos hombres con igual vestido / el color era rojo y turco el traje... / con tiros, arcabuces y ballestas / los muros muestran pretender guardallos / para cuyo combate alegre y fiestas / entraron de la costa los caballos ... / Luedo, dos fuertes compañias entraron / de arcabuceros que, del fuerte cerca, con plomo y fuego el muro saludaron.../ ya los del fuerte salen y retiran / matan, defienden, corren adelantan; la parte flaca los cristianos miran, / toneles traen y cañones plantan / juega la artillería, el furor crece.../ Ya finge aquel soldado que está muerto / y al son del arcabuz la tierra mide.../ Ya se acercan al foso, y los de dentro / conocen de su esfuerzo las ventajas.../ tíranles piedras, plomo, flechas, rajas / llegan al foso y van por él arriba / diciendo a voces: “ ¡Viva España, viva¡” . / Al plantar en el muro las banderas / los turcos que el perdido fuerte encierra / vienen a brazos y a las manos fieras .../ hasta el agua con furia y osadía / se meten los jinetes de la costa..../ Al poner la bandera real en alto, / y humillar el pendón del turco al suelo / el fuerte de la villa al del asalto / truena y relampagua como el cielo... Una carta del rei Felip III en la segona estada a Dénia, datada el 6 d’agost de 1599, expressa la seua satisfacció per l’activitat que ha fet la ciutat d’Alacant a l’enviar el mes de febrer a Dénia “cinco barcos armados en forma de galeotes con la chusma vestida a la morisca y por cabos de ellos a Jaime Pasqual y a Cristobal Mingot, con algunos caballeros de la ciudad...”. Al final, el pressupost pareix que se’ls en va anar de les mans i de 300 lliures, que pensaven, va costar 1.072 lliures, 3 sous i 9 diners. Quasi es va triplicar el cost. Però com el rei estava content, tot es va donar per bo. Queda clar que a Dénia es representaren els moros i cristians l’any 1599, que fou organitzat per Alacant, encara que a Dénia es degué construir el castell i tota l’escenografia. No sabem si els deniers aprengueren i farien alguna representació. De moment no hi ha documentació i cal pensar que aquest espectacle era prou costós i calia un motiu rellevant per fer la despesa. A finals del segle XVIII, sí tenim constància que la festa estava arrelada a Dénia. Mossén Francesc Palau en la crònica “El Llobarro, memorias de Denia y su comarca”, parla d’un espectacle de Moros i Cristians, l’any 1796, en commemoració del centenari de l’arribada a Dénia de les relíquies de sant Teodor. Una representació perfectament organitzada pels mariners del Raval de la mar.

Bona Festa.

Rosa Seser

Arxivera Municipal de Dénia

1. GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, Miguel Ángel. La fiesta de moros y cristianos. Orígenes (siglos XIII-XVIII), Diputación Alicante, 1996 2. FIGUERAS PACHECO, Francisco. Alicante en las fiestas reales de Denia, 1599. Saitabi (1946) 3. Vers 780. DE VEGA, Lope. Fiestas de Denia, Alinea Editrice, Biblioteca Valenciana, 2004, p. 101. 4. Segons F. Figueras Pacheco conservada a l’arxiu municipal d’Alacant, Saitabi (1946). p. 35.