9 minute read
DE CONVERSA Ferran Rodero
FERRAN RODERO
Advertisement
Tot i la seva joventut, Ferran Rodero és un dels nostres enginyers industrials de més àmplia trajectòria en tasques relacionades amb l’impuls de l’activitat econòmica. Especialista en emprenedoria, les paraules “competitivitat empresarial”, “dinamització” “internacionalització” o “innovació”, són les habituals en la seva tasca professional. Des de la UdG, el seu càrrec al capdavant de la delegació Gironina d’ACCIÓ, o el Fòrum Carlemany del qual ha estat participant, ha donat a conèixer la realitat empresarial, impulsant les habilitats i potencial tant de les persones com de les organitzacions de les quals formen part.
mper Duaita Prats
El passat juny, la Generalitat el nomenava Director General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació del Departament d’Economia i Hisenda, des d’on segueix procurant fórmules per a la millora contínua i posant-les a l’abast dels petits i grans empresaris, així com de les entitats de tot el país.
Des dels inicis de la teva trajectòria has ocupat càrrecs de
responsabilitat. Com s’assoleix, això? Els meus pares sempre m’havien ensenyat que per aconseguir una cosa calia molt d’esforç. En el meu cas així ha estat. Des de jove vaig assumir que els estius servien per treballar, i ho feia, des de rentar plats a buidar sacs. Vaig agafar molta consciència del que costa guanyar-se la vida, i a l’hora de triar carrera no va ser diferent. Enginyeria industrial no és precisament fàcil, però tenia clar que volia optar per les ciències, i estava entre aquesta o arquitectura. Finalment, el meu tutor del COU me la va recomanar i li vaig fer cas.
De seguida et vas decantar per feines relacionades amb l’economia. Per què? Acabant la carrera vaig entrar a la Consultoria STP, i després vaig incorporar-me a Gas Natural com a Responsable de la Unitat d’Ofertes Estratègiques, un lloc que em va endinsar en el món de l’enginyeria aplicada a l’empresa, que d’estudiant m’havia interessat més que el vessant tecnològic. Va ser llavors que vaig fer l’MBA, aprofundint en la visió de management, màrqueting, business... Ja en aquesta companyia vaig saltar d’una unitat molt tècnica a l’àrea de Direcció de Màrqueting.
El 2008 passes a ser Delegat d’ACCIÓ a Girona, fins que aquest estiu la Generalitat et nomena Director General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació. Com ho aborda l’enginyer industrial? Certament, a vegades semblaria que parlem més
g “En l’àmbit empresarial, el tret diferencial gironí és la bona relació i com de fàcilment es transforma en cooperació. La gent té ganes de fer coses conjuntament, excedint si cal el món purament productiu”. g”Som una locomotora, amb totes les variables per créixer encara més. Hi ha empreses gironines petites o mitjanes que competeixen amb algunes d’estrangeres deu vegades més grans. Té molt de mèrit. ”
d’economia que d’enginyeria, però si bé mires tot està relacionat. A més, el nostre perfil és tan polivalent i dóna tantes eines per a la solució de problemes que sovint trobes més enginyers ocupats en gestió que en posicions tècniques. Seguir un sistema basat en planificació estratègica, plans de contingència, valoració d’escenaris possibles i presa de decisions, és bàsic en qualsevol negoci, i això és el que aprèn a fer un enginyer. L’especialitat aporta la metodologia, que després pots aplicar a construir una màquina o a dinamitzar un grup.
Ara ets en una magnífica posició per desenvolupar-la. És un privilegi, sí, i en un àmbit tan relacionat amb els enginyers com és Competència i Regulació, a més de la Promoció econòmica. Tractem de fomentar el creixement empresarial i la competitivitat. A ACCIÓ tocava empreses de target industrial, per la vocació en RDI i exportadora de la demarcació, i aquí se m’obre el ventall perquè hi entren també entitats i sectors sencers de Catalunya. La segona part, la de Regulació, és “la mare dels ous”. La normativa és el marc de tot i cal revisar-la a fons si volem que les coses realment funcionin. És un gran repte procurar que l’empresa creixi, i que a més disposi d’una bona regulació per a fer-ho.
