Quan la nit es fa dia

En la nit del 13 d’agost té lloc a Elx un acte fonamental dins de la seua Festa o Misteri per ser el seu inici tradicional, la Nit de l’Albà. Des de les últimes hores de la vesprada, els carrers de la ciutat es veuen plens de gents de totes les edats i condicions dedicades a cremar focs artifi cials de petita magnitud. Ja per la nit, la festa es trasllada als terrats de la població, des d’on comencen a ser disparats coets i palmeres de focs artifi cials. Durant una hora, de manera ininterrompuda, la ciutat s’encén en llums i colors pels seus quatre costats en una ofrena de llum i so a la Mare de Déu en la vespra de la seua Dormició. El nom de l’acte, albà (albada) -o alborada, en castellà- prové de la celebració amb música que es feia abans d’eixir el sol en les festivitats importants.

Ja en el segle xvi trobem referències a aquesta celebració, en la qual s’encenien llums en les fi nestres de les cases i dalt de les muralles i es disparaven canons i arcabussos per allunyar les forces del mal a l’inici de la Festa. Precisament, el 1587 es va prohibir que es dispararen els canons des de les torres i muralles pels desperfectes que causaven en aquestes defenses:

Item ordena lo magnífi ch Consell que no·s presten mosquets ne servidors y que aquells y les demés moniçions estiguen a càrrech dels magnífi ch jurat en cap [...] y que en la muralla y torres de la present vila no·s puguen tirar servidors ni artilleria grosa sinó seran mosquets y açò per lo dany que dita muralla reb al tirar dita artilleria y que·s presten los mosquets lo dia de la Marededéu de Agost y lo dia del señor Sen Salvador. (Consell del 18 de maig de 1587)

Els Electes, escollits pel Consell cada 21 de juny per a preparar la Festa, havien de reconéixer els llocs destinats al llançament de coets i de focs. I, davant de l’acumulació de funcions d’aquests electes en els dies de la celebració, el Municipi va aprovar nomenar uns ajudants per aquesta tasca concreta. La referència, a més a més, ens informa dels llocs des d’on es llançaven els focs, que eren el campanar de Santa Maria, la torre del Consell i la torre Fumada:

Item [...] en consideració que los dits Elets per ser moltes ocupasions que en semblants dies tenen no podran acudir a veure y regonéixer les torres y puestos dels quals se an de tirar fochs y altres adornos que per ço nomenen per a què tinguen conte y prenguen a son càrrech ço és, per a lo campanar de Santa Maria a don Pedro Rois y a Jaume Masquefa, cavaller y per a la torre del Consell, a Visent Jordà y a Blay Gascon y per la torre fumada a Andreu Serruto y a Bertomeu Areço, ab quaranta lliures de moneda de ajuda de costa pera cada hu de dits puestos los quals ajen de donar dits elets de dites 4.000 lliures. (Consell del 21 de juny de 1635)

El Consell repartia a cada lloc de llançament 30 grosses de coets, a excepció de la torre del Consell a la qual lliuraven 90 grosses per ser el lloc que «més deu lloir». El 1662 es feren càrrec d’aquest lloc els membres de la noblesa local, Salvador Perpinyà, Diego Ruiz, Andreu Soler, Gregori Seva i Jaume Santacília, als quals es va autoritzar que gastaren fi ns a mil lliures en «servici de Nostra Señora».

Cristòfol Sanç, en el seu manuscrit de 1621, diu que, amb ocasió de la Festa d’Agost, «hacen muchas luminarias y fuegos de pólvora, más que en ninguna parte del reino. Mucha artillería e invenciones de cohetes, y los más años juegos de toros y cañas». I la còpia de la consueta de la

Nit de l’Albà de 1920.

