Tavernes Valldigna Fiestas 2019 by editorialmic

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

Fotos cedides per: SALVADOR VERCHER VICENTA FELIX PEPA ESTRUCH DOLORES ALMIÑANA JUAN SALOM DOLORES ENRIQUEZ JOSEFA GUIRAU

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

Lletra: Francisco Valiente Música: L. Martí

HIMNE DE TAVERNES Ciutadans! Defensem la nostra terra i serem grans, ciutadans! Ciutadans! Tavernes desperta i aixeca’t valenta d’un cop; no t’atures ni un sol moment. Que sàpien enfora que tens sang ardent i cor ple de vida i el nervi valent. Tavernes desperta, desperta del somni que la llum d’una alba nova està apuntant. Els teus fills s’apressen contents a la lluita per veure’t de gales i honors adornada. Que l’opressora incultura muira sota les nostres mans! Lluitem, lluitem, lluitem, per fer un poble, un poble gran. Puix que la mare que acarona sos fills amb tant d’amor ha de ser amadobada com el més preuat tresor. Llancem el crit a la ciutat! L’hora de la renaixença ha aplegat. Ciutadans! Defensem la nostra terra i serem grans, ciutadans! Ciutadans!

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

Índex Himne de Tavernes – 3 Salutació de l’alcalde – 5 Corporació municipal – 6 Salutació de la regidora de festes – 7 Programa de festes – 8 “Tavernes i la seva muntanya Les Tres Creus” – 12 Els noms dels carrers de Tavernes des del segle XVII al segle XX – 14 Vida social a Tavernes a principis del segle XX: Entre la diversió i l’ema ncipació –24 Tavernes, terra de cantants i grups musicals – 31 Com era un corral – 37 Festes 2019: Continuem sent poble - 39 La il·lusió de desplastificar-nos –40 Exposició de pintures – 44 El rebost de la memòria - 46

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

SALUTACIÓ DE L’ALCALDE Benvolguts vallers i valleres: Per a mi és un orgull poder-me dirigir a tots vosaltres per primera vegada com a alcalde de la nostra ciutat, Tavernes de la Valldigna. Hem preparat aquest llibre per a mostrar al món part de la nostra història, de les nostres tradicions i perquè siga l’espai on tot el teixit associatiu de la nostra localitat tinga cabuda i puga deixar empremta en cadascuna de les activitats en què participen i col·laboren activament. La forma com vivim, sentim i ens comportem és l’espill on els nostres menuts es reflecteixen; per això, us demane que fem de Tavernes una ciutat inclusiva, respectuosa amb el medi ambient i on tots compartim un espai comú per a gaudir de la nostra cultura. Vull agrair a tot el personal l’esforç que fa possible que cada any tinguem totes les activitats, especialment a la regidora de festes, Encar Mifsud, que es desviu perquè tot estiga a punt quan cal. Per a acabar, sols em queda convidar-vos a ser els protagonistes de les nostres festes, omplint de gom a gom cada acte. Veïns, amics, familiars, visitants: feu dels carrers la vostra llar, ompliu-los d’alegria, diversió i siguem exemple de convivència, respecte i civisme. En nom meu i de tota la corporació municipal, vos anime a gaudir de les nostres festes.

Tavernes de la Valldigna, bones festes!

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

CORPORACIÓ MUNICIPAL

Alcalde

Sergi González Frasquet

Tinents d’alcalde

Josep Llàcer I Gandia

Enrique Chofre Talens

Monica Palomares Bixquert

Noelia Alberola Elena

Encar Mifsud Estruch

Regidors

Anna Bellver García

Vicent Emili Enguix Gimeno

Eva Palomares Ferrer

Joaquin Sansaloni Felis

Mario Enguix Sales

Salvador Bellver Escrihuela

Víctor Borràs Chofre

Lara Romero Giner

Carlos Gimeno Bosch

Antonio Franco Vercher

Zeus Grau Franco

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

SALUTACIÓ DE LA REGIDORA DE FESTES Veïnes i veïns, arriba setembre i com cada segon divendres d’aquest mes, donen inici les nostres festes majors. Unes festes que s’han preparat amb molt de treball, a fi que tant menuts com majors puguen gaudir de l’àmplia oferta d’activitats programades. Unes festes en què s’ha posat l’eix central en artistes i grups locals per tal que tinguen un reconeixement merescut. Som un poble vibrant, aquell en què la seua gent ix al carrer a gaudir i viure amb intensitat la festa. Són dies d’omplir de música i ambient cada racó del nostre poble; per això la convivència i les bones relacions han de ser part fonamental perquè tots hi trobem el nostre espai, i que respecte, tolerància, amabilitat, igualtat... siguen paraules amb què definir les nostres festes, tant de cara als veïns i visitants com també al mobiliari urbà i a tot el que ens envolta. Hem de mostrar la nostra millor imatge, de poble acollidor que viu i conviu amb tots els amics i amigues que ens visiten, per tal que tots coneguen des de dins els nostres costums i junts puguem passar uns bons dies festius. Que durant cada acte, revetla, de camí a casa o de comboi amb els amics, no hi haja cap mal gest ni mala acció que puga interferir les ganes de passar-s’ho bé i de gaudir de la festa. Vénen uns dies de molta activitat, tant per a majors com per a menuts, així que deixem un poc de banda les nostres preocupacions diàries i endinsem-nos en la grandiositat de la festa. Visquem al màxim cadascuns del moments que se’ns presenten, sempre amb companyia d’amics, familiars, veïns i de tota aquella gent que vulga acompanyar-nos, perquè, a la fi, són tots els xicotets instants que vivim aquests dies els que ens faran gaudir de les nostres festes. Sols em queda donar les gràcies als que treballen i s’esforcen perquè tot vaja avant, als que amb la seua implicació i participació en cadascun dels actes programats engrandeixen la festa i la converteixen en un enriquidor patrimoni cultural i festiu, i perquè és tasca i responsabilitat de tothom protegir les festes i valorar-les. Vull donar les gràcies també als col·laboradors d’aquest llibre que amb els seus treballs d’investigació, articles i fotos converteixen, any rere any, aquestes pàgines en un fantàstic rebost de la memòria que ens convida a recordar i també a reflexionar d’on venim i cap a on volem anar. Salut i molt bones festes!

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

PROGRAMA FESTES 2MIL19 DIVENDRES 13 17.00 h TROFEU FESTES HALTEROFÍLIA LA FACTORIA

13.30 h FESTA REMEMBER 80’S, 90’S I 2000 amb la col·laboració d’Athletic La Vall amb Djs Locals, Raúl Platero, José Conca i Jesús Brisa MULTIUSOS VERGERET

18.00 h CURSA D’ATLETISME categories inferiors – C.A. La Valldigna PASSEIG COLON

14.00 h MASCLETADA a càrrec de la pirotècnia Aitana REPÚBLICA DE MALTA

19.00 h Inici 24 HORES FUTBET PAVELLÓ CARLOS PELLICER

14.30 h Lliurament de premis del XIV FESTIVAL DE XARANGUES PLAÇA MAJOR

00.00 h Jazz a la Plaça de l’Església. Actuació TIP&TOES PLAÇA L’ESGLÉSIA

20.00 h FESTIVAL CORALS CASA DE LA CULTURA

15.00 h PAELLA GEGANT FESTA REMEMBER 20.00 h Festival Rock local MULTIUSOS VERGERET P-RRAKOS i TWELVE 18.30 h Tallers i activitats infantils CARRER NOU JUGACIRC PASSEIG PAÍS VALENCIÀ

19:00 h 3X3 DE BASKET PAVELLÓ CARLOS PELLICER 23.30 h LA BANDA DEL POP amb la millor música dels 80 i 90 PASSEIG PAÍS VALENCIÀ O1.00 h Continua festival de rock local PANORAMIX i MELASSA CARRER NOU

DISSABTE 14 09.00 h XV FESTIVAL DE XARANGUES PLAÇA MAJOR 8

21.00 h PROCESSÓ de la Baixada del Santíssim Crist de la Sang CALVARI 23.00 h XLIII FESTIVAL del Grup de Balls Populars LA VALL DE TAVERNES PLAÇA MAJOR

01.00 h FESTA REMEMBER amb Miguel Serna i Dj Marta MULTIUSOS VERGERET

DIUMENGE 15 07.00 h ROSARI DE L’AURORA PLAÇA L’ESGLÉSIA 09.00 h II TORNEIG ESCOLES FUTBOL 8, UE Tavernes CAMP D’ESPORTS 10.30 h CERCAVILA AMB ELS DOLÇAINERS DE LA VALLDIGNA pels carrers engalanats PLAÇA MAJOR

20.00 h XLIII FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA PLAÇA MAJOR

18.00 h OFRENA MARE DE DÉU de Lourdes amb el Grup de Balls Populars PLAÇA MAJOR

DILLUNS 16 De 10.00 h a 14.00 h Venda tiquets per al sopar de paelles a benefici de L’ASSOCIACIÓ SOLIDARITAT A LA VALLDIGNA (tiquet 6€ per paella) CASA DE LA CULTURA

PROGRAMA FESTES 2MIL19

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

20.00.h PROCESSÓ Divina Aurora PLAÇA L’ESGLÉSIA 11.15 h XVI VOLTA MOTOS CLÀSSIQUES –Tavernes – Platja de Tavernes Moto Club CAMÍ LA DULA

DIJOUS 19

12.30 h Obertura portes per al 11.30 h Tallers i activitats infantils dinar gent major JURÀSSIC JOC MULTIUSOS VERGERET PLAÇA MAJOR 13.30 h PAELLA GEGANT per a la 18.00 h TRIATLÓ INFANTIL gent major amb actuació musical (natació, bicicleta, cursa a peu) – Pacific Blue C.A La Valldigna MULTIUSOS VERGERET ZONA PISCINA MUNICIPAL

18.00 h FESTA JOVE amb iniciació al skate, art urbà, rap, dj, sopar... SOLARS CARRER PAPA JOAN XXIII 19.30 h BALL DE DISFRESSES INFANTIL amb l’actuació de Dani Miquel i els Ma, Me, Mi, Mo Mu PLAÇA ESCRIPTOR RAFAEL CHIRBES

19.30 h Entrada bandes festival ARRER MAJOR 9

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

PROGRAMA FESTES 2MIL19

13.30 h TROTUKÀ macrobatucada PASSEIG I PLAÇA 16.00 h XII CURSA CICLISTA memorial “David Cano” ZONA SEQUERS

23.00 h MUSICAL : “EL MEJOR ESPECTÁCULO DEL MUNDO” PLAÇA MAJOR 01.00 h ACOUSTIC EXPERIENCE amb Elena Grau i Raül Pons PASSEIG PAÍS VALENCIÀ

18.00 h FUN BALL CAMP GESPA ARTIFICIAL VERGERET 19/21 h Repartiment recapte de les paelles PISCINA MUNICIPAL 20.00 h Sopar popular paelles ZONA VERGERET 22.30 h Animació musical ZONA VERGERET 00.30 h Orquestra SEVEN CRASHERS MULTIUSOS VERGERET

DISSABTE 21 09.30 h TROTUKÀ TALLER FORMACIÓ MULTIUSOS VERGERET

DIVENDRES 20 12.00 h Exhibició colpbol a càrrec de la FUNDACIÓ INTEGRA VALLDIGNA PAVELLÓ CARLOS PELLICER

18.00 h ACTIVITATS INFANTILS ZONA VERGERET

10.30 h SUPER TOBOGAN AQUÀTIC I FESTA DE L’ESCUMA. PINTOR SOROLLA

18.00 h ACTIVITATS INFANTILS PASSEIG PAÍS VALENCIÀ

19.00 h BALL AL CARRER amb La Clave del Cuatro PASSEIG PAÍS VALENCIÀ 00.00 h Animació musical amb ball ESCOLA DE DANSA XARO ARLANDIS. CARRER MAJOR

PROGRAMA FESTES 2MIL19

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

00.30 h Concurs de disfresses amb l’orquestra EUFORIA. PLAÇA MAJOR 01.30 h Macrodiscomòbil festa de les disfresses amb animació CRAZY DREAMS MULTIUSOS VERGERET

19.00 h Gala de circ col·lectiu F.R.E.N.È.T.I.C PLAÇA ESCRIPTOR RAFAEL CHIRBES

20.30 h PROCESSÓ de la Pujada al calvari PLAÇA DE L’ESGLÉSIA 22.30 h Monòlegs Maria Juan i Arnau Soler RIURES EN VALENCIÀ PLAÇA MAJOR 00.00 h Castell de focs a càrrec de la PIROTÈCNIA AITANA CAMÍ VELL DE GANDIA

DIUMENGE 22 11.00 h ACTIVITATS INFANTILS PASSEIG PAÍS VALENCIÀ 12.30 h Entrega premis festa de disfresses i carrers engalanats AJUNTAMENT 11

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

“Tavernes i la seua muntanya Les Tres Creus”. de Pepe Escrihuela Vidal (160 x 98 cm. Oli sobre

llenç)

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

“Des de fa molts anys, la muntanya ha sigut una visió molt meua, és a dir, una cosa que he tingut com a característica singular del nostre poble.”

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

ELS NOMS DELS CARRERS DE TAVERNES DES DEL SEGLE XVII AL SEGLE XX Els noms dels carrers són un reflex de la història i de la vida de la ciutat. Els documents ens donen informació de com eren els carrers de Tavernes, quantes cases tenien, com han anat canviant de nom, segons la ideologia de cada moment, i quines eren les persones que hi van viure des del segle XVII . El creixement demogràfic ha transformat Tavernes i també ha canviat la seua denominació oficial de lloc a vila, i després a ciutat.

SEGLE XVII: CARRERS DE TAVERNES Després de l’expulsió dels moriscos en octubre de 16091, l’abat Joan Serra, el 12 de desembre del mateix any, publicava una carta pobla amb la finalitat d’atraure nous repobladors2. Els noms dels nous repobladors amb les seues propietats i domicili foren anotats en els llibres capbreus, i aquesta informació és la que ens servirà per a reconstruir els llinatges i carrers de Tavernes al llarg del segle XVII. El lloc de Tavernes anava creixent i els carrers començaren a identificar-se pel nom, per tal de diferenciar-se els uns dels altres. Així, en el capbreu de 1617 apareix el carrer dels Mallorquins, que ens dóna a entendre que en aquest carrer vivien els nous veïns repobladors procedents de Mallorca3. Segons la informació que ens facilita el capbreu de l’any 1682, el lloc més poblat de la vall era Tavernes amb 175 cases habitades i distribuïdes en 22 carrers. 1. Vista del poble des del calvari

Carrer Major (27 cases) Carrer la Mar (26 cases) Carrer la Barca (22 cases) Carrer de l’Església (21 cases) Carrer dels Religiosos (1 casa) Placeta dita dels Religiosos (2 cases) Carrer dit de Dalt (2 cases) Carrer del Molí (9 cases) Placeta dels Frares (5 cases) Carrer de l’Hostal (4 cases) Carrer dit de l’Hermano (2 cases) Sense nom de carrer (5 cases)

Carrers dels Siscars (13 cases) Carrer dit dels Ferràndisos (7 cases) Carrer dit dels Brines (11 cases) Carrer dit de Pere Brines (1 casa) Carrer dit dels Ferrando (1 casa) Carrer dels Graus (8 cases) Carrer dit de Pere Grau (1) Carrer dels Fonsos (4 cases) Placeta de l’Església (2 cases) Carrers dels Siscars (13 cases) La Plaça (1 casa)

Segons aquesta informació els carrers més llargs eren: Major amb 27 cases, la Mar, amb 26, el carrer de l’Església amb 21 i el carrer la Barca amb 22 cases. El nom de tots aquests carrers fan al·lusió a trets concrets, com ara: el carrer la Mar, carrer que porta a la mar; el carrer la Barca, també amb al·lusions del mar. Carrer Major, on estarien situats els principals edificis, i el carrer de l’Església relacionat amb l’edifici religiós. Tots aquests quatre carrers avui en dia encara continuen amb el mateix nom. Altres carrers fan referència als noms de les principals famílies repobladores, com el carrer dels Siscars, dels Ferrando, de Pere Brines, dels Ferrandisos, dels Fonsos, dels Graus, i de Pere Grau. El nom d’aquests carrers porten la locució carrer dit de, la qual cosa ens indica que els veïns del mateix llinatge familiar vivien en el mateix carrer. En el segle XVII, a Tavernes hi havia quatre places: la de l’Om, on es reunia el Consell del poble, la dels Frares, on estava la casa col·lecta dels fruits per al monestir, la dels Religiosos i la placeta de l’Església4. Tenim constància pel capbreu de 1682 que davant de la façana d’algunes cases de Tavernes hi havia moreres, i també al llarg d’alguns carrers, per la importància del conreu de la seda. En la plaça de l’Om hi havia un pou amb una corriola, i els veïns anaven a traure aigua per a beure amb botiges i cànters i s’hi celebrava el mercat públic una vegada a la setmana.

1 BORONAT Y BARRACHINA, P. (1901). Los moriscos españoles y su expulsión. Estudio histórico-critico, Madrid, citat per GARCÍA CÁRCEL, R. (1980). Herejía y sociedad en el siglo XVI. La Inquisición en Valencia (1530-1609). Barcelona. Península, p. 25 i ss. 2 FRAY ESTEVAN GIL, (1750). Historia Cronológica de los Abades del Real Monasterio de Nuestra Señora de Valldigna. Edicions La Xara, 2004. Simat. En aquest llibre aquest abat apareix amb el nom de D. Juan Seva, i suposem que serà una errada de la transcripció, p. 96. 3 CÍSCAR PALLARÉS, E. (1998). Vida cotidiana a la Valldigna. Siglos XVI-XVIII. Edicions la Xara. Simat de Valldigna, p. 43. 4 CASIMIRO CAMPOS, J. C. (2010). L’expulsió dels moriscos i la seua repercussió a la Valldigna. Actes del Congrés - 400 anys de l’expulsió dels moriscos -. CONVERSOS i expulsats, la minoria morisca entre l´assimilació i el desterrament. Muro d’Alcoi. Ajuntament de Muro, p. 356 i ss.

2. Plaça de l’Església. Plaça Mártires de la Libertad en la República

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

A partir de 1707, amb les mesures reformadores del primer Borbó, s’encetà una nova fiscalitat que substituïa els diferents impostos: l’impost de l’equivalent, que establia una contribució única, proporcional al nombre de veïns, sobre la base de la seua riquesa i substituïa els diferents impostos existents. Els ajuntaments elaboraven els llibres padrons5, ja que eren els responsables directes de la recaptació de l’impost de l’equivalent6. Uns dels llibres padrons més antics conservats en l’arxiu municipal data de 17237, el qual ens proporciona una relació nominal dels terratinents i veïns de la vila de Tavernes, agrupats per carrers. Entre 1723 i 1727 Tavernes, amb una població aproximada d’uns 1.290 habitants, tenia 11 carrers i 3 places, però el nombre de cases havia passat de 347 l’any 1723 a 405 el 1727, amb un augment de 58 cases8.

