paeria la
www.paeria.cat
PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • SETEMBRE DE 2017 NÚM. 287
Especial pressupostos participatius
Lleida ja té Parador
Setembre Destacats
TURISME Lleida ja disposa de Parador de Turisme .................................................... 3 ALCALDIA Ple d’Estat de la ciutat ........................................................................................ 4 ECONOMIA Fins al 31 d’octubre es poden demanar ajuts per a l’IBI ........................ 5 SEGURETAT Disminució dels delictes a la ciutat .............................................................. 6
AJUNTAMENT DE LLEIDA CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat paeria@paeria.cat
010 Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de Lleida Establiment de trucada: 0,34 euros Cost/minut: 0,26 euros
Telèfons d’interès de l’Ajuntament Alcaldia
• Alcaldia.............................................................................................. 973700301
Recursos municipals, hisenda i transparència
• Regidoria d’Economia................................................................. 973700316 • OGAT: Oficina d’Atenció i Gestió Tributària........................ 973700420 • RRHH: Recursos Humans........................................................... 973700332
CONSELLS MUNICIPALS Consell Mixt de Cooperació ............................................................................ 7
Seguretat ciutadana, civisme i igualtat
TRANSPARÈNCIA Màxims reconeixements en transparència a la Paeria ....................... 10 CULTURA Èxit del Seu Vella Music Festival .................................................................. 10 Commemoració del naixement d’Enric Granados .............................. 11 Donació de fotos de Josep Jové al Museu Morera .............................. 11 MEDI AMBIENT Una Lleida verda ......................................................................................... 12-13 SOSTENIBILITAT Nou punt de recàrrega de vehicles elèctrics .......................................... 14 Recollida selectiva de residus domiciliària a la ciutat ......................... 15 OPINIÓ dels Grups Municipals................................................................ 17-20 ACORDS del Ple Municipal ........................................... ................................. 20 OCI Agenda cultural ................................................................................................ 21
Gestió de publicitat: tel. 973 22 15 96
Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana
MEDI AMBIENT Neteja d’algues del riu Segre .......................................................................... 7
URBANISME Reforma de l’antiga N-II i l’avinguda de l’Exèrcit ..................................... 9
2
OMAC
OPINIÓ de la FAVLL ....................................................................................... .... 22
• Seguretat Ciutadana.................................................................... 973700365 • Protecció Civil................................................................................. 973700305 • Casal de la Dona............................................................................ 973700461
Drets de les Persones
• Regidoria de Drets de les Persones..................................... 973 700 306 • Oficina d’Inclusió Social........................................................... 973 700 617 • Àrea Gent Gran........................................................................... 973 700 349 • Àrea d’atenció a persones amb discapacitat................... 973 700 359 • Promoció Salut.............................................................................. 973 700631 • Infància i Família.......................................................................... 973 700 624 • Serveis socials de Mariola....................................................... 973 700 656 • Serveis socials de Balàfia.......................................................... 973 700 655 • Serveis socials de Cappont..................................................... 973 700 645 • Serveis socials de Centre Històric......................................... 973 700 337 • Serveis socials de Democràcia............................................... 973 700 651
Creativitat, Cultura, Educació i Esports
• Cultura i Educació......................................................................... 973700394 • Esports............................................................................................... 973700614 • Auditori Municipal Enric Granados........................................ 973700639 • Aula Municipal de Teatre............................................................ 973268318 • Conservatori Municipal de Música........................................ 973700676 • La Llotja............................................................................................. 973239698 • Teatre de l’Escorxador................................................................. 973279356 • Palma. Centre de Recursos per a joves................................. 973700666 • El Mercat. Bucs d’assaig musical............................................. 973204593
Participació ciutadana, Drets Civils i Cooperació
• Participació ciutadana.............................................................. 973 700 453 • Drets Civils i Cooperació........................................................... 973 700 457
Hàbitat urbà, rural i sostenibilitat
• Urbanisme...................................................................................... 973700 309 • Sostenibilitat.................................................................................. 973700 455 • Horta ................................................................................................. 973700455
Promoció de la ciutat, comerç, turisme, ocupació i emprenedoria
EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida D.L.: 235-1985
• 93 799 07 07 Edicions
La Paeria • Ajuntament de Lleida
• Turisme de Lleida......................................................................... 973 700402 • Institut Municipal d’Ocupació................................................ 973 242000 • OMIC: Oficina municipal d’informació al Consumidor...... 973 700616
Emergències................................................................................................112 Guàrdia Urbana..............................................................092/ 973 700 600
Setembre de 2017 Setembre de 2017 •
Turisme
La ciutat de Lleida estrena Parador de Turisme • L’edifici, fruit de la rehabilitació de l’antic convent del Roser, disposa de 53 habitacions dobles Lleida compta des del passat 10 d’agost amb un Parador de Turisme, integrat en la xarxa estatal de 96 Paradores, vuit dels quals es troben a Catalunya (quatre a la província de Lleida). El president del Govern, Mariano Rajoy, acompanyat del ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, i de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va inaugurar l’establiment, que va obrir les seves portes amb un nivell d’ocupació del 90% per als mesos d’agost i setembre. L’edifici és fruit de la rehabilitació de l’antic convent del Roser, que permet “vertebrar el Centre Històric, la Seu Vella i l’Eix Comercial i, alhora, actua com un lligam que interrelaciona elements que fan que l’actiu turístic de Lleida sigui molt més gran”, va destacar el paer en cap. També va posar en relleu que “aquesta obra permet posicionar Lleida en el turisme de patrimoni, de natura i gastronòmic en el conjunt de turisme d’alt valor afegit que té el nostre país”.
Mariano Rajoy i Àngel Ros van presidir l’acte d’inauguració de l’establiment hoteler. © H. Sirvent
Contractació de 30 persones La posada en servei del Parador, de quatre estrelles, el 10 d’agost ha suposat l’ocupació de 30 perMariano Rajoy va destacar L’alcalde sones. L’establiment és forque “un parador és impordestaca que mat per dues edificacions: tant per a una ciutat i en l’hotel permet l’església, convertida en aquest cas el del Roser ho vertebrar el Centre el restaurant principal, i el és per a Lleida per al seu Històric, la Seu Vella complex residencial, orgacreixement, per a l’ocupanitzat al voltant del claustre ció, perquè la coneguin i per i l’Eix Comercial central de planta quadrada posar en valor tot el que té i amb una alçada de tres pisos Lleida com la seva història, el seu amb galeries que donen accés a les 53 patrimoni, el seu casc antic i la seva rihabitacions dobles (una d’adaptada, una quesa gastronòmica”. “
suite i dues de familiars), que permet l’allotjament de 106 persones. Al pati, espai principal del recinte o gran hall, se situen la recepció, la cafeteria i les sales de reunions. A la planta baixa es localitzen les dependències de serveis generals (instal·lacions, magatzems, vestuaris, administració, cuina, etc.). L’establiment turístic també disposa d’spa i pàrquing. La rehabilitació de l’edifici planteja una nova entrada principal per la façana oposada a l’actual del carrer Cavallers, des de la plaça de Sant Antoni Maria Claret i el carrer Joglar Segalà, per tal de facilitar l’arribada amb vehicle. Inversió de prop de 15 milions Turespaña ha invertit prop de 15 milions d’euros en la conversió de l’edifici en Parador. D’altra banda, Paradores s’ha fet càrrec dels treballs complementaris com ara els subministraments i les instal·lacions d’equipament, la decoració i les dotacions per convertir-lo a ús hoteler, amb una inversió d’1,69 milions d’euros.
