Edita
Coordinació
Lucía Perucho i Costart
Ajudants coordinació
Pablo Camarasa i Balaguer José Luís Lagardera i Ventura Alberto Ordiñana i Gil
Disseny coberta
Rebeca Colomer i Ferrer
Maquetació i disseny Editorial MIC
Fotografies Falleres Majors Xàtiva, Corts d’Honor i Acompanyants Estudi fotogràfic FEDERICO
Imatges Monuments, Comissions i fotografies recolzament
Estudi fotogràfic FEDERICO Arxiu fotogràfic Junta Local Fallera Arxius fotogràfics Comissions
Col·laboracions literàries
Pepe Lagardera i Alberto Ordiñana Pablo Camarasa Regidoria de la Dona Rafa Tortosa Hugo Morte José Luís Morell Enric Vila Pepe Mira Sergio Rubio
Impressió
Tirada
800 exemplars
4
Falles a Xàtiva 2017
Sumari SUMARI Salutacions 6 Programa d’Actes 12 Junta Local Fallera 14 Fallera Major de Xàtiva 2017 i Cort d’Honor 16 Entrevista: Carla Sanchis i Boixader 24 LLIBRET INFANTIL Concurs de Portadelles 30 Fallera Major Infantil de Xàtiva 2017 i Cort d’Honor 32 Acompanyants Infantils 41 Entrevista: Teresa Aparicio i Baldrés 42 Concursos Infantils Jornades Culturals 46 LES COMISSIONS El Cid-Plaça de la Trinitat 48 Tetuan- Porta Sant Francesc 52 Raval 56 Espanyoleto 60 Plaça Mercat 64 República Argentina 68 Avgda. Selgas- Planas de Tovar 72 Ferroviària 76 Benlloch- Alexandre VIé 80 Sant Jaume 84 Molina- Claret 88 Joan Ramon Jiménez 92 Sant Feliu 96 Verge del Carme 100 Sant Jordi 104 Abú Masaifa 108 Avgda. Murta- Acadèmic Maravall 112 Passeig- Cardenal Serra 116 Corts Valencianes 120 QUADRE D’HONOR Monuments premiats 2016 126 Premis ninots 2016 127 Altres premis 2016 128 Concurs de Cartells 130 XXIV Saló fotogràfic “El món de les Falles” 131 Memòria d’un any 132 Reconeixements 148 ARTICLES Hi ha vida després de les #fallesUNESCO 151 Evolució fallera 153 No és no en les Falles de Xàtiva 154 Francisco Climent Mata 155 El Coliseu de Xàtiva o la Casa de Comèdies 159 Els pasdobles fallers 163 La cassalla també és patrimoni 165 Falles i persones, una relació molt profitosa 166 Falles són cultura 168 5
Falles a Xàtiva 2017
Salutació
6
Falles a Xàtiva 2017
Salutació
Q
uan ja s’albira l’arribada de la primavera, la festa fallera arriba puntual a la seua cita anual. Fa setmanes que els casals bullen d’activitat, anticipant una celebració que omplirà la nostra ciutat de tradició, música i soroll. En uns dies, els monuments fallers ocuparan la seua demarcació, tenyint de color places i carrers de Xàtiva. És el moment llargament esperat en què les nostres falleres majors, Carla Sanchis i Boixader i Teresa Aparicio i Baldrés seran les principals protagonistes de la vida a la ciutat. Enguany és un any especial per a tots els qui formem part del col·lectiu faller. El reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial de les falles per part de la UNESCO va a incrementar el coneixement de la nostra festa arreu del món. Aquesta fita històrica despertarà l’interés de molts visitants que s’acostaran a les nostres terres a gaudir de la major manifestació festiva i cultural valenciana. La festa fallera a Xàtiva és singular i centenària. Hem de saber posar en valor els trets que fan úniques a les falles de Xàtiva i ser capaços d’explotar-les per aconseguir que la nostra festa siga també una peça clau a l’hora d’incrementar l’atractiu turístic de la ciutat i contribuir a la millora de l’economia local. Nosaltres som els hereus d’aquest patrimoni, acumulat durant més de segle i mig. La seua conservació i el manteniment del seu prestigi és la nostra responsabilitat com a col·lectiu. Estic segur que serem capaços d’assumir aquest repte Però ara és el moment de gaudir de la festa que s’heu guanyat després d’un any d’intens treball. El meu desig i el de la Corporació Municipal que m’honore en presidir és que viviu unes falles inoblidables, plenes d’alegria, harmonia i bona convivència. Per molts anys. Roger Cerdà i Boluda Alcalde de Xàtiva
7
Falles a Xàtiva 2017
Salutació
8
Falles a Xàtiva 2017
Salutació
E
n un exercici faller tan significatiu com aquest, vull aprofitar l’oportunitat que em brindeu des d’aquestes pàgines per fer un reconeixement públic a la tasca duta a terme per la Junta Local Fallera i les comissions de Xàtiva en pro del reconeixement de la festa de les falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, distinció atorgada per la UNESCO. L’esforç conjunt dut a terme ha estat encomiable i, com a resultat, s’ha aconseguit l’objectiu que ens marcàrem, el que suposa un prestigi afegit per a les falles. Pense que la contribució de Xàtiva a aquest assoliment col·lectiu ha estat notable, la qual cosa és un motiu d’orgull i satisfacció que mereix la més sincera enhorabona per part de la Corporació Municipal. Com al vostre regidor, vos anime a continuar en aquest camí d’esforç generós i compartit en benefici de la festa fallera. També vull aprofitar l’ocasió per reiterar que l’Ajuntament de Xàtiva continuarà recolzant a les falles de Xàtiva, com ha fet sempre. En aquest sentit, puc anunciar-vos que continuarem augmentant la col·laboració econòmica destinada a la millora dels monuments fallers de la ciutat, principal referent de la festa i un atractiu per al visitant que cal cuidar adequadament. No vull finalitzar la meua salutació sense felicitar a les nostres màximes representants, les Falleres Majors de Xàtiva, Carla Sanchis i Boixader i Teresa Aparicio i Baldrés, a les quals, de la mateixa manera que les seues dames de la Cort d’Honor i acompanyants, com a tota la gran família fallera, els desitge que passen unes falles plenes de felicitat i diversió. Visquen les falles de Xàtiva! Pedro Aldavero i López Regidor de Falles i Festes
9
Falles a Xàtiva 2017
Salutació
10
Falles a Xàtiva 2017
Salutació
F
alleres i Fallers, estem a les portes de que els carrers de la nostra ciutat siguen una festa de pólvora, música, art, cultura, diversió, indumentària, tradicions, monuments, foc; en definitiva, una sèrie d’elements fonamentals per entendre el món de les falles.
Rafa és mereixedor d’aquet guardó, és una persona involucrada, dels que treballen sense fer soroll, aportant els seus escrits a una gran quantitat de llibres fallers, és un friki del món faller, una persona necessària perquè la nostra història no quede en l’oblit.
Uns elements que han estat fonamentals, per què aquest any les falles hagen assolit el seu objectiu, que fa uns anys pareixia una quimera, ser guardonats com Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, gràcies a la conjunció de tots ells.
I si de persones falleres es parla, qualsevol faller xativí coneix a Miguel Cortés i Barberà, guardonat enguany amb la Insígnia d’Or de la Junta Local Fallera, l’últim dels guardons que li faltaven a la seua llarga llista de recompenses pel seu treball i dedicació en pro de la nostra festa.
Aquest, és el reconeixement d’una tasca empresa amb Blai Bellver fa molt de temps, i sense saber que arribaria tan lluny. Tasca prolongada més tard amb Climent Mata i fins ara, fins el faller més menut de qualsevol comissió ja és part d’aquest honor. És per això, que tan sols es un guardó, que ha d’atendre per preservar i protegir el món faller i tot el que l’envolta, perquè el pas del temps no deixe que es perda el que tant ha costat d’aconseguir per part de totes i cadascuna de les persones que d’alguna forma o una altra a contribuït en aquest honor. Són eixes persones les que fan d’aquest, un món especial, doncs dediquen hores del seu dia a dia, per engrandir les falles. Persones com Rafa Tortosa Garcia, que aquest any ha estat guardonat amb el Socarrat d’Honor, recompensa que atorguen les comissions de la ciutat.
A ells dos, enhorabona, sou un reflex on qualsevol faller deuria mirar-se. Aquest serà un any especial per a tots els fallers, per la importància d’un reconeixement com el de la UNESCO, però, més especial si cap, per a dos falleres, de gran currículum faller, Carla Sanchis i Boixader i Teresa Aparicio i Baldrés, Falleres Majors de Xàtiva, les dos representen el col·lectiu amb elegància i saber estar, tan sols veure el seus ulls, es despren un sentiment especial per aquesta festa. Elles amb la companyia de les seues Cort d’Honor, Patri, Arancha, Àngela, Carmen, Carla, Alejandra, Marta i María, i pels seus acompanyants, Alfonso, Hugo, Mario, Adrià i Rafa, segur aconseguiran que aquest any siga divertit i inesborrable. A tots ells, enhorabona, també a
les seues famílies i a les comissions Benlloch- Aleixandre VIé i Ferroviària, a les quals pertanyen les nostres Falleres Majors. Falleres i fallers, gaudiu de la festa que ja s’apropa a l’igual que ho fa la primavera, no deixeu que res afecte el que tan ansiosament esperem, poseu-vos el vostre brusó i mocador, per enaltir tots junts els estàndards de les comissions de la ciutat i que la gent conega que a Xàtiva ja estem en Falles, perquè a Xàtiva SOM PATRIMONI! Agrair l’Excel·lentíssim Ajuntament i les regidories la col·laboració amb les Falles, especialment a la regidoria de Falles i regidor, Pedro Aldabero, brigades municipals, servei de neteja, bombers, policia....que fan més neta i segura aquesta festa. I com no, agrair les persones que han dipositat en mi la seua confiança, presidents, comissions, però sobretot, a les dotze persones que han estat al meu costat cada dia, gràcies a tots els meus companys de Junta Local per aquests dos anys. Moltes gràcies i a gaudir. Visquen les Falles.
Jesús González i Sarión #fallesUNESCO #somPATRIMONI #xàtivaenfalles
11
Falles a Xàtiva 2017
PROGRAMA D´ACTES
Diumenge 29/01/2017
Divendres 17/02/2017
17:30 h. PROCLAMACIÓ DE LES FALLERES MAJORS DE XÀTIVA I LES SEUES CORTS D’HONOR, al gran Teatre de la Ciutat. Al finalitzar, s’oferirà Vi d’Honor, a Lluna Events.
20:00 h. Xerrada UNESCO i Presentació LIBRET DE FALLES de la Junta Local Fallera, a Sant Domènec
Dijous 02/02/2017
Dissabte 18/02/2017
20:00 h. Inauguració EXPOSICIÓ FALLERA I ESBOSSOS MONUMENTS FALLES 2017 a càrrec de Junta Local Fallera. Plantà al tombe MONUMENT UNESCO, al Centre Comercial Plaza Mayor.
10:00 h. Visita a l’ASSIL i posterior OFRENA d’ous a Santa Clara.
Divendres 03/02/2017
Diumenge 19/02/2017
20:00 h. Xerrada d’INDUMENTÀRIA TRADICIONAL, a càrrec de Rosa Pastor (Grup de balls Populars Les Folies de Carcaixent), al Centre Comercial Plaza Mayor.
18:00 h. I CONCERT PASDOBLES per la Societat Musical “La Vella”, al Gran Teatre.
Dissabte 04/02/2017
Dissabte 25/02/2017
18:00 a 21:00 h. Taller Infantil CONFECCIÓ D’UN PETARD, a càrrec de Junta Local Fallera, al Centre Comercial.
19:00 h. Lectura acta PREMIS EXPOSICIÓ NINOT i XXV Concurs Maquetes a les portes de l’Ajuntament de la ciutat. 20,00 h. CRIDÀ de les Falleres Majors de Xàtiva a la Ciutat des del balcó de l’Ajuntament de Xàtiva. 20:30 h. Inauguració Exposició ninot. En finalitzar, es dispararà un “Castell de Focs d’Artifici”. 22:00h. SOPAR de Cridà, a la Sala PARADÍS (Llosa de Ranes).
20:00 h. PASSACARRER I CLOENDA de l’EXPOSICIÓ FALLERA. Posteriorment, FOCS D’ARTIFICI i CREMÀ del Monument, al Centre Comercial. Col·labora: Centre Comercial Plaza Mayor.
12:00h. XIX DANSÀ a càrrec de la comissió Avgda. Murta/ Acadèmic Maravall, a l’Avinguda de la Murta.
Diumenge 05/02/2017
Diumenge 05/03/2017
11:00 h. RAL·LI FALLER HUMORÍSTIC.
12:00 h. Dinar Popular de Germanor, a l’Albereda Jaume I. Unflables per als menuts i posterior actuació Orquestra La Fiesta
Diumenge 12/02/2017 11:00 h. RAL·LI FALLER INFANTIL, a la plaça del Mercat.
12
Falles a Xàtiva 2017
PROGRAMA D´ACTES
SETMANA FALLERA Dimecres 15/03/2017
Dissabte 18/03/2017
17:00 h. VISITA de la Junta Local Fallera a la plantà dels monuments de la Ciutat.
14:00 h. III MASCLETÀ, des de el Jardí de la Pau.
24:00 h. NIT DE LA PLANTÀ OFICIAL de les Falles de Xàtiva.
18:00 h. OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU.
Dijous 16/03/2017
Diumenge 19/03/2014
12:00 h. ACTIVITAT INFANTIL per als xiquets de la ciutat a l’Albereda.
12:00 h. MISSA en honor al nostre patró SANT JOSEP amb el posterior TRASLLAT AMB ROMERIA.
14:00 h. I MASCLETÀ, des del Jardí de la Pau.
IV MASCLETÀ, al finalitzar la Processó aproximadament les 14.45 h, des de el Jardí de la Pau.
15:00 h. DINAR oferit per la Junta Local Fallera a les Falleres Majors de Xàtiva i Corts d’Honor, autoritats locals, Falleres Majors de comissions i presidents, a l’Hotel/ Restaurant MURTA. 17:00 h. Visita a la LLAR DE JUBILATS. 19:00 h. Obertura de Pliques al Saló de Plens de L’ajuntament, amb les actes dels diferents jurats per procedir al LLIURAMENT DE PREMIS.
22:00 h. CREMÀ DE LA MILLOR FALLA INFANTIL DE XÀTIVA, amb la presència de la Fallera Major Infantil de Xàtiva i la seua Cort d’honor. 01:30 h. (hora aprox, del dia 20) CREMÀ DE LA MILLOR FALLA DE XÀTIVA amb la presència de la Fallera Major de Xàtiva i la seua cort d’honor.
Divendres 17/03/2017
Divendres 31/03/2017
14:00 h. II MASCLETÀ, des del Jardí de la Pau.
20:00 h. Lliurament del PREMIS CADAFAL.
17:30 h. VISITA OFICIAL A LES FALLES, eixida des de l’Ajuntament.
13
Falles a Xàtiva 2017
JUNTA EXECUTIVA JLF 2017
President Nat
Vicepresident 2on - Festejos
President Executiu
Vicepresidenta 3a - Cultura
Vicepresident 1er - Protocol
Vicepresident 4rt - Econòmic
Roger Cerdà i Boluda Jesús González i Sarión Alberto Ordiñana i Gil
14
Falles a Xàtiva 2017
Paco Sisternes i Morales Lucía Perucho i Costart
Juanma Carmona i Trujillo
JUNTA EXECUTIVA JLF 2017
Secretària
Delegada Infantil
Sotssecretari
Delegat
Tresorer
Delegat Activitats Diverses
Delegada Infantil
Delegada Presidència
Celia Gorrita i Albiñana José Luís Lagardera i Ventura F. Javier Mollà i Benet Inma Esparza i Barba
Eva Samit i Quiles
Juan Esteve i Domínguez Carlos Vila i Benavent Alba Fuster i Fabra
15
Falles a Xàtiva 2017
Fallera Major Xàtiva 2017
Fotos: Estudio Federico
Carla Sanchis i Boixader
16
Falles a Xàtiva 2017
Fallera Major Xàtiva 2017
17
Falles a Xàtiva 2017
Fallera Major Xàtiva 2017
18
Falles a Xàtiva 2017
Fallera Major Xàtiva 2017
19
Falles a Xàtiva 2017
Cort d'Honor
– i Martinez Patricia Vines ’
‘ Angela Rosa i Martinez ’ 20
Falles a Xàtiva 2017
Cort d'Honor
Arancha Maravet i Albert
Carmen Bernabeu’ i Sanvictorino 21
Falles a Xàtiva 2017
Cort d'Honor
22
Falles a Xàtiva 2017
Cort d'Honor
23
Falles a Xàtiva 2017
CARLA SANCHIS I BOIXADER - Edat i professió. Tinc 28 anys i sóc Llicenciada en Química. - Digues alguna cosa sobre tu perquè et coneixem millor. Sóc una persona molt alegre, carinyosa i independent. Parle molt i sóc curiosa, m’agrada molt aprendre coses noves. - Carla, com descrius la teua vida fallera? Sempre he estat molt vinculada al món de les falles. Sóc fallera des que vaig nàixer i sempre m’ha agradat participar en tot el que ha sigut possible.
- A quina comissió pertanys actualment? A la comissió de la Falla BenllochAlexandre VIé.
guera d’elegir un, crec que seria la Cridà, pense que és un dels actes més emotius per a una Fallera Major.
- Has representat cap càrrec dins la teua comissió? He representat diferents càrrecs dins la meua comissió, com delegada de festejos, delegada de loteries i el de vicepresidenta.
- Castell o mascletà? Mascletà per supost! M’agrada molt sentir la vibració i el soroll dels trons.
- Quin és l’acte que amb més entusiasme esperes? Crec que tinc il·lusió per tots els actes, ja que enguany els viuré tots d’una manera diferent. Però si ha24
Falles a Xàtiva 2017
- Quin és el millor record que tens de la festa fallera? No sabria elegir-ne un, ara mateix en venen molts a la ment... com l’any que vaig ser de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Xàtiva, o la meua exaltació com a
CARLA SANCHIS I BOIXADER
Fallera Major de la meua comissió, la meua mantenidora venia directa de Londres. O quan, de ben menuda els meus tios em duien de la mà a tots els actes fallers. - Quin tema de les falles et preocupa més? Possiblement el monument, ja que cada vegada es destinen menys diners a aquest i pense que és l›essència de la nostra festa. - Per què presentares la candidatura a Fallera Major de Xàtiva? Qui et va animar a fer-ho? Des de ben menuda he volgut ser Fallera Major i representar la meua ciutat. I quan vaig dir que anava a presentar-me tota la gent del meu voltant em va animar a fer-ho.
25
Falles a Xàtiva 2017
CARLA SANCHIS I BOIXADER
- Què esperes d’aquest càrrec? Sols vull que siga un any inoblidable, i poder gaudir de tots els actes perquè cap d’ells es va a tornar a repetir. - Descriu amb dues paraules les teues dames… Boges però increïbles. - Com es viu a ta casa l’ambient faller? En ma casa hi ha molt bon ambient, tots, des del més faller fins el menys, estan fent per mi tot el possible. Inclús mon pare (a qui no
26
Falles a Xàtiva 2017
li agradaven massa les falles) està vivint-ho d’una manera molt especial. - Com han anat els actes als que has assistit fins ara? Cada acte ha sigut molt especial, i tots ells m’han donat l’oportunitat de veure el món faller d’una altra manera. - Quins són els teus desitjos per a aquest any? Desitge representar la meua ciutat molt dignament i poder viure aquest any d’una manera diferent
CARLA SANCHIS I BOIXADER
però intensa i inoblidable, amb tota la gent del meu voltant... però clar, també que no ploga en falles. - Un missatge per a Teresa, la teua Fallera Major Infantil. Teresa, espere que gaudisques molt d’aquest any. Estic molt contenta de poder compartir tots aquests moments amb tu, se que va a ser un gran any, però sobretot, un any que les dos recordarem sempre. En cadascun dels meus records estaràs tu i el teu somriure, espere estar en tots els teus. L’any 2017 sempre estarà lligat a nosaltres i sempre seràs la meua Fallera Major Infantil.