Carrers i places Major Mar Barca Manclús Bononat Estruchs Plaça de los Brines Plaça dels Graus Almagasén Tienda Vieja Plaça dels Religiosos Molino Montaña Olvidados (títulos aparte) TOTAL

Nº cases 1723 38 22 33 23 27 16 13 26 21 13 13 39 53 10 347 cases

Nº cases 1727 35 32 33 29 26 24 14 29 22 15 16 37 66 27 405 cases

ELS NOMS DELS CARRERS DE TAVERNES

SEGLE XVIII.

Entre els anys 1723-1727, llevat del carrer Major, tots els carrers havien crescut en nombre de veïns; els carrers que portaven el mateix nom des del segle XVII eren el carrer Major, la Barca, la Mar, Molino i Religiosos; encara quedaven dos places amb els noms dels primers repobladors: Plaça dels Graus i plaça dels Brines; apareixen nous carrers com ara Almagasén i Tienda Vieja i nous llinatges com els Manclús, Bononad i Estruchs9. En una relació nominal que l’Ajuntament de Tavernes fa l’any 1761 amb finalitats fiscals veiem que: Els carrers principals tenen el mateix nom, que es mantindrà fins a l’actualitat: Major, Barca, Mar, Església. Apareix un carrer amb el nom d’un llinatge nou: carrer dels Llinares. Noms de llinatges sols es mantenen en dos carrers: els Estruchs i els Graus. Altres canvien de nom: el carrer Tienda Vieja, s’anomena Virgen del Carmen10 i la plaça dels Frares, s’anomena del Convento, amb 57 veïns. Alguns carrers perden els noms que feien al·lusió a referències concretes (carrer Montaña, Molino, Almagatsem...), 3. Làpida situada al carrer la Mar, en el lloc on s’acabava el poble, a començai per imposició del monestir de Valldigna passaran a tenir ment del segle XX. noms amb referències religioses que perduraran fins a l’actualitat: plaça de Sant Agustí, Carme, Rosari, Sant Roc, Sant Benet. Tots ells tenen la seua capelleta amb un panell devocional de ceràmica amb la imatge del sant.

5 ROMEU LLORACH, J. El sistema fiscal valenciano (1715-1823), Gráficas Balada, Vinaròs. 1981, p. 24- 27. 6 CORREA BALLESTER, J. El impuesto del equivalente y la ciudad de Valencia: 1707-1740. Conselleria d’Economia i Hisenda, Generalitat Valenciana, València, 1986, p. 35-78. 7 Vicente Gascón Pelegrí en el seu llibre Historia de Tabernes de Valldigna (1981). 2ª Edició. Diputació de València, fa referència a aquest mateix llibre padró, per a l’any 1723 amb 365 cases. 8 Hem calculat el nombre d’habitants, aplicant l’índex de 4,8 habitants per casa al llarg del segle XVIII. 9 GASCÓN PELEGRÍ, V. (1983) Historia de Tabernes de Valldigna. València, Diputació Provincial de València, p, 208. 10 CASIMIRO CAMPOS, J.C. (2016). La Valldigna (1700-1823): De la guerra de Successió a la revolució Liberal. Benifairó de Valldigna. Mancomunitat de la Valldigna, p. 71 i ss.

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

S. XIX: CREIXEMENT DE L’ENTRAMAT URBÀ A TAVERNES. La Llei de Reforma de la Hisenda, del ministre Mon de 1845, va establir un nou sistema impositiu uniformitzat per a tots els ajuntaments: els amillaraments o contribució rústica, urbana i industrial. La primera referència documental sobre l’entramat urbà de Tavernes, al segle XIX, és una “Matrícula de casas de la Contribución y cobranza con expresión de su valor”, per Decret de les Corts el 29 de juny de 1821, sent alcalde Joaquín Grau de Julián11. En aquest any, el nombre de places era de quatre i de carrers dèsset. L’any 1806 es va obrir “...el callejón entre la Iglesia y la casa de D. Miguel Bononad, que estaba tapiado por los dos extremos”12. Aquest és l’actual carrer Baixada a ‘Església i que paradoxalment sembla que és un carreró molt més antic. De l’any 1843 existeix una documentació molt interessant sobre la contribució dels veïns de la vila de Tabernes a l’església parroquial13, amb la relació de veïns per carrers, el total de cases que tenia cada carrer i la quantitat que havien de pagar segons la renda que tenia cadascun. El nombre d’habitants de Tavernes en 1843 era de 5.920 habitants14, amb 23 carrers i 1.168 cases.

Nom Carrer

Major Mar La Barca L’Església Plaça de l’Església Plaça dels Graus Dels Estrucs16

Nombre cases 59 49 61 32 34 8 22

Plaça de Sant Agustí Sant Agustí17 Sant Pere Plaça de Magatsem Del Convent Sant Francesc de Paula De Llinares Carreró de Bixquert

27 83 46 31 61 12 14 6

Plaça Major

Carmen Roser Sant Roc

33 112 149

Sant Antoni Sant Benet Font del Calvari Barri del Canut

86 132 54 40

4. Baixada a l’església

Veïns que més paguen15

Renda en rals

Quantitat que paguen

José Talens Ferrer Bautista Manclús José Bononad Antonio Bononad Vicente Luis Juan Salvador Mifsud D. Antonio Juan i Talens Dª. Orofila Fons, Vda. D. Joaquín Palomares. Advocat D. Francisco Fons i Avargues

3.278 rals 1773 rals 3270 rals 1046 rals 3781 rals 1680 rals 3.027 rals 11.967 rals 4.322 rals 3.339 s.

144 sous i 21 lliures 78 s. i 6 ll. 144 s. i 9 ll. 46 s. i 5 ll. 166 s. i 27 ll 74 s. i 7 ll. 133 s. i 18 ll. 427 s. i 32 ll. 190 s. i 23 ll. 147 s. i 10 ll.

Ignacio Grau

2.029 s.

89 s. i 17 ll.

Gertrudis Sansaloni, Vda. Antonio Gómez D. Gregorio Reig Joaquín Pérez

3.482 s. 3.822 s. 8.078 s. 2.070 s.

142 s. i 21 ll. 168 s. i 21 ll. 346 s. i 13 ll. 91 s. i 11 ll.

11 AMTV. Caixa B-129. 1821. 12 VERDÚ FERRER, J. (1945). Notas históricas de Tabernes de Valldigna. En prensa. P. 106. 13 AMTV. B-85. 1843. Reparto de contribución del cuto y clero perteneciente a dicho año 1842. Tabernes de Valldigna, 20 junio 1844. Relación de lo que deben pagar los vecinos a la iglesia en 1842. 14 GRAU ESCRIHUELA, A. F. (2009). Aproximació a la Història de la Valldigna. De la Cova del Bolomor a la Revolució Liberal. Mancomunitat de la Valldigna. Col·lecció LA VALLDIGNA. Estudis per a una aproximació històrica, p. 358. 15 He posat el nom dels veïns que més renda tenien i que més pagaven de cada carrer. 16 En el carrer dels Estrucs vivien els que més contribució pagaven i en la documentació consultada tenen tractament de don. 17 En aquesta relació de l’any 1843 apareix per primera vegada el carrer de Sant Agustí, com un perllongament del carrer dels Estrucs, que anava des del carrer Trinitat fins a la placeta de Sant Agustí. Les persones molt majors al carrer Sant Agustí encara el coneixen com el carrer dels Estrucs.

La vila de Tavernes creixia de manera contínua. En els anys 50 del segle XIX hi havia un total de 26 carrers, i s’havia arribat a les 1.196 cases i 5.771 habitants18. Les quatre places estaven al centre del nucli històric: plaça de l’Església, plaça Major, dels Graus i Sant Agustí. Els carrers més llargs tenien unes cent cases cadascun: eren els longitudinals, separats per la pujada al calvari: a l’esquerra, Sant Roc i Sant Benet; a la dreta, Rosari i Sant Antoni. Els carrers de llargària mitjana, entre cinquanta i seixanta cases, cap a l’est de la població, eren els carrers del Calvari, Barca i el carrer de la Mar. Eren relativament amples en comparació amb la resta dels carrers i una continuació dels carrers de l’Església i Major. Cap a l’oest, estaven situats els carrers de Sant Agustí i Sant Pere.

5. Carrer dels Estrucs. Actual carrer Sant Agustí

Els més menuts en llargària i nombre de cases eren el carrer del Barranc, Santa Bàrbara, Pujada al Calvari, Carme, Convent, Santíssim Crist, Empedrat, Església, Llinares, Sant Francesc de Paula, Bixquert, Hospital, Verge dels Dolors i Verge de Sales. La majoria d’aquests carrers més menuts no existien l’any 1821. Entre l’any 1864 i el 188419, Tavernes s’havia eixamplat de manera important cap a l’estació, amb els nous carrers de Sant Cristòfol continuació del carrer de l’Hospital20 i carrer de la Creu, prolongació de la plaça Major cap a l’estació del tren, fins a assolir les 1.376 cases, amb dotze forns, tres posades, cinc molins i dènou corrals. Segons el cens parroquial de l’any 1887, la vila de Tavernes tenia 7.990 habitants21. L’augment del nombre de carrers era important, però cal tenir en compte que aquests no estaven plenament urbanitzats, per la manca de cases en alguns. Així, el carrer Mitja Galta, que va rebre aquest nom perquè en un primer moment sols tenia un pany de cases, és a dir, que tenia cases només en una part; l’altra eren garrofers. Va ser un nom que li posaren els mateixos veïns i que ha perdurat fins a l’actualitat.

6. Carrer de l’Hospital. Actual Cristòbal Almel·la

ELS NOMS DELS CARRERS DE TAVERNES

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

Aquests carrers estaven il·luminats en un primer moment amb fanals de reverber22, que foren col·locats a partir de 1858 pels principals carrers i places de la vila23, però en 1888 aquests serien substituïts per fanals de petroli24. La plaça Major es va enllumenar l’any 1891, amb un fanal col·locat sobre un canelobre de ferro colat.

El trànsit de cavalleries i carros pels carrers del poble era intens. En 1856 es feren públiques unes ordenances en les quals es regulava el trànsit de les cavalleries, “... Que se lleven de las riendas las caballerías en los días de mercado y festivos, por la plaza Mayor... y las de carruajes en todos los días por las calles ... Los bueyes y vacas se lleven atados con campanillas cuando los conduzcan por los caminos y calles de esta población”25. Existia preocupació per la higiene i ornamentació dels carrers i són freqüents les crides en què, sota la pena de 20 quinzets, ordenen: “Que los vecinos recojan las piedras sueltas, cada uno de su calle, y que blanqueen las fachadas de las casas, desde tierra hasta el tejado.”26 . Per motius d’higiene, estava prohibit “Secar pallorfas en las calles … ni se deje en ellas durante la noche, cañas de maíz, leña, paja, carros, ni otras cosas bajo la multa de 2 ptas...” Al mateix temps, l’Ajuntament, seguint ordres superiors, ordenava que tots els carrers havien de tenir una placa amb el nom, a l’entrada i a l’eixida, i també que cada casa havia de tenir un número de veïnat27. Totes aquestes i altres ordenances tenien com a objectiu facilitar la convivència28, al mateix temps que els carrers guanyaven en ornamentació i higiene. A finals del segle XIX, sent alcalde Gabriel Hernández Martí, es construïren les voreres i albellons d’alguns dels carrers principals com les del carrer Major, carrer de Llinares, Convent, Sant Cristòfol, carrer Carme i la Plaça Major, de 3 metres d’amplària amb rastells de pedra de carreus29.

18 AMTV. Contribució urbana. 1854. 19 Francisco Gómez Fons, terratinent i comerciant posseïa 30 cases situades en el mateix carrer, en el carrer Calvari, que es va perllongar en 1894. Aquest ric propietari urbà, cinc anys després, en 1899, va augmentar la possessió del nombre de cases, fins a arribar a les quaranta-quatre, situades en vuit carrers diferents de la localitat. 20 D. D. Cristóbal Almel·la, l’any 1880 tenia en propietat onze cases totes juntes, en els nombres parells (núm. 4 al 24), al carrer Sant Cristòfol. En realitat podríem dir que tot el carrer era seu, ja que no existien els números imparells. 21 AMTV. Caixa B-174. Contribució urbana. 1887. 22 Els fanals reverbers portaven uns reflectors de llautó que actuaven com a espill, ampliant el radi, tant en l’abast com en intensitat de la llum. 23 AMTV. Acta 18 d’abril de 1858. A-17. 24 AMTV. Acta de 25 de novembre de 1888. A-28. 25 AMTV. Acta 9 d’octubre de 1856. A-16. 26 AMTV. Acta de 7 d’octubre de 1856. A- 16. 27 AMTV. Caixa B-6. 1861. 28 AMTV. Acta de 10 de juliol de 1881. A-24. “Prohibición de jugar a la pelota, trillar dacsa, arroz, cañas de azúcar y toda clase de producción dentro de la población, como también el ventar semillas de arroz y dacseta desde la oración de la mañana hasta las 10 de la noche dentro de la población”. 29 AMTV. Acta 21 de juliol de 1892. A-30

TAVERNES EN FESTES 2MIL19 L’ajuntament feia bans per a obligar els propietaris que vivien en els carrers amb voreres que posaren en les façanes de les cases canals de desaigües “...que recibiendo las agua las conduzcan por tuberías al arroyo, con lo cual se hace menos molesto el tránsito en los días de lluvias”, al considerar que les voreres dels carrers “...construidas con tanto interés por el ayuntamiento es un progreso indudable para la comodidad del vecindario”30. La plaça de l’Església va ser empedrada en 1902. També es col·locaren fonts de veïnat pels carrers més importants del poble, en la plaça Major31, carrer la Mar, Convent i la Barca. En 1908, la corporació dirigida per Vicente Mifsud Grau va acordar tancar i inutilitzar els pous d’aigua que hi havia als carrers “... San Roque y la Plaza del Graus, por el peligro que suponen para la seguridad de las personas, puesto que los usuarios de ellos ya pueden utilizar las aguas potables establecidas en esta Villa desde el año 1890”. En 1895 es va d’instal·lar l’enllumenat públic elèctric en alguns carrers “... por ventajas de utilidad para el vecindario... en vista de los adelantos de la ciencia...”32. La inauguració oficial es va realitzar el 22 d’agost de 1895.

7. Passeig de l’Estació. Anys 1920. En 1918 s’anomenà Avenida de los Aliados

A finals del segle XIX s’estava construint la carretera d’Alzira a Gandia que enllaçava amb la carretera d’Alacant pel litoral33; el tram que travessava la vila estava paralitzat i es va poder acabar gràcies a les gestions del diputat a Corts d’aquest districte José María Gadea Orozco i l’Ajuntament, en sessió plenària del 10 d’octubre de 1899, li va posar el seu nom a aquesta via. Però aquest no va calar entre els veïns i, al cap de dos anys en 1901, li canviaren el nom pel carrer de l’Estació, “... puesto que la calle dirige a la estación del ferrocarril de Carcagente a Dénia... y es así como la llaman los vecinos”34.

Segle XX: la vila de Tavernes passa a ciutat. Al llarg del segle XVIII i XIX, el poble anava creixent al recer de la muntanya de les Creus, seguint les corbes de nivell de forma longitudinal; el creixement dels carrers s’aturava quan arribaven als barrancs que travessaven perpendicularment la població des de la part més alta de la vila fins al riu. Aquests barrancs, al llarg del segle XX, amb molt d’esforç s’anaven tapant i convertint-se en carrers. Els principals barrancs perpendiculars a la muntanya de les Creus d’oest a est són: Barranc, Pujada al Calvari i Empedrat. Més a l’est hi havia el barranc del carrer Mitja Galta. El barranc més important era el que coneixem com el carrer del Barranc35, de traçat tortuós i escorrentia natural de la muntanya de les Creus cap al riu. Cobrir aquest barranc va ser una obra molt important i va permetre als carrers Sant Agustí, Sant Roc, Sant Pere i Convent, que es perllongaren més enllà del carrer Barranc36. Quan es cobriren els barrancs del Calvari, l’Empedrat i Mitja Galta, es van perllongar cap a l’est els carrers Sant Llorenç, Sant Benet i Calvari Al llarg del segle XX, l’eixample de la Vila de Tavernes continuà fins a assolir, l’any 1907, els 32 carrers i les 1.737 cases. Els nous carrers eren: - Cervantes, continuació del carrer Convent, cap a l’oest. Joaquín Royo Celda posseïa dotze cases juntes en aquest carrer i Valentín Magraner 12 cases. - El carrer de l’Estació era l’eix del creixement industrial i comercial de la vila. Els principals inversors en aquest carrer foren: Bautista Enguix, amb 5 cases, i Cristóbal Almel·la, que cedeix terreny a l’Ajuntament per a urbanitzar la continuació del carrer de l’Estació i del carrer la Creu (actual passeig del País Valencià37. - En el nou carrer Cantereria, situat al nord-oest, prop del barri de la font del Canut, hi invertiren Francisco Narbón Martínez (5 cases) i Bautista Reig Giner (17 cases totes juntes) 38. Aquest creixement continuat de Tavernes en població, millores urbanes i econòmiques, va tenir un reconeixement oficial l’últim dia de l’any 1916, per part del rei Alfons XIII, amb la concessió del títol de ciutat39.

8. Carrer Sant Joan Baptista. Antic carrer Cantereria

30 AMTV. Acta 1 d’octubre de 1895. A-31. 31 AMTV. Acta 21 de febrer de 1892. A-29. 32 AMTV. Acta de 14 de febrer de 1895. A-30 33 AMTV. Acta de 22 gener de 1865. A-19. L’ajuntament va prendre la decisió després de moltes deliberacions que el traçat de la carretera discorrera per dins de la Vila. 34 AMTV. Acta 29 de octubre de 1899. Llibre d’Actes A-32. 35 AMTV. Acta de 8 de març de 1898. A-32. “Se acordó el derribo de las casas llamadas Porchi que eran de Vicente Felis Arlandis y José Grau Palomares para ampliar la calle del Barranco.” 36 AMTV. Acta de 2 de novembre de 1899. A-32. 37 AMTV. Acta de 5 de desembre de 1915. A-45. 38 AMTV. Acta de 22 de novembre de 1914. A-44. 39 AMTV. Acta de 31 de desembre de 1916. A-46.

