La didàctica de
l’art basat en les classes d’antonio zúñiga
pere cuadrench i tripiana màster formació professorat curs 13/14
The sleepers. Sophie Calle
2
3
La fotografia de l’àlbum o l’àlbum familiar “L’arxiu familiar constitueix un mecanisme d’emmagatzematge de moments de la memòria, ens mostra el simbolisme de les imatges d’una manera clara i propera ja que aquestes, sense tenir necessàriament interès a nivell formal, constitueixen un continent de significança. La fotografia es converteix en un objecte que produeix, tant memòria voluntària, camí cap al record, com la involuntària, sensació del record en sí” Marcel Proust. La idea d’arxiu com a recol·locació i ordenació d’obres, fotografies, sorgeix per primer cop dAby Warburg (1866), historiador d’art. L’arxiu familiar és una forma d’organització d’imatges familiars agrupades per temàtiques o seguint un eix cronològic, per exemple, i que s’adopta com a format artístic o col·lecció artística pública. Concepte d’història com a record i idea d’arxiu com a dispositiu d’emmagetzament d’una memòria sociocultural que no estructura una història discursiva, sinó imatges portadores de sentiments que funcionen com a representacions visuals i com maneres de pensar, sentir i concebre la realitat.
Cahier d’images
4
5
CÉLINE DUVAL. 1974 És una artista francesa nascuda el 1974. La seva activitat se centra en la producció de llibres i revistes a partir d’un extens fons iconogràfic, que ha anat formant a través de recol·lectar postals, instantànies d’àlbum familiars, retalls de revistes i les seves pròpies imatges. L’artista selecciona i ordena aquestes imatges de manera que es comuniquin entre elles, de manera que expliquin petites històries en publicacions senzilles en què l’espectador té un paper reflexiu i intuïtiu. -
Cahier d’images
Aquestes seqüències curtes s’ordenen per gènere, però també a través de vincles formals en els quals entren en joc qüestions d’actitud o relacions amb objectes o paisatges determinats. A través d’aquests clixés fotogràfics es constitueix també una comunitat.
6
Del llibre 100 anys. Malgrat que pel llibre va fer una sèrie de cuidades fotografies en blanc i negre que tenen una estreta vinculació amb la millor tradició del retrat el treball de Feldman es nodreix d’instantànies, fotos d’aficionats i tota classe d’imatges corrents.
7
HANS PETER-FELDMANN.1941 Precursor de l’apropicionisme, un moviment artístic on es creen noves obres a partir d’obres ja existents. L’objectiu de les seves creacions artístiques era recopilar, ordenar i tornar a presentar. Feldmann és una figura de l’art conceptual i en el concepte de llibre d’artista. “Sobre allò quotidià i de la vida ordinària; allò ordinari davant d’allò extraordinari.”
Times series
Per què és tan singular l’àlbum familiar? O la representació personal? Allò que era privat passa a ser un document històric amb un significant públic que crea consciència i vincle personal, és a dir, l’espectador s’identifica a través de les fotografies.
Betty
8
9
GERHARD RICHTER.1932 En aquest cas l’obra es basa en la intervenció pictòrica de l’arxiu familiar o iconogràfic per tal de ressignificar-lo. Treballa sobre la dicotomia construïda entre la pintura (ficció) i la fotografia (realitat) qüestionant-se els límits, si és que realment existeixen, entre ambdues disciplines. Els discursos de pintura i fotografia es mesclen, tant en les imatges intervingudes com en les pintures fotogràfiques. En aquestes últimes se’ns planteja si una representació pictòrica hiperrealista d’una fotografia, que constituiria la representació real d’una escena, continua sent fictícia, o a mesura que s’assembla més a la realitat es va tornant més verdadera.
Fotografia amb sobreposici’o de pintura
Aquest discurs sobre la representació va ser plantejat per René Magritte anteriorment.
