La Paeria nº302 feb 2019

paeria la

www.paeria.cat

PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • Febrer de 2019 NÚM. 302

La Lleida del futur

Febrer Destacats URBANISME Trasllat de Fira de Lleida i ampliació dels Camps Elisis ...................... 3-4 Remodelació de la plaça Ramon Berenguer IV ....................................... 5 El Secà de Sant Pere tindrà dos miradors “verds” .................................... 6

OMAC

Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana

AJUNTAMENT DE LLEIDA CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat paeria@paeria.cat

010 Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de Lleida Establiment de trucada: 0,34 euros Cost/minut: 0,26 euros

Carrers per a Miquel Costa, l’Orfeó i Maria Tersa ..................................... 7 Arranjament de l’aparcament del carrer riu Ebre ................................... 7

Telèfons d’interès de l’Ajuntament Alcaldia

HORTA Antoni Chico i Josep Maria Coll, Premis Horta de Lleida ...................... 8 MOBILITAT Estrena de cinc autobusos híbrids ............................................................... 9

• Alcaldia............................................................................................ 973 700 301

Recursos municipals, hisenda i transparència

• Regidoria d’Economia............................................................... 973 700 316 • OGAT: Oficina d’Atenció i Gestió Tributària...................... 973 700 420 • RH: Recursos Humans............................................................... 973 700 332

Seguretat ciutadana, civisme i igualtat

AVISOS Ajuts al teixit cultural i convocatòria de pisos per a joves ................. 10

• Seguretat Ciutadana.................................................................. 973 700 365 • Protecció Civil............................................................................... 973 700 305 • Casal de la Dona.......................................................................... 973 700 461

Drets de les Persones

SOSTENIBILITAT El parc del Palauet serà un dels més grans de la ciutat ....................... 11 CULTURA Lleida, territori creatiu .............................................................................. 12-14 URBANISME Entra en vigor l’Ordenança del Paisatge de Lleida .............................. 15 OPINIÓ dels Grups Municipals................................................................ 17-20 ACORDS del Ple Municipal ........................................... ................................. 20 OCI Agenda cultural ................................................................................................ 21

Gestió de publicitat: tel. 973 22 15 96

OPINIÓ de la FAVLL ....................................................................................... .... 22

2

• Regidoria de Drets de les Persones..................................... 973 700 306 • Oficina d’Inclusió Social........................................................... 973 700 617 • Àrea Gent Gran............................................................................ 973 700 349 • Àrea d’atenció a persones amb discapacitat................... 973 700 359 • Promoció Salut............................................................................. 973 700 631 • Infància i Família.......................................................................... 973 700 624 • Serveis socials de Mariola........................................................ 973 700 656 • Serveis socials de Balàfia.......................................................... 973 700 655 • Serveis socials de Cappont..................................................... 973 700 645 • Serveis socials de Centre Històric......................................... 973 700 337 • Serveis socials de Democràcia............................................... 973 700 651

Creativitat, Cultura, Educació i Esports

• Cultura i Educació....................................................................... 973 700 394 • Esports............................................................................................. 973 700 614 • Auditori Municipal Enric Granados...................................... 973 700 639 • Aula Municipal de Teatre.......................................................... 973 268 318 • Conservatori Municipal de Música...................................... 973 700 676 • La Llotja........................................................................................... 973 239 698 • Teatre de l’Escorxador............................................................... 973 279 356 • Palma. Centre de Recursos per a joves............................... 973 700 666 • El Mercat. Bucs d’assaig musical........................................... 973 204 593

Participació ciutadana, Drets Civils i Cooperació

• Participació ciutadana.............................................................. 973 700 453 • Drets Civils i Cooperació........................................................... 973 700 457

Hàbitat urbà, rural i sostenibilitat

Foto de portada: © Santi Iglesias

• Urbanisme .................................................................................... 973 700 309 • Sostenibilitat................................................................................. 973 700 455 • Horta................................................................................................ 973 700 455

Promoció de la ciutat, comerç, turisme, ocupació i emprenedoria

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida D.L.: 235-1985

• 93 799 07 07 Edicions

La Paeria • Ajuntament de Lleida

• Turisme de Lleida........................................................................ 973 700 402 • Institut Municipal d’Ocupació............................................... 973 242 000 • OMIC: Oficina Municipal d’informació al Consumidor..... 973 700 616

Emergències................................................................................................112 Guàrdia Urbana..............................................................092/ 973 700 600

El POUM: planificant la Lleida del futur

Febrer de 2019 •

Urbanisme

Trasllat de la Fira de Lleida i ampliació dels Camps Elisis • L’espai firal anirà a la zona de l’antiga hípica i al terreny que queda entre el canal de Seròs, el pont de Pardinyes i la via ferroviària

L

a Comissió Territorial d’Urbanisme ha donat el vistiplau al model plantejat pel nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lleida i n’ha destacat les seves característiques innovadores.

Dins del pla s’estableix la futura ordenació del sector actual de Fira de Lleida, que viurà una transformació important a llarg termini, el trasllat del recinte firal i l’ampliació del parc dels Camps Elisis.

La comissió va avalar la proposta del POUM de traslladar la Fira de Lleida a un espai d’unes 12,5 hectàrees (ara el recinte firal ocupa 5,7 hectàrees), que inclourà l’antiga hípica –que ara s’està arranjant per fer-hi un nou espai polivalent– i l’espai que queda entre el canal de Seròs, el pont de Pardinyes i la via ferroviària.

Vista aèria del recinte firal lleidatà i de la zona de Torre Salses. © Santi Iglesias

model. Van afirmar que el POUM de Lleida lidera un procés de canvi en la concepció urbanística del país. És un document de referència per les seves propostes absolutament innovadores”.

“Ens permetrà desenvolupar un nou model de Fira més modern, més avançat, més preparat i que reforça també la capitalitat de Lleida com a centre La Comissió Entre les principals caracde negocis. Plantegem una Territorial terístiques d’aquest nou operació que sigui sostenid’Urbanisme dóna mapa urbanístic s’hi troben ble econòmicament i que el vistiplau al nou Pla l’aposta per la contenció ens consolidi de facto com d’Ordenació Urbanística del creixement urbanístic; la segona ciutat firal de CaMunicipal de Lleida la designació de sòl urbanittalunya”, va afirmar l’alcalde zable no delimitat com a gran de Lleida, Fèlix Larrosa. reserva per al creixement demogràfic futur de la ciutat vinculant el La proposta inclou refer l’estrucseu desenvolupament a la inversió en la tura firal, de manera que es destinarà el regeneració del Centre Històric; la renovaterreny on ara hi ha els pavellons, que té una superfície total de 57.000 m², a la construcció d’un màxim de 371 habitatges nous que tancaran aquest sector del barri de Cappont.

ció del teixit urbà de l’Eixample de la ciutat per guanyar qualitat urbana; les previsions d’habitatge social, i les dotacions de zones verdes i equipaments.

També inclou la definició de l’Horta com a espai singular a consolidar per potenciar l’activitat agrària; la posada en marxa de nous sectors econòmics com el de Torreblanca-Quatre Pilans amb una aposta especial per la logística, i l’impuls al patrimoni amb el Pla especial del riu Segre i el Pla especial del Turó de la Seu Vella.

Lleida d’aquí a 15 o 20 anys “És un POUM que permetrà situar Lleida d’aquí a 15 o 20 anys com una ciutat

Propostes innovadores Respecte al vistiplau al nou POUM, el paer en cap va dir que “la comissió avala els grans temes plantejats, ens compra el

El nou POUM es caracteritza per l’aposta per la contenció del creixement urbanístic. © H. S.

Ajuntament de Lleida • La Paeria

La Lleida del futur

Aquesta actuació, prevista en un horitzó de 15 a 20 anys, es complementarà amb una nova ampliació dels Camps Elisis des de l’escultura del tractor de ferro fins a l’avinguda de Victoriano Muñoz que, juntament amb una nova gran franja verda prevista al carrer Santa Cecília, farà que les zones verdes en aquest sector arribin al 47%, molt per sobre de l’habitual i del que fixa la llei.