En 1918 la ciutat de Tavernes va celebrar la signatura de l’armistici de la Primera Guerra Mundial canviant els noms a dos carrers: el carrer de Sant Agustí va passar a denominar-se carrer Wilson i el carrer de l’Estació, Avenida de los Aliados. Aquests canvis es feren a proposta del Centre Unió Republicana, l’Agrupació Socialista i la Societat de Treballadors del Camp40. L’any següent, a proposta de la Unió Patronal Obrera, canviaren de nom d’altres dos carrers: al carrer Llinares li posaren el nom de Capitán Serrano, “...por su fecunda labor realizada en pro del bienestar de los vecinos y engrandecimiento de esta ciudad”41 i el carrer Convent, va passar anomenar-se Gabriel Hernández “…por los méritos contraídos en beneficio de esta ciudad y teniendo en cuenta su acrisolada honradez”42. En aquest carrer sempre va viure l’alcalde Gabriel Hernández i existeix una plaça que recorda aquest fet.

9. Carrer Gabriel Hernández. 1919. Abans carrer Convent

10. Carrer Figueretes. Anys 50 segle passat.

Entre els anys 1920 i 1925, la ciutat s’eixampla per la part del nord-est de la ciutat, amb els nous carrers de Figueretes i Nou Calvari, que són dos carrers paral·lels a la muntanya de les Creus, i el carrer de la Verge dels Dolors, que uneix per la part sud els carrers de Figueretes i Nou Calvari. Aquests carrers es van poder urbanitzar gràcies al fet que es cegaren les coves que servien d’habitatge a les persones més humils de la població43.

ELS NOMS DELS CARRERS DE TAVERNES

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

La topografia mèdica del metge Vicente Grau44, ens descriu els carrers de Tavernes en 1925 de la següent manera: “Resulta una mitad de la población bastante llana, donde se alzan las edificaciones de las clases acomodadas y otra mitad algo en pendiente terminando en las últimas casas esculpidas en plena montaña y ocupadas por las gentes más humildes... De las treinta y dos calles de que consta la población, dos terceras partes, orientadas todas de Oeste a Este, son bastante anchas, con exceso las de la Barca y Mayor, contrastando con las restantes, dirigidas de Norte a Sur, por lo general, tan angostas que algunas no permiten el tránsito rodado. Excepto las calles Cervantes, Canterería y Estación... en el resto de las vías públicas los edificios no guardan paralelismo, reinando la más “ordenada anarquía” ... Pocos años ha se habilitó para paseo público la calle de la Estación, a cuyo efecto fue dotada con árboles, alumbrado extraordinario y bancos de madera...’.

11. Plànol de Tavernes 1925. Llibre del metge Grau Bono

12. Plaça de Salvador Mifsud, antiga plaça dels Graus

40 AMTV. Caixa B-6. I acta 22 de novembre de 1918. A-47. 41 AMTV. Acta 4 de juliol de 1919. A-48. D. Fausto Serrano Pellejero (capità Serrano) va estar destinat a Tavernes en la comandància de carabiners en els successos de 1911. 42 AMTV. Acta 4 de juliol de 1919. A- 48. El 4 de maig de 1912, sent alcalde Daniel Grau Palomares, va ser concedida a Gabriel Hernández Martí la creu de primera classe del mèrit militar amb distintiu blanc, “por el mérito contraído en ayudar al restablecimiento del orden en los sucesos ocurridos en el mes de septiembre del año último, en cuya época ejercía el cargo de alcalde de este municipio 43 AMTV. Acta de 27 de desembre de 1914. A-44. 44 GRAU BONO, V. (1927). Topografía médica de Tabernes de Valldigna. Alcira, p. 56- 77. Hi ha una diferència de 10 carrers en el llibre del metge Grau amb els llibres padrons consultats. No va tenir en compte els més petits.

TAVERNES EN FESTES 2MIL19 Durant la dictadura de Primo de Rivera els canvis de noms més significatius foren els següents: Carrer Major passa a dir-se Primo de Rivera45. Es va urbanitzar el tram del carrer Sant Agustí, des de la travessia del carrer Barranc cap a l’oest , amb el nom del Carrer Sant Josep “... a petición del capellán de la ermita de San José y varios vecinos’46. Es va urbanitzar la plaça del Prado i el carrer la Creu, que fitava amb la carretera de Silla-Alacant47. A la plaça del Nou Prado li posaren el nom d’Avenida de Teodoro Lorente 48. A la plaça dels Graus, situada entre la plaça de l’Església i el carrer la Baixà, li posaren el nom de plaça del metge Salvador Mifsud49. Aquest canvi de nom de carrer va ser per la iniciativa del metge Paco Valiente Izquierdo, que va organitzar un homenatge popular per a premiar els 55 anys que va exercir el metge Grau la seua professió a Tavernes “... de manera magnánima y desinteresada”50. Al carrer Sant Cristòfol li canviaren el nom pel de Cristóbal Almel·la, i a la seua dona Dolores Rojas de Almel·la la nomenaren filla predilecta de Tavernes “... para satisfacer una deuda de gratitud y reconocimiento con ambos”51.

CREIXEMENT DE L’ENTRAMAT URBÀ (1900-1934). Anys

Nombre de carrers

Nombre de cases

Població total

1900

1.664

7.990

1910

1.761

9.061

1920

3.258

9.563

1934

3.381

10.849

INCREMENT

50%

43%

35,78%

Pocs dies després de proclamar-se la II República a Espanya, en el mateix mes d’abril de 1931, sent alcalde el Sr. Vicente Gómez Marí, Tavernes canvià els noms dels carrers. La majoria dels noms feien al·lusió a personatges o fets significatius del moment polític que es vivia. Per primera vegada apareixen retolats carrers amb noms de dues dones a Tavernes: Victoria Kent i Concepción Arenal. El 22 d’abril canviaren els noms de tres carrers i, al cap de tres dies, el 25 d’abril, en una nova sessió municipal, decidiren canviar-los el nom una altra vegada: NOM DEL CARRER ABANS

NOM CARRER 22 ABRIL 1931

NOM CARRER 25 ABRIL 1932

Plaça Major

Plaça de la República

Plaça Blasco Ibáñez

Carrer Major

Avda. Blasco Ibáñez

Avda. de la República

Avda. Teodoro Lorente (Prado)

Passeig dels Màrtirs de la Llibertat

Plaça de l’Església Avda. Primo de Rivera

Plaça dels Màrtirs de la Llibertat Estació

Fermín Galán

Quadre núm. 5. Llibres Actes. AMTV. Al començament de la guerra, en 1936, es van canviar el nom d’alguns carrers i, quan finalitzà, ho feren una altra vegada amb noms de persones i fets relacionats amb el franquisme.

45 AMTV. Acta 12 de setembre de 1925. A-52. 46 AMTV. Acta 14 de març de 1927. A-53. 47 AMTV. Caixa B.-43. 1928. 48 AMTV. B-243. 1924. 49 AMTV. Acta de 5 de novembre de 1865. A-19. D. Salvador Mifsud Pelegrí, fill de Tavernes, metge que es va distingir per la seua professionalitat i humanitat en l’epidèmia del còlera morbo de l’any 1865, que a Tavernes fou molt mortífera. 50 AMTV. Acta 14 de maig de 1929. A-53. 51 AMTV. Acta 30 de gener de 1930. A-53.

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

NOM QUE TENIA ABANS EL CARRER Plaza Mayor Avda. Teodoro Llorente (Prado) Alameda (Estació) San Antonio Carmen Plaza Iglesia Iglesia La Barca Mayor Capitán Serrano (Llinares y Carnicería) San Pedro San Agustín San Roque Calvario San Joaquín Rosario Santísimo Cristo San Cristóbal San Jaime Santa Bárbara Plaza de San Agustín Nuevo Calvario Sales Cantereria Dolores Trinidad San Francisco La Creu San José San Luis San Benito Empedrado

NOM DELS CARRERS EN LA REPÚBLICA (1931- 1936) Plaza Blasco Ibáñez Paseo de los Mártires de la Libertad Fermín Galán Ortega y Gasset

NOM DELS CARRERS EN LA GUERRA CIVIL (1936-1939) Plaza Francisco Ascaso Avda. de los Soviets

Plaza del Caudillo Plaza de Calvo Sotelo D. Miguel Primo de Rivera San Antonio

Fernando Valera Plaza Mártires de la Libertad Calle de D. José Nakens Guillem Sorolla55 Avenida de la República Capitán Sedilles Doctor Marañón Capitán García Hernández Marcelino Domingo Miguel Unamuno Álvaro de Albornoz Indalecio Prieto Giner de los Ríos Pablo Iglesias Salvador Segui (Noi del Sucre) Francisco Layret Plaza de Pi y Margall Comandante Franco Victoria Kent Mecánico Rada Queipo de Llano Pedro Vargas Concepción Arenal Médico Grau Capitán Gallo Francisco Ferrer Guardia Emilio Castelar Felix Azzati57

NOMS DELS CARRERS DESPRÉS DE LA GUERRA (1940)54

Carmen Santa Ana Iglesia General Mola Avda. José Antonio Capitán Cortés

Salvador Escrihuela56

ELS NOMS DELS CARRERS DE TAVERNES

RELACIÓ DE CARRERS QUE CANVIEN DE NOM EN LA II REPÚBLICA52 I EN LA GUERRA CIVIL.53

Plaza Teodoro Llorente Luís de Sirval San Juan Bautista Revolución

Médico Grau

En 1933 va començar el perllongament del carrer Guillem Sorolla (abans carrer la Barca). Es va alinear el carrer Alacant i obrir un nou carrer transversal, cobrint un antic barranc, que comunicava el carrer Guillem Sorolla amb el carrer Salmerón, carrer Alacant i carrer Ortega y Gasset. I també és va obrir el carrer Pintor Sorolla que comunicava la Gran Via Germanies amb el carrer Alacant58. Van començar a expropiar-se els terrenys per a la construcció del futur mercat municipal, i posaren al nou carrer el nom de calle de la Huerta59, avui Ramón y Cajal.

13. Carrer la Huerta. Actual carrer Ramón y Cajal 53 AMTV. CAJA B-171. Relación del cambio de nombres de las calles. 1932. 54 AMTV. Acta de 30 de juny de 1939. A-62. 55 AMTV. Acta de 25 de març de 1932. A-55. Perllongament del carrer Guillem Sorolla. Projecte redactat per l’arquitecte municipal Sr. Rieta. 56 AMTV. Acta de 25 de març de 1932 i Caixa B-171. Va ser el primer milicià mort en el Front, fill de Tavernes. 57 AMTV. Acta de 31 d’agost de 1931. A-54. “A instancia del Presidente del Partido Unión Republicana Autonomista de esta localidad”. 58 AMTV. Caixa B-243. 1933-1934. 59 AMTV. Acta 23 de setembre de 1932. A-55.

TAVERNES EN FESTES 2MIL19 ELS EIXAMPLES EN LA POSTGUERRA A finals de l’any 1940, s’obria un nou carrer que unia la plaça de Calvo Sotelo amb el carrer Sant Cristóbal amb el nom d’Avenida d’Armando Manclús60 (voluntari de la División Azul i fill de Tavernes), conegut popularment com el carrer Nou. En aquest mateix any varen posar el nom d’una dona al carrer de les Monges: Carrer Dª Dolores Rojas, viuda dAlmel·la ”...por los múltiples favores y beneficios prestados a esta Ciudad”61.

14. Actual carrer Nou. Dècada de 1940

15. Avinguda de Primo de Rivera. Antic carrer de l’Estació. Nevada de 1963

A partir de 1944 i fins a 1955 Tavernes s’eixampla entre la carretera i la via del tren, amb una xarxa reticular organitzada seguint la via del tren i adaptada a la carretera62. Es tractava d’un gran projecte de millora, amb l’eixamplament de la ciutat cap a l’est i sud fins a la via del tren, amb el jardí de la plaça d’Espanya i el projecte del ”Nuevo Prado o Mercado Comarcal de Productos del Campo”. Aquestes obres canviaran a poc a poc l’aspecte de Tavernes en les partides del Vergeret i del Camí del Mar63. La finalitat era urbanitzar i sanejar la ciutat, per la falta de cases disponibles en plena postguerra. En 1945 es va desviar cap al sud la carretera comarcal CV-50 de Tavernes a Llíria per Xiva, al seu pas per Tavernes64. Es va asfaltar amb formigó mosaic, “...porque esta vía tiene un tránsito de carros tan intenso como la primera de nuestra nación...” 65. Amb la construcció del grup de 50 cases de protecció oficial en la partida del Vergeret, Tavernes s’eixamplava per primera vegada a l’altra part de la via del tren en 1955. A aquest carrer li posaren el nom del governador civil Diego Salas Pombo66, però els veïns el coneixien com el poble nou i les cases barates.

16. Carrer Salas Pombo, actual passeig Colón

17. Carrer Metge Grau. Antic carrer La Creu

Al mateix temps, es posà en marxa el primer projecte de millora urbana interior de la ciutat i s’empedraren els carrers més cèntrics: plaça de Calvo Sotelo, Església, Travessia de José Antonio amb Calvo Sotelo, carrers de Ramón y Cajal, Monges, Metge Grau, Horta, Carme, Sales, Empedrat i Armando Manclús, amb un pressupost d’1.576.414,17 pessetes i una superfície total de 8.388,30 m67. En 1952 es realitzava la reforma68 i ampliació de la plaça del Caudillo i urbanització dels accessos. S’enderrocaren per expropiació forçosa diverses finques que foren pagades del pressupost extraordinari de “millora interior urbana”.69 Les últimes remodelacions importants realitzades en la dècada dels anys 1960 en aquesta plaça consistiren a canviar la font de veïnat que hi havia davant dels números 9 i 10, “... para facilitar el paso de los peatones por dicha acera”70.

60 AMTV. Acta 26 de gener de 1944. A-67. 61 AMTV. Acta 28 de febrer de 1940. A-63. 62 EGEA MARTÍNEZ, J. (1986). La Safor: un assaig d’anàlisi urbana. CEIC. Alfons el Vell. Gandia, p. 19. 63 AMTV. Ensanche. 1946. 64 AMTV. Acta de 28 de juny de 1944. A-68. 65 AMTV. Acta de 9 de juliol de 1945. A-69. 66 AMTV. Acta de 16 d’abril de 1957. A-78. 67 AMTV. Acta de 2 de novembre de 1955. A-76. 68 AMTV. Acta de 20 de maig de 1952. A-74. 69 AMTV. Acta de 7 de novembre de 1957. A-57. 70 AMTV. Acta de 22 de setembre de 1959. A-80.

18. Plaza del Caudillo. 1952. Abans Plaça Major.

19. Carrer Dolores Rojas Almel·la, abans carrer de les Monges

En 1954 el carrer Sant Cristòbal passava a dir-se Cristòbal Almel·la i el carrer Hospital el canviaren per carrer de l’Hospital d’Orofila Fons d’Almel·la “... se les entregue a los descendientes de esta ilustre familia un pergamino ... y se coloque en la calle una lápida de mármol71. Un altre projecte realitzat en aquesta dècada de 1950 a 1960, com a conseqüència del creixement de l’entramat urbà de Tavernes, va remodelar la plaça del Calvari72, amb una font de veïnat.

DÈCADA DELS ANYS 1960 I 1970 Entre 1960 i 1970 s’obriren i s’urbanitzaren nous carrers que es van unir al carrer Barranc: el carrer de la Divina Aurora, continuació del carrer de Sant Pere i el final del carrer de Sant Josep, 73. S’empedrà el passeig Colón74 i la plaça del Prado Comarcal75, i es procedí a la pavimentació, execució de voreres i clavegueram de diferents carrers.

ELS NOMS DELS CARRERS DE TAVERNES

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

S’obriren dos nous carrers cap a l’oest per a accedir des del carrer Calvari al carrer Sant Benet: el carrer del Corralot i el carrer Cantalot, com a conseqüència de la construcció del nou grup escolar San Miguel76. En la part est, amb la construcció del nou grup escolar Magraner, es va urbanitzar aquesta zona amb la pavimentació del camí de la Dula77. Es va procedir a la urbanització i pavimentació de l’avinguda de Miguel Primo de Rivera, davant de l’estació del ferrocarril, i s’enjardinà el passeig Colon i l’avinguda de José Antonio78. S’amplià l’entrada a la ciutat per Gran Via Germanies i s’instal·là una font lluminosa formada per un estany circular de 6 metres de diàmetre, amb 4 jocs d’aigua lumínics79. La dècada dels anys 1960-1970 va acabar amb la construcció de 150 habitatges de protecció oficial, Obra Sindical del Hogar, grupo San Miguel per a posar fi al barraquisme de la ciutat i, en la part est, es construïren noves vivendes socials: el Grupo San Javier, entre la muntanya i el camí la Dula80 L’any 1969 es desmantellava el tren Carcaixent-Gandia i l’Ajuntament comprava els terrenys de l’antiga estació FEVE81. La retirada de les vies del ferrocarril va fer créixer la ciutat al llarg del passeig de Colón, cap a l’est. L’espai que ocupava l’estació del tren i les seues dependències són ara la biblioteca i la casa de la cultura. En 1972, sent alcalde Joaquín Bixquert Grau, van convertir la zona compresa entre el carrer Matadero, per la part oest, el carrer Juan de Austria pel nord, el riu Vaca pel sud i el camp municipal d’esports per la part est, en zona de tolerància industrial; “... por la necesidad de disponer de suelo industrial”82. Eren els anys de la industrialització que portaren grans canvis en la ciutat. En poc de temps el poble ha canviat i també els noms dels carrers que, amb l’arribada de la democràcia, han passat a ser retolats en valencià; s’ha dut a terme en molts casos la recuperació dels noms populars i la traducció d’alguns del castellà, encara que hi ha carrers que el seu nom ha arrelat profundament i la seua traducció resultaria improcedent, com és el cas del carrer Matadero.

