3 minute read
El desig de ser iaio
Pascual Pastor Codoñer (iaio)
L’arribada d’un net/a és un moment decisiu en el camí vital de les persones. No ens altera la vida, com ho fa el naixement d’un fill, però introdueix grans canvis en les relacions familiars.
Advertisement
Convertir-se en iaio/a és una grandiosa alegria. Una nova font d’afecte que arriba quan els fills ja no ens necessiten. Els nets ens contagien l’alegria infantil, però la seua arribada no implica els grans canvis que van introduir en les nostres vides els fills. Els fills ens fan madurar, els nets, a vegades, rejovenir, perquè amb ells tornem a fer coses que ja vam fer com a pares.
Quan la relació del iaio/a amb el seu fill/a és la de suport i complement en la criança dels xicotets, l’èxit sol estar assegurat. Perquè la funció socialitzadora dels iaios en la formació d’una persona és fonamental. Hem de respectar els criteris dels pares i aprofitar per a mantindre viva la història de la família i transmetre els coneixements i valors que ajuden el xicotet a construir-se a si mateix. A més, els iaios poden ser els confidents ideals dels nets, la seua millor companyia per a divertir-se en vacances i la peça clau per a mantindre les relacions familiars.
Les relacions de iaio/a amb els seus nets/ es, són unes relacions sense presses, bolcades en el plaer mutu, que permeten al iaio/a “malcriar” al net sempre que assumisca que ell no és qui fixa les regles i respecte les que imposa el seu fill/a.
Als nets no els vols ni més ni menys que als fills: se’ls vol, senzillament, de manera diferent per una mera qüestió evolutiva. El que és clar és que els nets són una injecció de vida. Donen noves energies i fan oblidar trastorns quan els iaios arriben a eixa edat, a vegades, en situacions precàries de salut. Els nets/es són la joventut de nosaltres, els iaios.
La majoria dels iaios assumeixen el seu nou paper, encantats, encara que de vegades la seua labor suposa una renúncia al descans i a les aficions.
Estar al servei de la vida és una sort. Tornar a ser present en el miracle de la vida és una segona oportunitat, una recompensa encara més gran. Ser iaio o iaia és tot un privilegi, un regal del destí.
En aquesta fase de la vida ja hem aprés a donar importància a les coses que veritablement la tenen. Em sorprenc amb cada avanç que fan les meues netes, amb cada gest; tot em sembla nou, com si no haguera tingut fills. Visc amb major capacitat d’apreciar les seues evolucions.
Els iaios de hui tenen amb els nets relacions basades en l’afecte, la complicitat, el suport i l’intercanvi. Els “actuals iaios” destaquen per la seua disponibilitat i la seua aptitud per a assumir comeses diverses. Hem de tindre recursos perquè puguem gaudir de moments únics amb els nostres nets.
Entretindre als xiquets sense posar-los una pantalla davant no sempre és fàcil. I molt menys si volem que els nostres plans d’oci siguen lúdics i educatius al mateix temps.
Un passeig pel camp, curioses anècdotes sorgides de l’experiència i la saviesa i un poc d’exercici físic són algunes de les activitats més sanes que podem compartir amb ells. Sense oblidar la lectura, clau en l’educació dels més xicotets.
És important que estudien i es divertisquen. Però també que aprenguen des de ben xicotets valors per a la vida. Tenim que estar al seu costat i ensenyar-los principis que difícilment trobaran en els còmics i llibres de text.
Salutacions.
