Opinió • Febrer de 2017
L’okupació, una problemàtica de tots L’ocupació d’habitatges esdevé un problema que compartim tots els barris de Lleida, que potser ha augmentat a causa de la crisi econòmica que hem patit aquests anys i que en definitiva ha generat sovint conflictes de convivència entre veïns. Davant aquestes situacions és necessari implicar tots els agents socials, entitats associatives, veïnals i Administració Pública; concentrar esforços, fomentar el diàleg i entre tots buscar solucions per tal de reduir, i si pogués ser eliminar, l’ocupació il·legal d’habitatges. Les mesures adoptades des de l’Ajuntament (ajuts al lloguer social o a les famílies que pateixen pobresa energètica) són positives però insuficients, ja que no tothom hi pot tenir accés i continuaran produint-se ocupacions amb totes les conseqüències que comporta i que bàsicament es tradueixen
Sandra Pérez Huerta
en conflictes de convivència, de salubritat, d’inseguretat , etc. És veritat que hi ha diferents perfils de persones que ocupen habitatges, però la gran majoria es veuen obligades a fer l’ocupació, ja que no tenen alternativa davant
la mancança de recursos: moltes han perdut la feina i han esgotat tot tipus de prestacions, fet que les col·loca en una situació de risc d’exclusió social. Aquesta situació genera una mena d’alarma entre el veïnatge que es veu afectat per l’ocupació d’un habitatge del seu edifici i això provoca moltes tensions ja que poden aparèixer conflictes de convivència. És per això que es fa necessari fer una tasca de mediació abans que apareguin els problemes i buscar solucions que relaxin tensions. És molt important que l’Administració posi en pràctica polítiques socials i d’integració amb més ambició i amb més compromís i que vagin més enllà de les ajudes al lloguer social o pobresa energètica. Per assolir el benestar de tots i una convivència pacífica cal donar suport a aquestes persones que es troben obligades a ocupar un habitatge per manca
d’alternatives perquè puguin recuperar la dignitat perduda i per fomentar la seva integració social. Aquesta tasca es podria reforçar per mitjà dels col·lectius i les entitats associatives fomentant la participació en les activitats que es duen a terme i que, en definitiva, serveixen per promoure relacions de convivència entre veïns. Tots els ciutadans hem de ser conscients que el fenomen de l’ocupació, una realitat que ens afecta i que està present a la nostra ciutat i en altres, requereix una resposta amb implicacions i compromisos ferms per part de tothom. És necessari impulsar per tant mesures que fomentin la integració, el treball, la conscienciació, l’orientació, la responsabilitat i la convivència, tasca que ha de ser col·lectiva, ja que amb la implicació de tothom trobarem la solució. •••
Pacte Social per a la Ciutadania
CCOO de Lleida, debat i participació per afrontar reptes elles i amb totes les persones que treballen al sindicat, amb tots els delegats i delegades dels centres de treball, els afiliats i afiliades tenim molts reptes per afrontar. Fa més de 50 anys, els treballadors i treballadores més compromesos del nostre país van fundar a diverses comarques i poblacions de Catalunya les primeres Comissions Obreres. Ho van fer per defensar unitàriament els seus interessos i per aconseguir, mitjançant la negociació i la mobilització, millorar les seves condicions de vida i de treball. Les nostres senyes d’identitat i d’actuació sindical les debatem i les decidim en els nostres congressos, que són reunions generals en les quals podem participar totes les persones afiliades a partir d’un procés
22
democràtic de debat i de l’elecció dels companys i companyes que ens han de representar. Des del passat mes de gener va començar el procés d’assemblees a les empreses i als locals del sindicat per debatre les nostres propostes i escollir les persones que han d’assistir al 8è Congrés de la Unió de les Terres de Lleida, el 24 de març de 2017. En aquest congrés s’han d’escollir les persones que dirigiran CCOO a les terres de Lleida en els pròxims quatre anys. Amb
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Per mitjà d’una nova estructura interna del sindicat es vol revitalitzar l’organització per poder ser més eficients a l’hora d’afrontar tots els reptes que se’ns presentaran en el futur. CCOO de Lleida serà un agent actiu en la lluita per la derogació de la reforma laboral, per la recuperació de la negociació col·lectiva; en la lluita contra la precarietat laboral i la dignificació del treball; per la feminització de la societat i la lluita contra la violència masclista; en la recuperació dels drets dels empleats i empleades públics;
en la lluita contra la bretxa salarial entre homes i dones, i en la lluita per la conciliació de la vida familiar, laboral i personal. Batallarem també perquè els joves tinguin oportunitats i no hagin de marxar a l’estranger. Grans reptes per a un futur incert, amb una realitat social que evoluciona a un ritme vertiginós i on la incertesa laboral, econòmica, social i política són a l’aire. CCOO de les Terres de Lleida com a projecte democràtic necessita reforçar la seva legitimitat social i política de sindicalisme de classe davant la societat, i també hem de demostrar la nostra capacitat per exercir el conflicte social i hem de reforçar la capacitat organitzativa per mitjà de l’afiliació i la representació dels treballadors i treballadores. •••