27
Falles a Xàtiva 2017
CONCURS PORTADELLES 1er Premi
Autor: Amen Faiz Rabeh Lema: Estem en Falles Col·legi: Martínez Bellver
2on Premi
Autor: Irene Pascual Prats Lema: La Falla Infantil Col·legi: Martínez Bellver 30
Falles a Xàtiva 2017
CONCURS PORTADELLES 3er Premi
Autor: Rocío Martínez Roselló Lema: La Fallera Col·legi: Martínez Bellver
5é Premi
Autor: Mateo Domenech Díaz Lema: Superpetard Col·legi: Martínez Bellver
4rt Premi
Autor: Carmen Roca Lema: La Traca Escola d’Art: El Lavadero Flotante 31
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL XÀTIVA 2017
Fotos: Estudio Federico
Teresa Aparicio i Baldres’
32
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL XÀTIVA 2017
33
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL XÀTIVA 2017
34
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL XÀTIVA 2017
35
Falles a Xàtiva 2017
CORT D’HONOR INFANTIL
Carla Martinez ’ i Baldres’
Maria’ Soler i Pla 36
Falles a Xàtiva 2017
CORT D’HONOR INFANTIL
Alejandra Aparicio i Sanchis
Marta Prats i Llopis 37
Falles a Xàtiva 2017
CORT D’HONOR INFANTIL
38
Falles a Xàtiva 2017
CORT D’HONOR INFANTIL
39
Falles a Xàtiva 2017
CORT D’HONOR INFANTIL
40
Falles a Xàtiva 2017
CORT D’HONOR INFANTIL
ACOMPANYANTS FALLERA MAJOR INFANTIL DE XÀTIVA I CORT D’HONOR Alfonso Gosálvez i Gisbert Rafael Capuz i Zamorano Hugo Medina i Pérez Adrián García i Masip Mario Merino i Martín
41
Falles a Xàtiva 2017
TERESA APARICIO I BALDRÉS - Edat i col·legi on estudies. Tinc 11 anys i estudie sisé de primària al Col·legi Ntra. Sra. de la Sèu de Xàtiva. - Digues alguna cosa sobre tu perquè et coneixem millor. Sóc molt alegre per això m’agrada molt somriure i visc cada moment amb molta il·lusió. Sóc també acollidora, i també molt fallera. M’agrada molt la hípica, el meu cavall és diu “Tango” al què estime molt. També tinc molts amics amb els que jugue, balle i m´ho passe molt bé. M’agrada ballar dansa contemporània i aprendre molts idiomes, en especial l’anglés. - Teresa, com descrius la teua vida fallera? Sóc fallera de la falla Ferroviària igual que el meu germà Luis. Vaig començar la meua vida fallera acompanyada d’Estefanía, Alfonso i el seu fill Alfonso, que ara és el meu acompanyant. Alfon-
so i jo sempre hem tingut la il·lusió de formar part del món dels falles. La vida ens ha donat l’oportunitat de viure-les com a Fallera Major Infantil de Xàtiva i acompanyant i per això estic molt feliç. - A quina comissió pertanys actualment? A la Falla Ferroviària, quan em vaig apuntar tenia 5 anys. La meua comissió té moltes xiquetes i xiquets als que estime i amb els que m’agrada compartir les falles. - Has representat cap càrrec dins la teua comissió? No he sigut Fallera Major Infantil de la meua comissió, però quant siga major, si tinc l’oportunitat, m’agradaria. - Quin és l’acte que amb més entusiasme esperes? L’Exaltació és un acte que m’agrada molt perquè és un dia molt elegant i únic per a tota fallera major:
estrenes el teu vestit més important, et posen la banda de Fallera Major que t’acompanyarà la resta d’actes i l’anell com la màxima representant dels Falles 2017. També acudeixen les Falleres Majors de totes les comissions de la ciutat i ens visiten els representants d’altres poblacions i, fins i tot, les màximes representants de València, Alacant i Castelló. M›agradaria molt que pogueren vindre este dia per acompanyar-nos a Carla i a mi. - Castell o mascletà? Mascletà, perquè m’agrada molt sentir l’olor de la pólvora, que fa que recorde les falles qualsevol dia de l’any. 42
Falles a Xàtiva 2017
TERESA APARICIO I BALDRÉS
- Quin és el millor rècord que tens de la festa fallera? Sempre recordaré el nervis i l’emoció quant vaig rebre la cridada de l’alcalde de la nostra ciutat. Va ser un moment únic per a mi i la meua família. De la meua comissió recorde amb estima el dia de la presentació de la meua amiga Carmen Capuz Zamorano, perquè va ser emocionant portar la seua banda en el moment de proclamar-la Fallera Major Infantil de la Falla Ferroviària. He viscut molt intensament totes les vegades que he assistit a les exaltacions de les Falleres Majors de Xàtiva, als que sempre he
anat acompanyada de ma mare i també vaig tindre la possibilitat d’anar a actes fallers a la ciutat de València gràcies a la meua amiga Lucía, que va participar als actes de les preseleccions de la Cort Infantil. - Quin tema de les falles et preocupa més? Em preocupa un poc l’entrega de premis perquè a tots els fallers els agrada guanyar i es poden sentir un poc tristos. Tots fan molt d’esforç per poder plantar la seua falla.
43
Falles a Xàtiva 2017
TERESA APARICIO I BALDRÉS - Per què presentares la candidatura a Fallera Major Infantil de Xàtiva? Qui et va animar a ferho? Vaig presentar la candidatura perquè el meu desig és representar molt bé a Xàtiva, i viure les falles com a FMIX. Em van animar els meus pares, però en especial ma mare que des de xicoteta
m`ha explicat l’important que és ser FMIX, que és un honor i un privilegi i sempre m’ha dit que és una gran responsabilitat i una experiència única que recordaré per sempre. - Què esperes d’aquest càrrec? Espere gaudir de tots els actes i de l´honor de representar a tot el col· lectiu faller infantil. És molt emocionant sentir que representes la teua ciutat amb Carla, la meua Fallera Major. És un privilegi i una gran responsabilitat en la que posaré tot el meu esforç infantil i una gran il·lusió. - Descriu amb dues paraules les teues dames... A les quatre les estime molt: Carla, la meua cosina- germana, és elegant i segura de les seues decisions. Alejandra, també es cosina- gemana, és xicoteta i graciosa. María, amiga de sempre del cole, és propera i discreta. Marta, companya de dansa, és alegre i amb molta il·lusió. - Com és viu a la teua casa l’ambient faller? Quan arriben les falles ma casa es converteix en el lloc on em vestim les meues cosines, el meu germà i jo, per això és tan divertit. Aquest any ,com a Fallera Major Infantil, l’ambient faller es viu amb il·lusió, un poc de nervis i amb molta alegria. Tots estan pendents de mi. - Com han anat els actes als que has assistit fins ara? Fins ara he viscut actes molt emocionants: la telefonada de l’Alcalde, escoltar com la seua veu em deia que anava a ser la nova FMIX, la presentació als mitjans de comunicació al jardins del Palasiet, era un dia molt esperat per mi, el Nomenament, acte emotiu del cqal mai oblidaré la sensació d’afecte a la porta de ma casa de totes les persones que estaven acompanyant-me, els nomenaments de les FMI de les distintes
44
Falles a Xàtiva 2017
TERESA APARICIO I BALDRÉS
comissions que em van permetre conéixer-les millor i felicitar-les en un dia tant important per a cadascuna d’elles i per últim una gran experiència, representar a les falles infantils de Xàtiva fora de la nostra ciutat i conéixer les màximes representants de València, Alacant i Castelló. - Quins són els teus desitjos per a aquest any? Desitge que les falles de 2017 siguen inoblidables. Vull arribar al cor de totes les persones, en especial al món faller, que la gent em recorde per sempre amb estima. Vull que la Declaració dels Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat servisca per què les falles arriben molt lluny, a tot el món. Enhorabona al tot el món faller.
- Un missatge per a Carla, la teua Fallera Major. Carla, ens esperen moments únics plens de sentiment faller. Estic molt contenta que sigues la meua Fallera Major. En els actes que hem viscut fins ara sempre estàs al meu costat amb estima. Estic molt contenta de compartir aquest any amb tu i de que les falles de 2017 ens uneixen per sempre.
45
Falles a Xàtiva 2017
Concursos Infantils
Premi Narrativa Curta
Autor: Claudia Torregrosa Martínez Lema: El Col·legi que volia ser faller Col·legi: Martínez Bellver
1er Premi Postal Nadalenca
Autor: Laia Moscardo Lema: Asombrada Escola d’Art: El Lavadero Flotante 46
Falles a Xàtiva 2017
Falla
El Cid- Plaça de la Trinitat
JUNTA GESTORA
Mª José Ferri i Navarro Mª Carmen Mira i Gil Mª Carmen Mira i Piqueres Xavier Sisternes i Mira Reyes Mira i Gil
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA
Mª Amparo Casanova i Silvestre
RECOMPENSES INFANTILS
La comissió de la Falla El Cid-Plaça de la Trinitat, està situada al casc antic de la Nostra ciutat, per la qual cosa cada any té que fer més esforç per a poder plantar els seus monuments i portar a terme les diferents activitats de la comissió. Esperem que tant el barri com els fallers vagen implicant-se més en la comissió.
DISTINTIU D’OR Ximo Ibáñez i Gisbert
Enguany tot el món faller esta d’enhorabona; hem aconseguit formar part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
DISTINTIU D’ARGENT Julia Bosch i Solís Elisabeth Talens i Marí
Per aquest motiu, ens agradaria que la satisfacció que sent aquest col·lectiu es contagiara a tots els racons de la Nostra ciutat.
RECOMPENSES MAJORS
BUNYOL D’OR i BRILLANTS AB FULLES DE LLORER Tomás Vidal i Roca BUNYOL D’OR AB FULLES DE LLORER Gloria Marí i Ballester BUNYOL D’OR Mª Dolores Cazaurang i Martí Míriam Polit i Guirado Esperanza Ángeles Gómez i Gil Lorena Gómez i Martínez BUNYOL D’ARGENT Sandra Correia i Egea Francisca Remón i Cáceres Reyes Mira i Gil
48
Falles a Xàtiva 2017
ARTISTA MONUMENT GRAN José Ramón Espuig Escrivà LEMA MONUMENT GRAN A fer…la mar 49
Falles a Xàtiva 2017
Falla
El Cid- Plaça de la Trinitat
PREMIS 2016 - 1er classificat NINOT INFANTIL (Secció Segona) - 2on classificat NINOT FALLER (Secció Primera) - 1er classificat DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL - 2on classificat DECORACIÓ MONUMENT - 1er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Segona) - 2on classificat MONUMENT (Secció Primera)
50
Falles a Xàtiva 2017
ARTISTA MONUMENT INFANTIL La Comissió LEMA MONUMENT INFANTIL La rialla de la innocència 51
Falles a Xàtiva 2017
Falla
TETUAN- PORTA SANT FRANCESC
PRESIDENTA
Empar Blanco i Climent
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA Patricia Navarro i Aliaga
RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU D’OR Carla Torregrosa i Vallin Mario Merino i Martin Maria Martínez i Lluch DISTINTIU D’ARGENT Raquel Blanco i Naval Maria Torres i Conca
RECOMPENSES MAJORS BUNYOL D’OR Cristina Navarro i Aliaga David Gil i Tormo
BUNYOL D’ARGENT Arantxa Calatayud i Ballester Maria Guerola i Martínez
52
Falles a Xàtiva 2017
Un any mes la Comisio de Tetuan Porta de San Francesc celebrará estés festes tant estimades per a tots nosaltres i este ejercici 2017 encara en mes motiu, ja que som Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per l’Unesco. Encara que siguem una xicoteta i familiar comisio a portem el nostre esforç en participar en tots els actes, treballant per a conseguir que tot ixca endavant i que la setmana fallera puguem gaudir tots de ella, fallers, veins,visitants i colaboradors per tant de fer la nostra festa mes gran.
ARTISTA MONUMENT GRAN Alfredo Bernat i Cano LEMA MONUMENT GRAN Insomni 53
Falles a Xàtiva 2017
Falla
TETUAN- PORTA SANT FRANCESC
PREMIS 2016 - Millor PUNTUACIÓ Ral·li Humorístic 2016 - Millor DISFRESSA Ral·li Humorístic 2016 - 1er classificat 2ª Part PRESENTACIÓ - 3er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) - 2on classificat MONUMENT (Secció Tercera)
54
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL María Martínez i Lluch
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Xavier Ureña i Rodenes LEMA MONUMENT INFANTIL Desitjos 55
Falles a Xàtiva 2017
Falla
RAVAL
PRESIDENT
Javier Santamargarita i Pino
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA
Patricia Santamargarita i Pino
RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU D’OR Ainara Perucho i Pardo
DISTINTIU D’ARGENT Vega Tortosa i Belda Marta Montero i Camañes Marina Ballester i Molla Gimena Martínez i Hoyos Pablo Sanz i Rodríguez Fran Segrelles i Quesada
RECOMPENSES MAJORS
BUNYOL D’OR i BRILLANTS AB FULLES DE LLORER Comissió Raval BUNYOL D’OR Javier Arce i Tomás Jordi Pastor i Tormo David Navarro i Vidal BUNYOL D’ARGENT Cristina Valero i Masip Julia Carbonell i Biosca Sergio Martínez i Oleaque
56
Falles a Xàtiva 2017
El món faller aquest any està de celebració, som PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT per la UNESCO. Això vol dir que som Cultura, som ART i a més internacionals. A la falla del Raval volem seguir deixant aquest nombrament en el nivell que ho mereix. Per això seguim treballant amb molta dedicació i no menys il·lusió, estem treballant per a fer unes bones presentacions, carrosses, cavalcades i com no, uns bons monuments, que son el estàndard de la nostra festa, seguim fent un gran esforç per a poder tornar a plantar el cadafal principal a Secció Especial. En nom de tota lo comissió, convidem a gaudir d’aquesta festa a tot el mon, faller o no, que vullga passar per la nostra placeta per acompanyar-nos, a nosaltres i a les nostres falleres Majors Keltoum i Ainara en aquest exercici, el qual segur serà molt especial. Un abraç Faller.
FALLERA MAJOR
Kaltoum Idrissi Yahyaoui i Tormo
ARTISTA MONUMENT GRAN Paco Roca i Chorques LEMA MONUMENT GRAN Tornejos 57
Falles a Xàtiva 2017
Falla
RAVAL
PREMIS 2016 - 2on classificat FUTBET FEMENÍ - 2on classificat PÀDEL MASCULÍ - 2on classificat NINOT INFANTIL (Secció Primera) - 3er classificat NINOT FALLER (Secció Especial) - 2on classificat 1ª Part PRESENTACIÓ - 3er classificat 2ª Part PRESENTACIÓ -1er classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA INFANTIL - 3er classificat MILLOR GRUP ESCÈNIC INFANTIL - 3er classificat MILLOR COMPARSA - 3er classificat DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL - Premi MILLOR CRÍTICA LOCAL - Premi MILLOR CRÍTICA FALLERA - 1er classificat ENGINY i GRÀCIA MONUMENT - 3er classificat MILLOR ESCENA MONUMENT INFANTIL - 3er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Primera) - 3er classificat MONUMENT (Secció Especial)
58
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL Ainara Perucho i Pardo
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Paco Roca i Chorques LEMA MONUMENT INFANTIL Anem d’acampada 59
Falles a Xàtiva 2017
Falla
ESPANYOLETO
PRESIDENTA
Nieves Pastor i Vidal
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA
Inmaculada Diego i Ventura
RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU D’ARGENT Ada Domínguez i Diego Nadia Grau i Gil Zaira Gregori i Grau Valeria Díez i García
RECOMPENSES MAJORS
BUNYOL D’OR i BRILLANTS AB FULLES DE LLORER Ignacio Escribano i Benlliure BUNYOL D’OR AB FULLES DE LLORER Eva Revert i Alba BUNYOL D’OR Modesto Barberá i Micó Juan Francisco Esteve i Domínguez Ismael Guerrero i Picó Álvaro Pla i Pont BUNYOL D’ARGENT Alfredo Falcó i Borrás José Mas i Such Azucena Perales i Morales Laura Revert i Torremocha Andrea Soler i Gómez Vicente Tudela i Ballester Sara Ventura i Paredes
60
Falles a Xàtiva 2017
Comença un exercici més, on hi ha que continuar treballant. Per a començar, després de la dimissió del anterior president, la Comissió va elegir a Nieves Pastor i Vidal. La falla continua somiant en tindre a la seua plaça monuments dignes. Per això tornem a depositar la confiança en els nostres dos artistes de gran vàlua que no sols centren els seus treballs en fer obres voluminoses, sinó que intenten presentar-nos veritables obres d’art amb una treballada pintura i un acurat acabament. Amb menys diners, però amb molta voluntat, aquesta Comissió continua amb el seu esforç per presentar a la ciutadania el millor d’ella mateix, mitjançant les diferents activitats en les què participem. D’entre elles desatacaríem les cavalcades, a les que dediquem una bona part del nostre treball. O la presentació, la qual intentem cuidar per a què les nostres Falleres Majors en especial, i el conjunt de fallers i públic en general, gaudisquen des de l’apropòsit fins el cant de l’Himne. O l’edició del llibre explicatiu, que és altra de les activitats en les que últimament hem anat aconseguint una millora significativa, gràcies al treball de tota la Comissió, cada dia amb més il·lusió. I així podríem anar enumerant les diferents activitats en les que participem, inclòs el gran equip de la falla de futbet que enguany ha debutat i ens ha donat molts moments de rialles Després que el any anterior es va aconseguir que les falles foren anomenades BIC, Bé d’Interès Cultural. I després de la lluita de la JLF d’ aconseguir el objectiu de ser anomenats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, per l’UNESCO. Al final després de tanta feina…s’ha aconseguit. Enhorabona!
