El camp d’aviació de Xàbia (1937-1939

 Joaquim Bolufer Marqués. Museu de Xàbia

El 17 de juliol de 1936 s’iniciava, a les possessions espanyoles del Marroc, un cop d’Estat contra el govern de la República. L’alzamiento va ser promogut per gran part de l’exèrcit, amb el recolzament d’amplis sectors de les forces polítiques i econòmiques de la dreta.

El fracàs del cop d’Estat, frenat per la ràpida i decidida acció dels sindicats, partits d’esquerres i les forces de l’orde lleials a la República, donarà pas a una llarga confrontació de quasi tres anys. Durant tot aquest temps, entre juliol del 1936 i març de 1939, Xàbia va restar lluny dels fronts, a la rereguarda. Tanmateix, la situació costanera del nostre poble i la seua proximitat a les illes Balears, a mans dels sublevats des de l’estiu del 1936 (amb l’excepció de Menorca), van condicionar el paper de Xàbia en el transcurs de la guerra.

La Guerra del 1936-39 va ser, d’alguna manera, el pròleg de la Segona Guerra Mundial. Aquí s’iniciaren i s’experimentaren, els avanços en les armes i les tècniques de guerra dels països - Alemanya i Itàlia - que després serien els grans protagonistes del conflicte europeu, i de manera ben especial en el camp de l’aeronàutica. Ara, per primer cop, l’aviació jugaria un paper determinant en les batalles. Però sobretot, en aquest conflicte s’iniciaran els bombardejos, no només sobre els objectius militars, sinó també contra fabriques, infraestructures estratègiques, instal·lacions industrials, i la població civil.

L’exèrcit de Franco va disposar, des del començament del conflicte, amb el recolzament militar de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Una ajuda que seria determinant en el triomf dels sublevats. A Mallorca van ser instal·lades bases aèries de l’exèrcit sublevat que comptaven amb alguns aparells de l’exercit franquista, però sobretot, amb els avions de la Legion Condor aportats per Hitler, i els caces i bombarders de Mussolini que formaven part de l’Aviazione Legionaria.

La marxa del conflicte bèl.lic va centrar els esforços del bàndol nacional en atacar, de manera continuada, els

Figura 1.- Cartell republicà de temps de guerra sobre l’aviació

ports i les poblacions litorals de la República. Des de Mallorca eixien els avions que descarregaven les bombes sobre les ciutats i infraestructures del territori valencià. La intenció era, a més d’atemorir i castigar la població, bloquejar l’abastiment i comerç a la costa mediterrània republicana; és per això, que el govern de Franco va establir a la ciutat de Palma la Jefatura de las Fuerzas de Tierra, Mar y Aire del Bloqueo.

Figura 2. - Esquadrilla de SM.79. Ufficio Storico della Aeronautica Militare.

La importància de l’aviació en aquest conflicte, va fer que el govern de la República creara pel maig de 1937 l’Arma d’Aviació i es plantejara la construcció de nombrosos camps d’aviació. Se’n varen projectar uns 400, molts dels quals es varen construir, de diverses categories i funcions, que servirien per recolzar la lluita als fronts de guerra i defensar-se dels atacats de l’aviació i l’armada enemiga. El territori republicà va ser dividit en set regions aèries, cadascuna amb una prefectura i diversos sectors, amb un aeròdrom a cada sector. Les terres valencianes estaven majoritàriament, dins de la 4ª Regió Aèria, però s’incloïen l’àrea oest de la província de València i l’extrem sud de la d’Alacant dins de la Regió 7ª i 2ª respectivament. Abans de la guerra, només hi havien tres camps d’aviació actius al País Valencià, el de Castelló de la Plana, bàsicament d’ús militar, i els de l’Altet i Manises, d’ús civil. En començar la confrontació armada, i fins les darreries de l’any 1938, s’hi construïren molts camps d’aviació amb funcions i activitats molt diverses; en total, durant tota la guerra, es comptabilitzaren 38 aeròdroms dins del territori valencià.

La construcció del camp d’aviació de Xàbia va començar l’any 1937 i sembla, que a la primavera d’aqueix any ja estava actiu. Tanmateix, el primer document conservat a l’Arxiu Municipal de Xàbia en el qual s’esmenta l’aeròdrom, és un rebut del 6 de desembre de 1937, signat per Bertomeu Marí. En aquest rebut, Marí rep 360 pessetes per 144 càrregues d’argamassa, destinades a les obres del camp d’aviació. La resta dels documents conservats fan referència als obrers que hi treballaven i als jornals que van cobrar. La majoria dels treballadors del camp pertanyien a les quintes de 1922, 1923 i 1924, i només uns pocs, a les de 1925 i 1926. Un dels documents conservats a l’Arxiu Històric Municipal, emés per la Subsecretaria d’Aviació, Jefatura d’Obres del 7é sector, fa una crida per al reclutament de personal de «39 a 45 años de edad, siempre que aporten carro y caballeria o caballeria». Aquest personal passaria a ser soldat de l’arma d’aviació, cobrant el salari estipulat per als soldats, més 10 pessetes diàries per «...desgaste de

Figura 3.- Fotografia aèria de l’aeròdrom de Xàbia. Any 1936. Ufficio Storico della Aeronautica Militare.

Figura 4.- Avís de la Subsecretaria d’Aviació per a reclutar personal de 39 a 45 anys, amb “carro y caballeria, o caballerias” per a la construcció i manteniment del camp d’aviació de Xàbia. material, corriendo a cargo de esta Jefatura la manutención de las caballerias., ....Las peticiones se formularan en las oficinas de las Obras del Arma en esta localidad (Partida Rebaldí).»