De quina forma? Des de la Generalitat volem crear una Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Regulació Econòmica, treballant de la mà amb els sectors implicats, amb l’objectiu últim de millorar la competència i promoure el creixement. Ho abordarem des de l’òptica de mercat, entenent com funcionen els diferents operadors, quins són els requisits actuals, amb quins entrebancs es troben i com resoldre’ls. Però també des de l’òptica interna de sector analitzant l’actual regulació, els problemes per una lliure competència, com fer-ho perquè tothom hi surti guanyant si es liberalitza... Un exemple conegut pel seu ressò serà la Llei dels Serveis Funeraris, que cal estudiar molt bé perquè tindrà no poc impacte i convé aconseguir una justa millora. Un excés de regulació no és bo, i una manca tampoc. Es tracta d’encertar el punt d’equilibri. especialització intel•ligent, i encara que soni tòpic, ho hem de fer al voltant d’un concepte: que la clau està en les persones, en les seves ganes de fer feina i d’aixecar el país. D’això a Girona anem ben servits, amb un teixit industrial espectacular que enfronta les crisis i apaivaga els sotracs gràcies a la diversificació sectorial. Ser empresari avui dia té molt de mèrit, encara que en certs ambients sembli no estar ben vist. Aixequen grans projectes que generen ocupació i procuren els ingressos a tantes famílies. No és fàcil dormir tranquil sabent que duus la motxilla del benestar dels teus treballadors. Admiro molt aquesta figura i la reivindico per la seva tasca social, no sempre reconeguda.
Si haguessis de descriure la xarxa empresarial gironina,
com ho faries? És multisectorial, amb tres sectors predominants per volum de negoci com són alimentació, maquinària i química. De base familiar, en ell hi conviuen molt bé les diferents dimensions, des de les més petites a firmes punteres com Hipra, Tavil, LC Paper, Samart, Noel, Concentrol, Roberlo, Frit Ravich... La capacitat d’enginy que hi ha darrere és impressionant, inventantse i reinventant-se generació rere generació. A això, cal afegir les grans multinacionals establertes al territori. Però per mi, el tret diferencial gironí és la bona relació que mantenen i com de fàcilment es transforma en cooperació. La gent té ganes de fer coses conjuntament, de trobar aliats, excedint si cal el món purament productiu perquè és un empresariat molt vinculat i compromès amb el teixit social.
On ens situes al mapa de negoci?
Som una locomotora i tenim totes les variables per créixer encara més. Hi ha empreses gironines petites o mitjanes, que competeixen amb algunes d’estrangeres que són deu vegades més grans. Té molt de mèrit. Hem aixecat indústries a partir de projectes familiars que ja són transatlàntics... Suma-li les universitats, les escoles de negoci, les entitats i institucions per al foment, en una terra meravellosa que ens ofereix de tot. Què més podem demanar?
I la figura de l’enginyer? En els llocs clau. Per això és tan important crear vocacions, cosa que han entès perfectament entitats com el Patronat Politècnica, l’EPS, el Col•legi. El talent el tenim i cal enfocar-lo cap a les enginyeries, amb sortides professionals d’acord amb la titulació. Aprofito per dir que seria
molt important estimular la Formació Professional, un repte de país. Ens en calen més especialistes per cobrir uns llocs molt necessaris, que tenen una alta demanda. Hem de procurar no acabar fent-ho amb enginyers.
