Crònica Festera

Crònica Festera CAPITANIA 2019 ALMORADINS

Capitania 2019. Han passat tres anys des de la última desfilada de Moros i Cristians i ens demanen fer una xicoteta crònica de com es va viure aquella última Capitania de la qual vam gaudir. Tindrem que fer un gran exercici de memòria, perquè tres anys després, amb tot el que ha plogut (pandèmia mediant) costa recordar unes festes “normals” amb tot el seu esplendor.

Anem allà

Vaja per davant que una Capitania no es cosa d’un any concret sinó de molt de temps de gestació, preparació i sobretot, moltíssima il·lusió per a la filà i de forma interna. Per a que els festers tinguen un any especial i, a més, organitzar un bon Boato per a oferir a la gent, al espectador i a les altres filaes. I es que, una volta cada cert temps, cada filà tira la casa per la finestra i ho trau tot al carrer per a l’admiració de tots.

Recorde que era 2017 i ja començava a respirar-se en la filà preparatius de Capitania. Per aquell any, la filà estava composada per unes 20 persones i teníem una esquadra mixta.

-Hi ha que pensar en buscar gent per a poder fer 2 esquadres en Capitania. Ningú coneix a gent que vulga participar en la festa? -I a qui farem capità? -Tenim que pensar festes per a fer o algun tipus d’espectacle per a guanyar diners -Tenim que anant guardant diners que la Capitania costa molt...

Eren frases habituals que escoltàvem en totes les reunions. Eixes i la de: I camells. Hi ha que portar a muntó de camells!

Els Nadals de 2017 i 2018 vam organitzar dos espectacles infantils que van ser un èxit i on la gent de Xàbia i voltants va poder gaudir d’una vesprada familiar en unes dates senyalades. També vam organitzar campionats de culturisme i fitness, un esport que porta molta gent d’altres províncies i que mai s’havia celebrat un esdeviment d’aquestes característiques a Xàbia.

Ja en 2018, després de molts anys desfilant només una esquadra mixta, vam tornar a traure una esquadra integrada totalment per dones. Gent nova que s’iniciava en la festa i gent que ja havia eixit amb nosaltres anys arrere i que ara, tornava a casa.

El temps passava i els nervis, preparatius i les ganes de protagonitzar la Capitania de 2019 estaven més prop. Viatges a Expofesta, encontres amb representants, parlar amb molta gent, anar a molts llocs, visitar més festes per a agarrar idees... La data s’apropa i no tenim res clar. Un dia es planteja a una reunió: Per què no desfilem damunt d’una alfombra roja de 700 m? -Tu estàs flipat? Tots ens ho vam agarrar a rissa, però parlant amb uns i amb altres, la idea va prendre forma i com està tot inventat, vam aconseguir que una empresa fera realitzable aquesta locura. I si muntem un zoco àrab? -Està molt vist -Ja, però este amb animals i paradetes que facen ferro i coses que criden l’atenció. -Hem vist el ballet este, vos agrada? -Si, esta molt bé -Podríem ambientar el Boato en las Mil y una noches. -I camells. Hi ha que portar a muntó de camells! -I a qui posem als camells? -Als uelos, que no volen desfilar ja i volen participar en la Capitania - Bueno, be, ja vorem. -Però hi ha que portar camells! -Que siii.....

Poc a poc el boato anava sent una realitat. Ja teníem a la gent i l’estructura estava en paper. Faltava quadrar-nos a tots, on anàvem a posar als joves que no eren prou per a desfilar, però tenien que anar a un lloc important ja que son el futur de la festa i cal cuidar-los bé i el més important, ja teníem al nostre Capità: D. Emilio Bañuls Raboso, un dels fundadors de la Filà (i el que s’havia fet avant). Cal dir que Emilio continua en actiu a la filà i és un dels pilars (junt a la resta dels “moros vells”) per a que la Filà a dia de hui encara tire avant. Ell ens va dir que volia posar-li un final d’or a la trajectòria de 40 anys desfilant i tota la Filà estava més que d’acord en brindar-li a Emilio aquest any especial.