FALLERA MAJOR
Andrea Soler i Gómez
ARTISTA MONUMENT GRAN Pere Baenas I García LEMA MONUMENT GRAN El bé i el mal 61
Falles a Xàtiva 2017
Falla
ESPANYOLETO
PREMIS 2016 - 3er classificat MANILLA - Premi local: CLIMENT MATA - 3er classificat NINOT INFANTIL (Secció Primera) - 2on classificat NINOT FALLER (Secció Especial) - 1er classificat 1ª Part PRESENTACIÓ - 1er classificat CARROSSA LLOGUER - 2on classificat MILLOR GRUP ESCÈNIC INFANTIL - 2on classificat MILLOR COMPARSA INFANTIL - 2on classificat ENGINY I GRÀCIA MONUMENT INFANTIL - 1er classificat MILLOR ESCENA MONUMENT INFANTIL - 1er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Primera) - 2on classificat MONUMENT (Secció Especial)
62
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL Sandra Ballester i Pla
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Ramón Olivares I Garrigós LEMA MONUMENT INFANTIL Amors 63
Falles a Xàtiva 2017
Falla
PLAÇA MERCAT
PRESIDENT
Rafael Taengua i Fasanar
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA Aurora Taengua i Rico
RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU D’OR Nayeli Carpintero i Alventosa DISTINTIU D’ARGENT Carlota Arnau i Martí Sergi Perales i García SOCARRADET D’OR Iris Martí i Garcia Alba Sanchez i Salinas SOCARRADET D’ARGENT Nayeli Carpintero i Alvetosa Pepe Sanchis i Ballester
RECOMPENSES MAJORS
Bunyol D’or Ab Fulles De Llorer: Liberata Fasanar i Bou BUNYOL D’OR Francisco Perales i Iborra Rebeca Catalá i Moreno SOCARRAT D’OR Ivan Calatayud i Esteve Estefanía Martí i Sanjuan SOCARRAT DE COURE Andrea Martínez i Calatayud Tamara Carpintero i Alventosa Aarón Perales i Alventosa César Sanchez i Salinas
64
Falles a Xàtiva 2017
Després d’un any ple de celebracions amb motiu del nostre 50é Aniversari, la comissió del Mercat, continua amb il·lusió un any mes i amb mes força, si cal, amb la nostra activitat fallera, per tant de plantar una falla i omplir el nostre barri d’alegria i festa en aquests dies tant estimats per tots nosaltres...LES FALLES
ARTISTA MONUMENT GRAN Venancio Cimas i Francis Guerrero LEMA MONUMENT GRAN A toda vela 65
Falles a Xàtiva 2017
Falla
PLAÇA MERCAT
PREMIS 2016 - 3er classificat NINOT FALLER (Secció Tercera) - 7é classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) - 3er classificat MONUMENT (Secció Tercera)
66
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL Iris Martí i García
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Venancio Cimas Y Francis Guerrero LEMA MONUMENT INFANTIL Els gilimorts 67
Falles a Xàtiva 2017
Falla
REPÚBLICA ARGENTINA
PRESIDENT José Ramón Gozalbes i Moracho PRESIDENT INFANTIL Emili Navalón i Ferrando RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA Sandra Faura i Calabuig RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU D’OR Mar Iborra i Naval Carlos Pitarch i Sánchez David Soler i Sánchez Gala Soler i Sánchez DISTINTIU D’ARGENT Júlia Arriaga i Duet Blanca Ballester i Martínez Francisco Chornet i Pallàs Marcelo Martín i Tudela Olivia Rejón i Tejero Ximo Tormo i Pallàs Julia Ventura i Esplugues SOCARRADET D’OR Ana Barberá i Beltrán Emili Navalon i Ferrando Maria Pla i Soler Clàudia Valor i Gozalbes SOCARRADET D’ARGENT Pasqual Ballester i Sanhipólito Carlos Chornet i Pallàs Martina Pitarch i Sánchez SOCARRADET DE COURE Marta Argente i Vila Rafael Latorre i Perucho Gabriel Lloret i Herrero Boro Picón i Borredá Berta Ventura i Esplugues RECOMPENSES MAJORS BUNYOL D’OR i BRILLANTS AB FULLES DE LLORER: Montserrat Alventosa i Tormo Marcos Camacho i Climent Francisco Duet i Aliques Ana Esplugues i Serra Sandra Faura i Calabuig Marinye Garcia i Llàcer Jesús Fèlix Soler i Valls BUNYOL D’OR AB FULLES DE LLORER: Raquel Vera i Calvo BUNYOL D’OR Carlos Arriaga i Perucho Lluís Cuenca i Cordobés Álvaro Gil i Medrano Gabriel González i Martínez Neus Martínez i Tortosa
68
Falles a Xàtiva 2017
La Falla República Argentina naix el 1964 i, des de llavors, té un clar compromís pel que fa a la dignificació de la nostra festa. Ha sigut la capdavantera en la lluita pel redreçament cultural de la festa de les falles, per tractar d’acostar-la cada vegada més al món intel·lectual valencià. Cinquanta-tres anys fa que tenim aquesta fal·lera, fal·lera que ha guiat el quefer de la comissió. i així, amb aquesta tasca constant, a la recerca de nous referents pel que fa al renaixement cultural de la gran festa valenciana, podem posar com a exemple l’edició anual del llibre explicatiu, que ha esdevingut avui punt de referència obligat per als estudiosos i historiadors de la festa de les falles. Tanmateix, no podem deixar de banda que la comissió ha participat amb notable èxit i, per tant, ha aconseguit reunir primers premis en pràcticament tots els concursos que ha organitzat la Junta Local Fallera de Xàtiva i, en conseqüència, el món faller xativí al llarg dels últims 53 anys. i en competicions tan diverses que cobreixen un ventall amplíssim, des de campionats de futbol, fins al premi a la millor crítica local. i les xifres impressionen. A tall d’exemple: 30 primers premis en la comparsa de la Cavalcada del Ninot. Podem dir ben cofois que República Argentina ha obert camí en molts dels aspectes inexplorats que envolten el món de la falla: decoració dels monuments fallers, canvis de format del llibre, potenciació de l’aspecte lúdic i satíric de la literatura fallera, publicitat contractada a la premsa. Sense oblidar l’esforç per retornar a la veritable indumentària dels valencians. Cal reconèixer la importància que la comissió atorga a la gent jove. El grup més nombrós de la falla ha sabut contribuir amb el seu esforç a continuar fent gran República Argentina. Això no hauria estat possible sense el recolzament de la gent més veterana, la gent que des d’un principi ha estat capficada en la tasca de la recuperació de la festa, mostrant als joves quin és el camí. i el que és el més important, tots aquests esforços s’hi fan sense perdre de vista i fent palesa la veritable naturalesa d’aquesta festa. Cal recordar que la comissió de la Falla República Argentina ha estat guardonada amb 25 primers premis de monuments en els seus 53 anys d’existència. Però tot açò no haguera estat possible sense la formidable tasca que al llarg de 53 anys han dut a terme els 2162 fallers i falleres que han format part de la gran família de la Falla República Argentina, fallers i falleres que han anat conformant durant aquest temps l’inconfusible tarannà de la comissió.
BUNYOL D’ARGENT Juan Ballester i Castells Sergi Castellote i Millet Celia Colomer i Fuentes Mónica Gallego i Torregrosa Rebeca Marras i Segura Ignacio Martín i Garcia Néstor Molina i Mollà Manuel Ruiz i Arbona Carmina Sánchez i Almiñana Andrea Sanjurjo i Bañuls Belén Soriano i Megías Isabel Talens i Vidal Nuria Tejero i Álvarez Andrea Vidal i Montesinos SOCARRAT DE BRILLANTS Cristina Franco i Esteve SOCARRAT D’OR Mª Ángeles Benavent i Burguera Sara Blesa i Martí
Olga Faura i Calabuig Cristina Gozalbes i Tormo Amelia Ortgega i Martí Francisco Pallàs i Sanchis Tina Sanz i Ortiz SOCARRAT D’ARGENT Silvia Amorós i Rubio José Ramón Arques i Egea Rafael Balaguer i Giménez Patricia Garcia i Beltrán SOCARRAT DE COURE Juan Ballester i Castells Marta Bellester i Mompó Paula Fuster i Vizcaíno Martina Marras i Segura Elisa Martínez-Costa i Torregrosa Alejandro Mejías i Chàfer Mar Molina i Carabella Álvar Pino i Sabater Carla Rico i Herrero
FALLERA MAJOR
Esther Pardillos i Baldrés
ARTISTA MONUMENT GRAN Què calor fa en falles LEMA MONUMENT GRAN El circ local. 69
Falles a Xàtiva 2017
Falla
REPÚBLICA ARGENTINA
PREMIS 2016 - 2on classificat BAC - 2on classificat FUTBET MASCULÍ - 1er classificat NINOT INFANTIL (S. Especial) i MILLOR NINOT INFANTIL FALLES 2016 - 1er classificat NINOT (Secció Especial) i MILLOR NINOT FALLES 2016 - 2on classificat 2ª Part PRESENTACIÓ - 3er classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA INFANTIL - 1er classificat MILLOR GRUP ESCÈNIC INFANTIL - 1er classificat MILLOR COMPARSA INFANTIL - 2on classificat MILLOR GRUP ESCÈNIC - 1er classificat MILLOR LLIBRET - 3er classificat DECORACIÓ MONUMENT - 1er classificat ENGINY i GRÀCIA MONUMENT INFANTIL - 1er classificat MILLOR ESCENA MONUMENT - 4rt classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Especial) - 1er classificat MONUMENT (S. Especial) i MILLOR MONUMENT FALLES 2016
70
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL Clàudia Valor i Gozalbes
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Què calor fa en falles LEMA MONUMENT INFANTIL Truc o tracte. 71
Falles a Xàtiva 2017
Falla
AVINGUDA SELGAS- PLANAS DE TOVAR
PRESIDENT
Enrique Mora i Tortosa
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA Laia Quiles i Navas
RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU DE COURE Arnau Donat i Cebrian Aarón Lara i Zorraquino Martina Saiz i Corts Paula Pérez i Monzó
SOCARRADET DE COURE Àngela Mora i Roselló Gina Pastor i González Gerard Peropadre i Rendón Martina Saiz i Corts Alma Pérez i Quiles
RECOMPENSES MAJORS
BUNYOL D’OR AB FULLES DE LLORER Sheila Monzó i Postigo Jessica Monzó i Postigo SOCARRAT DE COURE Ignacio Cantador i Terol Javier Pérez i Monfort Cristina Merino i Roncero Loles Merino i Roncero Raúl Pérez i Arenas Eliseo Donat i Lledó
72
Falles a Xàtiva 2017
La Falla Avinguda de Selgas i Planas de Tovar, es troba ubicada en la zona del nom que du la falla sabem el significat de la paraula Selgas que es correspon amb l ´Avinguda central de la ciutat i també sabem que el cognom Selgas ve d´una família industrial originària d´Astúries. De l ´altra paraula que dóna nom a la comissió Planas de Tovar, la gent del poble fa referència a un conjunt de viviendes les quals prenen el nom del governador civil de la província de València que va ser destinat abans com a capità al quarter militar de Xàtiva. Referint-nos a la festa fallera, un aspecte important de la comissió és el seu esforç constant per tindre una falla infantil de primer nivell, cavalcades infantils molt treballades per la comissió i un llibre que participa en València als premis, els dos últims anys es duen a terme al mes de Juny la setmana cultural plena d’activitats culturals, en la setmana fallarà destaca pel seu casal que està ple de fallers d´altres comissions.
ARTISTA MONUMENT GRAN Xavier Herrero i Martínez LEMA MONUMENT GRAN Històries per a no dormir 73
Falles a Xàtiva 2017
Falla
AVINGUDA SELGAS- PLANAS DE TOVAR
PREMIS 2016 - 2on classificat ESCACS - 2on classificat NINOT INFANTIL (Secció Segona) - 2on classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Segona) - 6é classificat MONUMENT (Secció Segona)
74
Falles a Xàtiva 2017
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Alfonso Almiñana i Benavent LEMA MONUMENT INFANTIL L’hora del bany 75
Falles a Xàtiva 2017
Falla
FERROVIÀRIA
PRESIDENTA
Maruja Ortolà i Morant
PRESIDENT INFANTIL Roberto Pérez i Mulet
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA Carla Marzal i Pardo
RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU D’OR Esther Martínez i Chaquet Mireia Barberá i Cucarella Sara Vidal i Juan
DISTINTIU D’ARGENT Xavi Ribera i Silva Maeva Bellver i Cussac Jordi Pitarch i Taengua Carla Frau i Cerdá Daniela Bernabeu i Santamargarita Nicolau Mateu i Cortell Guillem Siles i Sanz Sofia Cucó i Torregrosa Amparo Sanchez i Agustí Mónica Sanche i Agustí Olivia Sancho i Mompó Paula Celorrio i Cuenca Aitana Rico i Herrero Pilar Perales i Caravella
RECOMPENSES MAJORS
BUNYOL D’OR i BRILLANTS AB FULLES DE LLORER Sonia Marin i Ortega BUNYOL D’OR AB FULLES DE LLORER Carlos Balaguer i Cambra Silvia Gisbert i Salinas Susana Benavent i Signes Anna Lluch i Ortolà BUNYOL D’OR Ricardo Bellver i Martí 76
Falles a Xàtiva 2017
La comissió de la falla Ferroviària, naix l’any 1973-74, més de 40 anys d’història fallera a la nostra ciutat. Ens caracteritzem per ser una comissió familiar, sempre disposta a obrir les portes del seu cassal a qui vulga visitar-nos. Any rere any, intentem participar en totes les activitats organitzades pel col·lectiu faller; cavalcades, excursions de tot tipus, caracteritzant-nos per guanyar més de 10 anys seguits el millor vehicle del ral·li. Al llarg de l’any, la nostra comissió realitza tot tipus d’activitats, sobretot per què els més menuts gaudeixen del món faller ja que ells són el futur de la festa. Aquest any per a la Ferroviària és més especial si cap, ja que la Fallera Major de Xàtiva, Teresa Aparicio, pertany a la nostra comissió i que esperem passe un gran any, junt a la seua cort i acompanyants, nosaltres estarem al seu costat, per què aquest any siga únic per a ella. I com no per la recent noticia, les falles de Xàtiva, han estat declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, la qual cosa, ens anima a seguir treballant, per que aquesta recompensa a tota una història de feina no desaparega i és objectiu nostre que la falla Ferroviària, seguisca creixent i lluitant per l’essència d’aquesta festa, que són els monuments, per tal que aquest guardó, siga el primer de molts, és per aquesta noticia i aprofitant aquestes línies, que volem donar l’enhorabona a tot el col·lectiu faller, a totes les persones que treballen per la nostra festa, Junta Local Fallera, presidents, artistes, indumentaristes, orfebres, pirotècnics, ja que sense l’esforç i dedicació de tots ells, aquest fet històric, no hagués estat possible. Enhorabona a tots! Maria Mollá i Sanchis Juanjo Vidal i Llana Laura Martí i Sanz Miriam Fasanar i Gosalbes BUNYOL D’ARGENT Sandra Sanfelix i Gramaje Nieves Díaz i Díaz
Maria Climent i Pascual Toni Martí i Sanz José Miguel Mateu i Tudela Maen Llinas i Carreton Jessica Llinas i Carreton Ana Maria Gómez i Tomás Cristina Albuixexh i Avila Carla González i Garcia
FALLERA MAJOR
Laura Casamayor i Miñana
ARTISTA MONUMENT GRAN Josep Almiñana I Garcia LEMA MONUMENT GRAN Competència 77
Falles a Xàtiva 2017
Falla
FERROVIÀRIA
PREMIS 2016 - 1er classificat ESCACS - 3er classificat FUTBET FEMENÍ - 2on classificat PÀDEL FEMENÍ - 1er classificat PÀDEL MASCULÍ - 2on classificat PÀDEL MIXTE - Millor VEHICLE Ral·li Humorístic 2016 - Millor COMPARSA Ral·li Humorístic 2016 - 1er classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA - 1er classificat MILLOR GRUP ESCÈNIC - 1er classificat MILLOR COMPARSA - 1er classificat DECORACIÓ MONUMENT - 1er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Especial) - MILLOR MONUMENT INFANTIL FALLES 2016 - 4rt classificat MONUMENT (Secció Especial)
78
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL Esther Martínez i Chaquet
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Josep Almiñana I Garcia LEMA MONUMENT INFANTIL H2o 79
Falles a Xàtiva 2017
Falla
BENLLOCH- ALEXANDRE VIé
PRESIDENT
José Ángel Sánchez i Palop
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA
Rebeca Colomer i Ferrer
RECOMPENSES INFANTILS SOCARRADET D’OR Lucía Gil i Bolinches Carlos Martínez i Gozalbes
En 1973 va nàixer la nostra comissió, va començar la història de la nostra falla, 43 anys consecutius d´existència fallera, 43 anys amb molts moments per al record.
SOCARRADET D’ARGENT Carles Martínez i González
En 1933 va començar l´activitat fallera a l´actual demarcació de la nostra comissió, 83 anys de falles al nostre barri, 83 anys d´història fallera.
SOCARRADET DE COURE Zaida Cosme i Pons Joan Benagues Carballo
L´actualitat de la vida de una comissió combina una llarga tradició fallera a Xàtiva en uns fallers en ganes de innovar i engrandir aquesta comissió.
RECOMPENSES MAJORS SOCARRAT D’OR Mª Amor Bolinches i Vidal Emilia Gozalbes i Sanchez
SOCARRAT D’ARGENT Iván González i Puig Maria Sanvictorino i Catala SOCARRAT DE COURE Ainoha Reyes i Aranzueque Aida Richart i Sanchez Gloria Ciscar i Soler Marina Ciscar i Soler Neus Grau i Gimeno Rafa Gil i Moncho Sergio Olmedo i Sancho Vicent Peinado i Boixader
80
Falles a Xàtiva 2017
Esteu tots convidats a formar part d’aquesta família. Vos esperem!
ARTISTA MONUMENT GRAN Alfredo Bernat I Cano LEMA MONUMENT GRAN A la reconquesta 81
Falles a Xàtiva 2017
Falla
BENLLOCH- ALEXANDRE VIé
PREMIS 2016 - 2on PREMI NINOT INFANTIL (Tercera Secció). - 3er classificat NINOT FALLER (Secció Segona) - 3er classificat MILLOR LLIBRET - 5é classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Segona) - 7é classificat MONUMENT (Secció Segona)
82
Falles a Xàtiva 2017
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Alfredo Bernat I Cano LEMA MONUMENT INFANTIL Presentació baix la mar 83
Falles a Xàtiva 2017
Falla
SANT JAUME
PRESIDENT
Francisco Cháfer i Císcar
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA Mª José Gorba i Martí
RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU D’ARGENT Uriel Rodríguez i Cabezas Miriam Rodríguez i Sempere SOCARRADET D’OR Nadin Ferrando i López SOCARRADET D’ARGENT Laura Palet i Gimeno Pablo Gallego i Martí Uriel Rodríguez i Cabezas SOCARRADET DE COURE Alejandro Momparler i Gimeno Daniela Carrión i Gil Emma Jorge i Tudela Goya Feo i Gironés Lucía Gironés i Mompó Marc Barahona i Beltrán Rafael Perales i De Luna Uriel Esplugues i Sousa
RECOMPENSES MAJORS BUNYOL D’ARGENT Trinidad Cerdá i Montagud
SOCARRAT D’ARGENT José Alberto Esplugues i Garcia Sonia Martí i Barberá Óscar Poveda i Vila SOCARRAT DE COURE José Gallego i Arias Mª José Moreno i Llana
84
Falles a Xàtiva 2017
L’associació Cultural Falla Sant Jaume, amb més de quaranta anys d’història i sent una falla renovada en els últims anys, ha sabut transmetre l’essència i sentiments dels seus fundadors a les noves incorporacions, augmentant el seu cens faller any rere any, eixint de la situació agònica i crítica i passant a una situació de confort, alegria i benestar. Ja no es pensa en mantenir, sinó en progressar, millorar i competir amb les demés falles dins les nostre possibilitats. Tot santjaumer sap que no hi ha res impossible, sols és qüestió de treball, dedicació, il·lusió, sacrifici i esforç, i és així com la nostra falla va creixent poc a poc. Des de la nostra comissió, esperem que regne la germanor, la música, les flors i la pólvora en el món faller i ens permeta demostrar a tot el món perquè la nostra festa és Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
ARTISTA MONUMENT GRAN Xavier Herrero I Martínez LEMA MONUMENT GRAN Turisme xativí 85
Falles a Xàtiva 2017
Falla
SANT JAUME
PREMIS 2016 - 1er classificat BAC - 3er classificat NINOT INFANTIL (Secció Tercera) -2on classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA - 2on classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) - 5é classificat MONUMENT (Secció Tercera)
86
Falles a Xàtiva 2017
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Carlos Tudela I Julbe LEMA MONUMENT INFANTIL Seguretat Vial 87
Falles a Xàtiva 2017
Falla
MOLINA- CLARET
JUNTA GESTORA
Javier Ferrero i Català Jose Luís Mollá i Rodríguez Jorge Ventura i Moral Laia Baraza i Lorente Ernesto González i Torres
RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU D’OR Pablo Herrerías i Beneito Héctor Cucarella i Vidal DISTINTIU D’ARGENT Ana Climent i Giner Marc Juanes i Gil Borja López i Gandía
RECOMPENSES MAJORS BUNYOL D’OR AB FULLES DE LLORER: Mª José Mallol i Moral Mª José Moral i Zamorano Mª Rosario Moral i Zamorano Jorge Ventura i Moral BUNYOL D’OR Cristina Francés i Segura Marta Colomer i Climent BUNYOL D’ARGENT Mª Tamara Gil i Sanchez Gustavo Cristian Juanes i Esplugues Vanessa Benavente i Ballester SOCARRAT D’OR Jorge José Ventura i Moral SOCARRAT D’ARGENT Fernando Vilar i Garcia Rafael Cucarella i Climent Marta Benavent i Climent Mª Nieves Candel i Moscardó SOCARRAT DE COURE Aitor Cucarella i Vidal Sara Roca i López Adrià Mompó i Mateu Ricart Martínez i Bellver Marta Gramaje i López Sergio Génova i Oltra Nicolás Garcia i Chamón Francisco Javier Gironés i Ballester Patricia Giner i Montagud Rafael Peris i Richart
88
Falles a Xàtiva 2017
Aquest any la falla Molina-Claret compta amb una Junta Gestora formada per cinc membres: Javi Ferrero, Jorge Ventura, José Luis Mollà, Laia Baraza i Ernesto González. Tots nosaltres som membres molt actius, amb ganes de treballar per la festa i per la nostra comissió, i amb cadascun dels membres d’aquesta treballarem d’una manera col·lectiva perquè formem un any ple d’èxits. Pel que fa als monuments, d’una banda, aquest any tornem a apostar per l’artista xativí Xavier Herrero en la falla gran, artista que ja forma part de la marca Molina-Claret i qui ens plantarà un cadafal molt creatiu i original que ens transportarà a la cultura xinesa. D’altra banda, en la falla infantil donem la benvinguda a l’artista Ramón Olivares, un artista, també de la nostra ciutat, en qui hem dipositat la nostra confiança. Un monument que ens parla del món cibernètic i les noves tecnologies que travessen els més menuts de la casa, ja que els jocs tradicionals de tota la vida estan desapareixent per les “maquinetes” que conquisten tots els esports que existeixen. Una original crítica que no deixarà indiferent a ningú. La falla gran competirà en Secció Primera, i la infantil en Secció Segona, ambdós amb crítica i explicació de Ximo Roca, membre i fundador de la nostra comissió. La Falla Molina Claret va nàixer l’any 1976, una falla que va començar amb un cens menut i que ha anat creixent a poc a poc amb el pas del temps. Actualment, el nostre cens és de 163 adults i 60 infantils. Durant els primers anys de vida, aquesta comissió va plantar al carrer grans monuments, tant majors com infantils de la mà d’artistes amb renom. No obstant això, som una comissió que es caracteritza per ser molt creatius amb els decorats i les escenografies de les nostres presentacions, dels nostres teatres, dels grups escènics en les cavalcades del ninot i, en aquests últims anys, també, en el sector del disseny perquè aquests dos anys anteriors vam obtenir el primer premi a la millor portada de llibre de falles i finalistes del nou premi Climent Mata a millor maquetació i disseny d’un llibre de falles, la qual cosa ens impulsa a continuar amb la mateixa línia. A més a més, participem en tots els actes fallers que es realitzen durant tot l’any, com per exemple, les cavalcades, el mig any tant adult com infantil, el ral·li humorístic, el playback infantil, el futbet sala, els jocs de saló, etc.. Per últim, convidem a tot el món per tal que s’acoste als nostres monuments en la nostra gran setmana fallera, llegisca les crítiques dels nostres monuments, se submergisca en la lectura del nostre llibre explicatiu escrit en la nostra llengua, gaudisca i es divertisca amb l’humor del nostre ral·li, balle al ritme de la nostra xaranga i vibre amb la pólvora de les nostres despertades en un any tan especial per a tot el col·lectiu faller, ja que hem obtingut el millor segell que les falles podríem tenir: SOM PATRIMONI DE LA HUMANITAT PER L’UNESCO, les nostres falles per fi són #FallesUNESCO.