El parador disposa de 53 habitacions i té una capacitat per a 106 hostes. © H. Sirvent
Amb el projecte del nou Parador del Roser, s’han recuperat i rehabilitat els elements d’interès arquitectònic, històric i d’espai per reforçar la posada en valor de l’edifici, que està protegit i declarat Bé Cultural d’Interès Local. •••
Ajuntament de Lleida • La Paeria
3
Alcaldia • Setembre de 2017
L’alcalde anuncia l’adquisició per permuta de La Meta • Destaca el desenvolupament del Pla de l’Estació i la dinamització del Centre Històric
El Ple de l’Estat de la ciutat va analitzar l’acció del govern municipal . © Paeria
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va anunciar en el Ple de l’Estat de la ciutat un acord amb els propietaris de la farinera La Meta per adquirir aquest edifici i els immobles adjacents. La compra serà mitjançant permuta i permetrà incorporar al patrimoni municipal aquesta construcció centenària,
4
La Paeria • Ajuntament de Lleida
el nou Museu d’Art de Lleida i la seu de l’OMAC. Un altre eix de dinamització es localitza al Centre Històric, amb el Parador de Turisme i el nou El Ple Espai del Còmic, que seran de l’Estat de nous elements d’atracció, la ciutat aprova juntament amb el Call 15 propostes Jueu, l’oratori dels Dolors, l’Espai Cavallers, la Casa presentades pels de Fusta per a empregrups nedors i el Mercat del Pla, municipals que està a punt d’iniciar una etapa nova. També va destacar l’esperit verd d’aquest mandat municipal, l’aposta de Lleida per les indústries culturals, l’esport i la promoció econòmica.
que és el referent del modernisme industrial a la ciutat de Lleida. El paer en cap va relacionar el desenvolupament del Pla de l’Estació, que inclou la nova terminal d’autobusos, amb l’impuls que també donaran a la rambla de Ferran
El ple va aprovar 15 propostes de resolució presentades pels diferents grups municipals. Aquestes propostes feien referència a la salut, l’ensenyament, l’Horta, la selecció espanyola de futbol, l’educació, la recepció a temporers, el bus nocturn, els parcs, l’energia i la mobilitat. •••
Setembre de 2017 •
Economia
El 31 d’octubre finalitza el termini per demanar ajuts per a l’IBI • Els ajuts socials es destinen a les famílies amb dificultats per suportar les despeses de l’habitatge habitual Fins al 31 d’octubre es poden demanar els ajuts socials destinats a les famílies amb dificultats per suportar les despeses de l’habitatge habitual, i concretament les derivades del pagament de l’Impost de Béns Immobles. La quantia de l’ajuda és del 50% de la quota anual de l’IBI assumida per la persona sol·licitant, que pot ser propietari, llogater i usufructuari. Tenen dret a acollir-se a les ajudes els pensionistes, els aturats inscrits com a demandants de treball en el Servei d’Ocupació de Catalunya, les famílies monoparentals, les persones amb reconeixement de discapacitat amb grau superior al 33%, les víctimes de violència de gènere i titulars cadastrals d’habitatges amb valor cadastral inferior a 29.000 euros, sense considerar pàrquing i traster. Per rebre les ajudes, les persones sol· licitants han de reunir una sèrie de requisits, com que els ingressos totals dels beneficiaris i de les persones empadronades que convisquin en l’habitatge, siguin o no familiars, siguin inferiors a l’1,5% de l’IPREM anual vigent, si el nombre de la unitat de convivència és com a màxim de tres, i inferior al 2,5% de l’IPREM per a més de tres membres, estar empadronat a l’habitatge objecte de l’ajuda, ser l’habitatge habitual i no ser titular de cap altre immoble ubicat a Lleida (no es considera com a
COM OBTENIR ELS AJUTS DE L’IBI 1 Les persones interessades han de comprovar si es troben en alguna de les situacions susceptibles de rebre els ajuts (pensionistes, aturats, famílies monoparentals, etc.) i si compleixen els requisits concrets per rebre els esmentats ajuts (consulteu informació) 2 Presentació de la documentació al Registre de l’Ajuntament amb els formularis corresponents (data límit: fins al 31 d’octubre del 2017)
Paeria
3 Verificació del compliment dels requisits per part dels serveis tècnics municipals 4 Resolució de la sol·licitud per part de l’equip de Govern de l’Ajuntament (màxim 6 mesos) 5 Pagament dels ajuts
1 1 1 1 1 11 1
Euro Euro Euro EuroEuroEuro EuroEuro
Informació: https://tramits.paeria.cat/Ciutadania/ altra propietat un pàrquing o traster associat a l’habitatge). L’equip de govern municipal ha posat en marxa aquesta iniciativa que es va introduir als pressupostos municipals a proposta del Grup Popular, per mitjà de la qual els beneficiaris es podran bonificar el 50% de l’IBI. La bonificació del 50% de l’IBI complementa un altre acord municipal aprovat l’any passat, en el qual s’establia la reducció d’un
3% d’aquest impost pels següents dos anys (un 2%, el 2016, i un 1%, el 2017). L’aplicació d’aquest acord ha representat un estalvi d’1,5 milions d’euros per als lleidatans. •••
INFORMACIÓ PRÀCTICA Per a més informació i obtenir la instància normalitzada i resta de documentació a presentar, podeu consultar el tràmit online que es troba a https://tramits.paeria.cat/Ciutadania/DetallTramit. aspx?IdTema=50&IdTramit=817 La presentació de la sol·licitud es podrà fer fins al 31 d’octubre de 2017 a qualsevol de les oficines de registre de l’Ajuntament: - Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC). Edifici Pal·las. Plaça de la Paeria, 11. Tel. 973 70 03 00. E-mail: infocit@paeria.cat - Oficina de Gestió i Atenció Tributària (OGAT). Av. Blondel, 16 baixos. Tel. 973 70 04 20. E-mail: ofgestio@paeria.cat
L’ajuda serà assumida per la persona sol·licitant (propietari, llogater o usufructuari). © S. C.
• Més Informació: www.paeria.cat • Presentació sol·licituds: OMAC Plaça de la Paeria, 1 Tel. 973 70 03 00
Ajuntament de Lleida • La Paeria
5
Seguretat • Setembre de 2017
Els delictes baixen un 5,2% a la ciutat en el darrer any • Disminució d’un 12,12% del nombre d’atropellaments i cap víctima mortal en accident de trànsit El paer en cap, Àngel Ros, va remarcar la bona feina policial i l’esforç que es fa per garantir la seguretat ciutadana. Quant a les competències dels Mossos d’Esquadra, l’alcalde va destacar que s’han reduït els delictes de violència masclista en un 11,43% (de 446 s’ha passat a 395). En matèria de seguretat viària, s’ha produït una disminució d’un 12,12% en els atropellaments i no hi ha hagut accidents mortals en aquest període. El nombre d’accidents ha crescut però la lesivitat, el nombre de ferits, ha baixat un 9,49%.
El paer en cap va presidir la reunió de la Junta Local de Seguretat. © Paeria
Durant la darrera reunió de la Junta Local de Seguretat es va posar en relleu el nou descens, del 5,2%, del nombre de delictes a la ciutat en el període comprès entre el juliol del 2016 i el juny del 2017, passant dels 10.122 a 9.598. Els delictes contra el patrimoni han disminuït en el conjunt de tipolo-
6
La Paeria • Ajuntament de Lleida
També es redueixen els robatoris a l’interior de vehicles i en establiments
gies. Així, els robatoris amb força en l’interior de vehicles han baixat un 9,2%; en establiments, un 25,8%, o amb violència i/o intimidació un 1,8%, destacant la reducció a la via pública d’un 14,8 % i en estrebades, en un 9,9%.