Aquest camp, podria enquadrar-se dins del grup dels aeròdroms de defensa litoral (del quals hi van haver nou al al territori valencià, des del d’Orpesa, al nord, fins al del Pilar de la Foradada a l’extrem sud). Segons la seua importància, el govern republicà els va classificar en quatre categories: permanents, semi-permanents, eventuals i de socors. El camp d’aviació de Xàbia pertanyia als eventuals. A llarg de la guerra va tindre diverses denominacions codificades: número 415, després, a partir de juliol del 1938, el 414 i des de finals de l’any 1938 va ser denominat AZ-02. Disposava de dipòsits de combustible, polvorí, llocs de guardia i nius d’ametralladores per a la defensa. Les instal.lacions més importants, com ara el lloc de comandament, barracons de la tropa i refugis principals, se situaven a la finca del Rebaldí, a la vora del camí Cabanes.

L’aeròdrom de Xàbia tenia dos grans pistes que formaven un angle d’aproximadament 80º, situades entre la carretera del Pla, al costat nord-est, i el camí Cabanes al sud-oest. La més gran, tenia una orientació nordest / sud-oest, amb 1.000 m de longitud, i una amplària màxima de 570 metres. La més petita, s’ubicava al costat del camí Cabanes, de nord-oest a sud-est, amb 920 metres de longitud i 200 metres d’amplària.

Figura 5.-Document de la Subsecretaria d’Aviació, Junta d’obres, amb la llista de treballadors del camp d’aviació de Xàbia a 31 de juliol de 1938.

Figura 6.- Superposició de l’àrea de l’aeròdrom sobre una fotografia actual

Aquest camp va ser construït amb la finalitat de protegir els ports de Xàbia, i especialment el de Dénia. A la capital de la comarca funcionaven diverses fàbriques d’armament i era un port amb una important activitat comercial; és per això, que la ciutat de Dénia va patir quasi quaranta bombardeigs, el primer des del creuer Canarias, i la resta per l’aviació del bàndol franquista des de Mallorca.

La marxa de la guerra i l’estratègia militar republicana, van fer que l’aeròdrom de Xàbia tinguera una escassa activitat. Tanmateix, l’estiu de l’any 1938 hi aterraren diversos avions republicans. Potser per això, el matí del 23 de juliol de 1938 s’hi va produir un bombardeig per quatre esquadrilles formades per bombarders Savoia s.79 de l’aviació feixista italiana, que tenien la base a l’aeroport de Son Sant Joan de ciutat de Palma, a Mallorca. En total descarregaren 36 bombes sobre el camp d’aviació del Pla, que afortunadament només causaren algun ferit, i una mort: el matxo del ti Moragues.

El final de la guerra, esdevingut oficialment l’1 d’abril de 1939, no va suposar el desmuntatge immediat del camp d’aviació. El 31 de maig de 1939, la Jefatura Regional Aérea de Levante instava l’Ajuntament de Xàbia a vigilar i mantindre el camp fins que «... la superioridad ordene lo procedente.». A partir d’eixe moment, la documentació conservada recull els intents de l’Ajuntament, davant l’autoritat de l’exèrcit de l’Aire, per recuperar les terres per al conreu i retornar-les als seus propietaris. L’Ajuntament, en un document de 7 de juliol del 1939, argumenta: «...que el referido Campo se halla enclavado en la zona regable mas fertil de este termino municipal y gran parte del terreno del mismo, antes se dedicaba al cultivo de la vid-moscatel, al tener que roturar de nuevo, indudablemente se dedicaria al cultivo de naranjos y hortalizas....., cuyo cultivo daria sin duda el aumento de rendimiento que antes se menciona;... . A parte de lo expuesto, debo significarle también, que segun personas prácticas y de gran experiencia en la localidad, el terreno que ocupa el referido Campo, en epoca de abundantes lluvias se convierte en charcas o terreno pantanoso de difícil desague y seria otro de los inconvenientes para Campo de Aviación.»

A pesar dels arguments aportats pel municipi, un document de 15 d’octubre de 1939, signat pel governador civil i dirigit a l’alcalde deia «...ruego a VE tenga a bien dar las ordenes oportunas para que quede sin efecto la devolución a sus propietarios de los Aeródromos enclavados en esa provincia, pueblo de JAVEA.»

Novament va insistir l’Ajuntament en sengles documents de 8 i 10 de novembre de 1939, argumentant els beneficis que reportarien el tornar a cultivar aquelles terres, així com que els seus propietaris «...no han sido indemnizados en ninguna forma». Les reclamacions van ser al final ateses, tal com certifica un document del governador civil de 29 de novembre de 1939: «Por no considerar necesario para el Servicio, el Aeródromo de JAVEA, enclavado en el termino municipal de dicha población, he resulto la devolución a sus propietarios de los terrenos que forman parte del mismo....».

NOTA.- Per a la redacció d’aquest article hem seguint diversos estudis: • Carreres Rodriguez, M. 2018. Aeròdroms Valencians de la guerra civil . Quaders del Museu de Transport, 26. • Mainar Cabanes, E. 2007. Bajo las bombas. La guerra Civil en la C. Valenciana, 14. • Puchol, M.S. 2005. El bombardeig de Xàbia. 23 de juliol de 1938. Xàbiga, 9.

Colaboraciones