COMISSIONS Jubilats i Prejubilats

Vine i participa’n!

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

g Quan des de la direcció de l’Enginy ens demanaven l’habitual recull d’activitats del semestre, la resposta immediata pel context sanitari en el qual hem viscut semblava ser: no tenim res perquè no n’hem fet cap. Però la memòria de vegades enganya i una ullada a l’agenda demostra que no ha estat així.

UN SEMESTRE SORPRENENTMENT ACTIU ENMIG DE LA PANDÈMIA

D’entrada, tractant-se d’un col•lectiu de gent gran, el mes de maig ha estat assenyalat per a nosaltres, donat que molts enginyers vam acudir a una cita important, la vacunació per protegir-nos de la Covid-19 i també complir amb aquest deure social. En general, n’estem contents. Per les notícies que tenim, diríem que ens n’hem sortit prou bé. Si més no, entre els Jubilats i Prejubilats, a penes hi ha hagut problemes seriosos derivats de la pandèmia. Però, de nou, resseguir l’agenda em desdirà, i hi trobaré el nom d’un bon company que sí que en va ser víctima, en un procés que no va superar. Per això, vull aprofitar aquest espai per enviar un record i tot l’escalf als amics i familiars d’algun dels nostres als qui hagi tocat patir una pèrdua o una complicació per aquesta malaltia. Cal seguir amb la guàrdia alta.

Reinici de l’activitat

Amb l’entrada de l’estiu, una certa millora en la situació i la possibilitat de fer activitats a l’aire lliure ens va convidar el 15 de juny a reprendre les trobades de forma presencial. O sigui, que ens vam reunir en Comissió per, tot seguit, celebrar al restaurant Arrels de Llambilles, un tímid primer pas de retorn a la normalitat. Ja en teníem ganes. Poc més tard, abans d’acabar el mes, el company Joan Gaya ens va oferir la conferència “El Ter, dits i fets del transvasament”, que com ja s’explica en les pàgines anteriors En servei, havia passat a llibre. I el 6 de juliol, Promoviatges va projectar una presentació a la sala gran del Col•legi del que seria el viatge a Sòria. Era una proposta sense sortir del país, pensant en la problemàtica que l’escenari actual ens representava. La projecció ens va fer veure l’interès per aquest paratge, però no ha acabat de tirar endavant. Sí que va servir l’ocasió per acordar que per maig de 2022, si les condicions ho permeten, aniríem a Sicília. La il•lusió per concretar-lo, clarament hi és.

Homenatges que ens fan feliços

Passats els mesos de més calor, hem seguit fent dinars de jubilats a llocs com El Tomàquet i Les Ries Gallegues, tots amb terrasses molt ben gestionades. I pel mig vam tenir una altra vivència compartida, la que ens va servir el Sopar de Germanor de la Demarcació al Castell de Sant Gregori. Allà, com sempre, els més grans van gaudir del seu reconeixement amb la insígnia als col•legiats de fa més de 50 anys. Per tant, no es pot dir que aquest semestre hem estat inactius. I pel que ens queda d’any, tenim prevista una anada al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, complementada amb la visita a un edifici modernista, la Masia Freixa o la Casa Alegre.

No tot són flors

I abans d’acabar novembre, quan aquesta revista veu la llum, haurem fet una visita tècnica, gens recomanada a qui no suporti les males olors. És el que possiblement ens haurem trobat a la fàbrica de Lasentiu a Maçanet, una planta de reciclat del plàstic a partir del material que es recull a través dels contenidors grocs. mDomingo Argilés, Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats.

IN MEMORIAM

Hem sabut que en Carles Pastor ens ha deixat. Tremenda sorpresa i consternació. Ens ha dolgut molt. Una excel.lent persona, un gran professional i un bon amic. Allà on estiguis, rep una forta abraçada de tots els teus companys, el col.lectiu dels Enginyers Jubilats de Girona. El nostre més sentit condol a la família u