Pel que fa al compliment de les ordenances municipals, amb competències de la Guàrdia Urbana, han disminuït les infraccions sobre el civisme i la convivència en un 4,87%. En aquesta àrea, la Guàrdia Urbana ha portat a terme 1.109 auxilis a ciutadans, un 19% més que en el període anterior. •••
ASSOCIACIONS
La Paeria neteja d’algues el riu Segre • Per lluitar contra la presència de mosquits i la mosca negra
ASPROS, 55 anys de solidaritat La Fundació Aspros, entitat declarada d’utilitat pública i sense ànim de lucre, neix l’any 1962, fruit de la inquietud d’un grup de famílies amb fills amb discapacitat intel·lectual que l’administració pública no disposava de recurs per atendre ‘ls adequadament. L’entitat atén avui dia 500 persones (a càrrec de 450 professionals qualificats) amb diferents tipus de discapacitat, principalment intel·lectual. Disposa d’un ventall de centres d’acord amb les seves característiques personals, tant psicològiques com físiques: centres ocupacionals; residències amb acolliment residencial (Casa Nostra a Sudanell); llars urbanes a Lleida; residències especialitzades (Centre Empresseguera a Lleida, La Coma i Francesc Macià a Sidamon). El Centre Especial de Treball dóna ocupació a 130 persones amb discapacitat. Els àmbits empresarials més importants són Parcs i Jardins, Tecnosolucions, Servilògic (Servei a la indústria), Enclavaments Laborals, Aspros Art i Aspros Càtering. OBJECTIUS DE L’ENTITAT La Fundació Aspros ha definit la seva missió i visió marc de referència de totes les línies d’actuació de la fundació: • La missió és millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, principalment discapacitat intel·lectual i de desenvolupament, i de les seves famílies. Atenem les necessitats individuals de les persones en les diferents àrees: assistencial, ocupacional i laboral. • La visió és ser una entitat proactiva en la detecció de necessitats de les persones amb discapacitat i les seves famílies. Compromesa en la revisió permanent com a eina de millora contínua en els nostres serveis. Més informació: FUNDACIÓ ASPROS Av. Madrid , 21 (Lleida) – tel. 973 27 80 87 www.aspros.cat – aspros@aspros.cat
La retirada d’algues del tram urbà del riu Segre, des del pont dels Instituts fins a les comportes de la Mitjana, que ha dut a terme subsidiàriament l’Ajuntament de Lleida, ha permès millorar la qualitat de l’aigua i lluitar contra la presència de mosquits i la mosca negra en fer més efectius els tractaments que s’hi fan. La Paeria ha obert un expedient administratiu a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que és a qui correspondria fer aquesta actuació, que té un cost aproximat de 100.000 euros. En una reunió recent, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va demanar a responsables de la CHE que es fessin càrrec de la neteja de les plantes macròfites del riu, actuació que no han fet i que, per tant, és l’Ajuntament qui se n’ha de fer càrrec subsidiàriament. Pel que fa als treballs de neteja, una embarcació amfíbia va tallar les algues i el corrent les va arrossegar fins a una retenció for-
Barca usada per netejar el riu. © H. S.
mada per una corda i unes barnilles, on es van acumular, i una retroexcavadora i dos operaris les van anar traient del curs. Després, es van plegar, es van deixar assecar i es van portar a un centre de compostatge, on es van reciclar com a adob. L’actuació urgent es va fer després de les reiterades queixes que hi va haver a Pardinyes i a Cappont per la presència de mosquits. •••
Consells Municipals Consell Mixt de Cooperació •D estinat a la promoció de la solidaritat a la ciutat de Lleida i la cooperació internacional per als col·lectius empobrits econòmicament i socialment
És un òrgan de participació sectorial creat per la Paeria el 1995 amb funcions consultives i assessores en temes de promoció de la solidari-• tat a la ciutat de Lleida i cooperació internacional per als pobles i col·lectius empobrits. La seva participació plural (està format per diferents col·lectius de la ciutat relacionats amb la matèria) pretén aconseguir una distribució clara i oberta de les partides destinades a cooperació i educació per al desenvolupament. Són funcions del Consell l’elaboració de la proposta de bases reguladores per a la concessió d’ajuts; la participació en el seguiment, control i avaluació de l’eficàcia dels recursos utilitzats, i la promoció de dinàmiques de cooperació i solidaritat que reforcin la pau, els drets humans i la justícia.
Ajuntament de Lleida • La Paeria
7
Publicitat • Setembre de 2017
8
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Setembre de 2017 •
Urbanisme
Estrena de la reforma de l’antiga N-II i l’avinguda de l’Exèrcit • Amb el desdoblament del vial i la implantació d’un carril bici de 1.100 m fins al polígon Creu del Batlle Les obres de l’accés a Lleida per l’antiga N-II i l’avinguda de l’Exèrcit han millorat la seguretat i la mobilitat de la zona i han incrementat la capacitat i l’ordenació de la carretera de Saragossa, amb el seu desdoblament. A més, s’ha Destaca construït una rotonda i s’ha l’increment dels implantat un carril bici enpunts de llum, la tre l’avinguda i el polígon plantació de 800 arbres Creu del Batlle, amb una i d’espècies arbustives longitud de 1.100 metres. Cal destacar, també, l’inautòctones de baix crement dels punts de llum, consum d’aigua la plantació de 800 unitats de pins, alzines i roures, i la col· locació d’espècies arbustives autòctones Les autoritats durant l’acte d’estrena de les obres de l’antiga N-II. © H. S. de baix consum d’aigua. l’Ajuntament de Lleida. El projecte s’ha divi- vorera pel lateral nord i s’ha prohibit qualdit en tres trams. En el primer, avinguda de sevol gir a l’esquerra. També s’ha implantat El paer en cap va destacar “la bona col· l’Exèrcit, entre la rotonda d’accés al Camí de el carri bici. laboració institucional en aquesta actuació, Rufea fins al restaurant Palermo, s’han haque finalitza tot el procés de transferència bilitat quatre carrils –dos per sentit– i una Entre el restaurant Palermo i la via de de carreteres del Ministeri de Fomento a l’AVE hi ha una rotonda que permet ordenar els carrils de circulació de manera definitiva, adoptant dos carrils per sentit des de la rotonda fins a la connexió de la N-II amb la N-240 i la LL-11 a la rotonda de Cos Gayon. També s’ha establert un nus de comunicacions futures previstes en el planejament per a la N-II amb circumval·lacions, inclosa una connexió amb el turó de Gardeny. Al tercer tram, que va des de la via de l’AVE i la rotonda d’accés a la Caparrella, s’ha elevat la rasant de la carretera, de manera que la calçada de la N-II ha quedat a nivell del polígon Creu del Batlle, i s’ha construït un accés lateral de comunicació de la carretera N-II amb el Camí de Gardeny i el mateix polígon. ••• Les obres també han permès construir una nova rotonda i plantar 800 arbres. © H. S.
?
L’Ajuntament respon
?
?
ENVIA LA TEVA PREGUNTA A: lapaeriarespon@paeria.cat
?
A Ricard Viñes, per què s’ha fet una sortida de pàrquing tan gran que tapa mitja plaça i és perillosa per als infants que pugen fins a dalt? A més s’han plantat arbres petits que no fan ombra i no hi ha fonts per refrescar. Albert Neach RESPOSTA
??
La construcció del pàrquing de Ricard Viñes
es va fer en el marc de la remodelació d’una de les places més concorregudes de Lleida i respon a la voluntat de dotar de més places d’aparcament l’àrea comercial i veïnal de la Zona Alta. El disseny del pàrquing i el conjunt del projecte guanyador de la remodelació de la plaça s’adapten als requeriments fixats per l’Ajuntament. La Paeria està treballant per crear més zones d’ombra, amb caràcter general, a la ciutat i també a les places. A l’espai hi ha una font vora de la zona infantil. •••
?
