Aureola Musical per al Crist de La Vida

 Rafael Guillem Guerrero, Organista de Massanassa.

La bellíssima advocació que Massanassa utilitza per a honrar la figura del Crist és d’allò més suggerent i atractiva, i entronca molt bé en les nombroses tradicions de les moltes cultures que conformen la universalitat del Cristianisme. Els exemples que es podrien mostrar són quasi bé infinits, i provenen de tota mena de fonts religioses, culturals, artístiques...

És per això que ara i des d’ací, des d’aquest raconet d’Europa tan amè com és Massanassa, i des d’un dels seus discrets i assolejats miradors cap a les grans vies de comunicació, hem tractat de perganyar un senzill esborrany d’observacions en solfa, portats per l’atmòsfera musical que planeja constantment sobre l’ampla paleta de vents que corren i juguen arreu de les terres valencianes.

La nostra cultura cristiana, la llatina, mare de váries llengües –entre elles la nostra- així com també la veïna germànica, tan inflüent en altres països europeus, comporten tota una sèrie de corrents religioses, sociològiques, estètiques... on s’agermanen sovint en idearis i simbolismes que giren a l’entorn de la imatge del Crist com a Font de Vida.

Entre els diferents llengüatges utilitzats per ambdues cultures cristianes que s’han esforçat durant segles per transmetre aquest missatge, ocupa un lloc ben destacat i original la música, un camp artístic al qual ens sentim tan lligats els valencians. L’herència rebuda per aquesta banda és molt considerable, i realment difícil d’enquadrar-la en tota la seva amplitud ací per qüestions d’espai. És per això que aquestes breus reflexions les centrarem sobretot en el bon solatge que ens ha deixat el cant litúrgic i també el religiós de caràcter popular, així com el seu sovint reforçat pel seu acompanyant natural: l’orgue tradicional, o rei dels instruments.

La imatge del Crist de la Vida, presentada i viscuda a través del cant té una força singular, i constitueix una vivència molt profunda, tal com molt bé ho saben tots els qui s’uneixen a una veu, encara que es cante com diría el Sr. Bécquer, “en mil diapasones distintos” en actes col.lectius d’exaltació espiritual, dins o fòra del temple, i amb més decisió i empenta si cap, quan es senten més segurs i estimulats per un sòlid, potent i ampulós acompanyament instrumental.

Quan visitem i acudim al Crist de la Vida ens trobem amb la imatge del Crucificat, mort a la Creu, però bé sabem per les Sagrades Escriptures que Crist veritablement va ressuscitar, i així ho canta l’Església amb bella melodía al verset 8è de la seqüència de la missa del dia de Pasqua: Scimus Christum surrexisse a mortuis vere; confirmant el que ja s’havia dit abans en el tercer verset: Dux vitae mortuus, regnat vivus (El Principi, el Creador, el Cap de la Vida, mort, regna viu).

Al món germánic, també es cantarà aquesta temàtica esmeradament, sobretot a nivell popular i a través de diversos corals. Sobre aquesta doble imatge en una sola: Crist-Vida, que presenten alguns corals germánics, els organistes n’han fet unes acuradíssimes versions per a orgue, amb mires a ser interpretades alternant-les amb el cant de les distintes estrofes. Tal és l’altissim nivell musical d’algunes d’aquestes versions, que moltes d’elles a més de seguir presents als actes litúrgics les trobarem també en els programes de concert.

Aprofitem aquesta avinentesa per assenyalar una sucinta mostra o breu referència a aquest repertori del cantoral religiós molt vinculat a l’orgue tradicional, perquè sempre ens podrá ajudar a valorar la dimensió i enorme projecció que la figura del Crist de la Vida té en altres cultures, en pobles molt allunyats de Massanassa. Cal tindre present almenys part d’eixe caudal musical, el qual ens pot servir d’espill i d’exemple, per tal d’encoratjar-nos

a asumir-lo i asimilar-lo, i puga ser un estimul per a les nostres iniciatives i aportacións, que bé cal procurar que siguen ben dignes de sumar-se a les de tants altres pobles que s’emparen en una figura tan senyera i universal per a tota la Humanitat com el Crist de la Vida, el Alpha i Omega, el Principi i la Fi de Tot.

Del repertori valencià per a orgue no podem oblidar la valuosa aportació d’Eduard Torres, (Albaida, 1872-Sevilla, 1935), mestre de capella de la Seu de Tortosa i més tard de la de Sevilla, i del qual celebrem enguany els 150 anys del seu naixement. El conjunt de la seva aportació organística va més enllà d’un centenar d’obres, entre les quals cal recordar ara la inspirada en aquelles famoses paraules de les Escriptures: Ego sum vita... (Jo sóc la vida).

Pel que fa a l’abundosa producció germànica, no podem deixar de recordar almenys un parell de corals tan significatius per al tema que estem tractant: “Crist, Ell és la meva vida” (Christus, der ist mein Leben). Les versions per a orgue que ha suscitat aquest coral ha inspirat a uns quants autors anònims i a figures molt destacades, com ara: Brosig, Fischer, Kittel, Oley, Pachelbel, Reger, Schade, Scheidt, Walther...

Tampoc podem oblidar el coral “Jesús, Vida de la meva vida” (Jesu, meines Lebens Leben): sobre el qual també han composat belles versions alguns autors dels quals no coneixem el nom, junt a d’altres ben coneguts al món germànic, com ara: Kittel, Leupold, Zachow, entre molts altres.

Molts altres corals, inclús entre les més recents, també s’apropen al tema de moltes maneres, com ara aquell “Jesús, precediu-nos pels camins de la nostra vida” (Jesu, geh voran auf der Lebensbahn), de la mà d’autors dels segles XIX-XX, com ara Prögrer, Wolfrum...

La temàtica es va eixamplar ja als inicis d’aquesta popular forma de cant religiós, aportant altres elements de gran simbolisme, com ara la Llum, tal com podem apreciar al coral “Oh Jesucrist, Llum de la meva vida!” (O Jesu Christ, mein’s Lebens Licht), tractat a l’orgue per figures de primer ordre com el mateix J. S. Bach, Kauffmann, Scheidt, Volckmar...

Ara però, al moment de tancar ja aquestes breus línies, veig que després de les dades i aseveracions aportades, potser no exentes del tot d’algun que altre tic sentenciós, potser convé deixar en l’aire, i en solfa tubular, una pregunta; com la podrem estudiar, escoltar, cultivar i difondre entre nosaltres tot aquest repertori organístic, tan cristològic i vital, si no tenim el tradicional instrument idòni a Massanassa? Pensem-ho, plantegem-ho i solucionem-ho.