ARTISTA MONUMENT GRAN Xavier Herrero i Martínez LEMA MONUMENT GRAN Lao xim pum mestre de foc y fum 89
Falles a Xàtiva 2017
Falla
MOLINA- CLARET
PREMIS 2016 - 3er classificat FUTBET MASCULÍ - 3er classificat PÀDEL MASCULÍ - 1er classificat NINOT INFANTIL (Secció Primera) - 1er classificat NINOT FALLER (Secció Primera) - 3er classificat 1ª Part PRESENTACIÓ - 3er classificat MILLOR COMPARSA INFANTIL - 3er classificat MILLOR GRUP ESCÈNIC - 2on classificat MILLOR COMPARSA - Millor COBERTA LLIBRET - 3er classificat ENGINY i GRÀCIA MONUMENT INFANTIL - 2on classificat MILLOR ESCENA MONUMENT INFANTIL - 2on classificat MILLOR ESCENA MONUMENT - 2on classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Primera) - 1er classificat MONUMENT (Secció Primera)
90
Falles a Xàtiva 2017
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Ramón Olivares i Garrido LEMA MONUMENT INFANTIL Jo també faig esport” 91
Falles a Xàtiva 2017
Falla
JOAN RAMON JIMÉNEZ
PRESIDENTA
Yolanda Pérez i Ferri
PRESIDENT INFANTIL Borja Joan Ansio i Ricart
RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU D’OR Adrià Bono i Moreno Rocio Bono i Moreno Mª Jesús Ibáñez i Rengel Maria Requelme i Sanz Oscar Sanchez i Gozalbez
DISTINTIU D’ARGENT Borja Joan Ansio i Ricart Naroa Ansio i Ricart Claudia Fuentes i Giménez Estela Fuentes i Giménez
La comissió de la falla Joan Ramon Jiménez és una comissió que lluita, any rere any, per traure en davant tots els seus projectes dins del mon faller. Els seus fallers s’esforcen, ocupant part del seu temps, en treballar per que, a la fi, quan arriben falles, tot estiga a punt. Són fallers de tot l’any, i no només de quatre dies. Igual estan per a la festa que per a la feina, he de dir que amb ells tot és mes fàcil. i la nostra comissió infantil, eixa que representa el futur, veu com els majors s’impliquen i volen participar de tot allò que es fa a la nostra comissió. Es hora ja, després d’un any veure el fruit del nostre treball. Les festes xativines ja estan ací i esperem que tots gaudeixen d’elles.
SOCARRADET D’OR Joan Badenes i Gramaje Christian Llopis i Pérez SOCARRADET D’ARGENT Pablo Navarro i Pérez SOCARRADET DE COURE Elena Abad i Paya Alison Ferrús i Pérez Alejandro Moltó i Atanasou Olimpia Moltó i Atanasou Alexandra Ramon i Barberá Ivan Ramon i Barberá Blanca Terol i Lluch
RECOMPENSES MAJORS
BUNYOL D’OR i BRILLANTS AB FULLES DE LLORER: Rafael Vicente Tortosa i Garcia BUNYOL D’OR Elena Lereu i Barbera Maria José Moreno i Moreno Tamara Ortega i González 92
Falles a Xàtiva 2017
BUNYOL D’ARGENT Angela Gil i Borreguero SOCARRAT D’ARGENT Mª Carmen Gramaje i Garcia Pedro Gil i Valero SOCARRAT DE COURE Ivan Sentandreu i Aznar
FALLERA MAJOR
Tamara Ortega i González
ARTISTA MONUMENT GRAN Xavier Herrero i Martínez LEMA MONUMENT GRAN La plantà 93
Falles a Xàtiva 2017
Falla
JOAN RAMON JIMÉNEZ
PREMIS 2016 - 2on classificat NINOT INFANTIL (Secció Tercera) - 3er classificat CARROSSA LLOGUER INFANTIL - 2on classificat MILLOR LLIBRET - Premi PROMOCIÓ IGUALTAT DE GÈNERE - 2on classificat ENGINY i GRÀCIA MONUMENT - 1er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) - 3er classificat MONUMENT (Secció Segona)
94
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL María Ibáñez i Rengel
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Xavier Ureña i Barberà LEMA MONUMENT INFANTIL Sort a la plantà 95
Falles a Xàtiva 2017
Falla
SANT FELIU
PRESIDENT
Ricardo Martínez i Navarro
PRESIDENT INFANTIL Adrià Tormo i Bautista
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA RECOMPENSES INFANTILS
Com cada any, la comissió Falla Sant Feliu espera la nostra gran festa, la festa dels fallers i falleres, la festa dels valencians, les Falles. Unes falles que vivim, disfrutem i celebrem des de fa 43 anys, quan en 1974 muntàrem el nostre primer monument al barri que dóna nom a la nostra comissió.
SOCARRADET DE COURE Aitana Benito i Ferrando Paola Duro i Oltra Ángela Flor i Giménez Ariadna Francés i Hernández Marc Pérez i Llopis
Un any més hem passat per situacions complicades com moltes altres comissions en aquests moments, però com sempre, hem sabut aguantar les envestides d’aquesta crisis gràcies als nostres fallers i falleres, que amb el seu esforç conseguixen que exercici rere exercici la Falla Sant Feliu continue gaudint de les festes. Són aquests problemes i la seua solució els que ens han demostrat que no sols som una comissió amb coneguts i amics, sinó una gran família fallera. Aquest any no tenim fallera major, però contem amb una fallera major infantil, que junt al nostre president infantil i el president de la comissió, sabran representar-nos de la millor forma possible.
Lucía Sinisterra i Cariñena DISTINTIU D’ARGENT Arnau Benito i Ferrando Ainhoa Garcia i Pavia Roser Vidal i Lomas
RECOMPENSES MAJORS
BUNYOL D’OR AB FULLES DE LLORER: José Manuel Ibáñez i Arenas BUNYOL D’ARGENT Laura Martínez i Sinisterra SOCARRAT DE COURE Sara Ferrando i Molla Inma Ferrer i Bello Laura Martínez i Sinisterra Bruno Mateu i Martínez Ivan Roldan i Martínez Sergi Velasco i Vila
96
Falles a Xàtiva 2017
Enguany i com cada any, obrim les nostres portes a tots aquells que vullguen formar part de la nostra comissió. A més, la nostra festa ha sigut nomenada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per el que convidem a totes les comissions, fallers i falleres, habitants de la nostra ciutat, de la nostra província i de tot el món, a vindre a compartir amb nosaltres les falles, així com la música, pólvora, foc i tradicions que fan d’elles la millor festa del món.
ARTISTA MONUMENT GRAN Juane Cortell i Dasca LEMA MONUMENT GRAN Museu faller 97
Falles a Xàtiva 2017
Falla
SANT FELIU
PREMIS 2016 - 3er classificat ESCACS - 3er classificat PÀDEL MIXTE - Millor Maqueta 2016 - 2on classificat CARROSSA LLOGUER INFANTIL - 2on classificat DECORACIÓ MONUMENT INFANTIL - 6é classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) - 4rt classificat MONUMENT (Secció Tercera)
98
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL Neus Pla i Bataller
ARTISTA MONUMENT INFANTIL : Juane Cortell i Dasca LEMA MONUMENT INFANTIL La màgia dels colors 99
Falles a Xàtiva 2017
Falla
VERGE DEL CARME
JUNTA GESTORA
Josep V. Pavia i Pino Arantxa Correas i Ventura Mª Isabel Rodríguez i Albal Laura Sancho i Pla Sara Lapiedra i Valero
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA
Rafael Cuenca i Pacheco
RECOMPENSES INFANTILS DISTITNIU D’ARGENT Angela Romero i Cuenca Sarai Cuenca i Correas
RECOMPENSES MAJORS
BUNYOL D’OR i BRILLANTS AB FULLES DE LLORER Juan Carlos Beltrán i Esparza BUNYOL D’OR AB FULLES DE LLORER José Lluch i Samit BUNYOL D’OR José Fernando Moltó i Jiménez Josep Pavia i Pino Alfonso Almiñana i Benavent Naxo Pla i Pérez Mirella Ferrero i Ballester Isabel Rodríguez i Abal Laura Sancho i Pla BUNYOL D’ARGENT Omar Pavia i Pino Arantxa Correas i Ventura Rubén Ramos i Borregeuero
100
Falles a Xàtiva 2017
Aquesta comissió es caracteritza per ser una gran família, formada per un grup reduït de persones que amb il·lusió intenta, any rere any, treballar per la festa fallera intentant que mai puga arribar al seu fi, és per això que fem l’esforç de mantindre’ns, traguent d’on quasi ja no es pot traure. No tot és treballar, també ens agrada gaudir de la festa, la música, la pólvora i tots els actes que componen la setmana fallera. En nom de tota la comissió, sols ens queda convidar-los a viure, junt a nosaltres, aquesta festa i gaudir del sentiment faller.
ARTISTA MONUMENT GRAN Alfonso Almiñana i Benavent LEMA MONUMENT GRAN A L’abordatge! 101
Falles a Xàtiva 2017
Falla
VERGE DEL CARME
PREMIS 2016 - 3er classificat BAC - 1er classificat FUTBET MASCULÍ - 3er classificat NINOT INFANTIL (Secció Segona) - 1er classificat NINOT FALLER (Secció Tercera) - 1er classificat CARROSSA LLOGUER INFANTIL - 3er classificat MILLOR ESCENA MONUMENT - 3er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Segona) - 6é classificat MONUMENT (Secció Tercera)
102
Falles a Xàtiva 2017
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Vicente Gomar i Vidal LEMA MONUMENT INFANTIL Què llegim? 103
Falles a Xàtiva 2017
Falla
SANT JORDI
JUNTA GESTORA
José David Brígido i Ribera Guillermo Delegido i Terol Mª José Suñer i Tormo Raimon Tormo i Llopis
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA
Manuel Juan i Pons
RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU D’OR Aitana Pelegero i Pérez DISTINTIU D’ARGENT Vera Langa i Suñer Rafael Martí i Blesa Sofía Martí i Alcaraz SOCARRADET DE COURE Blai Gracia i Garcia
RECOMPENSES MAJORS
BUNYOL D’OR i BRILLANTS AB FULLES DE LLORER: Miguel Moreno i Ortega Amparo Villa i Morales BUNYOL D’OR AB FULLES DE LLORER: Jesús Signes i Corell Mercedes Tomás i Pastor BUNYOL D’OR Fini Delegido i Mínguez Patricia Oltra i Moscardó BUNYOL D’ARGENT Antonio Juan Navalon i Martínez Luis Enrique Llorens i Alonso Angela Samit i Quiles Paula Pastor i Boluda
104
Falles a Xàtiva 2017
Emplaçada al casc antic de la nostra ciutat, concretament en la plaça Sant Jordi des de fa 30 anys. Un grup d’amics propiciaren que es fundara la falla Sant Jordi, prenent relleu de la falla Plaza de San Jorge. Diversos han estat els primers premis que hem obtingut amb els monuments fallers, tot i que el més recordat és el de 1998 quan guanyarem la millor falla de Xàtiva estant en secció primera. També destaquem en les carrosses de confecció pròpia i segones parts de presentacions; però si algo ens caracteritza és la nostra serietat, el respecte cap a les altres comissions i la responsabilitat amb la que ens presentem als concursos. Aquest any estem de celebració, qui no ha sentit el nostre #AnemATot? Tenim un present destacable, un passat que ens avala i un futur il·lucionant. La nostra comissió continuarà tenint la bona essència que ens caracteritza. Ara, parlant de les nostres festes que s’acosten volem fer-vos partícips, per això les portes del nostre casal estan obertes per a tots. Bones festes!
SOCARRAT D’OR José Vicente Taengua i Alacot SOCARRAT DE COURE Javier Bonei i Rodrñiguez Francisco Cabrerizo i Soler José Luís Llorens i Borrás Puri Quiles i Palomares Ángela Samit i Quiles Vicente Samit i Gracia
FALLERA MAJOR Marta Soro i Torres
ARTISTA MONUMENT GRAN Juane Cortell I Dasca LEMA MONUMENT GRAN Sant jordi el guerrer, 30 anys fent falla! 105
Falles a Xàtiva 2017
Falla
SANT JORDI
PREMIS 2016 - 2on classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA INFANTIL - 3er classificat CARROSSA CONFECCIÓ PRÒPIA - 3er classificat ENGINY I GRÀCIA MONUMENT - 4rt classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Segona) - 7é classificat MONUMENT (Secció Segona)
106
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL Paula Íñiguez i Molina
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Juane Cortell I Dasca LEMA MONUMENT INFANTIL Escoles esportives 107
Falles a Xàtiva 2017
Falla
ABÚ MASAIFA
PRESIDENT
Rafael Ramón i Cerdá
PRESIDENT INFANTIL Joan Luzón i Guarner
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA
Pablo Vidal i Roca
RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU D’ARGENT Marc Barberá i Giner María Ferrer i Pascual Alberto Marco i Madrid Claudia Martínez i Lacosta Xavier Moran i García Gerard Sanchis i Tomás Joan Santamaría i García Ariadna Serna i Tomás
RECOMPENSES MAJORS
BUNYOL D’OR AB FULLES DE LLORER Esther Ballester i Reig Arturo Hernández i Sanchis Francisco Javier Núñez i López Amalia Sala i Pérez BUNYOL D’OR Pilar Barberá i Cambra Pablo Benito i Climent Alba Fuster i Fabra Rebeca García i García BUNYOL D’ARGENT Eric Almiñana i Torres Juan Pedro Luzón i Gozalbes Vicent Martínez i Giménez Maria Sanchis i Chafer
108
Falles a Xàtiva 2017
Abu Masaifa afronta un nou exercici faller amb les mateixes ganes i energia que quan va començar, fa mes de 30 anys. Després de tants anys viu una etapa de consolidació al mon faller xativí. Aconseguir mantenir-se i continuar creixent com a comissió es un repte que porta darrere molt d’esforç i treball. Però la passió dels fallers per aquesta festa fa que aquest repte es complisca any rere any. Per a l’exercici 2016 els artistes que realitzaran els monuments de la nostra comissió son Xavi Herrero per al cadafal gran i Borja Lorente per al infantil. Com cada any, la il·lusió es màxima i les ganes per que comence la setmana fallera van creixent dia a dia.
FALLERA MAJOR
María Sanchis i Cháfer
ARTISTA MONUMENT GRAN Xavier Herrero I Martínez LEMA MONUMENT GRAN Terra de faraons 109
Falles a Xàtiva 2017
Falla
ABÚ MASAIFA
PREMIS 2016 - 2on classificat NINOT INFANTIL (Secció Especial) - 2on classificat NINOT FALLER (Secció Segona) - 2on classificat CARROSSA LLOGUER - 2on classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Especial) - 4rt classificat MONUMENT (Secció Segona)
110
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL Alma Grau i Lacosta
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Borja Lorente I Castillo LEMA MONUMENT INFANTIL Juguem? 111
Falles a Xàtiva 2017
Falla
AVINGUDA MURTA- ACADÈMIC MARAVALL
JUNTA GESTORA
Sebastian Cruzans i Campos Rafael García i Mas Pablo Balaguer i Peris José Luís Tomás i Calvo Pedro Á. De La Fuente i Crespo
RECOMPENSES MAJORS
BUNYOL D’OR i BRILLANTS AB FULLES DE LLORER Francisco Pla i Mejías BUNYOL D’OR AB FULLES DE LLORER Lucía Perucho i Costart Guillermo Sabater i Delgado BUNYOL D’OR Ricardo Beltrán i Piquer José Ramon Llorens i Belda BUNYOL D’ARGENT Marta Quilez i Soriano Nadia Esparza i Samper Pablo Blaguer i Peris
112
Falles a Xàtiva 2017
La paraula “falla” prové del llatí “facula”, torxa. Amb la base de fer una foguera en el seu dia va nàixer una festa que s’ha anat transformant amb el transcurs dels anys i l’evolució del qual ha vingut a redundar en monuments artístics, compostos per escenografies amb escultures de cartó d’objectes i de figures humanes, que es cremen el dia 19 de març en ple carrer. La nostra comissió Avinguda de la Murta-Acadèmic Maravall, més o menys li passe el mateix, es forme i s’ha anat transformant amb el transcurs dels anys sent hui en dia una de les millors comissions de Xàtiva, amb un potent moviment infantil que cuidem amb gran dedicació, perquè ells són el nostre futur. I cada 19 de març els membres de la comissió fan que esta sorgixca d’entre les cendres amb un nou projecte dinamitzador i motivador per a tots i cada un dels fallers. Perquè com a bons fallers, el nostre monument, falla, i comissió és la millor de Xàtiva.