Limones
10
11
OUKA LEELE.1957 Ouka Leele ( Bárbara Allende Gil ) És una fotògrafa espanyola del moviment artístic de “la movida madrileña” dels anys 80. Practica la fusió de pintura amb fotografia. Algunes de les seves obres estan composades a partir de fotografies en blanc i negre acolorides amb colors llampants i vius. Tambè fa gravats que la vinculen amb l’art primitiu. Segons l’artista les seves fotografies són “poesia visual, una manera de parlar sense fer servir paraules”
The kiss
La seva obra és sempre fidel a ella mateixa i a la seva pròpia vida. Investiga, apren fora de qualsevol definició, fora de modes o conceptes i entèn l’arts com a una sola i única devoció.
Tranquils, és vegetarià. John Heartfield
12
13
Fotomuntatge En un fotomuntatge la integració d’imatges i text ha de facilitar la seva lectura com un tot. Aquest sistema s’ha utilitzat molt per a fer cartellisme polític, crític i propagandístic. La preocupació social ha estat present en la majoria d’artistes que han practicat el fotomuntatge. Parlem del fotomuntatge com a eina per a la narració d’idees, i en aquest cas, com a eina que ha tingut utilitat crítica, manipulativa, nociva i perversa. Sorgeix amb el moviment Dada a Berlín per expressar una crítica de la Primera Guerra Mundial i de la vida burgesa amb una presència física i un interès visual potent que va influenciar a posteriori a molts moviments i autors. Els artistes dadaístes buscaven noves formes de expresión, que tinguera més significat que l’abstracció, però que fora diferent del collage cubista. La base del fotomuntatge i del collage és la mateixal, superposició d’imatges en un mateix pla. Però mentres el collage utilitza elements extrets de revistes, diaris i objectes reals per compondre noves imatges, el fotomuntaje manipula la realitat a través de la fotografia. Es considera a Raoul Hausmann el descobridor del fotomuntatge: “se dio cuenta de que en una pared había una foto de un grupo de soldados y el propietario había pegado sobre ella la foto de su hijo en cinco ocasiones”
Los caprichos
14
15
FRANCISCO DE GOYA.1746 Goya va ser un artista polifacètic Español que es va interessar per la pintura, el dibuix i per les tècniques que permetien una difusió generalitzada dels seus treballs, com ara el gravat sobre planxa de metall o bé sobre pedra. Goya no només va destacar pel seu domini de les tècniques pictòriques disponibles en el seu moment sinó per la varietat de gènres i temes que va explorar. La seva obra és colorista, naturalista i amb una gran fortalesa expresiva. Defuig l’idealisme. Va treballar la pintura religiosa, el retrat, la sàtira social i la política i la captació decorativa d’escenes de la vida cotidiana. Va investigar temes tan diversos com el reportatge d’actualitat o els efectes de la guerra. Aquest fet estableix una relació directa entre la seva obra i la fotografia actual, tant del reportatge com de l’àlbum familiar. En algunes ocasions incorpora a les seves obres elements no presents en la realitat de manera intencionada amb finalitat expresives i comunicatives. Com passa també amb el fotomontatge del qual n’és un precedent.
Cahier d’images
16
17
DAUMIER. 1808 Honoré Daumier va néixer l’any 1808 a la ciutat de Marsella. El seu treball artístic va des del gravat, fins a la il·lustració, la pintura i l’escultura. Va iniciar a la seva carrera d’artista realitzant treballs en xilografia i litografia i abordant la il·lustració i la caricaturització en anuncis publicitaris i revistes. El seu treball contenia grans dosis d’humor i crítica social. Les seves litografies i pintures tenen fan ús de combinacions cromàtiques per aconseguir expressar situacions emotives en un àmbit social. En aquest aspecte es mostra la influència de Goya.
Cahier d’images
Va tractar, mitjançant la seva obra, la quotidianitat des d’una òptica molt marcada de protesta social. La seva obra es pot relacionar amb la fotografia de reportatge i el fotomuntatge, per la seva característica representació d’escenes quotidianes en les que selecciona els elements i personatges que hi apareixen amb finalitat expressiva i comunicativa.