3

Urbanisme • Febrer de 2019

El POUM: planificant la Lleida del futur

El POUM inclou l’impuls al patrimoni amb el Pla especial del Turó de la Seu Vella. © Consorci Turó Seu Vella

d’oportunitats, amb dinamisme comercial, capitalitat cultural i lideratge socioeconòmic. Una Lleida més capital i central per les seves infraestructures de comunicacions que aposta per valors de gènere i ambientals”, va destacar el paer en cap.

La Lleida del futur

La Comissió d’Urbanisme ha plantejat algunes consideracions de caràcter tècnic que no qüestionen el model proposat i que ara s’analitzaran per valorar la seva inclusió en el document que es portarà a l’aprovació del ple. Entre d’altres, fan referència a la regulació de les urbanitzacions amb dèficits a l’Horta i als mecanismes de gestió per

4

vincular la inversió al Centre Històric amb el desenvolupament de nous sectors urbanitzables a la perifèria, una possibilitat que també es planteja ampliar a la Mariola.

Pel que fa als terminis d’aprovació provisional del POUM al ple municipal, l’alcalde de Lleida ha iniciat una ronda de contactes amb els portaveus dels grups municipals per tractar sobre aquesta qüestió. Ara s’hauran de fer les modificacions que es considerin oportunes per incorporar les observacions de la comissió i quan estigui llest el document s’establirà el calendari per a la seva aprovació provisional.

La Meta i els Docs seran municipals L’alcalde també va voler deixar clar la situació de la Farinera La Meta. “A l’estació s’ha fet una revisió del Pla de Millora Urbana vigent, que ara s’està negociant amb el Govern espanyol, i que abasta també l’àrea dels Docs i La Meta. Tenim una opció de compra documentada i pactada amb la titularitat que es va aturar de forma acordada, en l’espera que s’adopti el nou Pla de Millora Urbana de l’Estació, per una qüestió de lleialtat entre les parts”, va declarar. El Pla definirà els aprofitaments previstos en tot aquest sector. “La vocació absoluta que tenim és que La Meta i els Docs han de ser municipals per dinamitzar tot aquell sector de Príncep de Viana. La voluntat és la mateixa”, va concloure el paer en cap. •••

Més informació: Urbanisme Tel. 973 70 03 09 http://poumlleida.paeria.cat/ Vídeos:

L’Horta, un espai singular a consolidar per potenciar l’activitat agrària. © Paeria

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Febrer de 2019 •

Urbanisme

Remodelació integral de la plaça Ramon Berenguer IV • Les obres han permès retallar l’illa central i eixamplar el carrer Príncep de Viana, que passa a tenir dos carrils de circulació per sentit

L

es obres de remodelació que s’han dut a terme a la plaça Ramon Berenguer IV, just davant l’estació de RENFE Lleida-Pirineus, han permès eixamplar el carrer Príncep de Viana en aquest punt. També es reorganitza el trànsit rodat a la zona, fet que comportarà una millor circulació a la rambla de Ferran.

L’actuació urbanística va lligada a la millora del carrer Anselm Clavé, on ben aviat s’eixamplaran les voreres i es reduirà a un els carrils de circulació, i amb la remodelació integral de la mateixa plaça Ramon Berenguer IV, que més endavant passarà a ser un espai més verd i pensat per a l’ús dels vianants.

El carrer Príncep de Viana ha guanyat un carril de circulació. © Serveis de Comunicació Lleida

en un dels parterres de gespa que hi ha a la plaça de davant de l’estació. Els treballs també han inclòs el desplaçament de diferents elements que es trobaven dins de l’illa central i la millora dels serveis (la xarxa de reg, els seFinalitzen les obres màfors, les canalitzacions de de remodelació del gas, les esteses elèctriques, barri de Noguerola, l’enllumenat, el telèfon, entre la rambla de etc.).

Amb la finalització de l’obra, es modifica també la senyalització horitzontal Ferran i l’avinguda a la zona situada entre Sant del Segre Obres de Noguerola Ruf i l’equipament ferroviari, Amb la plantació de 127 arque fins ara tenia tres carrils de bres i unes 900 unitats de plantes circulació en direcció a Prat de la i arbustives van finalitzar les obres de reRiba i només un cap a l’estació. modelació del barri de Noguerola, entre la rambla de Ferran i l’avinguda del Segre. Els Per fer aquests canvis ha estat necessari treballs han permès millorar el claveguetrasplantar dos grans castanyers d’índies

?

ENVIA LA TEVA PREGUNTA A: lapaeriarespon@paeria.cat

L’actuació ha millorat la distribució dels espais i la gestió de la mobilitat prioritzant els vianants, amb voreres de més de tres metres d’ample –que són al mateix nivell que la calçada–, renovant els paviments i serveis i ordenant els espais lliures resultants en forma de placetes amb nova jardineria i vegetació. En concret, s’ha actuat en els carrers Alcalde Fuster, plaça Pare Sanahuja, Maria Sauret, passatge Santa Isabel, carrer del Riu, passatge Miquel Fargas, carrer del General Brito i Ramon Castejón.

També s’ha posat fi als vessaments d’aigües residuals al riu Noguerola. •••

RESPOSTA

M’agradaria saber si és previst que Pardinyes tingui una ludoteca. Balàfia, el Secà i Pardinyes comparteixen ludoteca municipal, la segona més petita de la ciutat, i, com a usuària de l’espai, crec que queda petita. Les ludoteques són una gran eina perquè els infants puguin jugar en companyia de les famílies, sobretot a l’hivern, quan els nens no poden jugar fora.

Jessica Murillo

? ?

L’Ajuntament respon

ram, el subministrament d’aigua potable i la reurbanització, amb l’increment de zones verdes i jardineria.

?

L’Ajuntament de Lleida té una xarxa de cinc ludoteques que donen servei al conjunt de la ciutat. Aquests espais tenen una gran acollida per part de tots els usuaris i les usuàries, que creixen any rere any. Actualment, les àrees de població que cobreixen les ludoteques superen els límits dels barris. Li agraïm la seva petició i ho tindrem en consideració.

?

A Ramon Berenguer IV s’ha retallat l’illa central per guanyar un carril de circulació a Príncep de Viana, que passa a tenir-ne quatre, dos per sentit, en el tram entre Prat de la Riba i l’estació. Això ha permès reordenar el trànsit i facilitar la circulació de vehicles que poden anar del carrer Príncep de Viana fins al pont sense necessitat de fer la volta a la plaça.

?

L'extensió màxima de la pregunta ha de ser de 150 caràcters (Si el text excedeix dels caràcters fixats, se’n publicarà una versió reduïda)

Ajuntament de Lleida • La Paeria

5

?

Urbanisme • Febrer de 2019

El Secà de Sant Pere tindrà dos miradors “verds” a la ciutat de Lleida • Cadascuna de les talaies es dividirà en dues àrees diferenciades, una d’arbrada i una altra on hi haurà espais de lleure i descans Amb aquestes obres, que es preveu que estiguin enllestides a la primavera, es generarà un espai de confort i d’arbrat que proporcionarà una ombra molt necessària, sobretot a l’estiu. L’adequació dels miradors del Secà s’inscriuen en Aquesta la línia que assenyala la nova actuació Ordenança del Paisatge de paisatgística i Lleida, que, entre d’altres ambiental va guanyar punts, posa l’accent en l’hala darrera edició bilitació de més zones verdels pressupostos des a Lleida. participatius al

barri

Visita del paer en cap a un dels dos miradors del Secà de Sant Pere. © Santi Iglesias

L

’Ajuntament de Lleida adequarà amb una actuació paisatgística i ambiental els dos miradors de la ciutat situats al barri del Secà de Sant Pere, als carrers Marimunt i dels Germans Queralt. S’hi plantaran 43 unitats d’arbrat de diferents espècies (lledoners, acàcies i pistatxers xinesos) i el barri guanyarà una nova façana verda, ja

6

La Paeria • Ajuntament de Lleida

que els talussos dels dos punts d’observació també tindran vegetació. El projecte que es durà a terme millora l’accessibilitat de les talaies. Cadascun dels miradors es dividirà en dues àrees diferenciades, una d’arbrada i una altra on hi haurà espais de lleure i descans. També s’hi podran dur a terme activitats educatives.