Encetem any 2019 i el ritme d’anar tancant i preparant coses es vertiginós. Tenim que tindre-ho clar tot per a passar el programa a la Junta de Festes. Comencem els actes oficials com a capitania al Mig Any que es celebra a febrer on, apart de presentar el Capità, també es presenten les Abanderades per a eixe any. Laura Torres Salvador és l’Abanderada Cristiana i pertany a la nostra Filà veïna i amiga, Ballesters. D’altra banda, a Lorena Ros Martínez, component de la nostra Filà, li correspon representar-nos a totes les filaes mores.

Tenim que dir que muntar el Boato esta bé, però organitzar actes per a les nits a la Kabila és superior. -Podríem portar una xaranga el dijous, el dissabte pel matí tenim passacarrer i el diumenge, no anem a fer res? Clar que si, tot el que puguem ho farem. Vam decidir instal·lar una carpa al carrer de la Kabila i un escenari menut. Els que més van disfrutar de l’escenari van ser els més menuts de la Filà, els quals,

sense estar “contractat”; ens van delectar de un “Tu si que vales” en qual, els que més valien eren ells.

I aixina, com qui no vol la cosa, amb tot ja apunt i preparats per a disfrutar del nostre any; arriba juliol. El dissabte 13 arranquen les festes amb el acte de la Presentació, on oficialment es proclama al nostre Capità. Rebem als companys de les filaes al so de la música festera i amb un vi d’honor inicial, per a encetar junts les festes. I sabeu què? – Que. – Els uelos ja hem provat els camells. – I que? – ostres, això es meneja massa, jo no ho tinc clar..., - Ah pues, no volíeu camells?

Durant tota la setmana de festes, es respirava un ambient a la filà de companyerisme i de festa. Havíem passat de ser 20 components a ser 60. A la Kabila sempre hi havia algú cuinant, fent-se la cerveseta o simplement sentats en harmonia gaudint d’una bona xarrada i ganes de passar- ho be. El ritme era frenètic, sempre teníem algo que preparar, fer o acomboiar.

Una de les grans adquisicions que vam fer eixe any, va ser un altaveu portàtil que funcionava amb USB i que va ser el nostre gran company de cercaviles a deshora: El dinar estarà en un hora.

-Agarrem la música i ens anem per ahí? -Vinga va! En qüestió de minuts, el nostre presi Álvaro ja tenia penjat l’altaveu a l’esquena i mitja dotzena de xiquets darrere donant alegria als carrers de Duanes, les altres filaes, Passeig i inclús als treballadors del supermercat.

Apart de la festa interna nostra, vam assistir a tots els actes oficials que estaven contemplats al programa de festes: la entradeta per l’Arenal, l’ofrena a San Jaume al Centre Històric, l’ofrena de flors, Desembarc i Reconquesta, etc.

Des d’aquestes línies, la filà Almoradins vol mostrar la seua infinita gratitud a l’Associació de Barques Tradicionals per cedir les seues embarcacions a l’acte del desembarc any rere any i la seua infinita paciència amb tots els que integrem el bàndol moro. En especial volem agrair a Amadeu, Fani, Marc i Batiste, que ens hagen acompanyat al llarg dels anys amb la nostra inigualable “patera”, el llaüt Verge de Loreto i que ens brindaren el bot de vela llatina Sonsoles per a fer les fotos del Capità i per a qualsevol cosa que ens ha fet falta. Gràcies.

I sense donar-nos compte, ens mengem el nostre tradicional putxero fet pel nostre xef Ximo Moll i ja estem de bo en els dies grans de la festa. Un dels actes que fa cada any la Capitania de torn, és el tradicional sopar de gala, normalment celebrat divendres per la nit. Una volta acabada la Reconquesta, ens vam posar guapos i “de gala” i vam celebrar un sopar especial, on vam convidar, com es habitual, a que ens acompanyaren representants de cada filà, amics i familiars i representants del consistori municipal. Una volta amb la panxa plena, vam passar a fer reconeixements a persones que, d’alguna manera o altra, ens havien ajudat de manera especial per a la capitania. Li vam obsequiar amb el estendard oficial de la Capitania a Emilio, i al Sr. D. Vicent Montaner li vam obsequiar amb un quadre amb l’escut de la filà, cara que està representada per la seua persona en l’escut, sent fundador de la nostra filà i per sempre benvingut a sa casa. També se’ls va obsequiar amb el detall de la capitania al Sr. Alcalde i al Regidor de festes. I per últim i no menos important, se li va entregar una llibreta nova i un llapis nou, al Sr. Tresorer de la Filà, D. José Ramón Bardina, que de tant de fer números s’havia quedat sense paper, agraint la seua implicació i col·laboració al llarg d’aquests anys.