Cartell de la guerra civil. Renau
18
19
FOTOMUNTATGE POLÍTIC I PROPAGANDÍSTIC EL LISSITZKY.1890. Unió Soviètica Entén l’art com a mitjà per a ordenar la vida, per a comunicar, per a educar (en sentit social i polític). Construeix una “gramàtica de la representació” a partir d’elements simples que pretén que tothom acabi entenent (art abstracte, constructivisme). Influeix en moviments pedagògics i artístics com l’escola Bauhaus o el De Stijl. JOSEP RENAU.1907.Partit Comunista Espanyol Dissenya nombrosos cartells en suport a la República durant la Guerra Civil. Construeix també fotomuntatges amb un marcat caràcter polític i crític amb el capitalisme salvatge. En la seva producció es pren com a referència els treballs de John Heartfield.
Cartell partit comunista. Renau
JOHN HEARTFIELD.1891. Partit Comunista Alemany Comprés dintre del moviment Dadà, construeix fotomuntatges crítics a nivell polític, tant amb la República de Weimar, com (i sobretot) amb el Tercer Reich i Adolf Hitler.
Power game
20
21
MARTHA ROSLER. 1943 Artista Nord-americana, ha treballat amb materials que abasten des de la pintura fins al vídeo, l’escultura , la fotografia, les instal·lacions i les performances com a mitjà d’expressió. Durant la dècada dels 60 va començar a utilitzar una estètica en les seves obres que s’acostava a l’art pop amb pizellades de surrealisme. Durant el període de la guerra del Vietnam, va protestar a través de la seva obra i va començar a realitzar fotomuntatges, amb imatges tretes dels mitjans de comunicació, en els quals es combinaven escenes quotidianes de les llars nord-americanes amb escenaris de guerres.
Power game
En moltes de les seves obres es poden observar també dones exercint les tasques de la llar com a crítica a la posició de la dona dedicada a la casa. Les seves imatges eren inquietants i motiven a pensar i a prendre consciència la seva obra reflexiona sobre les situacions que es donen en espais com la llar o el camp de batalla o les relacions del dia a dia. Podem dir que realitza un retrat de la societat des d’una perspectiva crítica.
Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing?
22
23
RICHARD HAMILTON. 1922 L’artista fa ús en les seves obres artístiques dels elements característics de la cultura de masses. És un rrecursor del moviment Pop Britànic, ja que Hamilton empra el fotomuntatge pop per a crear escenes il·lustratives de la vida moderna, aparentment sense voluntat de crítica.
Just what is it that makes today’s homes so different?
Posteriorment s’introdueix en el món de la pintura al collage. Les seves produccions passen a ser més marcades per aspectes formals com ara el color, la perspectiva, o bé la composició.
Joseph Kosuth
24
25
L’obra com a text ”No siendo escribir una actividad normativa ni científica, no puedo decir por qué ni para qué se escribe. Solamente puedo enumerar las razones por las cuales creo que escribo: 1 - por una necesidad de placer que, como es sabido, guarda relación con el encanto erótico; 2 - porque la escritura descentra el habla, el individuo, la persona, realiza un trabajo cuyo origen es indiscernible; 3 - para poner en práctica un “don”, satisfacer una actividad distintiva, producir una diferencia; 4 - para ser reconocido, gratificado, amado, discutido, confirmado; 5 - para cumplir cometidos ideológicos o contra-ideológicos; 6 - para obedecer las órdenes terminantes de una tipología secreta, de una distribución combatiente, de una evaluación permanente; 7 - para satisfacer a amigos e irritar a enemigos; 8 - para contribuir a agrietar el sistema simbólico de nuestra sociedad; 9 - para producir sentidos nuevos, es decir, fuerzas nuevas, apoderarse de las cosas de una manera nueva, socavar y cambiar la subyugación de los sentidos; 10 - finalmente, y tal como resulta de la multiplicidad y la contradicción deliberadas de estas razones, para desbaratar la idea, el ídolo, el fetiche de la Determinación Única, de la Causa (causalidad y “causa noble”), y acreditar así el valor superior de una actividad pluralista, sin causalidad, finalidad ni generalidad, como lo es el texto mismo.” Roland Barthes, “Diez razones para escribir” En: Variaciones sobre la escritura.