20. Carrer Divina Aurora, obert en 1942

Falten noms de carrers que ens recorden edificis o construccions desaparegudes de Tavernes, com és el cas del carrer on hi havia el safareig, del qual avui sols queda en la memòria de les persones més majors i que actualment està retolat amb el nom de carrer d’En Joan d’Àustria. Aquest carrer hauria de portar el nom de carrer Llavador, que de segur tindria per a tots més connotacions sentimentals que l’actual nom, a la vegada que es recuperaria aquest espai urbà de Tavernes. De tots depén que no desaparega l’essència dels carrers que són els que donen identitat a un poble Encarna Sansaloni Martí. Cronista oficial de la ciutat. 71 AMTV. Acta 9 de març de 1954. A-75. 72 AMTV. Acta de 16 d’abril de 1957. A-78. 73 AMTV. Acta de 15 de maig de 1962. A-82. 74 AMTV. Acta de 29 d’agost de 1962. A-82. 75 AMTV. Acta de 18 de setembre 1962. A-82. 21. Grup Escolar Magraner. Anys 70 76 AMTV. Acta de 2 de setembre de 1968. A-86 77 AMTV. Acta 4 de març de 1963. A-82. 78 AMTV. Acta de 2 de gener de 1969. Llibre d’actes A-86. Anys 1966-1969. 79 AMTV. Acta 29 de gener de 1970. A-87. 80 AMTV. Acta 15 d’octubre de 1969. A-87. 81 SANSALONI MARTÍ, E. (2012) El tren Carcaixent-Dénia al seu pas per la Valldigna. 1864-1969. Mancomunitat de la Valldigna. Benifairó de la Valldigna, p. 480 i ss. 82 AMTV. Acta de 6 de desembre de 1972. A-88.

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

VIDA SOCIAL A TAVERNES A PRINCIPIS DEL SEGLE XX: ENTRE LA DIVERSIÓ I L’EMANCIPACIÓ

ncetàrem ara fa uns anys, en aquestes dates i en aquest llibre de festes, un seguit d’articles sobre l’associacionisme a Tavernes de la Valldigna. Al llarg d’aquests anys hem analitzat diversos aspectes de la vida social de la nostra ciutat i com aquesta es canalitzava, en gran mesura, mitjançant algunes de les associacions més representatives de principis del segle XX. És així que aprofitarem per conèixer el cas dels casinos com a lloc d’esbarjo però també les societats que, d’una forma o una altra, buscaven l’emancipació dels seus membres. Són aquests dos aspectes els que sempre han conformat l’objectiu de les persones que al llarg de segles passats i també ara, per què no dir-ho, han buscat aconseguir-lo agrupant-se amb altres que cercaven el mateix. I eixos dos mons, el de la diversió i el de l’emancipació, al contrari del que podria semblar, mai han anat separats. Al contrari, sempre han estat dos pols complementaris pel que a la realització personal es refereix. I no és estrany inclús comprovar com, sovint, conformen les dues cares d’una mateixa associació com ja apuntàvem en altres estudis.

Volem ara tancar aquell cercle que començàrem a dibuixar fa uns anys. I no era possible finalitzar el cicle sense referir-nos, per una part, als cercles obrers com a representants clau d’aquell desig d’emancipació del qual parlàvem més amunt; i, per una altra, a les societats musicals, peça fonamental a l’hora de conformar el nostre tarannà com a poble. Són, doncs, dos tipus d’entitats sense les quals no podem acabar d’entendre els paràmetres entre els quals es movia bona part de la vida social de la nostra ciutat entre finals del segle XIX i principis de segle XX. Aprofitarem per fer esment també d’altres associacions paral·leles i, així doncs, acabar amb aquest últim article el breu repàs que encetàrem sobre l’associacionisme a Tavernes de la Valldigna.1

El Centro Obrero Socialista o Centro Socialista Obrero Comencem per assenyalar la gran importància que les cases de poble i els centres obrers tingueren tant en la presa de consciència de la classe obrera com en la seua formació intel· lectual des de l’aparició del socialisme a Espanya fins al primer terç del segle XX. Com molt bé s’apuntava ens unes xerrades col·loqui que tingueren lloc a Lleó a la seu del PSL-PSOE, les cases del poble i centres obrers “constituïren el signe més visible de l’existència d’una organització obrera en una localitat. Les seues banderes solien onejar el dia 1 de maig. Eren llocs de reunió, escoles, economats, cooperatives, en definitiva, segones cases de l’obrer”2.

1Totes les referències que treballem en aquest article referents a les diferents associacions estan sintetitzades a partir de la documentació que trobem a l’Expedient sobre Casinos y Círculos de Recreo. Arxiu Municipal de Tavernes de la Valldigna. Caixa B-231 2 Les xerrades giraren al voltant del tema “Centros obreros y Casas

1r de maig davant el Circulo Obrero Ilicità

Alguns autors com ara Francisco de Luis Martín i Luis Arias González assenyalen com aquests constituïren unes institucions força interessants, els quals, malauradament, acabaren de forma abrupta amb el cop d’estat franquista i la consegüent guerra civil posterior. Els dos indiquen, igual que passava a la seua manera amb els casinos, que foren uns espais de sociabilitat l’objectiu dels quals anava més enllà de ser únicament seus sindicals o partidistes. De manera semblant a altres associacions que ja analitzàrem, també aquests actuaren com a focus culturals i educatius. En aquest cas, evidentment, les activitats sindicals i cooperativistes en constituïen part essencial, però també altres activitats d’oci serien importants3. Així doncs, com afirmen els mateixos Martín i Arias (2009): “Su verdadero valor patrimonial, por tanto, supera con creces el de sus edificios y locales, puesto que abarca también todo este mundo incalculable de ansias de mejoras y de dignificación vital de las clases trabajadoras y su papel, en multitud de ocasiones, como marco decisivo de los momentos clave de nuestro pasado más reciente”4 Una ciutat com Tavernes de la Valldigna, la qual a principis del segle XX assistia al naixement d’una incipient classe del Pueblo socialistas en León: Nacimiento, implantación, desarrollo e incautación” i tingueren lloc el 13/10/12. En aquestes també es va fer palés com l’orgull i la força de l’UGT i el PSOE es mostraven a través de la fundació d’aquestes. També s’assenyalava com naixeren i creixeren amb l’esforç dels afiliats per a finalment ser confiscades i usades per altres finalitats amb la il·legalització de les organitzacions que les bastiren. http://web.psoe.es/izquierdasocialista/news/666169/ page/centros-obreros-casas-del-pueblo-socialistas-leon.html 3 Hi ha una aproximació molt interessant a nivell geogràfic sobre la distribució de les “Casas del Pueblo” pel territori. ÀRIAS GONZALEZ, L. Las casas del Pueblo y sus implicaciones geográficas. Revista Biblio 3W. Universitat de Barcelona, Vol XV, num. 884, 2010. 4 LUÍS MARTÍN, F. i ÀRIAS GONZÁLEZ, L. Casas del Pueblo y Centros Obreros Socialistas en España. Madrid: Fundación Pablo Iglesias. 362 p.

obrera industrial, no podia mantenir-se aliena a aquest tipus d’associacions i a aquestes ànsies. Tanmateix, com podem comprovar, també suposava la dissolució d’altres de caire semblant, com ara l’Agrupación Socialista de Tabernes de la Valldigna -presidida per José Alandete-, mentre que el Centro Obrero Socialista continuarà existint. No sabem quines són les relacions que pogueren haver-hi hagut entre elles ni quins foren el motius perquè la primera es dissolguera. Ni tampoc quina fou exactament la relació d’ambdues amb el PSOE d’aquelles dates.5 És clar que és un tema en el qual caldrà aprofundir per tal d’esbrinar què és el que passava. Nogensmenys, ja ho hem dit, la informació documental que posseïm no és massa extensa, però hi ha altres arxius on poder investigar. Però bé, retornant al Centro Obrero Socialista o Centro Socialista Obrero6, encara que més amunt hem parlat d’obrers industrials, tanmateix sembla que en un principi els principals components no serien tant treballadors de fàbriques sinó més aviat treballadors del camp com després veurem. És per això que aquest cas és tan paradigmàtic i es mereix una atenció que fins ara no havia rebut. Com en altres associacions, no és massa la informació de la qual disposem. A penes uns quants documents. Suficient per a fer evident la seua presència i qui en formava part. Però clarament insuficients pel que a esbrinar les seues activitats es refereix. El centre disposava d’un local al carrer del Calvari número 85, on tenien lloc les reunions, de les quals informen l’alcalde tot atenint-se a la Llei de Reunions vigent en aquell moment. Tenim evidència d’açò en la reunió del dia 1 de novembre de 1919. Hi havia una junta administrativa amb un president, Francisco Paula, la qual s’encarregava de dirigir l’agrupació local. Les reunions tenien lloc a la nit i normalment el diumenge, igual que passava amb altres institucions –ajuntament i associacions-, segurament perquè era l’únic dia que tenien lliure.7 Disposem així mateix d’un altre document de setembre de 1919, signat pel secretari –José Grau-, mitjançant el qual es remetia la relació dels membres de la junta i del nombre d’afiliats, però, com en altres ocasions, sembla que la relació s’ha perdut. És una llàstima! 5 Sr Alcalde Constitucional Tengo el honor de poner en conocimiento de V que en la elección celebrada por esta Sociedad el día 27 del corriente quedó disuelta esta Agrupación Socialista. Lo que en cumplimiento de lo dispuesto en la vigente ley de Asociaciones, tengo el gusto de comunicar a V. Tabernes 28 Octubre de 1919 El Presidente El Secretario José Alandete Francisco Grau 6 El nom canvia en algun segell com pot comprovar-se en les imatges al marge. 7 Junta Administrativa, Tabernes de Valldigna 1 de Noviembre de 1919 Señor Alcalde El domingo 1 actual a las nueve de la noche se celebrara en este Centro (calvario 85) una reunión local particular ante la Presidencia Francisco Paula del mismo para aclarar asuntos de interés. Lo que en cumplimiento a lo preceptuado á la vigente ley de Reuniones, tengo el honor (Falta continuació)

Vigilancia en la Casa del Pueblo de Valderas, Leon 1933

Però la mancança queda compensada de sobra per un altre document molt més interessant. És un document que adreça a l’alcalde de Tavernes de la Valldigna el Centro Obrero Socialista de la mateix localitat Sección de Trabajadores del Campo. Malgrat que el document du data de 30 d’agost de 1919, sembla que aquest té relació amb un altre de maig del mateix any del Centro Obrero, Sociedad de Trabajadores del Campo remés a l’alcalde per tal de demanar-li una reunió per a tractar “un gran asunto de interés” i signat pel secretari Bautista Escrihuela. Observem com és diferent d’aquell José Grau, que era secretari del Centro Obrero Socialista, de la qual cosa podem deduir que hi havia almenys dos círculos obreros cadascun amb la corresponent secció de treballadors del camp. El que a nosaltres ens interessa ara per ara és el primer. És un document on s’estipulen les condicions de treball i sou que el Centro Obrero Socialista presenta perquè siga tramés a la patronal i que ha de començar a regir a partir del primer de setembre, sembla que tant sí com no, fins abans de plantar l’arròs. El document sembla no donar massa peu a la negociació, malgrat que tot indica que aquest document s’emmarca en el RD de 15 de març de 1919 pel qual hom disposava la creació de comités paritaris; cosa que fou refermada pel RD de 3 i 30 d’abril de 1919, publicat al Boletín Oficial núm. 197 de data 19 d’agost, que tornava a disposar la creació de comités i juntes paritàries amb funcions de proposta i establir “términos de concordia entre patronos y obreros, procurando resolver en bases de armonía los conflictos entre ambos con el fin de constituir la Junta reguladora para estipular las condiciones

VIDA SOCIAL A TAVERNES A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

TAVERNES EN FESTES 2MIL19 del trabajo y de su justa remuneración en cumplimiento al articulo 1ª de dicho RD” tal com diu un ofici de l’Ajuntament de Tavernes al president del Centro Unión Republicana, el qual du data de 22 de agost de 1919.8

Paga la pena de reproduir el document complet atés la seua originalitat. Centro Obrero Socialista de Tabernes de Valldigna Seccion de trabajadores el Campo Bases y condiciones de trabajo que presenta este Centro al Señor alcalde de la misma para su transmisión a la clase patronal y que empezaran a regir el dia primero de Septiembre hasta antes del plantar del arroz. 1º Segar arroz según horas de costumbre, jornal,

10 pesetas

2º Trabajar en la era según id de id

“

3º Recoger panizo id id de id

“

4º arrancar cacahuet id id de id

“

5º Birbar naranjos con legona id id de id

“

6º Recoger y atar paja id id de id

“

7º Toñar desde primero Septiembre hasta primero de Marzo

“ y

desde primero de Marzo hasta el plantar arroz según costumbre 10

“

8º Cavar huertos con la azada según costumbre, jornal

pts

Las demás faenas, jornal según costumbre

4’50 pts

Seccion agrícola obrera de caballerías Acarreo de arros (sic) a las eras; puntos de descarga 1er punto hasta la Montañeta de Refel (escrit i rectificat); 2º hasta el pueblo y 3º hasta las eras arriba del poblado.

8 CISCAR VERCHER, J. L’associacionisme a Tavernes de la Valldigna a principis del segle XX. Llibre de Festes de Tavernes de la Valldigna. 2017.

Base 1ª Codiola 100 garbas; punto 1º 12 pesetes; id 2º 12’50 id 3º 13 pesetas 2ª Cañar y era Alfornt; punto 1º 11 pts; id 2º 11’50 id 3º 12 pts 3ª Masalari; punto 1º 10 pts; id 2º 10’50 id 3º 11 pts 4ª Borrons y Roqueta; punto 1º 20 pts id 2º 20’50 id 3º 21 pts 5ª Vapor y balsa; punto 1º 9 pts id 2º 9’50 id 3º 10 pts 6º Vora Marina punto 1º 10 pts id 2º 10’50 id 3º 11 pts 7ª Ralla y Terme punto 1º 10 pts id 2º 10’50 id 3º 11 pts 8ª Rafol y Golfo punto 1º 9 pts id 2º 9’50 id 3º 10 pts 9ª acarreo de arroz seco de 55 a 60 kilos punto 1º 0’40 pts; 2º 0,30 pts. 10ª Garbechar jornal integro según costumbre 30 pesetas 11ª Batre jornal según id. 25 pts 12ª Carro de palos “ “ “ 35 pts 13ª El jornal de batre se entiende de 8 horas y de estas en adelante se pagarán con arreglo a jornal Condiciones: En todos los trabajos de la localidad serán preferidos los trabajadores de la misma que pertenezcan a la Federación de las Sociedades obreras agrícolas y similares de la región de levante. Seccion de podadores 1ª A partir de primer de Sepbre la faena podar jornal 5 pesetas 2ª Escarbar 5’5 ptas 3ª arrancar plantones 100 6’00 “ 4ª Plantar 6’00 “ 5ª Marcar hasta 2 hanegadas a razón 2’00 “ y de 2 hanegadas en adelante 1’50 “ 6ª Yngertar el jornal 7’00 “ 7ª Se prohíbe la entrada en este termino a los podadores forasteros Tabernes de Valldigna 30 de agosto de 1919 El Comité Seción femenin (sic) són las bases siguientes (amb lletra diferent, el que indica que fou afegit posteriorment) Para el trabajo de ebera horves(inintel·ligible) de costumbre 5 ptas Cacahuet 4 idem

El document presenta molts aspectes interessants. El primer és evidentment el fet de ser un retrat fidedigne de quines eren les tasques més habituals que solien fer-se al camp en aquells moment i quins eren el principals conreus. Podem observar que hom distingeix tres grans tipus de feines: treballar el camp, transport i feines amb cavalls, i esporgar. De l’anàlisi de la informació desglossada en estos tres grans apartats podem apreciar com l’arròs s’havia convertit en un conreu bàsic, el qual donava, a més, molta feina. Detallar cada feina i detallar els jornals en cada tasca és un dels objectius principals del document, especialment pel fa referència al transport de l’arròs des de les diferents partides (Alcudiola, Canyar, el Forn, Massalari, Borrons, Roqueta, Vapor, Bassa, Vora Marina, Ratlla, Terme, Ràfol, Golf) fins a les eres situades a la Muntanyeta de Rafel, al poble o dalt del poble. Tonyar, plantar l’arròs, segar-lo –el segon més ben pagat-, fer garbes, transportar-lo, batre’l i treballar a l’era –el més ben pagat- eren les principals feines. El preu del jornal evidentment estaria d’acord amb la duresa i especialització de la feina. El segon conreu important que estava agafant una gran embranzida era el del tarongerar. Plantar o arrencar plançons, birbar el tarongerar, tonyar, cavar, escarbar, esporgar, empeltar o marcar les terres amb fites eren algunes de les ocupacions a les quals es dedicaven els treballadors del camp vallers de 1919 –i cal suposar també les treballadores com després veurem. Eren aquests dos els principals conreus pel que a donar jornals es refereix. Altres com la dacsa, la palla o el cacau sembla que no devien ser tan importants. Ara bé, cal fer esment de com el treball amb el cacau –segurament espolsar-lo i recollir-lo-, sí que sembla que fou una de les ocupacions importants per a les dones. L’altra ocupació no hem estat capaços d’interpretar el que al document hi ha escrit (ebera horas de costumbre?). El que és evident és que aquest últim apartat hi fou afegit amb posterioritat i amb una lletra diferent. Tota la resta del document presenta una lletra molt acurada i rodona mentre que aquesta última és més nerviosa i insegura com s’aprecia en el traç d’algunes lletres. El mateix fet que siga un afegitó indica que en un primer moment no es va tenir en compte el treball de les dones i que fou després de ja signat el document pel Comité quan es va fer l’annex. No hi ha dubte que, a més d’aquestes dues feines, el treball de les dones com a ajudes familiars era continu i indispensable. Hi ha un últim detall que no voldria passar per alt abans d’acabar l’anàlisi que fem d’aquesta associació. Em referisc al fet que no hi ha dubte que el detall tan exhaustiu que es fa de totes les feines i tots els jornals tenia com a objectiu final evitar els abusos als jornalers per part dels propietaris. En el mateix sentit cal interpretar les clàusules que prohibeixen per exemple que esporgadors de fora treballen al terme o que s’haja de preferir treballadors de la mateixa localitat; i més si estan afiliats a la Federación de las Sociedades Obre-

ras Agrícolas y Similares de la Región de Levante abans que els de fora. Amb això s’impedia que hom contractara jornalers d’altres llocs per un jornal menor fent així la guitza als de Tavernes. És a dir, s’intentava impedir que, tot aprofitant-se de la necessitat de jornalers d’altres zones, els contractaren com a esquirols per tal de soscavar el drets dels treballadors autòctons. És quelcom semblant al que després s’estipularà en la Llei de Termes Municipals de la Segona República. Perquè, com Pere Solà (1993) afirma: “històricament, l’associacionisme obrer essencialment té a veure amb temes clau com: 1) treball, 2) defensa de la salut i d’unes condicions de vida dignes i suficients (‘previsió social’ se n’ha dit d’això), i 3) ocupació de l’oci.” 9 En un altre lloc també s’insisteix en el paper que en la formació i alfabetització de la classe obrera tindran aquests centres obrers. Nosaltres no entrarem en aquesta qüestió però no volíem passar l’ocasió de remarcar aquest punt.10

El Círculo Recreativo o de Ynstrucción y Recreo Pel que fa als círculos, círculo cultural o círculo recreativo, ja ho apuntàvem en un altre article, el terme solia utilitzar-se com a sinònim de casino cultural o casino recreativo. De fet, és un del conceptes més usuals de l’associacionisme espanyol juntament amb el de casino. L’ús de círculo amb valor associatiu prové de l’alemany kreir (assemblea o junta), d’on el prengueren els francesos i d’ací va passar a Espanya. El cas és que el terme no tenia cap accepció associativa a Espanya fins que es va assimilar del francès. Tradicionalment

VIDA SOCIAL A TAVERNES A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

Escala Circulo Alcireño

9 SOLA, P.: L’associacionisme obrer a la historia de la societat catalana, L’avenç, Barcelona, nº 171, juny de 1992, p 28. Recollit a NAVARRO NAVARRO, J. Mundo obrero, cultura y asociacionismo: algunas reflexiones sobre modelos y pervivencias formales. Hispania, CSIC, 2003, LXIII, núm 214. 10 TIANA FERRER, A. Maestros, misioneros y militantes: la educación de la clase obrera madrileña, 1898-1917. Madrid: Centro de Publicaciones del Ministerio de Educación, 1992.