La Nit de l’Albà, amb coets i globus, segons un llenç del pintor Salvador Sánchez Braceli (1924)

Festa d’Elx que Gaspar Soler Chacon féu en 1625 ens presenta la següent descripció: A la alba de la vespra dichosa de Nostra Señora de la Sumsió es dispara la artilleria per tres vegades cadascuna per son tems y per son orde, ajudant ad aquella totes les campanes de les esglésies ab los ministrils, sons de dulsaynes y trompetes bastardes y lo propi es fa en la nit següent amb més y major ventaga, puix de sinch o sis torres es disparen moltes grosses de cohets y artilleria, de tal manera que la nit es torna dia per causa de haver tanta diversitat de fochs en les torres y muralles y llums en totes les iglésies y per les fi nestres y terrats de ditta vila y ravals de aquella.

Programa de la Nit de l’Albà de 1935 (Arxiu del Misteri d’Elx)

La Nit de l’Albà ha experimentat diverses transformacions al llarg de la seua història, però sempre ha estat constant la presència de llum i trons: En lo consell de segon dia de Pasqua es delliberà que·s feren festes [...] y ques gastasen les cantitats que es trobasen en la Clavaria de Nostra Señora les quals se an fet y son estades molts grans, com grans fochs, dos dies de toros, llansada de a peu y altre toro de mort. (Sitiada del 28 d’agost de 1667).

De fi nals del segle xviii és una notícia especialment important, perquè també va originar un costum, relacionat amb la il·luminació de la ciutat, que va perdurar fi ns la segona meitat del segle xx: l’Ajuntament va aprovar un ban que prevenia els il·licitans perquè netejaren els carrers i, en les nits de la vespra i dia de l’Assumpció, posaren llums en balcons i fi nestres, sota pena de 10 reals de multa (capítol del 13 d’agost de 1799). Els il·licitans més majors encara recorden el costum de penjar fanalets encesos en les façanes de les cases durant les festes d’agost.

En el xix començà a disparar-se una gran palmera de focs artifi cials des de la torre del Consell com a culminació de la Nit de l’Albà. El procés de creació d’aquesta palmera per la família de pirotècnics locals Albarranch pot seguir-se amb cert detall gràcies al noticiari redactat pel cronista Josep Maria Ruiz de Lope i Pérez, que es conserva a l’Arxiu Històric Municipal d’Elx. Concretament, en referir-se al 13 d’agost de 1857, indica: En la noche de albada de Nuestra Señora la Virgen de la Asunción, patrona y 12 horas de ella del 13 de agosto de 1857, se elevaron al echar al vuelo todas la campanas, 150 cohetes en la torre del Consejo de la Casa del Ayuntamiento, por orden de éste, dando el resultado bastante bello y pintoresco que imaginarse pueda. Fueron trabajados dichos fuegos por el pirotécnico Antonio Albarranch de Ruiz y su hijo José, de la calle de San Jayme de esta poblaciòn. Costaron 120 reales vellón. (Noticias de Elche, f. 71v-72)

Es tractava, per tant, de la culminació de l’Albà a la mitjanit del 13 d’agost. Per al moment d’iniciar-se la festivitat del Trànsit de la Mare de Déu els pirotècnics idearen botar al mateix temps cent cinquanta coets i produir l’efecte d’una palmera «de tro», com s’anomena a Elx. D’altra banda, la venda de coets entre els particulars per a aquesta festivitat també apareix documentada en el mateix any 1857: Un forastero procedente de Orihuela, habiendo observado (a mi parecer) la costumbre que hay anualmente en esta villa en el disparo de cohetes de subida y otros fuegos artifi ciales la noche de Albada a la patrona, la Virgen de la Asunción, vino a la misma a la fi esta que se celebra a dicha Señora, con un surtido de cerca de 300 docenas de cohetes. Este sujeto se situó en la calle de la Victoria de esta población, en la mañana del 13 de agosto 1857 y en cosa de dos horas espendió la multitud de cohetes referidos al precio de 5 reales docena. ¡Otro año será feliz el tal forastero! (Id., f. 71-71v)