ARTISTA MONUMENT GRAN Palacio i Serra Artesans S.L. LEMA MONUMENT GRAN Romanç xinés 113
Falles a Xàtiva 2017
Falla
AVINGUDA MURTA- ACADÈMIC MARAVALL
PREMIS 2016 - 1er classificat MANILLA - 3er classificat NINOT INFANTIL (Secció Especial) - 1er classificat NINOT FALLER (Secció Segona) - 3er classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Especial) - 1er classificat MONUMENT (Secció Segona)
114
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL Roser Vila i Párraga
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Alfonso Almiñana i Benavent LEMA MONUMENT INFANTIL Hi havia una vegada… 115
Falles a Xàtiva 2017
Falla
PASSEIG- CARDENAL SERRA
JUNTA GESTORA
Juan José Pastor i Ordiñana Pedro Roca i González Rubén Carrasco i Reig Octavio Pérez i Calatayud Jorge Bellver i Navarro
PRESIDENT INFANTIL Romeo Hueso i Moyá
RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA
José Pastor i Cuquerella
Quan eres jove, quan desencaixes i eres diferent a la resta, has de lluitar contracorrent. Ens van dir que era impossible, ens van dir que no arribaríem a res. Pocs van apostar per nosaltres. I AÇI ESTEM. En el nostre deu aniversari. Aquells que van intentar limitar-nos van ser el nostre millor trampolí de superació. Si, érem JOVES. Si érem DIFERENTS, fins i tot pot ser que siguerem uns somiadors, però el que pocs sabien és que nosaltres som dels que lluitem amb la nostra ànima per complir els nostres somnis. Un dia, fa 10 anys, un grup d’amics van somiar en fundar una falla, i HUI som una gran família de 150 fallers i falleres i el més important, estem units com a GERMANS. Un dia vam somiar a guanyar una cavalcada. Un dia van somiar en ser una gran comissió. Fins i tot vam somiar en guanyar un primer premi al monument faller. Nosaltres som dels quals complim els nostres somnis. Ens encanta ser una comissió innovadora. Valencians de cor I de sang, SANG FALLERA. Recordar, tot el que hem aconseguit, però també saber on hem fallat i on podem millorar. Perquè encara que som ambiciosos també som humils i per açò seguirem i seguirem i seguirem creixent. És admirable la il·lusió, el compromís, la entrega de cada fallera i faller per aportar valor a aquesta comissió. I també el talent, perquè ací, en aquesta falla, hi ha moltíssim talent però sobretot coratge per a seguir avant, per a seguir millorant. No hi ha res que ens definisca tan be com el nostre ESTENDART. La nostra pell és blanca i negra, dos colors oposats però units al mateix temps. Som una falla oberta; tolerant; sense distincions, ni egos, ni lluites de poder. TOTS SOM IGUALS. I açò lo que en fa mes GRAN. El nostre cor és l’escut valencià, i la nostra ànima té la força i l’energia del foc del nostre drac. Però el més valuós que tenim és la gran amistat que ens uneix, açò té un valor INCALCULABLE. Estic convençut que els nostres fallers, els que ens cuiden des del cel, són els que ens han unit encara més. Ells segueixen ací, entre nosaltres, en eixe sentiment profund que ens uneix com a germans. Oscar, Jaime, Manolo, Manuela aquest és el nostre millor homenatge, aquest 10º aniversari va per vosaltres. Seguim SOMIANT, fem-ho en GRAN. Seguim lluitant amb tota la nostra força i coratge. Seguim gaudint com si no hi haguera demà. Seguim sent autèntics. Seguim sent avui, demà i sempre UNA FALLA SOMIADORA.
116
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR
Sabina Moyá I Bañuls
ARTISTA MONUMENT GRAN Què Calor Fa En Falles LEMA MONUMENT GRAN Alta Cuina 117
Falles a Xàtiva 2017
Falla
PASSEIG- CARDENAL SERRA
PREMIS 2016 - 1er classificat FUTBET FEMENÍ - 1ER PREMI NINOT INFANTIL (Tercera Secció). - 5é classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) - 5é classificat MONUMENT (Secció Segona)
118
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL Jimena Benavent I Jordá
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Què Calor Fa En Falles LEMA MONUMENT INFANTIL Invasors 119
Falles a Xàtiva 2017
Falla
CORTS VALENCIANES
PRESIDENT
José García i Santos
PRESIDENT INFANTIL Aarón Ortega i Benlliure
RECOMPENSES MAJORS
BUNYOL D’OR i BRILLANTS AB FULLES DE LLORER Cristina Gozalbo i Berzosa BUNYOL D’OR Mireia Alfonso i Muñoz Julia Ballester i Sancho BUNYOL D’ARGENT Carla Genovés i Mayor
120
Falles a Xàtiva 2017
La Falla Corts Valencianes som una comissió que augmentant el seu nombre de fallers a poc a poc. Gent jove amb molta il·lusió, esforç i ganes de treballar per la nostra festa. Des d’ací convidem a tots els nostres veïns de carrers, amics, xativins…a gaudir de les nostres falles i a visitar els nostres monuments.
FALLERA MAJOR
Sonia Sancho i Beltrán
ARTISTA MONUMENT GRAN Xavier Herrero i Martínez LEMA MONUMENT GRAN Halloween, de tota la vida 121
Falles a Xàtiva 2017
Falla
CORTS VALENCIANES
PREMIS 2016 - 2on classificat MANILLA - 1er classificat PÀDEL FEMENÍ - 1er classificat PÀDEL MIXTE - 2on classificat NINOT FALLER (Secció Tercera) - 4rt classificat MONUMENT INFANTIL (Secció Tercera) - 1er classificat MONUMENT (Secció Tercera)
122
Falles a Xàtiva 2017
FALLERA MAJOR INFANTIL Samara Ortega i Benlliure
ARTISTA MONUMENT INFANTIL Alfonso Almiñana i Benavent LEMA MONUMENT INFANTIL Un Món De Fades 123
Falles a Xàtiva 2017
MONUMENTS PREMIATS 2016 MONUMENTS INFANTILS
126
Falles a Xàtiva 2017
MONUMENTS GRANS
1er Premi ESPECIAL Falla: Ferroviària Artista: Josep Almiñana
1er Premi ESPECIAL Falla: República Argentina Artista: V. Cimas i F. Guerrero
1er Premi PRIMERA Falla: Espanyoleto Artista: Ramón Olivares
1er Premi PRIMERA Falla: Molina- Claret Artista: Xavier Herrero
1er Premi SEGONA Falla: El Cid-Plaça de la Trinitat Artista: La Comissió
1er Premi SEGONA Falla: Avinguda MurtaAcadèmic Maravall Artista: Palacio
1er Premi TERCERA Falla: Joan Ramon Jiménez Artista: Xavier Ureña
1er Premi TERCERA Falla: Corts Valencianes Artista: Xavier Herrero
NINOTS PREMIATS 2016 NINOTS INFANTILS
NINOTS GRANS
1er Premi ESPECIAL Falla: República Argentina Artista: Xavier Ureña
1er Premi ESPECIAL Falla: República Argentina Artista: V. Cimas i F. Guerrero
1er Premi PRIMERA Falla: Molina- Claret Artista: Bernardo Estela
1er Premi PRIMERA Falla: Molina- Claret Artista: Xavier Herrero
1er Premi SEGONA Falla: El Cid- Plaça de la Trinitat Artista: La comissió
1er Premi SEGONA Falla: Avinguda MurtaAcadèmic Maravall Artista: Palacio
1er Premi TERCERA Falla: Passeig- Cardenal Serra Artista: V. Cimas i F.Guerrero
1er Premi TERCERA Falla: Verge Del Carme Artista: Alfonso Almiñana 127
Falles a Xàtiva 2017
ALTRES PREMIS 2016 FALLA EL CID- PLAÇA DE LA TRINITAT 1er Premi Decoració Monument Infantil
FALLA RAVAL
1er Premi Carrossa Confecció Pròpia Infantil
1er Premi Primera Part Presentació
1er Premi Carrossa Lloguer 1er Premi Escena Monument Infantil
Millor Crítica Local
FALLA REPÚBLICA ARGENTINA
Millor Grup Escènic Cavalcada Infantil Millor Comparsa Cavalcada Infantil
FALLA TETUAN- PORTA SANT FRANCESC Millor Puntuació Ral·li Millor Disfressa Ral·li
1er Premi Llibret
1er Premi Segona Part Presentació
Millor Crítica Fallera 1er Premi Enginy i Gràcia Monument
FALLA ESPANYOLETO 1er Premi Climent Mata
1er Premi Enginy i Gràcia Monument Infantil 1er Premi Escena Monument 128
Falles a Xàtiva 2017
ALTRES PREMIS 2016 FALLA FERROVIÀRIA 1er Premi Escacs 1er Premi Pàdel Masculí Millor vehicle Ral·li
Millor Comparsa Ral·li 1er Premi Carrossa Confecció Pròpia
Millor Grup Escènic Cavalcada Ninot Millor Comparsa Cavalcada Ninot 1er Premi Decoració Monument
FALLA SANT JAUME
FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ Premi Igualtat de Gènere Monument
FALLA SANT FELIU
Millor Maqueta Infantil
FALLA MURTA MARAVALL 1er Premi Manilla
FALLA PASSEIG- CARDENAL SERRA 1er Premi Futbet Femení
FALLA CORTS VALENCIANES FALLA VERGE DEL CARME
1er Premi Pàdel Femení
1er Premi Futbet Masculí
1er Premi Bac
1er Premi Pàdel Mixte
FALLA MOLINA- CLARET
1er Premi Carrossa Lloguer Infantil
1er Premi Coberta Llibret
129
Falles a Xàtiva 2017
Concurs de Cartells
1er Premi
Autora: Rebeca Colomer i Ferrer
130
Falles a Xàtiva 2017
XXIV Saló Fotogràfic 2017
1er Premi
Autor: Vicente Bermudez Climent Lema: Fallerets
2on Premi
Autor: Andrés Carull Blasco Lema: Fallerets
3er Premi
Autor: Javier Alcazar Tomas Lema: Fortres
Menció Honor
Autor: Erik Climent Gomez Lema: Bombers 131
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
132
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
133
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
134
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
135
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
136
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
137
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
138
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
139
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
140
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
141
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
142
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
143
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
144
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
145
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
146
Falles a Xàtiva 2017
Memòria d'un Any 2016
147
Falles a Xàtiva 2017
RECONEIXEMENTS 2017 DISTINTIU D’OR
MIGUEL CORTÉS I BARBERÀ
Els inicis de Miguel al món faller es remunten als anys seixanta, quan pertanyia a la comissió Plaça la Galera. L’any 1962 va ser secretari de la Falla Sant Agustí, i l’any següent ostentà el càrrec de president de la mateixa. Després de descansar uns anys, tornà al món faller de la mà de la comissió Benlloch Aleixandre VIé, fins a aquests anys. Miguel ha desenvolupat tasques de tot tipus: delegat de llibret, secretari, vicepresident... però l’any 1988 va entrar a formar part de la Junta Local Fallera de Xàtiva, on ha treballat per la festa fins el passat any 2016. La seua principal tasca dins de la JLF va estar la de Relacions amb la Junta Central de València, encarregant-se durant tots aquests anys de les recompenses dels fallers xativins. Aquest guardó reconeix la seua tasca pel bé de la festa fallera.
SOCARRAT D’HONOR
RAFAEL TORTOSA I GARCÍA
Rafa és un dels referents en la vessant artística, literària i cultural de les falles de la ciutat, tasca per la que també és reconegut a la resta de localitats. Faller de la Falla Joan Ramon Jiménez des de 1979, ha ocupat quasi tots els càrrecs dins de la mateixa: secretari, vicepresident i president (2011). A més a més, també va formar part de la JLF des de 1999 fins 2001. És coordinador del llibret de la seua comissió i director del fanzine sobre falles i cultura “El Verí del Foc”. Tanmateix, participa en un gran nombre de llibrets de tota la Comunitat, com Cullera, Alzira, València o Torrent, i per descomptat als llibrets de Xàtiva. També va estar membre del Consell de redacció de la Revista l’Aladroc (1997-2001). Actualment col·labora amb la revista Cendra de forma habitual, i també esporàdicament amb Actualidad Fallera i la Revista d’Estudis Fallers de l’ADEF. En aquests últims anys va dirigir la posada en marxa del Museu Faller de la nostra ciutat i va col·laborar amb aquesta Junta Local en la gestió de la convocatòria del Premi Climent Mata, emmarcat dintre dels Premis de les Lletres Falleres. 148
Falles a Xàtiva 2017
Hi ha vida després de les #fallesUNESCO Alberto Ordiñana / José Luis Lagardera
S
egur que a molts de vosaltres el nom d’Adís Abeba no us deia res. Però tot va canviar el passat 30 de novembre de 2016. Des d’aleshores i per sempre el món faller recordarà que en aquesta data, a la capital d’Etiòpia, les Falles foren declarades pel Comité Intergovernamental de l’UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la més alta de les distincions que pot obtenir una festa. Però... i ara què? Des de la Junta Local Fallera, volem explicar amb tota mena de detall tot el procés i el que significa aquesta distinció.
Els inicis
Aquesta idea per presentar les Falles com a candidates a Patrimoni de la Humanitat va esdevindre fruit d’unes jornades sobre el futur de la professió d’artista faller, que van tindre lloc a la Universitat de València al novembre del 2010. D’aquella reunió és d’on va sorgir la voluntat de la comunitat fallera per tal de dotar a la festa de les Falles d’una protecció singular que derivés en una major visibilitat a nivell internacional. Ja en desembre de 2011 es van organitzar unes Jornades especials sobre la candidatura de l’Espai Cultural de la Festa de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Les Jornades “Les Falles, a La Nau” van ser anomenades com “Les Falles, un Patrimoni col·lectiu”, i en la seua organització van participar organismes de renom com la Universitat de València, la Junta Central Fallera, el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, l’Associació d’Estudis Fallers, el Museu Valencià d’Etnologia i el de la Festa i altres universitats com la Politècnica de València o la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Va ser en aquestes jornades quan diversos especialistes i experts en festes i patrimoni van reflexionar conjuntament sobre l’estatut patrimonial de les Falles, i la manera en que es podia difondre, de forma rigorosa i planificada, la seua candidatura com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La tasca va estar complicada, i mentre es recopilava tota la informació necessària per a l’expedient de la candidatura, al mateix temps, es van anar compilant propostes de representants de diversos col·lectius implicats en la festa. A partir d’aquestes recopilacions, les Juntes Locals amb més de cent anys d’història, com és el cas de Xàtiva, ens reunirem per ser incloses en la declaració com a ciutats on les falles han estat presents al llarg de la història, sent aquestes en 1865 en el nostre cas, en 1876 a Gandia i Sueca, en 1889 a Alzira i en 1900 a Torrent. Abans, però, de ser inclosos, era requisit necessari tindre la distinció que atorga la
Generalitat Valenciana com a BIC (Bé d’Interés Cultural Immaterial), una fita que s’assolí el 23 de març de 2015, quan el DOCV va publicar el següent expedient: El 23 de març de 2015, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’incoa un expedient per a declarar Bé d’Interès Cultural Immaterial la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent. Des d’aquest moment, les falles de Xàtiva junt amb la resta de poblacions amb més de cent anys d’història fallera formàrem part activa del procés. Prova d’allò fou la definició de la localització de les falles que realitzaren a l’expedient: “La festa de les Falles naix a València (s. XVIII). A mitat del XIX es comencen a celebrar les Falles a Xàtiva, Sueca, Gandia, Alzira i Torrent. Actualment, en 160 municipis valencians se celebren les festes de les Falles gràcies a unes 800 comissions falleres que hi participen reunint activament 200.000 fallers i falleres.” “La festa de les Falles també se celebra en altres municipis fora de la Comunitat valenciana (Barcelona o Mallorca) així com en altres països (l’Argentina). És a dir, als llocs on s’ha assentat una ampla comunitat de valencians amb capacitat per a reunir-se i socialitzar-se, es reprodueix la festa de les Falles. Este és un indicador que la festa de les Falles constitueix un dels marcadors identitaris més importants dels valencians i una forma de cohesió social i de reproducció simbòlica com a grup, permetent-los mantindre els llaços amb la seua cultura d’origen i ajudant-los a reforçar la cohesió social en la seua nova destinació́ . ”
Però, com explicaren què són les falles?
L’explicació que realitzaren els experts devia ser el més completa possible per definir en menys de 250 paraules (el que equival a deu piulades en twitter) el que són les falles, explicat per a algú que mai ha sentit parlar de les mateixes: “La festa de les Falles valencianes constitueix un conjunt de pràctiques, rituals, expressions coneixements i tècniques que giren al voltant de l’elaboració i destrucció per mitjà de l’ús del foc d’un element protagonista: la falla. La comissió fallera de cada barri realitza una falla, element simbòlic al voltant del qual es desenvolupa tot el cicle ritual. Actualment constitueix una escultura de caràcter efímer que es construeix durant mesos pels artistes i artesans fallers (pintors, escultors i fusters) per a ser cremat com a foguera el dia de Sant Josep. 151
Falles a Xàtiva 2017
Les falles han anat evolucionant al llarg del temps tant en els temes com en els materials i procediments per a elaborar-les. Actualment tenen una estructura interna de fusta que es va recobrint de cartó́, tela o nous materials, i narra un tema satíric i crític a través dels ninots situats al voltant d’esta. La falla té el seu principi i final amb els actes rituals del muntatge al carrer (plantà) en què participen els artesans i els fallers i falleres, i dies després amb la seu crema (cremà) on participa tota la ciutadania, destacant la participació infantil en este cicle ritual. Del 14 al 19 de març, al voltant de la falla, grups de ciutadans de diferents municipis organitzats en comissions falleres generen una variada seqüencia ritual: cercaviles amb bandes de música o música tradicional, ofrena de flors a la patrona, trobades on es cuina i comparteixen aliments com ara la paella. Destaca la indumentària i les pràctiques pirotècniques autòctones. Gràcies a la continuïtat d’estos rituals festius s’han transmés i salvaguardat un conjunt de pràctiques culturals amb què s’identifiquen la major part dels valencians. “
Els distints elements de les falles
A l’expedient, s’assenyalen diferents àmbits en els que les Falles s’inclouen com a element cultural: expressions i tradicions orals, incloent-hi el llenguatge com un vehicle del patrimoni cultural immaterial; arts de l’espectacle; pràctiques socials, rituals i actes festius; tècniques artesanals tradicionals i xarxa de sociabilitat... De totes les opcions, l’única en que no es contempla la festa fallera és la dels “coneixements i pràctiques relacionades amb la naturalesa i l’univers”. A més a més, aquesta distinció, ajudarà a protegir alguns elements únics, autòctons i originals que són l’essència de la festa, i que estan explicats a la pàgina de Junta Central: Pirotècnia: Un dels elements bàsics de la festa, amb origen en temps musulmans en el territori valencià, on es van col·locar les bases. Des de l’expedient s’assegura que els professionals pirotècnics “són una barreja d’alquimistes i científics que experimenten la màgia del foc i del soroll”. Les Falles som pólvora. Música: Les Falles tenim banda sonora. La tradició musical valenciana, a partir de les societats musicals i els grups de tabal i dolçaina, constitueixen un dels eixos fonamentals de les festes populars, i de la festa fallera en particular. A més a més, la nostra festivitat contribueix a la creació de partitures originals, en forma de pasdobles, algunes de les quals han arribat a constituir-se himnes oficials de la festa. Arts plàstiques: Els artistes fallers són els artífexs dels monuments que es planten a les localitats valencianes. 152
Falles a Xàtiva 2017
Són els creadors de les falles, que naixen a partir de la combinació d’arts com la pintura, l’escultura o l’arquitectura, erigint-se en els artesans que fan possible l’element al voltant del qual gira la festa. Artesanies: Hi ha oficis artesans autòctons que continuen existint, en gran part, gràcies a les falles. La majoria de tècniques i coneixements d’aquests oficis es transmeten oralment entre generacions, seguint les pràctiques gremials d’ensenyament de mestres a aprenents: orfebres, teixidors, ventallers, indumentaristes ciselladors, joiers... Indumentària: A les falles es rememora la vestimenta que lluïen els valencians i les valencianes als segles XVIII i XIX, fonamentalment. Amb tot, les falles van potenciar la recuperació d’alguns elements tèxtils, complements i una gran diversitat en formes i colors. Són vestimentes que recorden la manera de vestir que anava des de l’àmbit agrari al de la noblesa local. Literatura festiva: La nostra festa genera una rica cultura literària que va des del teatre a la narrativa passant per la poesia o l’oratòria, i que connecta la literatura popular amb la tradicional. Hui en dia podem llegir al peu de cada ninot els versos satírics que fan referència a la crítica del tema central de la falla, i a més a més es realitza una investigació històrica de la festa a través dels llibrets de falla i de les publicacions en premsa, tots ells a través d’una llengua vehicular pròpia: el valencià.
