El Coliseu de Xàtiva o la Casa de Comèdies

EL COLISEU DE XÀTIVA O LA CASA DE COMÈDIES UNA APROXIMACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ FINANCERA DE L’HOSPITAL MAJOR DE POBRES

Sergio Rubio i Tormo

El problema de la desigualtat social ha estat una constant en la història universal, des dels orígens de les societats establides fins l’actualitat. En cada època el problema s’ha enfrontat d’una o altra manera, dedicant esforços més o menys satisfactoris per tal de pal·liar el patiment d’aquells més desafortunats o amb major risc d’exclusió.

Resulta evident que els serveis socials que coneguem en el present moment naixen del treball realitzat en el segle XX i, sobretot, després de la recuperació econòmica experimentada a partir dels anys 60, aproximadament, quan la desfeta de la Guerra Civil començava a quedar enrere.

No obstant això, com hem comentat, aquesta preocupació pels menys afortunats a la societat ja existia abans i, per descomptat, es prenien mesures per tal de proporcionar al menys uns serveis bàsics a la vida d’aquestes persones. En el cas del present article, parlarem de la gestió de l’Hospital Major de Pobres i la seua funció al servei de la beneficència i la caritat. Un servei els fins dels quals han sigut contemplats de manera enfrontada pels investigadors.

D’una banda, autors com R. I. Burns1 veuen en aquestes institucions públiques un servei inestimable a la societat:

“Su existencia constituye una prueba manifiesta del interés de la sociedad por los pobres y al mismo tiempo un estímulo, una llamada persistente a la conciencia pública. Fueron instituciones de carácter social para

1 Los hospitales de Valencia en el siglo XIII, “Anuario de Estudios Medievales” II, 1965, p. 136. pobres y enfermos, constituyendo también un factor civilizador que benefició a todos. Y ayudaron a solucionar un estado de tensión inherente a la existencia de una pobreza muy extendida”2 .

D’altra banda, altres autors veuen aquestes administracions com un element de control social, mitjançant la seua influència, per tal de perseguir objectius religiosos, polítics o econòmics, a més de servir per a mantindre l’ordre social i “fitxar” a aquella gent que devia ser deixada a part de la resta. Per tant, segons autors com M. Foucault3, aquests hospitals no eren més que instruments per tal de crear una distinció social basada en classes.

Potser, els hospitals medievals tingueren una vessant de control social. No obstant això, pensem que és més important la seua funció com a centre de caritat, encarregat de proporcionar unes condicions i serveis mínims d’atenció a aquells més desprotegits per la societat. Així mateix, les funcions de l’hospital de Xàtiva perviuen en el temps, evolucionant també el seu sistema de gestió i administració, però desenvolupant les mateixes tasques solidàries i caritatives, fins a ben entrat el segle XX.

En primer lloc, cal recordar breument quina era la estructura administrativa d’aquesta institució i la seua evolució històrica. Segons M. G. Baldoví4, la seua fundació va ser immediatament posterior a la conquesta

2 Fragment tret del llibre de Vicent Pons Alos, El Archivo Histórico del Hospital “Major de Pobres” de Xàtiva. Catálogo y Estudio. València: Generalitat Valenciana, 1987. Col·lecció Arxius Valencians, 5. p. 9. Un catàleg imprescindible per tal de conèixer el funcionament i evolució de l’administració de l’hospital a través de la seua documentació. 3 Íbidem. 4 Catàleg de monuments i conjunts de la Comunitat Valenciana, vol. II. València: Generalitat Valenciana, 1983. Pp. 953-958.

de Jaume I, tal i com consta al Llibre del Repartiment de València5. Els frares de la Penitència van ser primerament els encarregats de la seua direcció fins que, entre els segles XIV-XV, es creà la Confraria de la Mare de Déu de l’Assumpció. A més, sabem que a meitat del segle XV, les instal·lacions de l’hospital ja eren insuficients, motiu pel qual es van enderrocar vàries cases del carrer Corretgeria per tal d’ampliar la seua superfície. D’aquesta manera, l’hospital de Xàtiva quedava estructurat en diferents dependències destinades a l’oferiment de diverses funcions: Hospital, capella, botiga, cuina, sala de juntes, arxiu, alberg, etc.

Però una vegada més, la desfeta de la Guerra de Successió, va ocasionar en l’edifici importants desperfectes6, reduint-lo a la pràctica ruïna en el seu interior, motiu pel qual va haver de ser reconstruït parcialment i reestructurat el seu servei, quedant definida la seua tipologia actual articulada mitjançant un pati central. Igualment, durant el segle XX es va modificar, de manera prou desafortunada, el seu aspecte per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats sanitàries, el que va propiciar que, ja als anys 80, s’haguera de redactar un projecte rehabilitació7 de l’edifici amb la intenció de retornar-li el seu aspecte original.

Quant a la seua administració, com hem mencionat abans, aquesta corria a càrrec de la Confraria de la Mare de Déu de l’Assumpció, coneguda després com la Confraria de l’Hospital, i els seus òrgans de direcció es dividien el Consell General, d’una banda, i d’altra el Consell Particular o Junta, dividit així mateix en diferents jerarquies: el prior, els majordoms eclesiàstics i seglars, i l’administrador, cadascú amb unes determinades funcions i càrrecs8 .