Com a recordatori de la Capitania, el nostre company Geovany va fer de manera totalment artesanal uns detalls per a repartir a les diferents filaes. Tractava d’un

tros de tosca, que representava la costa de Xàbia, cosa que ha de engrandir-nos com a poble, i una mitja lluna de ferro que s’anteposava a una creu més menuda dels cristians. L’arquitecte principal del tros de tosca, va ser la mar, ja que no estava treballada i recalcava més la seua originalitat, i la part de ferro es va crear al taller de Toni Marí, qui va ajudar a Geovany a crear aquest detall original, únic i artesanal. Al bust acompanya la frase: “Una media luna representativa como Capitania, ante los bandos Cristianos, engalanada por un trozo de nuestra Jávea como base de nuestras raíces”. Aquests detalls, es van repartir el dissabte de matí en una cercavila acompanyada per xaranga, on vam tindre una jornada lúdica i molt divertida visitant les diferents kabiles que estan repartides per Duanes.

Una volta recarregades les piles després del dinar, toca preparar desfile. És dissabte i tenim que traure algo de lo que tenim preparat per a diumenge. Per a eixe any especial, la Cofradia de Pescadors de Xàbia ens va deixar la Casa del Pescador per a canviar-nos i maquillar-nos, ja que érem molta gent per a vestir i organitzar. Des d’ací volem agrair també la seua col·laboració.

El dissabte al desfile, vam traure els dos estandarts oficials a cavall, un grup de percussió i un ballet de Carmen Villa-

nueva. L’esquadra de xiquets, l’esquadra oficial de dones, el nostre benvolgut canó arrastrat amb honor pels nostres joves, i una xicoteta sorpresa, ja que, quasi en l’últim moment, la dona del Capità, Mayte Toledo, va decidir acompanyar al seu home en aquest acte, pujant els dos a una carrossa ambientada en les Nits d’Aràbia i recolzada per la esquadra mixta oficial de la filà, la qual tancava el desfile de dissabte.

Amb la eufòria d’haver desfilat el primer dia, cremant els últims cartutxos per a encarar l’últim dia de festes i el gran colofó final, eixa nit vam tindre nit de xaranga, on l’ambient festiu estava al seu màxim exponent, sent conscients tots de que la traca final es dispararia en menys de 24 hores.

Arranquem l’últim dia de festes amb l’habitual esmorzar per als mes valents i mentre uns anaven a la missa en honor a Sant Jaume, altres preparaven el vi d’honor que s’oferiria després. Si durant tota la setmana el ritme va ser vertiginós, eixe diumenge va ser de infarto. Les filaes que estiguen llegint això saben del que estem parlant. Cadascú tenia la seua faena assignada: Uns a missa, altres a muntar taules, altres al moll a vore si anaven arribant peces de boato, la cervesa, dinar, telèfons sense parar: La banda ja esta ací -Ostres, encara no monem cap amunt? -Els tratges estan preparats? I qui maquilla als xiquets? -Ens falta gent per a traure coses del boato. Més telèfon. -Ja han arribat els camells? Que siiii... I aixina fins que ens toca l’hora de pujar a canviar- nos i per fi, els coordinadors ens donen la senyal de que tot comença a rodar. El boato el vam partir en 4 blocs i inspirat en las mil y una noches.

El primer bloc va ser L’entrada al campament de la Vila de Xàbia. Un llibre de dos metres d’ample anunciava la Capitania, acompanyat de percussió i l’estandart oficial de la filà a camell junt als estandarts commemoratius de les quatre capitanies anteriors a cavall. Els joves van tindre un lloc privilegiat tal i com se’ls havia promès. Continuava amb el zoco àrab on podíem trobar paradetes de teles, ceràmica, espècies, ferro, 100 oques i un forn, entre altres coses. Tancant- ho estava el ballet de Carmen Villanueva.