Uns altres artefactes freqüents en la Nit de l’Albà des d’aquesta època fi ns a la segona meitat del nou-cents eren els globus aerostàtics. Aquests eren globus fets de papers de colors, d’escasses dimensions, que es feien pujar amb aire calent que es produïa en cremar un cotó amb alcohol col·locat en la base de l’artefacte, cosa que, de nit, feia que s’il·luminaren els seus colors. A més a més, quan el globus havia pujat a una certa altura, el paper que el formava acabava cremant-se totalment produint un efecte de certa bellesa: Fiesta de agosto en 1861 [...] A las 11 de la misma noche [13 d’agost] en que tuvo lugar la alborada, se elevó por mí José Mª. Ruiz, un bonito globo aerostático y dio el resultado apetecido, pues llegó a confundirse con las estrellas. (Id., f. 179180)

La creació de palmeretes fetes amb coets i l’elevació de globus d’aire calent proliferaren en els anys següents. Per exemple, el 1870 s’indica que, a més de botar coets d’un en un, «las gentes hizieron salir contínuas porciones de aquellos de cuatro y cinco docenas a la vez, viéndose su maravilloso efecto imitando unas palmeras de fuego». De 1872 es conserva una detallada descripció de la celebració: La alborada de la noche del 13 fue sorprendente. Se dispararon un sin número de cohetes voladores por los particulares y en muchas casas, grupos de cinco o seis docenas que imitaban al subir a unas palmeras de fuego. Además, eran tantos los vecinos que se dedicaron a construir globos de papel que hasta habían establecimientos donde se expedían a 6, 8 y 10 reales y hasta 12 reales cada uno, de modo que la alborada lució mucho más que en años anteriores. Se elevaron en la citada noche sobre doscientos globos de diferentes tamaños y colores, de tal suerte que a toda hora se veían diez o doce en el aire. El espectáculo era sorprendente, pues hasta me atrevo a decir que en España no se habrá conocido. De la torre del Ayuntamiento salieron de una vez sobre 300 cohetes que ofrecían la vista más bella y encantadora. (Id., f. 419v-421)

La bellesa de la Nit de l’Albà, que s’iniciava amb els sons de la banda de música tocant en el passeig de Bru, va fer que en aquests mateixos anys vingueren també gents dels pobles dels voltants per a gaudir de l’espectacle:

Segell de la Nit de l’Albà de 1935 (Arxiu del Misteri d’Elx)

Nit de l’Albà de 1941

Nit de l’Albà de 1952

La tarde del 13 no fue tan animada como en años anteriores en que un sin número de carruajes llenos de familias procedentes de distintos puntos, venían con entusiamso con alegres cantares al son de diferentes instrumentos para ver tan brillante festividad; mas en el año actual [1873] han sido muy pocos los forasteros que nos han visitado. (Id., f. 436v-438v)

La descripció de l’Albà que ens ofereix el publicista murcià Javier Fuentes en la seua Memoria histórico-descriptiva... de Santa María (1887) ens fa reviure l’ambient festiu que inundava la ciutat: El aviso más extraordinario [de la Festa] es la explosión de júbilo que tiene lugar en toda la ciudad ilicitana durante la noche del 13 al 14: las bandas de música recorren las calles y las plazas, cuyas casas están adornadas e iluminadas; los vecinos de algunas, establecen cuerdas de fuegos artifíciales; la charamita y el tamboril suenan incesantemente, así como varios acordeones y cajas de música que llevan los grupos de jóvenes al rondar por la ciudad: las gentes velan casi toda la noche, ya sentadas ocupando las aceras, ya los balcones y ventanas, ya paseando: suenan las guitarras, bandurrias y castañuelas; estallan por todas partes los cohetes y particularmente desde la torre de Santa María, de cuyo terrado a las doce de la noche sale una preciosa fi gurada palmera de voladores con bien combinadas bengalas de fuegos artifi ciales: las campanas voltean a fi esta solemne con el toque grave y acompasado tan especial y característico de las iglesias pertenecientes a la Corona de Aragón. A esta sin igual muestra de alegría titulan los ilicitanos, la Alborada. (p. 193-194)