I ara... què?
Les Falles hem entrat en un selecte grup. Però ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO no suposa directament una aportació econòmica. Formar part d’aquest llistat no vol dir formar part d’una línia de subvencions per part d’aquest organisme. Ser Patrimoni vol dir: reconeixement. Un reconeixement en el que es veuen involucrades un gran nombre de qüestions que formen part de la festa i que tenen com a objectiu el seu necessari perllongament. L’única obligació que ens imposen és la de mantindre viva la festa i no canviar l’essència del que som. La inclusió com a Patrimoni Immaterial tan sols és el punt de partida. Recordar el que vam ser i continuar la tasca en el present per a que els que vénen puguen mantenir encesa la flama. Hi ha vida després de les #fallesUNESCO. Ara no som un poble millor, sinó un poble. En majúscules. Cohesionat i amb una identitat comuna, que a partir d’aquest moment, amb el caliu del reconeixement internacional que ha assolit la nostra festa, és el moment de preservar.
EVOLUCIÓ FALLERA Pablo Camarasa i Balaguer
153
Falles a Xàtiva 2017
#noésNO en les Falles de Xàtiva Francesca Chapí i Albero Regidora de Dona i Igualtat
Amigues i amics: La Regidoria de Dona i Igualtat seguim amb les activitats de sensibilització de la campanya #noésNO en les Falles de Xàtiva Amb aquesta iniciativa volem potenciar les relacions lliures, respectuoses, igualitàries i no sexistes. Es tracta d’eradicar la discriminació per qüestió de gènere, present en tots els àmbits. A nivell festiu és una gran problemàtica que impedeix que les dones disfrutem lliurement de la festa. Pot incloure des de comentaris ofensius fins a formes no consentides de contacte físic. La idea és garantir un espai de seguretat i confiança on, en el cas de produir-se una agressió sexista, les persones afectades se senten amb prou suport i confiança per actuar per elles mateixes L’objectiu és aconseguir una ciutat igualitària, lliure d’actituds sexistes i discriminatòries. Des de la ciutat cal defensar el caràcter inclusiu i respectuós de les nostres falles amb una implicació col·lectiva, imprescindible per tal de poder assolir-ho. La corresponsabilitat de tots i totes és un dels elements centrals en la campanya. Per aquestes raons, la campanya té com a objectiu la sensibilització i la intervenció (amb unes pautes d’actuació), si s’escau, en aquests espais festius on les condicions poden afavorir possibles interrelacions que donen peu a micromasclismes, assetjaments o agressions sexistes. Des de la regidoria de Dona i Igualtat, el Consell de les dones per la Igualtat i la Junta Local Fallera de Xàtiva hem decidit abordar el sexisme en falles, entenent el sexisme com una de les grans problemàtiques que impedeixen el que pugam disfrutar i conviure totes i tots. L’elaboració d’aquest protocol va sorgir des de la iniciativa de diferents entitats que, amb moltes ganes de tenir espais i festes lliures de sexisme, vam voler decidir col·lectivament quines són les festes que volem. Així, ens organitzarem per fer aquest protocol estensiu a totes les festes de carrer, falles... Ferem un treball de sensibilització prèvia amb les entitats que hi participaren per exercir la corresponsabilitat vers el sexisme.
154
Falles a Xàtiva 2017
Aquest protocol està escrit des de i per a les persones que organitzem festes. Enguany també volem valorar el “II Premi a la Comissió Fallera que més promoga la Igualtat de gènere” valorant: monument, càrrecs, llibret utilització no sexista Adjuntem el protocol contra les agressions sexistes junt amb l’anexe d’actuació per a que s’adheriu al mateix contestant a aquets correu i també l’imatge de la campanya per a difondre-la en les vostres xarxes socials, publicitats, etc.. Suma’t a la campanya desitjant siga del teu interés. Salutacions
Francisco Climent Mata i el premi al millor disseny d’un llibre de falles Rafa Tortosa i Garcia Director d’El Verí del Foc
D
e sobre és coneguda l’afició a publicar acurats llibrets de falla a la nostra ciutat, una tradició de més de 150 anys, doncs el 1866, com tots sabeu, es va publicar el llibre de la falla de La creu del Matrimoni, un cadafal que va no va arribar a plantar-se d’acord amb la censura que va patir la falla i el seu llibret. Gràcies a Blai Bellver, com a promotor i autor d’esta iniciativa fallera, que la literatura popular fallera, siga molts anys després, una de les essències de les falles de Xàtiva. Diem açò, per reforçar esta llarga tradició dels llibrets de falla publicats a la capital de la Costera i clar, els que promovem esta cultura literària, volíem que les nostres falles formaren part de les lletres falleres.
I per què el nom de Climent Mata? Doncs, Francisco Climent Mata va ser un pintor xativí que regentava una acadèmia de dibuix i pintura i, com expliquem als següents paràgrafs, és l’artífex de què la festa de les falles existisca a la ciutat gràcies a què va promoure una falla l’any 1932. I amb esta iniciativa, uns mesos després, sorgiren les primeres comissions falleres de la ciutat i des d’aleshores s’han continuat plantant cadafals fallers als carrers de Xàtiva. La seua relació amb les falles, a banda d’este important esdeveniment, és que va formar part d’una comissió, realitzà diversos cadafals i va dibuixar i pintar gran quantitat de portades de llibrets de falla. Veiem-ho amb deteniment...
I amb este interès, fa un any, la Junta Local Fallera de Xàtiva forma part de Lletres Falleres1 i ho fa convocant el Premi Climent Mata a la millor maquetació i disseny gràfic d’un llibre de falla i que té en compte la maquetació, les il·lustracions, la temàtica gràfica escollida, l’originalitat i l’enginy així com l’enquadernació i la presentació.
Fotografia de Francisco Climent Mata. Arxiu Familia Climent Almendros
Logotip del Premi Climent Mata 1 Lletres Falleres va nàixer en l’exercici 2011-2012 per potenciar els continguts culturals dels llibrets de falla i per reconèixer l’esforç que fan tant les comissions com els autors i col·laboradors per a mantindre uns nivells de qualitat i obrir nous horitzons creatius i de continguts en eixes publicacions, tan arrelades en la història de la nostra festa. Podeu consultar la seua web http://lletresfalleres. info/ .
Francisco Climent Mata (Xàtiva,1894-1964), fou el principal promotor del fet de què les falles tornaren a plantar-se als carrers de la capital de la Costera. Francisco Climent, aleshores president de la societat musical La Primitiva Setabense, va promoure i construir una falla, l’any 1932, a les portes de la seu de la Societat, ubicada a la plaça de la Bassa. Al llibre d’actes de la Música Vella ens diu que: 155
Falles a Xàtiva 2017
«En la reunión del día 10 de marzo, a propuesta del presidente D. Francisco Climent se acordó la confección, “plantà y cremà” de una falla a la puerta de la casa social con el fin de ver si por este medio renacían en Játiva los deseos de celebrarlo en años sucesivos. Que lo amenice la banda y para todo lo que sea queda designado el Sr. Climent junto con varios compañeros de junta. Pues bien la Primitiva se congratula del feliz resultado obtenido y para evitar suspicacias participa a sus compañeros que después de consultar el caso con algunos amigos tuvo a bien el invitar a los festejos a la banda La Nueva y a su junta directiva. Acto que mereció los honores de que fuéramos visitados por la junta en pleno de la otra entidad musical y que dicha banda “La Nueva” hiciera un concierto (gratis) a la puerta de esta Sociedad el sábado 19 por la noche y nuestra banda dio otro el domingo día 20. La junta en pleno acordó el tomar como propia la iniciativa de su presidente al invitar a los festejos a la sociedad hermana. La montura de la falla se verificó el viernes día 18 y su exposición duró hasta el domingo 20 a las doce de la noche que fue quemada. Por la plaza donde se instaló desfilaron toda Játiva y muchas personas de los pueblos convecinos. En verdad fue un éxito y grande la idea del Presidente de plantar y quemar la falla, por todo lo cual José Vidal pide a sus compañeros de junta conste en acta un expresivo voto de gracias para el presidente D. Francisco Climent. Ángel Fuentes le parece poco y pide que sea el voto de gracias más grande más simbólico.
lira i, junt ella, quatre músics que venien del Certamen de València, uns portaven corones de llorer i altres anaven carregats amb grans carabasses. D’açò podem dir que el tema es referia als distints efectes que deixa un certamen i deixava palès de la rivalitat existent entre les dues bandes de les societats musicals: la Nova i la Vella. El fet de què Francisco Climent promoguera, ideara i obrara esta falla fou també degut al seu perfil professional, atès que regentava una Acadèmia de dibuix i pintura des de 1931, a la qual assistiren alumnes que temps després es farien artistes fallers, com és el cas d’Antoni Grau Cros, José Martínez Mollà o Antonio Sáez Mancebo, així com altres destacats pintors plàstics xativins (Joan Quilis, 2010: 75). Climent Mata va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de València i va estudiar també a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Al món faller destacà per dues coses: la confecció de cadafals fallers entre 1932 i 1945, i la realització de nombroses cobertes de llibrets de falla com ara Xàtiva Fallera de 1935, Falla plaça del Cid de 1943 o Junta Local Fallera de 1947, algunes d’elles reproduïdes en altres llibrets d’anys posteriors.
Paco Climent dice que él no merece nada, que de él ha sido la idea pero que el éxito apuntado debe ser para toda la junta pues todos le han ayudado y se han desvivido aportando cada uno su grano de arena al éxito conseguido así es que el voto de gracias propuesto es para todos. Hablan varios señores de la Directiva y todos opinan que el Presidente y sólo él debe ser el agraciado pues aunque muchos le han ayudado solo él ha aportado todo el trabajo mental y manual por lo tanto se acuerda contra la voluntad del Sr. Climent un público testimonio de alabanza a su obra por el éxito conseguido y un expresivo voto de gracias de sus compañeros de Junta por la labor desarrollada con motivo de la falla. Ante éstas manifestaciones el Sr. Climent da las gracias a sus compañeros»2. El cadafal duia per lema L’art de la música, i estava compost per una gran base amb columnes als angles i plena de caràcters musicals. Damunt tenia una gran 2 Acta núm. 7 de la junta directiva de la Música Vella del dia 23 de març de 1932. Arxiu Música Vella
156
Falles a Xàtiva 2017
Instantània d’una de les classes impartides per Francisco Climent en la seua acadèmia. Arxiu família Climent Almendros
Els nou cadafals grans va construir responen a una tipologia on apareix una base rectangular bastant elevada i sobre aquestes es disposa una construcció rectilínia central que també fa de divisió entre les distintes escenes. De tots els cadafals, hem de destacar els realitzats a la plaça de la Trinitat, els quals eren plantats a les portes del palau de l’Alarcó, lloc on tenia l’acadèmia de dibuix i pintura que regentava junt Pedro Vilaplana. El 1933, amb l’encàrrec del Comité Faller del Districte Centre, al qual pertanyia Francisco Climent, confeccionà el cadafal Tres coses de Xàtiva. La premsa descrivia el cadafal i la llavor de l’artista:
Coberta del llibret Xàtiva Fallera de 1933. BMX
Cadafal Tres coses de Xàtiva plantat per Francisco Climent Mata a la plaça de la Trinitat (Blasco Ibañez, en l’època de la II República) el 1933. Arxiu família Climent Almendros
«... Alude esta falla a una transacción en la feria de ganados; episodios amorosos en el Jardín del Beso, y a turistas extranjeros visitando nuestro Museo Municipal. Todo ello con figuras de personas muy conocidas de la localidad. Es una buena obra de arte, que enaltece las cualidades de nuestro amigo Paco Climent, al que felicitamos fervorosamente»3. L’any següent, el 1935, plantarà el cadafal Castells en l’aire, el qual es veié recompensat amb el primer premi atorgat pel Centre Valencianista de Xàtiva. El 1935, planta a la plaça de sant Pere la falla La música en decadència així com el 1936, L’aviació, un cadafal que portava moviment manual per a què l’avió, que feia de coronament, donara voltes. També, en este 1936, plantà a la plaça de la Trinitat la falla Músic, torero i perrero així com la infantil que duia per lema La degollà, plantada al carrer Menor. Després de guerra només plantà tres falles: La tortà de sant Josep (Cid-Trinitat, 1943), La sultana alletargada (Cid-Trinitat, 1945) —amb un coronament d’una sultana de set metres— i Coses de la plasa (Mercat,1945). Cadafal La torta de sant Josep plantat per Francisco Climent Mata a la plaça de la Trinitat (del Cid en temps de la dictadura de Franco) el 1943. Arxiu família Climent Almendros
3 El Progreso, 18 de març de 1933. BMX
157
Falles a Xàtiva 2017
A banda d’este simpàtic trofeu, les falles de Xàtiva li devien a Francisco Climent un gran reconeixement. I quin millor homenatge que posar-li el nom d’un concurs que premia el disseny dels llibrets de falla, una activitat relacionada amb la que va ser la seua professió enclavada en el món de les belles arts, la qual va aplicar de manera exitosa a les falles.
Esbós del cadafal La sultana alletargada realitzat per Francisco Climent Mata a la plaça de la Trinitat el 1945.
Crear el premi Climent Mata ha estat una gran iniciativa, doncs ha estat una forma de què les falles de Xàtiva estiguen presents al cercle literari i cultural de la festa del foc, i esta presència és fonamental per tal de recuperar i demostrar que les falles són una important manifestació festiva i cultural del poble valencià a més de justificar allò de ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A més a més, les lletres falleres són la gran excusa per promocionar el foment de la nostra llengua, de les nostres idees i creacions de la literatura fallera en qualsevol vessant: satírica, poètica, d’estudi, divulgació i opinió.
Bibliografia
Anunci publicitari de l’Acadèmia regentada per Francisco Climent i Pedro Vilaplana, aparegut en la premsa local en la dècada dels anys trenta del segle XX. BMX
El 1961, el president de la Junta Local Fallera, Constantino Alonso Sieiro, va atorgar a Francisco Climent un valuós trofeu amb motiu de ser el primer Faller de Xàtiva (Sanchis, 1995:68).
158
Falles a Xàtiva 2017
Quilis Ródenas, J. (2010): “Artistes fallers a les acadèmies de pintura i als grups de pintors de Xàtiva”, Llibre Explicatiu Falla J. Ramon Jiménez 2010, A. C. Falla J. Ramon Jiménez, Xàtiva, pp. 72-79. Sanchis Martínez, J. (1995), “Francisco Climent Mata, artista i constructor de falles”, Xàtiva en falles 1995, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 66-68. Sánchez Pérez, J. (2015): Quadern de falles. Xàtiva 1865-2015, Junta Local Fallera, Xàtiva.
EL COLISEU DE XÀTIVA O LA CASA DE COMÈDIES UNA APROXIMACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ FINANCERA DE L’HOSPITAL MAJOR DE POBRES Sergio Rubio i Tormo
E
l problema de la desigualtat social ha estat una constant en la història universal, des dels orígens de les societats establides fins l’actualitat. En cada època el problema s’ha enfrontat d’una o altra manera, dedicant esforços més o menys satisfactoris per tal de pal·liar el patiment d’aquells més desafortunats o amb major risc d’exclusió.
Resulta evident que els serveis socials que coneguem en el present moment naixen del treball realitzat en el segle XX i, sobretot, després de la recuperació econòmica experimentada a partir dels anys 60, aproximadament, quan la desfeta de la Guerra Civil començava a quedar enrere.
pobres y enfermos, constituyendo también un factor civilizador que benefició a todos. Y ayudaron a solucionar un estado de tensión inherente a la existencia de una pobreza muy extendida”2. D’altra banda, altres autors veuen aquestes administracions com un element de control social, mitjançant la seua influència, per tal de perseguir objectius religiosos, polítics o econòmics, a més de servir per a mantindre l’ordre social i “fitxar” a aquella gent que devia ser deixada a part de la resta. Per tant, segons autors com M. Foucault3, aquests hospitals no eren més que instruments per tal de crear una distinció social basada en classes.
No obstant això, com hem comentat, aquesta preocupació pels menys afortunats a la societat ja existia abans i, per descomptat, es prenien mesures per tal de proporcionar al menys uns serveis bàsics a la vida d’aquestes persones. En el cas del present article, parlarem de la gestió de l’Hospital Major de Pobres i la seua funció al servei de la beneficència i la caritat. Un servei els fins dels quals han sigut contemplats de manera enfrontada pels investigadors. D’una banda, autors com R. I. Burns veuen en aquestes institucions públiques un servei inestimable a la societat: 1
“Su existencia constituye una prueba manifiesta del interés de la sociedad por los pobres y al mismo tiempo un estímulo, una llamada persistente a la conciencia pública. Fueron instituciones de carácter social para 1 Los hospitales de Valencia en el siglo XIII, “Anuario de Estudios Medievales” II, 1965, p. 136.
Potser, els hospitals medievals tingueren una vessant de control social. No obstant això, pensem que és més important la seua funció com a centre de caritat, encarregat de proporcionar unes condicions i serveis mínims d’atenció a aquells més desprotegits per la societat. Així mateix, les funcions de l’hospital de Xàtiva perviuen en el temps, evolucionant també el seu sistema de gestió i administració, però desenvolupant les mateixes tasques solidàries i caritatives, fins a ben entrat el segle XX. En primer lloc, cal recordar breument quina era la estructura administrativa d’aquesta institució i la seua evolució històrica. Segons M. G. Baldoví4, la seua fundació va ser immediatament posterior a la conquesta 2 Fragment tret del llibre de Vicent Pons Alos, El Archivo Histórico del Hospital “Major de Pobres” de Xàtiva. Catálogo y Estudio. València: Generalitat Valenciana, 1987. Col·lecció Arxius Valencians, 5. p. 9. Un catàleg imprescindible per tal de conèixer el funcionament i evolució de l’administració de l’hospital a través de la seua documentació. 3 Íbidem. 4 Catàleg de monuments i conjunts de la Comunitat Valenciana, vol. II. València: Generalitat Valenciana, 1983. Pp. 953-958.
159
Falles a Xàtiva 2017
de Jaume I, tal i com consta al Llibre del Repartiment de València5. Els frares de la Penitència van ser primerament els encarregats de la seua direcció fins que, entre els segles XIV-XV, es creà la Confraria de la Mare de Déu de l’Assumpció. A més, sabem que a meitat del segle XV, les instal·lacions de l’hospital ja eren insuficients, motiu pel qual es van enderrocar vàries cases del carrer Corretgeria per tal d’ampliar la seua superfície. D’aquesta manera, l’hospital de Xàtiva quedava estructurat en diferents dependències destinades a l’oferiment de diverses funcions: Hospital, capella, botiga, cuina, sala de juntes, arxiu, alberg, etc.