L’actuació, que té un pressupost de 48.394 euros, va guanyar la darrera edició dels pressupostos participatius al barri del Secà de Sant Pere per tal que els ciutadans i les ciutadanes decideixin les inversions que volen a la ciutat. •••

Vídeo Urbanisme Tel. 973 70 03 09

Febrer de 2019 •

ASSOCIACIONS

Urbanisme

Carrers per a Miquel Costa, l’Orfeó i Maria Tersa • Davant de l’IMO, a la falda del Turó de la Seu Vella i a la urbanització de la Cerdera

Associació de Lleida per a la UNESCO difon els ideals de l’entitat internacional

L’Associació de Lleida per a la Unesco (ALLU) és una entitat formada per persones que comparteixen els mateixos interessos i que té com a objectiu fer conèixer els ideals i els programes de la UNESCO en matèria d’educació, ciència, cultura i comunicació, com també promoure activitats relacionades amb aquests ideals i amb les campanyes que porta a terme l’organització.

Entre les finalitats de l’entitat destaquen, entre d’altres, la defensa i la promoció de la cultura catalana, la promoció de la cultura de la pau, del diàleg intereligiós, del diàleg intercultural i la cooperació internacional.

ALLU també treballa en la prevenció i la resolució de conflictes; la defensa i la promoció dels drets humans, com també dels drets dels pobles; la promoció de l’educació i el desenvolupament cultural; el foment de les relacions entre ciència i societat, i la defensa del patrimoni natural i cultural (material i immaterial) de la humanitat.

VINT-I-SIS ANYS TREBALLANT A LLEIDA

L’origen de l’entitat se situa el 2003, quan es va crear el primer grup a Lleida adherit a l’Associació UNESCO per al Diàleg Intereligiós. Com a resultat de la voluntat d’una dotzena de persones de diferents religions i pensaments espirituals, es transforma l’any 2015 en l’Associació d’Amics de la Unesco a Lleida.

L’entitat treballa a través de comissions (diàleg intereligiós, diàleg intercultural, educació, patrimoni cultural, drets humans, salut, medi ambient, dones, etc.). Entre altres accions, ALLU ha col· laborat en la candidatura del Turó de la Seu Vella a Patrimoni de la UNESCO. Associació de Lleida per a la Unesco: Tel. 610 57 30 26 https://www.facebook.com/unescolleida

Actuació dels quartets de corda i de clarinets de l’Orfeó durant l’estrena del carrer. © S. Iglesias

L

leida ha dedicat a l’activista social Miquel Costa la plaça situada entre els carrers Ramon Argilés i Anselm Charles, davant l’Institut Municipal d’Ocupació.

Miquel Costa i Ortega va ser durant 10 anys president de l’Associació de Veïns de Pardinyes (Orvepard), regidor de l’Ajuntament de Lleida, amb Ernest Corbella com a alcalde, i premi Baula l’any 2010 per la seva lluita en pro del bé comú i el seu èmfasi en la millora social de la ciutat.

D’altra banda, l’Ajuntament de Lleida i l’Orfeó Lleidatà van descobrir la placa que dóna el nom d’aquesta entitat coral al carrer situat al costat de la seva seu, a la falda del Turó de la Seu Vella, al Centre Històric – antigament es deia Darrere de Sant Martí–.

A més, el carrer travesser al vial de Mahalta, situat a la zona de la Cerdera, ha rebut el nom de Maria Tersa, en homenatge a la primera dona lleidatana locutora de ràdio (va entrar a treballar a Ràdio Lleida el 1934). •••

Arranjament del pàrquing del vial riu Ebre • Entre l’escola Frederic Godàs i el camp de futbol de l’Atlètic Segre

E

ls veïns i les veïnes del barri de Cappont ja han pogut estrenar la remodelació del pàrquing situat al carrer riu Ebre, entre l’escola Frederic Godàs i el camp de futbol de l’Atlètic Segre. Les obres d’arranjament de l’aparcament públic han anat a càrrec de l’empresa Biosca SL, adjudicatària del contracte del Pla de Manteniment, Conservació i Millora de Voreres i de la Brigada d’Acció Immediata.

L’actuació urbanística en aquest pàrquing dissuasiu ha consistit a aportar terres per cobrir els sots i per donar pendents, a fi i efecte de facilitar el desguàs de les aigües pluvials. Com a capa d’acabat s’ha col·locat el fresat d’aglomerat.

Amb aquesta intervenció, es millora la seguretat i el confort d’una zona molt utilitzada pels veïns i les veïnes i també per les persones que es desplacen amb cotxe al centre de Lleida des de fora de la ciutat per treballar o fer les compres a l’Eix Comercial i els voltants.

El pàrquing ja remodelat. © S. Comunicació

D’altra banda, la Paeria convertirà tres solars sense ús del barri de Balàfia en aparcaments gratuïts i dissuasius. Es tracta del projecte de pressupostos participatius que va ser escollit en aquest barri l’any passat i en total es preveu la creació de 85 noves places de pàrquing, per tal de millorar la mobilitat a la zona. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

7

Horta • Febrer de 2019

Antoni Chico i Josep Maria Coll, Premis Horta de Lleida • Per primer cop s’ha fet una menció especial als projectes liderats per dones, un guardó que ha correspost a Anna Aragonès

A

ntoni Chico, Josep Maria Coll i Anna Aragonès han estat els guanyadors de la 3a edició dels Premis Horta de Lleida que convoca la Paeria per reconèixer les persones, les entitats o les iniciatives que treballen o han treballat per al desenvolupament de l’Horta de Lleida, tant des de l’àmbit agrari i cultural com per qualse-

vol altre aspecte. El lliurament dels guardons va tenir lloc a Mercolleida, en el marc de la Festa de Sant Antoni Abat.

El Premi al reconeixement de la trajectòria de promoció i desenvolupament de l’Horta de Lleida ha estat per a Antoni Chico, “un home que ha fet de pagès tota

la vida i sempre ha estat molt vinculat a la zona des del món associatiu, el cooperativisme, el sindicalisme i fins i tot institucional, com a regidor a la Paeria”, segons l’acta del jurat. Josep Maria Coll ha estat guardonat amb el Premi a la innovació en l’activitat a l’Horta com a “precursor de l’agricultura ecològica”.

Els guardons han establert enguany una menció especial a les candidatures de projectes liderats per dones, àmbit en el qual ha guanyat Anna Aragonès, “una dona que està desenvolupant un projecte lligat a l’Horta per mitjà de la seva empresa familiar, que destaca per treballar el producte de proximitat i la seva comercialització”. En total, s’han presentat 32 candidatures als guardons. •••

Les autoritats amb els tres premiats a la seu de Mercolleida. © Paeria

8

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Més informació: Departament de Sostenibilitat Tel. 973 70 03 09 https://www.paeria.es/cat/ ajuntament/noticies

Febrer de 2019 •

Mobilitat

Lleida estrena cinc nous autobusos híbrids, ecològics i accessibles • La flota d’Autobusos de Lleida disposa de 13 vehicles d’energia neta, dins de l’aposta per la “revolució verda” que impulsa la Paeria

D

ins de l’aposta per la “revolució verda” a la ciutat que impulsa la Paeria, els autobusos urbans de Lleida han estrenat cinc vehicles amb tecnologia híbrida nous de la marca Volvo –retolats amb el logotip “Lleida en verd”–, que permetran rejovenir la flota i fer-la més sostenible. A més, els autobusos són totalment accessibles amb pis baix i sense cap escala, cosa que facilita que hi puguin accedir persones amb problemes de mobilitat. Amb aquestes incorporacions la flota d’Autobusos de Lleida disposa ara de 13 vehicles híbrids (10 Volvo i 3 Vectia), d’un total de 48. Les motoritzacions híbrides estan donant molt bon resultat tant d’estalvi

Els cinc autobusos nous, a l’aparcament de la Cuirassa. © Defoto

El paer en cap va provar els nous combois. © Defoto

d’emissions i consum –fins a un 30% menys de combustible– com de confort i manteniment. Els cinc vehicles nous substituiran altres de motor dièsel, que ja havien quedat antics. Aquests cinc autobusos nous incorporen una motorització híbrida en paral·lel, que permet que els motors de combustió i elèctric treballin de manera conjunta o independent. El motor elèctric actua com a generador durant la frenada regenerativa, recarregant així les bateries. Tots els vehicles nous disposen del sistema Start-Stop, amb arrencada en elèctric, i d’un sistema d’extinció automàtica d’incendis. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