L'extensió màxima de la pregunta ha de ser de 150 caràcters (Si el text excedeix dels caràcters fixats, se’n publicarà una versió reduïda)
Ajuntament de Lleida • La Paeria
9
Transparència • Setembre de 2017
Màxims reconeixements en transparència a la Paeria • L’Ajuntament renova el 100% de transparència de l’índex ITA i ha estat distingit amb el segell Infoparticipa Durant la reunió de la Comissió de la Transparència es va fer palès que l’Ajuntament de Lleida ha aconseguit, de nou, els màxims reconeixements en transparència que atorguen els principals organismes que l’avaluen en l’àmbit estatal i internacional. La Paeria està plenament compromesa amb la transparència i, a més de les avaluacions que ha superat, el govern municipal ha atès aquest mandat (fins a mitjan juny
L’alcalde recull la distinció de la UAB. © Paeria
de 2017) un total de 3.248 preguntes i peticions d’informació formulades per l’oposició. L’Ajuntament de Lleida ha renovat el 100% de transparència ITA (Índice de Transparencia de los Ayuntamientos), que elabora Transparency Internacional Espanya. Així mateix, ha estat distingit amb el segell Infoparticipa, del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona. •••
Cultura
Excel·lent acollida del Seu Vella Music Festival •E l Consorci del Turó garanteix la continuïtat de la iniciativa El Seu Vella Music Festival ha tancat les portes amb un balanç excel·lent. L’èxit de la primera edició, celebrada el juliol a la nau central del temple medieval i que ha aplegat quasi 2.000 espectadors en els 6 concerts celebrats, avala la continuïtat del festival. El cicle, una inicitiva del Consorci del Turó de la Seu Vella, té el doble objectiu d’oferir una
10
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Barcelona Gipsy Balkan Orchestra. © Paeria
programació musical de qualitat dutant l’estiu i difondres les excel·lències d’un monument de la categoria de la Seu Vella. El BMW Unicars Ponent Seu Vella Music Festival ha acollit les actuacions d’Andrea Motis & Juan Chamorro Quartet; Roger Mas; Meritxell Gené, Heura Gaya i Meritxell Cucurella-Jorba; Salt Lake Vocal Artist; Quico Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet, i la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra. •••
Setembre de 2017 •
Cultura
Acte commemoratiu del naixement d’Enric Granados • Ofrena floral, actuació musical i descobriment d’un tòtem turístic a la casa natal del compositor seva música, com també la música i la culLleida va commemorar el 150è aniversari tura que es fa des de Lleida. del naixement d’Enric Granados amb un acte d’homenatge davant el monument En el seu parlament, Àngel Ros va “Lleida a Enric Granados”, instal·lat als remarcar que els dos anys en jardins del Turó de la Seu Vella, La què s’ha celebrat l’Any Granaque va consistir en una ofredos, pel 150è aniversari del na floral i la interpretació de figura del l’obra Danzas españolas, músic lleidatà del músic i compositor s’ha convertit en lleidatà, a càrrec de dos ambaixador cultural exalumnes del Conserprivilegiat de la vatori Municipal de Lleida. ciutat Posteriorment, es va descobrir un tòtem turístic instal·lat a la façana de la casa on va néixer, al creuament dels carrers Cavallers i Tallada. El paer en cap, Àngel Ros, va presidir l’acte, que va comptar amb la presència de familiars del músic, encapçalats pel seu nét, Enric Granados. L’alcalde va assenyalar que amb l’Any Granados la figura del lleidatà s’ha convertit en ambaixador cultural privilegiat de la ciutat, que tramet al món la
seu naixement (1867) i el centenari de la seva mort (1916), s’han organitzat diversos actes per reconèixer i recordar la seva obra. Entre d’altres, s’ha estrenat l’òpera Goyescas o los majos enamorados a La Llotja, i s’ha reestrenat Follet a l’Auditori Municipal que porta el nom del lleidatà. •••
L’acte va tenir lloc al monument dels jardins de la Seu Vella que recorda l’artista lleidatà. © H. S.
Donació de fotos de Calvera al Museu Morera • Vint-i-vuit imatges dels anys 1950 i 1960 sobre muntanya i excursionisme, viatges i la ciutat de Lleida Els nebots del fotògraf Josep Jové Calvera (Lleida, 1915-1975), Amparo i Vicenç Jové Pla, van fer la donació d’una col·lecció de fotografies del seu oncle al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. Aquesta dació permetrà a l’equipament cultural no només disposar d’una mostra representativa del treball de Josep Jové Calvera com a fotògraf aficionat, sinó que també complementarà el discurs
de la fotografia lleidatana de postguerra, un relat que, a banda de l’obra de Ton Sirera, tot just es comença a construir.
Moment del lliurament de les fotos. © Paeria
La cessió inclou 28 imatges sobre paper de finals dels anys 1950 i la dècada de 1960, sobre muntanya i excursionisme, viatges –amb fotos de París i Londes– i instantànies molt diverses de la ciutat de Lleida. •••
Avís Oberta la convocatòria de l’XI Premi Mila de Periodisme El Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida ha obert la convocatòria de la seva onzena edició. Premsa escrita, audiovisual, fotoperiodisme i mitjans digitals són les quatre categories que inclou el guardó, cadascuna premiada amb 1.500 euros. Els treballs presentats han d’haver estat publicats en mitjans amb presència a Lleida entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2017.
El Premi Mila de Periodisme és organitzat per l’Ajuntament de Lleida i el Col·legi de Periodistes de Catalunya de la Demarcació de Lleida. Els treballs s’han de presentar al Registre de l’Ajuntament, situat a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), a la plaça de la Paeria, 11, baixos (edifici Pal·las). El termini finalitza el 31 de gener de 2018.
Les bases del premi es poden consultar a www.igualtat.paeria.cat. L’objectiu és distingir els treballs periodístics que fomentin les polítiques de promoció de les dones en tots els àmbits, tot animant els/les periodistes dels mitjans de comunicació de Lleida a prendre consciència sobre la feina que es fa en defensa de la igualtat de gènere. •••
Ajuntament de Lleida • La Paeria
11
Medi Ambient • Setembre de 2017
El bosc urbà de Cappont conté uns 150 arbres propis del clima lleidatà. © H. Sirvent
Una Lleida verda amb més de 280 espais naturals • Els boscos urbans de Cappont, Balàfia, els Magraners i la Mariola, les incorporacions més destacades L’esperit verd marca el mandat municipal d’aquesta legislatura, amb la incorporació d’espais naturals nous com els que aporten els boscos urbans de Cappont, els Magraners, Balàfia i la Mariola (en el parc que
genera el Museu del Clima i la Ciència de Lleida situat al turó de Gardeny) i la primera fase de la remodelació del Parc de les Basses, que s’afegeixen als espais verds de la Mitjana, els Camps Elisis, el Parc de San-
ta Cecília o l’Arborètum. Actualment, hi ha 282 zones verdes i places repartides per la ciutat de Lleida, la Cerdera, Sucs i Raimat. Com a dada important, cal remarcar que hi ha 239,21 hectàrees de verd urbà, cosa que equival a 17,1 metres quadrats de verd urbà per habitant. Els boscos urbans formen part del pla de la Paeria per augmentar l’arbratge de la ciutat en un 30% en quatre anys (es plantaran 9.000 unitats que s’afegiran a les més de 30.000 existents) i, d’aquesta manera, fer una ciutat més sostenible, guanyar zones d’ombra a l’estiu i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, tots els carrers i les places que es reformin incorporaran arbres o espècies arbustives d’una forma més intensa que fins ara.
El bosc urbà de Balàfia tindrà una superfície de 7.000 metres quadrats. © H. S.
12
La Paeria • Ajuntament de Lleida
A més, el consistori lleidatà té la voluntat de produir de manera pròpia gran part de les plantes arbustives i l’arbrat urbà que necessiti per a les zones enjardinades i per
Setembre de 2017 •
Medi Ambient
a la creació i el manteniment dels boscos urbans. Per això, ja funcionen a bon ritme el viver de plantes arbustives i forestal a les instal·lacions de la brigada de jardineria al costat de la Canadenca, on es preparen els esqueixos, i una parcel·la d’una hectàrea de Rufea, on es du a terme la primera etapa de creixement dels arbres. Aquesta “revolució” verda també s’estén als serveis públics urbans i es percep en la incorporació de vuit autobusos híbrids –combinen el motor de combustió amb l’elèctric, redueixen les emissions de CO2 i aconsegueixen un 30% d’estalvi en combustible–, en l’estalvi energètic que ha generat la renovació de l’enllumenat –s’han reduït les emissions de CO2 en més de 2.100 tones anuals–, la nova gestió del manteniment dels edificis municipals o la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics al Campus de Cappont i al carrer Magí Morera.
L’entorn del Museu del Clima constitueix un nou espai verd al barri de la Mariola. © H. S.