Laurence Weiner
26
27
LAURENCE WEINER Artista americà de la segona meitat del segle XX. Va revolucionar l’escena artística amb una nova manera de fer i percebre allò artístic, on les idees podien ser obres d’art. Van ser els primers passos d’allò conceptual. Weiner troba en el llenguatge l’instrument ideal per a representar relacions materials de forma objectiva. El llenguatge per a ell esdevé un vehicle amb el que elimina qualsevol tret de la subjectivitat de l’autor, el traç de la mà de l’artista i la seva habilitat. Afavoreix en el seu treball les idees en lloc de la seva forma material i aquestes han estat manifestades mitjançant postals, llibres, pòsters, o bé pel·lícules. La seva obra “Declaració d’intencions” publicada l’any 1969 va regir la seva activitat com a artista:
Massmedia
28
29
JOAN RABASCALL. 1935 Artista Català La seva obra mostra la preocupació per l’individu o per les ideologies, més que pel producte industrial i el consum massiu. La seva obra està composta de collages, muntatges, acoblaments,instal·lacions o superposicions que conviden el públic a reflexionar sobre la instrumentalització del llenguatge,la violència i la guerra. Rabascall projecta la seva mirada crítica i irònica sobre la banalitat que es camufla després del discurs dels mitjans. L’ ús inicial del collage dóna pas, a partir de 1968, a les emulsions fotogràfiques sobre tela i les impressions sobre metall i, ja als anys vuitanta, a l’escultura i la instal·lació.
Composicions. Joan Rabascall
La crítica social, unida a les posicions polítiques de denúncia i revolta, el porten a explorar la dependència de la cultura respecte a l’economia, la moda i la política.
Traverserles
30
31
ROJELIO LÓPEZ CUENCA És un artista visual. La seva obra ha estat, des dels seus inicis, marcada pel seu caràcter polític, en el qual s’instal·la a través d’un subtil i hàbil maneig del llenguatge i la relectura d’imatges quotidianes o procedents dels mitjans de comunicació, efectuant així una aguda crítica de la cultura i la societat contemporànies que mai oblida la seva subtilesa irònica i poètica.
MP Baus
El seu treball combina elements i procediments propis tant de les arts plàstiques com de la literatura, o les ciències socials. La seva temàtica reflecteix el seu compromís social, denúncia que representa mitjançant els jocs lingüístics i la contraposició irònica d’imatges.
Catalunya
32
33
TÀPIES. 1923 Tàpies va néixer a Barcelona. Procedeix d’una família dedicada a la tradició editorial i les llibreries. La seva obra, autodidacta, opta per una línia informalista, abstracta, basada en les investigacions sobre la matèria pictòrica com a mitjà expressiu artístic i que imposa com valor total la matèria enfront de la forma. Utilitza diversos procediments, un d’ells és el collage, en què introdueix elements barrejats amb la pasta pictòrica aplicada directament del tub en forma de empastaments gruixuts i granulosos. Sobre aquests empastaments realitza petjades, incisions i esquerdes, amb els dits i altres objectes. Altres vegades se serveix del grattage, que consisteix en el rascat o ratllat de superfícies com cartró. També empra la tècnica mixta, és a dir, la barreja de pintura a l’oli amb pols de marbre, la finalitat és, de nou, ressaltar el caràcter matèric de l’obra. L’objectiu final de la seva obra és una pintura de relleus, orogràfica, que presenta textures rugoses, poroses o granuloses que contrasten amb superfícies llises. Concep l’espai com una superfície sobre la qual pintar o raspar. En les seves obres es repeteixen una sèrie de signes i imatges que pertanyen al món simbòlic i interior de l’artista, amb clares al·lusions a l’univers, la vida, la mort o la sexualitat . Entre ells apareixen en les seves composicions figures geomètriques, més o menys difuminades o distorsionades, com l’oval, el cercle, el quadrat o el triangle i signes com la creu, els números i les lletres, com a influència de la tradició llibretera de la seva família, La creu és un element constant al llarg de la seva carrera. Pot ser grega, llatina, en aspa o en forma de T, que s’associa a la inicial del seu cognom. També empra un gran repertori d’objectes com ara roba, mobles vells , teles brutes, filferros , papers , etc .