TAVERNES EN FESTES 2MIL19 s’ha utilitzat per a definir tot tipus de reunió: aristocràtica, política, sindical, etc. Inclús simplement com a sector o ambient social, cosa que no necessàriament implica desig associatiu.11 En qualsevol cas, i pel que a nosaltres ens interessa, aquest concepte s’utilitzava per a qualificar les societats orientades cap a les activitats recreatives, tot i que no ignoraren les culturals.12 El cas que ens ocupa s’ajusta fàcilment a aquesta definició. Deixant de costat el cas del Centro Artístico Musical i el Centre Artístic Musical, els quals acabarien derivant en l’actual Societat Instructiva Musical, és cert que la música sempre ha estat uns dels objectius dels casinos culturals, casinos recreatius, cercles culturals o cercles recreatius, segons l’accepció que utilitzem. En un altre article ja fèiem esment de com la música era vista com una de les activitats en què podien ocupar les seues hores els socis de la Sociedad Casino de Tabernes de la Valldigna, encara que en la versió final dels estatuts va desaparèixer aquesta referència.13 Però, en canvi, altres círculos sí que podien incorporar aquesta activitat com una de les activitats fonamentals dels seus components. Una d’aquestes a les quals volem referir-nos és precisament el Círculo Recreativo o de Ynstrucción y Recreo.

Paga la pena dir que, al llarg de tots els articles en els quals hem estat analitzant l’associacionisme a Tavernes en aquelles dates, ha quedat palés l’enorme quantitat de membres que tenien les diverses associacions, i això que no són poques les que hi havia. Sembla que l’associacionisme constituïa una norma entre molts i moltes vallers i valleres i que bona part de la vida pública es canalitzava a través d’aquestes associacions. I, és clar, una part de la vida pública de molts d’ells era canalitzada a través de la música com és el cas d’aquest Círculo Recreativo. Tenim la sort de disposar d’un document on queda evidenciat aquest aspecte. És un llistat de dues pàgines on s’específica quins eren els membres de l’esmentat Círculo i els instruments que tocaven.

El 16 de setembre de 1919 envia un ofici a l’alcalde, com totes les altres associacions del moment, per tal d’informar de qui són els membres, la junta directiva, on tenen la seu, etc. En aquest ofici, tot i que el segell indica el nom de Círculo Recreativo de Tabernes de Valldigna, especifiquen que el nom real és Círculo de Ynstrucción y Recreo. El domicili el tenen a la Plaça Major número 30 i el caràcter de l’associació és el recreo y enseñanza. En aquell moment tenen la no menyspreable quantitat de 550 socis. El president serà un vell conegut nostre: Gabriel Hernández Martí. Després nomenaran Vicente Llinares Almiñana com a vocal per a la Junta reguladora. No sabem de ciència certa si aquest Círculo seria el mateix Casino de Ynstrucción y Recreo de Tabernes de la Valldigna el qual, per tal d’evitar malentesos i en un signe de transparència –i un cert malestar també, tal com donen a entendre algunes expressions de retret-, comunicava el següent: “Siempre deferente la Junta que tengo la honra de presidir con todo vecino honrado de esta localidad que pretenda enterarse del regiment interior del Cacino y la pretensión la formule en terminos que no den lugar a interpretacions de inquisicion; y habiendo llegado a conocimiento de esta Junta directiva por conducto de su secretaria que V. Tiene manifestados deseos en conocer el resultado de la eleccions de...”14

11 ALÍA, F. et alter (GEAS): España en sociedad. Las asociaciones a finales del siglo XIX. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 1998. 12 VILLENA ESPINOSA, R. I LÓPEZ VILLAVERDE, A.L. Espacio privado, dimensión pública: Hacia una caracterización del casino en la España Contemporánea. Hispania, CSIC, 2003, LXIII/2, núm. 214. 13 CISCAR VERCHER, J. La Sociedad Casino de Tabernes de la Valldigna. Llibre de Festes de Tavernes de la Valldigna, 2018. 14 Ja hem apuntat en diverses ocasions les confusions en els noms de les diferents associacions, confusions que sovint apareixen en el mateixos documents emesos pels interessats on el nom que apareix al segell o dintre del document no coincideixen. I és que segurament, les denominacions

YNDIVIDUOS YNSTRUMENTOS Mariano Sala Grau Bombardino Abelardo Estruch Escrihuela Yd. Bautista Ferrando Navarro Bajo-dó Vicente Cardona Yd José Pineda Camarena Yd-mib Bernardo Sifres Boquer Bombo Luis Galera Sales Caja Tomas Torres Sapiña Redoblante o tambor Santiago Ripoll Sifres Platillos (Amb llapis) Antonio Grau Grau Corneta Vicente Ferragud Grau Domingo Sansaloni Corneta Antonio Vidal Lopez Corneta José Martínez Corneta s’utilitzaven indistintament pels components d’aquestes associacions i per la població en general.

BANDA DE MÚSICA Francisco Miralles Seba Salvador Estruch Gonzalez Federico Bertomeu Grau Felipe Talens Payas Joaquin Juan Bononat Miguel Sala Grau Joaquin Garcia Sansaloni Justo Bou Ciscar Gabriel juan Escrihuela Bautista Chova Enguis Francisco Fons Alemany Andrés Sala Grau Bernardino Almiñana Luis Altur Llobell Bautista Vercher Fons Vicente Alandete Sansaloni Francisco Boscá Grau Enrique Almela Bertomeu Bautista Vercher Ribis Juan Muñoz Rosendo Grau Cardona José Giner Talens Bautista Vercher Bisquert Salvador Vercher Meló

Requinto Clarinete Yd Yd Yd Yd Yd Yd Saxofon mib Yd Saxofon sib Yd Fliscorno 1º Yd Cornetin 1º Fliscorno 2º Cornetin 2º Yd Trombico Trompa Fliscorno bajo Trombón 1º Yd-2º Yd-3º

Una vertadera i completa banda de música, no hi ha dubte. No tenim més informació sobre les activitats d’aquesta associació. Com sempre, només en tenim pinzellades. I amb totes les pinzellades anem pintant un quadre general aproximat del que seria l’associacionisme a principis de segle XX. En aquest sentit, cal fer esment que hi hagué altres centros ynstructivos i círculos com ara el Centro Ynstructivo Republicano, el qual el 1912 sol·licitava autorització per a obrir de nou el centre, cosa que se li atorgà. El 1919, ja ho hem esmentat més amunt, se li demana que designe vocal de la Junta Reguladora; i el 1921 continuava existint i remet a l’alcalde la composició de la junta directiva, la qual estava formada per: Presidente Vice “ Secretario Vice “ Depositario Vocal 1º “ 2º “ 3º “ 4º “ 5º “ 6º “ 7º “ 8º

D. Vicente Cucarella Luis Altur Enrique Pérez Adolfo Auset Luis Gascon Bautista Alberola Bautista Vercher Jose Pastor Florencio Galiana Bautista Molla Santiago Puyoll (inentil·lible) Vicente Tur Juan Vila

Però res més sabem pel que a les seues activitats es refereix. Un altre fou el Círculo El Progreso, domiciliat a la Plaça Major número 12, primer pis. Aquest, com la gran majoria, manifesta un caràcter educatiu. En 1919 tenia 181 socis i el seu president i vicepresidents eren respectivament Enrique Giner Martí i Bautista Gil.

VIDA SOCIAL A TAVERNES A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

I encara podem afegir més pinzellades soltes que ens ajuden, si no a copsar, almenys entreveure quins eren els anhels dels nostres conciutadans i de les nostres conciutadanes en aquelles dates quan s’agrupaven amb altres de la mateixa localitat. A estes ens referirem ara.

Porta Circulo Alcireño

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

Altres associacions La Sociedad Humanitaria Tabernes de Valldigna A penes tenim informació d’aquesta associació, però el mateix nom ens resultava tan atraient que no volíem passar l’ocasió de fer-ne esment. Tampoc s’hi troben massa referències en la bibliografia existent, encara que ens consta que n’hi havia arreu de l’estat d’altres amb el mateix nom. D’aquesta només coneixem el que ells mateixos ens comuniquen: el nom de la societat, el domicili, l’objectiu, el nombre de socis i el nom del president. “Dando cumplimiento al oficio remitido por V a esta Sociedad tenemos a bien manifestarle los datos siguientes 1º Titulo de la Sociedad La Humanitaria 2º Calle de S. Roque, nº 64 3º Socorros mutuos 4º nº de socios 140 5º Nombre del Presidente Vte. Gomez Casanova Dios guarde a V. muchos años Tabernes de Valldigna 19 Sbre 1919 El Presidente Vicente Gomez”

Com veiem, no és massa nombrosa si la comparem amb les altres, però, tot i així, és un nombre significatiu en una societat on proliferaren tantes associacions al mateix temps. És una de tantes societats d’obrers, les quals només tenen com a objectiu ajudar-se els uns als altres en moments de dificultats o fer la vida més fàcil en sentir el suport d’altres veïns o establir lligams de protecció. També, és clar, si aquestes ajudaven a satisfer les necessitats materials de manera més econòmica, molt millor. Era el cas, per exemple, de la següent associació: Sociedad La Protectora La seua finalitat, com declaren els mateixos components en explicitar el títol, era ser una cooperativa de consum. En altres lloc amplien la informació quan detallen que el caràcter de l’associació era “comercial con protección para sus asociados”. Tenia el domicili, com moltes de les associacions que estem analitzant, a la Plaça Major, concretament al número 29. El president era de nou Gabriel Hernández Martí. Nomenaren, com era preceptiu, vocal de la Junta Reguladora. Fou designat el soci Jeremías Bononad Mifsud. No era una societat massa nombrosa, només 97 socis. Tot i així disposava d’un

element que fins ara no havíem vist en altres: un teatre, que sembla que estava en el mateix local de la societat. En 1902 l’arquitecte provincial, després de fer-ne un reconeixement, autoritza l’alcalde que done permís perquè s’hi puguen fer funcions de teatre, ja que el president ha assegurat que instal·larà “en dicho Coliseo el telón metálico” preceptiu per a evitar mals majors en cas d’incendi.15 N’hi havia una altra amb un nom semblant, la Protectora Unión Agrícola, domiciliada al Carrer Major número 33, encara que la seua finalitat era bastant diferent, ja que tenia caràcter agrícola, tot i que compartiria, com les altres, un anhel de protecció per part de conciutadans amb els quals es compartien interessos comuns. La quantitat de socis era bastant considerable i abastava la quantitat de 250 membres. El president era Ignacio Sala Sansaloni. Conclusió Al llarg dels tres últims articles que hem publicat en aquest llibre de festes, ja ho hem apuntat abans, hem pogut comprovar com la quantitat d’associacions existents a Tavernes de la Valldigna, una localitat que el 1920 tenia 9563 habitants, era extremadament nombrosa. També ho era la quantitat de socis que tenien i la diversitat d’objectes a les quals estaven destinats. Sembla com si els vallers i valleres d’aquelles dates decidiren que la vida en societat, la vida pública, l’entreteniment -el recreo- i la consecució de la seua emancipació a través de la instrucció i la reivindicació depenien de formar part d’alguna o algunes associacions. Algunes romandran en el temps, altres desapareixeran, però, al cap i a la fi, podem concloure que s’havia creat una vertadera xarxa de connexions i interessos compartits, de solidaritats, d’anhels i desitjos, de vides viscudes solidàriament amb altres, que anava conformant Tavernes com a poble i com a societat amb una nítida identitat col·lectiva. Josep Ciscar Vercher Cronista oficial adjunt de Tavernes de la Valldigna.

15 En 1915 un nou mitjà d’entreteniment farà aparició a Tavernes de la Valldigna. Ens referim al cinema. Efectivament, el 6 ‘octubre de 1915, un empresari del teatre-del qual no es diu el nom- manifesta la pretensió d’obrir el teatre de nou per a “dar funciones de cinematógrafo”. Se l’autoritza a canvi de realitzar un seguit d’acondicionaments, la majoria d’ells relacionats amb la seguretat.

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

TAVERNES, TERRA DE CANTANTS I GRUPS MUSICALS Vicent Grau Martínez (Pacum) Dir que Tavernes és terra de cantants i grups musicals és una afirmació que al llarg del present treball de recopilació es pretén que quede palesa. Amb tota seguretat, no hi seran tots, tot i que s’ha fet un gran esforç per a arreplegar-los, però l’espai és limitat i tots no hi caben. És per això que demane disculpes a totes les persones de Tavernes que canten, musiquen o fan ballar i divertirse la gent i que ara no es veuen plasmats en esta comesa que està ordenada alfabèticament per tal de facilitar la localització.

La idea sorgeix després d’escoltar el programa de Valldigna Ràdio No sols música, en l’edició Especial cantants i grups de Tavernes, que tan dignament van dirigir Rafa Cantus i Pablo Díaz recentment, acompanyats d’Elena Grau i Toni Corella, i per l’interés d’Encar Mifsud, regidora de Cultura i Festes. Són moltes les persones que hi han col·laborat proporcionant informació, fotos i altres detalls. Al final figuren els meus agraïments.

CHAKRA

Chakra naix com a grup l’any 2003, amb Poves (bateria), Juanvi (guitarra), Loren (baix) i Carlos (veu). Alguns components havien format part del grup Insert Coin. El seu objectiu era donar una nova visió de la música a Tavernes, on havia predominat el punk i el rock. En 2006 enregistren la primera maqueta, supervisada per Dario Sifres, nou component del grup. Poc després fan un recés fins al 2009 en què, per motius personals, Poves deixa el grup i hi entra de bateria Javi. En 2010 guanyen el premi Circuit de Música Calaix Jove de la Safor. En 2013 enregistren el segon disc Tiempo de Cuervos i en 2017 posen fi a la seua activitat.

CHIMO Y LAURA

L’any 1968 Chimo Sansaloni formava part de Los Chaston’s. Als anys 72 fa una gira en carnavals per Galícia amb Los Jóvenes i actua diverses temporades per hotels de Benidorm. Col·labora amb grups com Julio i Los Hobbys i l’any 1978 entra a formar part d’Insignia, que deixa en 1980 per a fundar Fibra Viva, que abandona cinc anys després. Amb Ángel Almiñana (Coet) forma el duo Metrópolis, quasi dos anys animant les nits del Pub Acuario i altres hotels a Gandia. La Sala Santy de Cullera fa de Chimo i Enrique Vercher, pianista, els músics per al fi de festa de les bodes. Anys després i amb la incorporació de Laura, la filla de Chimo, passen a la Sala Molí Canyar on fa més de 21 anys que actuen, primer com a trio i després com a duo Chimo y Laura.

CONTRA LA PARED

Grup de versions de Barricada. Amants de la seua música i seguidors seus, decideixen homenatjar-los tocant les seues cançons. Ajunten un conjunt de reconeguts músics de l’escena valldignenca i el projecte ix a la llum al setembre de 2011. Actualment formen el grup: Loren (Melassa, Metall i So, Chakra), veu, baix i cors, Sau (Sak de Gats), veu i cors, José Mona (Kustom Rock Band), bateria i cors, Juanvi (Daring Souls, Chakra), guitarra solista i Vicent Saleta (Dos Dosis), guitarra rítmica.

DANIEL KAVANAGH

Cantant i compositor nascut a Tavernes. Influenciat per artistes de la talla de Lenny Kravitz, George Michael, Seal, Phil Collins o el seu gran ídol Michael Jackson de qui fa una imitació quasi perfecta. Actualment és el vocalista i gerent del grup Seven Crashers, un projecte iniciat en 2010. Ha format part de La Tribu, Vértigo, Antàrtida o Acústika. També forma part del trio Reckless (Acoustic Experience) juntament amb David Fons i Josep Casanova. Cal destacar la cançó Try me amb el grup Yardang, on és veu principal d’aquest tema que recorda el rock dels 70.

DAVID MARTÍNEZ

El pare de David era un fan de Camilo Sesto i ell, a setge anys, va començar a interessar-se per aquest cantant valencià, a comprar els seus CD i a cantar les seues cançons. La seua dona l’animava a cantar davant de la gent, tot i que ell tenia vergonya, fins que un dia el va inscriure en el programa El Picú, de Canal Nou, on va interpretar el tema Donde estés y con quien estés. El duo Pepe i Paco es va fixar en ell i li van donar l’oportunitat d’actuar en moltes gales benèfiques i també en festes del poble.

TAVERNES EN FESTES 2MIL19 DON CIKUTA

Corria l’any 1994 i a l’institut de Tavernes es reuneixen tres joves per a fer música. Ells són coneguts com Xavi, Pachés i Pelut i el seu grup Don Cikuta. Molt prompte es varen fer un lloc en els gustos musicals de la joventut d’aquell tems. El seu estil punk-rock els va dur a passar l’oceà diverses vegades i tocar a Califòrnia, Mèxic i molt països d’Hispanoamèrica, a més de diverses gires per Espanya i a participar en concerts de Los Cuarenta Principales. Han enregistrat treballs a València, Vitòria i San Francisco. Han format part de la companyia discogràfica Discos Suicidas, la mateixa que Reincidentes o Eskorbuto. L’any 1998 graven a València amb Vicente Sabaté el seu CD Mi generación.

