Els consumidors podrán exigir el pagament amb targeta

Els consumidors podran exigir el pagament amb targeta en bars i botigues

Lluita contra el frau i la inseguretat. El Govern estableix el dret al pagament electrònic a partir dels 30 euros. Cop al frau en el comerç i en el sector de la restauració.

El Consell de Ministres va aprovar el 18 de maig un avantprojecte de llei sobre serveis de pagament que obligarà els comerciants i empresaris de restaurants i bars a tenir a la disposició dels seus clients datàfons o sistemes alternatius al pagament en efectiu per abonar qualsevol transacció superior als 30 euros. La mesura legislativa pot suposar, a mitjà i llarg termini, una significativa reducció del frau fiscal, segons els experts.

“La mesura és positiva i creiem que aquesta regulació servirà per aflorar facturació en B d’empresaris que presten aquest tipus de serveis a través de persones jurídiques [és a dir, societats] pel sistema d’estimació directa”, va assegurar ahir José María Mollinedo, secretari general del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha).

Encara que hi ha moltíssims empresaris i autònoms a Espanya en comerços, bars i restaurants amb una gran consciència fiscal; també és cert que el sector tendeix a distreure el fisc a partir de la facturació. Hisenda ho sap i, de fet, hi ha una norma no escrita en el cos d’inspectors que gairebé obliga a obrir inspeccions als establiments amb percentatges de pagament en targeta inusualment alts.

La facturació en negre està tan estesa a Espanya que, des de fa anys, es poden adquirir programes informàtics que permeten decidir al final del dia quina part de la facturació en efectiu es declararà i quant es deixarà al marge. Una vegada decidit, la màquina genera els tiquets necessaris per donar una aparença de legalitat al local. Els programes de doble comptabilitat o de doble ús poden tenir els dies comptats.

A partir d’ara, l’obligatorietat de tot empresari o professional d’oferir als consumidors la possibilitat d’utilitzar algun instrument de pagament alternatiu als diners en efectiu elevarà la recaptació per IVA i Societats, segons Gestha. Encara que aquí no és on es concentra el frau –que, segons l’associació, correspon, en un 70%, a les grans empreses–, la norma suposa un avanç més en la lluita contra el frau i el blanqueig de diner negre, sigui quin sigui el seu origen.

Per a Diego Artacho, soci de dret penal en el despatx RCD i membre en excedència del Cos Superior d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat, la nova obligació d’oferir sistemes de pagament que deixen rastre a partir de 30 euros “és un pas més, en la bona direcció, contra el frau fiscal”. No suposarà l’eliminació de la caixa B, entre altres coses perquè el client podrà decidir com paga, però incidirà en el major control de les transaccions i, per tant, en la seva justa tributació. “Des de fa uns anys, la legislació és cada vegada més omnicomprensiva –afegeix Artacho– i jo crec que a poc a poc ens anirem acostant al que ja és normal als països nòrdics, on està prohibit el pagament en efectiu”.

Aquí encara falta bastant per arribar a això, tot i que molts creuen que tot és qüestió de temps. El portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, va explicar en roda de premsa que quan s’aprovi de forma definitiva l’avantprojecte de llei, Espanya traslladarà la directiva europea, coneguda com PSD2, de serveis de pagament, amb la qual es crea un marc integrat d’aquest tipus de serveis en la UE. Al marge del ja exposat sobre els pagaments superiors als 30 euros, la norma pretén fer front als nous reptes i canvis plantejats en l’operativa amb targeta a través d’Internet o mòbils i reforçar la seguretat en els pagaments electrònics. L’instrument de pagament disponible –siguin targetes o uns altres dispositius– haurà d’anunciar-se en algun lloc visible del local, establiment o instal·lacions de l’empresari o professional.

A més, la norma reduirà de 150 a 50 euros les pèrdues màximes que un client haurà d’assumir en el cas que es produeixi una operació de pagament no autoritzada com a conseqüència de l’ús fraudulent, extraviament o robatori de la targeta o un altre instrument de pagament. Igualment, es retallarà el termini de resposta per a la resolució per part de les entitats de les reclamacions dels usuaris de serveis de pagament a 15 dies, enfront dels dos mesos que s’establia anteriorment.