El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que es portarà a aprovació inicial del ple del pròxim setembre, també reflecteix aquesta vocació verda i sostenible del mandat actual. Estalvi energètic Lleida es convertirà en una de les poques ciutats de l’Estat amb una implementació de telegestió del 100% de l’enllumenat El Parc de la Mitjana, el gran pulmó verd de la ciutat de Lleida. © S. C. públic després que la Paeria, per mitjà de at al costat de l’església de Santa Teresa de la concessionària LleidaLlum, estigui instal· tat, situat prop de la plaça dels Països CataJornet. Té una superfície de prop de 3.400 lans a Balàfia, que comportarà la plantació lant un sistema de telegestió dels prop de m2 i una capacitat d’absorció d’aproximade 204 arbres de 10 espècies diferents i 300 quadres de comandament del servei. la creació d’un gran espai verd Aquesta tecnologia controlarà els dament 1,5 tones de CO2 anuals. Conté a Lleida de 7.000 m2. Inclou més de 25.200 punts de llum prop de 150 arbres propis del clima lleidatà El Pla de tota la ciutat i facilitarà i de la mateixa cultura i tradició catalanes, també la creació d’un camí d’Ordenació informació molt útil per a disposa d’una zona perquè hi puguin jugar verd o de passeig que unila gestió d’incidències, poels més petits i hi ha enllumenat per senyarà els jardins de l’entrada Urbanística vol tenciarà l’estalvi energètic litzar i il·luminar el traçat dels camins. Pel al Secà de Sant Pere amb connectar amb una i millorarà el manteniment que fa a mobiliari urbà, s’hi han col·locat dila plaça dels Països Cataanella verda tota la de les instal·lacions optiversos bancs i cadires, papereres i una font lans, passant per darrere ciutat mitzant-les al màxim. A més, d’aigua potable. del camp de futbol de Balàel 100% del consum de totes les fia. També es preveu la creació dependències municipals i l’enllud’àrees de lleure amb jocs infantils, La Paeria també crearà dos boscos urmenat públic de la ciutat provindrà d’enerbancs, papereres, font, il·luminació dels esbans més, que es localitzaran al carrer del gies renovables, després que l’Ajuntament pais i del camí i una zona d’aparcament per Camp de Futbol dels Magraners i al costat hagi adjudicat a l’empresa Aura Energia SL, a una quarantena de vehicles. Com a novedel Museu del Clima i la Ciència de Lleida, a per mitjà d’una subhasta electrònica, el tat, inclourà el primer jardí de papallones la Mariola-Gardeny, amb una superfície de subministrament d’energia elèctrica per als de Lleida, un espai on es farà una plantació 50.000 m2 i que inclou un mirador elevat de edificis municipals de la Paeria, de l’IMO i d’espècies vegetals concretes per a la proli360 graus en un petit turó. Aquesta actuade l’EMU. feració d’aquest insecte. ció està en la línia del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que preveu connectar L’Ajuntament de Lleida està duent a terEl bosc urbà de Cappont, que es va crear amb una anella verda les diferents zones de me les obres del segon bosc urbà de la ciufa un any i és el primer de Lleida, és situla ciutat. •••
Ajuntament de Lleida • La Paeria
13
Sostenibilitat • Setembre de 2017
Segon punt de recàrrega de vehicles elèctrics • L’estació pública es troba al carrer Magí Morera, en una zona d’intens comerç i serveis L’Ajuntament de Lleida ha instal·lat la segona estació pública de recàrrega de vehicles elèctrics, en aquest cas de càrrega semiràpida, amb una potència màxima de 22 kW i un temps de carregament de 3 a 5 hores. Situada Actuació al carrer Magí Morera, dóna de la Paeria cobertura a una zona de promoció de d’intens comerç i serveis, que permetrà als usuaris la sostenibilitat compatibilitzar les seves i l’eficiència activitats amb la posada a energètica punt del turisme. Les actuacions al voltant del vehicle elèctric s’emmarquen dins la política de la Paeria de promoció de la sostenibilitat i l’eficiència energètica i la reducció de les emissions de CO2. La primera estació de recàrrega ràpida de vehicles a Lleida, que va entrar en funcionament l’agost del 2016 al Campus de Cappont, ha fet més de 500 recàrregues.
14
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Aquest punt de càrrega s’afegeix al que hi ha al Campus de Cappont. © H. S.
Un 70% dels cotxes ha efectuat més de dues càrregues i el consum d’energia ha estat de més de 3.100 kWh, que representa un cost d’aproximadament 400 euros. Durant els primers mesos de funcionament de l’estació, la mitjana de recàrregues va ser de 45, però en aquests
darrers mesos se n’ha duplicat el nombre fins a les 104 durant el mes de maig. L’estació pot donar servei a la majoria de vehicles elèctrics existents al mercat. Amb una potència de 50 kW, permet la recàrrega en 20 minuts de connexió i pot carregar, simultàniament, dos vehicles. •••
Setembre de 2017 •
Sostenibilitat
Recollida selectiva de residus domiciliària a la ciutat • L’Ajuntament treballa amb les opcions de Pardinyes-Balàfia o Ciutat Jardí-Vila Montcada per fer la prova pilot Augmentar fins al 60% el reciclatge de residus és l’objectiu del nou sistema de recollida selectiva porta a porta domiciliària que la Paeria preveu posar a prova en els pròxims mesos. Així ho va afirmar el tinent d’alcalde Fèlix Larrosa durant la presentació de l’estudi tècnic elaborat per Spora Serveis Ambientals.
Sectors de recollida
El procés de definició del model de la recollida selectiva porta a porta domiciliària a la ciutat no està tancat. Els resultats de l’estudi apunten 2 zones candidates per a la prova pilot. La primera opció és la zona de Pardinyes-Balàfia (en concret a la rambla que uneix els dos barris) i Ciutat Jardí-Vila Montcada, en què hi ha un total de 6.109 habitatges. I la segona opció és el sector de la Bordeta i la partida de Copa d’Or, amb 7.348 habitatges. Ara s’inicia un procés de preparació, pedagogia, participació i formació en la zona que finalment es triï per fer la prova pilot i que, un cop això estigui assolit, s’iniciarà aquest nou sistema.•••
Ajuntament de Lleida • La Paeria
15
Setembre de 2017 •
Opinió
Parador del Roser Des de primers d’agost, la ciutat de Lleida ja té el seu Parador, un punt diferencial, un valor afegit que ens atorga, com a ciutat, un element d’inqüestionable atractivitat. Per això, en els pròxims dos mesos, més de 3.000 persones visitaran Lleida, perquè són públic dels paradors i perquè aquest equipament ha representat un revulsiu que ha generat interès entre moltes persones que fins ara no ens coneixien. Poder disposar de la realitat del Parador de Lleida vol dir que, entre moltes altres consideracions, hem estat capaços de culminar una impecable rehabilitació de l’antic convent en un equipament que servirà, es miri com es miri, per dinamitzar i ajudar a vertebrar i equilibrar el Centre Històric de Lleida i, amb ell, la Seu Vella i el mateix Eix Comercial de la ciutat, com a primera corona de beneficiaris. Perquè el Parador de Lleida dinamitzarà aquests eixos, els atorga solvència i els obre als ulls de milers de persones que per primera vegada s’atansaran a Lleida i en descobriran tot el potencial, també el
social que és, sense cap mena de dubte, un dels nostres valors.
El Parador del Roser, que donarà feina directament a 30 persones de Lleida, ens posiciona com a ciutat dins un mapa amplíssim de turisme patrimonial El Parador de Lleida, que donarà feina directament a una trentena de persones de la nostra ciutat, ens posiciona com a ciutat dins un mapa amplíssim de turisme patrimonial, però també de natura, d’enologia i de gastronomia, a escala nacional i internacional. Quan es recupereWn espais, en el fons i en la forma, es dignifiquen i s’eleven a valor per a tota la ciutadania, no només la lleidatana. Recuperar el Roser és universalitzar-lo com a estructura física i com a continent d’història, de personalitat pròpia i de memòria col·lectiva. Us convido que hi aneu, que us atanseu al carrer Cavallers, que feu un cop
Montse Mínguez
d’ull al nou Parador, que us el feu vostre. El Parador de Lleida és un altre dels elements que com a lleidatans i lleidatanes ens fan sentir molt orgullosos d’aquesta ciutat que compartim, i que cada cop és menys llunyana... ••• Grup Municipal PSC Tel. 973 700 365 / 316 Web: xarxa.paeria.cat/psc E-mail: gruppsc@paeria.es
Participació i democràcia Al mes de novembre de 2014 el nostre grup municipal va presentar al ple de la Paeria una moció per impulsar uns pressupostos participatius que va ser rebutjada per la majoria absoluta del PSC. Avui, il·luminats per Ciutadans –que tampoc no es van sumar a la reiteració de la nostra proposta en aquest mandat–, han acabat abraçant aquest mecanisme de participació i ara el defensen a capa i espasa. Ja ens sembla bé que finalment ens hagin vingut a donar la raó, però em fa l’efecte que el seu canvi d’opinió no és del tot sincer, atenent la seva manera d’entendre la participació en altres processos oberts. N’és un clar exemple tot el que té a veure amb el projecte del Parc de les Arts. El govern socialista ha convertit una promesa electoral d’última hora de la passada campanya municipal en un cavall de batalla d’aquest mandat, tot i l’oposició organitzada dels veïns del Camp d’Esports, que no volen el que se’ls imposa. S’han manifestat reclamant
La gent demana que la democràcia sigui cada cop més participativa i que no es limiti a votar cada quatre anys i prou Toni Postius una consulta entre els veïns, han recollit signatures per aturar el projecte i només han rebut el tracte indolent per part d’un govern que sembla molest quan la participació li qüestiona el que ja té decidit. I l’altre punt en que demanaríem una mica més d’entusiasme per fomentar la participació és el referèndum de l’1 d’octubre. Aquí ja no només no s’aplaudeix la participació, sinó que directament el que s’intenta és posar tots els obstacles i impediments perquè els lleidatans puguem votar. Ser ideològicament contrari a la independència no hauria de ser motiu per impedir la participació als que volen decidir, ja sigui a favor o en contra de la pregunta.
