La cassalla també és patrimoni

Enric Vila i Jorques

Vaja per davant que tot allò que ara puga escriure és una percepció molt subjectiva i particularíssima de qui signa. I no deixa de ser una simple percepció, igual totalment equivocada i, segurament, escassament compartida. Simplement una percepció que us passe a exposar.

A banda de la més que justificada polèmica sorgida a la llum per la posada en blanc i negre de les normes de protocol de les Falleres Majors de València-Ciutat (pel seu contingut), em quede amb el fet que siga «notícia» aquest tema, i sense entrar en valorar-les, és que ocupe més espai escènic unes normes de protocol que les mateixes falles, és més notícia qualsevol cosa relacionada amb les Falleres Majors que qualsevol cosa relacionada amb les Falles. Té i tenen, la seua importància, per descomptat, però crec que aquesta cal relativitzar-la. Si el mateix dia que sorgí aquesta haguera estat la declaració de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat, de segur, compartirien protagonisme. Crec desorbitadament sobrevalorat el poder representatiu de la Fallera Major de València-Ciutat –i per extensió, de les casolanes-. És evident que la seua funció, per no dir l’única, és protocollària i representativa, de les Falles de València capital, és obvi, i a més a més si tenim en compte que la Central Fallera pertany a l’Ajuntament, amb el seu regidor al front (almenys fins el proper congrés). Però també volen que siga la dels no fallers, que són majoria, i la les falles de les distintes localitats valencianes. No sé si arribarà al mateix punt la bellesa del foc d’Alacant, i ni molt menys la reina de la Magdalena de Castelló. Que es parle més de les representants de la festa i del seu protocol que la mateixa festa no crec que siga positiu en cap dels casos. Em sembla exagerada la repercussió i la representació que doten a la figura de la Fallera Major de València-Ciutat.

A l’escalafó d’importància capitolina la situaria, a la Fallera Major de València-Ciutat, quasi quasi, i mireu si us la tire llarga, de la Mare de Déu del Desemparats, de vegades no sé si parlen de la Fallera Major del Desemparats o de la Mare de Déu de les Falles de València. Reitere la idea de València-Ciutat, doncs, crec que hi ha una confusió buscada i aprofitada, de la toponímia de la capital i de la província. I eixa confusió toponímica converteix a la Mare de Déu en la de tots els valencians, i a la Fallera Major en la de tots els valencians. És clar que els habitants de València-Ciutat, apostarien per l’accepció provincial, mentre per a la gran majoria de no capitolins, agafem l’accepció de cap i casal. I ací em plantege el següent: Han declarat les Falles de València Patrimoni Immaterial de la Humanitat, les Falles de València-Ciutat o de tot el País Valencià? Evidentment de tot el País, però si lligen les notícies, veuen les imatges, escolten els protagonistes, què ixen als diaris, a qui veuen, a qui escolten? Escoltant amb estupor literalment a un mitjà de comunicació que serà una gran difusió de la ciutat de València, que és cert, però, amb l’absoluta convicció i oblit de la resta. Que és cert, que a València Ciutat els planten els millors monuments en diferència, que aquest ha estat fonamental per ser declarats patrimoni per la UNESCO, el manteniment i promoció d’oficis artesans tradicionals, però l’essència de la festa fallera es troba a València-Ciutat? La recuperació de la indumentària? De la música tradicional? De la promoció i ús de la nostra llengua? La recuperació d’actes singulars, particulars i diferenciadors? Són model de tot? Clar, per nombre de comissions i fallers és precís que hi haja coses ressenyables, per percentatge, ho serien? Percep que no, el que sí és cert és que el negoci està a València-Ciutat. El bussines. I no seré jo qui li lleve importància a aquest aspecte, estant sabedor que si a València-Ciutat no hi haguera falles, no ens haguérem plantejat ni sol·licitar-ho.

Com sempre, totes aquestes sobre-representacions i quasi devoció del món faller pel Cap i Casal esdevé, crec, pel mateix tarannà «fallero», que ens agrada el boato i la bufa, és així, i d´això sempre s´ha dit que al cap i casal en sobra. Aspectes estos, on la majoria de vegades, pequen de rancis i obsolets.

Però refotre! no volia que l’article es quedara amb eixa idea, volia fer ressò de l´excessiva importància que es dóna a les representants, i que tal vegada, com he dit abans, és més important el protocol que els problemes de la mateixa festa. A escala local tenim el mateix problema, evidentment salvant totes les distàncies, i no és el millor medi aquest, el llibre de la Junta Executiva per fer esment, o sí?, però tirant de confiança, ho faig, percep una excessiva dispersió en el paper representatiu, tant a les màximes representants, com de l´executiva que l’envolta. En el bon entendre de les paraules. No em sembla malament que siguen protagonistes en certes coses que els membres executius també ho siguen, i us assegure que no conec ni la meitat de l’agenda de cap dels dos, però la percepció és de dispersió d´esforços, el bon capital humà faller i treballador és escàs, i les fogonades d‘artifici acaben amb la pólvora. Des de l’estima ho dic.

La festa cal que es represente per si mateix i es treballe per millorar-la, agafant el millor d’altres llocs, encara que també s’ha de ser conscients, que no tot el que ve de fora és millor que el que tenim. No tinc cap dubte que dels actuals executius eixa és la seua voluntat. Pel que fa a la declaració de la UNESCO sols tirar de menys un poc de pedagogia per part de totes les institucions, com per exemple en què significa esta distinció, tots estem contents, eixim amb la música al carrer, la brusa i el mocador per celebrar-ho, però el què? Com preguntava sorneguerament un amic de la Falla: aleshores la cassalla també és Patrimoni? Ens arribarà alguna cosa? Sols arribarà a València-Ciutat? Què ha d’arribar-nos? Compartint l’opinió de la revista La Traca, més que un reconeixement és un compromís de futur i que caldrà estar a l’altura, independentment que ens han reconegut al mateix temps que a la rumba cubana, el merengue dominicà i la cervesa belga. Voldrà dir alguna cosa això?