DOVA

Francisca Dolz González, coneguda artísticament com a Dova, va nàixer a Tavernes de la Valldigna. La seua família es va traslladar a València i posteriorment a Mallorca. La seua carrera professional arranca el 1963, quan comença a actuar en sales de festes del País Valencià i les Illes Balears, interpretant temes en castellà i en valencià. El moment més important en la seua carrera arriba el 1970, amb la intervenció en el programa de TVE Pasaporte a Dublín, que li obri les portes per a participar en el Festival d’Eurovisió de 1971. El concurs el guanya Karina, però Dova demostra la seua qualitat vocal, fet que li obre les portes a actuar a Bèlgica, Alemanya, Àustria, Polònia, Iugoslàvia, Bulgària i Romania. A principis dels 80, Dova posa fi a la seua carrera com a cantant i només tornarà a pujar als escenaris en alguns festivals benèfics.

DR. KARTILAGO Y LOS CRIMINALES DEL QUIRÓFANO

Formació que té el seu origen als anys 70, al grup All Brothers, format per Rafa Palomares i Enrique Pons com a guitarres i veus, Juan Torres al baix i Vicent Grau a la bateria. Més endavant hi varen entrar Pepe Galleta, que venia d’Éxtasis i P-rrakos. Àngel Molina va fer algunes col·laboracions amb el saxo i el seu cunyat Luis Roig, nou component del grup. El membres del grup volen recordar el seu bateria Vicent Grau que un fatídic dia va deixar d’estar entre ells.

EIMEAR O’HARA NAVARRO

Des del 2012 treballa com a recepcionista al camp de golf de la Barraca d’Aigües Vives, compaginant el treball amb assaigs dels diversos grups. Del 2009 al 2012 va estar en el seu primer grup Kaos & Confussion fent versions de rock. Cap al 2012 es decanta més pel heavy metal, forma part del grup Moondream i afig una nova opció a la seua veu, formar part d’un duo acústic de cançons pop rock actuals, que encara funciona. També forma part del grup de rock No Name. Ara ha afegit un nou projecte a la seua vida, el grup Daring Souls. Ha estat present a molt càstings de talent shows, un dels quals a l’Índia, on va cantar en hindi en uns estudis del mateix Boolliwood.

ELENA GRAU

Sols tenia setze anys quan va començar com a vocalista en diferents grups i orquestres. Durant els anys 2002 i 2003 treballa a Canal Mediterráneo TV i Canal 9, en els programes Los 80 son nuestros i Decadamania. Com a compositora ha treballat per a Eventime Producciones en la creació de les cançons de Cenicienta i La Magia del Musical, i va ser també vocal coach del repartiment d’actors. Un dels moments més dolços de la seua carrera va ser com a concursant de la segona edició de La Voz (equip Orozco), l’any 2013. En l’actualitat és músic i cantant en dos formacions de duo acústic, De Melmak i Acoustic Experience.

ÉXTASIS

Cinc companys de classe de guitarra, professor inclòs, formen Éxtasis en 1980, amb una música semblant a la d’Alaska y Los Pegamoides o Kaka De Luxe. S’hi incorpora Juan Manuel García i implanta unes ideologies totalment punks i afig a la formació imperdibles, cadenes i cabells de punta. Carlos Povill, el nou membre, posa la veu principal. El professor és substituït per José Armengol. En ocasions els bullicis en les seus actuacions provocaven la cancel·lació del concert. En 1986 apareixen en La Moguda Valenciana de la Dipu. Pop-Rock86, amb el tema, Destroy. El 2010, el grup reapareix en la sala El Loco de València, en el marc del Festival de Pop-Rock del Túria (Festur).

FIBRA VIVA

Fibra Viva es va formar en 1980 amb Ximo Sansaloni (cantant i guitarra), Ximo Escrihuela (trompeta), Alfredo Tanet (teclats), José Nácher (bateria) i Juan Torres (baix i veu). Més tard Miguel Melis va substituir Alfredo i s’hi va incorporar Antonio Álvarez (saxo). Interpretaven temes típics d’orquestra, pasdobles, rock, tango, cúmbies i les cançons de moda del moment. Actuaren sobretot per la zona d’Alacant i en les revetles de Tavernes.

INSIGNIA

La primera formació, en l’any 1975, estava formada per tres músics d’Oliva i els vallers Juan Mifsud (Sidoro) a la bateria i Paco Peris (Panro) com a cantant, el qual seria substituït per Pep Pons (Canano). En 1977 Mifsud se’n va a la mili i hi entra Paco Grau a la bateria i poc després Juan Antonio Elena al baix. L’any següent s’hi incorpora Ximo Sansaloni i en 1979 ho faria Vicent Talens, el pintor. Cap al 1982 hi ha una nova reestructuració del grup i tres nous membres agafen el relleu d’altres, Ángel Molina, Mario Pérez i Enrique Pons, moment en què es va viure una de les millors èpoques d’Insignia. També foren el grup que acompanyava Bernardino. En 1992 actuen a l’Expo de Sevilla i a diversos creuers del Mediterrani. A falles del 2001 fa la seua darrera actuació un dels grups més representatius del nostre poble, en el qual també varen formar part músics vallers com Suso Meló, Salvador Ribis o Elena Grau, entre altres.

INVADER’S

A principis del 70 i després d’alguns canvis en la seua formació, el conjunt Lunar Station passa a anomenar-se Invader’s, nom d’una telesèrie americana que estava de moda en aquells anys i que en castellà s’anomenava Los Invasores. Interpretaven amb molt de gust versions de Santana, Módulos, Christie o Beatles. Al febrer del 72 Invader’s el formaven Toni Gimeno (Pato) al teclat, Vicent (Malagueño) en la bateria, Elena al baix, Poves a la guitarra i de veu principal, Paco Peris (Panro). També han format part en algun temps Ximo el Yanqui, Jesús Basset, Juliet Violeta i Vicent Grau (Pacum), entre altres. Actuaren en els carnavals de les províncies de Pontevedra i Ourense i en el festival de música Pop de Gandia aconseguiren el segon premi.

IVÁN SÁNCHEZ

A Nadal del 2009 podíem llegir a la premsa: “El cantante de Tavernes de la Valldigna, Iván Sánchez, ha sido el ganador de la primera edición del concurso televisivo Un beso y una flor de Canal 9. Tras doce programas, el joven vallero de 22 años fue el más votado por el público como el mejor cantante de este programa al ganar en la final a la cantante de Denia, Shaina. Ahora Iván, con este triunfo, espera catapultar su carrera musical. Condiciones no le faltan: Canta bien, baila y resulta simpático y natural.” Quasi deu anys després, Iván segueix en el món de la música, treballant entre Mèxic i la seua terreta.

TAVERNES, TERRA DE CANTANTS I GRUPS MUSICALS

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

JAMBALAYA

En 1980, Pepe Gómez, veu i baix, Juan Mifsud, bateria, Julio Sigalat, guitarra i Vicent Grau, òrgan, formen el grup Jambalaya, nom d’una cançó de Creedence Clearwater Revival. En 1982 hi entren Salvador Altur, trompeta, i Marisol Grau com a cantant. L’orquestra realitza nombroses actuacions en hotels, sales de ball i revetles de carrer. La cantant Marisol deixa el grup per maternitat i, amb el canvi d’alguns components, es munta l’orquestra Montana.

JOSÉ DAVID SANFÉLIX MARTÍNEZ

José David és un jove cantant nascut el 1993 que ha apostat per la música d’amenitzar. Guanyador d’alguns premis, com el passat concurs de veus a les festes d’Oliva 2019 o el premi al concurs d’arts nacional al teatre Serrano de Gandia. Va començar a 14 anys i des de llavors ha actuat en situacions i ambients diferents, destacant com a crooner local amb registres clàssics i actuals. Descriu la música com “un instant on pots deixar que cadascú siga enterament seu, on els problemes són emmudits, on ocorre màgia”.

LA FÍSTULA VALLCÀNICA

Aquest grup es forma a partir d’un nombrós grup de músics de Tavernes. Prompte comencen a fer concerts i temes propis que els fan canviar de pensar i a partir d’aquell moment consoliden el grup i comencen a treballar seriosament. Pel grup ha passat moltíssima gent de Tavernes i d’altres pobles de la Safor i la Ribera. Actualment compten amb una xicoteta formació que creix a poc a poc. Els components són Bob, guitarra, al baix Jordi, el bateria és Miguel, el trombó és de Cullera i el saxo i veu cantant és Paco Losaxao. Fa un any varen enregistrar el primer videoclip i prou abans el primer disc.

TAVERNES EN FESTES 2MIL19 L’AJUNT DE LA BÓTA

En 1969 un grup d’amics i amigues formen l’Ajunt de la Bóta, mentre als EUA artistes com Bob Dylan, Peter, Paul and Mary o Joan Baez feien música anomenada folk. Cantaven en valencià cançons de protesta, cants espirituals de la comunitat negra i melodies del folklore internacional. Més tard, hi incorporen cançons tradicionals i de generacions passades. El nom de L’Ajunt de la Bóta ve d’una cançó entonada antigament a Tavernes quan la gent anava en carro a la mar. Participaren en festivals folk i actuaren a nombrosos pobles valencians. En 1996 el grup es reorganitza i en el 2004 participa en la gravació del CD La Valldigna canta nadales, de Ximo Caffarena. En col·laboració amb l’Ajuntament grava el CD Cançons del poble, amb temes populars de Tavernes. El seu repertori actual inclou cançons com Cabaret, La vida és bella o Lili Marlen, traduïdes al valencià. Els membres actuals del grup són Reme Gandia, Marisol Grau, Empar Vercher, Josep Ortiz i Vicent Grau.

LAVADORA BLUES COVER ILEGALES

L’any 2012 naix aquest grup format per Vicent Ferrando, veu, Javi Gandia, guitarra, Àlex Grau, baix, i Javi Moreno a la bateria. L’objectiu, fer un directe d’una de les millors bandes de rock and roll del país. El mateix any varen fer de teloners de la mítica banda Barricada. En 2016 Javi Gandia deixa el grup i hi entra Raül Vercher, formació que es manté en l’actualitat. A banda dels locals rockers vallers han portat la seua música a llocs tan emblemàtics com Dublín, a la platja de Gandia o Verdolaga, a Pedreguer.

LOS CANARIOS

Els germans Vicente i Alfredo Mahiques Viñerta, saxo i trompeta, respectivament, es formaren en la banda de Tavernes. Amb Miguel Traca, Cholvi, Rabasseta i el vocalista José Ripoll, el Tubero, crearen el grup Los Zaraks i actuaren a la majoria dels pobles de la comarca. Ja a Madrid, els germans Mahiques amb el grup Los Cinco de España actuen en locals nocturns fins que el productor i representant Alain Milhau els fitxa per a un projecte nou: Los Canarios. Alfredo canvia la trompeta pel trombó. Coincideixen amb Teddy Bautista i tenen un gran èxit nacional amb el tema Ponte de rodillas. Componen Pepermint Frappé, utilitzat per Carlos Saura com a tema central de la pel·lícula del mateix nom. En eixa època fan gires per Espanya i els Estats Units. En 1973 formen l’Orquestra Alcatraz i graven els elapés Volumen 1 i El vuelo del Alcatraz, en so quadrafònic. Després acompanyen artistes de la talla de Danny Daniel i Donna Higtower, Albert Hammond, Mocedades, Raphael, Sergio Facheli, Felipe Campuzano, Víctor Manuel i Ana Belén, Miguel Ríos, Peret, Pablo Abraira, Ángela Carrasco o Rocío Durcal. Jesús Hermida els fitxa com a orquestra per al programa matinal d’Antena 3 Por la mañana i a la nit són els protagonistes del sopar espectacle del Hotel Meliá Castilla de Madrid, ja amb el nom d’Alcatraz La Orquesta. D’Antena 3 passen a Canal Sur, en el programa de Carlos Herrera, on combinen televisió i gales. Camilo Sesto els escull com a l’orquestra seua i treballen junts durant catorze anys, fent diverses vegades la volta al món.

LOS JÓVENES

El conjunt Los Jóvenes es forma en 1969 a partir d’un grup que creat a l’Institut de Tavernes, amb Fernando (bateria), Juanjo (saxo), Antoni Sala (trompeta), Ximo Gimeno (baix), Bocos (teclat) i Ferran Enguix (cantant). S’ho deixen Gimeno, Bocos i Enguix i hi entren Miguel Moscad (guitarra), Juan Torres (baix i veu) i Vicent Grau (teclat). Realitzaren multitud d’actuacions per les pistes de ball de moltes comarques valencianes i als carnavals de Galícia.

LOS TOP-SON

En 1963 el conjunt Los Top-Son el formaven Emilio Baldoví (Bruno Lomas), Vicente Castelló i Pascual Olivas. Quan deixa el grup Bruno Lomas en 1964, hi entren Miguel Ángel Herranz (orgue i piano), Alberto Gómez (bateria) i el valler José Escrivà (baix). Eixe mateix any graven una versió de Oh, pretty woman, de Roy Orbison i en 1965 l’últim i millor disc Me has cazado, que conté dos bones versions en castellà del You really got me de The Kinks, i de Rag Doll. Però sobretot és recordat pel tema Viva la gente, el més famós del grup. Van ser contractats per a fer una gira per tota Espanya titulada Gran Parada Ye Yé, juntament amb el Duo Dinámico i Gelu. En 1966 Los Top-Son es van dissoldre definitivament. Però sempre ens quedarà el Jersey Azul.

LUZ VERDE

Inicialment, Luz Verde estava format per José Manuel al contrabaix, Jose Miragall al teclat i els vallers Vicente el pintor com a guitarra solista, Vicente el Malaguenyo a la bateria i Paco Peris (Panro), com a vocalista. Després d’anar a tocar a molts llocs de la nostra comunitat, als voltants de 1978 Luz Verde va fer una gira per Galícia i Astúries. Un dels seus temes preferits, una versió del tema que Albano li va compondre a l’actor americà Tyrone Power, Viejo Sam.

MARISOL GRAU

Inicia la seua activitat molt jove, a principis dels anys 70. Amb la seua guitarra interpreta cançons de Mari Trini, Mina o Joan Baez. La primera actuació en públic té lloc al cine Principal i més tard s’incorpora al grup de Balls Populars de la Vall de Tavernes i al grup L’Ajunt de la Bóta i fa moltes actuacions amb aquests dos grups de música popular. Entra a formar part de l’orquestra Jambalaya com a cantant solista i fa moltes actuacions per tota la comunitat i comunitats veïnes. Ha format part de diversos trios i ha actuat a sales de ball, restaurants o discoteques. També ha estat la cantant solista de les orquestres Luz Verde i Aguamarina. Va estar uns quatre anys amenitzant les nits de l’Hotel Bayren, fins que es retira de la música de ball. Actualment participa en gales benèfiques i forma part dels cors locals Bolomor i Marinyén i del grup de l’Ajunt de la Bóta.

MELASSA

Grup de rock en valencià creat a Tavernes en 2017. El componen Loren Talens, al baix i veu, Carlos Alberola, a la guitarra i Javi Mafé, a la bateria i veus. Tots tres formen o han format part d’altres formacions musicals valleres com Metall i So, Chakra, Contra la Pared, Daring Souls, No Name, Kaos n’ Konfussion o Madame X. Al gener i febrer de 2018 varen enregistrar el seu primer treball anomenat Cançons de ràbia i melodia Vol.1, que fou totalment autoproduït i autogestionat i aparegué al maig d’aquell any. A l’agost fan el videoclip del seu tema Camina i somriu, que es publica al setembre. Després de presentar el seu treball per bona part de la geografia valenciana, actualment tenen en procés la creació d’un nou disc, Cançons de ràbia i melodia Vol. 2, que serà publicat la tardor d’enguany.

METALL I SO

Robert, Xavier, Bernat i Moisés fundaren en 1993 Metall i so. Al setembre del 94 guanyaren el 5é Concurs de Rock a la Valldigna i més tard el 6é concurs de maquetes A la nostra marxa, de Ràdio Nova de València. Els següents anys veuen la llum els seus discs Prohibit en 1996, en 1998 era Benvinguts, en 2001 i coincidint amb l’entrada de Jesús al baix, Instint, un treball que els apropa més al metall que al rock dels inicis. Després venen Crits de llibertat en 2007 i Sense fronteres en 2010. Formen part del Festivern en 2012 i 2013 i segueixen donant concerts al nostre territori, però el grup passa una crisi interna que acaba en 2016 amb una nova formació. Xino a la bateria i Llorenç al baix donen suport a les guitarres dels fundadors Bernat i Xavi per a treballar en nous temes que apareixen en 2017 en el disc Tot es ven, amb videoclip de la cançó inclòs que dóna títol al disc. Al 2018, el 25é aniversari del grup i una gira anomenada 25 Anys donant la canya. El 30 de desembre actuen en el Festivern 2018-2019 i com a fi de la gira toquen al pub Magik, el 18 de maig passat. El 27 d’octubre de 2018 havia de ser la gran festa d’aniversari del grup, però una ràfega de fort vent s’endugué part de l’escenari i de l’equip de llum i so i la festa es va haver d’ajornar fins al 6 d’abril d’enguany, una data inoblidable per al grup i per a la música rock a Tavernes.

MONTANA

En 1983, es crea l’Orquestra Montana amb membres que procedien de l’orquestra Jambalaya. Els components: Enrique Magraner (saxo), Julio Sigalat (guitarra i veu), Juan Mifsud (bateria), Vicent Grau (teclats), Salvador Altur (baix i trompeta) i Fernando Mahiques (cantant). Realitzen nombroses actuacions en sales de festa i revetles de carrer. Montana va iniciar les conegudes revetles de Simat que acabaven en fer-se de dia, a la Font Gran. El grup s’acaba en 1987.

NORA ESCRIHUELA SOLER

És, a més de cantant, pianista. Tot va començar a l’escola Divina Aurora, quan Encarna Talens, mestra de música, li va dir a sa mare que la portara a classes de música perquè tenia molt bona oïda. Un amic li va facilitar la gravació d’una maqueta amb cinc cançons i prompte li van oferir cantar en orquestres. Gràcies a Pepe Gómez, es va atrevir a cantar per primera vegada en públic en 2015, en la primera gala solidària de Tavernes. El mateix dia va firmar contracte professional amb una empresa. Ha estat part de diferents formacions musicals, orquestres clàssiques i grups pop i rock. Com a solista en Els Tenors de la Ribera, Nora amenitza cerimònies a piano i veu i fa espectacles d’animació i musicals. Són ja quinze anys cantant.

TAVERNES, TERRA DE CANTANTS I GRUPS MUSICALS

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

PACIFIC BLUE

Juanjo va començar a cantar en 2005, encara que sempre per als de casa o en algun grup d’amics. Esperonat pel seu sogre, Vicente Torres, i un amic es va decidir a fer un duo amb una xica de València per a animar esdeveniments festius i celebracions, majoritàriament per les comarques de la Marina i la Vall d’Albaida. Com que a la seua companya li resultaven prou molestos els desplaçaments que havia de fer per a assajar i actuar, finalment Juanjo va animar Pepa, la seua dona, a cantar amb ell. Varen fer diverses proves i el resultat és que Juanjo i Pepa fa ja 10 anys que actuen com el duo Pacífic Blue.

