Francisco Climent Mata

Francisco Climent Mata i el premi al millor disseny d’un llibre de falles

Rafa Tortosa i Garcia

Director d’El Verí del Foc

De sobre és coneguda l’afició a publicar acurats llibrets de falla a la nostra ciutat, una tradició de més de 150 anys, doncs el 1866, com tots sabeu, es va publicar el llibre de la falla de La creu del Matrimoni, un cadafal que va no va arribar a plantar-se d’acord amb la censura que va patir la falla i el seu llibret. Gràcies a Blai Bellver, com a promotor i autor d’esta iniciativa fallera, que la literatura popular fallera, siga molts anys després, una de les essències de les falles de Xàtiva.

Diem açò, per reforçar esta llarga tradició dels llibrets de falla publicats a la capital de la Costera i clar, els que promovem esta cultura literària, volíem que les nostres falles formaren part de les lletres falleres.

I amb este interès, fa un any, la Junta Local Fallera de Xàtiva forma part de Lletres Falleres1 i ho fa convocant el Premi Climent Mata a la millor maquetació i disseny gràfic d’un llibre de falla i que té en compte la maquetació, les il·lustracions, la temàtica gràfica escollida, l’originalitat i l’enginy així com l’enquadernació i la presentació.

Logotip del Premi Climent Mata

1 Lletres Falleres va nàixer en l’exercici 2011-2012 per potenciar els continguts culturals dels llibrets de falla i per reconèixer l’esforç que fan tant les comissions com els autors i col·laboradors per a mantindre uns nivells de qualitat i obrir nous horitzons creatius i de continguts en eixes publicacions, tan arrelades en la història de la nostra festa. Podeu consultar la seua web http://lletresfalleres. info/ . I per què el nom de Climent Mata? Doncs, Francisco Climent Mata va ser un pintor xativí que regentava una acadèmia de dibuix i pintura i, com expliquem als següents paràgrafs, és l’artífex de què la festa de les falles existisca a la ciutat gràcies a què va promoure una falla l’any 1932. I amb esta iniciativa, uns mesos després, sorgiren les primeres comissions falleres de la ciutat i des d’aleshores s’han continuat plantant cadafals fallers als carrers de Xàtiva. La seua relació amb les falles, a banda d’este important esdeveniment, és que va formar part d’una comissió, realitzà diversos cadafals i va dibuixar i pintar gran quantitat de portades de llibrets de falla. Veiem-ho amb deteniment...

Francisco Climent Mata (Xàtiva,1894-1964), fou el principal promotor del fet de què les falles tornaren a plantar-se als carrers de la capital de la Costera. Francisco Climent, aleshores president de la societat musical La Primitiva Setabense, va promoure i construir una falla, l’any 1932, a les portes de la seu de la Societat, ubicada a la plaça de la Bassa. Al llibre d’actes de la Música Vella ens diu que:

Fotografia de Francisco Climent Mata. Arxiu FAmiliA Climent Almen-

dros

«En la reunión del día 10 de marzo, a propuesta del presidente D. Francisco Climent se acordó la confección, “plantà y cremà” de una falla a la puerta de la casa social con el fin de ver si por este medio renacían en Játiva los deseos de celebrarlo en años sucesivos. Que lo amenice la banda y para todo lo que sea queda designado el Sr. Climent junto con varios compañeros de junta.

Pues bien la Primitiva se congratula del feliz resultado obtenido y para evitar suspicacias participa a sus compañeros que después de consultar el caso con algunos amigos tuvo a bien el invitar a los festejos a la banda La Nueva y a su junta directiva. Acto que mereció los honores de que fuéramos visitados por la junta en pleno de la otra entidad musical y que dicha banda “La Nueva” hiciera un concierto (gratis) a la puerta de esta Sociedad el sábado 19 por la noche y nuestra banda dio otro el domingo día 20. La junta en pleno acordó el tomar como propia la iniciativa de su presidente al invitar a los festejos a la sociedad hermana. La montura de la falla se verificó el viernes día 18 y su exposición duró hasta el domingo 20 a las doce de la noche que fue quemada. Por la plaza donde se instaló desfilaron toda Játiva y muchas personas de los pueblos convecinos. En verdad fue un éxito y grande la idea del Presidente de plantar y quemar la falla, por todo lo cual José Vidal pide a sus compañeros de junta conste en acta un expresivo voto de gracias para el presidente D. Francisco Climent. Ángel Fuentes le parece poco y pide que sea el voto de gracias más grande más simbólico.

Paco Climent dice que él no merece nada, que de él ha sido la idea pero que el éxito apuntado debe ser para toda la junta pues todos le han ayudado y se han desvivido aportando cada uno su grano de arena al éxito conseguido así es que el voto de gracias propuesto es para todos.

Hablan varios señores de la Directiva y todos opinan que el Presidente y sólo él debe ser el agraciado pues aunque muchos le han ayudado solo él ha aportado todo el trabajo mental y manual por lo tanto se acuerda contra la voluntad del Sr. Climent un público testimonio de alabanza a su obra por el éxito conseguido y un expresivo voto de gracias de sus compañeros de Junta por la labor desarrollada con motivo de la falla. Ante éstas manifestaciones el Sr. Climent da las gracias a sus compañeros»2 .

El cadafal duia per lema L’art de la música, i estava compost per una gran base amb columnes als angles i plena de caràcters musicals. Damunt tenia una gran

2 Acta núm. 7 de la junta directiva de la Música Vella del dia 23 de març de 1932. Arxiu músiCA VellA lira i, junt ella, quatre músics que venien del Certamen de València, uns portaven corones de llorer i altres anaven carregats amb grans carabasses. D’açò podem dir que el tema es referia als distints efectes que deixa un certamen i deixava palès de la rivalitat existent entre les dues bandes de les societats musicals: la Nova i la Vella.