La democràcia necessita la participació dels ciutadans, que cada cop més demanen intervenir més enllà d’una cita electoral cada quatre anys. Amb pressupostos participatius, amb iniciatives sortides del moviment veïnal, i també votant el futur polític del país. ••• Grup Municipal CiU Tel. 973 700 320 Web: xarxa.paeria.cat/ciu E-mail: grupciu@paeria.es
Ajuntament de Lleida • La Paeria
17
Opinió • Setembre de 2017
Propostes de promoció externa de Lleida Vetllem per l’equilibri entre el benestar dels nostres veïns i la promoció externa de Lleida
José Luis Osorio
El Ple de l’Estat de la ciutat no només serveix de termòmetre per copsar la gestió municipal i les qüestions que susciten més interès entre els ciutadans i ciutadanes, també és una oportunitat per donar a conèixer diferents models de ciutat. Grup Municipal Ciutadans Tel. 973 700 928 Web: xarxa.paeria.cat/cs E-mail: ciutadans@paeria.es
El grup municipal de Ciutadans a la Paeria vetlla per l’equilibri entre el benestar dels nostres veïns i la promoció externa de Lleida, per tal de fer-la més atractiva, rellevant i competitiva entre els pobles i les ciutats del nostre entorn. I sota aquesta premissa vam presentar les nostres tres propostes (aprovades totes tres) amb la intenció de dinamitzar exteriorment la ciutat en l’àmbit turístic, cultural, patrimonial i esportiu. Atès el nostre emplaçament estratègic, trobàvem a faltar més cooperació amb ciutats properes en matèria lúdica, cultural i gastronòmica, tant de Catalunya com d’Aragó. La signatura de convenis amb altres ajuntaments ofereix moltes possibilitats i genera sinergies positives amb la difusió d’esdeveniments, de manera que eliminem bar-
reres i donem a conèixer tot el nostre potencial de ciutat i alhora compartim experiències amb les ciutats més properes. Portar un partit de la Selecció Espanyola de Futbol, sigui l’absoluta o la sub-21, també seria un esdeveniment beneficiós per a Lleida. Un partit internacional amb repercussió mediàtica i afluència d’aficionats reverteix positivament en tots els aspectes, no només el del retorn econòmic. I la implementació de les noves tecnologies en l’espai urbà per tal d’avançar com a ciutat intel·ligent i sostenible és també una prioritat que vam posar de manifest en l’esmentat Ple de l’Estat de la ciutat. Una fita pendent per als pròxims anys, desenvolupar-nos com a Smart City amb espais lliures amb WIFI, passos de vianants amb llum LED, més punts de recàrrega elèctrica per a vehicles i altres infraestructures que ja funcionen amb total solvència en altres municipis. •••
Mig mandat: el que ha passat i el que queda
Carles Vega
Després de les municipals de maig del 2015, la gent de Lleida havia triat una Paeria molt més diversa i quedava clar que no hi volia majoria absoluta. Però vet aquí que Àngel Ros va fer mans i mànigues per aferrar-se al càrrec firmant amb C’s un Grup Municipal ERC Tel. 973 700 922 Web: http://locals.esquerra.cat/lleida E-mail: erc-avancem@paeria.cat
18
La Paeria • Ajuntament de Lleida
pacte vergonyant de canvi de cadires per llengua, al qual s’ha de sumar d’uns mesos ençà el suport del PP als acords essencials. Aquesta situació escora Ros en posicions conservadores i espanyolistes i li fa aflorar tics autoritaris, mostrant una enorme insensibilitat a les demandes ciutadanes. El resultat és una política continuista, executada amb opacitat. Amb enganys. Amb incompliments: de compromisos amb el teixit social i d’acords amb els grups polítics, de propostes aprovades per majoria o per unanimitat en ple municipal o en comissió.
Àngel Ros va aferrar-se al càrrec firmant amb C’s un canvi de cadires per llengua Al juliol de dos anys després, el balanç que en fem ens entristeix. Amb una gestió econòmica pèssima que ens ha dut a fer un Pla de Sanejament. Una gestió que ha deixat la capacitat d’inversió municipal sota mínims i ha dut Ros a privatitzar l’espai públic i vendre’s la ciutat a bocins. Afavorint els de sempre, amb una política de contrac-
tació què s’exerceix al límit de la legalitat. Ens entristeix del mandat de Ros que, per tenir els suports per continuar a la cadira d’alcalde, ha incorregut en accions contra el català, la memòria històrica o la voluntat de milers de lleidatanes i lleidatans que volen exercir el seu dret a decidir. Tot i això, a ERC-Avancem no ens hem desencoratjat. Hem treballat per la transparència, hem estat el primer partit que ha fet comparèixer per primer cop Àngel Ros a la Comissió de la Transparència. Hem treballat pel bon govern, fent una oposició fiscalitzadora i alhora propositiva, sent proactius i constructius, amb propostes per millorar els serveis i les polítiques, tant per a la gestió de la mateixa Paeria com dels serveis púbics i l’atenció a la ciutadania. Pels dos anys que queden de mandat treballarem, des dels nostres plantejaments, per un municipi cohesionat, emprenedor, sostenible i gestionat des de valors republicans, des de la transparència i el bon govern, amb criteris democràtics i col·laborant en el procés de construcció de la República Catalana. •••
Setembre de 2017 •
Opinió
Això va de democràcia i justícia social A la cruïlla entre el carrer Múrcia i el carrer Tallada, en ple cor del casc antic, hi havia la casa on Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre, va passar el primer any de vida. Avui, a la plaça que ocupa aquest espai, sota desenes de roses de foc i el perfil del sindicalista, hi ha inscrita una frase que va adreçar al sindicat Solidaritat Obrera l’any 1919: “Tots aquells qui no creguin en el poble fracassaran, perquè només el poble és qui fa factibles les grans renovacions.” El dia 1 d’octubre de 2017 ens trobarem en una cruïlla històrica. Tindrem davant la possibilitat excepcional de fer una d’aquestes grans renovacions que enunciava el Noi del Sucre, una veritable revolució popular que ha de superar, i molt, qualsevol canvi de banderes o himnes nacionals. El dia 1 d’octubre de 2017 es farà efectiva, per primer cop, l’opció de donar un cop de porta a les elits catalanes, espanyoles i europees. De prohibir l’entrada als privilegis, a la corrupció, a l’opacitat, al domini de les majories sobre les minories, al regne de les multinacionals i la misèria dels mercats.
El dia 1 d’octubre de 2017 ha d’arribar el veritable canvi estructural que necessiten les classes populars d’aquest país, de baix cap a dalt, fruit del treball col·lectiu. Un canvi tan poderós al qual, com no pot ser d’una altra manera, s’hi oposen frontalment les elits d’un Estat demofòbic. Unes elits que saben que perdran tot allò que fa tants anys ens van arrabassar.