Però una vegada més, la desfeta de la Guerra de Successió, va ocasionar en l’edifici importants desperfectes6, reduint-lo a la pràctica ruïna en el seu interior, motiu pel qual va haver de ser reconstruït parcialment i reestructurat el seu servei, quedant definida la seua tipologia actual articulada mitjançant un pati central. Igualment, durant el segle XX es va modificar, de manera prou desafortunada, el seu aspecte per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats sanitàries, el que va propiciar que, ja als anys 80, s’haguera de redactar un projecte rehabilitació7 de l’edifici amb la intenció de retornar-li el seu aspecte original. Quant a la seua administració, com hem mencionat abans, aquesta corria a càrrec de la Confraria de la Mare de Déu de l’Assumpció, coneguda després com la Confraria de l’Hospital, i els seus òrgans de direcció es dividien el Consell General, d’una banda, i d’altra el Consell Particular o Junta, dividit així mateix en diferents jerarquies: el prior, els majordoms eclesiàstics i seglars, i l’administrador, cadascú amb unes determinades funcions i càrrecs8. 5 Desafortunadament, el Llibre del Repartiment de Xàtiva no es conserva, el qual ens donaria una valuosa informació al voltant d’aquest tema. 6 Tal i com consta en l’informe de l’any 1726 de l’Administrador de l’Hospital, Pasqual Albalat, al censador principal demanant pensions per a la seua reconstrucció. AMX,LG-427. 7 El projecte va ser redactar en l’any 1985 per l’arquitecte Vicent Torregrosa Soler, i es troba custodiat a les dependències de l’arxiu municipal de Xàtiva. 8 Aquesta organització de l’administració patirà també modificacions al llarg del temps. Vicent Pons explica meticulosament aquests canvis administratius en el seu article publicat al llibre de la
160
Falles a Xàtiva 2017
Resulta molt interessant el sistema de finançament d’una institució com aquesta, dedicada a la cura i caritat amb els pobres i malalts9. A més de les diverses rendes procedents de diferents conceptes com són censals, arrendaments, almoines particulars, etc. L’administració de l’hospital gaudia de distintes concessions reials mitjançant les quals se li atorgaven els drets de quatre trinquets a la ciutat, a més de drets d’aiguardent, vi, neu i arròs, així com l’arrendament d’algunes de les parades i organització de la fira d’agost i de Sant Tomàs. Però igualment també disposava de la titularitat de la Casa de Comèdies o Coliseu local, on es celebraven activitats pròpies de l’entreteniment de la època, com són representacions teatrals, concerts musicals, balls, etc. Aquest espai, segons la documentació que s’hi conserva, es trobava ubicat originalment a l’albereda i funcionaria ja abans de l’any 177210. Allò ho sabem gràcies als diferents rebuts per treballs realitzats per a les representacions teatrals, com son el trasllat de materials, aprofitament de fusta i claus per al muntatge dels escenaris, confecció de vestits per a les actuacions, etc. No obstant, varen coexistir vàries Cases de Comèdies o espais on es feien representacions artístiques a la ciutat inclús abans, sent probablement l’espai de l’actual plaça Calixte III on es feien els principals actes ja des del segle XV. D’ahi que un altre sistema per a l’increment de l’economia del Priorat fora l’arrendament dels balcons de l’hospital per poder veure les comèdies allí representades des d’un lloc incomparable11. Desafortunadament no ens queda cap empremta d’aquestes edificacions, salvant els sempre clarividents documents històrics, i alguns elements que ens avisen de la seua ubicació, com per exemple les mènsules amb forma de màscares carnavalesques que trobem a la façana del mateix hospital. Un dels motius del seu reemplaçament o desmuntatge és la seua pròpia fàbrica. Pareix ser que el material escollit solia ser la fusta, la qual cosa suposava un seriós perill d’incendi: “haviendo tomado en consideración la ciudad los grandes riesgos y peligros a que està expuesta por la Fira de 1982: Una Institución al servicio de Xàtiva: El Hospital major de pobres i la confraria de la mare de deu, p. 83-93. 9 No hem d’oblidar que aquesta mateixa institució es feia càrrec també de la Casa de Caritat o Beneficència de la ciutat, a més de l’atenció hospitalària. 10 AMX, LG-427, docs. 869-871. 11 Un document de 1699 ens parla de com Mossen Miguel Boscà, prior de la confraria de l’hospital, dona permís a Margarita Serra i successors per que puguen utilitzar un balcó de l’hospital per veure les comèdies, a canvi d’un censal de 50l. de pensió principal i 50s. d’anual. Arxiu Hospital, Caixa 37, lligall 1775.
construcción de la casa de comedias, que tiene el Santo Hospital junto al portal de San Francisco y muralla de la mesma, la qual siendo de madera es facil incendiarse, y por la inmediacion, comunicarse el fuego a las casas de la calle San Francisco y arboleda [...] se sirva desde luego derribar esta casa...” Encara que no sabem amb seguretat si finalment la casa de comèdies de l’albereda va ser desmuntada12, sí que és segur que la proliferació d’espais i edificis urbans13 dedicats a les arts escèniques va continuar, mostra de l’inqüestionable èxit d’aquests esdeveniments culturals. Açò culminarà amb la creació del famós teatre de Xàtiva, a l’església del convent de Sant Domènec, després del procés desamortitzador de 1835. Entre els documents consultats trobem un interessant lligall en el que s’hi relacionen les actuacions realitzades a la casa de comèdies entre els mesos de maig i agost de 177714. En ell apareix un total de 79 representacions d’obres al voltant de temes històrics, dramàtics o purament còmics amb curiosos títols com El negro de cuerpo blanco, El traydor contra su sangre, el diablo predicador, el amo criado, el príncipe tonto o el comedión del Carmelo. Aquest document és una referència força interessant per tal de conèixer l’ambient cultural del moment, ja que ens dona molta informació al 12 Altres documents posteriors a aquest ofici ens parlen de diverses reformes per tal de reforçar la seguretat de la casa de comèdies de l’Albereda, la qual cosa pareix demostrar que l’espai va continuar utilitzant-se amb la mateixa finalitat. 13 En 1791 el regidor Joseph Antoni Cebrià sol·licita la construcció d’una nova casa de comèdies en uns terrenys dedicats a magatzem de palla, en la plaça d’Aldomar (AMX, LG-652). 14 Íbidem. doc. 875.
voltant dels gustos de la època, així mateix ens parla de quines eren les representacions que causaven major expectació entre la societat. Per exemple, podem comprovar com algunes obres necessiten més d’una representació, segurament degut a la gran afluència de públic a les mateixes. Així, Las crueldades de Nerón va ser representada durant aquests mesos fins a cinc vegades. Queda latent d’aquesta manera l’interés de la societat xativina del segle XVIII en temes històrics i, perquè no, pels draps bruts dels personatges famosos. Però d’altra banda, també comprovem com altres funcions molt més desenfadades pareixien ser més profitoses quant a la recaptació general. Així el comedión del Carmelo, representada en quatre ocasions (15, 16 en dos passes i 18 d’agost), va obtindre una caixa de 253, 352, 245 i 215 reials de velló, respectivament. A més no hem d’oblidar que aquests dies es corresponen amb la celebració de la Fira, la qual cosa ens diu de la importància que tindrien aquests tipus d’obres. No obstant, les comèdies no eren l’únic sistema que l’administració de l’hospital, així com el mateix ajuntament de la ciutat, feien servir per tal de finançar algunes de les seues despeses. Una de les activitats d’oci més famoses del moment eren les corregudes de bous. A l’igual que les comèdies, aquestes solien realitzar-se en diverses places de la ciutat, mitjançant la construcció de cadafals de fusta de manera temporal. D’aquesta manera, ja en les ordenances de la ciutat de l’any 175015 existeix un capítol dedicat a la funció pública dels bous, determinant des de les normes a complir per al muntatge de la plaça fins al protocol a seguir abans, durant i després de l’espectacle. 15 AMX, LB-255. Ordenanzas de la Ciudad de San Phelipe.
161
Falles a Xàtiva 2017
Pareix ser que els espais més utilitzats per aquests esdeveniments van ser la plaça Calixte III, aprofitant la seua cèntrica ubicació i amplària, i l’actual plaça de l’Espanyoleto, coneguda en altre temps com la plaça del Quartell, en referència a l’antic quartell que ocupava el solar del modern ambulatori. Inclús s’hi conserva un dibuix de 1858 on es pot apreciar una plaça de bous de fusta d’importants dimensions. Els permisos per a la realització de corregudes de bous havien de donar-se mitjançant Reial Cèdula i s’establien les condicions i dates per a la celebració, així com el destí dels beneficis obtinguts, normalment per a fins socials, a l’igual que les comèdies, però també amb finalitats urbanístiques, com ara la construcció de la Col·legiata, l’ampliació de la capella de l’hospital, etc.
Encara que segurament aquests espectacles també tindrien una tradició medieval, la documentació més antiga que s’hi conserva és posterior a la crema de Xàtiva, donant com a primera referència l’any 171816. Durant aquests primers anys les corregudes seran a benefici de l’hospital, mentre que després comença16 AMX, LG-650. Lligalls al voltant de corregudes de bous benèfiques.
162
Falles a Xàtiva 2017
ran a realitzar-se corregudes per altres estaments per a la reparació d’edificis religiosos, com la Seu, Sant Pere, Santa Tecla, etc., fins que a partir de 1761 l’Ajuntament acordà17 que les corregudes foren per arrendament de la plaça de bous, sense cap pretext religiós i reglamentat. Per últim, cal mencionar altra activitat, anacrònica per al nostre pensament actual, però que va gaudir de gran importància i concurrència, començant a realitzar-se de manera “oficial” quasi per votació popular: les baralles de galls. A l’igual que amb les corregudes de bous abans esmentades, el patiment i confrontació d’aquests animals va ser utilitzat per a l’ajut dels malalts. En un document de l’arxiu de l’hospital18 llegim una súplica de 1831 del Prior i Junta de Govern de l’Hospital, dirigida a l’intendent del governador, en la qual s’explica la gran afició a aquestes activitats i la necessitat de crear un espai més ample, ja que el que venien utilitzant era insuficient per acollir la gran afluència de públic, tant de Xàtiva com dels voltants. Finalment en l’any 1832 es concedeix permís per a la seua ubicació en un local propietat del Sant Hospital, encara que no sabem massa bé on es trobaria establert. Després d’aquesta breu aproximació als diversos espectacles que es realitzaven a la ciutat de Xàtiva i al seu Coliseu o Casa de Comèdies, podem arribar a entendre un poc més quin era el pensament de la època, els seus gustos, costums i l’ambient cultural i d’oci que es respirava en una ciutat del segle XVIII. Així mateix, els documents ens mostren eixa relació existent entre una administració dedicada a l’auxili social i l’organització d’aquests esdeveniments com a sistema de finançament.
17
AMX, LB-47. Llibre d’Actes capitolars de Xàtiva, 1761.
18 Caixa 8, doc. 1098.
ELS PASDOBLES FALLERS
C
ontínuament sentim pasdobles als carrers quan arriba l’època de falles. Pasdobles que ens posen la pell de gallina quan els sentim, inclòs si no són falles. Però originalment, van ser escrits pensant en la nostra festa fallera?. La resposta és que la gran majoria no... A mi personalment un dels que més m’agrada és “El Tio Ramón”. Quan sent aquest pasdoble el dia de Sant Josep o el dia de l’Ofrena a la Verge, em venen a la ment moments inoblidables i sensacions indescriptibles. Aquest pasdoble fou creat pels mestres Salvador Salvà i Tomàs Olcina, i va estar dedicat a Ramón Ros Andrés, un músic de la Banda de Xàbia. I parlant d’aquesta població i de Salvador Salvà no puc oblidar el seu pasdoble homònim, “Xàbia”, de 1977 i dedicat a aquesta població pel que era en aquells moments director de la banda de música, però també dedicat a les festes de Moros i Cristians. I és que molts pasdobles que hui interpreten les xarangues a les falles, tenen un origen més “moro” que no Faller, com per exemple “Fiesta en Benidorm”, de Rafael Doménech al 1942, i director de la banda de Benidorm, nascut a Anna. O els pasdobles d’Antonio Carrillos Colominas, compositor d’Agost, entre d’altres pasdobles, de “Caridad Guardiola”, “Pepe el Fester” o “Pepe Anton”. Així trobem també “Febrer”, de Juan Calatayud Castelló, músic actual de Bocairent i que fou creat per a les festes de Moros i Cristians d’aquesta població. I, com no, “Paquito El Chocolatero”, de Gustavo Pascual Falcó, de Cocentaina, dedicat al seu cunyat a l’any 1937 i estrenat també a les festes de Moros i Cristians. Va ser la peça més interpretada a Espanya a l’any 2007 segons la SGAE... Altres pasdobles també molt coneguts i interpretats, foren concebuts en honor a algun amic o amiga, com per exemple “Pepita Greus”, de Pascual Pérez Choví, dedicat a la poetisa homònima, i que s’estrenà al 1926, o “Amparito Roca” de Jaume Texidor Dalmau, músic català director de la banda de Carlet, que li’l dedicà a l’amiga de la seua filla. Aquest pasdoble és un dels més interpretats a qualsevol festa i és a més, un Himne popular a Tarragona, i l’única peça amb la qual desfila la comparsa dels Estudiants de Villena. També “Tomàs Ferrús” de Godofredo Garrigues, al 1929, dedicat a la seua dona i interpretat inicialment als Moros i Cristians. Alguns pasdobles tenen un origen més be taurí, perquè foren creats per interpretar-se a les places de bous. Així trobem exemples com “Churumbelerias” d’Emilio Cebrian, músic Toledà, i que està inspirat al famós barri granadí del Sacromonte, a l’any 1934. O com no, “El Gato Montés” de Manuel Penella, “España Cañí” de Pascual Marquina, i un altre llarg etc.
José Luis Morell i García Així, si pensem en pasdobles fallers, quins són a la realitat? El pasdoble “L’entrà de la Murta”, fet per Salvador Giner al 1903, es va fer amb motiu de la creació de la Banda Municipal de València, i s’estrenà a la plaça de Bous de València, però inspirat en les tradicions valencianes de l’enramà a les festes populars dels pobles, que no les falles... Altre que podria considerar-se com a tal seria “Lo Cant del Valencià”, de Pedro Sosa López, alumne de Salvador Giner i mestre entre d’altres de Miguel Asins Arbó (La Flor del Taronger, 1973), es va estrenar al 1914, i conté part de l’Himne Regional Valencià i melodies populars valencianes. El pasdoble, “València”, podria ser?. Doncs hem de saber que fou creat com una part d’una Zarzuela per l’almeriense José Padilla Sánchez, autor d’èxits com “La Violetera” o “El Relicario”, i que s’estrenà al teatre Tívoli de Barcelona al 1924. Amb lletra de José Andrés de la Prada, es va fer famós als tres mesos a París. La lletra es va fer en castellà. El pasdoble “Valencia en Fallas”, més famós últimament per raons polítiques, que el grup Bajoqueta Rock ha versionat al valencià seria un exemple del pasdoble faller?. O el propi “Himne Regional de València”, de José Serrano Simeón, que es va fer per a l’Exposició Regional Valenciana de 1909, i coneguda inicialment com a “Himno de la Exposición Regional” i que esdevingué com a Himne Regional aprovat al 1925 pels alcaldes d’Alacant, València i Castelló. La lletra és del propi autor musical i del poeta Maximiliano Thous, i està feta en castellà i Valencià, sent les dues oficials. Fou reconegut com a Himne Oficial de la Comunitat a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana a l’any 1982. Així doncs, què ens queda als fallers? Tal volta, “El Fallero”, obra del propi José Serrano, i que es va fer en 3 dies encarregada pel comitè Central Faller al 1929, amb lletra també de Maximiliano Thous al 1931, i que va ser interpretada a un concurs per 70 bandes, i que guanyà la de Riola, per davant de les de Caudete i la de l’Olleria. O si busquem en bibliografia, podem trobar peces com “Serenata a la falla de la placeta”, de Miguel Asins Arbó, feta al 1979, i que difícilment podrem escoltar. Com podreu comprovar per les dates, aquestos pasdoblesja són la majoria prou “vellets”. Aleshores, què passa amb la música pròpiament fallera, o inspirada en les falles? Què estan fent millor festes com les de Moros i Cris163
Falles a Xàtiva 2017
tians, que sí que tenen un ampli ventall de composicions actuals? Músics i Compositors importants del moment de la talla de Ferrer Ferran, amb “Actualidad Fallera”, o Rafael Mullor, estan fent pasdobles fallers, però sempre per encàrrec. Diverses reflexions em venen al cap. La primera, que hi ha molts concursos de composició a les festes de Moros i Cristians, com els d’Agost, Crevillent, Villena, Olleria, etc i que estan molt ben pagats. Altra, que quan veig els actes grans d’aquestes festes, veig Bandes de Música amb un mínim de 70 músics, i no xarangues de 15 o 20 com a màxim. O també, fan desfilades de Bandes, única i exclusivament de Bandes, i la gent les escolta amb entusiasme, com per exemple a Ontinyent, on més de 1000 músics toquen una obra com és “Ximo” al mateix temps. Per què els fallers no podem promoure actes així?
Senzillament, perquè no invertim en la nostra música de falles. Moltes de les obres de les quals he parlat en aquest article no les sentim quasi pel carrer, perquè amb 15 músics NO ES PODEN TOCAR, per la seua complicació tècnica. Però no ens cansem de sentir-les a gravacions... Els fallers tenim els concursos de pasdobles d’Alzira, el de València, i ara també el de Xàtiva. Esperem que açò servixca per rellançar el Pasdoble Faller i que en pocs anys es puguen sentir les composicions fetes per als Fallers arreu del món. I iniciatives com el Concert de Pasdobles que organitza la Junta Local Fallera de Xàtiva han d’ajudar a que açò puga ser possible. Aplaudim, Acudim, i Gaudim d’aquestes iniciatives. Són per a Nosaltres!!!
OLIVIA CABEZÓN I CUENCA
ADRIANA PÉREZ I RAMÍREZ
Pasdoble d’encàrrec per la Junta Central Fallera de Xàtiva 2016, sent el seu President executiu, JESÚS GONZÁLEZ SARIÓN, i President Nat de la Junta Local Fallera, ROGER CERDÀ I BOLUDA.
Pasdoble d’encàrrec per la Junta Central Fallera de Xàtiva 2016, sent el seu President executiu, JESÚS GONZÁLEZ SARIÓN, i President Nat de la Junta Local Fallera, ROGER CERDÀ I BOLUDA.
Aquesta composició va ser estrenada el dia 28 de febrer del 2016 al Gran Teatre de Xàtiva, per la Banda Simfònica de “LA PRIMITIVA SETABENSE”, la popular “Música vella”, sota la direcció del seu titular PACO SÁNCHEZ I ROCA.
Aquesta composició va ser estrenada el dia 28 de febrer del 2016 al Gran Teatre de Xàtiva, per la Banda Simfònica de “LA PRIMITIVA SETABENSE”, la popular “Música vella”, sota la direcció del seu compositor JORDI DURÁ I MARTÍN.