El segon bloc representava L’entrada al Palau on es mostrava com la Vila de Xàbia es preparava per a una gran festa. Obria el bloc un gran “animal de poder” que arrastrava el “pasillo al Capità”. És a dir un gran bou davant la tan esperada alfombra roja de 650m de llarg amb l’escut de la filà als bordes que anava desplegant-se i que estaria tot el recorregut del desfile. Estrenant la alfombra entraven les concubines del Capità del Ballet Gawazi amb l’espectacle Nazarita, seguides de la cantera de la filà, els nostres

menuts amb les seues millors gales. Per a tancar, apareixien uns para-sols que calmaven la calima del desert per a donar pas a les dones de la Vila: La esquadra oficial de dones. A tribuna vam viure un moment molt emotiu, ja que, la cap d’esquadra era la germana de l’Abanderada, que les mirava junt a les autoritats. Després d’anar a buscar-la, es van fundir en una abraçada i la cap li va cedir a l’Abanderada, el dret de capitanejar a l’esquadra de dones fins al final.

El tercer bloc era el mes esperat, el del Capità. Obria amb un ballet de bombolles de dos metres d’amplària on dins hi havia ballarines acompanyades de percussió i seguits de “la vieja guardia del Capità”. Els històrics de la Filà (i algun fundador que havia tornat a casa després de molts anys), no volien deixar perdre aquesta oportunitat de participar, perquè ara si, anaven en sis camells espectaculars.

No molt lluny d’ells, darrere de més para-sols portats per guerrers, estava el Capità dalt d’un camell blanc preciós i enorme, vestit també amb un tratge blanc digne d’un Capità. Molt propet, una esquadra especial amb la família i amics més íntims capitanejada per la seua filla Marta i una colla de vint i cinc dolçaines que tocaven la marxa “Xavier al Coixo”. Al arribar a tribuna, un castellet de focs d’artifici i una pluja de confeti dona la benvinguda al comboi. El Capità va baixar del camell i li va obsequiar amb un ramell de flors tant a la seua dona com a la seua filla, imagine que per a compensar i agrair l’any tan vertiginós que ja tocava fi. (Gràcies papà, em va costar aguantar l’emoció).

Ja per a tancar, el quart bloc era L’exèrcit del Capità on no podíem deixar-nos mai de costat al nostre benvolgut canó, ell que tantes batalles, Desembarcs i Reconquestes ha viscut. De prop el seguia un camell (més camells) batidor, solcant les avingudes i carrers amunt i avall, protegint la esquadra oficial de la filà capitanejada per Mar Martín-Vilalba i tancant la nostra banda que ens acompanya tots els anys, el boato de la Capitania de 2019.

Al arribar al final de la desfilada, es va disparar la Tronà que marca el final de les festes. Amb la filà al complet mirant com sonaven aquells coets, molts van soltar llàgrimes de satisfacció, de pena perquè havia arribat a la fi i emoció, molta emoció, de que tot havia eixit be i havíem gaudit tots com a xiquets.

L’exercici de memòria que hem fet es enorme, però al escriure aquestes línies, tots els que hem participat hem dit el mateix: M’aborrone de tornar-ho a reviure. I es que així és. És un any especial on els sentiments i les emocions les tenim al màxim, sobretot la gent que disfruta la festa des de fa molts anys com és el nostre cas. Esperem que la pròxima Capitania siga igual o millor.

No podem acomiadar aquest escrit sense donar les gràcies a totes i cadascuna de les persones que han fet possible que tot ixquera avant. Des de les persones que anys anteriors ens han ajudat a les barres, musicals i esdeveniment, les que ens han ajudat a vendre loteria (i les que l’han comprada) com les Comissions de Festes de Xàbia. Totes., Ja que, d’alguna forma, totes han contribuït.

També al M.I. Ajuntament de Xàbia, a la regidoria de Festes, a Carlos i a la Junta de Moros i Cristians. A la Cofradia de Pescadors, a Dani “el Timbaler” (ja que sense aquella cerveseta abans del desfile de 2018 no haguérem pogut fer realitat la nostra idea) i a la banda Agrupació Musical l’Horta Sud que ens fa volar cada volta que baixem l’arcada tots els anys. I com no, a qualsevol persona individual que ens haja pogut ajudar de la mínima manera possible. No volem deixar- nos a ningú i per això vos donem les gràcies a tots. Va ser un gran any que mai oblidarem.

Ara, a disfrutar de nou de la nostra gran família dels Moros i Cristians de Xàbia. Salut, música i pólvora.

Filà Almoradins.