El dia 1 d’octubre de 2017 es farà efectiva, per primer cop, la possibilitat de donar un cop de porta a les elits catalanes, espanyoles i europees A Lleida, com arreu, també hi ha qui té por dels canvis. També hi ha qui diu que «els ciutadans tenen dret a no tenir un referèndum», que vindria a ser com si ens diguessin “teniu dret a no tenir drets”. El Referèndum del dia 1 d’octubre que farem (també) a Lleida serà la porta oberta a una de les transformacions que esmenta-
va Salvador Seguí, la de crear un país lliure i just. Cal anar a votar, malgrat la ràbia i l’oposició d’aquells i aquelles que saben que perdran els seus privilegis, la seva forma de vida i les seves cadires. Cal anar a votar per tots els que ens precediren, i per totes les que vindran. Cal anar a votar amb el desig de cercar la nació completa, de Fraga a Maó, i de Salses a Guardamar. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà? ••• Grup Municipal Crida per Lleida-CUP Tel. 973 700 926 Web: xarxa.paeria.cat/crida E-mail: cridaxlleida@gmail.com
El Parc de les Arts reneix L’any 2015 es va aprovar un protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Lleida i Sorigué per a la creació d’un Parc de les Arts en un solar ubicat al carrer Alcalde Pujol, al barri del Camp d’Esports.
La reformulació del plec, aprovada al passat ple de juliol, garantirà un parc 100% públic
El projecte preveia inicialment un parc de titularitat i ús públic, en una illa que ocupa 17.000 metres quadrats, cedint d’aquest espai 6.000 metres per a la construcció i l’explotació d’un equipament privat, de caràcter educatiu, sociocultural, esportiu, sanitari assistencial o bé residencial especial durant un període de 50 anys. A canvi, l’empresa adjudicatària havia d’urbanitzar un parc amb un pressupost mínim d’1 milió d’euros i un local de 400 metres quadrats per a l’Associació de Veïns.
conjunt d’al•legacions presentades per la Plataforma El Parc és Nostre contra la privatització del Parc de les Arts, reivindicant la falta d’equipaments comunitaris al barri i reclamant un parc totalment públic. Amb la creació d’aquest moviment dels veïns de la zona, moltes han estat les reunions i converses mantingudes amb la plataforma, amb l’objectiu de buscar una solució negociada a les reivindicacions veïnals.
Des de l’aprovació inicial del plec a l’abril, un moviment veïnal contrari a la privatització de part del terreny s’ha constituït, mostrant una enèrgica oposició a la construcció d’un equipament privat en aquest solar. Les reunions en contra del projecte han estat massives i amb elles un
La reformulació del plec, aprovada al passat ple de juliol, garantirà la creació del parc, oferint la concessió administrativa en uns terrenys municipals fora de l’àmbit del pla parcial del Joc de la Bola i així es garantirà que el parc sigui totalment públic. Sabem que, malgrat no satisfer plenament a la plataforma veïnal aquesta pro-
Joan Vilella
posta de canvi de model, hem de reconèixer la voluntat d’aquesta per trobar una solució consensuada a les seves reivindicacions i agraïm la confiança que ens han dipositat per garantir que, finalment, el futur Parc de les Arts sigui 100% públic. ••• Grup Municipal PP Tel. 973 700 344 Web: xarxa.paeria.cat/pp E-mail: gruppp@paeria.es
Ajuntament de Lleida • La Paeria
19
Opinió • Setembre de 2017
IBI: ofeguen l’Horta, ignoren alternatives
El ministre Montoro ha aprovat una cadastrada que multiplica exageradament l’IBI de l’Horta. Això pot provocar la ruïna de molta gent. El grup socialista s’ha llançat a escampar que el Comú s’oposa a la nova bonificació de l’IBI de les construccions agràries. I certament, hem apostat per anar molt més enllà d’una bonificació totalment insuficient per contrarestar l’efecte de la cadastrada, que multiplica els valors cadastrals rústics. Una bonificació que obliga a tota una sèrie de tràmits administratius que complicaran la gestió als pagesos i als funcionaris municipals i que obvia altres mesures que
Continuem al costat de la nostra pagesia mentre esperem explicacions de Ros a aquest nou mastegot a l’Horta
95%, que és el límit legal permès. Ens van contestar que l’Ajuntament «no està de rebaixes». La veritat és que no sembla un moment per gracietes. Davant dels atacs a la pagesia provocats per les mesures del PP siguem seriosos i ajudem, per un cop, la gent de l’Horta.
podem aplicar per ajudar la pagesia de la nostra Horta.
Per què el govern i els que li donen suport no expliquen els motius per haver dit no a la moratòria que proposava el Comú? O per haver-se negat també a una bonificació del 95%?
Què va proposar el Comú de Lleida al ple? Vam repetir la proposta que havíem fet ja al setembre de l’any passat. Vam reiterar la necessitat de no aplicar la cadastrada, atès que la llei permet una moratòria de tres anys durant els quals haguéssim pogut aprovar les valoracions de construccions agràries. Ja que Montoro ha aplicat valors cadastrals urbans a construccions rústiques. D’aquesta manera l’IBI hagués quedat com fins ara. Atès que l’equip de govern insisteix en aplicar la pujada descomunal de l’IBI, el Comú va demanar que la rebaixa fos fins al
ACORDS PLENS DE JUNY I JULIOL Av. Víctor Torres
1
Aprovació de la modificació puntual del POUM per reajustar el traçat del vial de Víctor Torres, en el tram comprès entre el carrer dels Alamús i l’avinguda Pla d’Urgell, i la seva prolongació. El text incorpora les consideracions que va fer la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat.
Església de Sant Ruf
4
Llum verda al conveni de cessió d’ús durant 15 anys de l’església de Sant Ruf (monestir que data del segle XII) per a la seva conservació patrimonial i rehabilitació.
20
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Compte general
Prefereixen seguir dient que el Comú no proposa res, i hi afegeixen, sense despentinar-se, que anem contra la pagesia. Continuem al costat de la nostra pagesia mentre seguim esperant explicacions a aquest nou mastegot a l’Horta... ••• Grup Municipal Comú de Lleida Tel. 973 700 924 Web: xarxa.paeria.cat/comu E-mail: info@comudelleida.cat
Parc de les Arts
2
El ple municipal aprova el compte general de l’Ajuntament de Lleida, els comptes anuals de l’Empresa Municipal d’Urbanisme –amb un increment de la xifra de negoci d’un milió d’euros gràcies a la venda de patrimoni– i la rebaixa del 80% de l’IBI a l’Horta per als elements indispensables per al desenvolupament de l’activitat ramadera. Els comptes generals presenten un superàvit o romanent de tresoreria positiu de 5,1 milions d’euros.
3
Aprovada la moció de l’equip de govern, amb una esmena del PP, que garanteix que el Parc de les Arts serà un espai públic i es tramitarà un procés de participació ciutadana.
Contractació
5
Llum verda a l’aplicació del codi per a la contractació pública socialment responsable, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn.
Promoció de l’ús de la bicicleta
6
El ple dóna el suport unànime a la moció exposada per l’Associació Enbiciperlleida-BACC per a la promoció de l’ús de la bicicleta a la ciutat de Lleida.
Setembre de 2017 •
Agenda Cultural
AGENDA “UNA EXPOSICIÓ DE MIRAR” A LA PANERA
MUSEU DEL CLIMA
En el marc del programa “Nits d’estiu”, tindrà lloc una visita guiada gratuïta a la Sala Oró del Museu del Clima i la Ciència els diumenges 3, 10, 17 i 24 de setembre, de les 10 a les 13 h, i els dimecres 6, 13 i 20 de setembre, de les 19 a les 21 h, per conèixer la trajectòria científica i personal del científic lleidatà Joan Oró.