9

Avís

Ajuts al teixit cultural i artístic de la ciutat La Paeria ha aprovat la convocatòria dels ajuts al teixit empresarial de la ciutat de Lleida per a l’any 2019. Es tracta de la tercera edició d’aquestes subvencions, que van destinades a empreses de qualsevol sector que vulguin constituir-se o afrontar inversions per a la seva consolidació i millora, com la compra de material, per exemple. Aquest any es farà un especial èmfasi a donar-les a conèixer al sector

cultural, i s’oferirà l’acompanyament i l’assessorament necessaris perquè les persones interessades puguin iniciar el seu projecte empresarial. Són ajuts a fons perdut d’un màxim de 3.000 euros (amb un topall del 50% de la inversió) i la partida prevista és de 150.000 euros. Estan limitades a empreses que facturin menys de 300.000 euros. D’altra banda, es crearan noves ajudes a les empreses del sector cultural i artístic

per promoure la seva internacionalització, que permetran sufragar despeses com el desplaçament, l’allotjament o la inscripció per participar en fires, festivals o premis internacionals. Finalment, s’està preparant una tercera línia d’ajudes destinades a la creació i el desenvolupament de productes culturals nous, com ara espectacles d’arts escèniques o publicacions literàries, per exemple. •••

Concurs per adjudicar sis habitatges de protecció oficial de lloguer L’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) ha obert el procediment per adjudicar sis habitatges de protecció oficial de lloguer de la seva propietat, amb rendes que van dels 220 als 298 euros mensuals. Hi ha disponibles dos habitatges al Centre Històric de dos dormitoris cadascun, destinats a unitats familiars de 2 a 4 persones i amb ingressos mínims de 12.000 euros anuals. El primer disposa de 68,11 m2 i

10

La Paeria • Ajuntament de Lleida

un lloguer de 241,79 euros al mes, mentre que el segon té una superfície de 65,36 m² i una renda mensual de 232,03 euros.

D’altra banda, hi ha disponibles quatre habitatges més de tres dormitoris destinats a famílies de 4 a 6 persones, amb ingressos anuals mínims de 14.000 euros. Hi ha un habitatge a la Bordeta de 62 m², per 220 euros al mes; un pis al barri d’Universitat, de 71 m² i 252 euros de lloguer mensual, i

dos pisos més a la Mariola, un de 84 m², per 298 euros al mes, i un altre de 67 m², per 240 euros. Les persones o famílies sol·licitants han d’estar inscrites en el Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial, estar empadronades a Lleida amb una antiguitat de tres anys, tenir nacionalitat espanyola o permís de residència vigent i destinar l’habitatge al domicili permanent i habitual. •••

Febrer de 2019 •

Sostenibilitat

El parc del Palauet de la Bordeta serà un dels més grans de la ciutat • Amb la participació de persones residents a la Mariola, Centre Històric i Portal de Magdalena-Noguerola El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha posat l’accent en aquest creixement de superfície verda al barri, fet que suposa dos avantatges.

D’una banda, la comunicació del parc amb la ronda verda de la ciutat, un eix important per gaudir, passejar i afavorir hàbits saludables, i, de l’altra, que arriba als 30.500 m2 de zona verda.

En referència a la mobilitat, el paer en cap també ha volgut remarcar que el POUM ja inclou una nova rotonda que encaixa la circulació del carrer Palauet i del vial de Víctor Torres. Aquest disseny facilita la comunicació entre la Bordeta i la ciutat, i dins del mateix barri.

L’alcalde va visitar les obres al carrer de les Roses, al barri. © Paeria

L

a nova planificació urbanística del barri de la Bordeta preveu incrementar la zona verda del parc del Palauet fins als 30.500 metres quadrats. Això significa que esdevindrà un dels parcs més grans de la ciutat, ja que s’augmenta substancialment l’àrea destinada a zona verda. L’actual superfície és de 18.000 metres quadrats, amb una distribució diferenciada de l’espai de jocs amb mobiliari –que ocupa uns 4.000 metres quadrats– i el de bosc –uns 14.000 m2.

A més dels 30.500 m2 destinats a zones verdes, en el nou planejament hi ha 8.000 m2 reservats a equipaments i un polígon d’actuació urbanística de 16.000 m2, amb fins a 172 habitatges de protecció oficial.

D’altra banda, la Paeria du a terme l’ampliació de les voreres al carrer de les Roses, entre Sant Paulí de Nola i Impressor Botel. És la segona fase d’una actuació que ja ha finalitzat un primer tram entre el carrer Campament i Sant Paulí de Nola i que inclourà una tercera fase fins a les avingudes de Fontanet i de Flix. S’hi treballarà tres mesos, amb una inversió d’uns 110.000 euros. Entre d’altres, es faran millores a la xarxa d’aigua i de clavegueram i es plantaran 18 arbres. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

11

Cultura • Febrer de 2019

LLEIDA, TERRITORI CREATIU

L’antic edifici de l’Audiència de la rambla de Ferran acollirà el futur Museu d’Art de Lleida. © Serveis de Comunicació Lleida

12

Lleida, capital d’un territori creatiu • Inici de les obres del nou Museu d’Art de Lleida a l’antic edifici de l’Audiència Provincial de la rambla de Ferran

L

a cultura és un dels pilars fonamentals de l’acció política municipal. Lleida es vol convertir en la capital d’un territori creatiu per mitjà d’una estratègia conjunta que ajudi a enfortir les empreses culturals de la ciutat i els seus projectes i que impliqui no només les administracions sinó també el sector empresarial lleidatà.

La ciutat de Lleida va celebrar el 28 de gener l’esperat inici de les obres de la seu definitiva del Museu d’Art de Lleida (l’antic Museu d’Art Jaume Morera), “un projecte de ciutat que, per la seva envergadura, ens

ajudarà a projectar enfora la nostra capitalitat cultural”, va afirmar el paer en cap, Fèlix Larrosa. L’alcalde va presidir l’acte acompanyat del ministre de Cultura, José Guirao; la consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, i la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, en una mostra de la unitat institucional que ha permès de dur endavant aquest projecte.

L’antic edifici de l’Audiència Provincial de la rambla de Ferran, que va acollir l’acte, és l’espai escollit per a la nova pinacoteca d’art modern i contemporani (que disposa

L’arquitecte municipal explica el projecte del museu a les autoritats. © S. Iglesias

La Paeria • Ajuntament de Lleida

de prop de 4.500 obres), que estarà llesta d’aquí a 24 mesos.

El Museu d’Art de Lleida tindrà una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible. Totes les sales d’exposicions (a la 1a, 2a i 3a planta) comparteixen el mateix disseny i es podran reconfigurar permanentment. La planta baixa, pensada com a plaça pública enllaçada amb la rambla de Ferran, incorpora la zona de recepció per als visitants, la botiga i els espais d’interpretació dels continguts del museu.

La darrera planta de l’edifici, la cinquena, acollirà una sala d’actes polivalent i una aula didàctica. Disposarà d’una terrassamirador amb vistes a la Seu Vella. Bona part de les reserves del museu, que s’instal·laran a la 4a planta, seran visitables. Com a complement a aquest pis, hi haurà un espai a la planta baixa només per a ús dels professionals del museu, que funcionarà com a taller bàsic de conservació i punt de recepció dels béns que ingressin a l’equipament.

La Casa del Dibuix La Casa del Dibuix, al carrer Cavallers, inicia la seva activitat

Cultura

com a espai de creació i aprenentatge artístic per al conjunt de la ciutadania. Tallers i activitats al voltant del dibuix, el còmic i l’animació seran el fil conductor de la programació de l’equipament però també s’obrirà a altres propostes com els treballs manuals.

L’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol (EAM) serà l’encarregada de gestionar aquest nou servei municipal, que oferirà tallers i activitats, oberts al Centre Històric i a les seves entitats, però també al conjunt de Lleida. S’incidirà especialment en els usuaris infantils que, per edat, no accedeixen a l’Escola d’Art Municipal perquè aquest centre imparteix cicles formatius de grau superior.

