DONES D’AVUI DE MATADEPERA ( DAMA

COL • LABORACIONS

IN MEMORIAM Francesca Marlet i Barrera

Estimada Francesca, el desembre passat celebràvem els teus 90 anys, més jove d’esperit que la teva edat cronològica.

Aquest març i per edat si que en el pensament hi és present el fet que ens pots deixar, però ha estat sobtadament i hem quedat espaordits i esmaperduts ... quantes converses al voltant de la llengua, oi?

Cesca,

Una Gran Senyora.

Una Bona Amiga......malgrat la diferencia d’edat hi havia sintonia.

Gran amfi triona, casa seva respirava serenitat, plena de llibres, CD’s, quadres i dibuixos del seu pare.....la cura que posava en tot el que feia o t’oferia .... et senties acollida.

També varis musics van ser acollits a casa seva durant l’anual Festival Internacional de Música.

Si em preguntéssiu trets característics d’ella, jo diria: Elegància - Esperit crític - Criteri defi nit - sabia molt bé el que volia, el que li agradava i el que no.

La seva passió...la Música, tothom ho sap, ella conduïa de nit sense problemes per tornar d’un concert a Capellades ‘Paper de Música’ o Barcelona.

Ella deixa empremta en la ciutadania, regidora, medalla d’or de l’Ajuntament, impulsora de la cultura....

Les companyes de DAMA_ Dones d’Avui de Matadepera, associació que ella era cofundadora en el seu dia, any 2001, ESTEM AGRAIDES d’haver-la conegut, d’haver-la estimat, d’haver compartit i acompanyat una part de la seva vida aquí al poble.

Guardarem un grat record.

ESTIMADA FRANCESCA, ESTIMADA CESCA, QUICA com et deien de més joveneta, ja et trobem a faltar.

Un gran petó, des de el cor, perquè estant en ell, segueixes estant present, per això dic

A reveure ¡ Gràcies.

Montserrat Santamaria i Casanovas.

i seguidament reproduïm el text que va dedicar a família i amics:

En els meus “primers” noranta anys

Quan neixes, el primer alè de vida és un plor. Un plor que alegra a tothom que espera aquella nova vida; després el plor esdevé rialla i, més tard, l’acompanya la paraula, la mirada, el pensament. I plorant i rient creixem la gent. I aquí em teniu amb els meus noranta anys.

Estimada família i amics, és per a mi un privilegi conviure amb tots vosaltres i, també, la sort que he tingut, en aquest camí de la vida, de poder gaudir d’un company de viatge que va ésser el primer que em va desvetllar els sentiments; de fet tothom m’ha donat una gran lliçó que ha fet despertar en el meu interior, petits i grans valors, inquietuds i experiències compartides. És un goig i un plaer l’acolliment i l’amistat que m’heu demostrat. Un amic és un tresor, diu el savi. La vibració de la paraula “gràcies” és per a mi un sentiment tossudament volgut i constant, junt amb els pares Ricard i Carme i els germans Llorenç i Montserrat. Gràcies mil vegades, una abraçada i el petó més gran del món. Us estima,

Francesca Marlet i Barrera