JOVES ENGINYERS Premis GETI i MEI

g El premi al Treball Final de Grau, ha estat per a Paula Jorquera i el seu “Disseny d’un prototip per moure un maniquí utilitzat en la preparació dels tractaments de radioteràpia”. El resultat és una màquina que, emulant el comportament dels tumors pulmonars, ha estat capaç de moure el maniquí Arccheck de l’ICO situat a l’Hospital Trueta de Girona. La distinció duia associada una assignació de 600 euros.

Quan a un pacient li és diagnosticat un tumor pulmonar i es decideix que caldrà aplicar-li radioteràpia, s’inicia la planificació d’aquest tractament, el qual serà diferent i personalitzat per a cada pacient. Abans de durlo a la pràctica se’n realitza una verificació que consisteix en “tractar” al maniquí (Arccheck) en lloc de la persona.

Reproduir el moviment

“Aquí –ens comenta la Paula- és on sorgeix la problemàtica que resol el meu treball: els tumors pulmonars es mouen en diverses direccions, però el maniquí Arccheck, representatiu del tòrax i en conseqüència del tumor, és estàtic. La màquina dissenyada, permet precisament això: moure’l emulant el comportament dels tumors”.

Una oportunitat aprofitada

La seva motivació en abordar el tema va ser contribuir el màxim possible a millorar la qualitat de vida de les persones. “Sempre m’he sentit molt atreta per l’àmbit de l’enginyeria relacionat amb la biomedicina”, manifesta, “i quan em van proposar el projecte des de l’Institut Català d’Oncologia, no m’ho vaig pensar dues vegades. A l’hora de realitzar-lo, l’enginyera no tenia cap coneixement del món de la radioteràpia. “Va ser clau poder assistir setmanalment a l’ICO de l’Hospital Josep Trueta, on vaig aprendre moltíssims coneixements nous imprescindibles per desenvolupar l’estudi de la millor manera possible”, explica.

Línia d’acció futura

Jorquera té moltes ganes de seguir-hi aprofundint. “Col•laborar amb l’ICO ha sigut una experiència molt enriquidora, no tan sols en l’àmbit acadèmic sinó també en el personal”. El seu treball final de grau va consistir en el disseny d’un primer prototip, i la idea ara és fer-lo tangible, o sigui, construir-lo i anar-lo millorant. “Una futura línia d’acció, per exemple, és el control de la màquina des d’una aplicació per a telèfons mòbils que ja està desenvolupant”, acaba.mEIGi

El vessant social implícit ha estat gran al•licient per a mi, i també que fos el primer cop on posar en pràctica tots els coneixements adquirits i crear una cosa pròpia des de zero. A més, de moment no existeix cap màquina semblant per moure l’Arccheck de forma segura i precisa. Per tant, el resultat és totalment innovador”.

L’enginyera recorda quan per primer cop va saber de l’existència d’aquest premi, a l’inici de la carrera. “El veia molt llunyà i difícil, i per això l’he rebut amb tanta il•lusió. Aprofito per agrair a l’Institut Català d’Oncologia, en especial a l’Albert Onsès Segarra, per tot el suport i formació”, rebla.

g En l’edició 2021 dels premis per als treballs finals, tant de Màster com de Grau, que convoca la nostra Associació/Demarcació juntament amb l’EPS, les distincions han anat a mans de dues joves enginyeres. El primer en concret, ha estat per a Tània Leal, a la qual li ha estat atorgat per “Optimització d’una línia multi-producte”, que li ha valgut el màxim reconeixement del jurat i una dotació econòmica de 900 euros.

La Tània ens explica que el seu treball de Màster consisteix en el desenvolupament d’un model DMAIC, (Define, Measure, Analysis, Improve, Control), una metodologia estructurada per a la solució de problemes que s’aplica en tot tipus de processos empresarials. En el seu cas es tractava d’arribar a la solució per a una línia de producció en la qual es treballen tres tipus de famílies de productes diferents, dins un entorn industrial dedicat a la marroquineria, en concret a la seu gironina de Louis Vuitton. La motivació per a escollir-lo ha estat la constatació d’una sèrie de KPI’s seguits, que revelaven la poca eficiència d’una determinada línia de producció. Calia per tant millorar-ne el sistema, obtenint un mètode que en donés una visió global, quina era la causa de la deficiència, i la solució a aplicar.

Bases per al futur

Leal afirma que “totes les activitats dutes a terme durant el treball, s’han desenvolupat tenint en especial consideració l’equip de producció implicat, recollint el seu criteri i les seves necessitats. D’aquesta manera s’ha aconseguit assolir una major adaptabilitat i resistència al canvi, i també augmentar el rendiment de la línia al voltant d’un 30%, tendència que avui encara es manté en progressió”. Opina que “el projecte ha sembrat les bases per desenvolupar eines d’optimització”. La seva evolució futura, donada l’essència de millora contínua pròpia del DMAIC, no té un topall. A partir dels resultats obtinguts, ha presentat un model per altres línies de la planta en una situació similar, i donat que actualment l’enginyera treballa al seu departament Lean, segueix sent una de les seves tasques.

En constant evolució

Quant al premi, diu que per a ella suposa un honor i una satisfacció. Per això vol agrair des d’aquí a l’empresa l’oportunitat de realitzar el projecte en les seves instal•lacions i permetre la participació del personal de la línia, així com al seu tutor Rudi de Castro “pels bons consells a partir dels seus coneixements en la matèria”. mEIGi

El projecte m’ha permès anar endavant professionalment i com a persona, ja que he obtingut una visió global de diferents tècniques del Lean Manufacturing, podent liderar un treball en equip amb Producció i altres departaments com són Logística, Planificació, Manteniment, i el Lean”.

Per a ella, l’enginyeria industrial és això: una eina que li permet contribuir al desenvolupament positiu de la societat i de la indústria. És el motiu pel qual decanta la seva trajectòria professional cap a un àmbit que li exigeix anar evolucionant contínuament i adaptar-se a les noves tecnologies i metodologies.