Consell Municipal de Cultura El Consell Municipal de Cultura de Lleida s’ha reactivat amb la voluntat de fer pinya per la cultura de Lleida, generar pensament, aportar idees, crear debat i fer propostes i, en definitiva, fer un sector cultural més fort, més dinàmic i més internacional. És integrat per 84 persones representants d’entitats culturals, professionals, creadors, empreses i administracions. La recuperació del Consell Municipal de Cultura forma part

Instal·lacions de la Casa del Dibuix, situada al carrer Cavallers. © S. Iglesias

del procés d’implementació del Pla Estratègic de Cultura que es va presentar l’any passat després d’un procediment d’elaboració en què van participar activament els sectors culturals i creatius de la ciutat.

L’animació stop motion La 23a edició d’Animac.

Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, que s’ha celebrat del 21 al 24 de febrer amb més de 30.000 assistents,

ha tingut com a tema principal el món de l’animació stop motion. Enguany, el britànic Peter Lord, director i cofundador de l’oscaritzat estudi d’animació stop motion Aardman Animations, conegut mundialment per “Wallace & Gromit” i “El Xai Shaun” i per llargmetratges familiars de culte com “Chicken Run” (2000) o “Pirates!”

(2012), ha rebut el Premi d’Honor d’Animac. El premi Trajectòria ha recaigut en el tàndem format pel

LLEIDA, TERRITORI CREATIU

Febrer de 2019 •

El Consell Municipal de Cultura, que es va constituir el 30 de gener, és format per 84 persones. © S. Iglesias

Ajuntament de Lleida • La Paeria

13

Cultura • Febrer de 2019

LLEIDA, TERRITORI CREATIU

“Muedra”, curtmetratge de César Díaz que s’ha projectat a l’Animac. © Animac

14

realitzador d’animació stop motion Rodolfo Pastor i la il·lustradora i productora Petra Steinmeyer. La directora, productora i guionista finlandesa especialitzada en animació stop motion Katariina Lillqvist ha visitat la mostra i ha rebut el premi Animation Master 2019. A més, el director, guionista i productor nord-americà de cine d’animació Mark Osborne, un dels artífexs de la popular saga “Kung Fu Panda” i col·laborador en

La Paeria • Ajuntament de Lleida

la realització de la sèrie i el primer llargmetratge de “Bob Esponja”, ha visitat la mostra.

MUD 19, folk-rock per a ments obertes La 13a edició del MUD promet ser tota una celebració de folk-rock global com mai fins ara a Lleida. El Músiques Disperses, festival pioner de neo-folk a l’Estat espanyol, tindrà lloc a la ciutat del 7 al 10 de març, amb un elevat nombre d’artistes interna-

cionals com Kacy & Clayton, WITCH (We Intend To Cause Havoc), Ouzo Bazooka, The Parson Red Heads i Conjunto Papa Upa. S’hi sumen els estatals Depedro i Daniel Lumbreras, per formar, de nou, un cartell excitant i sorprenent. Els concerts d’aquesta edició es podran assaborir al Cafè del Teatre de l’Escorxador, i el concert íntim (dia 9, amb entrada lliure), a la botiga-cerveseria Grans Records de Lleida. •••

Més informació: Cultura Tel. 973 70 03 94 https://www.paeria.es/cat/ ajuntament/noticies.asp?

Vídeo Cultura

Febrer de 2019 •

Urbanisme

Entrada en vigor de la pionera Ordenança del Paisatge de Lleida • Regula conjuntament l’àmbit urbà i el rural, protegeix la identitat de la ciutat i garanteix el dret col·lectiu a gaudir d’un entorn agradable

L

’Ordenança del Paisatge de Lleida va entrar en vigor el 15 de febrer. El document, pioner en la regulació conjunta de l’àmbit urbà i el rural, protegeix la identitat de la ciutat i garanteix el dret col·lectiu a gaudir d’un entorn agradable i harmònic. El text, fruit d’un ampli procés participatiu i de treball tècnic, es va aprovar en el ple de novembre del 2018 amb un consens molt ampli. La Fundació del Paisatge de Lleida impulsa l’edició d’un Manual de Bones Pràctiques, que servirà per fer difusió de la normativa i explicar de manera planera aspectes més tècnics. Anirà acompanyat d’una campanya informativa i de xerrades enfocades a diferents

La Seu Vella i el Segre, dos dels elements identitaris de Lleida. © Paeria

Ple del novembre, en què es va aprovar l’ordenança. © Paeria

col·lectius. La normativa regula la protecció del paisatge fomentant els seus valors ambientals i culturals. També es té especial cura de les àrees urbanes de tractament paisatgístic especial, que són el Centre Històric, el Turó de la Seu Vella i el de Gardeny, el Parc dels Camps Elisis i la façana fluvial, com també els àmbits rurals d’interès paisatgístic, que inclouen el parc de la Mitjana, l’espai fluvial del riu Segre, els Aiguamolls de Rufea i les vores dels canals. Es regulen tota mena d’aspectes relatius a construccions, instal·lacions i altres elements que puguin tenir incidència en el paisatge. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

15

Febrer de 2019 •

Opinió

Persones grans, comerços i barri L’Ajuntament de Lleida ultima els detalls que culminaran en la presentació pública del Pla de Modernització del Comerç de la ciutat de Lleida, però mentre tot això passa i s’eleven les consideracions tècniques perquè la nostra ciutat trobi i tingui l’equilibri que caracteritza les ciutats avançades, hem de treballar també per aquells elements que, en realitat, partim de l’àmbit de què partim, ens converteixen en la ciutat de les persones.

impecable de la Taula de Gent Gran, es va distingir comerços que s’han implicat en un projecte que situa les persones grans com a subjecte i atorga als establiments el paper d’agents socials.

És evident que en ple segle XXI la idea de comerç ens transporta a territoris digitals en què la realitat i la virtualitat hauran d’aprendre a conviure sí o sí.

Un projecte que situa les persones grans com a subjecte i atorga als establiments el paper d’agents socials

La idea és crear i enfortir vincles sobre la base d’una campanya de sensibilització que aposta per un tracte exquisit cap a la gent gran, però també amb un paper clau per tal de poder detectar situacions de

Però aquest futur que ja és present ineludible ha de trobar també l’encaix de la proximitat cap a tots els col·lectius, específicament cap a les persones grans. Així ho volem.

vulnerabilitat que puguin afectar la gent gran: solitud, progressiva manca d’autonomia, deteriorament físic o psíquic o dificultats en la gestió del dia a dia.

Com a exemple, la Paeria reconeixia fa unes setmanes 68 establiments de la Mariola que han participat en el projecte “Per un barri més gran” i així, sota l’impuls

La Taula de Gent Gran és un espai idoni que permet posar en comú la detecció i la prevenció de situacions que poden esdevenir problemes, però cal anar sector a

Montse Mínguez

sector per sumar i donar cobertura a les persones grans de tota la ciutat. Les dones i els homes grans ens han portat fins a on som i, per tant, els devem el respecte, l’atenció i la cura per cadascun dels moments que viuen. Som una ciutat de valors i persones. •••

Grup Municipal PSC Tel. 973 700 365 / 316 Web: xarxa.paeria.cat/psc E-mail: gruppsc@paeria.es

La ciutat lluminosa que volem Quan parlem amb la gent que ens interpel· la sobre les coses que esperen que millorin a Lleida en el futur, més enllà de grans idees sobre la planificació urbanística o el desenvolupament econòmic de la nostra capital, hi ha uns quants temes que podríem considerar quotidians que es repeteixen gairebé en totes les converses.

La deficient neteja dels carrers, l’incivisme o l’estat d’abandó de determinats espais serien alguns d’aquests temes recurrents que preocupen la ciutadania perquè afecten la seva vida en el dia a dia.

Però per sobre d’aquestes qüestions n’hi ha una altra que sobresurt especialment i que, a més, és transversal i afecta tots els barris de la ciutat en major o menor grau: la mala il·luminació de la via pública.

El nostre grup municipal ja va presentar al mes de novembre del 2018 una moció que reclamava millorar la il·luminació dels nostres carrers i places. El tripartit del 155 la va rebutjar i, a sobre, vam haver d’escol-

La Lleida que volem ha de ser una capital lluminosa, neta i endreçada sobre la qual construir un projecte il·lusionant de canvi tar que la il·luminació de Lleida és un referent per a moltes altres ciutats que vénen aquí per prendre nota del model instaurat des del 2014. Segons per quins carrers es fiquin, ja cal que vinguin amb llanternes si s’hi volen veure...