Disc Roger Mas
34
35
PEREJAUME. 1957 Artista Català nascut a Barcelona. Una de les seves principals característiques és la seva experimentalisme i reflexió sobre els mitjans. En els anys setanta va iniciar les seves primeres exposicions, realitzant en la seva població natal, en aquesta època destaca la influència de les avantguardes històriques, fent del paisatge i la cultura catalana l’eix central de la seva obra. Les seves clares arrels surrealistes I el seu interès per la pintura han transcendit el seu caràcter merament pictòric, esdevenint la seva obra poètica . L’artista porta a terme una àmplia producció que inclou llibres de poesia, assaigs, crítica i catàlegs. El seu treball se centra en els conceptes i idees del paisatge i la multiplicitat de les associacions amb altres conceptes.
Verdaguer
Un dels seus Treballs més coneguts és Verdaguer. El 2002, va anar a la Ciutat natal de Mossèn Jacint Verdaguer i va realitzar una obra en homenatge al poeta i escriptor, que va consistir en alterar el curs del torrent de Folgueroles. A la zona de la Font Trobada , va excavar el llit del torrent de manera que l’aigua recorregués un camí que reproduïa la signatura de Verdaguer .
Her Morning Elegance Oren Lavie
36
37
El video art “El videoart va sorgir com una proposta d’acció i reclama una implicació no contemplativa per part de l’espectador. Aquest tipus d’expressió artística va entrar a formar part de la dinàmica de l’art contemporani molt abans que el mercat artístic es fixés en ell. El videoart neix en el moment en què sorgeix la televisió, i encara que el terme no existís com a tal des del principi, als anys seixanta s’estava gestant la idea d’un nou mitjà artístic, especialment a través de la ideologia contracultural ,uns corrents artístics que van saber aprofitar el factor mediàtic per arremetre contra les estructures convencionals de l’art i la política. Artistes provinents del cinema experimental, la fotografia, les arts plàstiques, la música o el teatre van aportar al videoart un valor afegit L’art conceptual i el pop art el van dotar de sentit teòric i, finalment, en la dècada dels vuitanta, el videoart aconseguir expressar-se amb tota llibertat com a mitjà diferenciat dins el món artístic”
Cremaster
38
39
MATTHEW BARNEY. 1967 Des de les primeres etapes del seu treball, Barney ha explorat la transcendència de les limitacions físiques en l’art multimedia que comprèn pel·lícules, instal·lacions de vídeos, escultura, fotografia i dibuix. En les seves primeres exhibicions, Barney va presentar instal·lacions esculturals molt elaborades que incloïen vídeos d’ell mateix interaccionat amb diversos objectes i ocupant proeses físiques. El seu treball està influenciat per l’art barroc i les instal·lacions de vídeos inclouen imatges que es contraposen en significat i que, amb interiors carregats de decorats complexos, motocicletes i actuacions en viu, esglaien a l’espectador. En els seus treballs també reflecteix el seu interès per l’anatomia representant éssers inexistents. Relació: Madonna - Nothing Really Matters (Video) https://www.youtube.com/watch?v=cAVx9RKaLPU
Objectes de poliuretĂ
40
41
PETER FISCHLI I DAVID WEISS Parella d’artistes suïssos que treballaven conjuntament des del 1979. Entre d’altres, les seves obres se situen en el camp de l’escultura, la instal·lació i la performance. Com ara les escultures de fang, figures ràpides diàries inspirades en les noticies dels diaris, les escultures en equilibris, de les quals presenten les fotografies, el recull d’objectes provinents del seu taller recreats de manera hiper-realista en porexpan, elevant allò qüotidià a un estatus superior, o la performance de Rat and Bear, on passegen vestits de rata i ós parlant i transitant espais. Relació:
Performance
PAPA TOPO - Oso Panda https://www.youtube.com/watch?v=hleYkbSfjeg
Still life
42
Still life https://www.youtube.com/watch?v=BJQYSPFo7hk
43