PEP GALLETA ROCANROL BAND

Un històric del rock de Tavernes és sense dubte Pep Galleta. Debuta cara al públic el 1983 a la revetla de sant Joan amb el grup Neurosis i fins ara ha passat per Éxtasis, Libanés, P-rracos, Strawberry Fields, Cafetera Exprés, Casa Joe, El Dr. Kartílago y sus criminales del quirófano i Blue Hotel. Ara ha format la seua pròpia banda anomenada Pep Galleta Ronanrol Band en què és guitarra i veu i l’acompanyen Luis Roig al baix, Enrique Manclús, Pelagallos, guitarra i veu, i a la bateria i veu Elvis Armengol.

PEPE I PACO

Nascuts a Tavernes l’any 1947 i amics de ben menuts, compartien l’afició per la música i cantaven per a la seua colla d’amics de manera privada. Als voltants dels anys 70 i 80, Pepe va ser veu solista i tocava el baix a les orquestres Los Jóvenes i Jambalaya. Cap a l’any 2001 realitzen un projecte en comú: enregistrar un disc amb cançons dels seus ídols, El Duo Dinámico. Temps després sorgeix la idea de fer un concert solidari a benefici de les ONG de Tavernes i és ací on canten per primera vegada els dos junts davant del públic. Esta idea ja fa més de 10 anys que està en marxa i ha comptat amb la presència de Juan Ramón, Top-Son o Fran Viena. L’any 2008 participen al programa de Canal 9 El Picú, presentat per Maria Abradelo.Darrerament han fet actuacions a les festes patronals de molts pobles dels voltants i també a la platja. Paco i Pepe varen enregistrar un total de tres CD. El maig de 2019 es produeix la defunció de Paco, al qual els seus amics fan un gran homenatge a la Casa de la Cultura de Tavernes.

TAVERNES EN FESTES 2MIL19 P-RRAKOS

A principis dels 90, el grup valler Libanés passa a anomenar-se P-rracos, amb Pep Mafé i Pep Galleta com a líders. L’any 1997 enregistren i editen el CD Más vale tarde... del qual feren 500 còpies. En 2004 es configura la formació actual amb Pep Panete al baix, Miguel Ángel Flare a la bateria, Vicent Bolik a la guitarra i veu i Pep Trueno també a la guitarra i veu. Es dediquen a fer rock and roll per pura diversió i sense mes pretensions. La majoria de les cançons que toquen són pròpies, encara que sempre en cau alguna de Leño o Los Suaves. Solen fer alguna p-rrakà allà on els criden. En 2015 varen enregistrar un CD a l’estudi de Dario Sifres, però més aviat va ser un assaig, perquè no es diga que no són uns vertaders P-rracos.

QUIM SANÇ

Joaquim Sanz Ureña, Quim Sanç és filòleg, músic i cantautor. Ha format part de la rondalla dels Balls Populars de Tavernes i entre 2011 i 2016 del grup Naia. Es configura com a cantautor en 2012, en què comença a compondre les seues primeres cançons. En 2013 grava el primer disc, Primeres Intencions. Com a cantautor actua unes vegades en solitari i, d’altres, acompanyat per Ximo Caffarena i/o Mercé Banyuls o Aina Sanz al violí. Ha participat en la Mostra Viva de València (2013), les Festes Alternatives de Torrent (2014 i 2015), la Fira de Xàtiva (2014), el Festival Sete Sois Sete Luas (2016), la Fira del Llibre de València (2017)… i en molts altres llocs i actes. L’any 2014 va guanyar el 2n premi del concurs del Calaix Jove de la Safor.

SPANIC

Spanic és un projecte dance de música format per Rafael Gisbert, la vallera Fina Vercher i Carmen Bárbara. Entre 1993 i 1994 van realitzar treballs com Bring On The Night, We Need A Friend que va formar part de la banda sonora de la pel·lícula Más que amor frenesí, de Fernando Colomo, i Rag time. Gravaren un videoclip a Londres amb el tema Sister golden hair i van aconseguir primers llocs en les pistes de ball, una versió dance del clàssic del grup America que els va suposar aplegar al número u de Los cuarenta principales. En el treball hi va col·laborar el valler José Miguel Fuentes.

TOMEKROUS

Amb tants quilòmetres pel mig, la casualitat ens va unir. Així comença el nostre grup, un diumenge de paella, guitarra en mà i mig en broma mig de veres, taral·larejar quatre lletres que al compàs dels acords de guitarra ens deixaren bocabadats, estàvem escoltant alguna cosa que quedava molt bé i vàrem decidir fer un pas més. Per a ser la primera gravació va ser una bona tasca. Hui el disc és una realitat i deixa constància al nostre poble de la música que va dedicada a tots aquells que se senten identificats amb les cançons. Tomekrous està format per Tomás Pirkosz i Rosa Blasco.

VICENT DONATO

Compondre cançons, cantar-les i tocar la guitarra han format part de la seua vida, una afició molt arrelada des de ben jove i que per motius de treball va deixar de costat, fins fa uns mesos que va tornar agafar la guitarra i a compondre. Ha format part de Cuerdas Flojas i va compartir escenari amb Paco Escrihuela, Javi Sanz i Salva Chaveli. Amb la incorporació de Paco Mifsud i Quique i David Fons inicien el nou projecte Salto al Vacío, per on passaren Salva Ribis i Vicent Sifres. Temps després, juntament amb Salva Morant, Lucas Gimeno i José Pastor donen vida a Casa Joe, que, com en els altres grups, cantaven majoritàriament temes seus amb els quals Donato tenia molt a veure.

VICENTE TORRES

Segons les seues paraules: “Pense que ja cantava a la panxa de ma mare, sempre m’havia agradat el món de l’espectacle, tot i que vaig començar un poc tard, perquè en aquell temps no era gens fàcil si no coneixies algú que et tirara una mà i et pegarà una espenta quan calia.” Animat per la seua dona i fills, va debutar a la Pista Casablanca al desembre de 1989. El seu espectacle va impactar molt i no varen parar d’eixir-li actuacions. Després de quasi 30 anys encara té la il·lusió i els nervis del primer dia i pensa seguir cantant fins que la veu i el cos li ho permeten.

AGRAÏMENTS • Pablo Díaz, per estar sempre disposat, resolent qualsevol dubte i facilitant-me contactes. • Rafa Cantus, pels textos que em va facilitar sobre els cantants i grups musicals. • Elena Grau, per participar en el programa de ràdio en què es basa aquest treball. • Toni Corella, per participar en el programa de ràdio en què es basa aquest treball. • Ximo Caffarena i el seu llibre La tradició musical a la Valldigna. • Pepe Gómez, per facilitar-me contactes amb cantants i grups. • Llorenç Talens, per tota la informació i fotos de diverses agrupacions musicals.

Elena Grau, Pablo Díaz, Rafa Cantus i Toni Corella, a Valldigna Ràdio

“COM ERA UN CORRAL PER SALVADOR REIET ROGET”

a prou anys a Tavernes de la Valldigna la majoria de cases eren de llaurador i totes tenien un corral i un estable per als animals. El corral era rebost de la família, on hi havia les gallines, ànecs, conills, titots, coloms, oques, etc. D’allí menjàvem i fèiem les paelles i els guisats. A l’estable hi havia els animals grans com ara l’haca, l’ase, bous i porcs. Era com una granja. Jo us contaré allò que recorde, de quan era xicotet, del corral d’una casa. Entrava al corral i les gallines anaven escatainant, mentre que els ànecs no els senties, perquè eren ànecs muts. Tot era un revol d’animals.

“Els pollastres i les gallines” Teníem gallines per a pondre ous, era molt bonic omplir el cistell d’ous. El pollastre es passejava tot orgullós amb la seua cresta roja, les plomes de color roig, negre, groc amb un llustre brillant, cantant quic-quic-quic. Era el despertador, quan eixia el sol ja estava cantant. El seu lloc per a dormir eren dos puntals verticals i tres horitzontals nugats per cordells, recolzats a la paret. Quan es feia de nit, les gallines es col·locaven una al costat de l’altra arregladetes totes a l’ajocador. Jo arreplegava els ous d’on ponien i quan una gallina es feia lloca (volia ser mare)

COM ERA UN CORRAL

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

arreplegàvem els ous i els posàvem en un cabàs de palla dins del rebost de baix l’escala. Quan teníem dues dotzenes d’ous arreplegats, posàvem la lloca per a covar-los. Estava 21 dies tancada a la frescor, sols la trèiem per a menjar. Moltes vegades, ma tia agafava la lloca i se la posava entre cames i li obria el bec per a posar-li els grans de dacsa. Anava empapussant-li els grans per la gola fins a l’estómac. Feia 21 dies quan començaven a trencar els ous i eixien els pollets i podies vore’ls tots junts com si foren de cotó groc i piulant al voltant de la mare. Després els pollets els posàvem en una gàbia, on els teníem fins que es feien grans i podien conviure amb els altres animals de corral. Moltes cases tenien en la porta, dalt de la vorera, cara al sol les gàbies de pollets, aneguets, polidets, per a criar-los i que es feren adults.

“Els ànecs” Els ànecs eren més salvatges. Les aneguetes buscaven un lloc amagat per la llenya o femers i hi ponien els ous. Quan passava un temps, veies l’anegueta i els aneguetes xicotets eixir tots junts, igual que els pollets, molt boniquets, groguets i negrets (les aletes i el bec). Era meravellós vore en un corral la vida que hi havia!

COM ERA UN CORRAL

TAVERNES EN FESTES 2MIL19 “Els titots” Eren molt bonics, es criaven igual que els pollastres, però quan eren xicotets eren molt febles. Se’n morien molts però quan agafaven el vol eren més forts que cap altre. Era curiós criar els titots, anaven pel corral i jo els deia “polit mocós, polit mocós, cametes de gos” i em contestava piulant enfadat. Li ho repetia moltes vegades i sempre em contestava amb ràbia i cridava totes les voltes que jo li cantava.

“Els conills” Estos eren un altre món! Ells anaven i es feien els caus per femers i de colp veies com eixien la conilla i set o huit conillets xicotets com si foren de vellut. Les pells del conill les enganxàvem a les parets i quan venia el comprador deia pel carrer amb veu forta: “Compre pells dels conills! Les canvie per caixetes de mistos!” En aquells temps, s’aprofitava tot.

“Els coloms” Estos tenien un lloc per a reproduir-se en un caixó, però quan eren xicotets eren molt lletjos i cabuts; fins que no es fan adults no són bonics.

“Les oques” Estes són els que feien més respecte, ja que sovint picaven. Sempre que anava al corral i agafava una vara perquè eren molt roïnes. Eren les guardianes del corral. On hi havia una oca no anaven les rates. Eren les menys simpàtiques, m’acaçaven pel corral.

“El porc” Este es criava donant-li tot allò que volgueres perquè s’ho menjaven tot. Es criaven per a fer-los grossos i sempre estaven renegant. Quan passava el seu temps i tenien els seus quilos, venia el roí per a ells... Venia l’escorxador i parava una taula i el mataven. Agafàvem argelagues i soflimàvem tots els pèls del porc. Era tradició que els xiquets, quan mataven el porc, li estiraren la cua. El porc l’escorxaven i d’ell s’aprofitava tot. Una part de l’animal era per a l’escorxador i la resta per a casa. Feien botifarres, llonganisses, costelles, magre, greix; part de la carn la fregien o posaven en gerres amb oli fregit, igual que les botifarres i feien el frito. Del porc s’aprofitava tot.

“El bou” El bou el portàvem quan era un vedell i el feien a mitges el meu pare i un tractant d’animals (l’amo del bou). El tracte era que el meu pare havia de criar-lo fins que es fera gran

per a matar-lo; llavors, quan el veníem, la meitat del que valia era per al meu pare i l’altra part per al tractant. El bou menjava al pessebre i només que feia que engolir agretes, herba, fulla de taronger i tot el que era verd. Feia molt de fem que gastàvem per a femar els camps.

“L’ase” Era el més roí, no podies acostar-te a ell, començava a pegar coces, però portava el carro, tot el menjar dels animals, l’herba, les carabasses, safanòries, remolatxes... però era una mala ombra. Si anaves a donar-li menjar i et pegava una coça o et mossegava, estava salvatge! Havies d’anar molt en compte perquè no t’accidentara.

“L’haca o rossí” Era el més important de tots, ja que era el que treballava en les tasques del camp i així es podien portar diners a casa. Era el malcriat, menjava diferent de tots: palla, blat amb segó, herba, carabasses, safanòries, garrofes... Era també el més noble i estava quiet quan el pentinaven o l’aparellaven. Era el que més m’agradava. També tenia un gos i un gat. El gos era molt bo, era el guardià del carro quan anava al camp. Dormia en l’estable en companyia d’altres animals. Els gossos abans feien companyia, però no com ara, que pareixen els amos de casa. El gat, com tots, anava a la seua i de vegades era un poc rabiüt. Aquest és un resum dels animals que hi havia en el corral, però també tenien el seu rebost per al menjar. Dalt de l’estable hi havia la pallissa. Allí tenien el menjar per a tots. Llavors s’aprofitava tot. Del cacau la brosta de les cacaueres seques, les bajoqueres seques, trossos de dacsa, les moniateres, agretes, herba d’alfals, farratge, palla de blat, fulla de taronger, garrofes.. Tot estava emmagatzemat. La casa les corfes de les deixalles del menjar: arròs, tomaques... les sobres al cap i a la fi. Tot era bo per als animals. No es perdia res. La palla de l’arròs era el jaç, que després es convertia en fem per a adobar el camp. No sé si aquestes memòries les trobareu estranyes molts de vosaltres, però altres recordareu aquests canvis respecte de cinquanta anys abans. En aquests temps no hi havia femers ni deixalles. Tot era profitós, no com ara, que per tot arreu es veuen restes de fem, plàstics.. Abans no hi havia els avanços d’ara, però tot era més natural. En realitat érem molt més ecològics i, sense saber-ho, reciclàvem molt més que ara. Sempre recordaré aquests temps, de vegades tan ben caracteritzats en alguna pel· lícula al cinema.

FESTES 2019: CONTINUEM SENT POBLE

a han passat els anys… i com canvien les coses! Però els records sempre queden, records d’un poble que, amb el seu aire d’antiguitat, era molt atractiu.

Vos parle de fa ja alguns anys, i en aquella època el nostre poble era tan diferent! Les cases eren totes baixes, per la qual cosa els carrers eren molt lluminosos. Les façanes de moltes cases estaven per lluir, però el seu encant tenia veure-les amb eixes parets de pedra. Recorde també que algunes cases, en la porta, tenien parres de raïm, com era molt típic en el carrer les Barraques, ara carrer Sant Lluís. Moltes de les tradicions i costums d’aquella època, o la majoria, han quedat, lògicament, en l’oblit. En eixos anys els xiquets no teníem joguets, però això no ens impedia ser feliços. I els costums que ens feien passarnos-ho bé eren jugar en la Penya Plana o en la Penya Plana Roja, o acudir a un petit cementeri que hi havia al costat de l’ermita del Calvari, un lloc ideal perquè les xiquetes exposaren els seus productes com ara brossetes o algun drap vell, simulant així un mercat en què els uns venien i els altres compraven.

Estimàvem el nostre poble, sí, la nostra vall, la nostra germanor. Érem un poble, contràriament per exemple a València, un lloc on un bon grapat de gent caminava ràpidament d’un lloc cap a un altre sense a penes mirar-se i on, a més, no hi havia xiquets al carrer; res a veure amb el que jo estava acostumada a viure ací a la vall. Però nosaltres érem poble, i com a poble expressàvem la nostra comunió i identitat amb les nostres costums i tradicions, com la del pandero o el dia del Clot o Sant Llorenç. I, clar, algunes d’aquestes tradicions s’han perdut, però altres, per fortuna, segueixen celebrant-se –encara que amb bastant menys assistència de gent– com la del Clot, Sant Llorenç o els carrers engalanats ara a festes, tradicions totes que ens reafirmen com a poble però també moments en què d’alguna manera segueixen presents tots els vallers que ja no hi són i que hi participaven.

CONTINUEM SENT POBLE

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

No vull oblidar-me d’altres llocs imprescindibles com la font del Canut, on féiem balls damunt la cisterna de la mateixa font; o l’Ereta del Moro, on, a part de jugar-hi, agafàvem sorra per a casa com a producte de netejar les cassoles i els calders. De segur que molts dels majors encara recorden un dels nostres costums d’aquells temps, la dels panderos, una tradició en què els xiquets, la vespra de Reis, féiem forats als pots de llanda que havíem estat recollint durant temps, passàvem una corda per a unir tots els pots i estiràvem la corda –i amb ella els pots– pels carrers, per a convertir els carrers del poble en una festa de soroll i alegria. Però esta tradició tenia un motiu important, i el motiu era aconseguir que els Reis Mags ens sentiren i vingueren a Tavernes… i hi venien! Venien per a deixar-nos confits, estoigs per a les pintures de l’escola o algun parell de calcetinets que ens feien feliços. Però no era sols que venien, sinó que han seguit venint tots els Nadals sense falta! Així que ja sabeu! Que els Reis Mags hui en dia segueixen venint gràcies en part als xiquets d’aquella època que vam aconseguir que els Reis no s’oblidaren mai del poble de Tavernes!

Carrossa 1958

Este text pretén ser també un petit record i homenatge a aquells xiquets (alguns ara persones majors i la resta que ja ens han deixat), però també a tots els vallers que van contribuir a fer que Tavernes, malgrat els canvis i el pas del temps, seguisca sent un verdader poble, un poble que s’expresa com a tal en esdeveniments tan importants com ara les festes, festes en què estem presents els que encara vivim però també els que ja no hi són, però sempre en la memòria. Perquè un poble que no té passat no té present, ni pot ser poble. Que tingueu unes bones festes 2019. Vicenta Félix Ciscar

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

LA IL·LUSIÓ DE DESPLASTIFICAR-NOS

es emocions són pròpies dels éssers humans. Totes les emocions són vàlides, ja que totes acompleixen funcions importants en les nostres vides.

No podem desconnectar d’elles ni evitar-les perquè són pura energia que ha d’expressar-se i deixar fluir...