Toni Postius

Vist que l’equip de govern i els seus socis han rebutjat la nostra proposta i asseguren que la llum als carrers de Lleida és modèlica, el nostre grup municipal ha pres la iniciativa de recollir les queixes que van en sentit contrari per poder fer un diagnòstic sobre l’estat de salut real de la llum dels nostres carrers.

ment se’ns representen mentalment foscos i bruts. La Lleida que volem ha de ser una capital lluminosa, neta i endreçada, com a condicions mínimes sobre les quals construir el projecte il·lusionant de canvi que necessitem després de quaranta anys de governs socialistes. •••

Quan pensem en capitals influents les imaginem com a ciutats amb llum; quan pensem en llocs decadents, necessària-

Grup Municipal CiU Tel. 973 700 320 Web: xarxa.paeria.cat/ciu E-mail: grupciu@paeria.cat

Ajuntament de Lleida • La Paeria

17

Opinió • Febrer de 2019

Consideracions sobre els pressupostos participatius

José Luis Osorio

A mig mandat, a proposta del grup municipal de Ciutadans a la Paeria, es posaven en marxa els pressupostos participatius amb la voluntat de fer partícip la ciutadania en la presa de decisions sobre equipaments i idees que s’incorporen als seus

Grup Municipal Ciutadans Tel. 973 700 928 Web: xarxa.paeria.cat/cs E-mail: ciutadans@paeria.es

Després de l’experiència dels pressupostos participatius d’aquests dos anys convé considerar uns quants aspectes a millorar

tes a millorar, com el calendari d’execució dels projectes aprovats i validats per la comissió tècnica. Si es generen unes expectatives, també cal ajustar les fases d’execució i que el projecte s’avingui amb allò que els veïns han votat.

barris i al conjunt de la ciutat.

Casos com el de la coberta de la pista esportiva de la Bordeta, les ombres per a la passarel·la del Liceu Escolar a Cappont o el retard dels ordinadors per a la sala de lectura de Llívia, que van ser triats i validats el 2017, ens obliguen com a administració a ser més diligents en les dates d’inici i acabament, com també en la definició dels projectes.

En aquestes dues edicions dels pressupostos s’ha fomentat el debat i també hi han pres part les entitats veïnals com a dinamitzadores i lloc de discussió sobre la idoneïtat de les idees presentades.

S’han adequat tots els mecanismes possibles per tal de garantir un sistema de votació senzill, fiable i accessible per a tothom. En la passada edició es van readaptar també els terminis per evitar entremig els mesos d’estiu, i els tècnics han fet les pertinents valoracions de cadascun dels projectes per tal d´assegurar la viabilitat legal, tècnica i econòmica.

Després de l’experiència d’aquests dos anys convé considerar uns quants aspec-

Valorem la utilitat de totes les idees presentades que no han guanyat, però que integren un recull molt interessant a tenir en compte en el futur i que podran ser novament presentades, sempre que les futures majories del consistori ho permetin. El foment de la participació de la ciutadania a títol individual i col·lectiu és i serà una de les fites del nostre grup per als pròxims anys. •••

Amb els comptes, que no vinguin amb contes

Carles Vega

En 116 pàgines, la Sindicatura de Comptes –l’òrgan públic que fiscalitza els comptes, la gestió econòmica i el control financer– dictamina que l’equip de govern de la Paeria gestiona de forma irregular el pressupost

Grup Municipal ERC Tel. 973 700 922 Web: www.erc-avancem.cat E-mail: erc-avancem@paeria.cat

18

La Paeria • Ajuntament de Lleida

municipal de despeses i que vulnera la normativa en la contractació de serveis, de subministraments i d’obres, almenys el 2015.

Déu n’hi do.

concessió d’obres i serveis –enllumenat públic, caserna de la guàrdia urbana, Escola de Belles Arts...–. Gestió i praxis avalades per C’s i també diverses vegades pel PP.

La reacció de Montse Mínguez i els seus companys de govern ha estat menystenir-lo dient que és l’opinió d’uns tècnics externs i que confien en la feina dels tècnics de la Paeria. Déu n’hi do.

El nostre grup no s’ha cansat de denunciar les males pràctiques reiterades del govern de la Paeria: contractacions poc transparents, subvencions encobertes mitjançant el pagament de lloguers i despeses, o el pagament de factures i despeses ordinàries mitjançant el reconeixement de crèdit. Males pràctiques que l’informe de la sindicatura constata. Declarant, a més, nul·les de ple dret diverses actuacions. Ja ho intuíem, per això estem votant en contra dels tancaments pressupostaris i dels reconeixements de crèdit extra i el 2016 vam reprovar la gestió econòmica de la Paeria.

La Sindicatura de Comptes qüestiona la gestió econòmica del govern del PSC i praxis opaques en contractació i concessions La Sindicatura de Comptes és un òrgan oficial, creat per l’Estatut de Catalunya. Negar la seua autoritat és menystenir les institucions catalanes i no acceptar l’Estatut. Ultra això, que ja és prou greu, l’informe qüestiona la gestió econòmica i financera del govern PSC, i les seues praxis opaques en contractació i

Ara cal un ple extraordinari per debatre sobre l’informe de la Sindicatura. La transparència de què tant es vanta l’equip de govern, amb un alcalde o l’altre, es demostra en qüestions com aquesta. Amb els comptes, que no ens vinguin amb contes. •••

Febrer de 2019 •

Opinió

Cap a la vaga feminista del 8 de març Les dones i les trans de totes les edats, condicions socials, diferents capacitats, orígens, creences i orientacions sexuals anem a la vaga el proper 8 de març. A Lleida, la Coordinadora 8M està organitzant les accions que donaran forma i contingut a la vaga. La Crida per Lleida hi donem suport i sortirem a la vaga per omplir els carrers de lila, assistint a la manifestació que convoca la Coordinadora el mateix 8 de març, a les 19 h, a la plaça 8 de Març.

La vaga s’organitza de forma coordinada amb diferents països del món, perquè el patriarcat i el capitalisme no tenen fronteres. Les dones, les lesbianes i les trans pararem, farem vaga de cures, laboral i de consum. I ens sobren els motius per fer-ne i per reivindicar-nos: les violències masclistes ens continuen matant i controlant, com un instrument bàsic del patriarcat que serveix per perpetuar els nostres rols; al mateix temps que la “injustícia patriarcal” elimina qualsevol opció de reparació i perpetua aquesta xacra. La violència ens mata i la justícia ens remata.

Necessitem no només que s’apliquin bé.

Volem tenir dret al nostre propi cos i viure la

nostra sexualitat d’una forma plena i conscient, així com poder elegir sobre els nostres cossos. Reivindiquem decidir com, quan i de quina manera volem parir. Volem estimar a qui vulguem i de la forma que volem.

La llei d’estrangeria, racista i xenòfoba, ens imposa límits que ens afecten especialment perquè som dones i migrades i ens condemnen sovint a la invisibilitat i a la il·legalitat que

Volem tenir dret al nostre propi cos i viure la nostra sexualitat d’una forma plena i conscient, així com poder elegir sobre els nostres cossos

La Crida per Lleida-CUP

reproductives de forma gratuïta i desinteressada perquè es mantingui el sistema. Les dones ens seguim ocupant de les persones dependents i seguim carregant amb el desmantellament i les retallades en els serveis públics que també ens afecten de forma desigual.

ens impedeixen desenvolupar un projecte de vida digne. Volem salaris dignes i sense desigualtat per sexe.

És per això que proposem que el dia 8 de març feu vaga, per TOTES, per les que hi som i per les que no hi han pogut ser, per les preses, per les que no en poden fer... •••

Necessitem trencar el binomi patriarcat i capitalisme, i posar en el centre les nostres vides, perquè el neoliberalisme ens vol sotmeses, necessita que seguim amb les tasques de cura i

Grup Municipal Crida per Lleida-CUP Tel. 973 700 926 Web: xarxa.paeria.cat/crida E-mail: cridaxlleida@gmail.com

El Museu Morera, una realitat aconseguida entre tots Un dels objectius a la nostra ciutat ha estat durant molts anys trobar una seu definitiva al Museu Morera. Des de la seva creació l’any 1917, la història d’aquest museu ha estat marcada per la provisionalitat de la seva seu.

