NOUS ENGINYS

BIOPLAST PER AL SECTOR AGRÍCOLA A PARTIR DE RESIDUS VEGETALS mm

És un projecte de la UdG dins el programa de cooperació transfronterera Interreg Espanya-França-Andorra, amb implicació de diferents empreses i institucions (POCTEFA), que ha aconseguit un nou material completament biodegradable per substituir molts plàstics convencionals.

Bioplast arranca el 2018 i la Universitat de Girona hi té destinat un equip liderat per l’investigador del grup de recerca LEPAMAP, José Alberto Méndez. Inscriu com a socis, pel costat espanyol, la Universitat de Lleida i el Centro Tecnológico Gaiker d’Euskadi, i pel francès les tolosenques CATAR-CRITT Agroressources i LISBP – INSA, a més d’APESA, de Pau, que fa de coordinador. Des de la UdG s’ha coordinat el subprograma 5, el dedicat a la fabricació i processament dels biopolímers a partir de PHB i fibra cel•lulòsica procedent de la palla del mateix conreu. “Consideràvem el compounding del material compost, el seu processat en peces per a caracterització (mecànica, tèrmica, dimensional, microscòpica, etc.), i finalment proveir a d’altres partners de matèria primera per tal d’obtenir peça final”, explica Méndez.

“Plàstics verds” per a la indústria

La recerca, que ha posat la mirada en el sector agrícola, ha donat uns primers fruits qualificats d’excel•lents: el polímer desitjat (polihidroxibutirat), un material sintetitzat traduït en un plàstic que es bio degrada a la naturalesa. Aquest ha estat transformat a França en testos que s’enterren amb la planta en la sembra, els quals no cal retirar posteriorment perquè a més serveixen per nodrir-la.

José Alberto incideix en què la situació actual de la generació de plàstics residuals procedents de l’agricultura industrial provoca una gran preocupació en l’àmbit europeu, per les grans quantitats d’aquest material de rebuig que genera procedents d’envasos, cobertures de conreus, aïllants d’hivernacles, contenidors per ensitjar herba, entre d’altres. “Per això hem buscat una via de producció de bioplàstics procedents de fonts biològiques considerades secundàries”, apunta, “amb el polihidroxibutirat (PHB), com a matèria primera polimèrica projectada”. Es tracta d’un polímer produït a partir de l’alimentació dels bacteris amb productes derivats de processos fermentatius procedents de residus agroforestals.

El repte dels costos

També s’ha posat el focus en reduir el cost de producció, que per al PHB és elevat. “En aquesta línia s’ha considerat la incorporació de fibres cel•lulòsiques procedents de la palla de l’ordi, actuació que permetrà utilitzar aquest producte secundari en la producció del gra com agent de reforç”, aclareix. Donar valor afegit a residus agroforestals fent rendibles solucions com aquesta, permetria lluitar de manera eficaç contra l’amenaça planetària en la qual s’ha convertit el plàstic com a residu que amenaça la sostenibilitat del planeta.mEIGi