La il·lusió és una de les emocions que més caracteritza els més menuts, però...què hi ha de les il·lusions en els adults, no tenim tothom dret a tindre il·lusions? Molts diuen que «d’il·lusions no viuen les persones», però sense, tampoc. Tindre il·lusió per fer coses significa que cada dia tens ganes d’alçar-te i viure la vida, emprendre projectes nous i actuar. D’esta manera s’evoluciona individualment i a poc a poc a nivell col·lectiu. Sols així es pot avançar i aconseguir, per què no, canviar el món. Ara bé, tindre il·lusions no significa ser il·lús/a, es pot mirar al cel, però tindre els peus a terra i tindre clar que sols es poden fer realitat si s’acompanyen de treball i esforç. I si s’aconsegueix transmetre la il·lusió fins al punt d’aconseguir un gran suport, col·laboració i cooperació, ja vos puc dir jo que és quan ocorre la màgia convertida en grans projectes, este és el cas de DES-PLASTIFICA’T. Tot va començar al juliol de 2018, en la XXXI trobada estatal d’escoles UNESCO que es duia a terme a Benidorm. El CEIP Magraner formava part de la xarxa d’escoles UNESCO des de feia sols uns mesos, però teníem clar que havíem d’estar presents en aquella trobada amb molta expectació per tot el que allí es poguera coure. Allà anàrem el director i jo, com a coordinadora UNESCO del centre, molt cautelosos i expectants, a posar-nos al dia. Ens oferiren la possibilitat de fer una comunicació i des de la nostra humil categoria de novells, decidírem exposar una activitat que s’estava treballant en anglés, sobre un intercanvi de personatges amb associacions i ONG d’altres països. Gran sorpresa ens enduguérem quan veiérem l’acceptació i el reconeixement que va tindre l’activitat entre els docents allí presents, sense imaginar que unes hores després resultaria ser el fil conductor d’un projecte multitudinari.

bilitat amb la intenció d’agafar algunes idees i posar-les en pràctica al nostre centre. El tema de debat que triàrem va ser el de la contaminació pel plàstic, ja que el mes anterior, el dia 5 de juny de 2018, Dia Mundial del Medi Ambient, Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, havia llançat el missatge de lluitar contra la pol·lució per este residu. Començàrem amb una pluja d’idees i decidírem crear un projecte en el qual treballaríem tots els centres educatius allí presents. Estàvem parlant de la XXXI trobada i era la primera vegada que es plantejava fer un projecte en xarxa de tan gran magnitud. Cada centre educatiu tenia unes característiques totalment dispars a les dels altres, des d’escoletes infantils, centres d’Educació Infantil i Primària fins a centres de Secundària, d’Educació Especial, de Formació d’Adults... A més a més, els contextos i el clima també eren diferents; hi havia centres de Galícia, Catalunya, País Basc, Andalusia, Comunitat Valenciana, Aragó, Madrid, Castella-Lleó, Canàries... Centres prop de muntanyes, altres prop de la mar, de rius, de llacs, de boscos... D’esta manera decidírem crear un projecte amb un únic objectiu, però totalment flexible perquè cada centre educatiu poguera adaptar-lo al seu context i a les seues característiques. Aleshores cada escola havia d’establir la seua pròpia línia de treball per a lluitar contra la contaminació pel plàstic des del seu centre. Com que l’activitat d’intercanvi de personatges que havia exposat en representació del CEIP Magraner havia tingut tan bona acollida, em demanaren si podria adaptar-la al projecte que allí començava a vore la llum. En aquell moment va nàixer la idea de Plastiquín, un personatge fet de plàstic que havia nascut en l’illa de plàstics del Pacífic, també coneguda com el sèptim continent, i que volia viatjar a tots els centres participants per transmetre un missatge d’auxili. Decidiren que el kit de Plastiquín isquera des del CEIP Magraner, ja que la iniciativa havia sorgit del nostre centre, i que a partir d’ahí recorreguera tota Espanya amb un missatge esgarrifós, però motivador. Ja sols ens faltava un nom per al projecte, i després d’una pluja d’idees i diverses votacions es va decidir que DESPLASTIFÍCATE seria l’elegit.

De vesprada, tots els/les assistents ens dividírem en grups de treball. Nosaltres decidírem participar en el de sosteni-

Comunicació CEIP Magraner

Una sessió del Grup de Treball

Eixíem de Benidorm per la porta gran cap a casa, si la il·lusió havia sigut el motor per a pertànyer a la xarxa d’escoles UNESCO i el nostre transport a aquella XXXI trobada, ens n’anàvem d’allí amb una maleta plena d’entusiasme i de la qual sobreeixien les idees per dur a terme el curs vinent. Érem conscients que se’ns presentava moltíssima feina per davant i no sabíem exactament els resultats que aquella nova aventura ens oferiria, però el que teníem clar era que al centre ens esperava un equip de mestres que no dubtaria a col·laborar perquè esta iniciativa arribara a bon port. I així arribà setembre, posàrem damunt de la taula el projecte i ens posàrem mans a la faena. Immediatament es va crear un equip de mestres que elaboraren el kit de Plastiquín, i el 5 d’octubre de 2018, Dia del Docent, l’alumnat va rebre amb molta alegria Plastiquín i el tinguérem al centre una setmana per a conscienciar-nos de la problemàtica del plàstic als oceans. Una vegada acabada l’estada, l’enviàrem a Alcoi per a visitar els centres educatius que també estaven des-plastificant-se i on l’esperaven amb candeletes.

servació de l’entorn. Gràcies a ella i al seu equip, aconseguiren que el Centre de Recuperació de l’Oceanogràfic Arca del Mar, ens cedira una tortuga careta que s’havia recuperat en les seues instal·lacions per a poder alliberar-la a la nostra platja. Amb molta expectació, arribà el 27 de novembre de 2018. Carla Eymar i la resta del voluntariat de Xaloc ens prepararen diversos tallers didàctics a la platja. Començaren per una introducció a la problemàtica dels plàstics en la Mediterrània i el taller «Tresors de la Mar» on els mostraren restes d’animals marins com closca de tortuga, barba de balena, ous de tauró, estrelles de mar... per a conscienciar sobre l’amenaça que suposa l’ésser humà per a moltes espècies. En acabar el taller, feren una recollida de microplàstics i aprengueren el perill d’este residu pel que fa a la nidificació de les tortugues marines. La següent activitat s’anomenava «La recerca del niu perdut» i simularen el protocol a seguir si trobaren un niu de tortuga en la platja. I, per a acabar la jornada, com a acte simbòlic, alliberaren la tortuga marina recuperada i que els xiquets i xiquetes havien nomenat Survivor, arran d’haver sobreviscut al monstre dels plàstics.

LA IL·LUSIÓ DE DESPLASTIFICAR-NOS

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

Arribada de plastiquín al CEIP Magraner

Hi ha una gran quantitat d’estudis i investigacions sobre la neuroeducació en què un dels grans descobriments és l’impacte que tenen les emocions dins l’aprenentatge; és per això que una de les millors maneres per a establir aprenentatge és el vincle emocional amb l’alumnat. S’havia d’aconseguir empatitzar amb els xiquets i xiquetes perquè la conscienciació fóra més significativa i les tortugues marines ens despertaven molta curiositat tant a ells i elles com a mi, per això vaig decidir que seria una línia de treball molt interessant. Va ser en aquell moment quan, de sobte, el cor em va fer un batec i una nova il·lusió em va recórrer tot el cos; seria inoblidable per a tothom alliberar una tortuga marina en la nostra platja. Potser semblava un repte un poc impossible, però eixa possibilitat no la preveia, no sense haver-ho intentat abans, i és per això que amb l’entusiasme com a motor vaig començar a investigar i establir contactes. La vida de vegades et somriu, i això em va fer a mi quan, per casualitat, vaig contactar amb Carla Eymar, encarregada del voluntariat de l’ONG Xaloc, una associació per a l’estudi i conActivitat «la recerca del niu perdut»

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

Alliberament tortuga marina

Va ser una jornada inoblidable! Ho vaig viure com una xiqueta més! La il·lusió s’havia fet realitat! Estava esborronada per poder gaudir amb tanta intensitat d’aquell moment i observar les caretes dels xiquets i xiquetes al llarg de tot el matí. La llagrimeta em rodava i no podia estar més satisfeta d’haver aconseguit el que allí estava ocorrent. Vore la tortuga passar enmig d’un corredor format per aproximadament 100 personetes entre 6 i 10 anys, mestres, famílies, voluntariat, membres de l’Ajuntament, tothom amb els ulls com a plats i les boques obertes en un silenci total per no entorpir el trajecte de tornada a casa de Survivor. M’erice sols de recordar com aquella tortugueta va accelerar el pas en sentir la remor de l’aigua per a acabar acaronada per les aigües de la nostra Mediterrània i endinsar-se en la seua llar... un fum de sensacions que et fan sentir que paga la pena l’esforç. En aquell moment estava segura que aquelles criatures estaven preparades per a començar a des-plastificar-se. El curs seguia el seu rumb i amb molta motivació investigàrem i aprenguérem sobre les tortugues marines mentre començàvem a canviar hàbits de consum del plàstic que era i és l’objectiu principal que volem aconseguir. I com el temps passa molt de pressa, prompte ens veiérem immersos/es en la primavera. En un parell de mesos les nostres amigues, les tortugues marines, eixirien a pondre els ous i ens exaltàvem sols d’imaginar que alguna fera el niu a la nostra platja. Quan intentàrem saber més detalls d’este procés, quina va ser la sorpresa quan des de Xaloc ens informaren de la gran problemàtica de microplàstics que tenim a les platges de la Mediterrània. Estos fan que la temperatura de l’arena augmente i, a banda d’afectar el canvi climàtic, afecta les cries de les tortugues. Per això, plens/es d’optimisme, decidírem fer una neteja per a preparar el terreny i afavorir la nidificació. L’inconvenient era que les màquines de neteja no podien arreplegar els microplàstics i l’única possibilitat de neteja era la manual. I és per això que ens mobilitzàrem per a aconseguir que moltes mans ajudaren en esta batuda. Ens posàrem mans a la feina i ens reunírem amb la regidoria de Medi Ambient del nostre Ajuntament, que convocà una reunió on estigueren presents els representants dels 9 centres educatius de la nostra ciutat. Vaig plantejar la iniciativa i, sense dubtar-ho, van accedir a participar-hi. Amb molta

il·lusió vaig començar a organitzar la jornada; sabia que era un quefer complicat, perquè coordinar 9 centres educatius amb aproximadament 600 alumnes participants i un total de 4 autobusos i distribuir els diversos torns per a arreplegar i tornar tot l’alumnat no resultava tasca senzilla, però afortunadament la gent no va dubtar a col·laborar-hi, i és que les il·lusions moltes vegades no es veuen fetes realitat sense el suport necessari. L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna es va fer càrrec del transport dels 600 alumnes i del professorat que hi va participar i de les despeses que l’activitat suposava. L’ONG Xaloc va organitzar la neteja a la platja i va donar les instruccions per a dur-la endavant adequadament, i els centres educatius compliren les normes de puntualitat i de treball perquè resultara una activitat fructífera. El gran treball en equip i la bona coordinació feren que s’arreplegaren aproximadament 12 kg de microplàstics, resultat una mica esgarrifós per la gran quantitat existent, però que rebérem amb satisfacció perquè la neteja havia sigut tot un èxit.

Neteja multitudinària microplàstics

Els curs va acabar i al CEIP Magraner férem balanç del projecte. Gran orgull sentia i sent de pertànyer a un claustre tan dispost a col·laborar en qualsevol iniciativa que es planteja. Sense este gran equip de mestres, res hauria sigut possible. Estàvem molt satisfets i satisfetes dels objectius aconse-

guits i de la col·laboració de les famílies i de tota la comunitat educativa i de la localitat. També plantejàrem les possibles millores per al curs vinent, sense dubtar cap segon de la continuïtat en este projecte tan enriquidor i necessari. Un any després d’aquell grup de treball del qual va nàixer DESPLASTIFÍCATE, ens tornàrem a reunir a la XXXII Trobada d’Escoles UNESCO que este any es duia a terme a Madrid. Entre conferències i ponències, tinguérem diverses reunions del grup de treball per a fer balanç del curs que havia acabat i plantejar una línia de treball per al curs vinent. Les conclusions en general eren positives; tothom estava entusiasmat per continuar en el projecte i si hi ha 212 escoles de la xarxa UNESCO d’àmbit nacional, quasi el 100% s’han adherit al projecte, per la qual cosa no podem sentir més satisfacció de formar part de la coordinació d’un projecte de tan gran magnitud.

Vera Medina, estava present al nostre grup de treball per exposar-nos la feina medi ambiental que estan realitzant les escoles de la xarxa al seu país. En escoltar la història de Plastiquin, ens va fer saber que li havia il·lusionat molt aquella iniciativa, motiu pel qual decidírem que el nostre amiguet viatjara a setembre a Cuba per ajudar a des-plastificar el país. Un any més eixírem de la trobada per la porta gran plens d’entusiasme, satisfacció, idees i amb moltes ganes de durles a terme, sabent que estem en el bon camí i obtenim bons resultats.

LA IL·LUSIÓ DE DESPLASTIFICAR-NOS

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

Amb Delia Vera, coordinadora nacional d’escoles UNESCO de cuba

Participants trobada

Amb plastiquín

Un dels moments més màgics a la reunió va ser tornar a tindre Plastiquín a les meues mans. Des de setembre que va emprendre el seu viatge que no l’havíem tornat a tindre al davant. Era molt emocionant vore la gran importància que havia aconseguit aquell personatge que va nàixer al nostre centre. Mirant com havia canviat em podia fer una idea de tot el que havia viscut, dels xiquets i xiquetes als quals havia il·lusionat i conscienciat. Plastiquin era un superheroi i havia fet un gran treball de sensibilització. Tanta importància tenia que tothom el volia rebre al seu centre, i com que físicament era impossible que arribara a tots els centres participants, decidírem que en este curs vinent crearíem 2 Plastiquines. Cada Plastiquina faria una ruta diferent perquè més xiquets i xiquetes pogueren viure l'emoció i la màgia que es crea en rebre el personatge. Tanmateix, va coincidir que la coordinadora nacional de la Xarxa d’Escoles UNESCO de Cuba, Delia

I així és que continuem sentint l’essència de DES-PLASTIFICA’T, que va nàixer de la il·lusió per crear un món millor, per treballar els objectius de l’Agenda 2030, per emocionar i conscienciar l’alumnat i per transmetre les emocions que molts docents sentim quan realitzem la nostra feina. Però per poder fer-ho possible, era necessària la col·laboració i el suport; per això, gràcies principalment al claustre del CEIP Magraner, a les famílies i a l’alumnat pel seu esforç i entusiasme, a l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna pel seu patrocini, a Xaloc per tot el treball realitzat i a tots els centres educatius de la ciutat que hi han posat el seu granet d’arena. És per això que el proper curs 2019-2020 volem comptar amb tot eixe suport, perquè el projecte arriba amb molta força, amb noves iniciatives i obrint portes a noves cooperacions nacionals i internacionals. Tenim més ganes que mai de lluitar contra el plàstic i de millorar, tant com siga possible, el nostre planeta. I ja per a acabar, em cal dir que, com a persona adulta i com a docent, no pense deixar d’il·lusionar-me amb els meus projectes, tant de vida com laborals. Continuaré marcant metes i posant tot l’esforç per a aconseguir-les, mouré cel i terra per a aconseguir el suport necessari perquè es facen realitat, ja que, si hi posem entusiasme, esforç, passió, treball i cooperació, cap repte és impossible. Dit açò, vos convide a reflexionar, a emocionar-vos i a fer que les nostres vides i la del nostre entorn siga més feliç i millor. Tanquem els ulls i plantegem-nos el següent: què passaria si ens il·lusionem tots i totes per a aconseguir un planeta millor? Sols cal pegar el primer pas... Comencem per des-plastificar-nos. Amparo Albacete Cremades (CEIP Magraner)

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

EXPOSICIÓ DE PINTURES ÁNGEL ESCRIVÁ LURBE

Plaza del Ayuntamiento 2018

ngel Escrivá Lurbe. Nascut a Tavernes de la Valldigna. Els meus primers passos en el dibuix van ser en l’escola de Sra. Indalecia; posteriorment, passe el graduat de pàrvuls (o siga, que ja no em feia ni pipi ni caca damunt), i ja vaig a l’escola de don Víctor, un gran professor, que solia repartir llet en pols i formatge de pot, i segons era el pa hi posava més formatge. Els més avançats agafaven el doble de pa. En aquella època solíem fer per Nadal un dibuix que anomenàvem mostrar, un dibuix pintat amb llapis de colors Alpino. Amb mostrar felicitàvem i demanàvem als pobres oncles, avis i padrins, que tradicionalment ens obsequiaven amb torró de cacau, pastissets de moniato i un duro de l’època (això eren les estrenes).

De molt jove, la meua afició pel dibuix m’ha ajudat a manifestar i expressar les meues idees tant en el sentit laboral o professional com en la meua vida personal. En el meu cas, puc dir que es compleix la dita “més val un llapis curt que una memòria llarga”, cosa que mon pare, Ángel Escrivá Talens, sempre solia portar damunt: un llapis i un bloquet de notes on, en qualsevol moment, anotava les seues idees i els seus invents. Puc dir que tots els germans hem heretat d’ell

1er premio pinturae en Tavenes de la Valldigna 1963

una mica de la seua creativitat i part artística. Ens traslladàrem a viure a València quan jo tenia 8 anys. En ma casa ha regnat la creativitat, la música i l’art. Encara que els indicis eren la música o la pintura, mon pare em va proposar estudiar electrònica en l’Escola de Mestratge Industrial de València i açò vaig fer, però com que la meua afició pel dibuix era molt forta em vaig matricular en dibuix artístic i, en eixir de l’Escola de Mestratge Industrial assistia, quan podia, a classes de dibuix en l’Escola d’Arts i Oficis Artístics, en el carrer Gil y Morte 23 de València, amb J. Burgos, i una mica de modelatge amb Salvador Furió. També vaig assistir durant un temps a classes de pintura a l’oli amb un amic de la meua família “decorador i pintor José Ventura”. No conec l’avorriment. Em considere un aprenent de tot i un oficial de res i intente fer les coses tan bé com pot ser i com si hagueren de durar tota la vida. Bé, ha arribat el final i, si no ha arribat, és perquè no s’ha acabat. Ja saps més de mi que jo mateix. Espere que t’agraden les meues pintures i gràcies per la teua atenció.

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

EL REBOST DE LA MEMÒRIA

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

EL REBOST DE LA MEMÒRIA

TAVERNES EN FESTES 2MIL19

Tavernes Valldigna Fiestas 2019

Articles inside

Com era un corral

Tavernes, terra de cantants i grups musicals

Els noms dels carrers de Tavernes des del segle XVII al segle XX

Festes 2019: Continuem sent poble

Exposició de pintures