El fet de què Francisco Climent promoguera, ideara i obrara esta falla fou també degut al seu perfil professional, atès que regentava una Acadèmia de dibuix i pintura des de 1931, a la qual assistiren alumnes que temps després es farien artistes fallers, com és el cas d’Antoni Grau Cros, José Martínez Mollà o Antonio Sáez Mancebo, així com altres destacats pintors plàstics xativins (Joan Quilis, 2010: 75). Climent Mata va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de València i va estudiar també a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Al món faller destacà per dues coses: la confecció de cadafals fallers entre 1932 i 1945, i la realització de nombroses cobertes de llibrets de falla com ara Xàtiva Fallera de 1935, Falla plaça del Cid de 1943 o Junta Local Fallera de 1947, algunes d’elles reproduïdes en altres llibrets d’anys posteriors.

Els nou cadafals grans va construir responen a una tipologia on apareix una base rectangular bastant elevada i sobre aquestes es disposa una construcció rectilínia central que també fa de divisió entre les distintes escenes. De tots els cadafals, hem de destacar els realitzats a la plaça de la Trinitat, els quals eren plantats a les portes del palau de l’Alarcó, lloc on tenia l’acadèmia de dibuix i pintura que regentava junt Pedro Vilaplana. El 1933, amb l’encàrrec del Comité Faller del Districte Centre, al qual pertanyia Francisco Climent, confeccionà el cadafal Tres coses de Xàtiva. La premsa descrivia el cadafal i la llavor de l’artista:

Instantània d’una de les classes impartides per Francisco Climent en

la seua acadèmia. Arxiu FAmíliA Climent Almendros

Coberta del llibret Xàtiva Fallera de 1933. BMX Cadafal Tres coses de Xàtiva plantat per Francisco Climent Mata a la plaça de la Trinitat (Blasco Ibañez, en l’època de la II República) el

1933. Arxiu FAmíliA Climent Almendros

Cadafal La torta de sant Josep plantat per Francisco Climent Mata a la plaça de la Trinitat (del Cid en temps de la dictadura de Franco) el

1943. Arxiu FAmíliA Climent Almendros «... Alude esta falla a una transacción en la feria de ganados; episodios amorosos en el Jardín del Beso, y a turistas extranjeros visitando nuestro Museo Municipal. Todo ello con figuras de personas muy conocidas de la localidad. Es una buena obra de arte, que enaltece las cualidades de nuestro amigo Paco Climent, al que felicitamos fervorosamente»3 .

L’any següent, el 1935, plantarà el cadafal Castells en l’aire, el qual es veié recompensat amb el primer premi atorgat pel Centre Valencianista de Xàtiva. El 1935, planta a la plaça de sant Pere la falla La música en decadència així com el 1936, L’aviació, un cadafal que portava moviment manual per a què l’avió, que feia de coronament, donara voltes. També, en este 1936, plantà a la plaça de la Trinitat la falla Músic, torero i perrero així com la infantil que duia per lema La degollà, plantada al carrer Menor. Després de guerra només plantà tres falles: La tortà de sant Josep (Cid-Trinitat, 1943), La sultana alletargada (Cid-Trinitat, 1945) —amb un coronament d’una sultana de set metres— i Coses de la plasa (Mercat,1945).

3 El Progreso, 18 de març de 1933. Bmx

Esbós del cadafal La sultana alletargada realitzat per Francisco Climent Mata a la plaça de la Trinitat el 1945.

Anunci publicitari de l’Acadèmia regentada per Francisco Climent i Pedro Vilaplana, aparegut en la premsa local en la dècada dels anys trenta del segle XX. BMX

El 1961, el president de la Junta Local Fallera, Constantino Alonso Sieiro, va atorgar a Francisco Climent un valuós trofeu amb motiu de ser el primer Faller de Xàtiva (Sanchis, 1995:68). A banda d’este simpàtic trofeu, les falles de Xàtiva li devien a Francisco Climent un gran reconeixement. I quin millor homenatge que posar-li el nom d’un concurs que premia el disseny dels llibrets de falla, una activitat relacionada amb la que va ser la seua professió enclavada en el món de les belles arts, la qual va aplicar de manera exitosa a les falles.

Crear el premi Climent Mata ha estat una gran iniciativa, doncs ha estat una forma de què les falles de Xàtiva estiguen presents al cercle literari i cultural de la festa del foc, i esta presència és fonamental per tal de recuperar i demostrar que les falles són una important manifestació festiva i cultural del poble valencià a més de justificar allò de ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A més a més, les lletres falleres són la gran excusa per promocionar el foment de la nostra llengua, de les nostres idees i creacions de la literatura fallera en qualsevol vessant: satírica, poètica, d’estudi, divulgació i opinió.

Bibliografia

Quilis Ródenas, J. (2010): “Artistes fallers a les acadèmies de pintura i als grups de pintors de Xàtiva”, Llibre Explicatiu Falla J. Ramon Jiménez 2010, A. C. Falla J. Ramon Jiménez, Xàtiva, pp. 72-79.

sanchis MaRtínez, J. (1995), “Francisco Climent Mata, artista i constructor de falles”, Xàtiva en falles 1995, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 66-68.

sánchez PéRez, J. (2015): Quadern de falles. Xàtiva 1865-2015, Junta Local Fallera, Xàtiva.