Del Mercat de Sant Lluís a l’antic Hospital de Santa Maria i, després d’un període d’inactivitat de 20 anys durant la postguerra, va tornar a l’Hospital de Santa Maria l’any 1959 per acabar el 1975 al pis superior de l’antiga església del Convent del Roser. L’any 2007, el Museu es va traslladar a l’edifici del Casino Principal, lloc que ha ocupat fins a l’actualitat a l’espera de la construcció de la que serà la seva ubicació definitiva.

El replantejament del projecte inicial l’any 2011 i l’Audiència Pública sobre el Morera el setembre del 2012 van rellançar de nou aquest projecte i el setembre del 2013 es presentava a la Comissió de seguiment del Morera la proposta d’ubicar el museu a l’edifici de l’antiga Audiència. Aquesta proposta amb la nova ubicació del Morera a rambla de Ferran va portar divisió d’opinions entre els ciutadans de Lleida, com també va existir

La col·laboració de totes les institucions en un projecte comú ha fet possible que el Museu d’Art de Lleida pugui ser una realitat entre els grups de l’oposició de l’Ajuntament.

Malgrat tot, l’octubre del 2016 es decidia finalment la ubicació definitiva a l’antic edifici de l’Audiència a rambla de Ferran.

La col·laboració de totes les administracions, Ajuntament de Lleida, Diputació, Generalitat de Catalunya, Govern de l’Estat i Unió Europea, faran possible una realitat desitjada per tots des de fa molts anys: que la seu definitiva del Morera pugui ser una realitat en dos anys.

El passat 28 de gener es donava el tret de sortida a les obres de rehabilitació del futur Museu d’Art de Lleida a l’edifici de l’antiga Audiència, que tindran un cost de 4.470.950 euros i que serà sufragat gràcies a la col·laboració de totes les administracions, un fet que posa

Dolors López

de manifest que quan hi ha un projecte comú de ciutat i una voluntat de tirar-ho endavant, tot és possible. Des del Grup Municipal del Partit Popular celebrem que el treball de tots, ciutadania i institucions, pugui fer realitat el somni de moltes generacions de lleidatans. •••

Grup Municipal PP Tel. 973 700 344 Web: xarxa.paeria.cat/pp E-mail: gruppp@paeria.es

Ajuntament de Lleida • La Paeria

19

Opinió • Febrer de 2019

Ja tenim eines per a un lloguer assequible La sentència del TC fa que el PSC ja no tingui cap excusa per fer possible que cap família a Lleida pagui més del 20% dels seus ingressos en un lloguer o hipoteca Les últimes setmanes, les organitzacions que lluitem per aconseguir un habitatge digne a Catalunya hem rebut una gran notícia: el TC ha acceptat el desistiment del recurs presentat pel PP contra els dos articles més importants de la Llei d’emergència habitacional i pobresa energètica.

Els propietaris de pisos hauran d’oferir un lloguer social als inquilins abans de fer un procés de desnonament i els bancs i els fons voltor hauran de cedir els seus habitatges buits als fons d’habitatge de lloguer social municipal.

Aquesta llei tanca tota la normativa existent a Catalunya i fa que el govern de

la Paeria ja no tingui cap excusa per fer possible que cap família a Lleida pagui més del 20% dels seus ingressos en un lloguer o hipoteca.

Potser la situació a Lleida no és tan dramàtica com a Barcelona, però la realitat és que el 50% del pisos que es lloguen a Lleida tenen un cost mensual superior als 550 €, i només un 5% costen menys de 400 €.

Si tenim en compte que a Lleida hi ha més de 5.000 famílies que viuen de la renda garantida, amb ingressos inferiors als 800 €, i que els ingressos mitjans anuals oscil·len entre els 14.000 € per als més

ACORDS PLE DE GENER Mariola 20.000

1

Aprovació per unanimitat d’una moció promoguda per l’Associació de Veïns de la Mariola que dóna suport al projecte Mariola 20.000. Aquesta iniciativa, impulsada per la Paeria, té com a objectiu regenerar el conjunt d’aquest barri incidint en la zona dels 20.000 m2 de sostre edificable situada en els blocs Mariola i del c.

Cardenal Cisneros. El pla 20.000 comprèn 502 habitatges i 6 locals.

Rodalies de Lleida

2

4

Aprovació per unanimitat d’una moció per crear un servei d’alerta de risc d’exclusió social entre la gent gran i es dóna el vistiplau a les mocions pel desplegament de fibra òptica a l’Horta i contra les retallades en igualtat.

20

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Veient la política que ha aplicat el PSC amb Cs i PP en aquests últims anys, amb menys de 500 habitatges disponibles per a lloguer social i amb més de 7.000 pisos buits, des del Comú de Lleida considerem que cal posar en circulació com a mínim 2.000 habitatges de lloguers inferiors als 400 € a Lleida en el pròxim mandat.

Començarem fent el cens de pisos buits, obligarem a la seva cessió i finalitzarem amb l’expropiació temporal o imposant les multes, com estableix la llei. •••

Grup Municipal Comú de Lleida Tel. 973 700 924 Web: xarxa.paeria.cat/comu E-mail: info@comudelleida.cat

Tercer Sector

El paer en cap, Fèlix Larrosa, proposa un front comú per posar en marxa un sistema de rodalies ferroviàries amb la ciutat de Lleida com a epicentre. Ho va dir en el debat de la moció presentada per CCOO-Terres de Lleida que defensa aquest servei i que tots els grups polítics van aprovar. Larrosa ja ha abordat el tema amb el conseller de Territori, Damià Calvet, i el ministre de Foment, José Luis Ábalos.

Risc d’exclusió social entre la gent gran

joves i pensionistes, i els 25.000 per a la gent de mitjana edat, podem deduir que un nombre molt gran de persones paguen un percentatge molt alt dels seus ingressos en el lloguer o, directament, no pot accedir al mercat de lloguer.

3

Llum verda a la moció presentada pel Partit dels Socialistes de Catalunya en què es manifesta el suport de la Paeria a les entitats del tercer sector de Lleida i de Catalunya i reconeix la seva tasca diària per contribuir a la garantia dels drets socials. Entre d’altres qüestions, s’insta al desplegament total de la Renda Garantida de Ciutadania.

Mobile Week

5

Aprovació del conveni amb la Mobile World Capital Foundation, artífex del Mobile World Congress de Barcelona, per celebrar el 20 de febrer al Palau de Congressos de La Llotja de Lleida la trobada “Mobile Week Lleida 2019”, un esdeveniment impulsat per la fundació MWCapital.

Febrer de 2019 •

Agenda Cultural

AGENDA

“VESPRES EN VERS”, CICLE DE RECITALS POÈTICS A LLEIDA La 4a edició del cicle de recitals poètics “Vespres en vers” constarà de quatre lectures poètiques en veu de Núria Miret (Amb pedra, 6 de març), Amat Baró (La marca de Caín, 3 d’abril), Josep M. Rodríguez (Oxigen pur, 8 de maig) i Enric Boluda (Dir-se, 5 de juny). Les sessions se celebraran al Cafè del Teatre de l’Escorxador a les 19 h i l’accés serà lliure i gratuït.

Una de les singularitats d’aquest cicle de recitals poètics és que tots van precedits per un clip audiovisual produït per l’Ajuntament de Lleida i dedicat a cadascun dels poetes, una presentació que acostarà a la vida i als pensaments més íntims de cadascun dels recitadors, que a continuació fan un recorregut per la seva obra poètica per mitjà d’una selecció antològica dels seus versos. •••

LES CANÇONS DE RICARD VIÑES, A L’AUDITORI La companyia Kiddy Musics representarà a l’Auditori Enric Granados el 9 de març, a les 18.30 h, “Hansel i Gretel. Un conte musical”, una versió molt divertida i original del conte dels germans Grimm, amb fragments de l’òpera d’Engelbert Humperdink. La Banda Simfònica Unió Musical de Lleida proposa el dia 10, a les 19 h, “Grans obertures i preludis”, un repertori dedicat a grans peces simfòniques que pertanyen, principalment, al romanticisme europeu. S’interpretaran obres de Von Suppé, Verdi, Mendelssohn i Txaikovski, entre d’altres.