Fins i tot, en les ocasions en què la Festa havia de ser ajornada alguns mesos per causa d’alguna epidèmia estival ¾com les de còlera dels anys 1855 i 1885¾, la Nit de l’Albà també tenia lloc com a inici lluminós de la celebració, tot i que l’ambient no era el mateix en els terrats de la ciutat: Fiesta de agosto en el mes de noviembre [de 1855]. Llegó el día deseado y en la noche del 9, se verifi có la alborada, como de costumbre, y en las azoteas se dejaba sentir el frío, sin poder disfrutar de la tierna sandía como en agosto, en que se recibe el apacible viento (Noticias de Elche, f. 58v-60v)

De fet, el desenvolupament de l’Albà en els anys següents, segons es desprén dels programes de festes, només comptà «ofi cialment» amb el llançament a la mitjanit de la tradicional palmera de focs des de la torre del Consell. Tota la participació popular precedent no es considerava part del programa i era una aportació espontània dels il·licitans. Com espontani era el costum de llançar i córrer els coets borratxos o buscapeus, l’origen del qual cal buscar-lo en les cordades que es feien als carrers que organitzaven festes particulars. Tanmateix, ja en els primers anys del segle xx, trobem crítiques als excessos d’aquest divertiment, que els successius alcaldes intentaren eliminar sense massa èxit.

Les decisions municipals durant la II República respecte a les festes d’agost provocaren, entre altres coses, la creació a la ciutat d’una comissió de festes cíviques, formada per representants del comerç i la indústria locals, que aportaren i recolliren recursos per a l’organització de les celebracions que envoltaven el Misteri. I, entre aquestes, cal destacar la Nit de l’Albà. Fou a partir de 1934 quan un dels membres d’aquesta comissió, Josep Santo Orts († 1947), prengué diverses iniciatives per a potenciar aquest acte, entre les quals destaquen la de comprometre diferents palmeres de focs entre entitats i particulars, crear un concurs de palmeres i, sobretot, organitzar l’anomenat «coet ofrena». Aquest moment dins de l’Albà consisteix en concentrar el llançament de milers de dotzenes de coets que els il·licitans sufraguen en record de familiars difunts. Com ell mateix indica: Y llegó la Nit de l’Albà de 1934. Elche entero se rindió ante lo maravilloso. El cohete ofrenda hizo vibrar el alma ilicitana. El éxito coronó nuestra labor de un día y otro. Fuimos agasajados con un banquete, y en él, ofrecimos la Nit de l’Albà de 1935 que formará época en la historia de Elche. Todo Elche verá la parte deslumbrante de nuestra gran fi esta, pero los sinsabores, los fracasos, las inquietudes que estamos padeciendo, nadie las ve. Hemos editado 150.000 sellos de propaganda, 4.000 carteles murales, todo ello sin una peseta. (Elche y sus fi estas, 1935)

Programa de la Nit de l’Albà de 1968 (Arxiu del Misteri d’Elx)

Programa de la Nit de l’Albà de 1979 (Arxiu del Misteri d’Elx)

I amb un esquema semblant, s’ha mantingut l’Albà fi ns als nostres dies. Podem dir que, malgrat els canvis que ha anat patint al llarg dels anys, la Nit de l’Albà ha mantingut sempre el seu esperit tradicional i popular de manera que no es tracta d’un castell de focs artifi cials comú, que es pot contemplar de manera passiva, sinò de tota una ciutat llançant focs d’artifi ci, de tot un poble espectador i artífex de l’acte festiu. De tota una comunitat que participa unida en l’anunci sorollós i lluminós de la Festa de la seua estimada Mare de Déu de l’Assumpció.