El Centre d’Art La Panera acull fins al 17 de setembre “Una exposició de mirar”, una mostra individual d’Enric Farrés Duran, en què es presenta un manuscrit inèdit de l’escriptor Josep Pla. En el centre de documentació Enric Farrés ha concebut una intervenció específica que subverteix la seva funcionalitat, alhora que adreça l’atenció del visitant a la selecció de documentació videogràfica i les
publicacions que acompanyen els projectes més destacats de l’artista. D’altra banda, fins al 15 d’octubre es pot veure la mostra “Pedra, paper, disseny” (foto), un recull de l’obra gràfica de Lo Siento Studio. Avui dia, Lo Siento continua treballant en projectes en els camps del disseny corporatiu, el packaging, la restauració o el disseny de webs i d’exposicions. •••
BLAUMUT PRESENTA DISC NOU A L’AUDITORI La nova temporada de l’Auditori Enric Granados s’iniciarà el 22 de setembre, a les 20.30 h, amb el concert “Guitarra busca Ensemble”, amb la guitarrista Laura Fontanals i LleidArt Ensemble. És una proposta musical que pretén explorar i revelar diferents sonoritats en la música de cambra utilitzant la guitarra com a instrument principal. En un mateix concert es podran escoltar diversos timbres i combinacions singulars a mesura que la guitarra es va fonent en ensembles formats per instruments de vent, corda fregada o corda percutida, donant així l’oportunitat a l’espectador de descobrir múltiples textures i possibilitats d’un dels instruments populars més arrelats a la nostra cultura. El programa és format per una primera part d’obres dels segles XX-XXI, amb el compositor bolivià Jaime Zenamon, l’italià Mario Castelnuovo-Tedesco i el català Eduard Rodés, i acaba amb el quintet per a guitarra i cordes més conegut del compositor italià Luigi Boccherini, el Quintet en Re Major, G 448. El 28 de setembre, a les 20,30 h, es podrà gaudir de l’espectacle “Perles de la música coral de 5 segles”, amb el Cor de Cambra de la Hochschule für Musik Franz Liszt de Weimar. Aquest cor estudiantil de gran renom i
premiat en diversos concursos internacionals presenta obres corals de compositors famosos del centre d’Alemanya, com ara Heinrich Schütz, Johan Sebastian Bach, Felix Mendelssohn Bartholdy i Franz Liszt. A més, es podran escoltar obres de compositors que actualment estudien a la Hochschule de Weimar, com el cicle Parapraxis (per a fagot, soprano i cor mixt), del compositor Stephen Frost. El grup Blaumut presentarà el 29 de setembre, a les 20 h, el seu nou disc “Equilibri”. Aquesta obra és un pas més en la carrera del grup, que ha aconseguit donar vida a un univers propi i reconeixible marcat per unes lletres emotives, dotades d’una forta càrrega evocadora, i una música elegant de tall popfolk i impregnada de tocs clàssics, que no defuig l’èpica ni la contundència. •••
D’altra banda, el dissabte 16 de setembre, a les 17 h, al museu es desenvoluparà la Festa de tornada a l’escola del Club Banyetes. •••
BATNIGHT
El programa d’Ecoactivitats proposa el dissabte 23 de setembre, de les 18 a les 23 h, la celebració de la Batnight. La nit dels ratpenats a la Mitjana, amb ple d’activitats, com tallers, passejades nocturnes, conferències, projeccions, etc., per donar a conèixer els ratpenats i les seves curioses característiques i interès ecològic. Activitats gratuïtes. Més informació a: infosostenible@paeria.cat. •••
MERCAT DE LA MÚSICA El Mercat de la Música de Lleida tindrà lloc el 22 (a la tarda) i el 23 de setembre (tot el dia) a la plaça de la Catedral. És el punt de trobada de col·leccionistes i melòmans provinents de diferents punts de l’Estat, amb milers de discos de vinil i CD a la venda, de diferents estils musicals i preus molt variats. •••
Ajuntament de Lleida • La Paeria
21
Opinió • Setembre de 2017
14è Aplec de l’Horta. Recentment hem pogut observar que l’any vinent la Comissió de l’Horta de la Federació de Veïns de Lleida celebrarà el 25è aniversari de la seva constitució. Aquell primer any, nou associacions vàrem creure que, si treballàvem units, podríem donar més força a les nostres reivindicacions. Aquell punt de sortida va fer que, al cap de poc d’estar treballant junts, creguéssim que seria bo per a l’Horta dedicar un dia festiu a l’any per reunir-nos en una partida i celebrar l’Aplec de l’Horta.
Francesc Rosselló
L’any 1994, després de molts entrebancs, però amb la fermesa dels nostres veïns, vuit-centes persones ens trobàvem a Grenyana per poder celebrar el 1r Aplec.
de l’Horta per gaudir de l’Aplec. Amb el temps es va decidir ferlo bianual, i fa sis anys que per qüestions de “crisi“ es va decidir aturar el projecte.
Durant uns anys, ens vam trobar cada any en un lloc diferent
Però un canvi a la direcció de la Federació d’Associacions de
Ara ja som quinze les associacions que formem la Comissió i estem treballant en molts projectes per facilitar i ajudar als nostres veïns a una millor forma de vida a l’Horta de Lleida Veïns de Lleida ens va animar a tornar a recuperar de nou el projecte. Aquest any tornem a organitzar amb un gran entusiasme el 14è Aplec, que tindrà lloc el diumenge 15 d’octubre. Ara ja som quinze les associacions que formem la Comissió i últimament estem treballant en molts projectes per facilitar i ajudar als nostres veïns a una millor forma de vida a l’Horta de Lleida,
com per exemple el Pla d’Usos, que amb la gran complicitat de l’Ajuntament de Lleida s’està portant a terme. Desitgem que tant l’Horta com la ciutat ens trobem junts per gaudir d’un dia de germanor ple d’actes que, amb la col· laboració de la Paeria, la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya i una infinitat de voluntaris i col·laboradors, farem que sigui un dia per recordar. Us encoratgem a trobar-nos el diumenge 15 d’octubre al local social de Rufea. Fem que el binomi HORTACIUTAT sigui la forma de fer que la nostra Lleida sigui un referent dins de Catalunya amb Germanor i Entusiasme. Visca l’Aplec de l’Horta! •••
Pacte Social per a la Ciutadania
El cos de les dones, un negoci en la publicitat
“Estic grassa!” “Amb aquesta pinta no et contractaran!” “No ets el que estem buscant per a aquest lloc de treball!” “Necessitem algú amb més presència!” Segur que en algun moment de la nostra vida hem escoltat, ens han dit o ens hem dit a nosaltres mateixes una d’aquestes frases. La societat, cruel, fa que ens haguem de moure sota uns cànons de bellesa que sovint estant fora
22
de qualsevol patró de veracitat. Uns pocs condicionen el que se suposa que ha de ser el decàleg de bellesa. Els anuncis de bellesa mouen uns 500 milions d’euros. En aquests anuncis, hi apareixen dones esculturals, sense ni un sol gram de greix, perfectament maquillades i pentinades, vestides a l’última i en un entorn idíl•lic i meravellós. Segons CCOO aquests anuncis el que fan és adoctrinar la població, sobretot la jove, sobre els grans beneficis que aporta tenir una bona imatge i un cos perfecte. Un ideal de bellesa femení que
La Paeria • Ajuntament de Lleida
uns pocs han considerat que ha de ser.
i t’ajuda a mantenir la teva condició física.
Les dones, si no assolim aquest ideal, som excloses sovint de molts llocs de treball, de cercles socials i, sovint, això provoca baixa autoestima i fa que ens sentim culpables quan fracassem.
Si fas dieta, fes-la perquè menjar sa i equilibrat ens ajudar a tenir una bona salut.
Per a CCOO ser dona és un fet fantàstic, una condició inigualable. Ser dona és ser plural, és ser poderosa, és ser tot allò que vulguis aconseguir. No deixis que ningú no et marqui què i com has de fer les coses.
Ser dona és ser lliure.
Si t’arregles fes-ho perquè et fa sentir millor.
Ser dona significa lluitar per totes aquelles dones d’arreu del món on ser dona és motiu de maledicció, d’exclusió social, de marginació.
CCOO de Catalunya ha iniciat la campanya “El cos de les dones, un negoci en la publicitat” per lluitar contra ll’ús de la imatge de les dones en els anuncis. Per al sindicat cal que canviïn els missatges, perquè les connexions neuronals canviïn i siguem més lliures i naturals.
Si fas activitat física, fes-la perquè saps que és bo per a la teva salut
No deixis que la publicitat dirigeixi el teu futur! •••
Setembre de 2017 •
PUBLICITAT
Ajuntament de Lleida • La Paeria
23