Amb el concert “Ricard Viñes i el món de la cançó francesa”, el 15 de març, a les 20.30 h, Elena Gragera (mezzosoprano) i Anton Cardó (piano) faran gaudir al públic de cançons amb acompanyament de piano, escrites al llarg de la vida del gran compositor i pianista lleidatà, des de les més jovenívoles de la dècada de 1890 fins a altres dels anys 1930, amb textos d’alguns dels seus escriptors preferits.

Per al dia 16, a les 18.30 h, s’ha programat el concert “So de Lluna”, el primer disc de PeTaCa (Petit Taller de Cançons), on es parla dels valors com ara la solidaritat, la diversitat, el respecte per tot, per tothom, i l’amor.

LA CANADIENSE El Museu de l’Aigua organitza el dissabte 16 de març, a les 18 h, una visita guiada per al públic en general a l’exposició “100 anys de la vaga de La Canadiense”. L’equipament acull fins al maig aquesta mostra informativa a partir de la cronologia dels fets ocorreguts a Camarasa i a Barcelona, amb referències a Lleida. La mostra es troba instal·lada a l’exposició permanent “La força de l’aigua.

El Dr. Pearson i les obres de La Canadiense a Lleida”. •••

ACTIVA’T AL CASAL El Casal de la Dona organitza fins a final de maig en el marc del programa “Activa’t al Casal!” 11 tallers diferents.

Els dies 21 de febrer, 21 de març i 25 d’abril tindrà lloc el projecte “Anònimes”, que reconeix la trajectòria de dones lleidatanes anònimes, mentre que els dies 27 de febrer, 27 de març, 24 d’abril i 29 de maig es desenvoluparà la visita guiada “La ciutat amb la mirada de les dones”. •••

VISITES A LA MITJANA L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) proposa el 17 de març, a les 19 h, el concert “Música de cinema i percussions Drum Circle!”, en què vol que públics nous vinguin a l’Auditori i es facin seva l’orquestra. I ho farà a través d’un projecte en el qual la música de cinema, interpretada per l’OJC, s’intercalarà amb diverses intervencions de l’OJC i percussions de diversos col·lectius de la ciutat.

Amb “Fora de sèrie. La música de la petita pantalla” (foto), el grup LleidArt Ensemble proposa el 30 de març, a les 19 h, un recorregut pels temes musicals més sonats de la televisió des dels anys 1980 fins a l’actualitat per acostar la música de cambra a tots els públics. •••

El tercer diumenge del mes a les 11.30 h té lloc una visita guiada gratuïta al Parc de la Mitjana, en què un tècnic ambiental acompanya els participants per l’espai protegit per mostrar-los els valors naturals de cada estació de l’any. A més, fins a les 14 h es pot veure l’exposició permanent i l’audiovisual sobre la història, l’ecologia i els valors del parc al Centre d’Interpretació de la Mitjana. El centre és obert de dilluns a divendres, de les 10 a les 14 h. El tercer diumenge de mes, l’horari és de les 10.30 a les 14 h. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

21

Opinió • Febrer de 2019

Nou any, nous pressupostos, nous reptes

C

per tal de millorar les futures accions envers l’ocupació, la cohesió social, la promoció econòmica i les inversions.

omencem el 2019 amb el bon desig que el pròxim exercici pugui ser el que permeti donar solucions als nous projectes que la societat lleidatana té al davant. I que no són pocs.

Esperem que els nous comptes recentment aprovats permetin assegurar els serveis públics, i molt especialment als col·lectius més necessitats. El compromís és poder garantir la qualitat de vida i el progrés de la ciutadania lleidatana en els serveis bàsics de l’estat del benestar.

Cal destacar que en els darrers moments de l’any hem vist com en aquest nivell més proper, el de l’administració municipal lleidatana, s’han pres decisions que fan albirar alguna espurna d’esperança.

Primer, amb l’anunci de la

Francesc Caballero

congelació de les taxes i els impostos per al pròxim any, i fins i tot algunes rebaixes, però mantenint les prestacions socials, i, posteriorment, en el ple d’aprovació dels pressupostos per al nou exercici es va arribar fins i tot a un ampli acord malgrat les diferències entre l’equip de govern i els grups de l’oposició

Són, doncs, prop de 169 M€ de l’ordinari, als quals se sumen els 11 M€ del d’inversions, que, ben administrats, poden permetre assolir la qualitat de vida i el progrés

Tal vegada sí que hi ha esperança de que les coses vagin a canviar i que aplicant intel·ligentment les eines de que disposem amb una certa amplitud de mires podem arribar a retornar al benestar social assolit temps no tant llunyans

desitjats, si es desenvolupen les polítiques correctes que ens han de dur fins i tot a rebaixar l’endeutament, que restarà en el 91%.

De tota manera, des de la FAVLL, com a ferms defensors dels drets dels veïns, continuarem en el camí de vetllar-los, d’una banda negociant i col· laborant-hi i, de l’altra, reivindicant perquè s’arribi a llur assoliment en tots els àmbits.

I com que l’esperança és l’últim que es perd, brindem perquè aquesta espurna que sembla que s’albira es transformi en lluminària completa que ens il·lumini joiosament el camí correcte cap al progrés i les garanties socials que ens mereixem, i felicitem tothom que ho hagi fet possible.

Tant de bo no errem en la valoració. •••

Pacte Social per la Ciutadania

En igualtat continuem igual 7/2007. Una llei que havia de fer possible la igualtat real de dones i homes, també i molt especialment al mercat laboral. Però la realitat que vivim les dones el 2019 no és gaire diferent de la que vivíem anys enrere. La falta de concreció de molts aspectes a la llei, juntament amb els efectes de la crisi i l’aplicació de les reformes laborals, han mantingut les dones en la mateixa situació de vulnerabilitat al mercat laboral.

E

ns atansem a un altre 8 de març i la realitat ens fa veure que haurem de fer les mateixes reivindicacions i denunciar que les dones patim les mateixes o molt similars condicions econòmiques i socials que el passat 8 de març o, fins i tot, que el 8 de març de fa 10 anys.

L’any passat commemoràvem els 10 anys de la Llei d’Igualtat

22

Les dones continuem patint doblement els efectes de la precarització del mercat laboral. D’una banda, patim els efectes de les polítiques neoliberals dutes a terme

La realitat que vivim les dones el 2019 no és gaire diferent de la que vivíem anys enrere

La Paeria • Ajuntament de Lleida

arran de la crisi, que ha comportat la flexibilització del mercat laboral, l’augment de la temporalitat en la contractació, la congelació salarial i la reducció de capacitat adquisitiva i la manca de creació d’ocupació. I d’altra banda, patim les discriminacions i situacions de vulnerabilitat arrelades a l’estructura del mercat laboral català i espanyol: la baixa taxa d’ocupació femenina, l’augment de la taxa d’atur entre les dones, els contractes a temps parcial, o llocs de treball a sectors amb pitjors condicions laborals.

Així mateix, els homes continuen ocupant els llocs directius i alts càrrecs, la bretxa salarial continua sent una realitat i la conciliació continua tenint cara de dona.

I, finalment, l’assetjament sexual i per raó de sexe continua sent una de les formes més generalitzades de violència als centres de treball i alhora més ocultes.

Ens trobem per tant davant una situació que està fortament arrelada i sembla difícil de modificar si no hi ha una voluntat política ferma i decidida. Però els diferents governs d’aquests darrers anys, tant els estatals com els catalans, tot i mantenir un discurs favorable, en realitat no han apostat per la igualtat, ja que les polítiques associades han anat perdent pressupost al llarg del temps.

Des de la UGT denunciem les situacions de discriminació i reivindiquem la igualtat real entre homes i dones. Volem recordar que la situació de les dones no ha canviat, que estem igual que fa deu anys, i que davant la inacció i la falta de voluntat política per acabar aquesta xacra, és necessària la mobilització popular, als carrers, a les empreses i dins la societat en general. •••

Febrer de 2019 •

Publicitat

Ajuntament de Lleida • La Paeria

23