5 Desafortunadament, el Llibre del Repartiment de Xàtiva no es conserva, el qual ens donaria una valuosa informació al voltant d’aquest tema. 6 Tal i com consta en l’informe de l’any 1726 de l’Administrador de l’Hospital, Pasqual Albalat, al censador principal demanant pensions per a la seua reconstrucció. AMX,LG-427. 7 El projecte va ser redactar en l’any 1985 per l’arquitecte Vicent Torregrosa Soler, i es troba custodiat a les dependències de l’arxiu municipal de Xàtiva. 8 Aquesta organització de l’administració patirà també modificacions al llarg del temps. Vicent Pons explica meticulosament aquests canvis administratius en el seu article publicat al llibre de la Resulta molt interessant el sistema de finançament d’una institució com aquesta, dedicada a la cura i caritat amb els pobres i malalts9. A més de les diverses rendes procedents de diferents conceptes com són censals, arrendaments, almoines particulars, etc. L’administració de l’hospital gaudia de distintes concessions reials mitjançant les quals se li atorgaven els drets de quatre trinquets a la ciutat, a més de drets d’aiguardent, vi, neu i arròs, així com l’arrendament d’algunes de les parades i organització de la fira d’agost i de Sant Tomàs.

Però igualment també disposava de la titularitat de la Casa de Comèdies o Coliseu local, on es celebraven activitats pròpies de l’entreteniment de la època, com són representacions teatrals, concerts musicals, balls, etc. Aquest espai, segons la documentació que s’hi conserva, es trobava ubicat originalment a l’albereda i funcionaria ja abans de l’any 177210. Allò ho sabem gràcies als diferents rebuts per treballs realitzats per a les representacions teatrals, com son el trasllat de materials, aprofitament de fusta i claus per al muntatge dels escenaris, confecció de vestits per a les actuacions, etc. No obstant, varen coexistir vàries Cases de Comèdies o espais on es feien representacions artístiques a la ciutat inclús abans, sent probablement l’espai de l’actual plaça Calixte III on es feien els principals actes ja des del segle XV. D’ahi que un altre sistema per a l’increment de l’economia del Priorat fora l’arrendament dels balcons de l’hospital per poder veure les comèdies allí representades des d’un lloc incomparable11 .

Desafortunadament no ens queda cap empremta d’aquestes edificacions, salvant els sempre clarividents documents històrics, i alguns elements que ens avisen de la seua ubicació, com per exemple les mènsules amb forma de màscares carnavalesques que trobem a la façana del mateix hospital. Un dels motius del seu reemplaçament o desmuntatge és la seua pròpia fàbrica. Pareix ser que el material escollit solia ser la fusta, la qual cosa suposava un seriós perill d’incendi:

“haviendo tomado en consideración la ciudad los grandes riesgos y peligros a que està expuesta por la

Fira de 1982: Una Institución al servicio de Xàtiva: El Hospital major de pobres i la confraria de la mare de deu, p. 83-93. 9 No hem d’oblidar que aquesta mateixa institució es feia càrrec també de la Casa de Caritat o Beneficència de la ciutat, a més de l’atenció hospitalària. 10 AMX, LG-427, docs. 869-871. 11 Un document de 1699 ens parla de com Mossen Miguel Boscà, prior de la confraria de l’hospital, dona permís a Margarita Serra i successors per que puguen utilitzar un balcó de l’hospital per veure les comèdies, a canvi d’un censal de 50l. de pensió principal i 50s. d’anual. Arxiu Hospital, Caixa 37, lligall 1775.

construcción de la casa de comedias, que tiene el Santo Hospital junto al portal de San Francisco y muralla de la mesma, la qual siendo de madera es facil incendiarse, y por la inmediacion, comunicarse el fuego a las casas de la calle San Francisco y arboleda [...] se sirva desde luego derribar esta casa...”

Encara que no sabem amb seguretat si finalment la casa de comèdies de l’albereda va ser desmuntada12 , sí que és segur que la proliferació d’espais i edificis urbans13 dedicats a les arts escèniques va continuar, mostra de l’inqüestionable èxit d’aquests esdeveniments culturals. Açò culminarà amb la creació del famós teatre de Xàtiva, a l’església del convent de Sant Domènec, després del procés desamortitzador de 1835.