Una última pregunta, encara que surti de les teves actuals
funcions. Preocupa l’actual crisi de les elèctriques? Els sectors molt intensius energèticament i que no hagin plantejat solucions d’eficiència energètica o d’obtenció d’energia a partir de renovables, patiran un increment substancial d’aquest cost que es reflectirà directament a l’escandall. En la majoria dels casos, però, no hi podrá ser traslladat, i per tant repercutirà de forma clara en el marge. Només queda esperar que tot plegat torni a lloc aviat, i al mateix temps girar la mirada obertament cap a les energies renovables. Ja hi ha empreses pioneres que han optat per elles i és la línia a seguir, per convicció o per la força dels esdeveniments. És la meva opinió personall g El talent el tenim i cal enfocar-lo cap a les enginyeries, amb sortides professionals d’acord amb la titulació. També ens calen més especialistes per cobrir uns llocs que tenen una alta demanda. Hem de procurar no acabar fent-ho amb enginyers.
E E E
EL FONS EUROPEU DE RECUPERACIÓ NEXT GENERATION
Preguntem a Ferran Rodero per l’actualitat del Fons Europeu de Recuperació Next Generation (NGEU), un instrument aprovat el 21 de juliol de 2020 pel Consell Europeu que té com a finalitat contribuir a la reconstrucció dels membres de la UE, reparant els efectes econòmics, socials i sanitaris de la COVID-19, i alhora impulsar la transició ecològica i digital dels països membres.
En quin punt es troba el NGEU
a Catalunya? Moltes empreses i entitats ja ens han fet arribar els seus projectes, i des de la Generalitat cada Departament informa de les convocatòries que van sortint. A Secretaria d’Afers Econòmics, concretament en la seva Direcció General de Fons Europeus, es treballa en l’absorció i gestió que se li encomana a la Generalitat, per aconseguir un major impacte en l’economia i la societat catalana.
Quina repercussió positiva pot estar tenint o tindrà en la nostra
indústria? El Pla de Recuperació té l’objectiu principal de fer l’economia més resilient, sostenible i digital. Justament per això la indústria que estigui immensa en processos de transformació digital o en aportar productes i solucions més sostenibles, serà un dels sectors econòmics que se’n podrà beneficiar més.
Com defenseu la concessió dels fons a empreses catalanes, davant de l’estat espanyol?
Treballem per maximitzar la seva arribada dels Fons a Catalunya, ja sigui des de les convocatòries que vagin traient els diferents Ministeris o per les que puguin sortir en un futur des d’aquí. Els diferents Departaments estan implicats en la identificació de projectes i en canalitzar el màxim d’ajudes cap a les nostres empreses.
Els números del fons
Recordem que el fons Next Generation està dotat de 750.000 M€ que es desemborsaran als estats durant el període 2021-2026 en funció dels següents programes: n Mecanisme de Recuperació i Resiliència, 672.500 M€. n Iniciativa de cohesió REACT-UE, 47.500 M€. n Fons de Transició Justa, 10.000 M€. n Fons Europeu de Desenvolupament Rural, 7.500 M€. n Programa InvestEU de suport a la inversió, 5.600 M€. n Programa d’investigació Horitzó Europa, 5.000 M€. n Mecanisme de Protecció Civil RescEU, 1.900 M€.
Espanya rebrà uns 140.000 M€ del fons NGEU, 72.700 dels quals en transferències no reemborsables. En les àrees de competència de les comunitats autònomes, aquestes signaran convenis amb els ministeris implicats. El mes d’octubre de 2020, el govern estatal presentava el Pla de recuperació, transformació i resiliència, amb els eixos on s’han d’emmarcar els projectes que optin al finançament en el marc dels Fons NGEU.
Un pla propi
A Catalunya, el juliol de 2020 la Generalitat havia aprovat el seu Pla per a la Reactivació econòmica i Protecció social, per a reforçar la capacitat productiva i del sistema sanitari i sociosanitari, reduir les desigualtats socials accentuades per la COVID-19, i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i resilient. L’estratègia de reactivació s’estructura en cinc eixos: Economia per la vida, Digitalització, Transició ecològica, Societat del coneixement i Actuacions transversals u