SAM TAYLOR-WOOD. 1967 Artista nascuda a Londres el 1967, treballa amb el vídeo i la fotografia. L’obra de Sam Taylor-Wood sovint intenta ressaltar la dicotomia que hi ha entre la vida pública i la privada, entre allò extern i allò intern, i la tensió creda per aquests dos aspectes d’existència, que es resolt amb un intent d’amagar una vulneribilitat que tots tenim. Una de les seves obres més impactants és A Little Death https://www.youtube.com/watch?v=NYka4ouQXqk
Relació: I’m in Love with a German Film Star https://www.youtube.com/watch?v=JPxgOvWU3DA FRED ASTAIRE – Swing Time https://www.youtube.com/watch?v=mxPgplMujzQ BEYONCÉ – Single Ladies https://www.youtube.com/watch?v=4m1EFMoRFvY
Dona banyant-se
44
45
ROY LICHTENSTEIN. 1923 Roy Lichtenstein, artista nascut a Nova York el 1923, és famós per les seves obres (tan gràfiques com escultòriques) on treballa motius contemporanis modificant-los amb l’estètica del Pop-art. És conegut sobretot per les seves interpretacions a gran escala de l’art del còmic. Lichtenstein agafa fragments d’objectes de consum diàris i quotidians per tothom i, després de fer-ne una reinterpretació, els converteix en la seva propia obra. En aquest sentit, es pot relacionar amb el músic i raper Eminem. La seva cançó “We made you” on fa una burla del concepte de l’estrella de rock, utilitzant referents actuals, com altres artistes de la música, i referents televisius com Rayman o Startreck. Pel que fa al tractament gràfic de les seves obres i per utilitzar elements de la cultura popular com el còmic, un altre videoclip del mateix Eminem, fa una clara alusió a Lichtenstein. EMINEM - Without me
Without me
https://www.youtube.com/watch?v=YVkUvmDQ3HY
Gran Via de Madrid Francesc CatalĂ -Roca
46
47
El pictoralisme El Pictorialisme es comença a desenvolupar cap al 1880 fins al final de la primera guerra mundial. És una reacció a la fotografia artística i mostra una imatge més enllà del que existeix, una imatge separada del simple registre de la realitat, un art comparable a la pintura, a l’escultura. Aquesta corrent apareix en resposta a la poca acceptació de la fotografia convencional com a obra d’art, sotmetent la idea dels valors propis de la fotografia per poder realitzar obres d’art similars a altres disciplines artístiques. Els fotògrafs del Pictorialisme es defineixen com a fotògrafs i artistes del Romanticisme del segle XIX que destaquen per la sensibilitat i deixen en segon terme els coneixements tècnics. La idea és separar el concepte de la mera reproducció de la realitat. La imatge borrosa, l’efecte “floue” i el desenfocament, assenyalen una forta influència de l’impressionisme. La idea d’allò borrós, d’impedir veure clarament, requereix no enfocar de forma deliberada, que entre el tema i la càmera es col·loquin filtres, plantilles i altres estris. A la fotografia se li poden afegir diferents tècniques com carbó, goma bicromatada, etc. Així sorgeix el concepte d’”impressions nobles” de manera que mai resultaven iguals, eren obres úniques.
Retrat de Sarah Bernhardt Nadar
Delphine Ramel. Ingres
48
49
AUGUSTE DOMINIQUE INGRES I NADAR Durant tota la seva carrera, Ingres va adoptar un estil històric en les seves pintures i dibuixos i va despertar les paraules de molts crítics que es van enfrontar a la seva obra per ser “ retrògrada “ de manera conscient . Les seves obres estaven plenes de discordances de color i perseguien un relleu escultòric, amb precisió en els contorns i presentaven un estil arcaic. Per altra banda Nadar composava retrats que no gaudien de retocs ni elements superflus, cosa que es contraposava al corrent pictorialista . Centrava la seva atenció en l’expressió del subjecte, representat. Jugava amb la llum i s’endinsava en la psicologia dels personatges més que en la seva bellesa. Aquesta parella d’artistes han servit com a pont entre la pintura i la fotografia. La semblança entre tots dos és evident pel que fa a la il·luminació, les postures en les que representaven als seus models i la plasmació de la identitat dels seus personatges com a únic objectiu en les seves obres. La forma en què aquesta parella d’artistes observa el seu entorn, tant en fotografia com en pintura és molt similar. Els personatges retratats per ells es caracteritzen per la seva composició escultòrica i la sensació de suavitat en les seves pells i robes .