Entre els documents consultats trobem un interessant lligall en el que s’hi relacionen les actuacions realitzades a la casa de comèdies entre els mesos de maig i agost de 177714. En ell apareix un total de 79 representacions d’obres al voltant de temes històrics, dramàtics o purament còmics amb curiosos títols com El negro de cuerpo blanco, El traydor contra su sangre, el diablo predicador, el amo criado, el príncipe tonto o el comedión del Carmelo. Aquest document és una referència força interessant per tal de conèixer l’ambient cultural del moment, ja que ens dona molta informació al

12 Altres documents posteriors a aquest ofici ens parlen de diverses reformes per tal de reforçar la seguretat de la casa de comèdies de l’Albereda, la qual cosa pareix demostrar que l’espai va continuar utilitzant-se amb la mateixa finalitat. 13 En 1791 el regidor Joseph Antoni Cebrià sol·licita la construcció d’una nova casa de comèdies en uns terrenys dedicats a magatzem de palla, en la plaça d’Aldomar (AMX, LG-652). 14 Íbidem. doc. 875. voltant dels gustos de la època, així mateix ens parla de quines eren les representacions que causaven major expectació entre la societat. Per exemple, podem comprovar com algunes obres necessiten més d’una representació, segurament degut a la gran afluència de públic a les mateixes. Així, Las crueldades de Nerón va ser representada durant aquests mesos fins a cinc vegades. Queda latent d’aquesta manera l’interés de la societat xativina del segle XVIII en temes històrics i, perquè no, pels draps bruts dels personatges famosos.

Però d’altra banda, també comprovem com altres funcions molt més desenfadades pareixien ser més profitoses quant a la recaptació general. Així el comedión del Carmelo, representada en quatre ocasions (15, 16 en dos passes i 18 d’agost), va obtindre una caixa de 253, 352, 245 i 215 reials de velló, respectivament. A més no hem d’oblidar que aquests dies es corresponen amb la celebració de la Fira, la qual cosa ens diu de la importància que tindrien aquests tipus d’obres.

No obstant, les comèdies no eren l’únic sistema que l’administració de l’hospital, així com el mateix ajuntament de la ciutat, feien servir per tal de finançar algunes de les seues despeses. Una de les activitats d’oci més famoses del moment eren les corregudes de bous. A l’igual que les comèdies, aquestes solien realitzar-se en diverses places de la ciutat, mitjançant la construcció de cadafals de fusta de manera temporal. D’aquesta manera, ja en les ordenances de la ciutat de l’any 175015 existeix un capítol dedicat a la funció pública dels bous, determinant des de les normes a complir per al muntatge de la plaça fins al protocol a seguir abans, durant i després de l’espectacle.

15 AMX, LB-255. Ordenanzas de la Ciudad de San Phelipe.

Pareix ser que els espais més utilitzats per aquests esdeveniments van ser la plaça Calixte III, aprofitant la seua cèntrica ubicació i amplària, i l’actual plaça de l’Espanyoleto, coneguda en altre temps com la plaça del Quartell, en referència a l’antic quartell que ocupava el solar del modern ambulatori. Inclús s’hi conserva un dibuix de 1858 on es pot apreciar una plaça de bous de fusta d’importants dimensions. Els permisos per a la realització de corregudes de bous havien de donar-se mitjançant Reial Cèdula i s’establien les condicions i dates per a la celebració, així com el destí dels beneficis obtinguts, normalment per a fins socials, a l’igual que les comèdies, però també amb finalitats urbanístiques, com ara la construcció de la Col·legiata, l’ampliació de la capella de l’hospital, etc.

Encara que segurament aquests espectacles també tindrien una tradició medieval, la documentació més antiga que s’hi conserva és posterior a la crema de Xàtiva, donant com a primera referència l’any 171816 . Durant aquests primers anys les corregudes seran a benefici de l’hospital, mentre que després comença-

16 AMX, LG-650. Lligalls al voltant de corregudes de bous benèfiques. ran a realitzar-se corregudes per altres estaments per a la reparació d’edificis religiosos, com la Seu, Sant Pere, Santa Tecla, etc., fins que a partir de 1761 l’Ajuntament acordà17 que les corregudes foren per arrendament de la plaça de bous, sense cap pretext religiós i reglamentat.

Per últim, cal mencionar altra activitat, anacrònica per al nostre pensament actual, però que va gaudir de gran importància i concurrència, començant a realitzar-se de manera “oficial” quasi per votació popular: les baralles de galls. A l’igual que amb les corregudes de bous abans esmentades, el patiment i confrontació d’aquests animals va ser utilitzat per a l’ajut dels malalts. En un document de l’arxiu de l’hospital18 llegim una súplica de 1831 del Prior i Junta de Govern de l’Hospital, dirigida a l’intendent del governador, en la qual s’explica la gran afició a aquestes activitats i la necessitat de crear un espai més ample, ja que el que venien utilitzant era insuficient per acollir la gran afluència de públic, tant de Xàtiva com dels voltants. Finalment en l’any 1832 es concedeix permís per a la seua ubicació en un local propietat del Sant Hospital, encara que no sabem massa bé on es trobaria establert.

Després d’aquesta breu aproximació als diversos espectacles que es realitzaven a la ciutat de Xàtiva i al seu Coliseu o Casa de Comèdies, podem arribar a entendre un poc més quin era el pensament de la època, els seus gustos, costums i l’ambient cultural i d’oci que es respirava en una ciutat del segle XVIII. Així mateix, els documents ens mostren eixa relació existent entre una administració dedicada a l’auxili social i l’organització d’aquests esdeveniments com a sistema de finançament.

17 AMX, LB-47. Llibre d’Actes capitolars de Xàtiva, 1761. 18 Caixa 8, doc. 1098.