EL COLISEU DE XÀTIVA O LA CASA DE COMÈDIES UNA APROXIMACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ FINANCERA DE L’HOSPITAL MAJOR DE POBRES Sergio Rubio i Tormo
E
l problema de la desigualtat social ha estat una constant en la història universal, des dels orígens de les societats establides fins l’actualitat. En cada època el problema s’ha enfrontat d’una o altra manera, dedicant esforços més o menys satisfactoris per tal de pal·liar el patiment d’aquells més desafortunats o amb major risc d’exclusió.
Resulta evident que els serveis socials que coneguem en el present moment naixen del treball realitzat en el segle XX i, sobretot, després de la recuperació econòmica experimentada a partir dels anys 60, aproximadament, quan la desfeta de la Guerra Civil començava a quedar enrere.
pobres y enfermos, constituyendo también un factor civilizador que benefició a todos. Y ayudaron a solucionar un estado de tensión inherente a la existencia de una pobreza muy extendida”2. D’altra banda, altres autors veuen aquestes administracions com un element de control social, mitjançant la seua influència, per tal de perseguir objectius religiosos, polítics o econòmics, a més de servir per a mantindre l’ordre social i “fitxar” a aquella gent que devia ser deixada a part de la resta. Per tant, segons autors com M. Foucault3, aquests hospitals no eren més que instruments per tal de crear una distinció social basada en classes.
No obstant això, com hem comentat, aquesta preocupació pels menys afortunats a la societat ja existia abans i, per descomptat, es prenien mesures per tal de proporcionar al menys uns serveis bàsics a la vida d’aquestes persones. En el cas del present article, parlarem de la gestió de l’Hospital Major de Pobres i la seua funció al servei de la beneficència i la caritat. Un servei els fins dels quals han sigut contemplats de manera enfrontada pels investigadors. D’una banda, autors com R. I. Burns veuen en aquestes institucions públiques un servei inestimable a la societat: 1
“Su existencia constituye una prueba manifiesta del interés de la sociedad por los pobres y al mismo tiempo un estímulo, una llamada persistente a la conciencia pública. Fueron instituciones de carácter social para 1 Los hospitales de Valencia en el siglo XIII, “Anuario de Estudios Medievales” II, 1965, p. 136.
Potser, els hospitals medievals tingueren una vessant de control social. No obstant això, pensem que és més important la seua funció com a centre de caritat, encarregat de proporcionar unes condicions i serveis mínims d’atenció a aquells més desprotegits per la societat. Així mateix, les funcions de l’hospital de Xàtiva perviuen en el temps, evolucionant també el seu sistema de gestió i administració, però desenvolupant les mateixes tasques solidàries i caritatives, fins a ben entrat el segle XX. En primer lloc, cal recordar breument quina era la estructura administrativa d’aquesta institució i la seua evolució històrica. Segons M. G. Baldoví4, la seua fundació va ser immediatament posterior a la conquesta 2 Fragment tret del llibre de Vicent Pons Alos, El Archivo Histórico del Hospital “Major de Pobres” de Xàtiva. Catálogo y Estudio. València: Generalitat Valenciana, 1987. Col·lecció Arxius Valencians, 5. p. 9. Un catàleg imprescindible per tal de conèixer el funcionament i evolució de l’administració de l’hospital a través de la seua documentació. 3 Íbidem. 4 Catàleg de monuments i conjunts de la Comunitat Valenciana, vol. II. València: Generalitat Valenciana, 1983. Pp. 953-958.
159
Falles a Xàtiva 2017