Fotografia prerafaelita
50
51
JULIA MARGARET CAMERON. 1815 Fotògrafa anglesa que es va dedicar al retrat fotogràfic de tall artístic, així com a la representació escenogràfica d’al·legories que l’emmarquen en el corrent de la fotografia academicista . Mitjançant la seva obra, va intentar aproximar la fotografia a l’art de la pintura. Les seves obres intentaven plasmar fotogràficament la bellesa des d’una visió prerafaelita i moltes d’elles referencien a personatges mitològics o de la literatura , la bíblia o el renaixement. En moltes de les seves representacions fotogràfiques dels personatges apareixien banyats d’una aura d’espiritualitat i amb una mirada reposada com si poguessin visionar alguna cosa intangible. El moviment prerafaelita ha inspirat amb força el món del cinema fins al punt que moltes de les pintures o fotografies que el caracteritza han estat replicades a la gran pantalla per personatges de pel·lícules conegudes com la de Sleepy Hollow de Tim Burton en què l’actriu que encarnava Van Tassel lluïa un vestit que s’inspirava clarament en la pintura Sidonia Von Bork l’artista Burne-Jones. Aquest moviment també ha inspirat al món de la moda i podem obtenir proves d’això a la revista Vogue .
Venècia
52
53
ALFRED STIEGLITZ. 1864
Fotògraf nord-americà,d’origen jueu. Durant els seus cinquanta anys de carrera va lluitar per fer de la fotografia una forma d’art al nivell de la pintura i l’escultura. La fotografia va influenciar de manera innegable en la pintura impressionista i va permetre captar amb total fidelitat les llums efímeres dels paisatges i el fet quotidià de la gent. Però la pintura dels impressionistes explotava qualitats del medi , com el color, que la fotografia de l’època no podia igualar. En oferir diverses versions d’un mateix estímul amb aparences diferents, la fotografia va animar els impressionistes a investigar sobre fenòmens perceptius relacionats amb el color, abans que a fer estudis descriptius de la realitat . Per als impressionistes l’experiència personal i com se sentien sobre ella, era més important que la pròpia realitat. L’artista va explorar dins del camp de la fotografia capacitats pròpies de la pintura per després recórrer a elements pròpiament fotogràfics. Va passar així del pictorialisme a l’impressionisme. L’objectiu de la seva obra era expressar una emoció o un estat d’ànim suggerint detalls, en lloc de descriure amb precisió i centrar-se en les formes, la llum, el color i totes les seves interrelacions.
Comparativa de quadres i fotogrames del Senyor dels anells
54
55
PICTORIALISME CINEMATOGRÀFIC
El cinema, desde la seva aparició fins als nostres díes, també ha adoptat influències de diverses corrents pictòriques. Més recentment, per exemple, trobem una clara influència de l’estètica de la pintura Prerrafaelita (finals s.XIX), o d’altres obres clàssiques, en les pel·licules de “The Lord of the Rings” i els seus derivats. La utilització de la superposició de la imatge, utilitzada per pintors com Picabia o Polke, també podem trobar-la al cinema, des de les pel·lícules de Dràcula o similars (anys 30-40), fins a David Lynch (“Inland Empire”) que també s’impregna sovint, amb recursos d’il·luminació i composició que ens aproximen a la imatge pictorialista.
