El món a la carta

Carn d’olla, sopa de galets, trinxat, canelons, fricandó, conill a la cassola, sarsuela, mar i muntanya, escalivada... Si ens posem a parlar de cultura culinària popular, ens vindran al cap noms de plats com aquests. En els grups humans cohesionats hi ha molts referents compartits; un de molt important és el que mengem i, sobretot, amb quines receptes celebrem les efemèrides més importants de l’any. Tothom sap que els costums estan molt vinculats als àpats i a la manera d’aprofitar el que es troba en l’entorn més immediat.

Per això, els noms dels plats tradicionals ens són molt familiars encara que els hàgim adoptat en el passat d’altres llengües properes, com ara fricandó que ve del francès fricandeau o bé canelons que ve de l’italià cannellóne. En general, però, les paraules amb què ens referim a les menges preferides pels nostres parents i veïns pertanyen a la nostra llengua des dels segles dels segles.

Ara bé, d’uns anys ençà ens hem acostumat al fet que, quan anem a un restaurant una mica excepcional, no entenguem del tot quina és l’oferta concreta que ens ofereixen a les cartes elegants i enormes que ens donen per llegir. Els gustos dels comensals probablement han anat canviant al llarg de les últimes dècades i ara mateix és molt freqüent que et sorprenguin noms exòtics en la llista dels entrants, dels primers, dels segons i –fins i tot– de les postres. Les descripcions dels ingredients i de l’estil de cocció sovint inclouen paraules manllevades a llengües i cultures molt distants. Així doncs, escollir una de les propostes sense preguntar-ne detalls al cambrer és tota una aventura. Aquest fenomen deu tenir relació amb els canvis que ha experimentat la nostra societat, composta de persones amb referents culturals i culinaris diversos o que han viatjat per mig planeta i coneixen i aprecien la variació dels gustos i, al mateix temps, la bellesa d’un plat ben presentat. Per tant, el vocabulari que llegim a les cartes reflecteix d’alguna manera el món en què ens movem.

En aquest sentit, per poder oferir unes propostes culinàries interessants i també ben escrites, us convé saber que en català disposem de recursos diversos que ens ajuden a anomenar cada element de la manera més adequada possible. Tenim la sort que, des de fa més de trenta anys, el centre de terminologia de la llengua catalana, TERMCAT, ha proposat, ha revisat i ha recopilat milers de termes específics per parlar amb tota la propietat i el rigor necessaris de tots els àmbits del coneixement i de les activitats; entre les quals, la gastronomia ocupa un lloc destacat. Només en l’apartat de diccionaris en línia del seu web, podem accedir al Diccionari de procediments culinaris, al de Plats a la carta o al Glossari de sabors del món, entre d’altres.

Obrir una carta suggeridora i fins a cert punt enigmàtica té la seva gràcia. Qui no s’atreveix a demanar ajoblanco amb raïm i gelatina de most, de primer; halibut arrebossat, de segon, i ull de drac, de postres? Amb aquests noms, no hi ha marge per al desengany! Només cal que els que vetlleu per la qualitat del vostre negoci vigileu d’escriure-ho tot ben escrit i que ens consulteu els dubtes lingüístics abans d’imprimir els textos amb què voldreu seduir els vostres clients.

Servei de Català del Garraf i de Vilanova i la Geltrú CNL de l’Alt Penedès i el Garraf Consorci per a la Normalització Lingüística Rasa del Miquelet, 16 Tel. 93 811 57 73 vngcat@cpnl.cat