Fallera Major Infantil. Xàtiva 2016
164
Falles a Xàtiva 2017
Fallera Major Xàtiva 2016
La cassalla també és Patrimoni Enric Vila i Jorques
V
aja per davant que tot allò que ara puga escriure és una percepció molt subjectiva i particularíssima de qui signa. I no deixa de ser una simple percepció, igual totalment equivocada i, segurament, escassament compartida. Simplement una percepció que us passe a exposar. A banda de la més que justificada polèmica sorgida a la llum per la posada en blanc i negre de les normes de protocol de les Falleres Majors de València-Ciutat (pel seu contingut), em quede amb el fet que siga «notícia» aquest tema, i sense entrar en valorar-les, és que ocupe més espai escènic unes normes de protocol que les mateixes falles, és més notícia qualsevol cosa relacionada amb les Falleres Majors que qualsevol cosa relacionada amb les Falles. Té i tenen, la seua importància, per descomptat, però crec que aquesta cal relativitzar-la. Si el mateix dia que sorgí aquesta haguera estat la declaració de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat, de segur, compartirien protagonisme. Crec desorbitadament sobrevalorat el poder representatiu de la Fallera Major de València-Ciutat –i per extensió, de les casolanes-. És evident que la seua funció, per no dir l’única, és protocol· lària i representativa, de les Falles de València capital, és obvi, i a més a més si tenim en compte que la Central Fallera pertany a l’Ajuntament, amb el seu regidor al front (almenys fins el proper congrés). Però també volen que siga la dels no fallers, que són majoria, i la les falles de les distintes localitats valencianes. No sé si arribarà al mateix punt la bellesa del foc d’Alacant, i ni molt menys la reina de la Magdalena de Castelló. Que es parle més de les representants de la festa i del seu protocol que la mateixa festa no crec que siga positiu en cap dels casos. Em sembla exagerada la repercussió i la representació que doten a la figura de la Fallera Major de València-Ciutat. A l’escalafó d’importància capitolina la situaria, a la Fallera Major de València-Ciutat, quasi quasi, i mireu si us la tire llarga, de la Mare de Déu del Desemparats, de vegades no sé si parlen de la Fallera Major del Desemparats o de la Mare de Déu de les Falles de València. Reitere la idea de València-Ciutat, doncs, crec que hi ha una confusió buscada i aprofitada, de la toponímia de la capital i de la província. I eixa confusió toponímica converteix a la Mare de Déu en la de tots els valencians, i a la Fallera Major en la de tots els valencians. És clar que els habitants de València-Ciutat, apostarien per l’accepció provincial, mentre per a la gran majoria de no capitolins, agafem l’accepció de cap i casal. I ací em plantege el següent: Han declarat les Falles de València Patrimoni Immaterial de la Humanitat, les Falles de València-Ciutat o de tot el País Valencià? Evidentment de tot el País, però si lligen les notícies, veuen les imatges, escolten els protagonistes, què ixen als diaris, a qui veuen, a qui escolten? Escoltant amb estupor literalment a un mitjà de comunicació que serà una gran difusió de la ciutat de València, que és cert, però, amb l’absoluta convicció i oblit de la resta. Que és cert, que a València Ciutat els planten els millors monuments en diferència, que aquest ha estat
fonamental per ser declarats patrimoni per la UNESCO, el manteniment i promoció d’oficis artesans tradicionals, però l’essència de la festa fallera es troba a València-Ciutat? La recuperació de la indumentària? De la música tradicional? De la promoció i ús de la nostra llengua? La recuperació d’actes singulars, particulars i diferenciadors? Són model de tot? Clar, per nombre de comissions i fallers és precís que hi haja coses ressenyables, per percentatge, ho serien? Percep que no, el que sí és cert és que el negoci està a València-Ciutat. El bussines. I no seré jo qui li lleve importància a aquest aspecte, estant sabedor que si a València-Ciutat no hi haguera falles, no ens haguérem plantejat ni sol·licitar-ho. Com sempre, totes aquestes sobre-representacions i quasi devoció del món faller pel Cap i Casal esdevé, crec, pel mateix tarannà «fallero», que ens agrada el boato i la bufa, és així, i d´això sempre s´ha dit que al cap i casal en sobra. Aspectes estos, on la majoria de vegades, pequen de rancis i obsolets. Però refotre! no volia que l’article es quedara amb eixa idea, volia fer ressò de l´excessiva importància que es dóna a les representants, i que tal vegada, com he dit abans, és més important el protocol que els problemes de la mateixa festa. A escala local tenim el mateix problema, evidentment salvant totes les distàncies, i no és el millor medi aquest, el llibre de la Junta Executiva per fer esment, o sí?, però tirant de confiança, ho faig, percep una excessiva dispersió en el paper representatiu, tant a les màximes representants, com de l´executiva que l’envolta. En el bon entendre de les paraules. No em sembla malament que siguen protagonistes en certes coses que els membres executius també ho siguen, i us assegure que no conec ni la meitat de l’agenda de cap dels dos, però la percepció és de dispersió d´esforços, el bon capital humà faller i treballador és escàs, i les fogonades d‘artifici acaben amb la pólvora. Des de l’estima ho dic. La festa cal que es represente per si mateix i es treballe per millorar-la, agafant el millor d’altres llocs, encara que també s’ha de ser conscients, que no tot el que ve de fora és millor que el que tenim. No tinc cap dubte que dels actuals executius eixa és la seua voluntat. Pel que fa a la declaració de la UNESCO sols tirar de menys un poc de pedagogia per part de totes les institucions, com per exemple en què significa esta distinció, tots estem contents, eixim amb la música al carrer, la brusa i el mocador per celebrar-ho, però el què? Com preguntava sorneguerament un amic de la Falla: aleshores la cassalla també és Patrimoni? Ens arribarà alguna cosa? Sols arribarà a València-Ciutat? Què ha d’arribar-nos? Compartint l’opinió de la revista La Traca, més que un reconeixement és un compromís de futur i que caldrà estar a l’altura, independentment que ens han reconegut al mateix temps que a la rumba cubana, el merengue dominicà i la cervesa belga. Voldrà dir alguna cosa això? 165
Falles a Xàtiva 2017
FALLES I PERSONES, UNA RELACIÓ MOLT PROFITOSA Hugo Morte i Lorente Faller de Sagunt i d’“El Mocador”, de cor. Qui perd els orígens perd identitat. Ramon Pelegero, més conegut com Raimon
A
El camí ja esta fet, donar-li continuïtat era qüestió de temps.
prendre tots els dies és una màxima que m’estime molt i aplique sempre. Tindre curiositat per saber, per descobrir, per experimentar noves situacions o simplement saber un poquet més és un estímul que em permet estar viu, fins i tot millorar com a persona. És per això que admire i agraïsc efusivament a la Junta Local de Xàtiva i als meus amics Jesús González i Albert Ordiñana per tindre la curiositat de conéixer, de saber, de ser inquiets i voler compartir els primers passos de l’associacionisme de diferents juntes locals de la Comunitat Valenciana. El present article no té com a finalitat fer estudi ni investigació, i menys ensenyar res, simplement és fer una descripció real pels seus verdaders protagonistes. Les persones. Ens remuntem a l’any 2006, on dues persones es coneixen en la presentació de la fallera major de València Lucia Gil Raga, elles són Enrique Noverques (president de la Junta Fallera de Sagunt, ara Federació JFS, anys 2005-2008) i Rafa Fita (president de la Junta Local Alzira anys 2006-2007). Sorgeix una bona amistat, els dos tenien en les seues intencions tindre un contacte més potent amb altres juntes locals i s’aplicaren i molt bé, Alzira invita Sagunt i altres juntes locals com Sagunt, Dénia, Borriana, Alberic o Carcaixent a les mascletades de la setmana fallera i Sagunt invita Alzira a un sopar una dia de Falles, concretament a la carpa de la falla Xurruca Hispanitat. Enrique Noverques comenta: “Este és l’origen d’una boníssima relació d’intercanvi d’inquietuds, encontres i experiències. Al seu torn, Rafa Fita ens conta: “Amb Sagunt manteníem la millor relació, hi havia molts detalls que ens unien”. Durant l’any 2007, “en diferents ocasions visitem Alzira per tal de tindre reunions d’equips i intercanviar experiències i impressions sobre l’expedient d’Alzira al estar declarada Festa d’Interés Turístic Nacional. Sagunt tenia el mateix objectiu i era una forma de fer camí”, ens comenta Hugo Morte, responsable de coordinar l’expedient en la directiva d’Enrique Noverques. En la setmana fallera de 2007 continuen amb sengles visites, Alzira invita Sagunt a les mascletades i Sagunt als Premis Palleter, de la Falla Palleter de Sagunt. La relació està consolidada. Rafa Fita recorda algunes anècdotes: “N’hi ha moltes, recorde que el meu secretari Rafa Dolz es va desplomar en mig d’un parlament, vaig ser jurat de les falleres majors de Sagunt, entre altres.” 166
Falles a Xàtiva 2017
En una segona etapa, la Junta Local de Torrent s’afegeix a la positiva iniciativa d’intercanviar experiències i el president de la Junta Local de Torrent, Pasqual Piles (president 2009-2010), ens diu: “Tot va començar a finals de l’any 2008, en època d’exaltacions. En una de les quals, Nino, president de la Junta Local de Sagunt, em va plantejar organitzar una visita de germanor Sagunt-Torrent i em va paréixer una idea magnífica.” Nino López (president de la JFS 2009-2010): “... després de la primera relació amb Alzira, i coincidint amb les diferents reunions de juntes locals, intentem donar continuïtat a l’intercanvi d’encontres”. Ferran Martínez, gran impulsor d’este associacionisme, ens diu: “En 2009 a l’Ajuntament de Torrent es dóna una recepció oficial per autoritats i falleres majors i corts d’honor entre Sagunt i Torrent, coincidint amb la plantà de la Falla Municipal de Latorre i Sanz.”
Ferran continua explicant amb molta il·lusió que l’any 2010 “la visita fou a Sagunt, amb recepció oficial a l’Ajuntament, emeteren en directe el programa Cadafal de Ràdio 9 d’Alejandro Garcia i entrevistaren tots els protagonistes, després visitàrem el Museu Arqueològic de Sagunt i posterior dinar”. El 2011, a la trobada d’Alzira, hi participen Borriana i Gandia, a més de les anteriors juntes locals.
nes, especialment entre les falleres majors i les corts d’honor i, per una altra banda, un intercanvi d’experiències, informació i formes diferents de fer Falla.
Nino López, molt orgullós, ens diu: “L’any 2010 la trobada fou un èxit i comencem a parlar amb altres juntes locals de la positiva experiència.”
Ara que ja som Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Cal millorar, sols és el punt de partida, no hem de caure en el conformisme, més prompte evolucionar i millorar any rere any. L’immobilisme serà l’errada que hem d’evitar.
Sandra Fas, fallera major de Torrent de l’any 2009, ens diu molt emocionada: “Simplement compartir actes amb una altra junta local i conéixer persones i altres formes de fer falla ens va permetre enriquir-nos molt. Sempre buscava la fallera major de Sagunt per a saludar-la, la relació era molt bona”. Ángeles Alós, fallera major 2009 de Sagunt, també es mostra molt emocionada i agraïda per les trobades amb la Junta Local de Torrent: “Sandra i jo férem una magnífica amistat que encara perdura i era una forma de conéixer unes altres formes de fer Falla i de representar Sagunt més enllà del propi poble.” En esta última etapa cal destacar l’inici d’una bona amistat entre dues persones, Ferran Martínez i Hugo Morte. Ambdues tenien objectius iguals i pensaments molt pareguts. La seua forma particular de veure les Falles com una evolució constant de millora els plantegen reptes constantment. Ferran volia aconseguir tota la informació possible sobre l’expedient de festa d’interés turístic nacional per a Torrent i es recolza en Sagunt, com Hugo es va recolzar en Alzira. Ells dos són els encarregats de coordinar i organitzar les trobades entre les diferents juntes locals de Torrent i Sagunt. Curiosament els dos estan en la delegació de Juntes Locals de la Junta Central Fallera. Com podeu comprovar, amables lectors, hi havia un doble objectiu, per una banda la relació entre perso-
M’agradaria introduir una reflexió per tal que este associacionisme no siga solament institucional, ni de falleres majors, més prompte que continue amb la inquietud d’intercanvi i millora de la festa.
Les sinergies que es poden derivar de la interrelació entre diferents col·lectius són clau, estratègiques i fonamentals. Compartir experiències, col·laborar en projectes comuns, tindre uns altres punts de vista i perspectiva de les coses, augmentar el know how, vertebrar la Comunitat Valenciana, organitzar actes comuns de qualsevol tipus (esportius, culturals, socials...). Esta relació i col·laboració amb iniciatives positives i de millora constant ens faran construir unes Falles millors i en definitiva una societat moderna i actual que ens permetrà salvaguardar l’espai cultural de la festa. Per exemple, imagineu a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva del València CdeF una final de futbol 7 de les millors juntes locals. O un altre exemple, un concurs de narrativa i/o poesia en valencià entre juntes locals, o fer un acte solidari conjunt a totes les juntes locals. La meua humil opinió és que s’ha de dotar de valor afegit les relacions entre juntes locals. Curiosament, la delegació de juntes locals de la JCF ha encetat esta gran oportunitat que es planteja amb l’organització de la Mostra de Teatre, Champion de PlayBacks... I vosaltres, vos apunteu a l’immobilisme o treballem per la millora constant?
167
Falles a Xàtiva 2017
FALLES SÓN CULTURA Pepe Mira i Piqueres
S
i me permeteu, no vaig a fer un article on expose uns fets i conclusions per tal de reforçar una premissa i acabar afirmant, en este cas, que les falles són cultura. Preferisc que m’acompanyeu al camí de la mateixa escriptura, que escolteu les reflexions que m’he fet a mi mateix per tal de poder aportar quatre idees. Així serà més lleuger per a mi i potser, més atractiu per a vos. La meua primera reflexió era per què les falles són cultura, què diu que una cosa o altra és o no cultura. Com faig sempre, intente buscar dins meu i veure si tinc alguna cosa a dir al respecte, si tinc una opinió ja o la informació necessària per tal de començar. I comprove, dins la meua extensa ignorància, que no, que no sóc capaç de definir per què les falles són cultura... o no. Així que acudisc al fàcil recurs de buscar la definició al diccionari i m’apareixen vàries definicions relatives a esta accepció: Cultura: conjunt de tradicions, de costums o de formes de vida d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Conjunt de valors i de comportaments que compartixen un grup de persones. Conjunt de manifestacions amb què s’expressa la vida tradicional d’un poble. Falles són cultura. És una tradició, una costum i una forma de vida. És un mitjà pel qual s’expressa el poble, i certament, es compartixen comportaments. Més clar aigua. Ara ja tinc clarament definit al meu cap que les falles compleixen amb estos apartats de la definició de cultura. I ni a mi ni a ningú se li passaria pel cap pensar allò contrari. O sí? Alguna cosa grinyola al meu cap, me diu que no està d’acord al cent per cent. Després te faré cas, ara deixa’m continuar. Me pare a pensar en la quantitat d’elements que composen la festa de les falles, la quantitat de manifestacions artístiques que conflueixen en esta tradició i que contribuixen, com poques, a una quasi completa participació de tot el que existeix per un mateix fi. Una altra alarma ressona dins el meu cap amb açò del “mateix fi” de la festa fallera. Quina és la nostra finalitat fent aquesta festa? Esta manifestació cultural, on ens du? Per a què la fem? No està dins els meus objectius respondre a esta qüestió, però ací queda... per descomptat que en honor a Sant Josep ja no se fa, això ha quedat relegat a una realitat paral·lela. Fer festa, diversió, la tradició mateixa heretada, una costum arrelada dins la societat en
168
Falles a Xàtiva 2017
general i dins les persones en particular,... La finalitat ve de la motivació, per què sóc faller? Me fa millor persona? En què contribuisc a esta cultura de les falles? No sé, deixe espai per a que cadascú s’ho pense. Com deia, molts elements conformen la festa. Si pensem en els cadafals, ja soles en ells confluixen quasi totes les arts plàstiques. És escultura sense cap dubte, del tradicional fang als motlles de suro. És pintura, i en tres dimensions. És arquitectura, doncs per a plantar certes estructures fa falta pensar molt be les cimbres internes que sostenen el risc extern. És literatura. La festa fallera genera lletres, moltes. Des del mateix monument i la seua explicació als articles, notícies, narracions, contes, cançons,... que inspira i crea. És per tant poesia, eixa que apareix als versos, més o menys encertats de l’explicació de la falla. Eixa costum que tenim l’honor de ser bressol, el naixement del llibret explicatiu amb Blai Bellver, la seua impremta, i la Creu del Matrimoni. Però també la poesia que es dedica a les representants de la festa, que les exalta i lloa. Abans, els mantenidors en les exaltacions recitaven poemes a les falleres majors... És narrativa. Centenars d’històries naixen al voltant de la festa, infinites narracions amb les falles com a fil conductor. Soles cal pegar una ullada als llibrets, als concursos de narrativa, als microrrelats, fins i tot, a les obres de teatre, de més o menys durada, que les comissions creen per als ‘a propòsits’. Me ve al cap una qüestió arran d’aquesta vinculació amb el teatre: la (auto)crítica. Així com el teatre reflex la societat, és un espill on poder trobar comportaments, sentiments, situacions i veure’ns en ells, tanmateix a les falles. Veiem als monuments com es posa de manifest allò que no agrada de la situació del poble, com satírica i irònicament es mostra una realitat que clama per ser millorada. Amb to d’humor i sense ofensa, però queda dit. Respecte al teatre, com deia Arthur Miller, “el teatre no pot desaparèixer perquè és l’únic art on la humanitat s’enfronta a si mateix.” I per a fer açò, el teatre tira mà de tot, fins i tot, de si mateix. Un art on l’individu s’enfronta a l’individu, on el teatre es mira cara a cara amb el teatre. Incidisc en este punt perquè crec que a la cultura de les falles li falta açò, autocrítica, espill, feedback (per als mes moderns). Pareix que esta tradició cultural instaurada és intocable. Canvies un acte i vols carregar-te el mon faller! No pot ser que el que es vullga siga millorar-lo? Espill, fallers i falleres, espill. Encara no
he vist en cap monument que les falles es critiquen a elles mateixa, des del curiós món de les reunions de presidents, fins els botellons permesos d’alguns actes. S’imaginen una exposició de fotografia fallera on soles es veieren fallers i falleres pixant entre els cotxes, vomitant a un racó o barallant-se en plena albereda? Encara que es preferisca girar el cap i continuar avant, açò també forma part de la cultura de les falles. I açò exactament era el motiu pel qual al meu cap sonava aquella alarma primera al començar aquest article. Les falles formen part de La Cultura d’un poble, i reflexa coses que van més enllà d’elles, però en la nostra mà està el treballar per millorar-la. Tots sabem, per exemple, que els menors s’emborratxen, però podem intentar fer alguna cosa al respecte o consentir-ho, o el que és pitjor, incentivar-ho i fins i tot, patrocinar-ho. Fa falta que mencione els actes que nodririen àmpliament la nostra fictícia exposició de fotografia? Veritat que no? Doncs això també és patrimoni cultural immaterial de la humanitat... Pum, Maclet. Canviem de terç i continuem amb altre dels elements que il·luminen la cultura fallera: la pólvora. Què serien les falles sense pólvora? És un element indispensable, forma part de intrínseca de la festa, i els valencians la vivim d’una manera especial. Els tremolors que pujen pels peus en una mascletà i ens eriça la pell no té comparació en res que jo haja vist a cap lloc. L’art del ritme i el soroll controlat, l’art del color dels castells en la nit, les invencions en les carcasses, les formes inimaginades que els pirotècnics donen forma. Fer de la nit dia i del dia, cel. Els pirotècnics valencians recorren el món enlluernant amb el seu art. Que junt amb la festa dona un dels millors moments de la cultura fallera. I anem cosint aquest article, poc a poc i amb paciència. I al fil ve ara el meravellós mon de la indumentària. Àmplia, acolorida i rica com ninguna, plena d’història, exemple de evolució de la moda, legat dels nostres avantpassats. Costum i tradició fetes vestit. Fruit no soles de modistes i dissenyadors, sinó també de perruquers i orfebres, de sabaters i esteticistes. El vestit, tant de home com de dona, necessita de
tants oficis, o més, que els que fan falta per fer els monuments. Per cert, ara que ha eixit la paraula ‘oficis’. La cultura de les falles també ha creat oficis exclusius de la festa. Els pirotècnics treballarien sense falles, menys però ho farien. I els orfebres també. Però els indumentaristes especialitzats en els vestits de valencians, desapareixerien amb la festa. El mateix passaria amb els artistes fallers, és l’ofici per excel·lència nascut de la nostra cultura. Les falles han convertit la seua expressió màxima d’art al carrer en un mitjà de vida, que dona feina a moltes persones, i que a més, ha exportat el seu art a altres disciplines, com els decorats de cinema, escenografies teatrals o ambientacions de parcs d’atraccions. Altre element indissociable és la música. No soles anima i acompanya, sinó que dona la base de la diversió, del ball als actes, de l’ambient al carrer durant les desfilades i processons. N’hi ha cançons que soles s’escolten quan arriben les falles, i el cor pega un salt, i el cervell associa i somriu. Ja estem en falles! La música es personifica en les bandes, en les xarangues, en els musics que es deixen l’anima, els dits i els llavis durant una setmana per a que els fallers, i el poble, disfruten de la festa. Amparito Roca, El Fallero, Paquito el Chocolatero, València, L’entrada de la Murta, etc... Però el que més me crida l’atenció de la cultura de les falles i que és realment allò que fa que tot cobre vida, és l’esperit faller. Eixa presència a l’interior de les persones que fa que, a pesar de la faena, dels diners, de les discussions, de les decepcions, any rere any tot se reinicie. L’esperit que fa que sorgeixin les llàgrimes en la cremà, el que fa que el foc tinga sentit, en definitiva, el que dona raó de ser a tot el que envolta esta festa, el que de veritat és el creador d’esta cultura. És el que ens fa tribu, ens dona sentit de societat, ens uneix, fins i tot, en les desgràcies. És l’incomprensible esperit faller, que inspira històries, regala vides, motiva i dona vida. Soles qui l’ha sentit sap el que és, soles qui en alguna ocasió ha estimat la festa amb tot el cor, ho compren. I este esperit és el que va fer, fa i farà que les Falles siguen CULTURA.
169
Falles a Xàtiva 2017
173
Falles a Xàtiva 2017
174
Falles a Xàtiva 2017
175
Falles a Xàtiva 2017
176
Falles a Xàtiva 2017
177
Falles a Xàtiva 2017
178
Falles a Xàtiva 2017
