Opinió • Maig de 2017
El Cinquè Poder Recentment hem pogut observar com un president dels EUA ha arribat al poder gràcies a l’ajuda de les xarxes socials amb més o menys encert i amb la incertesa que no ha estat el més democràtic que haguéssim esperat. També van ser decisives les xarxes socials en la decisió tan traumàtica de separar els anglesos de la Comunitat Econòmica Europea amb tot el que això comporta, i de nou amb el dubte que no han estat les majories les que han decidit, sinó que de nou “s’han portat el gat a l’aigua” els més hàbils en dominar les xarxes, fins i tot amb l’ajuda de la difusió de notícies falses, igual que ha passat amb l’elecció de Trump. Cada dia està més clar que la difusió de notícies falses per mitjà de la xarxa esdevé el cinquè poder malèfic d’aquest món, i cada cop ens costa més destriar la veritat
Juan Gallardo
de la mentida on-line. Molts polítics que ens envolten han caigut en aquesta trampa i s’han cregut al primer clic del Facebook alguna mentida com un castell. I jo em pregunto: què passa amb tota aquesta població desfavorida que no té accés a les xarxes?, bé sigui
Les xarxes socials són una força política i cultural tan poderosa que estan alterant el desenvolupament dels successos mundials, nacionals, autonòmics i el que més ens afecta, locals o municipals perquè el seu poder adquisitiu no ho permeti o perquè simplement no té aquesta facilitat per exposar la seva opinió en xarxa. Senyors/es! Els estem excloent! Ens estem quedant amb la veritat a mitges... Per això, jo us convido a la reflexió i a conversar més amb la gent del carrer, a no creure tot el que es diu per la xarxa. Senyors/es polítics; senyors/es representants de les nostres institucions, senyors/es
empleats al servei públic, baixeu més al carrer, sortiu dels despatxos i escolteu tot el que diuen els vostres ciutadans, i en aquestes converses “off-line” trobareu la veritat. Des de la FAVL, sense deixar de banda les noves tecnologies, intentem apropar-nos a tots els associats conversant amb ells, convivint amb les seves alegries, amb les seves penes, amb els seus problemes. Intentem estar prop dels nostres conciutadans participant activament en tot el que se’ns demana. I us animem a fer el mateix. Amb aquestes paraules no voldria ofendre ningú, i si algú se sent ofès m’agradaria demanar-li perdó per endavant. Només permeteu-me que per un moment hagi deixat fluir els meus sentiments més profunds, que segurament seran els de molts. •••
Pacte Social per a la Ciutadania
La sinistralitat laboral a Lleida augmenta el 2016 com també l’augment de desplaçaments al lloc de treball per jornades parcials són elements que expliquen aquest augment de la sinistralitat. Les dades de sinistralitat laboral a les comarques de Lleida continuen sent inacceptables. Aquest any passat, 5.424 treballadors i treballadores han patit un accident de treball amb baixa (12 treballadors morts i 52 de ferits greus), 8.789 treballadors i treballadores han tingut un accident sense baixa i 522 s’han accidentat anant i tornant de la feina (2 de morts i 11 de ferits greus). Cal destacar que a Lleida es produeix un augment de la sinistralitat in itinere del 27,31% respecte del 2015. Si desglossem aquesta accidentalitat per modalitats con-
22
tractuals, veiem que es produeix un augment del nombre d’accidents de treball en totes les modalitats; en la contractació fixa s’incrementa un 5,91% i en la contractació eventual, un 18,20% respecte del 2015. Un factor clau per entendre l’augment de xifres d’accidents laborals és la precarietat laboral. La intensificació de la jornada laboral, l’increment de la contracció temporal acompanyada de falta d’experiència o de formació en prevenció, el deteriorament de les condicions de treball i de les activitats preventives
La Paeria • Ajuntament de Lleida
CCOO ens reafirmem en la necessitat de posar fi a la precarietat per millorar la prevenció de riscos i reduir els danys a la salut. Amb aquest objectiu, proposem: • Revertir la reforma del marc jurídic de les mútues, que ha suposat una retallada dels drets, una invasió de competències dels serveis públics de salut i una privatització en la gestió. • Reorientar l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, amb una visió social, útil i sostenible, amb la participació dels agents socials.
• Suprimir el programa d’incentivació econòmica i control de la incapacitat temporal per retallar la durada de les baixes. • Intensificar les polítiques actives en matèria de prevenció. • Reforçar els mecanismes de control del compliment de la legislació en matèria d’igualtat a les empreses i en la lluita contra el frau i l’economia submergida. • Demanar una aposta decidida del Govern de Catalunya per una estratègia catalana de seguretat i salut en el treball. • Exigir que la Inspecció de Treball augmenti les accions inspectores en matèria de seguretat i salut. • Promoure la figura del delegat o delegada de prevenció territorial o sectorial a les empreses de menys de 6 treballadors i treballadores. •••