56
57
Cinema i arts plàstiques El cinema és un mitjà que s’ha popularitzat al llarg del segle XX i per tant és un mitjà accessible des de l’aula i en el qual els alumnes poden establir relacions directes entre aquest , la història de l’art i l’art contemporani . És un gènere que , com en el seu inici la fotografia , s’ha adaptat recursos del món artístic , principalment de la pintura.Así doncs, en les obres de molts directors veiem referències directes entre l’art i el llenguatge cinematogràfic . Dràcula ( 1992 ) , de Francis Ford Coppola Des de la projecció d’ aquesta pel · lícula , podem fer un recorregut per diversos referents directes a la història de l’art . Al principi de la pel · lícula veiem una batalla , on es fa una referència directa al teatre de titelles de les ombres xineses . Formalment el director accentua els recursos plàstics del referent , fent més evident encara la connexió entre el que veiem i el seu referent . D’altra banda, els paisatges que es mostren , fan clares referències a la pintura alemanya del romanticisme , i al seu màxim exponent , Caspar David Friedrich . Paisatges esgarrifosos , on el concepte dels sublim es fa evident ; ruïnes gòtiques que representen el renéixer de l’època medieval ( d’aquí el terme de renaixement ) . També trobem referències a Dürer . Un dels autoretrats que apareixen a la pel · lícula , està elaborat a partir d’un autoretrat de Durero . Altres referències s’estableixen entre l’art prerafaelista i els personatges : molts d’ells estan caracteritzats com a personatges del pintor Dante Gabriel Rossetti i , en l’escena de la mort d’una de les protagonistes , trobem molta similitud entre aquest moment del film i l’obra de Ofelia de John Everett Millais . A banda de les seves referències estètiques , la pel · lícula també fa referència a drames socials del moment : el 1992 ja s’havia pres consciència de la malaltia de VIH . A la pel. lícula , veiem aquesta possible connexió entre una novel · la romàntica i l’adaptació al seu temps . Per tant en la pel · lícula , la sang cobra un doble sentit , i pels tant veiem com es poden fer dobles lectures d’una coincidènica pràcticament impercebible .
58
59
60
61
Art i literatura Suggerències per treballar-ho a l’aula Lectura: “L’home invisible” Es pot facilitar als alumnes un resum del llibre o un fragment Els hi fem buscar informació relacionada amb el llibreTambé podem veure fragments de la pel·lícula “The Invisible Man” (1933) Els alumnes realitzaran un collage a partir d’imatges de revistes. Exemple d’activitat: A partir d’una imatge que conté una figura humana, el collage podria consistir en cobrir les parts del cos visibles (la cara, les mans, etc.) amb retalls de revista que simulin el color de fons de la imatge. Lectura: “Alícia en el País de les Meravelles” Fem que cada alumne pinti cercles amb diferents tècniques i motius Es penjen tots formant un mural al passadís del centre Altres alumnes poden pintar flors (o buscar imatges a Internet i imprimir-les) i mitjançant un collage, els hi inserten boques, ulls, etc.., que també es penjaran juntament amb els cercles. Un breu text explicatiu pot acompanyar el muralConvé evitar l’estètica escolar i buscar un resultat més professional. El mural hauria de penjar-se durant el temps de classe, perquè la resta d’alumnes, quan realitzin el canvi d’aula es portin una sorpresa Lectura: “La rebel·lió dels animals” Els alumnes realitzaran un collage a partir d’animals i cares humanes Posteriorment, aquest collage es passarà a dibuix Una vegada finalitzats, es poden penjar els dibuixos al passadís del centre Una altra opció consisteix en realitzar el treball en diferents grups: cada grup s’encarregarà d’il·lustrar un dels capítols del llibre.
Record parcial del meu avi
62
63
La fotografia de l’àlbum o l’àlbum familiar proposta didàctica
parella, per ella
64
Drac de Solsona i Pere de Solsona
65
66
67
L’atzar al fotomuntatge proposta didà ctica
68
69
La veu de Catalunya original
70
71
Text original
La veu de Catalunya reproducció
proposta didàctica
Vaques d’escòcia originals
72
73
Filtres pictoralistes
Vaques d’escòcia pictoralistes
proposta didàctica
Angelina Jolie “original”
74
Angelina Jolie pictoralista
75
Ă€liga de Solsona
76
Espardenyes de set brencs portador de l’àliga
77
Show and tell
proposta didàctica